Добірка наукової літератури з теми "Amba Dongar"

Abstract There are disparate views about the origin of global rift- or plume-related carbonatites. The Amba Dongar carbonatite complex, Gujarat, India, which intruded into the basalts of the Deccan Large Igneous Province (LIP), is a typical example. On the basis of new comprehensive major and trace element and Sr–Nd–Pb isotope data, we propose that low-degree primary carbonated melts from off-center of the Deccan–Réunion mantle plume migrate upwards and metasomatize part of the subcontinental lithospheric mantle (SCLM). Low-degree partial melting (∼2%) of this metasomatized SCLM source generates a parental carbonated silicate magma, which becomes contaminated with the local Archean basement during its ascent. Calcite globules in a nephelinite from Amba Dongar provide evidence that the carbonatites originated by liquid immiscibility from a parental carbonated silicate magma. Liquid immiscibility at crustal depths produces two chemically distinct, but isotopically similar magmas: the carbonatites (20% by volume) and nephelinites (80% by volume). Owing to their low heat capacity, the carbonatite melts solidified as thin carbonate veins at crustal depths. Secondary melting of these carbonate-rich veins during subsequent rifting generated the carbonatites and ferrocarbonatites now exposed at Amba Dongar. Carbonatites, if formed by liquid immiscibility from carbonated silicate magmas, can inherit a wide range of isotopic signatures that result from crustal contamination of their parental carbonated silicate magmas. In rift or plume-related settings, they can, therefore, display a much larger range of isotope signatures than their original asthenosphere or mantle plume source.

AbstractPyrochlore-group minerals are common accessory rare-metal bearing minerals in the calcite and ankerite carbonatites of the Amba Dongar complex (India). Pyrochlore from the Amba Dongar carbonatites differs from that in other Indian complexes in Ta, Zr, Ti, rare earth element (REE) and Pb contents, but is similar with respect to Ca, Ba and Sr abundances. The evolution of pyrochlore composition was studied to understand the alteration processes and the formation of late-stage pyrochlores enriched in REE and Pb. The early magmatic pyrochlore are calcio- and niobium-dominant types and were replaced by secondary cation-deficient varieties as a consequence of the action of hydrothermal fluids and supergene weathering. These processes produce changes mainly at the A site, rarely at the B site, and the original F is replaced by OH– groups. Calcium and Na can be extracted from the structure at the alteration stage and charge balance is achieved by the introduction of REE, Th, U, Ba or Sr. At the latest supergene stages, marginal and fractured zones of pyrochlore grains are altered to Pb-rich, Si-rich and cation-deficient hydrated varieties. The magmatic pyrochlore was crystallised in a highly alkaline environment at a high activity of Ca and at temperatures near 600°C, the alteration of pyrochlore began in a hydrothermal environment at temperatures below 350°C. The major compositional changes that are associated with the alteration are summarised by the following reactions: Ca2+ + Nb5+→ REE3+ + Ti4+; Nb5+ + Fe3+ → Ti4+ + Zr4+; and 2Nb5+ + Ca2+ → Ti4+ + Si4+ + U4+.

The Amba Dongar carbonatite complex, India is host to a large fluorite deposit. The complex consists of a small ring structure comprised of early carbonatite breccia, a large, outer lining of calcitite and a number of small ankeritic carbonatite plugs. Surrounding the carbonatite ring are numerous plugs of nephelinitic and phonolitic syenites. The complex was intruded into Late Cretaceous Bagh Sandstones and Late to Early Paleocene Deccan Volcanics.
The hydrothermal history of the complex is extensive, consisting of two main systems, the first resulted in large amounts of fenitization, causing extensive K and Na metasomatism of the surrounding sandstones and the second, dealt with here, was responsible for the silicification of large amounts of the calcitite and the deposition of economic quantities of fluorite.
The deposit consists of veins and vug fillings of blue, purple, white, yellow and colorless fluorite. The main ore zone, which is currently under production, and most other showings, are found near the carbonatite-sandstone contact.
