Добірка наукової літератури з теми "Chemical autoignition delay"
Оформте джерело за APA, MLA, Chicago, Harvard та іншими стилями
Ознайомтеся зі списками актуальних статей, книг, дисертацій, тез та інших наукових джерел на тему "Chemical autoignition delay".
Біля кожної праці в переліку літератури доступна кнопка «Додати до бібліографії». Скористайтеся нею – і ми автоматично оформимо бібліографічне посилання на обрану працю в потрібному вам стилі цитування: APA, MLA, «Гарвард», «Чикаго», «Ванкувер» тощо.
Також ви можете завантажити повний текст наукової публікації у форматі «.pdf» та прочитати онлайн анотацію до роботи, якщо відповідні параметри наявні в метаданих.
Статті в журналах з теми "Chemical autoignition delay"
Bradley, Derek, and R. A. Head. "Engine autoignition: The relationship between octane numbers and autoignition delay times." Combustion and Flame 147, no. 3 (November 2006): 171–84. http://dx.doi.org/10.1016/j.combustflame.2006.09.001.
Повний текст джерелаKrisman, Alex, Evatt R. Hawkes, and Jacqueline H. Chen. "Two-stage autoignition and edge flames in a high pressure turbulent jet." Journal of Fluid Mechanics 824 (July 4, 2017): 5–41. http://dx.doi.org/10.1017/jfm.2017.282.
Повний текст джерелаYepes-Tumay, Hernando Alexander, and Arley Cardona-Vargas. "Influence of high ethane content on natural gas ignition." Revista Ingenio 16, no. 1 (January 1, 2019): 36–42. http://dx.doi.org/10.22463/2011642x.2384.
Повний текст джерелаSaitoh, Hironori, Koji Uchida, and Norihiko Watanabe. "Numerical Study on the Required Surrounding Gas Conditions for Stable Autoignition of an Ethanol Spray." Journal of Combustion 2019 (October 17, 2019): 1–12. http://dx.doi.org/10.1155/2019/1329389.
Повний текст джерелаArutyunov, Vladimir, Andrey Belyaev, Artem Arutyunov, Kirill Troshin, and Aleksey Nikitin. "Autoignition of Methane–Hydrogen Mixtures below 1000 K." Processes 10, no. 11 (October 24, 2022): 2177. http://dx.doi.org/10.3390/pr10112177.
Повний текст джерелаYao, Shengzhuo, Yuewei Zhang, Yongfeng Liu, Guijun Bi, Lu Zhang, Ping Wei, Jinou Song, and Hua Sun. "Effects of High-Concentration CO2 on Ignition Delay Time of 70% n-Heptane/30% Toluene Mixtures." Journal of Sensors 2022 (April 29, 2022): 1–17. http://dx.doi.org/10.1155/2022/4334317.
Повний текст джерелаBan, Marko, and Neven Duic. "Adaptation of n-heptane autoignition tabulation for complex chemistry mechanisms." Thermal Science 15, no. 1 (2011): 135–44. http://dx.doi.org/10.2298/tsci100514077b.
Повний текст джерелаKhalil, Ahmed T., Dimitris M. Manias, Efstathios-Al Tingas, Dimitrios C. Kyritsis, and Dimitris A. Goussis. "Algorithmic Analysis of Chemical Dynamics of the Autoignition of NH3–H2O2/Air Mixtures." Energies 12, no. 23 (November 21, 2019): 4422. http://dx.doi.org/10.3390/en12234422.
Повний текст джерелаKhalil, Ahmed T., Dimitris M. Manias, Dimitrios C. Kyritsis, and Dimitris A. Goussis. "NO Formation and Autoignition Dynamics during Combustion of H2O-Diluted NH3/H2O2 Mixtures with Air." Energies 14, no. 1 (December 25, 2020): 84. http://dx.doi.org/10.3390/en14010084.
Повний текст джерелаMažeika, Marius, Gvidonas Labeckas, Oleg Klyus, and Irena Kanapkienė. "THE EFFECT OF THE BIOFUEL PROPERTIES ON THE AUTOIGNITION DELAY IN A DIESE ENGINE." Agricultural Engineering 46, no. 1 (September 10, 2014): 51–65. http://dx.doi.org/10.15544/ageng.2014.005.
