Статті в журналах з теми "Conseller Primer"

Щоб переглянути інші типи публікацій з цієї теми, перейдіть за посиланням: Conseller Primer.

Оформте джерело за APA, MLA, Chicago, Harvard та іншими стилями

Оберіть тип джерела:

Ознайомтеся з топ-23 статей у журналах для дослідження на тему "Conseller Primer".

Біля кожної праці в переліку літератури доступна кнопка «Додати до бібліографії». Скористайтеся нею – і ми автоматично оформимо бібліографічне посилання на обрану працю в потрібному вам стилі цитування: APA, MLA, «Гарвард», «Чикаго», «Ванкувер» тощо.

Також ви можете завантажити повний текст наукової публікації у форматі «.pdf» та прочитати онлайн анотацію до роботи, якщо відповідні параметри наявні в метаданих.

Переглядайте статті в журналах для різних дисциплін та оформлюйте правильно вашу бібліографію.

1

Aguar Torres, Joaquín, and Guillermo López García. "Oculto a simple vista: análisis de las comunicaciones diarias de la Conselleria de Sanidad de la Comunitat Valenciana durante la primera oleada del coronavirus SARS-CoV-2." Revista Dígitos 1, no. 7 (June 7, 2021): 113. http://dx.doi.org/10.7203/rd.v1i7.214.

Повний текст джерела
Анотація:
Este artículo analiza la comunicación de la Conselleria de Sanidad de la Comunitat Valenciana a lo largo de la primera ola de la pandemia del coronavirus SARS-CoV-2. Se trata de un período en el que la población española estuvo sometida a un riguroso confinamiento domiciliario para mitigar la propagación del virus, y donde el interés por adquirir información al respecto de la pandemia era máximo. El objetivo de la investigación es determinar qué mensajes prevalecían en la estrategia de comunicación de la conselleria mediante el análisis de un centenar de notas de prensa, difundidas a lo largo de los meses de febrero a junio de 2020. Es decir, a lo largo de la primera ola de la pandemia en España y de la desescalada que derivó en la "nueva normalidad" que dio fin al confinamiento en el mes de junio. Nuestra hipótesis de partida establece que la Conselleria de Sanidad intentaría minimizar los datos más negativos (contagios, hospitalizados, fallecidos) en su comunicación hacia la ciudadanía y los medios de comunicación, resaltando otros aspectos positivos (como los pacientes recuperados).El análisis combina dos metodologías: un análisis de contenido cuantitativo, basado en palabras clave, de los titulares y subtítulos de las notas de prensa, para analizar los elementos que se buscaba destacar por parte de la conselleria; y un análisis del discurso de las notas de prensa en su conjunto, que permita analizar el relato elaborado por la conselleria a través del cual se aportaba la información. Dicho análisis permite validar nuestra hipótesis, pues muestra cómo tanto los titulares como las notas de prensa en su conjunto resaltaban casi sistemáticamente elementos positivos, mientras los datos adversos eran postergados en una posición subalterna en las noticias.
Стилі APA, Harvard, Vancouver, ISO та ін.
2

Galera Hernàndez, Rubén. "Estudi de les fonts d’una Epistula de amore d’Antonio Beccadelli adreçada al valencià Francesc de Centelles (1437-1442) sobre la «vis, aut potestas» de l’amor." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 12 (December 21, 2018): 220. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.12.13673.

Повний текст джерела
Анотація:
Resum: La política expansionista de la Corona d’Aragó vers el Mezzogiorno italià, encapçalada per Alfons el Magnànim durant la primera meitat del segle XV, va suposar que el monarca formara al seu voltant una cort d’humanistes italians perquè deixaren constància escrita de la seua empresa i transmeteren a la seua cort els coneixements dels grans autors clàssics llatins i grecs. Aquesta nòmina de lletraferits en estudis grecollatins, en què trobem Lorenzo Valla, Guiniforte Barzizza, Bartolomeo Facio i Antonio Beccadelli (el Panormita), entre d’altres, mantingueren assíduament contacte amb membres de la cancelleria reial i de la noblesa. Un d’aquests nobles va ser el cavaller valencià, camarlenc, conseller i mariscal, Francesc-Gilabert de Centelles i Queralt, altrament dit Ramon de Riu-sec, senyor de Nules i comte d’Oliva (1449), qui va mantenir correspondència epistolar amb Barzizza i Beccadelli, per demanar-los consell sobre la naturalesa de l’amor. En aquest article, doncs, hem estudiat les fonts de consulta a què va recórrer el Panormita quan va redactar l’epístola i el contextualitzem amb la realitat amorosa del cavaller valencià. Paraules clau: segle XV, Itàlia, Corona d’Aragó, Antonio Beccadelli, Francesc-Gilabert de Centelles. Abstract: The expansionist policy of the Crown of Aragon towards the Italian Mezzogiorno, headed by Alfons el Magnànim during the first half of the fifteenth century, supposed that the monarch would form around him a court of Italian humanists for the written testimony of his enterprise and the transmition to the court of the knowledge of the great Latin and Greek classical authors. This list of letters written in Greco-Latin studies, in which we find Lorenzo Valla, Guiniforte Barzizza, Bartolomeo Facio and Antonio Beccadelli (Panormita), among others, were always in contact with members of the Royal Chancery and the nobility. One of these nobles was the Valencian knight, chamberlain, counselor and marshal, Francesc-Gilabert de Centelles i Queralt, otherwise known as Ramon de Riu-sec, lord of Nules and Count of Oliva (1449), who corresponded with Barzizza and Beccadelli, to ask for advice about the nature of love. In this article, we have studied the sources of reference that Panormita consulted when writing the epistle and we contextualize it with the loving reality of the Valencian knight. Keywords: 15th century, Italy, Crown of Aragon, Antonio Beccadelli, Francesc-Gilabert de Centelles.
Стилі APA, Harvard, Vancouver, ISO та ін.
3

Pla Boix, Anna Maria. "Règim lingüístic de l’ensenyament a Catalunya al Consell d’Europa." Revista de Llengua i Dret, no. 79 (June 21, 2023): 210–26. http://dx.doi.org/10.58992/rld.i79.2023.3913.