Chemical analyses and mass balance calculations show that the fluids responsible for silicification removed significant quantities of Ca from the rock while adding large amounts of Si, Al and F. Alteration associated with fluorite deposition involved the removal of Al from the rock and the addition of large quantities of F and Si.
Fluid inclusions in fluorite point to a low temperature-low salinity ore fluid, which decreased in temperature and salinity with evolution. Crushing experiments performed on fluid inclusions in both fluorite and quartz reveal the presence of ${ approx0.08}$ m of dissolved CO$ sb2$ in solution while analyses of leachates and decrepitate residues from fluid inclusions show significant concentrations of Ca, Al, Na, Cl and S in their fluids. (Abstract shortened by UMI.)

The primary and secondary mafic silicates from the Amba Dongar carbonatitic-alkaline complex, Gujarat, India and the Strange Lake peralkaline granitic complex, Quebec-Labrador, Canada are the subject of this investigation of their origin, evolution and relationship to mineralization. Primary minerals are transformed by a variety of processes related to their crystallization history. The most important of these processes are: magma evolution, magma degassing and metasomatism. These processes are commonly associated with the evolution of peralkaline granitic and carbonatitic-alkaline complexes, and with the formation of associated mineral deposits (e.g., fluorite in the Amba Dongar complex; Zr-, REE- (rare-earth elements), Be-, Nb-and Y-rich deposit in the Strange Lake complex). Although all minerals in these complexes may be subject to these changes, the mafic silicates amphibole, pyroxene and mica are of particular interest, as they remain poorly studied and may comprise up to 10 vol.% of the rock. Moreover, they can contain significant quantities of high field-strength elements (HFSE), which may be mobilized following interaction with later fluids, and deposited as secondary minerals in the ore zone.
In the Amba Dongar complex, Na-metasomatism followed by K- (or Mg-) metasomatism resulted in the formation of fenites, with mobilization of HFSE, among other trace elements. Vermiculite was formed by a subsequent stage of hydrothermal alteration, which is also responsible for formation of the fluorite deposit. In the Strange Lake complex, enrichment of the primary arfvedsonitic amphibole in HFSE and REE is related to magmatic evolution, whereas later degassing released sufficient amounts of volatiles and Na that the amphibole became more potassic and aegirine crystallized. This amphibole acted as a sink for trace elements such as Li, HFSE and REE. These elements were remobilized during Na-metasomatism through replacement of amphibole by aegirine, and deposited as secondary, generally Ca-rich, minerals (e.g., winchitic amphibole and biopyriboles) during later, lower-temperature Ca-metasomatism. Primary mafic silicates in alkaline complexes can thus undergo metasomatic reactions that result in the mobilization of elements that contribute to formation of related ore deposits. These findings concerning the solid phases involved in both localities correlate very well with indications of mixing of two distinct fluid phases.

