Teses / dissertações sobre o tema "Mediterranean marine ecosystems"
Crie uma referência precisa em APA, MLA, Chicago, Harvard, e outros estilos
Veja os 20 melhores trabalhos (teses / dissertações) para estudos sobre o assunto "Mediterranean marine ecosystems".
Ao lado de cada fonte na lista de referências, há um botão "Adicionar à bibliografia". Clique e geraremos automaticamente a citação bibliográfica do trabalho escolhido no estilo de citação de que você precisa: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
Você também pode baixar o texto completo da publicação científica em formato .pdf e ler o resumo do trabalho online se estiver presente nos metadados.
Veja as teses / dissertações das mais diversas áreas científicas e compile uma bibliografia correta.
Elisa, Bergami. "Polystyrene nanopaticles and their impact on marine ecosystems: accumulation, disposal and toxicity in Mediterranean and Antarctic marine species". Doctoral thesis, Università di Siena, 2018. http://hdl.handle.net/11365/1055530.
Texto completo da fonteLucea, Sureda Anna. "Elemental Stoichometry in Nutrient Pools in Oligotrophic Marine Ecosystems". Doctoral thesis, Universitat Politècnica de Catalunya, 2004. http://hdl.handle.net/10803/6387.
Texto completo da fonteLa estequiometria dels nutrients a l'oceà s'ha examinat al Mar Mediterrani i a l'Oceà Atlàntic subtropical, mentre que la zona costenera del Mar Mediterrani ha servit per estudiar aquestes relacions sota l'influència d'aports terrestres.
En el segon capítol de la tesi es descriuen patrons meridionals del fluxe de nitrogen i fósfor vers la capa biogènica de l'Oceà Atlàntic Central. La raó promig entre el fluxe difusiu del nitrogen inorgànic dissolt (DIN) i del fósfor (DIP) es mostra similar a la raó de Redfield al llarg de l'Oceà Atlàntic Central, però tendeix a valors per sota dels establerts per Redfield a la part sud del trajecte i superiors a la raó de Redfield al centre del gir sudtropical. La raó N:P del fluxe difusiu i la raó N:P dels nutrients dissolts inorgànics en la capa biogènica es troben fortament correlacionats, mentre que no existeix cap correlació amb els valors de la raó N:P de les aigües intermitges. Els resultats trobats en aquest capítol de la tesi indiquen que la recirculació vertical de nutrients a la capa biogènica de l'oceà Atlàntic Central és capaç d'operar amb raons estequimètriques que difereixen de Redfield i per tant els components biogènics i biolítics s'adapten a les variacions locals de la raó de Redfield. La hipòtesis que existeixen raons estequiomètriques previsibles en la reserva oceànica de material dissolt orgànic que es troben en equilibri amb la reserva del material particulat orgànic i dissolt inorgànic, es corrobora en el tercer capítol d'aquesta tesi. La majoria del carboni orgànic present en aigües oligotrofiques del Mediterrani estratificat es troba en forma d'orgànic dissolt, mentre que el POC (carboni orgànic particulat) representa un percentatge menor. El nitrogen i fósfor orgànic dissolt que comprenen el 50-80% del "pool" total de P i N a la capa biogènica, decreix en percentarge a la capa biolítica. S'ha comprovat una distribució uniforme del nitrogen disolt total (TDN). L'increment en el percentatge de N inorgànic disolt i el decreixement en percentatge de N orgànic dissolt amb la fondària, és un indicador clar de l'equilibri dinàmic que existeix entre les reaccions bioquímiques entre les reserves oceàniques. Mitjançant un sistema de balanços, s'estableix un intercanvi de nutrients (exportació-importació) entre els pools dissolt orgànic i dissolt inorgànic en el sistema. S'ha comprovat que el fluxe de nitrogen orgànic dissolt (DON) excedeix al fluxe difusiu de nitrogen inorgànic i per tant els aports atmosfèrics i terrestres són importants en aquesta regió.