Повний текст джерела
Анотація:
L’article revisa les avaluacions del règim lingüístic de l’ensenyament a Catalunya en seu del Consell d’Europa, desplegades en el marc dels diversos cicles de control de compliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. Més concretament, s’hi revisarà l’avaluació del model prenent en consideració els informes del Comitè d’Experts i recomanacions del Comitè de Ministres del Consell d’Europa. Formalment, l’article s’estructura en tres parts. La primera part revisa la posició de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries dins el sistema de fonts del dret, i fa un apunt especial al valor jurídic i interpretatiu que li reconeix la jurisprudència constitucional. Partint d’aquesta base, la segona part de l’article s’endinsa en una revisió de les obligacions contretes per l’Estat espanyol en el seu instrument de ratificació del conveni, en l’àmbit dels usos lingüístics en l’ensenyament. S’hi revisen els compromisos adquirits, jurídicament vinculants, d’ampli espectre. Finalment, l’article proposa una revisió de les avaluacions de què ha estat objecte el règim lingüístic en l’ensenyament a Catalunya i també el previst en altres comunitats autònomes, als cicles de control de compliment del conveni. Per fer-ho, es tindran en compte els exàmens periòdics desplegats als informes del Comitè d’Experts i a les recomanacions del Comitè de Ministres del Consell d’Europa.
Стилі APA, Harvard, Vancouver, ISO та ін.
4

Malheiro Gutiérrez, Xosé M. "Antón Alonso Ríos (1887-1980): Emigración, filantropía, republicanismo, represión y exilio de un maestro rural." Historia y Memoria de la Educación, no. 9 (January 16, 2019): 473. http://dx.doi.org/10.5944/hme.9.2019.21906.

Повний текст джерела
Анотація:
El presente texto reconstruye el perfil biográfico de un profesor gallego y líder político, Antón Alonso Ríos, teniendo en cuenta cinco aspectos que señalan, a su vez, sucesivas etapas en su trayectoria vital: la primera, como emigrante en la Argentina, marcada por su liderazgo entre una parte importante de la diáspora gallega; la segunda, durante la República Española (1931-1936), etapa definida por su actividad política en Galicia con vinculaciones a la causa nacionalista y al movimiento agrarista; la tercera, su experiencia como «huido», consecuencia de la represión fascista a la que fue sometido durante la guerra civil; por último, el destierro en Buenos Aires hasta su muerte, dando presencia y continuidad al gobierno gallego en el exilio con el Consello de Galiza. Para ello se ha revisado diversa bibliografía relacionada con la emigración gallega a América y con la represión franquista en Galicia; se ha consultado prensa periódica gallega y americana de la época; se han revisado los fondos del Archivo provincial de la Diputación de Pontevedra, del Arquivo da Emigración del Consello da Cultura Galega (Santiago de Compostela) y se ha consultado diversa documentación societaria ubicada en archivos personales.
Стилі APA, Harvard, Vancouver, ISO та ін.
5

Miquel Milian, Laura. "Finançar la guerra: els compradors de deute públic a Catalunya entre 1462 i 1472." Anuario de Estudios Medievales 53, no. 2 (February 7, 2024): 855–92. http://dx.doi.org/10.3989/aem.2023.53.2.13.

Повний текст джерела
Анотація:
[ca] L’esclat de la guerra civil catalana l’any 1462 va comportar l’adopció de mesures de finançament extraordinàries per part de la Diputació del General de Catalunya i el Consell de Barcelona, les institucions que lideraven el bàndol enfrontat al rei Joan II. Una d’elles va ser l’emissió de deute públic −censals morts−, tasca a la qual es van abocar ambdós organismes ràpidament. L’objectiu d’aquest estudi és veure qui va adquirir aquestes rendes venudes en un període de màxima inestabilitat mitjançant dos treballs diferenciats. El primer, la classificació dels compradors en grups socioprofessionals i segments de població. El segon, la identificació dels principals censalistes de totes dues institucions. Així s’ofereix al lector una radiografia de tots aquells que van posar el seu capital a disposició de la lluita contra el rei.
Стилі APA, Harvard, Vancouver, ISO та ін.
6

Marzal Raga, Reyes. "Crònica de la Comunitat Valenciana. Primer semestre de 2023. “Un període de propostes frustrades del govern del Botànic II pel que fa al desenvolupament del valencià com a requisit lingüístic per a l’accés a l’ocupació pública”." Revista de Llengua i Dret, no. 80 (December 13, 2023): 253–62. http://dx.doi.org/10.58992/rld.i80.2023.4105.