Cette thèse propose une étude comparative de trois verbes supports, faire/membuat, donner/memberi et prendre/mengambil en français et en malais. La méthode utilisée est celle du Lexique-Grammaire de Maurice Gross et celle de la théorie de l’Analyse Matricielle Définitoire d’Amr Helmy Ibrahim. Notre objectif est de décrire les propriétés formelles des phrases à verbes supports en français et en malais et de les comparer du point de vue syntaxique et sémantique. Nous avons appliqué quatre tests de reconnaissance du verbe support afin de déterminer le statut de ces trois verbes dans les constructions étudiées. Notre étude est structurée en six chapitres. Dans le premier chapitre, nous exposerons des notions importantes : la définition du support et les différents points de vue de certains linguistes qui se sont intéressés à l’étude du verbe support dans le cadre théorique du Lexique-Grammaire. Le deuxième chapitre donne une présentation générale du malais. Le troisième chapitre présente le verbe support buat/membuat (faire) en malais. Le quatrième chapitre présente l’étude du verbe support beri/memberi (donner) en malais. Le cinquième chapitre présente l’étude du verbe support ambil/mengambil (prendre) en malais. Le sixième chapitre présente l’étude comparative des verbes supports faire (membuat), donner (memberi) et prendre (mengambil) en français et en malais. Les résultas obtenus nous ont montré que le français et le malais partagent les mêmes caractéristiques générales des verbes supports. Ces résultats nous ont permis également de montrer que malgré l’universalité du phénomène, chaque langue possède ses propres mécanismes concernant le fonctionnement des verbes supports et le système de la détermination
This thesis proposes a comparative study of three support verbs, also called sometimes in English « light verbs », faire/membuat “to do”, donner/memberi “to give” and prendre/mengambil “to take” in French and Malay languages. The method used is that of the Lexicon-Grammar of Maurice Gross and that of theory of the Defining Matrix Analysis of Amr Ibrahim. Our objective is to describe the formal properties of the sentences containing support verbs in French and Malay and to compare them from the syntactic and semantic point of view. We have bracket four tests of recognition of the support verb in order to determine the statue of these three verbs in the studied construction. Our study is structured in six chapters. In the first chapter, we expose the main notion: the definition of the support and the different points of view of the linguists that took an interest in the study of the support verb in the framework of the Lexicon-Grammar. The second chapter is a general presentation of the Malay language. The third chapter is the study of the verb support “membuat/faire” (to do) in Malay. The forth chapter is a study of the support verb “memberi/donner” (to give) in Malay. The fifth chapter is a study of the support verb “mengambil/prendre” (to take) in Malay. The sixth chapter is a comparative study between the three support verbs membuat/faire (to do), memberi/donner (to give) and mengambil/prendre (to take) in Malay and French. The results obtained have shown that the support verbs in French and Malay share the same general characteristics. These results also enabled us to show that in spite of the universality of the phenomenon, each language has its own mechanism concerning the function of the support verb and the system of determination

Submitted by William Justo Figueiro (williamjf) on 2015-06-27T12:46:11Z No. of bitstreams: 1 46.pdf: 1443827 bytes, checksum: 18ec5099f2aaa8797c74c088d67f61d1 (MD5)
Made available in DSpace on 2015-06-27T12:46:11Z (GMT). No. of bitstreams: 1 46.pdf: 1443827 bytes, checksum: 18ec5099f2aaa8797c74c088d67f61d1 (MD5) Previous issue date: 2014
Nenhuma
Esta pesquisa buscou compreender as relações de gênero que estiveram presentes na construção de anúncios publicitários impressos, do sabão em pó Omo, da marca Unilever, datados da década de 1950 e 2000, assim como as suas mudanças culturais. Nosso corpus foram três anúncios de cada década que continham crianças, jovens e adultas. Para realização dessa pesquisa, estudamos temas relacionados a mulher, por compreender que é a ela que o produto se destina, pensando principalmente na construção da palavra gênero e todas as atribuições que ela gerou na nossa sociedade, fazendo com que fosse a mulher a responsável por realizar os serviços do lar. Através de uma perspectiva transmetodológica, realizamos a análise com base na teoria e na empiria. Nos anúncios, nos embasamos nas teorias de Pierce e Barthes para entendermos a construção das peças publicitárias, como foram feitas, em seus contextos, suas épocas e como a mulher era vista/compreendida, assim como sua família, sendo assim, como as relações de gênero eram estabelecidas, com intuito de compreender as lógicas que não estão somente no âmbito da comunicação, mas de um complexo entorno que envolve as relações de gênero e a submissão feminina ao homem e ao lar. Na empiria, realizamos a pesquisa com 12 mulheres, metade da cidade de São Luiz Gonzaga – RS e outra metade da cidade de São Leopoldo – RS, para compreendermos como se realizaram as apropriações simbólicas destas sobre os anúncios, compreendendo as novas configurações familiares a partir das relações de gênero, e como isso está relacionado a mudança nos anúncios. Por fim, relacionamos a teoria e a empiria para constatarmos o que de fato mudou na família e nas relações de gênero, que fez com que os anúncios passassem da ideia de dedicação e limpeza, para a ideia de sujeira e liberdade.
