Дисертації з теми "Medieval Catalonia"

This doctoral thesis presents an analysis of the judicial procedure in Catalonia between the years 950 and 1130. Catalan Archives preserve an exceptional number of documents related to justice which thanks to recent and systematic publication are now available for extensive research. Its aim is to analyse the change of legal procedure of a society in the midst of the process of feudalisation. To do so the work introduces a new method of the visualisation that allows for a detailed analysis of legal conflicts: The Wheel of Justice. The main body of the thesis is divided into three chapters that follow the inherent chronological order of court cases: Preludes, Trial and Resolution. In the first the work deals with dimensions - the place and the date as well as the necessary prearrangements for trials. The second part focuses on the trial itself: the composition of the tribunal and its attendees and the dynamics of the courts. This chapter pays special attention to judicial ordeals and duels in the practice of conflict resolution, as well as the abandonment of trials and their political, social and legal significance. Finally, the last chapter addresses new forms of resolution to highlight changes to the system. The thesis aims to provide new insight into the continuities and transformations that took place in Catalonia during this period, and what role the courts and the administrators of justice played as well as how these processes were narrated.
Aquesta tesi doctoral presenta una anàlisi del procediment judicial a Catalunya entre els anys 950 i 1130. Els arxius catalans conserven un nombre excepcional de documents relacionats amb la justícia que gràcies a la publicació recent i sistemàtica ja estan disponibles per a una extensa investigació. El seu objectiu és analitzar el canvi de procediment legal d’una societat en ple procés de feudalització. Per fer-ho, el treball introdueix un nou mètode de visualització que permet fer una anàlisi detallada dels conflictes legals: la roda de la justícia. El cos principal de la tesi es divideix en tres capítols que segueixen l’ordre cronològic inherent dels casos judicials: preludis, judici i resolució. A la primera part, l'obra tracta de les dimensions: el lloc i la data, així com els prolegòmens necessaris per a les proves. La segona part se centra en el judici en si mateix: la composició del tribunal i els seus assistents i la dinàmica dels tribunals. Aquest capítol presta especial atenció a les proves i als duels judicials en la pràctica de la resolució de conflictes, així com a l’abandonament dels processos i la seva importància política, social i jurídica. Finalment, l'últim capítol tracta de noves formes de resolució per ressaltar els canvis al sistema. La tesi pretén donar una nova visió de les continuïtats i transformacions que es van produir a Catalunya durant aquest període, quin paper van tenir els tribunals i els administradors de justícia, així com la manera com es van narrar aquests processos.

Aquesta tesi tracta del problema històric del poder i de la representativitat, situant-lo en la Catalunya del segle XIV com un cas particular de la tradició medieval europea. Aquesta tradició va ser llegida a través dels seus repertoris textuals, desplaçats en el temps fins l’Antiguitat, però presa a l’univers intel·lectual de la Baixa Edat Mitjana. Sota la hipòtesi que l’auctoritas i la potestas coexisteixen en la tensió entre el sobirà i la comunitat, s’enllacen els dos llenguatges que descriuen els llocs d’actuació de cada un d’ells. Aquests llenguatges depenen del vocabulari del dret i de la política, que són meres categories operatives d’una recerca permanent de legitimitat dels vectors que exerceixen el poder medieval. Així es van llegir els discursos d’una trajectòria històrica d’enfortiment de l’autoritat reial i imperial. Al seu costat, romanen els vestigis de la vida en comunitat, en què el problema de la municipalitat i de la participació ciutadana van donar la materialitat al problema de la representativitat popular. Les dues doctrines, de la verticalitat del poder i de l’horitzontalitat del govern inter pares, es troben en els debats aristotèlic-tomistes i després en els franciscans de la Baixa Edat Mitjana. Ells donen les bases discursives i materials del punt de partida interpretatiu que ara es pren per analitzar els expedients de les corts del Principat de Catalunya en el segle XIV. Per la seva banda, el material d’aquestes corts va assimilar tres bases discursives específiques: la gènesi de les institucions tardo-feudals, l’aparició de les formes complexes de municipalitat i el problema de la sobirania del príncep. Les tres van ser tocades pel llenguatge teològic-filosòfic i pel dret romà, i van ser usats al seu torn en diferents ocasions per conferir patrons jeràrquics als vectors que prenien part en l’ordenació estamental de la societat medieval. A les corts generals, que evolucionen en raó de la necessitat de recaptacions més constants per suplir un insuficient patrimoni regi, el príncep busca consolidar aquesta jerarquia per mitjà de la idea teològic-jurídica d’una autoritat pública de la monarquia. En aquest sentit, el dret es presenta com medium d’adaptació dels repertoris arcaics, proporcionant una línia de continuïtat que legitima a les transformacions i a les innovacions del mosaic jurisdiccional del Principat. No obstant això, la imposició de la supremacia d’una autoritat pública es veu frenada per la incapacitat fiscal de la Corona, que recorre amb més freqüència als subsidis graciosos concedits pels estaments a les corts, obligant al rei a sotmetre-se’n als acords constitucionals que elaboraven mesures de contenció a les facultats sobiranes. A poc a poc, el mateix repertori extret del dret comú i de la teologia política, que donava suport a les pretensions del príncep, es va convertint en el substrat d’una doctrina de la representació popular, en la qual la comunitat s’adona de si mateixa i busca la imposició d’una voluntat unànime –aquella del cos místic– sobre les potestats judicials i legislatives del sobirà.
Esta tese trata do problema histórico do poder e da representatividade, situando-o na Catalunha do século XIV como um caso particular da tradição medieval europeia. Essa tradição foi lida através de seus repertórios textuais, deslocados no tempo até a Antiguidade, mas presa ao universo intelectual da Baixa Idade Média. Sob a hipótese de que a auctoritas e a potestas coexistem na tensão entre o soberano e a comunidade, enlaçam-se as linguagens que descrevem os lugares de atuação de cada um deles. Essas linguagens dependem do vocabulário do direito e da política, que são meras categorias operatórias de uma busca permanente de legitimidade dos vetores que exercem o poder histórico. Assim foram lidos os discursos de uma trajetória histórica de fortalecimento da autoridade régia e imperial. A seu lado, permanecem os vestígios da vida em comunidade, em que o problema da municipalidade e da participação citadina deram a materialidade ao problema da representatividade popular. Ambas doutrinas, da verticalidade do poder e da horizontalidade do governo inter pares, encontram-se nos debates aristotélico-tomistas e, logo, nos franciscanos da Baixa Idade Média. Eles dão as bases discursivas e materiais do ponto de partida interpretativo que ora se toma para analisar os expedientes das cortes do Principado da Catalunha, no século XIV. Por seu turno, o material dessas cortes assimilou três bases discursivas específicas: a gênese das instituições tardo-feudais, o aparecimento das formas complexas de municipalidade e o problema da soberania do príncipe. As três foram tocadas pela linguagem teológico-filosófica e pelo direito romano, a sua vez, eles foram usados em diferentes ocasiões para conferir padrões hierárquicos aos vetores no arranjo estamental da sociedade medieval. Nas cortes gerais, que evoluem em razão da necessidade de arrecadações mais constantes para suprir um débil patrimônio régio, o príncipe busca consolidar essa hierarquia por meio da ideia teológico-jurídica da autoridade pública da monarquia. Aí, o direito se apresenta como medium de adaptação de repertórios arcaicos, fornecendo uma ideia de continuidade que legitima as transformações e inovações do mosaico jurisdicional do Principado. Porém, a impostação da supremacia de uma autoridade pública se vê freada pela incapacidade fiscal da Coroa, que recorre com maior frequência aos subsídios graciosos concedidos pelos estamentos nas cortes, obrigando o rei a se submeter aos acordos constitucionais que elaboravam medidas de contenção sobre suas faculdades soberanas. Aos poucos, o mesmo repertório extraído do direito comum e da teologia política, que dava suporte às pretensões do príncipe, vai se tornando o substrato de uma doutrina da representação popular, em que a comunidade se assenhora de si e busca a imposição de uma unânime vontade, a do corpo místico, sobre as potestades judiciais e legislativas do soberano.
This thesis deals with the historical problem of power and representativity, placing it in Catalonia in the fourteenth century as a particular case of medieval European tradition. This some tradition was read through its textual repertoires, relocated in time to Antiquity, but tied to the intellectual universe of the Late Middle Ages. Under the hypothesis that the auctoritas and potestas coexist in the tension between the sovereign and the community, the languages ​​that describe the places of action of each of them are interconnected. These languages ​​depend on the vocabulary of law and politics, which are mere operative categories of a permanent search for legitimacy of the vectors that exercise historical power. Thus were read the discourses of a historical trajectory of consolidation of the regal and imperial authority. At his side remain vestiges of community life, in which the problem of municipality and city participation has given materiality to the problem of popular representation. Both doctrines of the verticality of power and the horizontality of inter pares government are found in the Aristotelian-Thomist debates, and thus in the Franciscans of the Late Middle Ages. They give the discursive and material bases of the interpretive starting point that is sometimes taken to analyse the records of the courts of the Principality of Catalonia in the fourteenth century. For its part, the material of these courts assimilated three specific discursive bases: the genesis of late-feudal institutions, the emergence of complex forms of municipality, and the problem of the sovereignty of the prince. All three were touched by theological-philosophical language and by Roman law; in turn, they were used on different occasions to bestow hierarchical patterns to the contending vectors in the arrangement of the medieval society. The general courts evolved because of the need for more constant tax revenues to supply an insubstantial royal patrimony; meanwhile the prince seeks to consolidate the notion of hierarchical superiority by applying the theological-juridical idea of ​​his public authority. Thus, the law presents itself as a medium for adaptation of archaic repertoires, providing an idea of ​​continuity that legitimates the transformations and innovations of the jurisdictional mosaic of the Principality. However, the imposition of the supremacy of a public authority is hampered by the fiscal incapacity of the Crown; which more frequently resorts to the graceful subsidies granted by the estates in the courts, forcing the king to submit to constitutional agreements that elaborated measures of containment on his faculties sovereign. Progressively, the same repertoire extracted from common law and political theology, which supported the pretensions of the prince, are becoming the substratum for a doctrine of popular representation, in which the community seizes itself and seeks the imposition of a unanimous will of the mystical body, over the judicial and legislative powers of the sovereign.

Diffuse idiopathic skeletal hyperostosis (DISH) is a spondyloarthropathy traditionally defined as having spinal and extra-spinal manifestations. However its diagnostic criteria only allow the identification of advanced DISH and there is little consensus regarding the extra-spinal enthesopathies. In this project, individuals with DISH from the WM Bass Donated Skeletal Collection were analysed to investigate the pathogenesis of DISH and archaeological English and Catalan samples (3rd–18th century AD) were studied to investigate how diet might have influenced the development of DISH. From the individuals from the Bass Collection, isolated vertical lesions representing the early stages of DISH (‘early DISH’) were identified. Both sample sets showed that the presence of extra-spinal manifestations varies significantly between individuals and that discarthrosis and DISH can co-exist in the same individual. In all archaeological samples, the prevalence of DISH was significantly higher in males and older individuals showed a higher prevalence of DISH. In both regions, the prevalence of DISH was the lowest in the Roman samples, the highest in the early medieval ones and intermediate in the late medieval samples. While when using documentary resources and archaeological data, it was hypothesised that the prevalence of DISH in the English and Catalan samples might have been different, the results show no significant differences even if English samples tend to show higher prevalence of DISH than the Catalan samples. This possibly suggests that the development of DISH depends on a combination of dietary habits and, possibly, genetic predisposition might influence the development of DISH. The individuals from the Bass Collection showed high prevalence of metabolic and cardiovascular conditions. In contrast, no association was found between DISH and rich-diet associated conditions (e.g. carious lesions and gout) or deficiency-related conditions (e.g. scurvy, healed rickets).
Institute of Life Sciences Research from the University of Bradford