En el quart capítol de la tesi es descriu el lligam existent entre el component pelàgic i els component del bentos d'una àrea litoral del Mar Mediterrani, és a dir un compartiment anabolic que produeix matèria orgànica i un de catabolic que actúa com agent oxidant de la reserva de matèria orgànica del sistema. El compartiment pelàgic es mostra heterotrofic. Al mateix temps, existeix una contribució important de material terrestre als sediments. Per contra, el compartiment bentònic és autotrofic on el dèficit en la producció grossa es compensa amb l'excés de producció neta del sistema. Mitjançant la quantificació simultànea dels fluxes anuals de sedimentació per al C, N, P i Si així com dels fluxes sediment-aigua de les espècies orgàniques i inorgàniques dissoltes, s'ha establert un sistema de balanços de matèria del sistema. El compartiment bentonic es configura com a sumider o exportador de matèria orgànica, degut als aports terrestres de carboni en el sistema.
Els patrons de distribució de nutrients derivats dels resultats dels capítols anteriors es comproven mitjançant un experiment d'addició de nutrients. En el capítol cinquè d'aquesta tesi s'estudien els canvis en la distribució de nutrients en les diferents reserves nutricionals d'un sistema quan es troba sotmès a aports controlats de nutrients. S'ha comprovat que, mentre el tamany relatiu de la reserva de nutrients inorgànics dissolts no varia amb l'increment de nutrients en el medi. Hi ha una tendència a l'increment del tamany relatiu de la reserva del material particulat, paral.lela a un decreixement simultani de la reserva de material dissolt orgànic. Aquest experiment contribueix a verificar el paper del DOM (matèria dissolta orgànica) com a principal reserva nutricional en sistemes oliogotròfics.
The stoichiometric ratios are powerful tools to model basic biogeochemical patterns of the sea when the fluxes of a single element are known. It is, therefore essential to understand the full implications of variable stoichiometries to predict the effect of the living components of the ocean on biogeochemical processes. Here, the stoichiometry between C, N, P and Si in different chemical pools (particulate and dissolved organic and dissolved inorganic matter) were examined in contrasting oceanic and littoral ecosystems, and the changes in nutrient partitioning in response to nutrient inputs was tested through experimental research.
In the Central Atlantic Ocean, the average ratio between dissolved inorganic nitrogen and phosphorus in the estimated vertical diffusive fluxes was similar to the Redfield ratio, but tended to be above the Redfield ratio at the center of the South subtropical gyre. The N:P supply ratio and the N:P ratio of dissolved inorganic nutrients in the biogenic layer were strongly correlated, but were not positively correlated to that in the intermediate waters. The vertical nutrient conveyor belt of nutrients in the upper waters operates relatively independently of the underlying waters in the Central Atlantic, so that both the biogenic and the biolythic components should be able to adapt to local variation about the Redfield ratio.
In the stratified NW Mediterranean Sea, the stoichiometry between dissolved inorganic, organic and particulate organic matter pools indicated an excess nitrogen relative to phosphorus, particularly in the biolythic layer, as well as a general silicate deficiency relative to both N and P. Most (> 80 %) of the organic carbon was present as dissolved organic carbon, with POC representing a minor percent of total organic C throughout the water column. The increasing C/N ratio of DOM with depth indicates that N is recycled faster than C in the DOM. There exists a dynamic equilibrium between the biological transformations between these pools with depth, with a dominance of DON production in surface waters and remineralization in the underlying layers, from which dissolved inorganic nitrogen is re-supplied to the biogenic layer.
Alocthonous N inputs must be important in the region since the downward DON flux exceeded the diffusive DIN supply.
The coupling between anabolic and catabolic compartments of a littoral area in the NW Mediterranean Sea are characterized. The pelagic compartment was heterotrophic, supported by significant allochthonous inputs of land material, whereas the benthic compartment was autotrophic, with the excess net benthic community production balancing the deficit in pelagic community production, leading to a system in metabolic equilibrium. Sedimentary inputs of phosphorus and silicon were compensated by sediment release of phosphate and silicate, whereas nitrogen was lost or accumulated in the sediment compartment. Carbon inputs to the benthic compartment also exceeded requirements, due to the allocthonous subsidies to the system, so that the benthic compartment stored or exported organic carbon.
Experimental nutrient additions lead to a parabolic change in C/N and C/P ratios in the dissolved organic matter with increasing nutrient inputs. The relative size of the dissolved inorganic nutrient pools did not vary, but there was a tendency towards an increase in the relative size of the particulate pool at the expense of a decrease in the relative importance of DOM as a reservoir of N, P and C, with increasing nutrient inputs.