Esta investigación buscó comprender las relaciones de género que estaban presentes en la construcción de los anuncios impresos , jabón en polvo Omo , Unilever , que data de 1950 y marca de 2000 , así como sus cambios culturales . Nuestro corpus eran tres anuncios cada década que contienen a niños, jóvenes y adultos. Para esta encuesta , se estudian cuestiones relacionadas con la mujer , para darse cuenta de que se trata de que el producto ha sido diseñado pensando principalmente en la construcción de la palabra género y todas las asignaciones que genera en nuestra sociedad, causando a la mujer que se encargue de realizar los servicios domésticos . A través de una perspectiva transmetodológica , llevamos a cabo un análisis basado en la teoría y empirismo. En los anuncios, embasamos en las teorías de Pierce y Barthes para comprender la construcción de los anuncios , ya que se hicieron en sus contextos , sus tiempos y cómo se ve a la mujer / entendido , así como a su familia, así que ¿cómo las relaciones se establecieron género , a fin de comprender las lógicas que no son sólo en la comunicación, pero en un entorno complejo que involucra las relaciones de género y la sumisión de las mujeres a los hombres y su casa. En el empirismo, el hecho investigación con 12 mujeres, la mitad de la ciudad de São Luiz Gonzaga - RS y media de la ciudad de São Leopoldo - RS , para entender cómo se hacían los créditos simbólicos en estos anuncios, que incluye nuevas configuraciones familiares de las relaciones de género , y cómo esto se relaciona con cambios en los anuncios. Finalmente , relacionamos la teoría y empirismo sólo para descubrir lo que realmente ha cambiado en la familia y las relaciones de género , lo que hizo que los anuncios pasan la idea de la limpieza y la dedicación a la idea de libertad y la suciedad.

Hispánica (siglos XVI-XVIII) Durant més de dos anys el Museu Marítim de Barcelona va impulsar un projecte de recerca sobre les Drassanes Reials en Època Moderna, un període no gaire conegut però fonamental per comprendre la història de les Drassanes Reials de Barcelona. En el decurs de la recerca els investigadors han localitzat molta documentació conservada en diversos arxius sobre l’arsenal, molts d’aquests documents no havien estat analitzats per l’estudi històric de les Drassanes fins ara. El resultat ha estat Las Reales Atarazanas de Barcelona en la Edad Moderna. La gran fábrica de galeras de la Monarquía Hispánica (siglos XVI-XVIII) un text de quasi 400 pàgines en el què s’analitza el paper de les Drassanes Reials de Barcelona dins del sistema defensiu de la Monarquia Hispànica, el funcionament de la institució, la gestió que van realitzar les persones que van estar al comandament, les relacions entre els diferents poders que van interactuar en les Drassanes Reials, com es va organitzar l’activitat productiva, com es finançaven les construccions, com es proveïen de la fusta, que professionals van treballar, oficis, qualificació, salaris, problemes que es van crear a l’entorn laboral, les construccions, quantitat i tipus de galeres i altres embarcacions, la qualitat de les mateixes, tot plegat suposa una gran quantitat d’informació inèdita. Es va optar per la publicació en format digital per donar-li una difusió més amplia i ràpida, amb l’objectiu d’avançar en el coneixement de les Drassanes Reials com edifici i com institució, i l’impacte que va tenir tota la seva activitat a la ciutat i el país. Alhora que captar l’interès per aquesta temàtica d’estudi entre d’altres investigadors del període.