L'estudi es proposa una visió de la vida quotidiana dels veïns de les viles de Mataró, d'Argentona i d'Òrrius, des de mitjans del segle XIV a finals del segle XV, partint de tres aspectes fonamentals per explicar-ho: la senyoria i els drets dominicals, el poblament i la societat. El primer capítol comença amb una breu introducció a la demografia de les tres parròquies que ha permès veure com Mataró augmentava molt la seva població en contrast amb Argentona i Òrrius on decreix lleugerament. S’ennumeren totes les senyories que hi havia, constatant una gran fragmentació senyorial pel que fa a la senyoria territorial, no la jurisdiccional que estava en mans dels castells respectius. La servitud i els mals usos, ens servirà per endinsar-nos en els remences, que sembla que representaven poc menys de la meitat dels habitants del territori durant la segona meitat del segle XIV. La senyoria comportava una sèrie d'exaccions i impostos senyorials, d'entre les quals destaca el lluïsme, el delme o el lloçol. Els censos emfitèutics era un altre de les rendes que es pagaven, principalment en espècie, malgrat que a mesura que anava avançant el segle XIV i el XV molts es van convertir en diner. Es tracten els destrets senyorials, els principals dels quals eren els molins i les ferreries, però també les escrivanies, el forn, el mercat, especialment important i dinàmic a Mataró, la carnisseria, i la pesca. Al territori, la totalitat del quatre molins d’aigua documentats es trobaven a la conca de la Riera d’Argentona. A Mataró, amb poca aigua, es va optar per construir un molí de vent a mitjan segle XV. Tot aquest territori estava poblat, bàsicament, de masos, sobretot a Argentona i a Òrrius. En canvi, Mataró va anar evolucionant, amb un poblament dispers predominant fins ben entrada la segona meitat del segle XIV, per acabar amb una gran majoria de focs "urbans" a finals del segle XV. Després de mitjans del segle XIV detectem un augment molt significatiu de les vendes de masos en detriment de la construcció de masies de nova planta. Els masos rònecs és un dels aspectes que hem pogut documentar més bé, i que dóna testimoni del que va representar el fenomen per al territori. Molts masos restaren abandonats abans de mitjans segle XIV, per bé que el seu procés d'enrunament s'aniria allargant, depenent dels casos, fins ben entrat el segle XV. Molts pagesos els van incorporar al seu patrimoni mitjançant compra o establiment, evidentment en condicions molt avantatjoses per part dels senyors. Pel que fa als preus dels masos, molt variables, sembla que tenien com a factor més determinant les càrregues que satisfeien en detriment del seu estat físic. L'estudi també confirma que els masos sovint tenien terres sota domini de diferents senyories, alhora que aquestes terres estaven molt fragmentades pel territori, documentant-se masos d'Argentona que tenien terres fins a set quilòmetres de la masia. La darrera part del capítol la dediquem al poblament agrupat, força destacat a Mataró, amb un gran impuls a finals del segle XIV i durant gran part del segle XV, amb la plaça del mercat com a eix central, amb el pou i forns comunals, les carnisseries i les botigues porticades. El darrer capítol es centra bàsicament en la família, en dos aspectes: el matrimoni i la mort. Veurem les estratègies matrimonials, on els cònjuges sovint trobaven la parella en la població d’origen o en la comarca, què representava la llegítima, i sobretot, què valia un dot. Un dels aspectes que permet conèixer millor l'entorn religiós del testador són els llegats religiosos, amb la qual cosa podem endinsar-nos en les esglésies i capelles de cada parròquia i conèixer, entre d'altres, els seus altars. Els llegats familiars ens apropen al seu entorn familiar. Clourem amb el paper i la importància de l'hereu o la pubilla i amb la clàusula final: l'hereu universal.
The purpose of this thesis/research is to have a vision of the residents’ routine life in Mataró, Argentona and Òrrius, from mid XIV century till end of XV Century. This research is based in three fundamental facts to explain it: the manor, the population and the society. The demography has allowed us to see how Mataró was rapidly increasing its population against Argentona and Òrrius where it was declining. We have documented a high amount of territorial manors, being the jurisdictional manors in hands of their own castles. During the second half of XIV Century, the "remences" (servile people) represented half of the territory’s population. The manor implied some sort of rights and for the payment of taxes. The census where paid mainly in kind, although, while years were passing by, this will turn into money. Among the manors rights we emphasize the mills and iron mongeries, but also the scribes, stoves, markets and meat shops. All the territory was populated, mainly with farms. Mataró since the second half of XVI Century, have experimented an urban growth surrounding the market square where it was located the water well, the communal stoves, the meat shops and the arcade stores. Some of the facts we have been able to document properly are the abandoned farms, which started on the XIII Century. Many farmers have taken the farms to their heritage buying them either through establishment which were always under advantageous conditions for the sirs. The farms usually have lands under the dominion of various manors and were fragmented around the territory, sometimes without territorial continuity. The last chapter is mainly based on the family, in two important facts: marriage and death. We've studied the dowry and the territorial origins of the consorts and spouses. Thanks to the will/testament we know about the religious environment of the testators being able to going deeper among the churches and chapels of each parish and acknowledge the altars. The family legacy is taking us closer to the family core. This research ends explaining the role and the relevance of the male heirs and the 'pubillas' (the female version of the male heir, the eldest daughter) and with the last review: the universal heir.

Aquesta tesi ha estat realitzada partint d'un treball de camp que ressegueix tots els indrets de l'antic poble de les Corts —avui districte de la ciutat de Barcelona— tot deixant constància del que havia estat i del que és en els moments actuals el barri. S’estudien les vessants urbanístiques, artístiques i testimonials al llarg de la seva història: des de la Torre Rodona —construïda al segle X— fins a l’actualitat. L'objectiu d'aquest treball d’investigació emana de la voluntat per deixar constància dels inicis que van configurar el naixement del poble de les Corts. Parteix de l’estudi de les masies disseminades per tot el pla —ubicades en gran part entre les rieres de Magòria i Blanca i el Torrent dels Morts—, fet que permet aprofundir en els seus orígens i la seva influència en el caràcter propi del veïnat (des de les famílies més senzilles a les més significatives). Passa, a més, per l’estudi exhaustiu d’altres indrets i edificis rellevants en el poble de les Corts. Des de casals o palauets ubicats en carrers que avui, desgraciadament, ja no hi són, a edificis religiosos, monestirs, espais culturals, centres assistencials, educatius i de lleure, i especialment, el gran conjunt d’indústries i tallers que es van instal·lar a les Corts. A banda dels continguts principals esmentats també es relacionen mobiliaris i estris necessaris utilitzats a finals del segle XIX i començament del segle XX com els existents en el museu del Monestir de Pedralbes i estudis d’entitats emblemàtiques de l’època com l'Institut frenopàtic Dolsa, la Presó de les Dones de les Corts, la Maternitat o els asils de Sant Rafael i Sant Joan de Déu, així com la parròquia de l’església del Remei de les Corts o centres culturals i de lleure rellevants. El seu estudi ha sigut possible gràcies a l’accés a fotografies antigues i actuals d’arxiu, així com als testimonis vivents de persones nascudes abans de l'any 1936 i que encara viuen al barri, a les quals donem les més sinceres gràcies per l'atenció en obrir les portes de casa seva i poder entrar en els arxius i col·leccions particulars de documents i altres referents que acrediten tota la documentació exposada. En conclusió, aquesta tesi pretén iniciar un estudi a fons de l’evolució del territori de les Corts mitjançant els testimonis orals així com investigacions d’arxiu que permetin aprofundir en l'urbanisme, l'arquitectura, el lleure, la cultura, els oficis i la indústria que han existit al poble de les Corts des de l’època medieval fins a l’actualitat.
This thesis has arisen from fieldwork intended to track all landmarks in the old village of les Corts, district of present-day Barcelona. Its aim to state what was, has been and is today’s neighbourhood. City planning, art and testimonies throughout the town’s history are studied. From 10th century Torre Rodona to present day. The aim of this research is to state the conditions of the birth of les Corts. It begins with the study of the spread-out masies, mainly located between Riera de Magòria and Riera Blanca and the Torrent dels Morts. This makes for an in-depth analysis of the town’s origins and the idiosyncrasies of its peoples and families. This investigation also analyses other significant locations and landmarks such as cultural centres and small palaces located in streets now sadly gone, as well as hospices and religious, educational and leisure institutions. Special attention is put on industries and workshops that set up in town. In addition to the aforementioned, this investigation features analyses of furniture and tools used between the end of the 19th century and the beginning of the 20th, such as the ones stored in the Monestir de Pedralbes museum, as well as studies of other significant institutions of that time such as the Dolsa asylum, the women’s prison, the Maternitat hospital, the Sant Rafael and Sant Joan de Déu shelters, as well as the Remei parish and other important leisure and cultural centres. This research has been made possible through access to old archive photographs as well as to living testimonials of people still living in the neighbourhood who were born before 1936. To all of them we sincerely thank for opening the doors to their homes and letting us access their archives and files, which credit all the research. All in all, this thesis aims to start an in-depth study of the evolution of the land in les Corts through oral testimonies, as well as archive research that will help broaden knowledge on city planning, architecture, leisure, culture, craftsmanship and industry that have existed in les Corts from medieval times until present day.

Pere III of Catalonia (1319-1387) began his reign in 1336. As count-king, he reigned over Aragon, Catalonia, and Valencia. The Chronicle of Pere III of Catalonia covers the years 1319-1369, fifty years of a nearly seventy year life. Pere wrote this chronicle in collaboration with his chancery office. Bernat Descoll was the main contributor from the chancery, and he consulted with the king as he wrote it. The chronicle reflects spiritual justifications for actions that occurred during Pere's reign, such as his conflict with the Uniòns of Aragon and Valencia, as well as his conflict with Pedro I of Castile. In the prologue to the chronicle, Pere compares both himself and Catalonia to several events in the reign of King David of Israel. References to Biblical kings are not featured in the rest of the chronicle; however, there are many general spiritual references to God. It is my contention that Pere chose to emulate David because David was a highly respected Biblical king, as well as the fact that David's history as a warrior could be used to spiritually justify the military actions of Pere. I will seek to prove this by reviewing ancient and medieval interpretations of David's reign, and by analyzing both the representations of David in the prologue and Pere's religious references in the main text of the chronicle. This study shows that Pere used the idea of King David in an aberrant way to serve his own purposes. Prior to Pere's usage, David typically served as an example of a humble, righteous, servant king in political and theological works, not the righteous warrior king that Pere co-opts to justify his reign.

Avui dia el debat historiogràfic sobre la formació del feudalisme a Catalunya bascula entre el model rupturista de Pierre Bonnassie i el model continuista de Gaspar Feliu. El nivell de coneixements actual no permet encara posicionar-se clarament en un sentit o en un altre. Així, doncs, es continua acceptant, no sense matisos, que a les terres de la frontera del comtat de Barcelona, després d’una tendència depressiva multisecular, tot canvia quan al segle X esdevé un territori cobejat per les elits comtals. En relació amb aquest desig de posseir la terra, aquesta tesi explora a petita escala les decisions preses l’endemà de la conquesta a l’hora de determinar la mida dels termes castrals, d’ executar l’atermenament del sòl, de seleccionar el tipus de sòl atermenat i de triar el nombre d’assentaments per terme, així com les constants d’implantació dels castells i de les esglésies. L’objectiu d’aquesta anàlisi és conèixer el tipus d’ articulació que es produeix, d’una banda entre les preexistències del territori, i els castells i les esglésies de l ’altra. En altres paraules, es pretenen aconseguir proves de fins a quin punt aquestes decisions són fruit només de l’atzar o si bé ja estan determinades. És a dir, condicionades només per una manera de fer gravada en el subconscient en forma d’idees tipus que s’adapten als condicionants del territori, o bé de models que s’apliquen independentment d’aquests condicionants. En definitiva, aquesta tesi aspira a precisar la naturalesa de l’escenari en el qual les elits comtals imposen un nou ordre social i polític per a garantir continuar canalitzant les rendes de la terra.
Nowadays the historiographical debate on the formation of feudalism in Catalonia fluctuates between the Pierre Bonnassie’s breaking model and Gaspar Feliu’s continuity model. The present level of knowledge does not yet allow for a clear positioning one way or another. Thus, we still accept, not without nuances, that everything changes when, in the 10th Century, the county of Barcelona borderland, after several centuries of depressive tendency, becomes a land coveted by count elites. Related to the desire to own the land, this thesis explores in its own small scale the decisions made the day after the conquest in determining the size of castral boundaries, the execution of land demarcation, the selection of the type of bordered land and the choice of the number of settlements per boundary, as well as the constants of introduction of castles and churches. The aim of this analysis is to find out the kind of relationship that occurs on the one hand between the pre- existing ones in the land, and castles and churches on the other hand. In other words, the goal is to obtain evidence about the extent to which these decisions are the result of simple chance or if they have already been determined, that is to say, conditioned only by behaviours engraved in the subconscious under the form of archetypal ideas adapted to the territory conditions, or else models that are applied regardless of these conditions. In short, this thesis aims to clarify the nature of the scenario in which count elites impose a new social and political order to ensure their continued channelled income from the land revenues.