Повний текст джерела
Анотація:
A les acaballes de la legislatura del govern del Botànic II, la política lingüística del Consell empentava cap al desenvolupament de l’exigència del coneixement del valencià com a requisit d’accés a l’Administració pública valenciana, i paral·lelament es proposava el reconeixement de la competència lingüística de valencià per a l’homologació dels estudis en el sistema educatiu valencià. Cap d’aquestes propostes ha estat aprovada, tot i haver-se tramitat el procediment normatiu corresponent. Per contra, el sistema universitari ha reforçat la política lingüística amb l’aprovació de la Carta universitària de la llengua, en el marc de la Xarxa Vives d’Universitats. En aquest semestre també hi ha canvis de denominació toponímica per la forma exclusiva en valencià.
Стилі APA, Harvard, Vancouver, ISO та ін.
7

Tur-Viñes, Victoria. "Redes marinas, académicas [Editorial]." Revista Mediterránea de Comunicación 15, no. 1 (January 1, 2024): 9–12. http://dx.doi.org/10.14198/medcom.26413.

Повний текст джерела
Анотація:
La red conecta elementos aislados. Agrupar fortalece y permite visibilizar lo que pasa desapercibido en entornos inmensos, como los océanos, como la publicación científica. Impulsar redes marinas, académicas, es el objetivo metafórico del recientemente creado Observatorio Iberoamericano de Revistas Científicas de Comunicación, de la mano de uno de mis más estrechos colaboradores, el Dr. Jesús Segarra-Saavedra. La primera actividad para dar a conocer esta iniciativa-red fue el I Congreso Iberoamericano de Revistas Científicas de Comunicación (CIRCC) celebrado en noviembre 2023 en la Universidad de Alicante (UA), España, bajo el lema Edición, revisión y autoría en la era de las revistas diamante y la urgencia ética, con el apoyo de la Conselleria de Innovación, Universidades, Ciencia y Sociedad Digital de la Generalitat Valenciana (GVA), el Vicerrectorado de Investigación de la UA, la Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales de la UA, el Instituto Universitario de Estudios Sociales de América Latina de la UA y el grupo de investigación Comunicación y públicos específicos (Compubes).
Стилі APA, Harvard, Vancouver, ISO та ін.
8

Escribano López, Francisco. "Notas de Jurisprudencia.- Tribunal Constitucional." Revista Andaluza de Administración Pública, no. 109 (April 30, 2021): 177–203. http://dx.doi.org/10.46735/raap.n109.1271.

Повний текст джерела
Анотація:
SUMARIO: - Sentencia 191/2020, de 17 de diciembre de 2020 (BOE de 26 de enero de 2021). Ponente: Santiago Martínez-Vares García (Recurso de amparo). Preceptos constitucionales: 14; 16; 22.6; 24; 27.1; 27.5; 149.1.30; 162.1.B);Otros: Arts. 40.1.6; 45 L0U. Arts. 45 y 44 LOTC.Objeto: Orden de la Consellería de Educación, Investigación, Cultura y Deporte de la Generalitat Valenciana 21/2016, de 10 de junio, por la que se establecen las bases reguladoras para la concesión de las becas para la realización de estudiosuniversitarios en las universidades de la Comunitat Valenciana; contra la sentencia de 31 de mayo de 2017, de la Sección Quinta de la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana en elprocedimiento de derechos fundamentales número 455-2016; así como contra las providencias de 12 de abril, 20 de julio y 1 de octubre de 2018 de la Sección Primera de la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Supremo en el recurso de casación núm. 5930-2017
Стилі APA, Harvard, Vancouver, ISO та ін.
9

Macias, Josep Maria, Joan Menchon, Andreu Muñoz, and Immaculada Teixell. "Excavaciones Arqueológicas en la catedral de Tarragona (2000-2002)." Arqueología de la Arquitectura, no. 2 (December 30, 2003): 167. http://dx.doi.org/10.3989/arq.arqt.2003.43.

Повний текст джерела
Анотація:
El Plan Director de la Catedral de Tarragona es una ambiciosa programación de los trabajos de conservación-restauración que se han de llevar a cabo en este monumento de la ciudad. Entre éstos está el estudio histórico y arqueológico del conjunto, más cuando la catedral se asienta sobre una de las terrazas del complejo imperial del Concilium Prouinciae Hispaniae Citerioris, donde en la antigüedad tardía se estableció el episcopio visigótico. Este espacio se recupera tras la restauración efectiva de la sede arzobispal, en el siglo XII, y es el germen de la actual sede eclesiástica. Este artículo es una primera aproximación a la evolución arquitectónica de una zona de la catedral de Tarragona, al norte del claustro, que se ha podido estudiar gracias a la inversión económica derivada del convenio entre el Cabildo de la Catedral de Tarragona, Ayuntamiento, Diputación, Consell Comarcal del Tarragonès y Generalitat de Catalunya.
Стилі APA, Harvard, Vancouver, ISO та ін.
10

Ludeña Benítez, Óscar Daniel. "Comentarios sobre la regulación de la Administración de Justicia en el Estatuto de Autonomía de la Comunitat Valenciana y su relación con el derecho autonómico comparado." Asamblea. Revista parlamentaria de la Asamblea de Madrid, no. 20 (June 30, 2009): 201–36. http://dx.doi.org/10.59991/rvam/2009/n.20/396.