Повний текст джерелаДисертації з теми "Chemical autoignition delay"
López, Pintor Darío. "Theoretical and experimental study on the autoignition phenomena of homogeneous reactive mixtures." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de València, 2017. http://hdl.handle.net/10251/90642.
Повний текст джерелаEl objetivo de esta Tesis Doctoral es el estudio del fenómeno de autoencendido de mezclas reactivas desde un punto de vista teórico y experimental. Se ha realizado un amplio estudio paramétrico en una Máquina de Compresión-Expansión Rápida (RCEM por sus siglas en inglés) barriendo diversas temperaturas iniciales, relaciones de compresión, dosados relativos y fracciones molares de oxígeno (mediante el uso de EGR sintético) para distintos combustibles. El tiempo de retraso del fenómeno de llamas frías (en el caso de existir), así como el tiempo de retraso de la etapa de alta temperatura, han sido obtenidos experimentalmente y sus tendencias explicadas mediante cinética química. Se han estudiado los diferentes efectos de las distintas especies involucradas en el EGR sintético sobre el tiempo de retraso, desligando aquellos de carácter termodinámico de los efectos puramente químicos. Se han tenido en cuenta distintas composiciones para definir dicho EGR, estableciendo límites de validez para cada una de las mezclas propuestas. Los efectos termodinámicos y químicos resultaron ser opuestos, siendo dominante uno u otro a distintos rangos de temperatura de trabajo. Varios mecanismos de cinética química han sido validados gracias a los resultados experimentales obtenidos. Además de un mecanismo detallado para mezclas PRF de iso-octano y n-heptano, se ha llevado a cabo la validación de otro mecanismo simplificado para el n-dodecano. Por otro lado, un submodelo de formación y decaimiento de OH* excitado ha sido validado contra resultados de quimioluminiscencia y espectroscopía. Se han estudiado las diferentes fuentes de radiación del proceso de autoencendido para el iso-octano y el n-heptano mediante técnicas de espectroscopía. Además, se han realizado medidas de quimioluminiscencia filtrada a 310nm (longitud de onda de emisión del radical OH*) para el análisis de la generalización y velocidad de propagación del frente de autoencendido. La propagación del encendido ha mostrado ser dependiente de las condiciones termodinámicas alcanzadas en la cámara de combustión en el instante de ignición más que de la reactividad de la mezcla. Se han encontrado dos fuentes de radiación distintas a 310nm mediante espectroscopía, dependiendo de la intensidad del encendido: el decaimiento del radical OH* de estado excitado a estado natural y la oxidación del CO a CO2 (continuo del CO). No obstante, estas técnicas han sido utilizadas solamente para los dos combustibles de referencia de la escala de octanaje debido a limitaciones técnicas. Finalmente, se ha desarrollado un nuevo modelo predictivo de manera teórica partiendo del modelo de Glassman para el autoencendido. Este método se basa en modelar primero la tasa de acumulación de portadores de cadena hasta su concentración crítica (obteniendo así el tiempo de retraso referido a la etapa de llamas frías) y, tras dicho instante, modelar la tasa de consumo de dichos portadores de cadena hasta su completa desaparición (instante en el cual se produce la máxima exotermia del proceso, prediciendo el tiempo de retraso referido a la etapa de alta temperatura del encendido). La capacidad predictiva del modelo ha sido comprobada para cada uno de los seis combustibles ensayados. Además, dicha capacidad predictiva ha sido comparada con la de otros métodos existentes en la literatura, como la integral de Livengood & Wu. La validez de cada uno de los métodos ha sido analizada, definiendo una metodología de uso para obtener predicciones razonables del tiempo de retraso.