O claustro do mosteiro beneditino de Sant Benet de Bages, na Catalunha espanhola, é caracterizado pela grande quantidade e diversidade de elementos ornamentais esculpidos em seus capitéis, o que é um importante indício de como a ornamentação se constituía em tanto que instância fundamental para a estética medieval. No entanto, até hoje poucas pesquisas foram realizadas sobre este claustro, o que é revelador da pouca atenção dada pela historiografia da arte tradicional ao tema da ornamentação. De modo geral, as imagens medievais mais valorizadas enquanto objeto de estudo são as historiadas. Isso em muito se deve à supervalorização da ideia de Bíblia dos iletrados, em detrimento de uma análise mais profunda sobre a presença estrutural e da complexidade dos diversos elementos que compõem as imagens, dentre os quais, os elementos ornamentais. Os trabalhos existentes sobre o tema da ornamentação e sua presença nas imagens medievais são, com poucas exceções, superficiais, procurando categorizações estilísticas e raízes filológicas. Uma das exceções é a obra do medievalista e teórico da arte francês Jean-Claude Bonne, principal marco teórico de nossa pesquisa, e que cunhou os conceitos de ornamental e ornamentalidade. A partir destas noções é que nos dedicamos ao estudo do claustro de Sant Benet de Bages, considerando os papéis estruturantes da ornamentação na economia imagética medieval e a diversidade de funções que ela pode adquirir, relacionando-a ao contexto sócio-histórico onde foi produzida.
The cloister of the Benedictine monastery of Sant Benet de Bages, in the Spanish Catalonia, has a large number and diversity of ornamental elements in its capitals, what sets us a fertile field of study. The few studies on this cloister indicate little attention by art historians to ornamentation, generally engaged in studying the historiated images. This is greatly due to the overemphasis of the idea of images as a \"Bible of the illiterate\", at the expense of a deeper analysis on the structural presence and complexity of the various elements that compose the images, among which, the ornamental elements. The existing papers on the subject of ornamentation and its presence in medieval images are generally superficial, limited to studies for stylistic categorizations, occupying a marginal place because they are supposed to be additional and unnecessary elements. At Sant Benet de Bages, like some other Romanesque cloisters, the amount of ornamental capitals exceeds that of historiated, which reveals the possibility of ornamentation to constitute a critical field to the aesthetic functioning of medieval art. This research aims to study such elements present in the cloister considering their structuring aspects in medieval imagetic economy, and the diversity of functions that can carry the concepts of \"ornemental\" and \"ornementalité\", proposed by the medievalist and French art theorist Jean-Claude Bonne, opening new possibilities for their study.

La present tesi doctoral proposa una aproximació innovadora al paisatge monàstic dels comtats catalans dels segles IX i X a través de dos nivells de detall ben diferenciats. En primer lloc, es planteja un estudi de caràcter més general que, partint de la identificació de tots els monestirs que s’hi poden documentar, crea una cartografia completa del fenomen monàstic sobre la qual analitzar la seva distribució espacial, els paral·lels que s’hi detecten i els diversos models de comportament que s’hi poden distingir. En segon lloc, es proposa un estudi minuciós de tres paisatges concrets, tots ells amb una elevada concentració de monestirs, per tal de precisar com aquests centres es relacionaren amb el seu entorn físic i social, transformant-lo de manera evident, però, alhora, veient-se profundament condicionats per ell. Així s’aconsegueix donar una visió holística i integral del fet monàstic que permet entendre millor el perquè de la ràpida proliferació de cenobis al llarg dels segles IX i X, així com el complex rol que jugaren en l’articulació social, política, econòmica i religiosa dels comtats catalans.
This doctoral thesis proposes an innovative approach to the monastic landscape of the Catalan counties in the 9th and 10th centuries using two clearly-differentiated levels of detail. Firstly, a study of a more general nature is undertaken, starting by identifying all the monasteries that can be documented, to create a comprehensive cartography of the monastic phenomenon with which to analyse its spatial distribution, the parallels to be detected and the different models of behaviour that can be distinguished. Secondly, a meticulous study of three specific landscapes with a high concentration of monasteries is undertaken, all with the aim of establishing just how these centres interacted with their physical and social settings, clearly transforming them but at the same time being profoundly conditioned by them. This gives a comprehensive, holistic view of the monastic phenomenon to allow a better understanding of the reasons for the rapid proliferation of sites in the 9th and 10th centuries, as well as the complex role
La presente tesis doctoral propone una aproximación innovadora al paisaje monástico de los condados catalanes de los siglos IX y X mediante dos niveles de detalle bien diferenciados. En primer lugar, se plantea un estudio de carácter más general que, partiendo de la identificación de todos los monasterios que se pueden documentar en ese territorio, crea una cartografía completa del fenómeno monástico sobre la cual analizar su distribución espacial, los paralelos que se detectan en ella y los diversos modelos de comportamiento que se pueden distinguir. En segundo lugar, se propone un estudio más minucioso de tres paisajes concretos, todos ellos con una elevada concentración de monasterios, para precisar cómo estos centros se relacionaron con su entorno físico y social, transformándolo de forma evidente, pero, a su vez, viéndose profundamente condicionados por él. De esta manera se consigue dar una visión holística e integral del monacato que permite entender mejor el porqué de la rápida proliferación de cenobios a lo largo de los siglos IX y X, así como el papel tan complejo que jugaron en la articulación social, política, económica y religiosa de los condados catalanes.

Hasta ahora se ha analizado poco el cambio de la relación entre el poder condal y la Iglesia en la Plena Edad Media. Aunque el cambio sea drástico, los especialistas han acostumbrado a resumir que la reforma eclesiástica avanzó mucho en Cataluña en su conjunto y no llevan a cabo más análisis. Igual que en otros campos, se ha considerado que la debilitación del poder condal en la Iglesia fue una cosa natural, y han tenido más interés en estudiar el desarrollo de iglesias o de los señoríos eclesiásticos, que en la influencia del poder condal sobre la Iglesia. En realidad, ¿cómo cambió la política condal sobre la Iglesia en la época de la Reforma Gregoriana y la feudalización en Cataluña? ¿Qué tipo de cambio sucedió en el carácter político de los obispados, que antes habían sido colaboradores políticos o funcionarios de conde, durante este periodo? Son problemas que aún están por estudiar. Teniendo en cuenta este estado de la cuestión, en esta tesis, analizaremos en cuatro capítulos el desarrollo de las relaciones entre el poder condal y la Iglesia entre la época de la Reforma Gregoriana y la de la cruzada albigense, desde mediados del siglo XI hasta principios del siglo XIII. En el primer capítulo, analizaremos el desarrollo que tuvo lugar en Cataluña en la época de la Reforma Gregoriana, es decir, desde mediados del siglo XI hasta principios del siglo XII. Desde el capítulo segundo hasta el cuarto, analizaremos el desarrollo del papel político y de la relación con el poder condal de las sedes episcopales en la época post-gregoriana y de la feudalización, el siglo XII y el principio del siglo XIII, basándonos en los resultados del primer capítulo. Dividiremos Cataluña en tres regiones que tenían las situaciones políticas distintas; la Cataluña Vieja, la diócesis de Barcelona y la Cataluña Nueva. A través de estos tres capítulos, podremos entender el desarrollo conjunto que tuvo lugar en la Cataluña de la época. En el segundo capítulo, analizaremos el desarrollo que tuvo lugar en la Cataluña Vieja, las diócesis de la Cataluña Vieja, donde tuvieron lugar de una forma más clara los fenómenos de la feudalización. En el tercer capítulo, analizaremos el desarrollo que tuvo lugar en la diócesis de Barcelona, el centro político del conde de Barcelona y donde, posiblemente, el conde tenía más influencia. Por último, en cuarto lugar, analizaremos el desarrollo que tuvo lugar en la Cataluña Nueva, los territorios conquistados por el conde en la primera mitad del siglo XII, básicamente, y por lo tanto, donde el conde podría tener más influencia y poder político. Para llevar a cabo el análisis de las relaciones entre el poder condal y la Iglesia, intentaremos utilizar fuentes condales y fuentes eclesiásticas conjuntamente. También utilizaremos otras fuentes, como los documentos del Papado, registros de concilios eclesiásticos, crónicas, las cartas de población, etc. Sobre la metodología y las fuentes, se explicará más detalladamente en los principios de cada capítulo. Los topónimos y antropónimos pertenecientes al espacio geográfico de Cataluña serán escritos según la forma catalana actual. Por ejemplo, Cerdanya, Girona, Ramon, Oleguer, Seniofred, etc. Aquellos topónimos y antropónimos no pertenecientes al ámbito geográfico catalán, pero que tienen forma catalana, aparecen así en nuestro trabajo.

Aquesta tesi doctoral, desenvolupada en el si del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae (UB-CSIC), ofereix l’estudi lexicogràfic dels noms d’ofici que es testimonien a la documentació llatina escrita entre els segles IX i XII al territori corresponent al domini lingüístic del català, corpus format per més de 24.000 documents de caire notarial. El buidatge d’aquestes fonts ha permès de registrar un total de 196 veus, d’àmbits com l’artesania, el camp o la cavalleria, les quals es presenten sistemàticament en fitxes estructurades en una sèrie d’apartats a través dels quals es realitza una anàlisi exhaustiva de l’aspecte etimològic, semàntic, morfològic i evolutiu de la paraula. El lèxic compilat el formen termes heretats dels períodes del llengua llatina anteriors a l’Edat Mitjana, així com un elevat nombre d’innovacions semàntiques (vocables ja existents que incorporen noves accepcions) i lèxiques. Les darreres es divideixen entre neologismes i préstecs d’altres llengües, entre els quals cal destacar els catalanismes. La barreja del llatí i la parla romànica d’aquesta zona geogràfica fa dels textos estudiats una font essencial per al coneixement del català en el seu període preliterari que proporciona la datació més antiga de moltes paraules d’aquesta llengua.
This doctoral thesis, carried out as part of the Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae (UB-CSIC), offers the lexicographical study of the names of trade attested in Latin documents written between the 9th and the 12th centuries in the territories of the Catalan linguistic domain, a corpus made of more than 24.000 notarial documents. The analysis of these sources has allowed us to register a total of 196 lemmata of different areas such as craftwork, the countryside or cavalry. These words are presented systematically in well-structured entries through which we have conducted a comprehensive analysis in terms of etymology, semantics, morphology and evolution of the term. The lexis compiled consists of terms inherited from the different stages of the Latin language prior to the Middle Ages, as well as a considerable number of semantic (already existing words that incorporate new acceptations) and lexical innovations. The latter can be divided into neologisms and loanwords from other languages, among which Catalanisms stand out. The blend of Latin and the Romance language that takes place in this geographical area turns the analysed texts into a fundamental source for the knowledge of preliterary Catalan and provides us with the earliest date of a great deal of words.

Aquesta tesi pretén, mitjançant l’estudi de la pintura mural dels segles IX i X a Catalunya, arribar a comprendre de quina manera aquest territori pertanyent a l’Imperi romà va entrar en l’edat mitjana. Per tal d’assolir aquest objectiu, realitzem una anàlisi exhaustiva dels conjunts conservats de pintura mural entre els segles IX i X, és a dir: les restes desconstextualitzades que es conserven al Museu d’Història de Barcelona; les decoracions in situ de Sant Miquel i Santa Maria de Terrassa (Vallès occidental); els frescos anomenats prerromànics de Sant Quirze de Pedret (Museu Diocesà de Solsona, Solsonès); i els frescos desapareguts de Sant Cristòfol de Campdevànol (Ripollès). Els estudis monogràfics se centren, fonamentalment, en la iconografia, sense però deixar de banda les qüestions estilístiques. En darrer terme volem identificar amb la major precisió possible en quin moment van ser executats aquests conjunts, i si es tracta d’obres locals o fruit de la connexió del territori de Catalunya amb centres exteriors. De les anàlisis dutes a terme se’n deriva la constatació, forta i directa, però puntual, d’una influència carolíngia a finals del segle IX en el bisbat de Barcelona –pintures de Barcelona i Terrassa–, així com una influència no menys important però més dilatada en el temps de la cultura carolíngia en el gran centre monàstic de Ripoll que arribarà des del segle IX fins l’XI, que confirmaria algunes de les hipòtesis proposades per a comprendre la producció de manuscrits il·lustrats de l’esmentat monestir. Fruit indirecte i testimoni d’aquesta connexió son les pintures de Campdevànol. Al costat d’aquests lligams de Catalunya amb el món carolingi, el segle X –pintures de Pedret– també mostra l’assimilació local d’alguns elements forans amb elements autòctons.
La presente tesis pretende, a través del estudio de la pintura mural de los siglos IX y X en Catalunya, llegar a la comprensión del proceso por el cual este territorio que había pertenecido al Imperio Romano entra en la Edad Media. Para alcanzar este objetivo, se realiza un análisis exhaustivo de los conjuntos conservados de pintura mural entre los siglos IX y X, esto es: los restos descontextualizados que se conservan en el Museu d'Historia de Barcelona; las decoraciones in situ de San Miguel y de Santa María de Tarrasa (Vallès occidental); los frescos llamados prerrománicos de San Quirico de Pedret (Museu Diocesà de Solsona, Solsonès); y los frescos desaparecidos de San Cristóbal de Campdevànol (Ripollès). Los estudios monográficos se centran, fundamentalmente, en la iconografía, sin olvidar las cuestiones estilísticas. La finalidad última es situar con la mayor precisión el momento de su ejecución y si se trata de obras locales o fruto de la conexión del territorio de Cataluña con centros exteriores. Del análisis realizado deriva la constatación de una fuerte y directa, pero puntual, influencia carolingia a finales del siglo IX en el obispado de Barcelona –pinturas de Barcelona y Terrassa–, y una influencia no menos importante pero más dilatada en el tiempo de la cultura carolingia en el gran centro monástico de Ripoll que se prolongará desde el siglo IX hasta el siglo XI, confirmado, así, algunas de las hipótesis mantenidas para la comprensión de la producción de manuscritos ilustrados del citado monasterio. Fruto indirecto y testimonio de esta conexión son las pinturas de Campdevànol. Al lado de esta vinculación de Cataluña con el mundo carolingio, el siglo X –pinturas de Pedret– también nos ofrece la asimilación local de algunos elementos foráneos con elementos autóctonos