The relative importance of different nitrogen pools was examined in relation to the total nutrient stoichiometry of the oligotrophic system. The ratio of dissolved inorganic nutrients reported in the research presented is indicative of a general deficiency in nitrogen compared to the global ratios reported in literature. The dissolved organic matter was highly depleted in P relative to N and C at all locations investigated and the resulting POC:PON ratio (11.7) of this study in the particulate pool deviates greatly from the literature values which approximates Redfield value (5.5-6). The shift of the dominance of DON towards PON at TOC/TN values higher than 20 on the oligothrophic areas of the study, gives evidence of increasing carbon export fluxes in a system dominated by particulate pool and points to the effect of the biota on the gradient-driven export to sinking carbon fluxes in the ocean.
Barbato, M. "POLLUTED MARINE ECOSYSTEMS: RESERVOIR OF MICROBIAL RESOURCES FOR HYDROCARBON BIOREMEDIATION". Doctoral thesis, Università degli Studi di Milano, 2014. http://hdl.handle.net/2434/247225.
Texto completo da fonteValls, Mir Maria. "Trophic Ecology in Marine Ecosystems from the Balearic Sea (Western Mediterraniean)". Doctoral thesis, Universitat de les Illes Balears, 2017. http://hdl.handle.net/10803/461496.
Texto completo da fonteBarría, Oyarzo Claudio. "Trophic ecology of sharks and rays in exploited ecosystems of northwestern Mediterranean = Ecología trófica de tiburones y rayas en ecosistemas explotados del Meditérraneo noroccidental". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/456240.
Texto completo da fonteEn esta tesis se ha avanzado en el conocimiento del rol ecológico de 26 especies de condrictios abundantes, poco comunes y en peligro de extinción presentes en el Mediterráneo occidental, mediante el estudio de la ecología trófica y de los principales caracteres morfológicos. Por el número de especies incluidas, la presente tesis constituye el trabajo de investigación más completo sobre ecología trófica de tiburones, rayas y quimeras en el Mar Mediterráneo. Para ello se han utilizado de manera combinada diferentes metodologías como el análisis del contenido estomacal, la revisión de la literatura disponible y herramientas novedosas como el análisis de isótopos estables. Los resultados encontrados ponen de manifiesto la importancia de los condrictios en el Mediterráneo occidental como mesodepredadores y depredadores apicales. Los tiburones de pequño tamaño como Scyliorhinus canicula, Etmopterus spinax y Galeus melastomus actúan como mesodepredadores del ecosistema y por su abundancia pueden ser consideradas especies relevantes en el Mar Mediterráneo. S. canicula presenta cambios intraespecíficos en relación con su ecología trófica. Los individuos pequeños de esta especie depredan sobre presas diferentes a los individuos de mayor tamaño. Lo mismo sucede con los machos y las hembras, probablemente porque se alimentan en diferentes zonas de la plataforma continental. S. canicula, E. spinax y G. melastomus, junto a Dalatias licha, no presentan cambios en su ecología trófica entre áreas con diferente grado de impacto antrópico como lo son el Mar Catalán y una zona restringida a la pesca del Golfo de León. Este resultado probablemente está relacionado con el hecho de que S. canicula, E. spinax y G. melastomus son especies oportunistas, pudiendo explotar diferentes recursos, incluidos parte de los descartes pesqueros. Además, D. licha depreda principalmente sobre estas especies de tiburones oportunistas. Puede ser también que la zona del Golfo de León no se haya recuperado significativamente después de su declaración como área restringida a la pesca y no muestre características substancialmente diferentes a la zona explotada del Mar Catalán. Otros condrictios que tienen un rol ecológico similar a los pequeños tiburones demersales son las diferentes especies de rayas del orden Rajiformes, especies que se alimentan principalmente de crustáceos. Otras rayas mesodepredadoras, como Mobula mobular y Myliobatis aquila, tienen un rol trófico único dentro de las especies estudiadas: M. mobular es una especie filtradora y M. aquila se alimenta principalmente de bivalvos. Como depredadores apicales se encuentran los tiburones Alopias vulpinus, Galeorhinus galeus y la raya Gymnura altavela. Otros deprededaores apicales son los Torpediniformes, Chimaeriformes y otros tiburones de tamaño medio de los órdenes Carcharhiniformes, Hexanchiformes y Squaliformes. En esta tesis doctoral se ha confirmado que los condrictios del Mar Mediterráneo tienen diferentes roles ecológicos y se ha dado un paso muy importante en el conocimiento de la ecología trófica de estos organismos. Además cabe resaltar el uso por primera vez del análisis de isótopos estables en sangre, una técnica no letal, para el estudio de la ecología trófica del tiburón S. canicula. Esta metodología puede ser muy útil para estudiar la ecología trófica y el rol ecológico en tiburones y rayas poco abundantes o en peligro de extinción.