L'objectiu d'aquesta Tesi Doctoral és l'estudi del fenomen d'autoencesa de mescles reactives des d'un punt de vista teòric i experimental. S'ha realitzat un ampli estudi paramètric en una Màquina de Compressió-Expansió Ràpida (RCEM per les seues sigles en anglès) cobrint diverses temperatures inicials, relacions de compressió, dosatges relatius i fraccions molars d'oxigen (mitjançant l'ús de EGR sintètic) per a diferents combustibles. El temps de retard del fenomen de flames fredes (en el cas d'existir), així com el temps de retard de l'etapa d'alta temperatura, han sigut obtinguts experimentalment i les seues tendències explicades mitjançant cinètica química. S'han estudiat els diferents efectes de les diferents espècies involucrades en l'EGR sintètic sobre el temps de retard, deslligant aquells de caràcter termodinàmic dels efectes purament químics. S'han tingut en compte diferents composicions per a definir aquest EGR, establint límits de validesa per a cadascuna de les mescles proposades. Els efectes termodinàmics i químics van resultar ser oposats, sent dominant un o un altre a diferents rangs de temperatura de treball. Diversos mecanismes de cinètica química han sigut validats gràcies als resultats experimentals obtinguts. A més d'un mecanisme detallat per a mescles PRF d'iso-octà i n-heptà, s'ha dut a terme la validació d'un altre mecanisme simplificat per al n-dodecà. D'altra banda, un submodel de formació i decaïment d'OH* excitat ha sigut validat contra resultats de quimioluminescència i espectroscopía. S'han estudiat les diferents fonts de radiació del procés d'autoencesa per a l'iso-octà i l'n-heptà mitjançant tècniques d'espectroscopía. A més, s'han realitzat mesures de quimioluminescència filtrada a 310nm (longitud d'ona d'emissió del radical OH*) per a l'anàlisi de la generalització i velocitat de propagació del front d'autoencesa. La propagació de l'encesa ha mostrat ser depenent de les condicions termodinàmiques aconseguides en la cambra de combustió en l'instant d'ignició més que de la reactivitat de la mescla. S'han trobat dues fonts de radiació diferents a 310nm mitjançant espectroscopía, depenent de la intensitat de l'encesa: el decaïment del radical OH* d'estat excitat a estat natural i l'oxidació del CO a CO2 (continu del CO). No obstant açò, aquestes tècniques han sigut utilitzades solament per als dos combustibles de referència de l'escala de octanaje a causa de limitacions tècniques. Finalment, s'ha desenvolupat un nou model predictiu de manera teòrica partint del model de Glassman per a l'autoencesa. Aquest mètode es basa a modelar primer la taxa d'acumulació de portadors de cadena fins a la seua concentració crítica (obtenint així el temps de retard referit a l'etapa de flames fredes) i, després d'aquest instant, modelar la taxa de consum d'aquests portadors de cadena fins a la seua completa desaparició (instant en el qual es produeix la màxima exotermia del procés, predient el temps de retard referit a l'etapa d'alta temperatura de l'encesa). La capacitat predictiva del model ha sigut comprovada per a cadascun dels sis combustibles assajats. A més, aquesta capacitat predictiva ha sigut comparada amb la d'altres mètodes existents en la literatura, com la integral de Livengood & Wu. La validesa de cadascun dels mètodes ha sigut analitzada, definint una metodologia d'ús per a obtenir prediccions raonables del temps de retard.
López Pintor, D. (2017). Theoretical and experimental study on the autoignition phenomena of homogeneous reactive mixtures [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90642
TESIS
Binti, Saharin Sanisah. "Vaporization and autoignition characteristics of ethanol and 1-propanol droplets : influence of water." Phd thesis, Université de Bourgogne, 2013. http://tel.archives-ouvertes.fr/tel-00909646.
Повний текст джерелаBoyd, Marcus William. "The emissions and chemical autoignition delay of biodiesel fuel." Thesis, 2013. http://hdl.handle.net/2440/83222.
Повний текст джерелаThesis (Ph.D.) -- University of Adelaide, School of Mechanical Engineering, 2013
Issayev, Gani. "Autoignition and reactivity studies of renewable fuels and their blends with conventional fuels." Diss., 2021. http://hdl.handle.net/10754/667809.
Повний текст джерелаТези доповідей конференцій з теми "Chemical autoignition delay"
Goy, C. J., A. J. Moran, and G. O. Thomas. "Autoignition Characteristics of Gaseous Fuels at Representative Gas Turbine Conditions." In ASME Turbo Expo 2001: Power for Land, Sea, and Air. American Society of Mechanical Engineers, 2001. http://dx.doi.org/10.1115/2001-gt-0051.