El present estudi pretén analitzar el procés de conformació política d’una comunitat local a l’edat mitjana. Tal com la historiografia ha posat de manifest, poden ser diversos els factors que intervenen en la consolidació d’una dinàmica d’acció col·lectiva: conflictes amb senyors, capacitat mútua de defensa, funció judicial dels consells, la constitució d’un sistema fiscal a partir de la gestió de l’endeutament públic, etc. Tenint en compte aquests factors, la recerca resseguirà, especialment, la interacció dels tres plànols més rellevants que, al nostre entendre, fonamentaren aquesta dinàmica: la creació i desenvolupament de la notaria de destret a partir del 1236; l’establiment d’un règim municipal; i la consolidació d’un hàbit fiscal municipal fruit de la creixent pressió reial. El marc cronològic triat, 1180-1322, comprèn des de la primera referència a uns prohoms que participen de la resolució de conflictes en un tribunal estable presidit pel castlà i pel batlle reial fins a la petició de subsidi per la conquesta de Sardenya. En aquests cent quaranta anys, assistirem a l’emergència d’un nou subjecte polític, la universitas villa et termini Terracie, que permetrà als habitants de Terrassa articular institucionalment la dialèctica generada per la confrontació de les pressions senyorials i els interessos, no sempre homogenis, de la comunitat. Pel que fa al notariat, volem demostrar com la seva gran difusió i acceptació al llarg del segle XIII a casa nostra rau en què l’autenticitat i integritat documentals no es fonamenten en la materialitat de l’instrument complet, sinó en llur construcció social fruit de l’acord de les parts. L’adopció de la tècnica de la doble redacció s’explica perquè els assentaments sintètics que formen les imbreviatures mantenien oberta la potencialitat de canvi dels negocis i acords presos. La confiança en la institució notarial no es basava en la seva garantia d’inalterabilitat dels contractes, sinó en la seva capacitat per modular la realitat jurídica inicial en funció de les volubles necessitats socials de cada moment. El registre notarial, de fet, serà emprat com a cancelleria local tant per la universitat terrassenca com per l’incipient règim municipal que, des dels anys quaranta del segle XIII, podem analitzar en detall. No només permet resseguir el funcionament del càrrec de batlle (accés, durada, funcions) i, a partir de 1290, del lloctinent del batlle, sinó que evidencia el progressiu rol determinant del consell de prohoms. Hi podem trobar també les actes de recepció en habitant de la vila, la particular concessió de ciutadania terrassenca, atorgades des de 1239 conjuntament pel batlle i els prohoms. I, finalment, les diverses actuacions sindicades en nom dels prohoms o la universitat de Terrassa per afers comunitaris (plets, hosts, serveis com el d’un metge) o la constitució d’un arxiu municipal el 1312. Finalment, el tercer vessant, tot i que també ens ocupem de la compravenda i gestió de les rendes reials, sobretot hem centrat l’atenció en l’evolució del comú, és a dir, de les obligacions fiscals dels habitants de Terrassa fruit de les peticions reials i el seu reflex en àmbit municipal a partir de les talles i la resta de documentació associada al procediment de lleva, recaptació i pagament a la corona. A banda de quèsties i redempcions d’exèrcit, veurem quines altres necessitats comunes s’afrontaven a través d’aquesta imposició directa i, sobretot, quins efectes tindrà en la conformació d’una identitat local sota el mantell jurídic de la universitat.
The present study aims to analyze the process of political conformation of a local community during the Middle Ages. As historiography has shown, the factors that intervene in the consolidation of a dynamics of collective action can be diverse: conflicts with lords, mutual defense capacity, judicial function of the councils, the constitution of a tax system on the basis of public debt, etc. Taking these factors into account, the research will focus on the interaction of the three most relevant levels that, in our opinion, framed this dynamic: the creation and development of a public notary office from 1236; the establishment of a municipal regime; and the consolidation of a municipal tax habit resulting from a rising royal pressure. The chosen chronological window, 1180-1322, includes from the first reference to prohoms who participate in the resolution of conflicts in a stable court chaired by the castlà and the royal bailiff until the request for subsidy for the conquest of Sardinia. In these one hundred and forty years, we will see the emergence of a new political subject, the universitas villa et termini Terracie, which will allow the inhabitants of Terrassa to institutionally articulate the dialectic generated due to the confrontation between lordly pressures and the, not always homogeneous, interests of the community.

L’objectiu que ens hem proposat és el de respondre a la pregunta: hi ha un taller català del metall als segles XII i XIII? I, en cas afirmatiu, respondre a una segona doble qüestió: primerament, si va sorgir de forma espontània o va ser la continuació d’un taller precedent, i segonament, quina és la hipotètica relació de les seves obres amb les de l’Œuvre de Limoges / Taller de Llemotges? La documentació dels segles XII i XIII que hem treballat ens ha fet percebre la magnitud dels registres de vasos litúrgics de metall preuat i metall de les esglésies catalanes d’època comtal i reial. Es tracta d’un cos extraordinari que presentem en forma de quadres. Aquesta ingent obra ens va plantejar ben aviat una pregunta relacionada amb els possibles orígens en els que poguéssim establir les bases del taller que anomenem taller català que treballa el metall d’època alt medieval. Des d’un primer moment vàrem intuir que era necessari recular la cronologia dels documents als segles IX-XI per poder fixar les bases del segles XII i XIII. El tractament aprofundit de l’orfebreria medieval catalana dels segles XII i XIII ha donat com a resultat la definició que hem fet del taller català en una doble vessant. La primera que des dels precedents fins a final del segle XIII el denominem genèricament «taller català que treballa el metall» d’època alt medieval. La segona és el taller català que definim com el que treballa «a la manera de Llemotges», aquest taller s’inicià a finals del segle XII, fructificà al XIII i s’extingí al XIV. En el nostre estudi ens hem basat tant en la documentació com en l’obra que en els segles XII i XIII han estat el nostre referent. El taller català que treballa el metall preuat, l’orfebreria, té molt poca obra representativa. El gran nombre d’obra litúrgica que hem extret de la documentació ens hauria aportat tota la riquesa d’aquest taller si s’hagués conservat. Per altra banda, és deixen vasos d’argent, anells, estris d’animals i d’altres objectes per a fer fondre per a una determinada obra, això indica que, en una contrada no massa llunyana, hi ha un taller que possibilita aquest procés. Per altra banda, el taller català que treballa el metall (fosa) ha estat una gran sorpresa per la informació que ens ha aportat una de les tipologies, la de l’encenser amb un total de cinquanta cinc exemplars. Això ens ha permès classificar-los i agrupar-los per tal de donar-los-hi fonament dins cada grup que hem acotat. Aquest taller català del metall s’ha de reivindicar com un taller extraordinari per la durada en el temps, alhora que reafirmar-lo com un taller creador de repertoris i formes. Un taller que no treballa aïlladament sinó que té en compte, aplica o assumeix models coneguts per la il·lustració de manuscrits, per la pintura mural o de taula i l’escultura catalana sense descartar, per suposat, la influència que per via forana en tingui coneixença. El segon aspecte del taller català és el que fructificà a partir de l’arribada de les obres del Taller de Llemotges, obres que l’influïren decisivament i de les que va sorgir, un «taller català a la manera de Llemotges». No va ser un taller creador sinó més aviat seguidor (de Llemotges). L’obra més significativa quant a la creació d’aquest taller és el copó; però no es menys cert que els esmalts que s’apliquen al copó no sorgeixen per generació espontània, sinó que és un procés llarg, treballat i experimentat des de finals del segle XII fins al XIV. Aquest taller va produir obra que considerem d’ús local.
The vast body of documentation we have studied from the twelfth and thirteenth centuries have helped us understand the magnitude of the existing records on liturgical vessels in precious metals (gold and silver) and other metals (bronze, copper, tin, etc.) of the Catalan churches.Their study has enabled us to define the Catalan workshop in two ways, based on the types of pieces it worked on.First, we call it generically “Catalan metal workshop" (c. X-XIII). In defining it as such, we have based our analysis on the documentation, the remaining works and the artistic comparison. The Catalan workshop that worked on precious metals has little representative work. Had it been preserved, the large number of liturgical pieces that we found referenced in the documentation would have represented a huge wealth. In some documentation references silver vessels and other objects left to melt for a silver piece, indicates that there must have been a workshop close in distance that allowed the process.Discovering the Catalan metal workshop has been extremely helpful in that it has provided information on one of the types of works, the censer. A workshop that does not work in isolation but takes into account known models of the Catalan illustration of manuscripts, mural or table painting, or sculpture without discarding, of course, the influence of foreign styles.Second, we have also defined a Catalan workshop as working "the Limoges way" (c. XII-XIV). This workshop developed at the end of the twelfth century and lasted until the fourteenth century and bore fruit after the arrival of the works of the L’Œuvre de Limoges. These works had a decisive influence on the Catalan workshop from which developed, "a Catalan workshop in the way of Limoges." This workshop was less creative as it followed the Limoges style but had its one personality.
La documentación de los siglos XII y XIII que hemos trabajado nos ha hecho percibir la magnitud de registros de vasos litúrgicos de metal noble y metal de las iglesias catalanas de época condal y real. Su estudio ha permitido la definición que hemos hecho del taller catalán en un doble sentido. Por un lado, lo denominamos genéricamente «taller catalán que trabaja el metal» (s. X-XIII). Para ello nos hemos basado en la documentación, en la obra conservada y en la comparativa. El taller catalán que trabaja el metal noble, la orfebrería, tiene escasa obra representativa. El gran número de obra litúrgica que hemos extraído de la documentación nos habría aportado toda la riqueza de este taller en caso de conservarse.Se legan objetos de plata para fundirlos y destinarlos a nuevas obras (litúrgicas) lo que indica que en un lugar no excesivamente lejano hay un taller que lo posibilita.El taller catalán que trabaja el metal nos ha sorprendido por la información que ha aportado una de las tipologías, la del incensario. Hay que reivindicar este taller como un taller extraordinario, un taller que no trabaja aisladamente sino que tiene en cuenta modelos conocidos por la ilustración de manuscritos, la pintura mural o de tabla así como la escultura catalana, sin descartar, por supuesto, la influencia foránea de la que pudiera tener conocimiento.Por otro lado, el taller catalán que definimos como el que «trabaja a la manera de Limoges», este taller se inició a finales del siglo XII, fructificó en el XIII y se extinguió en el XIV; fue a partir de la llegada de l’Œuvre de Limoges, obra que influyó decisivamente en este taller que no fue un taller creador sino más bien seguidor, con rasgos específicos que lo caracterizan.

Aquest treball d’investigació vol reconstruir la vida quotidiana dels homes i dones que habiten el Camp de Tarragona durant els primers anys del segle XIV. La recerca s’ha dut a terme a partir de la informació continguda als llibres de notes que, sobres les viles d’Alcover, la Selva del Camp i Valls, es conserven a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. Es tracta de tres pobles de caràcter marcadament agrari i integrats dins de la Senyoria de la Mitra de Tarragona i amb una sèrie de particularitats que permeten la realització d’un estudi comparat que supera l’àmbit estrictament local per endinsar-se en l’àmbit de la història agrària regional. Amb tot, les característiques de les fonts documentals fan que aquest sigui un treball d’evolució curta en el temps que es centra en els dos primers decennis de la catorzena centúria. D’aquesta manera, s’ha prioritzat la intensitat a la prolongació cronològica atès el gran volum de petits assentaments que han nodrit la investigació i que han hagut de ser analitzats tant des del punt de vista econòmic, com social o fins i tot dins de l’àmbit fiscal o de les estructures de govern senyorial o municipal. Justament aquesta diversitat documental ha influït clarament en la forma final de la tesi, la qual s’ha organitzat en diferents apartats amb l’objectiu de dotar el treball final d’una estructura homogènia. Aquests apartats són: el marc espacial, la petita explotació camperola, aspectes jurídics sobre les relacions econòmiques que s’estableixen al mercat de la terra, aspectes econòmics i socials sobre les transaccions al mercat de la terra, la vila, les rendes senyorials i el desenvolupament municipal, i la societat. En conclusió, aquest és un treball que ha establert tota una sèrie de línies de recerca que poden continuar sent treballades en un futur amb el buidat l’anàlisi d’aquestes sèries documentals que, en línies generals, a mesura que s’avança cronològicament, són més complertes tant des del punt de vista quantitatiu com qualitatiu.
This research wants to reconstruct the quotidian lives of the villagers of ‘El Camp de Tarragona’ district during the early years of the fourteenth century. The research was undertaken on the information contained in the notarial books preserved in the Archdiocesan Historical Archive of Tarragona about the villages of Alcover, La Selva del Camp I Valls. These three municipalities, integrated into the Lordship of the Archbishop of Tarragona, have a prominently agrarian nature and a series of features that allow to conduct a comparative study that venture into the field of the regional history. However, this is a work just focused on the first two decades of the 14th century due to the special characteristics of the documentary sources. Thus, given the large number of small contracts, it has been prioritized intensity rather than chronological extension. These documents have been analyzed from the point of view of economy, society, taxation system o governmental structures. Precisely this diversity has clearly influenced the final form of the thesis, which has been organized into different sections in order to provide it with a homogeneous structure. These sections are: the spatial context, the small peasant farming, legal aspects of economic relations established in the land market, economic and social aspects of transactions in the land market, the town, the lordly incomes, the municipal development, and society. To sum up, this is a job that has established a series of research areas that can still be studied in the future by emptying and analyzing these notarial volumes which, in general, contain better information, both quantitative and qualitative, as the researcher advances through the time.