Barrier, Céline. "Modélisation biophysique de la dispersion larvaire pour l’étude de la connectivité des zones fonctionnelles halieutiques en Méditerranée". Electronic Thesis or Diss., Corte, 2024. http://www.theses.fr/2024CORT0017.
Texto completo da fonteThe concept of connectivity, which is both vast and multidimensional, plays a crucial role in understanding interactions within ecosystems, whether terrestrial or marine. Connectivity refers to the movement of materials, energy, and organisms across habitats, influencing population dynamics and ecosystem resilience to disturbances. This thesis focuses on connectivity in Mediterranean coastal marine ecosystems, emphasizing larval dispersal in species with biphasic life cycles. The primary objective of this research is to predict larval dispersal and connectivity patterns for key species, highlighting particularly the role of islands in this process through a biophysical modelling approach. This research project aims to enhance understanding of population dynamics and provide essential insights for the sustainable management of Mediterranean marine ecosystems. These complex systems are subject to human activities that exert significant pressure on natural populations, particularly those targeted by fisheries. A preliminary study was conducted to select the most suitable modelling tool for this context, identifying Ichthyop, developed by the MARBEC laboratory team. This software, which simulates larval transport, was enhanced during this thesis with specific features tailored to the studied species, including oriented swimming behaviour and varying proportions of particles in release zones. The core of this thesis centers around four model species representative of Mediterranean coastal ecosystems: Paracentrotus lividus (the edible sea urchin), Callinectes sapidus (the invasive blue crab), Maja squinado (the European spider crab), and Diplodus sargus (the white seabream). Each species illustrates distinct ecological dynamics influenced by their larval behaviours. Whether exploited or invasive, these species represent major economic and ecological challenges for the Mediterranean region. Simulation results indicated that Paracentrotus lividus exhibited high self-recruitment rates, notably in Corsica and Sardinia, highlighting consistent and enduring connectivity between these rocky habitats. The model for Callinectes sapidus revealed stable connectivity clusters over time between Corsica, Sardinia, and Tunisia, contributing to the rapid spread of this invasive species in the Western Mediterranean. For Maja squinado, simulations demonstrated that its limited larval dispersal capacity, associated with a short pelagic larval duration (PLD), could jeopardize the survival of local populations under poor management, emphasizing the need for increased stock monitoring, particularly in Corsica. Lastly, results for Diplodus sargus confirmed that oriented larval swimming plays a critical role in connectivity and recruitment, validated by field data collected over several decades along the coastal zones of the Eastern Pyrenees (France). These findings underscore the utility of Lagrangian transport models and biophysical modelling as predictive tools to anticipate connectivity patterns. Their predictive power will continue to be strengthened by coupling with other scientific approaches and by improving the quality of the input data
Rosas, Luis Rigoberto. "La modificación del ecosistema marino reflejada en las poblaciones de las especies de calamares Dosidicus gigas, Illex coindetii, Illex argentinus, Todarodes sagittatus, Doryteuthis gahi y Onykia ingens Dinámica y función de los calamares en los ecosistemas Marine ecosystem change in the squid populations of Dosidicus gigas, Illex coindetii, Illex argentinus, Todarodes sagittatus, Doryteuthis gahi and Onykia ingens Dynamic and function of squid species in the ecosystems". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2013. http://hdl.handle.net/10803/131154.