El surgimiento de sociedades complejas tanto en la costa central, como en la costa y sierra norte del Perú, ha sido registrado desde el Precerámico Tardío (Moseley 1975; Donnan 1985 ínter alía); sin embargo, es sorprendente que las sociedades de la costa sur hayan demorado aproximadamente dos mil años o más para alcanzar niveles de integración social, política y económica comparables. En este artículo analizamos la prehistoria de esta región durante el Periodo Formativo, utilizando los escasos datos disponibles para delinear y explicar su historia cultural, a la vez que señalamos los problemas principales y los vacíos aún presentes en el testimonio arqueológico. Por último, establecemos comparaciones con la costa central y, específicamente, con el valle de Lurín. Estos paralelos son útiles para resaltar las semejanzas y las diferencias en la evolución cultural de ambas áreas. No obstante, antes de adentrarnos en esta problemática, consideramos necesario definir los dos términos principales involucrados en la discusión: costa sur y Formativo.

Un dels efectes més notables de la reestructuració econòmica viscuda a Europa durant les darreres dècades ha estat la intensificació dels processos de pobresa urbana i exclusió social. El que ha comportat el reforçament i agudització de les desigualtats socials i la segregació espacial, consolidant-se així una realitat urbana dualitzada. Les situacions d’exclusió social han tendit a concentrar-se en aquelles àrees urbanes que pateixen majors processos de degradació, amb una qualitat de vida i unes oportunitats econòmiques sensiblement inferiors a la del conjunt urbà més proper. Per treballar en favor d’un model de desenvolupament urbà sostenible i socialment més just, així com per donar resposta als reptes i necessitats especials dels barris amb dificultats, s’estan implementant, en diferents ciutats europees, respostes conegudes com programes d’intervenció integral. Aquests programes recullen de forma explícita la voluntat d’actuar sobre les múltiples variables que configuren i expliquen les situacions de marginalitat urbana. No plantegen actuacions focalitzades en la transformació de l’espai físic, sinó que també atorguen una atenció especial als diferents factors que interaccionen en la configuració social i econòmica de l’espai urbà. La perspectiva integrada implica la superació del model clàssic de compartimentació sectorial. L’element que canalitza l’actuació pública no són les responsabilitats i fronteres competencials, sinó els dèficits i les oportunitats que manifesta una determinada àrea urbana. Aquest model d’intervenció ha assolit un creixent protagonisme, tant en l’agenda política de diferents Estats i regions europees, com en la pròpia UE. L’any 1994, la UE creà la Iniciativa Comunitària URBAN. El programa recollia com a objectius generals la necessitat de fer front a la degradació de la qualitat de vida en determinats espais de les ciutats i actuar en favor de la redinamització socioeconòmica i ambiental de les àrees urbanes amb dificultats. A través de dues edicions (1994-1999 i 2000-2006), URBAN ha permès cofinançar 188 programes en 15 Estats Membres. En aquesta comunicació es presentarà els resultats d’una recerca sobre la IC URBAN, tot centrant l’atenció de l’anàlisi en el model d’aproximació a la realitat urbana que planteja. Aquest model es caracteritza per la perspectiva integrada de les qüestions socials, econòmiques i medi ambientals com a mecanisme per donar una millor resposta als problemes locals. Finalment, s’interpretarà l’impacte assolit per URBAN, emprant com a indicador l’anàlisi de diferents casos d’estudi de ciutats angleses, espanyoles, franceses i italianes One of the most notable effects of the economic restructuring undertaken in Europe during recent decades has been the intensification of processes that give rise to urban poverty and social exclusion. This has led to the reinforcing and sharpening of social inequalities and spatial segregation and to the consolidation of a dichotomous urban reality. Situations of social exclusion have tended to concentrate in urban areas that have suffered major processes of degradation and which have levels of quality of life and economic opportunity that are appreciably inferior to those of their nearest urban neighbours. Several European cities are currently working towards the creation of a model of sustainable and more socially just urban development and towards providing responses to the challenges and special needs of neighbourhoods with difficulties. This initiative forms part of what are known as integrated intervention programmes. These programmes explicitly share the will to take appropriate action to influence the many variables that configure and explain situations of urban marginality. They do not only propose interventions aimed at physically transforming space, but also dedicate special attention to the different factors that interact to determine the social and economic configuration of urban space. The integrated approach implies improving on the classical model of sectorial division. The elements that channel public responses are not responsibility and competence frontiers, but rather the deficits and opportunities manifested by a given urban area. This new model for intervention has gained increasing protagonism, both in the political agendas of various European states and regions and in the European Union itself. In 1994, the EU established the URBAN Community Initiative. The general objectives of this programme were related to the need to take measures against the loss of quality of life in certain parts of cities and to take action to promote the socioeconomic and environmental revitalisation of urban areas with difficulties. To date, two editions of URBAN (1994-1999 and 2000-2006) have permitted the co-financing of 188 programmes in 15 EU member states. In this communication, we will present the results of research relating to the URBAN Community Initiative, specifically focusing our attention and analysis on the model for urban reality that it proposes. This model is characterised by the way in which social, economic and environmental questions are addressed from an integrated approach, which serves as a mechanism for providing better responses to local problems. Finally, we will analyse the impact that the URBAN has achieved, using case studies based on British, Spanish, French and Italian cities as indicators in this analysis.