La present recerca té com a finalitat l’estudi d’un territori concret, el del terme del castell i vila de Sitges, entre mitjans del segle XIV i principis del XV, en base a tres objectius: en primer lloc, analitzar el domini senyorial d’aquest territori, en mans de l’Almoina dels pobres de la Seu de Barcelona des de 1342; en segon terme, aprofundir en l’estudi de l’evolució del territori rural i vilatà sobre els quals s’assentaren tant la senyoria com la comunitat estudiades; i finalment, conèixer la comunitat que hi vivia. Aquest darrer objectiu s’ha focalitzat en tres aspectes: la organització de la universitat, el treball al mar i la seva gent i el crèdit privat i l’endeutament. D’aquesta manera, la següent tesi s’ha dividit en tres grans capítols, el primer dels quals s’ha desenvolupat en dues parts: en primer lloc s’ha analitzat el procés d’adquisició de l’esmentat domini per part de l’Almoina, que es produí entre 1326 a 1342. La segona part d’aquest primer capítol s’ha centrat en identificar i analitzar les diferents senyories que l’Almoina obtingué sobre el seu nou domini: la senyoria de la terra, la senyoria territorial, la senyoria jurisdiccional i la del delme. Això ens permetrà entendre què suposà per a aquesta institució caritativo-assistencial l’adquisició d’aquest gran domini rural, en els seus diferents nivells de senyoriu, alhora que entendre com gestionà a la pràctica les rendes que hi obtenia. El segon capítol, centrat en l’evolució del territori, es divideix entre el paper que tingué la vila i els seus espais en contrast amb la presència de masos repartits en el terme del castell. Això ha de permetre veure les dinàmiques que es produïren en el context vilatà i agrari, amb el despoblament progressiu de l’hàbitat dispers en favor del creixement de la vila. Pel que fa al tercer gran capítol d’aquesta investigació, centrat en els àmbits de relació de la comunitat, hem analitzat en primer lloc el paper de la universitat en la seva organització, centrant-nos en els càrrecs que conformaven el Comú i les competències que tenia, així com la seva fiscalitat, és a dir els recursos econòmics de què es nodria per dur a terme la seva tasca. En segon lloc, hem aprofundit un aspecte genuí d’aquest territori i clau per entendre la conformació de la comunitat, és a dir el treball de mar i la seva gent, en base a tres aspectes: la construcció i adobament d’embarcacions, el comerç marítim i la pesca. Finalment, ens hem centrat en el crèdit i l’endeutament privat, un aspecte que afectava tots els membres de la comunitat sense distinció. En aquest sentit, hem observat tant el moment de creació del deute com quan era necessària la intervenció de la justícia enfront la morositat. Tanquen aquest apartat quatre exemples concrets de crèdit i endeutament. Aquest darrer objectiu pretén aproximar el lector a la realitat d’aquesta comunitat rural i marinera, a les relacions socials i econòmiques establertes entre els seus membres, personalitzant-les i humanitzant-les. L’estudi presentat a continuació vol arribar, en definitiva, a la realitat d’un domini rural litoral els darrers segles de l’edat mitjana que pot servir d’exemple d’altres territoris feudals de característiques semblants, alhora que pot caracteritzar el model de gestió del patrimoni de grans institucions administrades per l’Església com l’Almoina de Barcelona. Per tal de dur a terme aquesta investigació, s'ha consultat principalment l’important fons documental conservat a l'Arxiu de la Catedral de Barcelona, que destaca no només per la quantitat de la documentació que conté sinó també per la seva qualitat i varietat.
The aim of this thesis is to analyze a particular territory, the castle and town of Sitges, between mid-fourteenth century and early fifteenth, based on three objectives: first, to analyze the manorial domain of this territory, held by the Almoina dels pobres de la Seu de Barcelona since 1342; secondly, to deepen in the study of the evolution of the rural and villager territory on which are based both the lordship as the community studied; and finally to know about the community settled on this site. This last objective has focused on three aspects: the organization of the universitat, the work of the sea and its people and the private credit and debt. The first objective has been developed in two parts: the first one describes the process of acquisition of the lordship by the Almoina, which occurred between 1326 and 1342. The second part of this first chapter focused on identifying and analyzing the different domains obtained by the institution: the lordship of the land, territorial, of the tithe and the jurisdiction. By this we want to understand what it meant for the charitable institution acquiring this manorial domain and its different levels of lordship and, in addition, how it managed the incomes obtained. Meanwhile, about the second objective, the analysis of the territory, shared out between the village and the countryside, will allow us to see the dynamics that occur in the rural context, with the progressive depopulation of the scattered habitat in contrast with the growth of the village. Regarding the third and last chapter, we focused the research on the three mentioned areas of community’s relationship. This last objective aims to bring the reader the reality of a rural and fishing community, the social and economic relationships established among its members, customizing and humanizing them. In conclusion, this research want to reach the reality of a rural and coastal lordship in the last centuries of the Middle Ages, serving both and as an example to others similar feudal territories while as a model of the heritage management of large institutions run by the Church as the Almoina de Barcelona.

La present tesi doctoral pretén, a través de fonts documentals, literàries i iconogràfiques, arribar a comprendre com s’organitzava la prostitució a la ciutat de Barcelona dels segles XIV-XV. Per arribar a aquest objectiu hem analitzat la documentació municipal, registres de cancelleria i protocols notarials per poder fer un retrat de la situació de la prostitució baixmedieval a la ciutat. El buidatge sistemàtic i transcripció de la documentació ens ha permès realitzar la present tesi doctoral. La tesi s’estructura en diversos eixos: els bordells medievals de la ciutat, la prostitució dintre d’aquests bordells, l’organització interna dels bordells, la prostitució fora dels bordells, la persecució de la prostitució de fora dels bordells, l’alcavoteria, els càstigs contra els alcavots, el privilegi de 1390 contra els alcavots i les sortides del món prostibulari. Aquest últim punt analitza els casaments de les prostitutes, i les deixes de les almoines i els monestirs barcelonins que recollia a les prostitutes un cop deixaven el món del sexe remunerat. Hem documentat nombroses dades que es desconeixien sobre el tema: hem documentat un tercer bordell del qual no s’havia estudiat fins el moment, hem estructurat com funcionava el privilegi de 1390 contra les alcavots i alcavotes de la ciutat, i hem vist les condicions de vida dels monestirs per a prostitutes de la ciutat de Barcelona.
This doctoral thesis aims, through documentary, literary and iconographic sources, to understand how prostitution was organized in the city of Barcelona from the fourteenth to fifteenth centuries. To achieve this objective, we have analyzed the municipal documentation, chancery registers and notary protocols in order to take a picture of the situation of medieval prostitution in the city. We have documented numerous data that were unknown about the subject: we have documented a third brothel that had not been studied so far, we have structured how the privilege of 1390 against the pimps of the city worked, and we have seen the conditions of Life of the monasteries for prostitutes of the city of Barcelona.

La tesi estableix un nou paradigma sobre les emissions de moneda a la Catalunya del segles XIV a XVI, partint de l’estudi de les emissions de moneda menuda d’àmbit municipal i llur relació amb la moneda de curs general. Es proposen noves hipòtesis sobre la pretesa continuïtat d'aquestes emissions locals al llarg del temps, sobre la identificació dels tipus monetaris emesos i també sobre els motius i el lloc del seu origen, ubicat a Lleida poc abans de l'any 1300. L'estudi se centra en tres períodes diferenciats. El primer abasta l'àrea catalana de circulació de la moneda jaquesa entre 1298 i 1350, amb alguna excepció que s'allarga fins 1460. El segon període s'inicia amb la Guerra contra Joan II (1462) i s'allarga fins al redreç monetari de l'any 1494. El tercer període, de més baixa intensitat, engega des de la primera crisi de la moneda barcelonina senar (1508) fins a l'esclat de la segona gran crisi de la moneda menuda barcelonina (1556).
La tesis establece un nuevo paradigma sobre las emisiones de moneda en la Cataluña de los siglos XIV a XVI, partiendo del estudio de las emisiones de moneda menuda de ámbito municipal y su relación con la moneda de curso general. Se proponen nuevas hipótesis sobre la pretendida continuidad de estas emisiones locales a lo largo del tiempo, sobre la identificación de los tipos monetarios emitidos y también sobre los motivos y el lugar de su origen, ubicado en Lleida poco antes del año 1300. El estudio se centra en tres periodos diferenciados. El primero abarca el área catalana de circulación de la moneda jaquesa entre 1298 y 1350, con alguna excepción que se alarga hasta 1460. El segundo período se inicia con la Guerra contra Juan II (1462) y se alarga hasta la reforma monetaria del año 1494. El tercer período, de más baja intensidad, se pone en marcha desde la primera crisis de la moneda barcelonesa reformada (1508) hasta el estallido de la segunda gran crisis de la moneda menuda barcelonesa (1556).
The thesis sets new models of coinage in Catalonia of the fourteenth to sixteenth centuries, from the study of minor currency issued by local councils and its relation to the main general currency issued in Barcelona. New hypotheses are proposed about the alleged continuity of these local emissions over time, about the identification of the coin types, and about its causes and origins, which must be located in Lleida shortly before 1300. The study focuses on three distinct periods. The first covers the “jaquesa” (aragonese) currency circulation area in Catalonia between 1298 and 1350, with some exceptions that lasts until 1460. The second period begins with the War against John II (1462) and continues until the currency reform of 1494. The third period, of lower intensity, starts from the first crisis of the reformed coinage in Barcelona (1508) until the outbreak of the second great crisis of minor coins in Catalonia (1556).

Hom constata que la característica definitòria des de finals del segle XIV és que les obres llatines i itàliques circulen entre un públic lector que el podem situar més enllà de la cort, per la qual cosa amb aquesta tesi doctoral ens proposem d'observar qui poden ser aquests lectors, a quin estrat social pertanyen, quins vincles s'hi observen, quins interessos tenien, quins llibres tenien i quin ús en feien, d'on podien procedir aquestes obres, en quins espais podien coincidir per parlar de literatura, etc. etc., en la convicció que, per afinitat de lectura, també ells, més enllà de la cort, s'haurien pogut constituir en destinataris - és a dir lectors potencials - d'una novel·la com l’anònima Curial e Güelfa que es complau a fer paleses les lectures que fonamenten la ficció.
It is acknowledged that one of the defining traits of the final period of the XIV century is that written works, both Latin and Italian, spread beyond courtly circles of readers. The aim of the present PhD dissertation is to answer who these readers were, which social stratum did they belong to, which were the links that can be traced, which were their interests, which books did they have and for what purpose did they use them, where did these works come from, in which milieus did the readers meet to talk about literature, etc. The ultimate reason to answer these questions is the firm conviction that a romance like the anonymous Curial e Güelfa, which indulges in signaling out the readings on which the fictional narrative is based, can be addressed to potential readers beyond courtly circles who might become such readers because of the affinity of their readings.

Aquesta tesi doctoral està bastida a partir d’un fons documental inèdit, dispers i malmès, que calia salvaguardar. Això ha permès estudiar el territori des del territori i amb les fonts del territori. I, a més, contribuir a la conscienciació de la conveniència de la preservació dels documents històrics amb la recuperació de l'arxiu municipal de Cubells de manera que aquestes actuacions es poguessin adaptar a altres realitats arxivístiques. Aquesta tesi té un triple vessant: per una banda, recuperar un arxiu municipal i posar-lo a l’abast dels estudiosos, en segon lloc fer una recerca històrica a partir d’aquesta documentació i, finalment, aconseguir presentar la documentació històrica com un material didàctic idoni per a la docència universitària i també, per què no, d’altres nivells educatius i així mateix fer-la assequible per a la difusió. Estructura: Capítol 1: descriu la situació en què es trobava la documentació, la cronologia, la llengua, les tipologies documentals i la tradició dels documents de l'arxiu. Capítol 2: descriu amb tot detalli les actuacions dutes a terme per localitzar, recuperar, organitzar i difondre els fons d'aquest arxiu, mostrant detalladament tota la metodologia de treball utilitzada. Inclou catàleg de pergamins. Capítol 3: descriu l'organització i producció de les institucions productores dels documents: el municipi de Cubells, l'escrivania local i els senyors de la terra. Capítol 4: analitza en profunditat els censals morts. Aquesta és la tipologia més freqüent de la documentació estudiada i també la que mostra la situació real dels homes i dones que poblaven aquestes terres als segles baix medievals. Els apèndixs inclouen: transcripció de documents significatius. Un petit apartat sobre l'important tresor artístic, actualment dispers, d'aquest petit lloc. Índex de topònims i índex d'antropònims.
Structure: Chapter 1: It describes in which situation the documents were found, their chronology, their languages, the documentary typologies and the tradition of the documents of this archive. Chapter 2: It describes entirely the performances carried out to locate, recover, arrange and diffusion the documentations, showing in detail all the methodology of work used. It includes the catalogue of parchments. Chapter 3: It describes the study of the institutions that produced the documents: the municipality of Cubells, the local scrivener and the landowners. + Chapter 4: It analyses in depth a documentary typology called “censals morts”, a credit document. This is the most frequent typology it can be found among the documentation studied and also the one who shows the real situation of the men and women who lived in Cubells during the Late Middle Ages. The appendices include: transcription of significant documents; a small study of the important artistic treasure of this small village, nowadays disperse; and Indexes of toponyms and antroponyms.