Повний текст джерелаBurger, Victor, Andy Yates, Nicholas Savage, and Owen Metcalf. "Assessment of the Role of Fuel Autoignition Delay at the Limits of Gas Turbine Combustion and Ignition." In ASME Turbo Expo 2009: Power for Land, Sea, and Air. ASMEDC, 2009. http://dx.doi.org/10.1115/gt2009-60332.
Повний текст джерелаMawid, M. A., T. W. Park, B. Sekar, and C. A. Arana. "Development of Detailed Chemical Kinetic Mechanisms for Ignition/Oxidation of JP-8/Jet-A/JP-7 Fuels." In ASME Turbo Expo 2003, collocated with the 2003 International Joint Power Generation Conference. ASMEDC, 2003. http://dx.doi.org/10.1115/gt2003-38932.
Повний текст джерелаBaker, Jessica B., Ramees K. Rahman, Michael Pierro, Jacklyn Higgs, Justin Urso, Cory Kinney, and Subith Vasu. "Autoignition Delay Time Measurements and Chemical Kinetic Modeling of Hydrogen/Ammonia/Natural Gas Mixtures." In ASME Turbo Expo 2022: Turbomachinery Technical Conference and Exposition. American Society of Mechanical Engineers, 2022. http://dx.doi.org/10.1115/gt2022-81004.
Повний текст джерелаMohr, Jeffrey, Bret Windom, Daniel B. Olsen, and Anthony J. Marchese. "Homogeneous Ignition Delay, Flame Propagation Rate and End-Gas Autoignition Fraction Measurements of Natural Gas and Exhaust Gas Recirculation Blends in a Rapid Compression Machine." In ASME 2020 Internal Combustion Engine Division Fall Technical Conference. American Society of Mechanical Engineers, 2020. http://dx.doi.org/10.1115/icef2020-2998.
Повний текст джерелаJella, Sandeep, Gilles Bourque, Pierre Gauthier, Philippe Versailles, Jeffrey Bergthorson, Ji-Woong Park, Tianfeng Lu, Snehashish Panigrahy, and Henry Curran. "Analysis of Autoignition Chemistry in Aeroderivative Premixers at Engine Conditions." In ASME Turbo Expo 2020: Turbomachinery Technical Conference and Exposition. American Society of Mechanical Engineers, 2020. http://dx.doi.org/10.1115/gt2020-15697.
Повний текст джерелаKoch, Andreas, Clemens Naumann, Wolfgang Meier, and Manfred Aigner. "Experimental Study and Modeling of Autoignition of Natural Gas/Air-Mixtures Under Gas Turbine Relevant Conditions." In ASME Turbo Expo 2005: Power for Land, Sea, and Air. ASMEDC, 2005. http://dx.doi.org/10.1115/gt2005-68405.
Повний текст джерелаWilliams, Aimee, Nishant Jain, Jerry Seitzman, and Ben T. Zinn. "Behavior of Autoignition in Polydisperse Jet-A Fuel Spray With High Temperature Co-Flow." In ASME Turbo Expo 2019: Turbomachinery Technical Conference and Exposition. American Society of Mechanical Engineers, 2019. http://dx.doi.org/10.1115/gt2019-91915.
Повний текст джерелаYousefian, Sajjad, Gilles Bourque, and Rory F. D. Monaghan. "Metamodelling of Ignition Delay Time for Natural Gas Blends Under Gas Turbine Operating Conditions." In ASME Turbo Expo 2022: Turbomachinery Technical Conference and Exposition. American Society of Mechanical Engineers, 2022. http://dx.doi.org/10.1115/gt2022-82269.
Повний текст джерелаShi, Shaoping, Daniel Lee, Sandra McSurdy, Michael McMillian, Steven Richardson, and William Rogers. "Theoretical Investigation of Autoignition of Combustible Gas Mixtures in Rapid Compression Machines." In ASME 2002 Internal Combustion Engine Division Fall Technical Conference. ASMEDC, 2002. http://dx.doi.org/10.1115/icef2002-489.
Повний текст джерела