Texto completo da fonteThis PhD thesis was focused in the relationships between the ommastrephid squids Dosidicus gigas and Illex argentinus with the time series of sea surface temperature, chlorophyll a and zooplankton biomass. The temperature as factor affected the primary productivity and the abundance of zooplankton, and no effects were found in the populations of juveniles and adult of both squids. In this way the distribution and abundance of squid was related to other factors such as the abundance of prey resources. Then the thesis was complemented with trophic ecology studies performed in the South Atlantic Ocean (Squid species: Doryteuthis gahi, Illex argentinus and Onykia ingens), in the Northwest Mediterranean Sea (Squid species: Todarodes sagittatus and Illex coindetii), and the South Pacific Ocean (Squid Dosidicus gigas). The results showed that the biomass and distribution of squid species are close related to the most abundant and available prey resources, and also it can be found trophic dependencies between some specific prey resources as was observed for Dosidicus gigas and the mesopelagic fish Vinciguerria lucetia .
Arias, del Real Rebeca. "Effects of frequency and duration of flow intermittence on biodiversity and ecosystem functioning: insights form Mediterranean streams". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2020. http://hdl.handle.net/10803/672714.
Texto completo da fonteBray, Laura. "Preparing for offshore renewable energy development in the Mediterranean". Thesis, University of Plymouth, 2017. http://hdl.handle.net/10026.1/10099.
Texto completo da fonteCorrales, Ribas Xavier. "Ecosystem modelling in the Eastern Mediterranean Sea : the cumulative impact of alien species, fishing and climate change on the Israeli marine ecosystem". Doctoral thesis, Universitat Politècnica de Catalunya, 2019. http://hdl.handle.net/10803/666490.
Texto completo da fonteLos ecosistemas marinos del Mediterráneo oriental han sufrido cambios ecológicos importantes debido a múltiples presiones antropogénicas, incluido el impacto de especies invasoras, la sobrepesca y el calentamiento del mar. En primer lugar, he revisado los modelos que se han utilizado para evaluar el impacto de las especies invasoras en los ecosistemas acuáticos. De acuerdo con esta revisión, predominan los modelos mecanísticos de carácter multiespecífico/ecosistémico, siendo los modelos dinámicos y no espaciales los más frecuentes. La mayoría de los modelos incluyen un impacto antropogénico adicional, principalmente la pesca, el cambio climático y el aporte de nutrientes. Además, he resumido las principales características de estos modelos y he analizado sus capacidades y limitaciones. En base a las conclusiones de esta revisión, se han mostrado posibles direcciones para futuros desarrollos de los modelos y la aplicación de modelos adecuados. En esta revisión, he observado que el modelo Ecopath with Ecosim (EwE) ha sido utilizado frecuentemente para evaluar los impactos de las especies invasoras ya establecidas. Además, la revisión ha destacado las capacidades de EwE de pronosticar los futuros impactos de las especies invasoras establecidas, emergentes y potenciales. Otras revisiones disponibles en la literatura han demostrado las capacidades de EwE para evaluar los impactos de la pesca y el cambio climático. Por lo tanto, he desarrollado dos modelos estáticos Ecopath que representan la red trófica de la costa Mediterránea de Israel en los años 1990 y 2010 para caracterizar la estructura y funcionamiento del ecosistema y evaluar los impactos de las especies invasoras y la pesca en el pasado y en el presente. Después he utilizado el módulo dinámico-temporal Ecosim para ajustar el modelo de 1990 a series temporales de datos disponibles entre ambos periodos y para explorar la dinámica histórica del ecosistema considerando el efecto de las especies invasoras, la dinámica de la flota pesquera y el calentamiento del mar. Finalmente, el módulo dinámico-temporal ha sido utilizado para realizar simulaciones futuras de cambios en el ecosistema. En particular, he evaluado los efectos de un nuevo conjunto de regulaciones de pesca que se están implementando actualmente en Israel, futuros cambios en la temperatura del mar siguiendo las proyecciones del Panel Intergubernamental sobre el Cambio Climático (IPCC por sus siglas en inglés) y posibles aumentos de la biomasa de las especies invasoras. Primero he investigado los diferentes impactos por