Повний текст джерела
Анотація:
El presente artículo pretende proporcionar una visión general del articulado relativo a la Administración de Justicia contenido en el Estatuto de Autonomía de la Comunitat Valenciana, aprobado por Ley Orgánica 1/2006. Todo ello sin olvidar cómo otros Estatutos de Autonomía, como el catalán, el andaluz o el madrileño -fundamentalmente- regulan la materia. Se tratan materias relativas al concepto de Jurisdicción única y las competencias autonómicas, las funciones del Tribunal Superior de Justicia y su presidente, el nombramiento de sus miembros, el llamado Consell de Justicia, la cláusula subrogatoria, los medios personales y materiales, el Derecho Civil Foral, la cuestión lingüística y la ordenación de las Notarías y Registros o el Registro Civil. Siguiendo un estilo exegético, se analizan uno por uno los artículos del Estatuto y se realiza un breve comentario de su contenido, desde un punto de vista crítico, con la experiencia que proporciona conocer de primera mano la Administración de Justicia como miembro de la misma en la Comunidad Autónoma citada.
Стилі APA, Harvard, Vancouver, ISO та ін.
11

Martí-Fraga, Eduard. "Oráculos de la nación catalana. El poder y la representatividad política de las instituciones catalanas en el paso del siglo XVII al XVIII." Hispania 83, no. 275 (December 30, 2023): e060. http://dx.doi.org/10.3989/hispania.2023.060.

Повний текст джерела
Анотація:
Es conocido cómo las Cortes de 1701-‍1702 y 1705-‍1706 pusieron de manifiesto la existencia de un constitucionalismo muy vivo en el Principado, con fuerte dinamismo político, económico y social. Esto se explica en parte por la capacidad que tenían las instituciones catalanas de representar y dar voz a grupos sociales amplios. Consell de Cent, Diputación, Brazo Militar, Conferencia de los Tres Comunes, comisiones y juntas menores se convirtieron desde el último tercio del siglo XVII y la primera década del siglo XVIII en auténticos «oráculos de la nación» en palabras del marqués de Gironella. El objetivo de este artículo es analizar, a partir de la documentación oficial y los últimos estudios, cómo evolucionaron las instituciones catalanas durante esos años para permitir que tanto los intereses de la nobleza, como de la burguesía y sectores artesanos se hicieran presentes e influyeran en los grandes debates políticos del momento. Un universo social y político poco común en la Europa de esos años que se perdió en 1714.
Стилі APA, Harvard, Vancouver, ISO та ін.
12

Ginesta, Xavier, José Luis Rojas-Torrijos, and Nahuel Ivan Faedo. "Periodistas deportivos e inversores estadounidenses en LaLiga: desintermediación y "disneyización" en el RCD Mallorca." Perspectivas de la comunicación 16, no. 1 (May 31, 2023): 1–33. http://dx.doi.org/10.56754/0718-4867.2023.3252.

Повний текст джерела
Анотація:
LaLiga es una de las competiciones profesionales de fútbol con menor presencia de capital estadounidense. En Primera División (temporada 2021-22), solo el RCD Mallorca era de capital norteamericano. Este artículo analiza los cambios del modelo de gestión del RCD Mallorca después de que lo comprara ACQ Legacy Partners LLC en 2016, como también estudia las interacciones producidas entre periodistas deportivos y el departamento de Comunicación del club. El método aplicado es un grupo focal con ejecutivos no deportivos de la entidad, entrevistas en profundidad con el CEO del RCD Mallorca, su director de comunicación y con el Consejero de Turismo del Consell Insular de Mallorca, y entrevistas semiestructuradas con periodistas que cubren la información del club. Los resultados constatan la progresiva “disneyización” del fútbol profesional, la creciente desintermediación de los clubes con la prensa que cubre su actualidad y la importancia de nuevos valores corporativos, como la sostenibilidad ambiental, en la conceptualización de una marca futbolística.
Стилі APA, Harvard, Vancouver, ISO та ін.
13

Ledroit, Mathias. "Los embajadores del Consell de Cent en la corte de España. Aproximación a la actividad diplomática de la ciudad de Barcelona en la época moderna." Prohistoria. Historia, políticas de la historia, no. 35 (June 1, 2021): 253–73. http://dx.doi.org/10.35305/prohistoria.vi35.1425.

Повний текст джерела
Анотація:
Las legaciones de la ciudad de Barcelona a la Corte de España en Madrid son un mecanismo institucional conocido para los historiadores de la época moderna que, sin embargo, no se ha beneficiado de ningún estudio. En el presente artículo, se tratará de exponer los primeros resultados de una investigación sobre la práctica diplomática de la ciudad de Barcelona entre finales del siglo XV y finales del XVII. Proponemos una primera definición y descripción del mecanismo y exponemos algunas reflexiones sobre la documentación de los embajadores.
Стилі APA, Harvard, Vancouver, ISO та ін.
14

Martí-Fraga, Eduard. "La política insaculadora de Carlos III, el archiduque, en Cataluña (1705-1711)." Revista de Historia Moderna, no. 42 (July 8, 2024): 324–50. http://dx.doi.org/10.14198/rhm.27043.