Els múltiples desplaçaments de persones, informació i mercaderies són els que defineixen l’època en la que ens trobem, una època altament tecnològica, dinàmica i, per alguns autors com Bauman (2007) o Sennet (2006) governada per una sensació d’incertesa vers el futur. Les possibilitats que el ràpid desenvolupament tecnològic posa en joc, implica noves lògiques, que difuminen les tradicionals fronteres d’espai i temps, convertint-ho tot en immediat, instantani i pròxim. És en aquesta situació on prenen força les inèrcies pròpies del predomini de fluxos i de la multiplicació de les interconnexions, que caracteritzen la societat de la informació i la comunicació (Castells, 1996, 1998). En consonància, les ciutats estan immerses en una intensa transformació per a adaptar-se als nous reptes i donar resposta a les noves ànsies i necessitats socials i econòmiques. La ciutat es redefineix per adequar-se i possibilitar els nous ritmes i estils de vida, doncs la societat és relaciona amb l’espai urbà d’una determinada manera, mentre que l’espai facilita un cert tipus de relació. Per nosaltres és en aquesta relació bidireccional on la ciutat pren forma i significació. Alguns autors com Shelly & Urry (2006) ens parlen del nou paradigma de la mobilitat segons el que les noves formes de vida serien regides per aquests constants trànsits de fluxos, tant de informacions o dades, com de persones o de mercaderies. Trobem en les ciutats múltiples espais que faciliten el trànsit de persones. Els espais de trànsit, han catalitzat les necessitats de mobilitat i han facilitat que és produeixin fets com la descentralització, la transformació del territori, la reducció de la percepció de les distàncies, etc. Els espais de trànsit, segons Vivas, Pellicer i López (2008), són emplaçaments urbans que faciliten els desplaçaments i la connexió entre diferents llocs, espais contemporanis que guarden coherència amb la mobilitat. Espais que han anat adquirint rellevància dins el context urbà i no només en són els vertebradors de les ciutats, sinó que també en són icones i indicadors de la seva potència. Alguns exemples d’aquests espais en són les andanes, els vestíbuls i els intercanviadors de trens i metros, aeroports, autopistes, àrees de serveis, algunes cadenes d’hotels i diversos vehicles com el tren, el metro, l’avió... Aquests espais s’han convertit en uns espais vitals en l’articulació de la xarxa urbana i social, uns espais en els que es posen de manifest característiques de la societat actual, com la mobilitat, l’homogeneïtzació, la vigilància, la globalització, l’anonimat... i que tenen conseqüències importants en l’organització i planificació de la ciutat. El nostre treball gira entorn d’aquests espais, els espais de trànsit, uns espais emblemàtics de la societat i la ciutat actual. Mitjançant la realització d’una etnografia urbana, hem observat la Barcelona actual i la seva transformació des del seu metro, un gran eix de mobilitat urbana, amb la finalitat d’entendre la ciutat i els seus usuaris/es. Amb el nostre treball volem oferir respostes a com es viu i es transforma la ciutat, alhora que volem mostrar alguns aspectes relacionats amb els dispositius de control i tecnològics, la forma de practicar i relacionar-se amb els espais urbans emergents, la incidència dels espais de trànsit en els processos de transformació de ciutats, entre altres aspectes. The important amount of people's journeys, information and objects, explains at the present time, a dynamic and technologic time. For some authors such as Bauman (2007) or Sennet (2006), this time is guided by the sensation of the uncertainty towards the future. The possibilities that fast development of new technologies imply new logics which stump the traditional borders of space and time, transforms everything into immediate, instantaneous and near. In this context appears a predominance of flows and multiplication of the interconnections, which characterize the society of the information and the communication (Castells, 1996, 1998). The cities are changing to adapt themselves to the new social, economic and politic demands. The city reinvents itself in order to adapt at modern, both time and ways of life. The society and the urban space have a bidirectional relation, and it is in that relationship where the city takes form