separado y, luego, los he combinado para evaluar sus efectos acumulativos. Los resultados de los modelos estáticos Ecopath han destacado que el ecosistema marino israelí, a pesar de un patrón de productividad diferente, comparte algunas características estructurales y funcionales con otros ecosistemas mediterráneos como el dominio del hábitat pelágico en términos de flujos tróficos, el importante papel del detritus a través de niveles tróficos bajos y la importancia del acoplamiento bentónicopelágico. Los mismos grupos funcionales clave fueron identificados en ambos periodos investigados, a excepción de la merluza en 2010, lo que puede indicar que la merluza ha perdido su papel ecológico debido al declive de su población. La mayoría de los grupos funcionales identificados como especies clave ya han sido identificados previamente como tales en otros ecosistemas mediterráneos como por ejemplo los delfines, los grandes peces pelágicos, los tiburones y los calamares. El módulo dinámico-temporal Ecosim indicó que las interacciones tróficas, el aumento de la temperatura del mar y la pesca jugaron un papel clave en la dinámica del ecosistema. En general, las tendencias temporales de la biomasa revelaron que los depredadores demersales nativos (por ejemplo, la merluza) y los peces demersal nativos de nivel trófico medio (por ejemplo, los salmonetes) disminuyeron en gran medida con el tiempo, mientras que se observó un aumento de las especies invasoras con el tiempo. Los resultados de los indicadores ecológicos sugirieron un patrón de degradación del ecosistema con el tiempo. Los escenarios futuros utilizando el módulo dinámico-temporal Ecosim mostraron los beneficios potenciales generales de las reducciones del esfuerzo pesquero y los impactos negativos del aumento de la temperatura del mar y el aumento de la biomasa de las especies invasoras. Los escenarios acumulativos resaltaron que los efectos beneficiosos de la reducción de la pesca pueden verse disminuidos por el impacto del aumento de la temperatura del mar y las especies invasoras cuando actúan al mismo tiempo. Estos resultados respaldan la necesidad de reducir los impactos antropogénicos locales y regionales como la pesca y las especies invasoras, para mantener los ecosistemas marinos dentro de un “espacio operativo seguro (SOS por sus siglas en inglés)” y promover la resiliencia de los ecosistemas en un mar en continuo calentamiento y altamente impactado.
Els ecosistemes marins de la Mediterrànea oriental han patit canvis ecológics importants a causa de múltiples pressions antropogèniques, inclòs l’impacte d’especies invasores, la sobrepesca i el calentament del mar. En primer lloc, he revisat els models que s’han utilitzat per avaluar l’impacte de les espècies invasores en ecosistemes aquàtics. D’acord amb aquesta revisió, predominen els models mecanístics de caràcter multiespecífic/ecosistèmic, sent els models dinàmics i no espacials els més freqüents. La majoria dels models inclouen un impacte antropogènic adicional, principalment la pesca, el canvi climàtic i l’aport de nutrients. A més, he resumit les principals característiques d’aquest models i he analitzat les seves capacitats i limitacions. En base a les conclusions d’aquesta revisió, s’han exposat possibles direccions per futurs desenvolupaments dels models i l’aplicació de models adecuats. En aquesta revisió he observat que el model Ecopath with Ecosim (EwE) ha estat utilitzat freqüentment per avaluar els impactes de les espècies invasores ja establertes. A més, la revisió ha destacat les capacitats d’EwE de pronosticar els futurs impactes de les espècies establertes, emergents i potencials. Altres revisions disponibles a la literatura han demostrat les capacitats d’EwE per avaluar els impactes de la pesca i el canvi climàtic. Per tant, he desencolupat dos models estàtics Ecopath que representen la xarxa tròfica de la costa Mediterrànea d’Israel en els anys 1990 y 2010 per caracteritzar l’estructura i funcionament de l’ecosistema i avaluar els impactes de les espècies invasores i la pesca en el passat i el present. Després he utilitzat el mòdul dinàmic-temporal per ajustar el model de 1990 a sèries temporals de dades disponibles considerant l’efecte de les espècies invasores, la dinàmica de la flota pesquera i l’escalfament del mar. Finalment, el mòdul dinamic-temporal ha estat utilitzat per realitzar simulacions futures de canvis en l’ecosistema. En particular, he avaluat els efectes d’un nou conjunt de