Повний текст джерела
Анотація:
A principios de 1707 la ciudad de Manresa protestaba a Carlos III, el archiduque, porque había mandado insacular en la ciudad a personas que no tenían las cualidades requeridas por las constituciones municipales. Siguiendo el parecer de la Real Audiencia, el monarca reconocía su error y aceptaba las indicaciones del municipio sobre las listas, reservándose únicamente «la facultad de insacular en los lugares que vacan por falta de sujetos que tengan las calidades, dándoles permisos que desde ahora procediesen a la extracción de consellers y otros oficios». Este episodio muestra que la capacidad que tenía de manipular los nombramientos de la primera insaculación de los municipios catalanes no era absoluta, pues estaba limitadas por las normativas municipales. Esto, a la vez, parece cuestionar la visión tradicional que se ha tenido sobre la política municipal que llevó a cabo Carlos III durante los años de su reinado en Cataluña. Josep M. Torras Ribé consideraba que, a pesar de la falta de estudios, los datos recogidos parecían mostrar la existencia de una «decidida política intervencionista» del monarca austríaco en las insaculaciones municipales catalanas. El objetivo de este trabajo es avanzar en la línea de trabajo planteada por Torras Ribé: aportar nuevos datos sobre la política insaculatoria de Carlos III el archiduque en Cataluña para conocer mejor su alcance, su funcionamiento y algunas particularidades. Ello es posible a partir de la documentación conservada en el Archivio di Stato de Nápoles y en el Archivo Histórico Nacional, poco trabajada hasta el momento y que proporcionan una luz nueva.
Стилі APA, Harvard, Vancouver, ISO та ін.
15

Juanola, Neus, and Imma Quintana. "Joves migrats en contextos rurals. Per a una nova ruralitat global i culturalment diversa: polítiques d'inclusió social dels joves emigrats sols als municipis petits." Pedagogia i Treball Social 9, no. 2 (December 24, 2020): 63. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v9i2.22543.

Повний текст джерела
Анотація:
<p>A partir de la seva experiència de treball en el servei de primera acollida de persones estrangeres de l’Equip d’Inclusió i Atenció a la Comunitat de l’àrea de Benestar del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, les autores reflexionen sobre el suport als joves emigrats sols, especialment quan aquest s’ha de prestar des de municipis rurals. La seva experiència de treball en aquest àmbit i des d’aquests contextos ha estat pionera: el desembre del 2018 van posar en marxa la taula comarcal de joves sense referents adults, per coordinar<br />tots els agents que treballen a l’Alt Empordà amb aquests joves. En aquest article s’apunten tres línies de treball que poden facilitar l’acollida i inclusió social dels joves emigrats sols: 1) el disseny i la implementació de polítiques locals que garanteixin els drets dels joves i el seu empoderament; 2) polítiques pensades des de la proximitat i l’acció comunitària; i 3) polítiques emmarcades en una visió estratègica global del desenvolupament social i sostenible dels municipis rurals amb eines de diagnòstic concretes. Les autores, a més, aporten una eina per al diagnòstic i la promoció de les accions comunitàries orientades a la inclusió social d’aquests joves. Finalment, apunten les que entenen que seran les línies de treball en un futur proper.</p>
Стилі APA, Harvard, Vancouver, ISO та ін.
16

Gallud Romero, Juan. "Por qué sigo creyendo en el hospital a domicilio." Hospital a Domicilio 1, no. 2 (April 26, 2017): 57. http://dx.doi.org/10.22585/hospdomic.v1i2.16.

Повний текст джерела
Анотація:
Fue en los años 80 cuando entré por primera vez en contacto con el Hospital a Domicilio (HAD). Fue por casualidad durante unas prácticas de la especialidad en París. Posteriormente, realicé el trabajo de campo de un estudio de costes de quimioterapia en hospital convencional y con bombas elastoméricas en HAD, y tuve que acompañar a las enfermeras en sus rutas y visitar todo tipo de domicilios y pacientes. Al finalizar el periplo extranjero, me incorporé a la Conselleria de Sanitat de la Comunidad Valenciana (CV). En 1990 ya se habían creado las tres primeras unidades de HAD (UHD) y, quizás por aquella pequeña experiencia extranjera, en 1992 me propusieron trabajar en su desarrollo. Mi destino profesional estuvo ya siempre vinculado al HAD y me ha permitido acompañar con más o menos intensidad su desarrollo en la CV. Hoy, 25 años después me gustaría aportar algunas reflexiones sobre por qué sigo creyendo en el HAD.A nivel internacional, existe cierto consenso sobre la definición de HAD. Pero también es innegable que la interpretación de dicha definición y su implementación varían en los diferentes países. Esto da lugar a múltiples experiencias locales a veces muy dispares entre sí a lo largo de la geografía mundial, experiencias muy condicionadas por los diferentes modelos sanitarios y su forma de financiación, lo que dificulta tanto la comparación y evaluación de estos servicios como las decisiones políticas para su desarrollo. Tradicionalmente, se ha buscado en la comparación con el hospital de agudos la razón de ser del HAD. Y se van acumulando evidencias.
Стилі APA, Harvard, Vancouver, ISO та ін.
17

Camprubí, Xevi. "Els mestres de llegir i escriure de la ciutat de Girona a l’època Moderna." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 21, no. 21 (June 22, 2023): 143. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.21.26801.

