Дисертації з теми "Cell Annotation"
Оформте джерело за APA, MLA, Chicago, Harvard та іншими стилями
Ознайомтеся з топ-17 дисертацій для дослідження на тему "Cell Annotation".
Біля кожної праці в переліку літератури доступна кнопка «Додати до бібліографії». Скористайтеся нею – і ми автоматично оформимо бібліографічне посилання на обрану працю в потрібному вам стилі цитування: APA, MLA, «Гарвард», «Чикаго», «Ванкувер» тощо.
Також ви можете завантажити повний текст наукової публікації у форматі «.pdf» та прочитати онлайн анотацію до роботи, якщо відповідні параметри наявні в метаданих.
Переглядайте дисертації для різних дисциплін та оформлюйте правильно вашу бібліографію.
Raoux, Corentin. "Review and Analysis of single-cell RNA sequencing cell-type identification and annotation tools." Thesis, KTH, Skolan för kemi, bioteknologi och hälsa (CBH), 2021. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:kth:diva-297852.
Повний текст джерелаEbenezer, ThankGod Echezona. "The genome of Euglena gracilis : annotation, function and expression." Thesis, University of Cambridge, 2018. https://www.repository.cam.ac.uk/handle/1810/275885.
Повний текст джерелаAbbey, Simon. "Annotation of the human odontoblast cell layer and dental pulp proteomes and N-terminomes." Thesis, University of British Columbia, 2017. http://hdl.handle.net/2429/62403.
Повний текст джерелаDentistry, Faculty of
Graduate
Hoffman, Matthew P. "The Cortical response to RhoA is regulated during mitosis. Annotation of cytoskeletal and motility proteins in the sea urchin genome assembly." Thesis, Boston College, 2008. http://hdl.handle.net/2345/bc-ir:107671.
Повний текст джерелаThis doctoral thesis addresses two central topics divided into separate chapters. In Chapter 1: The cortical response to RhoA is regulated during mitosis, experimental findings using sea urchin embryos are presented that demonstrate that the small GTPase RhoA participates in positive signaling for cell division and that this activity is negatively regulated prior to anaphase. In a second series of experiments, myosin phosphatase is shown to be a central negative regulator of myosin activity during the cell cycle through metaphase of mitosis and experimental findings support the conclusion that myosin phosphatase opposes RhoA signaling until anaphase onset. These experiments also reveal that myosin activation alone is insufficient to stimulate cortical contractions during S phase and during metaphase arrest following activation of the spindle checkpoint. In Chapter 2: Annotation of cytoskeletal and motility proteins in the sea urchin genome assembly, as part of a collaborative project, homologs of cytoskeletal genes and gene families were derived and annotated from the sea urchin genome assembly. In addition, phylogenetic analysis of multiple gene families is presented based on these findings
Thesis (PhD) — Boston College, 2008
Submitted to: Boston College. Graduate School of Arts and Sciences
Discipline: Biology
Collin, Antoine. "Annotation cellulaire automatique pour la construction d'un atlas cellulaire." Electronic Thesis or Diss., Université Côte d'Azur, 2024. http://www.theses.fr/2024COAZ6039.