La present recerca té com a objectiu l'estudi de la cacera de bruixes desenvolupada a Catalunya, des dels seus orígens a finals de l'època medieval fins a la seva articulació durant els primers temps moderns. La investigació aporta, en primer lloc, un volum considerable de documentació judicial inèdita dels segles XV i XVI, la qual constitueix la base imprescindible per a una aproximació global a aquest fenomen històric. A partir d'aquest material i de les fonts ja conegudes, l'anàlisi s'ha estructurat sobre tres eixos principals. Primerament, s'aborden els elements que donaren lloc a l'estereotip de la bruixa durant l'època baix-medieval. Seguidament, s'estudien les primeres caceres desenvolupades a Catalunya durant les primeres dècades del segle XV, tot comparant-les amb els esments coetanis a nivell europeu. Finalment, s'analitza en detall la documentació judicial inèdita per mirar d'entendre l'articulació de la cacera de bruixes a Catalunya durant els segles XV i XVI. La present investigació ha donat com a resultat la creació del primer corpus documental sobre els primers dos-cents anys de cacera de bruixes a Catalunya, evidenciant la riquesa documental del Principat per a l'estudi d'aquest fenomen. Així mateix, el treball ha permès arribar a una sèrie de conclusions sobre l'origen i articulació d'aquest fenomen a Catalunya en època medieval i moderna. En primer lloc, destaca la importància dels canvis operats a finals de l'època baix-medieval en referència a la teologia i a les noves reflexions demonològiques, la influència de l'acció inquisitorial contra el maleficium i la seva influència en les cúries laiques, o el discurs anti-supersticiós desplegat per la predicació baix-medieval. En segon lloc, la present recerca ha servit per constatar la precocitat, intensitat i duresa de la persecució de bruixes a Catalunya, un fet que remarca la seva singularitat en el context dels regnes hispànics. Aquesta situació aniria lligada a la pròpia situació político-jurídica del Principat, amb una forta autonomia de les autoritats locals i una manca de control per part d'institucions de justícia centralitzades, ja fos el Sant Ofici o la pròpia justícia reial. Catalunya seguiria així el model descrit per autors com Brian P. Levack, segons el qual aquells territoris amb un poder central fort i un sistema judicial centralitzat, haurien registrat una intensitat molt baixa de persecucions, amb una absència gairebé total de sentències a mort. Un model perfectament vàlid per al centralitzat i gairebé lliure de bruixes regne de Castella, i també, però just a l'inrevés, per al jurisdiccionalment fragmentat i ple de forques Principat de Catalunya. Finalment, l'última de les conclusions derivades d'aquesta investigació fa referència a la importància del marc local en l'articulació de la cacera, amb un protagonisme destacat d'unes autoritats locals sovint esperonades per la pròpia població. Aquesta constatació ens allunya de concepcions historiogràfiques que vinculaven tradicionalment la cacera de bruixes als mecanismes d'Estat o a l'impuls de l'Església post-tridentina, enfrontats a una suposada cultura popular. En canvi, en el cas català, la persecució seria majoritàriament instigada per la pròpia població en un context de desgràcies com ara epidèmies, maltempsades i morts d'infants o bestiar. Una persecució judicial, doncs, que aniria de baix a dalt, iniciada en les pròpies comunitats a partir d'acusacions de malefici o emmetzinament i desenvolupada en el marc de les cúries locals, amb una subversió evident de l'ordre del dret, un ús habitual del turment i una gran predisposició a emetre sentències de mort.
This research focuses on the Catalan witch-hunt, from its origins during the Late Middle Ages until its development during the Early Modern period. The research provides, in the first place, a considerable amount of unpublished witchcraft trials form the XVth and XVIth centuries, which becomes the basic ground for a global approach to this historical phenomenon. Through this material, together with the sources already known, we have structured the analysis around three main axes. First, we address the elements that formed the witch stereotype during the Late Middle Ages. Next, we study the firsts witch-hunts developed in Catalonia during the first decades of the fifteenth century, by also comparing them with other contemporary European sources. Finally, we analyze in detail the unpublished trials in the aim of understanding the articulation of the witch-hunts in Catalonia during the fifteenth and sixteenth centuries. The results of this work include the creation of a first documentary corpus for the first two-hundred years of witch-hunts in Catalonia, thus revealing the abundance of sources in the Principality for the study of this phenomenon. Also, the work provides some conclusions about the origins and the development of this phenomenon in medieval and modern Catalonia. First, we emphasize the importance of the changes operated at the end of the Late Middle Ages, concerning both theology and the new demonological debates, as well as the inquisitorial action against maleficium and its influence on secular courts, or the anti-superstitious discourse deployed by Late Medieval preachers. Second, this research also proves the precocity, intensity and harshness of the witch persecution in Catalonia, a fact that stresses the Catalan uniqueness in the context of the Hispanic kingdoms. This situation of the Principality is due to its own political and judiciary status, with a strong autonomy of local authorities and a lack of control by centralized judiciary institutions, either the Inquisition or the Royal justice. On that sense, Catalonia follows the model described by authors such as Brian P. Levack, according to which those areas with a strong central government and a centralized judicial system, would have experienced a very low intense persecution, and an almost total lack of death sentences. A model which is perfectly valid for the highly centralized and almost witch-free kingdom of Castile, and also, only in the opposite way, for the jurisdictionally fragmented and full of gallows Principality of Catalonia. Finally, the last conclusion resulting from this research points to the importance of the local context in the development of the witch-hunt, with a prominent role played by local authorities, often spurred by the population itself. This observations moves us away from traditional historiographical conceptions that linked the persecutions with the State mechanisms or the post-Tridentine Church, both faced with an alleged popular culture. Instead, in the Catalan case, prosecutions would be mostly instigated by the people in a context of disasters such as epidemics, bad weather and deaths of children or cattle. A persecution, then, that appears to be bottom-up, initiated among the communities from accusations of maleficium or poisoning and then articulated in the context of the local courts, with a clear subversion of the legal order, a current use of torture and an acute predisposition to issue death sentences.

Els jerònims foren un moviment monàstic d’origen eremític que nasqué al regne de València l’any 1374 i que arribà a Catalunya a final del segle XIV amb la fundació, per part de la reina Violant, del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron (1393), a Sant Genís dels Agudells, prop de Barcelona, que fou seguit per Sant Jeroni de Montolivet (1413), fundat pel mercader barceloní Bertran Nicolau, i que es traslladà a Badalona, tot donant lloc a Sant Jeroni de la Murtra (1416). Ambdós monestirs i llurs comunitats subsistiren fins al 1835. El present treball té com a objectiu l’estudi global d’aquestes dues cases religioses des de les seves respectives fundacions fins a l’any 1500. Es basa en fonts documentals força diverses, des del que s’ha conservat dels antics arxius monàstics (pergamins, llibres d’administració i gestió, inventaris, etc.) fins a documentació notarial, reial i municipal, entre d’altres. S’ha estructurat en tres blocs fonamentals que n’abasten tots els àmbits: comunitat, activitat i relacions amb l’exterior. Aquest darrer capítol s’ha subdividit en quatre grans apartats que focalitzen la interacció amb diferents actors: benefactors, fonts econòmiques, estament eclesiàstic i estament polític. Després d’aquests tres grans capítols s’ha inclòs un quart sobre els dos edificis monàstics i la seva evolució constructiva. A partir de la integració de tots els capítols, es proposa una periodització de l’establiment dels jerònims a Catalunya en quatre grans etapes. L’estudi clou amb un apèndix que conté 52 taules documentals sobre diferents aspectes relacionats amb els dos monestirs, la transcripció completa de 128 documents i un recull de 72 imatges.
The hieronymites were a monastic movement, with an eremitic origin, that was born in the kingdom of Valencia in 1374 and arrived in Catalonia at the end of fourteenth century with the foundation, by queen Violant de Bar, of the monastery of Sant Jeroni de la Vall d’Hebron (1393), in Sant Genís dels Agudells, near Barcelona, which was followed by Sant Jeroni de Montolivet, founded by the merchant of Barcelona Bertran Nicolau. This second monastery moved to Badalona in 1416 and became Sant Jeroni de la Murtra. Both monasteries and their communities remained until 1835. The aim of this research is a global study of these two monasteries from their respective foundations until 1500. It is based on diverse documentary sources: the documentation conserved of the ancient monastic archives (parchments, administration and management books, inventories, etc.), notarial, royal and municipal documentation, etc. This work has three fundamental blocks that cover all areas: community, activity and relationships with the outside. This last chapter has been subdivided into four main sections that focus on the interaction with benefactors, economic sources, Church and political power. After these three main chapters, there is a study of the two monastic buildings and their construction process. Finally, a periodization of the establishment of the hieronymites in Catalonia is proposed in four main stages. This study closes with and appendix that contains 52 documentary tables, the complete transcription of 128 documents and a collection of 72 pictures.

A les Corts de Barcelona (1412-1413), que presidiren successivament Ferran I i l’infant Alfons, s’aprovà una Constitució, intitulada «Per tal que les leys», que determinava la recopilació en llatí i en traducció catalana (tret d’algunes excepcions en sentit invers) de la major part del corpus jurídic de Catalunya, fonamentalment Constitucions i Capítols de Corts. L’ordenació de la dita recopilació seguí les rúbriques dels primers deu llibres del Codi de Justinià. El projecte, conegut com a Compilació, fou iniciat per juristes de la mida de Bonanat Pere i Jaume Callís, en una primera comissió escollida per Ferran I; i el continuaren el diputat Francesc Basset i l’oïdor de comptes Narcís de Sant Dionís, comissionats a posteriori per la Diputació del General. No obstant això, la Compilació resultà parcialment fallida. Es projectà la confecció de dos volums en pergamí, un en llatí i l’altre en català, que anirien a raure a l’Arxiu Reial, i de dues còpies, que custodiaria la Diputació del General. De tota manera, només se’n conserven en l’actualitat tres exemplars en pergamí a l’Arxiu de la Corona d’Aragó que poden ser identificats amb aquells. Un dels exemplars catalans, fins al present moment, continua perdut. El darrer dels juristes comissionats, Sant Dionís, escrigué un opuscle llatí, que ell mateix anomenà Compendium, el qual, estructurat igualment segons el codi justinianeu, serviria als especialistes com una mena d’enquiridion. També en conservem una traducció al català, probablement obra del propi Sant Dionís. El Compendium és un breu manual que ultrapassa la Compilació, perquè cita un major número de lleis en incloure simplement resums de les disposicions legals. L’edició dels tres manuscrits llatins que contenen l’obra de Sant Dionís és l’objecte principal de la present tesi. En front de l’edició llatina, s’aporta la transcripció d’un dels exemplars de la versió catalana, el manuscrit 1 de la Generalitat, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. La tesi s’inicia amb un estudi preliminar sobre la biografia de Sant Dionís, en què s’intenta aclarir la genealogia del personatge, i sobre la formació de la Compilació. Conclou amb taules que identifiquen les disposicions legislatives contingudes al Compendium.
During the Courts of Barcelona (1412-1413), presided successively by Ferdinand I and the Prince Alfonse, a Constitution was approved, entitled “Per tal que les leys”, that prescribed that the majority of the juridical corpus of Catalonia, basically Constitutions and “Capitula Curiae”, were collected in Latin and in its Catalan translation (besides some exceptions in reverse). The distribution of this collection followed the titles of the first ten books of the Justinian’s Code. The project, known as Compilation, was initiated by jurists such important as Bonanat Pere and Jaume Callís, i.e. the first commission elected by Ferdinand I; and it was continued by Francesc Basset and Narcís de Sant Dionís, selected a posteriori by the “Diputació del General”. However, this collection partially failed. Two volumes in parchment were designed, one in Latin and another in Catalan, to be located in the Royal Archive, and two copies, to be guarded by the “Diputació”. Nevertheless, only three copies in parchment are preserved in the present Archive of the Crown of Aragon that could be identified with those ones. One of the Catalan copies is still lost. The jurist Narcís de Sant Dionís wrote a Latin brief treatise .named Compendium by himself. that could be useful as a handbook to the specialists, structured like the Justinian’s Code. We still have a translation to Catalan, probably by the same Sant Dionís. The Compendium is a short handbook that surpasses the Compilation, because it quotes a higher number of laws since it only presents summaries of the legal dispositions. The Edition of the three Latin manuscripts that contain the work of Sant Dionís is the main object of the present thesis. In front of the Latin Edition, it is provided the transcription of one copy of the Catalan version, the manuscript 1 of the “Generalitat”, in the Archive of the Crown of Aragon. An introductory study about the biography of Sant Dionís intends to clarify his genealogy. The formation of the Compilation is also evaluated. The thesis finishes with tables that identify the legislative dispositions contained in the Compendium.