Повний текст джерела
Анотація:
Resum: Al llarg de l’època Moderna la major part de municipis de Catalunya van destinar diners públics per a pagar mestres per ensenyar a llegir i escriure als nens de les famílies amb menys recursos. Aquesta situació també es va donar en el cas de Girona. Aquest article explica quins foren els mestres de minyons que el consell d’aquesta ciutat va contractar al llarg del segle xvii i principi del xviii i les condicions econòmiques que els va oferir. A la vegada, el treball permet constatar que en el període estudiat tant l’oferta educativa pública com el nivell d’escolarització a la ciutat de Girona eren fins i tot més elevats que a final del segle xviii, quan es van començar a fer els primers censos de població.Palabras clave: Girona, ensenyament públic, mestres de minyons, alfabetització.Abstract: In the Early Modern Period most villages and cities in Catalonia employed teachers to instruct how to read and write children from families with few resources, paying their salary with public funds. This situation also occurred in the case of Girona. This article identifies the teachers that were employed by the city council throughout the 17th and early 18th centuries and the economic conditions it offered them. At the same time, this work shows that in this period the public education offer and the attendance level in Girona were even higher than at the end of the 18th century, when the autorities started to drave up the first censuses of population.Keywords: Girona, public education, teachers, schoolboys, literacy.
Стилі APA, Harvard, Vancouver, ISO та ін.
18

Tomico, Oscar, and Laura Clèries. "Introducció." Temes de Disseny, no. 34 (November 26, 2018): 6–7. http://dx.doi.org/10.46467/tdd34.2018.6-7.

Повний текст джерела
Анотація:
En el primer número de Temes de Disseny, l’any 1986, amb una visió de futur pionera, Jordi Pericot mencionava les següents paraules: “Temes de Disseny respon a la necessitat d'agrupar iniciatives en matèria d'investigació que ens permetin formular noves propostes pel que fa a les expectatives de futur. En uns moments en què la discussió sobre el disseny no només no sembla esgotada, sinó que, al contrari, sembla que gaudeixi cada vegada més d'una millor acceptació tant en el camp de la investigació com en el camp de la pràctica, aquesta nova publicació es proposa exposar les qüestions capdavanteres que suscita la pràctica actual del disseny des d'una perspectiva pragmàtica”. Temes de Disseny va néixer com a canal de comunicació i reflexió entre estudiants, professionals i investigadors al voltant de la cultura del disseny. Després de 33 edicions, podem afirmar que es tracta d’una revista consolidada i de renom entre els amants del disseny. Avui, amb el número 34 de Temes de Disseny, iniciem una nova etapa que pretén tant abordar reptes socials, ambientals i econòmics actuals del disseny i l’enginyeria, com garantir el rigor científic de les nostres publicacions. Entre els objectius i l’abast de la revista destaquen incloure la recerca mitjançant disseny pel seu gran potencial com a agent integrador entre disciplines i reforçar el disseny com a disciplina d’investigació que demana assolir el mateix valor que qualsevol altra disciplina per esdevenir un àmbit i una àrea de coneixement. Per tal de satisfer els criteris de qualsevol revista científica, s’ha dotat Temes de Disseny d’una estructura organitzativa que inclou editors en cap, un gestor de la revista (Managing Editor), un editor convidat per a cada número anual i un consell editorial (Editorial Board) format per una selecció d’experts locals i internacionals de diferents disciplines. El paper d’aquest consell editorial internacional és principalment detectar temàtiques i causar impacte des d’una perspectiva global. En l’esperit d’altres revistes que s’apropen més a les necessitats de la recerca en disseny, les variants tipològiques de les publicacions de Temes de Disseny contemplen articles originals, estat de la qüestió, casos d’estudi i càpsules il·lustrades. Prèviament a la seva publicació, cada una passa per un procés de revisió (blind peer review) de dos investigadors internacionals reconeguts en l’àmbit de recerca concret de cada article. També volem fer una menció especial a la reconfiguració gràfica de la revista, que combina els trets característics que normalment associem a una revista científica amb els d’una publicació de disseny de caire més visual. Aquesta nova senya d’identitat posiciona i distingeix Temes de Disseny com una proposta innovadora per a la recerca científica en l’àmbit del disseny. En aquesta nova etapa, sota el guiatge del grup de recerca emergent ELISAVA Research, Temes de Disseny es transforma en una revista científica d’accés obert que no només pretén seguir sent un referent en l’àmbit del disseny i fer de pont entre el marc estratègic local i l’internacional, sinó que també vol ser un referent dins les comunitats científiques d’altres disciplines. Esperem que ens acompanyeu i que gaudiu d’aquest número “Interaccions materials en un entorn creat per humans”.
Стилі APA, Harvard, Vancouver, ISO та ін.
19

Lafuente Balle, José María. "El art. 155 de la Constitución española (el Acuerdo del Senado) // Section 155 of the Spanish Constitution. The Order of the Spanish Senate of 27th of October, 2017." Revista de Derecho Político 1, no. 103 (December 16, 2018): 77. http://dx.doi.org/10.5944/rdp.103.2018.23198.