Повний текст джерелаSingle-cell gene expression analysis technologies, which have emerged over the last ten years, are profoundly changing approaches to cell biology. The analysis of single-cell data is a complex process involving many steps. A key step is cell annotation, which involves assigning the most relevant cell type to the different cells analysed. Correct cell annotation determines the quality of subsequent analyses. This complex task requires biological expertise of the tissue of interest and computational expertise to carry out data analysis. Initiatives such as the HCA provide large reference atlases with curated annotation. As such, they represent an opportunity to develop deep learning models capable of automating the annotation process.The aim of this thesis was to set up automatic annotation tools that could operate on large datasets. To achieve this, two lines of work were developed: first, I created an atlas of the human airways comprising more than 400,000 cells based on several dozen biopsies obtained from patients with early forms of chronic obstructive pulmonary disease (COPD), which were compared with as many biopsies from healthy volunteers of the same age. I then developed an automatic annotation method after reviewing the state of the art existing tools.In the first part, I was able to characterise the central role played by cigarette smoke, mainly in the epithelial cells located on the surface of the tracheobronchial airways, and thus directly exposed to cigarette smoke. The populations affected are characterised by the expression of genes coding for detoxification enzymes or enzymes involved in xenobiotic metabolism. None of these genes were affected in either ex-smokers or healthy patients. There appears to be a reversibility of the pathology following cessation of smoking, despite the molecular changes induced during initial exposure to cigarette smoke. My work is now currently extended by spatial transcriptomic approaches and analysis of the expression of different transcript isoforms.In the second part, I explored existing automatic annotation methods in the light of the knowledge acquired when annotating the COPD atlas. I began with an extensive review of the literature, with a particular interest in methods using deep learning models. I then developed an automatic annotation tool, scMusketeers, whose architecture favours the construction of a latent space reinforcing cell type while minimising experimental inter-batch effects. It compared favorably to 7 currently available tools on 12 different datasets, particularly in the task of detecting rare cell types
Lehmann, Nathalie. "Development of bioinformatics tools for single-cell transcriptomics applied to the search for signatures of symmetric versus asymmetric division mode in neural progenitors." Electronic Thesis or Diss., Université Paris sciences et lettres, 2021. http://www.theses.fr/2021UPSLE070.
Повний текст джерелаIn recent years, single-cell RNA-seq (scRNA-seq) has fostered the characterization of cell heterogeneity at a remarkable high resolution. Despite their democratization, the analysis of scRNA-seq remains a challenge, particularly for organisms whose genomic annotations are partial. During my PhD, I observed that the chick genomic annotations are often incomplete, thus resulting in a loss of a large number of sequencing reads. I investigated how an enriched annotation affects the biological results and conclusions from these analyses. We developed a novel approach based on the re-annotation of the genome with scRNA-seq data and long reads bulk RNA-seq. This computational biology project capitalises on a tight collaboration with the experimental team of Xavier Morin (IBENS). The main biological focus is the search for signatures of symmetric versus asymmetric division mode in neural progenitors. In order to identify the key transcriptional switches that occur during the neurogenic transition, I have implemented bioanalysis approaches dedicated to the search for gene signatures from scRNA-seq data
Planas, Iglesias Joan 1980. "On the study of 3D structure of proteins for developing new algorithms to complete the interactome and cell signalling networks." Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2013. http://hdl.handle.net/10803/104152.
Повний текст джерелаLes proteïnes tenen un paper indispensable en virtualment qualsevol procés biològic. Les funcions de les proteïnes estan determinades per la seva estructura tridimensional (3D) i són coordinades per mitjà d’una complexa xarxa d’interaccions protiques (en anglès, protein-protein interactions, PPIs). Axí doncs, una comprensió en profunditat d’aquestes xarxes és fonamental per entendre la biologia cel•lular. Per a l’anàlisi de les xarxes d’interacció de proteïnes, l’ús de tècniques computacionals ha esdevingut fonamental als darrers temps. Els mètodes in silico aprofiten el coneixement actual sobre les interaccions proteiques per fer prediccions de noves interaccions o de les funcions de les proteïnes. Actualment existeixen diferents mètodes per a la predicció de noves interaccions de proteines. De tota manera, resultats recents demostren que aquests mètodes poden beneficiar-se del coneixement sobre parelles de proteïnes no interaccionants (en anglès, non-interacting pairs, NIPs). Per a la tasca de predir la funció de les proteïnes, el principi de “culpable per associació” (en anglès, guilt by association, GBA) és usat per extendre l’anotació de proteïnes de funció coneguda a través de xarxes d’interacció de proteïnes. En aquesta tesi es presenta un nou mètode pre a la predicció d’interaccions proteiques i un nou protocol basat per a completar xarxes de senyalització cel•lular. iLoops és un mètode que utilitza dades de parells no interaccionants i coneixement de l’estructura 3D de les proteïnes per a predir interaccions de proteïnes. També s’ha desenvolupat un nou protocol per a completar xarxes de senyalització cel•lular, una tasca relacionada amb la predicció de les funcions de les proteïnes. Aquest protocol es basa en aplicar el principi GBA a xarxes d’interaccions proteiques.