La present tesi doctoral es proposa analitzar els efectes que tingué la fiscalitat en la societat d’una ciutat de la Catalunya baixmedieval, en especial de cara a la formació d’unes autèntiques elits locals. El cas d’estudi escollit és Girona i el període, el comprès entre 1345 i 1445. Una vegada revisada i valorada la historiografia sobre el tema, el treball es divideix en dues grans parts. La primera s’ocupa de reconstruir la plataforma en la qual havien d’actuar aquestes presumptes elits. Així, descriu els elements bàsics (pressió fiscal, necessitats comunitàries, deute i estratègies en la gestió de recursos i impostos) que impulsaren la consolidació i l’evolució de l’administració local a Girona entre mitjan tres-cents i mitjan quatre-cents. També es fixa en l’organigrama d’aquesta administració des del punt de vista dels actors implicats. La segona part consisteix en una prosopografia dels protagonistes de tot el sistema. D’entrada, s’identifiquen les persones que participaren en el contínuum d'òrgans de govern locals exercint oficis. A continuació, es caracteritzen els que gestionaren la hisenda vinculada al municipi bé com a tresorers, bé en ocupacions temporals de cara a operacions econòmiques en benefici de la comunitat. Finalment, s’observen els que prengueren part en els negocis fiscals i financers lligats al municipi (el crèdit, l’arrendament d’impostos indirectes, els serveis financers i la provisió de vitualles i materials). En conjunt, aquesta tesi pretén aportar llum, és a dir, abonar hipòtesis, però alhora introduir matisos, entorn a l’existència, al principat de Catalunya als segles XIV i XV, d’unes elits locals les bases polítiques i econòmiques de les quals radicaven en bona part en les institucions municipals.
The present doctoral thesis aims to analyze the effects of taxation on the society of a city in Late Medieval Catalonia, specially with regard to the making of consolidated local elites. The selected case study is Girona and it focuses on the period between 1345 and 1445. Once the historiography about this subject reviewed, this project is divided into two main sections. The first one is devoted to reconstruct the platform in which the presumed elites acted. In so doing, it describes the driving forces (fiscal pressure, communal needs, debt and economic policies) for the consolidation and the evolution of the local administration in Girona during the indicated period. It also pays attention to its institutional framework from the viewpoint of people interacting with it. The second section of this research deals with a prosopography of the leading characters of the mentioned system. To begin with, it identifies the people who participated in the local government and held offices. Secondly, it characterizes those managing the local treasury as chamberlains or syndics in economic operations for the benefit of the community. Finally, it examines people who took part in the fiscal and financial business connected with the municipal treasury (credit, indirect tax leasing, financial services and product supplying). On the whole, this thesis seeks to shed light (so to confirm hypothesis as well as to refine other aspects) on the existence, in the principality of Catalonia during the 14th and 15th centuries, of local elites whose political and economic foundations rested in large part on the municipal institutions.

Cette thèse de doctorat porte sur le chapitre cathédral de Barcelone et ses membres à la fin du XVe siècle. L'étude d'un tel établissement permet d'observer un acteur urbain majeur : le haut clergé séculier d’une cité tardo-médiévale. Au-delà de leurs attributions religieuses, évêques et chanoines se révèlent étroitement impliqués dans la destinée de la cité. Leurs fonctions leur octroient des terres, ce qui fait d'eux d'importants seigneurs fonciers dans la ville et ses abords. Le canonicat leur donne accès au « bras ecclésiastique » des institutions politiques de la Couronne d’Aragon telles que la Diputació del General et les Corts. Enfin, leurs origines sociales les insèrent dans les réseaux de relations personnelles qui structurent l'oligarchie urbaine : ils font pleinement partie de l'élite dirigeante barcelonaise tout en y occupant une place bien spécifique, du fait de leur appartenance à l’Église. Cette situation particulière les place à la jonction de réseaux de pouvoir, quelquefois antagonistes et quelquefois alliés : ceux de l’Église, ceux de l’élite politique municipale, ceux des groupes familiaux constituant l’oligarchie. Au sortir de la guerre civile catalane de 1462-1472, Barcelone, principale ville de Catalogne, connaît de profondes transformations socio-politiques, avec la formalisation du patriciat par l’établissement d’une « matricule », l’accès de la noblesse au gouvernement municipal et les opérations de redressement économique de la cité après les difficultés de la guerre. L’étude montre que le chapitre cathédral, pleinement intégré à l’élite dirigeante de la ville, est amené à jouer un rôle réel dans la vie publique de la cité en pleine mutation
This PhD thesis analyses the cathedral chapter of Barcelona and its members at the end of the 15th century. This institution proves to be a major urban actor. Beyond their religious powers, bishops and canons proved to be closely involved in the history of Barcelona. Their functions grant them lands, which turn them into important landlords in the city and its surroundings. The canonicate gives them access to the "ecclesiastical arm" of the Crown of Aragon’s political institutions such as the Diputació del General de Catalunya and the Corts. Their social origins integrate them into the networks of personal relations that structure the urban oligarchy: they are fully part of the ruling elite of Barcelona and they occupy a very specific place there, because of their belonging to the Church. This situation places them at the junction of power networks, sometimes antagonistic and sometimes allied: those of the Church, those of the municipal political elite, and those of the family groups constituting the oligarchy. At the end of the Catalan Civil War of 1462-1472, Barcelona, main city of Catalonia, undergoes profound socio-political transformations: an official list of the patricians is established, the municipal government opens to the nobility and undertakes several economic recovery measures after the disturbances caused by the war. The study shows that the cathedral chapter, fully integrated with the ruling elite of the city, has to play a real role in the public life of the city during this period

Le Liber diversarum artium, seconde copie d'un traité de technologie artistique vraisemblablement écrit dans les années 1350, est conservé à la Bibliothèque inter-universitaire de Médecine de Montpellier, dans un manuscrit du XVe siècle, le Ms H277 (vers 1470). Ce texte, par sa structure novatrice, les sources connues antérieures aux années 1300 qui l'alimentent, et leur diffusion, nous a autorisé à le mettre en regard d'œuvres peintes sur bois et sur mur des XIIe et XIIIe siècles conservées en Catalogne, comme nous aurions pu le faire avec n'importe quel autre corpus cohérent. Par le territoire « historique » qu'elle recouvre au Moyen Âge, par le nombre d'œuvres conservées et par leur grande variété esthétique et technique, la Catalogne répondait à cette cohérence. Les peintures retenues ont été envisagées du point de vue leur matérialité. La méthodologie développée pour l'aborder s'est articulée dans une dialectique constante entre le savoir écrit, théorique, du Liber ou d'autres traités, et le savoir pratique mis en œuvre par les peintres en Catalogne aux âges romans. L'observation macroscopique des œuvres, ainsi que la collecte de données physico-chimiques concernant certaines d'entre elles, ou encore notre propre expérience, nous a donné une matière propice à la compréhension du métier de peintre. De cette confrontation est née une lecture singulière, mettant au cœur de notre réflexion le peintre dans l'apprentissage et l'exercice de son métier
The Liber diversarum artium, second copy of a treatise on artistic technology probably written in the 1350s, is held at the Inter-university Library of Medicine of Montpellier, in a fifteenth century manuscript, Ms H277 (1470). The innovative structure of this text, the pre-1300s sources it draws on, and their dissemination, enabled us to compare it with works painted on wood and walls in the twelfth and thirteenth centuries preserved in Catalonia, as with any other coherent corpus. By virtue of the "historical" territory it covers in the Middle Ages, the number of works conserved and their wide aesthetic and technical variety, Catalonia provided this coherence. The selected paintings were considered from the perspective of materiality. The methodology developed for the task was structured as a constant dialectic between written and theoretical knowledge contained in the Liber or other treatises, and the practical knowledge applied by painters in Catalonia in the Romanesque period. Macroscopic observation of the works, the collection of physicochemical data concerning some of them, and our own experience, provided us with material that was conducive to understanding the painter's craft. This comparison produced a singular reading, in which thinking is focused on the painter in the learning and the exercise of his craft