Повний текст джерела
Анотація:
Resumen:El art. 155 de la Constitución regula la coerción federal (federal coercion) con un texto inspirado en el art. 37 de la Ley Fundamental de Bonn, si bien presenta alguna importante diferencia, particularmente por la distinta configuración electoral del Senado y el Bundesrat. Su redacción es un ejemplo característico de la ambigüedad propia de los preceptos constitucionales; y su interpretación padece de que carece de desarrollo legislativo y precedentes históricos. Con su Resolución de 27 de octubre de 2017, el Senado ha aplicado por vez primera el art. 155 por entender que la Generalitat había incurrido en desobediencia a la Constitución. La autorización al Gobierno central conllevó el cese del Gobierno de Cataluña y la posterior disolución del Parlamento autonómico. Dos han sido los recursos de inconstitucionalidad instados, respectivamente, por el grupo parlamentario de Unidos-Podemos y por la Diputación Permanente del Parlamento de Cataluña. En este trabajo se aborda su análisis jurídico y se arriesga el vaticinio de Sentencia que habrá de dictar el Tribunal Constitucional. Summary:1. The injuction of the Spanish Government and the Order of the Spanish Senate of 27th of October, 2017; 2. The application of the state coercion of section 155 in Catalonia; 3. The procedural question of the judicial review of the Order of the Senate; 4. The motion filed by the political party Unidos-Podemos claiming that the application of section 155 is against the Spanish Constitution; 5. The Opinion 14/2017 of the Catalan Consell de Garanties Estatutáries. The motion filed by the Catalan Parliament for judicial review against the Order of the Spanish Senate; 6. The material question: Does the bloque de constitucionalidad entails a limit beforesection 155?Abstract:Section 155 of the Spanish Constitution regulates federal coercion by means of a text inspired in section 37 of the Fundamental Law of Bonn, although the former presents some important differences, especially due to the different electoral configuration of the Spanish Senate and the Bundesrat. The wording of section 155 is a good example of the characteristic ambiguity of constitutional texts. Its interpretation suffers from a lack of legislative development and former precedents. By means of the Order of 27th of October, 2017, the Spanish Senate has applied for the first time section 155, understanding that the Catalan Generalitat had violated the Constitution. The authorization given to the Spanish Government entailed the dismissal of the Autonomous Government of Catalonia and the dissolution of the Autonomous Parliament. Two motions have been filed,one by the parliamentary group Unidos-Podemos, and another by the DiputaciónPermanenteof the Parliament of Catalonia. This paper tackles the legal analysis of section 155, and risks predicting the future ruling of the Spanish Constitutional Court.
Стилі APA, Harvard, Vancouver, ISO та ін.
20

Lafuente Balle, José María. "El art. 155 de la Constitución española: examen doctrinal y comparado // Section 155 of the Spanish Constitution: doctrinal and comparative examination." Revista de Derecho Político 1, no. 102 (July 31, 2018): 79. http://dx.doi.org/10.5944/rdp.102.2018.22389.

Повний текст джерела
Анотація:
Resumen:El art. 155 de la Constitución regula la coerción federal (federal coercion) con un texto inspirado en el art. 37 de la Ley Fundamental de Bonn, si bien presenta alguna importante diferencia, particularmente por la distinta configuración electoral del Senado y el Bundesrat. Su redacción es un ejemplo característico de la ambigüedad propia de los preceptos constitucionales; y su interpretación padece de que carece de desarrollo legislativo y precedentes históricos. Con su Resolución de 27 de octubre de 2017, el Senado ha aplicado por vez primera el art. 155 por entender que la Generalitat había incurrido en desobediencia a la Constitución. La autorización al Gobierno central conllevó el cese del Gobierno de Cataluña y la posterior disolución del Parlamento autonómico. Dos han sido los recursos de inconstitucionalidad instados, respectivamente, por el grupo parlamentario de Unidos-Podemos y por la Diputación Permanente del Parlamento de Cataluña. En este trabajo se aborda su análisis jurídico y se arriesga el vaticinio de Sentencia que habrá de dictar el Tribunal Constitucional.Summary:1. Introduction: A highly political, ambiguous and vague rule; 2. Section 155 and regional tenseness. Examples of Comparative Law; 3. The unavoidable reference to the federal coercion in Germany. Section 155 and its comparison with section 37 of the Fundamental Law of Bonn; 4. The STGC of 5th of March, 1936; 5. The state coercion of section 155; 6. The former formal procedures to the state coercion of section 155; 7. The supposed facts in which section 155 is applicable; 8. The procedure of the state coercion; 9. The measures covered by section 155; 10. The exceptional political and legal application of section 155; 11. The injuction of the Spanish Government and the Order of the Spanish Senate of 27th of October, 2017; 12. The application of the state coercion of section 155 in Catalonia; 13. The procedural question of the judicial review of the Order of the Senate; 14. The motion filed by the political party UNIDOS-PODEMOS claiming that the application of section 155 is against the Spanish Constitution; 15. The Opinion 14/2017 of the Catalan Consell de Garanties Estatutarias. The motion filed by the Catalan Parliament for judicial review against the Order of the Spanish Senate; 16. The material question: Does the bloque de constitucionalidad entails a limit before section 155?Abstract:Section 155 of the Spanish Constitution regulates federal coercion by means of a text inspired in section 37 of the Fundamental Law of Bonn, although the former presents some important differences, especially due to the different electoral configuration of the Spanish Senate and the Bundesrat. The wording of section 155 is a good example of the characteristic ambiguity of constitutional texts. Its interpretation suffers from a lack of legislative development and former precedents. By means of the Order of 27th of October, 2017, the Spanish Senate has applied for the first time section 155, understanding that the Catalan Generalitat had violated the Constitution. The authorization given to the Spanish Government entailed the dismissal of the Autonomous Government of Catalonia and the dissolution of the Autonomous Parliament. Two motions have been filed,one by the parliamentary group Unidos-Podemos, and another by the DiputaciónPermanente of the Parliament of Catalonia. This paper tackles the legal analysis of section 155, and risks predicting the future ruling of the Spanish Constitutional Court.
Стилі APA, Harvard, Vancouver, ISO та ін.
21

Pastor, Lluís. "‘Casting’ de ‘talent show’ para escoger el Gobierno catalán." COMeIN, no. 111 (June 28, 2021). http://dx.doi.org/10.7238/c.n111.2143.