Ghadie, Mohamed A. "Analysis and Reconstruction of the Hematopoietic Stem Cell Differentiation Tree: A Linear Programming Approach for Gene Selection." Thesis, Université d'Ottawa / University of Ottawa, 2015. http://hdl.handle.net/10393/32048.
Повний текст джерелаKhattra, Jaswinder. "Cloning and annotation of novel transcripts from human embryonic stem cells." Thesis, University of British Columbia, 2007. http://hdl.handle.net/2429/343.
Повний текст джерелаLux, Markus [Verfasser], and Barbara [Akademischer Betreuer] Hammer. "Efficient Grouping Methods for the Annotation and Sorting of Single Cells / Markus Lux ; Betreuer: Barbara Hammer." Bielefeld : Universitätsbibliothek Bielefeld, 2018. http://d-nb.info/1160033226/34.
Повний текст джерелаBurr, Andrew John. "PISEQ ANALYIS IDENTIFIES NOVEL PIRNA IN SOMATIC CELLS THROUGH RNA-SEQ GUIDED FUNCTIONAL ANNOTATION AND GENOMIC ANALYSIS." Case Western Reserve University School of Graduate Studies / OhioLINK, 2017. http://rave.ohiolink.edu/etdc/view?acc_num=case1501150746104887.
Повний текст джерелаTer-Hovhannisyan, Vardges. "Unsupervised and semi-supervised training methods for eukaryotic gene prediction." Diss., Atlanta, Ga. : Georgia Institute of Technology, 2008. http://hdl.handle.net/1853/26645.
Повний текст джерелаCommittee Chair: Mark Borodovky; Committee Member: Jung H. Choi; Committee Member: King Jordan; Committee Member: Leonid Bunimovich; Committee Member: Yury Chernoff. Part of the SMARTech Electronic Thesis and Dissertation Collection.
Abril, Ferrando Josep Francesc. "Comparative analysis of eukaryotic gene sequence features." Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2005. http://hdl.handle.net/10803/7108.
Повний текст джерелаl'increment del nombre de tècniques experimentals de les que es disposa,
permetrà obtenir el catàleg complet de les funcions cel.lulars de
diferents organismes, incloent-hi la nostra espècie. Aquest catàleg
definirà els fonaments sobre els que es podrà entendre millor com els
organismes funcionen a nivell molecular. Al mateix temps es tindran més
pistes sobre els canvis que estan associats amb les malalties. Per tant,
la seqüència en brut, tal i com s'obté dels projectes de seqüenciació de
genomes, no té cap valor sense les anàlisis i la subsegüent anotació de
les característiques que defineixen aquestes funcions. Aquesta tesi
presenta la nostra contribució en tres aspectes relacionats de
l'anotació dels gens en genomes eucariotes.
Primer, la comparació a nivell de seqüència entre els genomes humà i de
ratolí es va dur a terme mitjançant un protocol semi-automàtic. El
programa de predicció de gens SGP2 es va desenvolupar a partir
d'elements d'aquest protocol. El concepte al darrera de l'SGP2 és que
les regions de similaritat obtingudes amb el programa TBLASTX, es fan
servir per augmentar la puntuació dels exons predits pel programa
geneid, amb el que s obtenen conjunts d'anotacions més acurats
d'estructures gèniques. SGP2 té una especificitat que és prou gran com
per que es puguin validar experimentalment via RT-PCR. La validació de
llocs d'splicing emprant la tècnica de la RT-PCR és un bon exemple de
com la combinació d'aproximacions computacionals i experimentals
produeix millors resultats que per separat.