and meaning. According to Urry (2007) “the mobility paradigm” explains the constant exchanges and journeys (of people, ideas, objects and information) which guides towards new ways of living and relationships. In this way, in today's city we find urban places which facilitates people’s journeys and the transformation of the urban space, the reduction of the perception of the distances or the decentralisation of the city, etc. Transitspaces catalyse the necessities of the mobility. Transit-spaces, for Vivas, Pellicer and López (2008) are urban spaces designed to facilitate people’s journeys and mobility; they are contemporaries spaces and built through an ongoing process of multiple complex and changing interactions. They are places that have assumed huge relevance and upon which the modern urban network is sustained, and at the same time, inform about the power of the city.Within a range of different transit spaces we find: underground train, train platforms, connecting passageways, airports, motorways, service stations, some hotel chains and different vehicles. These spaces are vital in connecting the urban and social network. In them are revealed the common determinations of modern society. Characteristics such as mobility, homogenisation, anonymity, vigilance, globalisation, acceleration... are present in these spaces. These characteristics produce important effects in the organization and design of the city. Our attention will focus on these spaces: transit-spaces. These places are becoming spacial and architectural points of reference, and they claim a central role through their design as identifying elements of modern cities and society. Our proposal for the investigation of urban spaces is the urban ethnography. With this technique we research about Barcelona and its transformation. The space selected is the Barcelona underground train systems, a vast network of urban mobility. Focusing our analysis on Barcelona underground we are responding to the fact that they are a privileged viewing point to observe contemporary urban life, city and citizens. With our work we want to offer answers to ways of living and changing the city, and at the same time, we want to explain some aspects regarding the control practices and technologic possibilities, the form of practice these spaces and the effects of these spaces in the transformation of the city, for example.

La utilització de grans quantitats de dades dins de l’àmbit de gestió municipal, planteja uns problemes importants d’extracció d’informació i , anant més enllà, d’extracció de coneixement. En aquest article es presentaran eines d’ajuda a la presa de decisions, que permeten visualitzar anàlisis complexes que relacionen tipus de dades diversos, tals com l’estructura física de la ciutat (carrers, illes, parcel·les, portals), la població que hi viu, els centres proveïdors de serveis i les característiques de les activitats econòmiques que s’hi desenvolupen. També permeten fer hipòtesis i simulacions dels diferents escenaris. Aquestes eines s’han aplicat a la ciutat de Mataró, mitjançant el Servei d’Estudis i Planificació de l’Ajuntament, i hi estan involucrades dades que tenen origen en diferents departaments municipals, com ara el Padró d’Habitants, el Cadastre i el Mapa de la Ciutat entre altres. L’Ajuntament de Mataró a través del Servei d’Estudis, per una part i l’Escola Universitària Politècnica com soci tecnològic han creat el Centre de Coneixement Urbà per dur a terme aquestes activitats. El projecte es basa, fonamentalment, en la superioritat de la informació gràfica sobre de l’alfanumèrica. Un aspecte essencial és la ubicació de les dades en el territori, a partir de la seva georeferenciació tal com fa un SIG, però en el nostre cas el SIG és simplement una interfície i el que realment es valorat i potenciat és la interacció entres les diferents tipologies de dades, per acabar generant uns indicadorstambé gràfics i georefenciats (entitats o mapes temàtics) que presenten la síntesi resultant aportant una informació qualitativament diferent a la informació inicial. Aplicacions: 1) Centres proveïdors de serveis i proximitat. La idea és associar l’àrea d’influència d’un determinat centre proveïdor de servei (amb aquest nom es pot representar un centre d’ensenyament, un ambulatori, un centre cívic