Повний текст джерела
Анотація:
El periodista Josep Cuní me dio la primera pista: «Los miembros del ejecutivo catalán parecen salidos de Operación Triunfo; están todos cortados por el mismo patrón». ¿Era cierto? ¿Esa monotonía en las formas y los discursos que desprenden los consellers y las conselleres podrían haberse forjado en un casting de talent show? Me puse a investigar.
Стилі APA, Harvard, Vancouver, ISO та ін.
22

Campins Eritja, Mar. "Los espacios marítimos protegidos en el océano Ártico." Revista Catalana de Dret Ambiental 10, no. 2 (December 30, 2019). http://dx.doi.org/10.17345/rcda2719.

Повний текст джерела
Анотація:
Aquest treball pretén exposar els èxits i els dèficits de la cooperació internacional a l'Oceà Àrtic en relació a l'establiment de les àrees marines protegides. El primer apartat presenta breument les característiques dels ecosistemes de l'Oceà Àrtic, que els fan particularment vulnerables y que actualment es troben sota una tensió molt important a causa dels efectes del fenomen del canvi climàtic. El segon apartat d'aquest treball aborda l'anàlisi del marc jurídic internacional global aplicable als espais marins protegits a l'Oceà Àrtic, que per ara és el que ofereix el Conveni de Nacions Unides sobre el Dret del Mar. Seguidament, el tercer apartat es centra en l'estudi de l'abast dels instruments jurídic internacionals de caràcter sectorial que promouen la designació d’àrees marines protegides així com la seva adequació a les característiques d'aquest espai polar. El seu estudi es planteja des de la triple perspectiva de la protecció internacional del medi ambient, la regulació de les pesqueries i la navegació marítima. El quart apartat, des d’un enfoc regional, es dedica a l'examen del treball realitzat en el marc del Consell Àrtic, principalment a través del Grup de Treball per a la Conservació de la Flora i la Fauna de l'Àrtic i el Grup de Treball per a la Protecció del Medi Marí de l'Àrtic. Finalment, el treball conclou amb unes de consideracions finals.
Стилі APA, Harvard, Vancouver, ISO та ін.
23

Camarasa, J. M., and E. Garcia Franquesa. "El gabinet Salvador: Un tresor científic recuperat." Manuals del Museu, December 2019, 1–303. http://dx.doi.org/10.32800/manuals.2019.0002.

Повний текст джерела
Анотація:
Tenim el plaer de presentar el volum 2 de la col·lecció Manuals del Museu, hereva de la col·lecció Treballs del Museu de Ciències Naturals publicada per la Junta de Ciències Naturals de Barcelona a partir de l’any 1917. Manuals del Museu es va crear per donar a conèixer treballs sobre museologia i museografia que siguin rellevants i puguin ser d’utilitat per als professionals del sector. Aquesta publicació, el segon volum, és una coedició del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i l’Institut Botànic de Barcelona. Ha estat coordinada per Neus Ibáñez, Josep Maria Camarasa i Eulàlia Garcia Franquesa i recull amb gran detall totes les tasques que s’han dut a terme a les peces integrants del gabinet Salvador: restauració, conservació preventiva, documentació i recerca. L’Ajuntament de Barcelona, l’Institut Botànic de Barcelona i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona han tingut un paper cabdal en la preservació i obertura del gabinet de curiositats de la família Salvador, que va esdevenir una de les col·leccions d’història natural més importants d’Europa durant els segles XVII i XVIII i una de les poques que es conserva en un únic espai després de la incorporació, l’any 2013, de la resta d’elements que encara estaven emmagatzemats a la Masia de la Bleda. Els esforços d’aquestes institucions i dels seus treballadors, des de Pius Font i Quer i Ignasi de Sagarra, que van establir els primers contactes amb la família, fins a Antoni de Bolòs, els successius directors i conservadors de l’Institut Botànic i nombrosos especialistes i col·laboradors, s’han vist recompensats finalment amb l’obertura d’aquest llegat a la comunitat científica i al públic en general. La formació dels membres de la família Salvador, apotecaris amb sòlids coneixements de botànica, va donar lloc a una col·lecció amb contingut fortament esbiaixat cap als organismes vegetals, fet que va resultar definitiu a l’hora de despertar l’interès dels botànics i de decidir ubicar el Gabinet a l’Institut Botànic de Barcelona centre mixt de l’Ajuntament de Barcelona – la institució propietària de les col·leccions– i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Els gabinets de curiositats constitueixen, sens dubte, un llegat patrimonial, però també són el testimoni de l’inici de la ciència moderna basada en l’observació i l’experiència. Aquestes col·leccions són font de recerca per als investigadors, d’inspiració per als artistes i de desenvolupament cultural per a la ciutadania. Treballar per posar-los a disposició del públic és sens dubte una obligació de les institucions que els posseeixen, obligació que en aquest cas hem complert amb la màxima il·lusió i que ara ens omple d’orgull. Volem agrair a les moltes persones que, des de la seva creació fins avui, han estat implicades en l’adquisició, conservació i estudi del Gabinet Salvador, la seva feina, professionalitat i dedicació. I avui especialment a tots aquells el treball dels quals queda recollit en aquesta publicació que constitueix ja una nova i valuosa eina.
Стилі APA, Harvard, Vancouver, ISO та ін.
Ми пропонуємо знижки на всі преміум-плани для авторів, чиї праці увійшли до тематичних добірок літератури. Зв'яжіться з нами, щоб отримати унікальний промокод!

До бібліографії