S'ha dut a terme l'anàlisi descriptiva a nivell de seqüència dels llocs
d'splicing obtinguts sobre un conjunt fiable de gens ortòlegs per humà,
ratolí, rata i pollastre. S'han explorat les diferències a nivell de
nucleòtid entre llocs U2 i U12, pel conjunt d'introns ortòlegs que se'n
deriva d'aquests gens. S'ha trobat que els senyals d'splicing ortòlegs
entre humà i rossegadors, així com entre rossegadors, estan més
conservats que els llocs no relacionats. Aquesta conservació addicional
pot ser explicada però a nivell de conservació basal dels introns.
D'altra banda, s'ha detectat més conservació de l'esperada entre llocs
d'splicing ortòlegs entre mamífers i pollastre. Els resultats obtinguts
també indiquen que les classes intròniques U2 i U12 han evolucionat
independentment des de l'ancestre comú dels mamífers i les aus. Tampoc
s'ha trobat cap cas convincent d'interconversió entre aquestes dues
classes en el conjunt d'introns ortòlegs generat, ni cap cas de
substitució entre els subtipus AT-AC i GT-AG d'introns U12. Al contrari,
el pas de GT-AG a GC-AG, i viceversa, en introns U2 no sembla ser inusual.
Finalment, s'han implementat una sèrie d'eines de visualització per
integrar anotacions obtingudes pels programes de predicció de gens i per
les anàlisis comparatives sobre genomes. Una d'aquestes eines, el
gff2ps, s'ha emprat en la cartografia dels genomes humà, de la mosca del
vinagre i del mosquit de la malària, entre d'altres. El programa
gff2aplot i els filtres associats, han facilitat la tasca d'integrar
anotacions de seqüència amb els resultats d'eines per la cerca
d'homologia, com ara el BLAST. S'ha adaptat també el concepte de
pictograma a l'anàlisi comparativa de llocs d splicing ortòlegs, amb el
desenvolupament del programa compi.
El aumento incesante del número de secuencias genómicas, junto con el
incremento del número de técnicas experimentales de las que se dispone,
permitirá la obtención del catálogo completo de las funciones celulares
de los diferentes organismos, incluida nuestra especie. Este catálogo
definirá las bases sobre las que se pueda entender mejor el
funcionamiento de los organismos a nivel molecular. Al mismo tiempo, se
obtendrán más pistas sobre los cambios asociados a enfermedades. Por
tanto, la secuencia en bruto, tal y como se obtiene en los proyectos de
secuenciación masiva, no tiene ningún valor sin los análisis y la
posterior anotación de las características que definen estas funciones.
Esta tesis presenta nuestra contribución a tres aspectos relacionados de
la anotación de los genes en genomas eucariotas.
Primero, la comparación a nivel de secuencia entre el genoma humano y el
de ratón se llevó a cabo mediante un protocolo semi-automático. El
programa de predicción de genes SGP2 se desarrolló a partir de elementos
de dicho protocolo. El concepto sobre el que se fundamenta el SGP2 es
que las regiones de similaridad obtenidas con el programa TBLASTX, se
utilizan para aumentar la puntuación de los exones predichos por el
programa geneid, con lo que se obtienen conjuntos más precisos de
anotaciones de estructuras génicas. SGP2 tiene una especificidad
suficiente como para validar esas anotaciones experimentalmente vía
RT-PCR. La validación de los sitios de splicing mediante el uso de la
técnica de la RT-PCR es un buen ejemplo de cómo la combinación de
aproximaciones computacionales y experimentales produce mejores
resultados que por separado.