etc.) amb la seva capacitat de donar aquest servei (nombre de places) i amb la població ‘target’ del citat servei que hi ha a l’entorn físic del centre. D’aquesta manera es pot generar un indicador de l’àrea d’influència sobre el seu territori més proper. Això permet al polític o al gestor, d’una mirada, percebre sobre el mapa de la ciutat o el territori, si hi ha ‘buits’ significatius en la cobertura i també veure ‘que passaria si’ s’augmenta la capacitat d’un centre, o es canvia d’emplaçament, o se’n tanquen u obren de nous. 2) Activitat econòmica i relació amb la població Permet tenir una visió de l’activitat econòmica de la ciutat agrupada per sectors (epígrafs normalitzats) podent escollir activitats relacionades de diferents maneres, com per exemple: tot el comerç al detall, tot el comerç a l’engròs, la restauració, la banca, el tèxtil etc. Es presenten totes les entitats que corresponen a cada consulta en forma de números de policia o parcel·les. Es visualitza també en forma gràfica la superfície declarada per aquesta activitat. Igualment també es pot relacionar amb la població, predefinint unes zones d’influència de cada centre d’activitat i mostrant un temàtic de la població que en queda fora permetent per tant aplicacions de geomarketing. The use of massive data within the field of local-government management causes some important problems to extract information and knowledge from data. In this article, tools are presented to help in decision-making. These tools allow to show complex analysis which connect diferent types of data, such as physical structures and elements in town (streets, blocks, plots of land and doorways), with the inhabitants who live there, service supplier centers and economic activity characteristics. Hypothesis and simulations of diferent scenes are also enabled. The Servei d’estudis i planificació - Study and Planning Service – of Mataró Town Council has put into practice these tools in its own town. The data used have their origin in diferent departments, such as Inhabitants Register, Property Register, and the City’s Map Department. Mataró Town Council, through Servei d’estudis i planificació, and the Escola Universitària Politècnica de Mataró (Mataró School of Engineering), as technology partner, have created the Centre de Coneixement Urbà – Urban Knowledge Center – to carry out these activities. The project is mainly based on the idea that graphically-presented information is more useful than alphanumerically-presented information. An essencial aim is the location of data in the territory from its georeference, as a Geographical Information System (GIS) does. In our case, however, the GIS is used just as an interface. What is actually valuable and strengthened is the integration of the diferent types of data to create graphic and georeferenced indicators (entities and thematic maps), which summarizes and improves the quality of the information. Application: 1) Service suppliers and proximity centers The main idea is to associate an area of influence to a particular Service Supplier Center (a school, a health center, a community center, etc.) with its number of vacancies and with the inhabitants targeted by and around this service. So, an indicator of the area of influence around the center can be generated. This indicator is a great tool to politicians or managers because it allows them to understand, over the city map, if there are empty areas not covered by the analysed service. Therefore “what if “ questions can be used to change the number of vacancies of the center, its situation or even removing or creating new ones. 2) Economic activity and relationship with population It allows to have a view of the town’s economic activity grouped into sectors. The user can choose diferent activities related in some diferent ways, for instance: retail, wholesale trading, restaurants, banks, textile, etc. All the entities corresponding to each query are shown on the map as plots of lands or doorways. And you can also graphically see the area legally declared by the owner of the activity. Moreover, these entities can be related to the inhabitants by previously defining a zone of influence of each activity center and by showing a thematic map of inhabitants left out from the area of influence, thus allowing geomarketing applications