L'objectiu d'aquesta tesi és estudiar el funcionament real de la servitud catalana medieval. Per això s'estudien els homenatges i els cobraments dels mals usos rebuts i aplicats per l'Almoina del Pa de la Seu de Girona sobre els seus remences al llarg dels segles XIV i XV i, més concretament, entre 1331 i 1458. Aquestes dates han estat determinades per la documentació generada per l'esmentada institució benèfica. El primer llibre de comptes conservat és de l'any 1331. En aquests llibres de comptes els pabordes encarregats de gestionar l'Almoina hi consignaven tots els seus ingressos i totes les despeses. La data final també ha estat fixada per la documentació, perquè a partir d'aquest moment deixem de trobar constància escrita del pagament dels mals usos i de la prestació d'homenatges.
La importància dels mals usos, és a dir, aquells pagaments que gravaven als serfs pel fet de ser-ho, a la Catalunya de la baixa edat mitjana és una qüestió fora de discussió. Bona part dels historiadors -Hinojosa, Vicens Vives, Freedman, etc.- atribueixen als mals usos, als homenatges i a la seva continuada exigència els dos alçaments remences contra les senyories feudals a partir de l'any 1462. Segons aquestes hipòtesis, la lluita per suprimir els mals usos i aconseguir la llibertat individual és la raó de les guerres remences de finals del segle XV. Com és sabut van quedar resoltes amb la Sentència Arbitral de Guadalupe, dictada pel rei Ferran II, que va suprimir definitivament la servitud de les terres catalanes.
Malgrat la importància que els historiadors han concedit a l'existència dels mals usos i, sobretot, a la manca de llibertat dels remences, no hi ha estudis sistemàtics sobre la seva aplicació a la pràctica. Per això, l'objectiu d'aquesta tesi és estudiar tots els mals usos i tots els homenatges aplicats i rebuts per una sola senyoria -l'Almoina del Pa de la Seu de Girona-, els remences de la qual van participar activament en ambdues guerres i que és representativa, sense cap mena de dubte, del que succeïa en la diòcesi gironina. A més a més, cal assenyalar que l'estudi comprèn un període de temps que inclou circumstàncies tan cabdals com la pesta negra i la resta de catàstrofes del segle XIV i el segle XV fins a la primera guerra remença.
Com és sabut, els remences catalans estaven sotmesos a sis mals usos: la redempció de persones (mitjançant la qual aconseguien la seva llibertat), les firmes d'espoli forçades (que havien de pagar quan es casaven en determinades circumstàncies), la intèstia i l'eixòrquia (que gravaven la mort intestada i sense descendents), l'àrsia (que penalitzava la crema accidental del mas o la masada) i la cugúcia (exigida a les dones considerades adúlteres). Els remences confirmaven la seva dependència d'una senyoria en els corresponents homenatges o reconeixements de domini que havien de prestar quan n'eren requerits.
Aquesta tesi consta de deu capítols a més d'una introducció (o primer capítol) i d'unes conclusions. El segon capítol és dedicat a la descripció de les fonts utilitzades, entre les que destaquen els llibres de comptes dels pabordes, i on queda prou palesa la importància del fet d'haver pogut disposar d'una excepcional font seriada, a més a més de pergamins. El tercer correspon a l'estudi de la institució tractada, que tenia terres a les actuals comarques del Gironès, La Selva, l'Alt i el Baix Empordà i el Pla de l'Estany. En el quart capítol hi analitzo els problemes generats a l'hora d' intentar conèixer el nombre de persones que eren pròpies de l'Almoina i saber de quins masos provenien.
A continuació segueixen els quatre capítols que constitueixen el cos central de la tesi. Al seu torn, la seva anàlisi va ocasionar l'elaboració dels tres darrers. En el capítol cinquè s'estudien tots els homenatges rebuts per l'Almoina entre els anys 1300 i 1457, tant els que figuren en els manuals de comptes com els conservats en pergamí. En total, tenim documentats 1258 dels homenatges o reconeixements de domini rebuts per la institució. El capítol següent és dedicat a l'estudi de les firmes d'espoli forçades i als 424 cobraments fets per l'Almoina per aquest concepte, entre els anys 1331 i 1452. En els capítols setè i vuitè, s'analitzen els mals usos que gravaven les sortides del domini, tant les voluntàries com les involuntàries. El resultat obtingut és que entre 1331 i 1458, la institució va concedir la llibertat a 557 persones bona part de les quals van tornar a adscriure's de nou a una altra senyoria. El nombre d'aquests sortides contrasta amb el cobrament per part de l'Almoina, entre aquestes mateixes dates, de només 105 intèsties i eixòrquies; dit d'una altra manera, fins l'any 1445 va ingressar diners en concepte de 23 intèsties, fins el 1458 per 68 eixòrquies i fins el 1406 per 14 intèsties i/o eixòrquies. Els capítols 9 i 10 tracten del significat i les limitacions que comportaven els mals usos, com a trets definitoris de la pertinença a la servitud, sobre les persones que hi estaven sotmeses. Finalment, el darrer capítol analitza el compliment de la sentència dictada pel rei Alfons el Magnànim l'any 1457 en la que suspenia la servitud al Principat de Catalunya. Queda fora de dubte que pocs anys abans de la primera guerra remença els homenatges i els mals usos havien deixat d'aplicar-se.
The aim of ths thesis is to study the real functioning of the mediaeval Catalan servitude. To accomplish this purpose, the servile homages and the bad customs' payments received and applied by the Almoina of the Cathedral of Girona from his remences (servile persons) are studied in depth. Theses homages had place along XIV and XV centuries and, more precisely, among 1331 and 1458, dates fixed by the documentation generated by that charitable institution, as the first account book preserved is from 1331. In these accounts books the Almoina's provosts consigned all its incomes and all its expenses. The final date has also been fixed by the documentation, because from that year on we don't have any more written evidences of bad customs' payments and of homages.
The importance of the bad customs -that is to say, those payments that the remences had to pay just because they were serfs- in the mediaeval Catalonia is a question out of argument. Most historians - such as Hinojosa, Vicens Vives, Freedman, etc.- attribute to the bad customs, to the servile homage and to its continued demand both remença uprisings against the feudal lordships from 1462 on. According to these hypotheses, the fight to suppress the bad customs and to achieve the individual freedom is the reason of the remença wars at the end of the 15th century. How it is well known, the Sentència Arbitral de Guadalupe, pronounced by the king Ferran II, suppressed definitively the servitude in Catalonia.
In spite of the importance that historians have granted to the bad customs and, especially, to the lack of freedom of the remences, there are not studies about its real application. That's why it was so important to study -not theoretically but with real data- all the bad customs and all the servile homages applied and received by one only lordship: the Almoina of the Cathedral of Girona, whose remences participated actively in both wars and that is representative, with no doubt, of what happened in the diocese of Gerona. Besides, it is necessary to point out that the study includes a period of time that contains circumstances such important as the Black Death and the rest of 14th and 15th centuries' catastrophes until the first remença war.
How it is known, the Catalan remences were subjected to six bad customs: the redemption of persons (through which they achieved their personal freedom), the firma d'espoli forçada (payment in return for the lord's guarantee of nuptial agreements over dowry and marriage portion), the intèstia (the lord's right to a substantial part of the movables left by a peasant householder who died intestate), the eixòrquia (a levy in the event of death without direct legitimate heirs), the àrsia (a fine resulting from the deliberate or accidental burning of a peasant's house or other property) and the cugúcia (the confiscation of a portion of a peasant's property by reason of his wife's adultery). The remences confirmed their lordship' dependence in a servile homage or dominium recognitionis that they had to do when were required.
This thesis is organized in ten chapters, an introduction (or first chapter) and the conclusions. The second chapter is devoted to the description of the sources used, among those highlight the annual accounts books of the provosts besides the parchments. The third chapter studies the Almoina institution, which had properties in the current regions of Gironès, Selva, Alt and Baix Empordà and Pla de l'Estany. In the fourth chapter, data problems are analyzed; problems that came when trying to know the exact amount of people, or the exact number of persons bounded to the Almoina and from which manses they came.
The next four chapters constitute the main part of the thesis. In turn, its analysis brought the need of writing the three last ones. In the fifth chapter I study all the servile homages received by the Almoina between 1300 and 1457, those that appear in the account books as well as the ones preserved in parchment. In total, we have data of 1258 homages or dominium recognitionis received by the institution. The following chapter is devoted to the study of the firmes d'espoli forçades and to the 424 payments collected by the Almoina by this concept, between 1331 and 1452. In the seventh and eighth chapters , I analyze the bad customs required to the exits of the lordship, the volunteers as well as the involuntary ones. The obtained result is that among 1331 and 1458, the institution granted the freedom to 557 persons; surprisingly, most of them bounded again to another lordship. The amount of these exits contrasts with the payment to the same lordship during these same dates, for only 105 intèsties and eixòrquies. In other words, until 1445 the provost charged by 23 intèsties, until 1458 by 68 eixòrquies and until 1406 by 14 intèsties and/or eixòrquies Chapters 9 and 10 are about the meaning and the limitations that entailed the bad customs, as features of the belonging to the servitude, over the persons who were bounded to a lordship. Finally, the last chapter analyzes the fulfillment of the sentence dictated by the king Alfons el Magnànim in 1457, where suspended the servitude in Catalonia. There is no doubt that few years before the first remença war the servile homages and the bad customs were not required any more.

Les estructures denominades llotges, procedents de l’entorn mediterrani, van aparèixer a l’arquitectura catalana a final del segle XIII i es van difondre al llarg dels segles XIV i XV. Es relacionen amb els espais del poder civil, s’hi duien a terme actes públics i oficials que requerien la reunió dels representants i/o la interacció amb el poble, i en certa manera legitimaven i dignificaven tots aquests actes. Per això són freqüents formant part de les residències nacionals a l’estranger (les llotges de les nacions) i també de les primeres cases de la ciutat (llotges de la ciutat). La materialització constructiva d’aquesta classe de llotges reflecteix el caràcter oficial de l’estructura, i ho demostren la llotja de la Ciutat de Perpinyà, la llotja de la plaça dels Homes de Castelló d’Empúries o la llotja de Sant Jaume de Barcelona. En paral·lel, la paraula llotja s’adopta en el català medieval com a sinònim del terme secular porxo o pòrtic, i per tant s’utilitza també pel seu significat estructural i no per les seves connotacions funcionals. Així s’han d’entendre les llotges dels piquers, els porxos o llotges per a preservar-hi mercaderies o cereal (com ara la llotja de Tortosa), o els porxos o llotges eclesiàstics (com la llotja de Sant Antoni de Barcelona). A la Barcelona de final del segle XIV hi té lloc una evolució del terme llotja que és especialment significativa pel que fa a la història de l’arquitectura: a més de continuar sent una galeria o pòrtic, la llotja esdevé un edifici municipal de caràcter monumental específicament destinat a les reunions dels mercaders i als afers mercantils en sentit ampli, mantenint així el seu caràcter de lloc oficial i de centre de trobada, però quedant del tot alterada la seva forma arquitectònica. Els punts de referència funcionals i arquitectònics d’aquesta nova tipologia, creada per l’arquitecte municipal Pere Arús (Pere Arvei) són múltiples, però els seus elements més característics deriven sens dubte de l’arquitectura del poder civil. En ple segle XV, Marc Safont intervé en els nous espais afegits a la llotja de Barcelona, adreçats a fer visible la importància del comerç i de la mercaderia en la ciutat del final de l’edat mitjana. La llotja de Perpinyà, poc posterior a la de Barcelona, deriva del ja clàssic model de casa de la ciutat amb llotja o porxo inferior i sala superior, però les llotges de Mallorca i València reprenen els trets bàsics de la llotja de Barcelona i els mestres Guillem Sagrera i Pere Compte, respectivament, les porten a un nou nivell arquitectònic.
The llotges are architectural structures of a Mediterranean origin, and they first appeared under this name in Catalonia at the end of the 13th century. As their Mediterranean counterparts, the llotges were porticoed structures, they usually had a public character, and the attention that was often paid to their construction and ornamentation bears witness to their official status. From a structural point of view, the term’s meaning was quite close to that of the traditional Catalan word porxo. As a consequence, the term llotja soon started to be used as a synonym for porxo, regardless of the structure’s specific function and decorative characteristics. At the end of the 14th century, a very significant evolution in the architectural and functional meanings of the word llotja took place in Barcelona: the city rulers promoted a llotja specifically conceived as a meeting place for merchants and as the seat of the city’s commercial institutions. It was not simply a porticoed structure, but a monumental public building. The architect Pere Arús (formerly known as Pere Arvei) was involved in the first constructive stages of this new Barcelona llotja, and he found inspiration and points of reference in the local architecture of power. In the fifteenth century, Marc Safont was responsible for some significant additions to the building, addressed to making visible the role played by trade in the city’s economy at a time of political conflict and economic struggle. The Barcelona llotja was the origin of a new type of monumental buildings, the llotges de mercaders. A few years after the Barcelona llotja had been started, one was built in Perpignan too. While it did not follow the Barcelona model exactly, it still was a monumental public Building, based on the architecture of existing official buildings. In the 15th century, architects Guillem Sagrera and Pere Compte took the basic features of the Barcelona llotja and lead them to a new architectural level.

With the collapse of the Visigothic kingdom, the judges of Catalonia and southern France worked to keep the region’s traditional judicial system operable. Drawing on records of judicial proceedings and church dedications from the ninth century to the end of the eleventh, this dissertation explores how judges devised a liturgically-influenced court strategy to invigorate rulings. They transformed churches into courtrooms. In these spaces, changed by merit of the consecration rite, community awe for the power infused within sacred space could be utilized to achieve consensus around the legitimacy of dispute outcomes. At the height of a tribunal, judges brought litigants and witnesses to altars, believed to be thresholds of Heaven, and compelled them to authenticate their testimony before God and his saints. Thus, officials supplemented human means of enforcement with the supernatural powers permeating sanctuaries. This strategy constitutes a hybridization of codified law and the belief in churches as real sacred spaces, a conception that emerged from the Carolingian liturgical reforms of the ninth century. In practice, it provided courts with a means to enact the mandates from the Visigothic Code and to foster stability. The result was a flexible synthesis of law, liturgy, and sacred space that was in many cases capable of harnessing spiritual and community pressure in legal proceedings.

La tesi consiste in una nuova edizione critica delle otto canzoni del trovatore catalano Pons de la Guardia. Innanzitutto, l'edizione si apre con un breve status quaestionis che sintetizza la bibliografia precedente sul trovatore. In secondo luogo, in uno studio introduttivo, ho presentato le caratteristiche della tradizione manoscritta del poeta illustrando gli otto manoscritti (CEJNRSVa) che raccolgono le sue poesie e commentando i dati materiali. È emerso che la recensio del trovatore è interamente situata nella cosiddetta tradizione y, definita da Avalle, e documenta i suoi rapporti con fonti catalane. Ho quindi affrontato i problemi di attribuzione, distinguendo i testi con attribuzione inequivocabile da quelli controversi. Ho dedicato poi un capitolo alla biografia del poeta e alla ricostruzione del contesto storico e letterario in cui si muoveva. Una ricerca approfondita in archivio ha consentito il rinvenimento di un nuovo documento che attesta il trovatore. Il profilo del cavaliere-poeta che emerge dalla mia ricostruzione illumina una fitta rete di contesti socio-culturali. Per quanto riguarda la cultura poetica, Pons si colloca completamente nella linea del trobar leu e, a seguito dell'analisi puntuale delle canzoni in cui compaiono numerosi echi di Bernart de Ventadorn, possiamo dire che quest'ultimo è stato assunto dal catalano Pons come paradigma stilistico per rivolgersi a un pubblico occitano. Per quanto riguarda la lingua, Pons, sebbene fosse di madrelingua catalana, dimostra di padroneggiare correttamente la lingua letteraria. Si notano solo pochi casi di catalanismi in rima in cui i diversi risultati del vocalismo tonico causano errori di versificazione che rivelano la patria linguistica catalana del poeta. Un glossario completo chiude l'edizione con l'indicazione delle categorie grammaticali a cui appartiene ciascun termine.
The thesis consists of a new critical edition of the eight songs of the Catalan troubadour Pons de la Guardia. First, the edition opens with a brief status quaestionis that summarizes the previous bibliography on the troubadour. Secondly, in an introductory study, I presented the characteristics of the poet’s manuscript tradition illustrating the eight manuscripts (CEJNRSVa) who collect his poems and commenting on material data. It emerged that the tradition of the troubadour is entirely situated in the so-called tradition y, defined by Avalle, and documents its relations with Catalan sources. I then dealt with the attribution’s problems, distinguishing the texts with unambiguous attribution from those controversial. I dedicated a chapter to the biography of the poet and to the reconstruction of the historical and literary context in which he moved. An in-depth archive research enabled me to find a new document attesting the troubadour. The profile of the poet-knight that emerges from my reconstruction illuminates a dense network of different socio-cultural problems. As for Pons’s poetic culture, he places himself fully in the line of the trobar leu and, as a result of the punctual analysis of the songs in which numerous echoes of Bernart de Ventadorn appear, we can say that the latter was assumed by the Catalan Pons as a stylistic paradigm in order to address an Occitan public. As for the language, Pons, although he was a Catalan native speaker, proves to master the literary language properly. Only a few cases of rhyming Catalanisms are noted where the different results of tonic vocalism cause errors of versification that reveal the poet’s Catalan linguistic homeland. A complete glossary closes the edition with indication of the grammatical categories to which each term belong.