Se ha llevado a cabo el análisis descriptivo a nivel de secuencia de los
sitios de splicing obtenidos sobre un conjunto fiable de genes ortólogos
para humano, ratón, rata y pollo. Se han explorado las diferencias a
nivel de nucleótido entre sitios U2 y U12 para el conjunto de intrones
ortólogos derivado de esos genes. Se ha visto que las señales de
splicing ortólogas entre humanos y roedores, así como entre roedores,
están más conservadas que las no ortólogas. Esta conservación puede ser
explicada en parte a nivel de conservación basal de los intrones. Por
otro lado, se ha detectado mayor conservación de la esperada entre
sitios de splicing ortólogos entre mamíferos y pollo. Los resultados
obtenidos indican también que las clases intrónicas U2 y U12 han
evolucionado independientemente desde el ancestro común de mamíferos y
aves. Tampoco se ha hallado ningún caso convincente de interconversión
entre estas dos clases en el conjunto de intrones ortólogos generado, ni
ningún caso de substitución entre los subtipos AT-AC y GT-AG en intrones
U12. Por el contrario, el paso de GT-AG a GC-AG, y viceversa, en
intrones U2 no parece ser inusual.
Finalmente, se han implementado una serie de herramientas de
visualización para integrar anotaciones obtenidas por los programas de
predicción de genes y por los análisis comparativos sobre genomas. Una
de estas herramientas, gff2ps, se ha utilizado para cartografiar los
genomas humano, de la mosca del vinagre y del mosquito de la malaria. El
programa gff2aplot y los filtros asociados, han facilitado la tarea de
integrar anotaciones a nivel de secuencia con los resultados obtenidos
por herramientas de búsqueda de homología, como BLAST. Se ha adaptado
también el concepto de pictograma al análisis comparativo de los sitios
de splicing ortólogos, con el desarrollo del programa compi.
The constantly increasing amount of available genome sequences, along
with an increasing number of experimental techniques, will help to
produce the complete catalog of cellular functions for different
organisms, including humans. Such a catalog will define the base from
which we will better understand how organisms work at the molecular
level. At the same time it will shed light on which changes are
associated with disease. Therefore, the raw sequence from genome
sequencing projects is worthless without the complete analysis and
further annotation of the genomic features that define those functions.
This dissertation presents our contribution to three related aspects of
gene annotation on eukaryotic genomes.
First, a comparison at sequence level of human and mouse genomes was
performed by developing a semi-automatic analysis pipeline. The SGP2
gene-finding tool was developed from procedures used in this pipeline.
The concept behind SGP2 is that similarity regions obtained by TBLASTX
are used to increase the score of exons predicted by geneid, in order to
produce a more accurate set of gene structures. SGP2 provides a
specificity that is high enough for its predictions to be experimentally
verified by RT-PCR. The RT-PCR validation of predicted splice junctions
also serves as example of how combined computational and experimental
approaches will yield the best results.
Then, we performed a descriptive analysis at sequence level of the
splice site signals from a reliable set of orthologous genes for human,
mouse, rat and chicken. We have explored the differences at nucleotide
sequence level between U2 and U12 for the set of orthologous introns
derived from those genes. We found that orthologous splice signals
between human and rodents and within rodents are more conserved than
unrelated splice sites. However, additional conservation can be
explained mostly by background intron conservation. Additional
conservation over background is detectable in orthologous mammalian and
chicken splice sites. Our results also indicate that the U2 and U12
intron classes have evolved independently since the split of mammals and
birds. We found neither convincing case of interconversion between these
two classes in our sets of orthologous introns, nor any single case of
switching between AT-AC and GT-AG subtypes within U12 introns. In
contrast, switching between GT-AG and GC-AG U2 subtypes does not appear
to be unusual.
Finally, we implemented visualization tools to integrate annotation
features for gene- finding and comparative analyses. One of those tools,
gff2ps, was used to draw the whole genome maps for human, fruitfly and
mosquito. gff2aplot and the accompanying parsers facilitate the task of
integrating sequence annotations with the output of homologybased tools,
like BLAST.We have also adapted the concept of pictograms to the
comparative analysis of orthologous splice sites, by developing compi.
Neves, João. "Automatic annotation of cellular data." Master's thesis, 2013. http://hdl.handle.net/10400.6/3696.
Повний текст джерелаA anotação de células é uma tarefa comum a diversas áreas da investigação biomédica. Normalmente, esta tarefa é realizada de forma manual, sendo um processo demorado, cansativo e propício a erros. Neste trabalho, focamos o nosso interesse na anotação de imagens de uorescência com infeções de Leishmania, que representa um destes casos. Leishmania são parasitas unicelulares que infectam mamíferos, sendo responsáveis por um conjunto de doenças conhecidas por leishmanioses. Leishmania usam vertebrados como hospedeiros residindo dentro dos seus macrófagos. Por conseguinte, um modelo adequado para o estudo destes parasitas é infectar in vitro culturas de macrófagos. A capacidade de sobrevivência/replicação da Leishmania nessas condições arti - ciais pode então ser avaliada por parâmetros, como, por exemplo, a percentagem de macrófagos infectados, o número médio de parasitas por macrófagos infectados e o índice de infeção. Essas métricas são geralmente determinadas pela contagem de parasitas e macrófagos ao microscópio. Ambos os tipos de células podem ser facilmente distinguidos com base no seu tamanho e cor, resultante de diferentes a nidades de corantes uorescentes. A passagem desta tarefa do microscópio para o computador já foi conseguida através de aplicações como o CellNote, contudo, apesar de mais fácil e interativa, a anotação continua a ser manual. A evolução da abordagem manual para um processo automático representa um passo natural e lógico, constituindo o principal objetivo deste trabalho. Para isto iniciámos a investigação pela revisão dos principais métodos de deteção e contagem celular. As características das imagens com infeções de Leishmania impossibilitam a utilização dos métodos estudados, de tal modo que optámos por desenvolver uma nova abordagem, capaz de lidar com as várias especi cidades destas imagens. Também durante o processo de revis ão de literatura analisámos os dois métodos previamente propostos para realizar a anotação automática de infeções de Leishmania. Estes revelaram um desempenho abaixo do requerido pelos parasitologistas, justi cando também o desenvolvimento de uma nova abordagem. Durante a concepção do sistema investigámos diversas técnicas de deteção celular, onde a deteção de blobs se destacou pelos resultados positivos. Para segmentar as regiões citoplasmáticas optámos pela utilização de algoritmos de clustering. Estes não foram capazes de solucionar casos em que existia sobreposição de estruturas celulares, motivando assim o método de separação desenvolvido. Este método baseia-se maioritariamente na análise de contorno, sendo as suas concavidades geradoras de separação entre citoplasmas. Através da combinação destas fases foi possível detetar macrófagos e parasitas com mais precisão. Para con rmar esta conclusão testámos não só a nossa abordagem mas também as duas abordagens previamente desenvolvidas para este problema. Os desempenhos alcançados evidenciam não só uma melhoria comparativamente às restantes abordagens como também mostram que a nossa abordagem assegura resultados satisfatórios comparativamente aos obtidos manualmente. Em suma, o trabalho desenvolvido produziu um sistema capaz de realizar a anotação automática de imagens de uorescência com infeções de Leishmania, tendo originado um artigo aceite para publicação na conferência International Conference on Image Analysis and Recognition (ICIAR) 2013.
Treitli, Sebastian Cristian. "Genomika a buněčná biologie oxymonád." Doctoral thesis, 2019. http://www.nusl.cz/ntk/nusl-411961.
Повний текст джерелаBeane, Wendy Scott. "Building Gene Regulatory Networks in Development: Deploying Small GTPases." Diss., 2007. http://hdl.handle.net/10161/96.
Повний текст джерелаBocchinfuso, Donald Gerald. "Proteomic Profiling of the Planarian Schmidtea mediterranea and its Mucous Reveals Similarities with Human Secretions and those Predicted for Parasitic Flatworms." Thesis, 2012. http://hdl.handle.net/1807/33342.
Повний текст джерела