regulacions de pesca que s’estan implementant actualment a Israel, canvis en la temperatura del mar seguint les projeccions del panell intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC per les seves sigles en anglès) i possibles augments de la biomass de les espècies invasores. Primer he investigat els diferents impactes per separat i, després, els he combinat per avaluar els seus efectes acumulatius. Els resultats dels models estàtics Ecopath han destacat que l’ecostema marí d’Israel, malgrat un patró de productivitat diferent, comparteix algunes característiques estructurals i de funcionals amd altres ecosistemes marins mediterrànis com el domini de l’hàbitat pelàgic en termes de fluxes tròfics, l’important paper del detritus a través de nivells tròfics baixos i la importància de l’acoplament bentònic-pelàgic. Els mateixos grups funcionals clau van ser identificats en els dos períodes investigats, a excepció del lluç en el 2010, que pot indicar que el lluç ha perdut el seus paper ecològic a causa del declivi de la seva població. La majoria del grups funcionals identificats com a espècies claus ja han estat identificats com a tals en altres ecosistemes mediterranis com ara els dofins, els gran peixos pelàgics, els taurons i els calamars. El mòdul dinàmic-temporal Ecosim ha indicat que les interaccions tròfiques, l’augment de la temperatura del mar i la pesca van jugar un paper clau en la dinàmic de l’ecosistema. En general, les tendències temporals de la biomasa van revelar que els depredadors demersals natius (per exemple, el lluç) i els peixos dersals natius de nivell tròfic mitjà (per exemple, els rogers) van disminuir en gran mesura amb el temps, mentre que es va observar un augment de les espècies invasores amb el temps. Els resultats dels indicadors ecològics van suggerir un patrò de degradació de l’ecosistema amb el temps. Els escenaris futurs van mostrar els beneficis potencials generals de les reduccions de l’esforç pesquer i els impactes negatius de l’augment de la temperatura del mar i ’augment de la biomasa de les espècies invasores. Els escenaris acumulatius van ressaltar que els efectes beneficiosos de la reducció de la pesca poden ser reduïts per l’impacte de l’augment de la temperatura del mar i les espècies invasores quan actuen al mateix temps. Aquests resultats recolzen la necessitat de reduir els impactes antropogènics locals i regionals com la pesca i les espècies invasores, per mantenir els ecosistems marins dins d’un “espai operatiu segur (SOS per les seves sigles en anglès)” i promoure la resiliència dels ecosistemes en un mar en continu escalfament i altament impactat.
Gil, Oviedo Maria del Mar. "Recovery of meagre (Argyrosomus regius) population in the Balearic coastal ecosystem (Western Mediterranean)". Doctoral thesis, Universitat de les Illes Balears, 2013. http://hdl.handle.net/10803/127230.
Texto completo da fonteEste proyecto de Tesis Doctoral ha sido diseñado para cubrir todos los aspectos relevantes relacionados con el programa de repoblación de la corvina Argyrosomus regius en los ecosistemas costeros de las Islas Baleares, cubriendo desde la producción de juveniles en cautividad hasta el seguimiento de su supervivencia en el medio natural. El dilatado periodo de tiempo necesario para que las corvinas liberadas se adapten al medio natural, unos 3 meses, implica una elevada mortalidad. El estudio de las características reproductivas que se llevó a cabo con las corvinas en cautividad muestra que la edad de maduración (edad a la que el 50% de la población es sexualmente madura) es de 2.7 años en el caso de los machos y de 3.5 años para las hembras. Por tanto, los peces recapturados al cabo de unos dos años después de la liberación ya eran probablemente adultos. A pesar de que se obtuvieron evidencias empíricas de que al menos algunas corvinas alcanzaron la madurez sexual en el medio natural, no se tuvieron evidencias de que estos ejemplares se hubieran reproducido, siendo esto último un muy buen indicio de las posibilidades de éxito del programa de repoblación de la corvina. En cualquier caso, reducir la mortalidad a corto plazo parece ser el reto más importante a la hora de incrementar las posibilidades de éxito de recuperar una población sostenible de corvinas en las Islas Baleares.
Piroddi, Chiara. "Ecosystem based management in the Mediterranean Sea: scientific challenges and advances = La gestión basada en los ecosistemas en el Mar Mediterráneo: retos científicos y avances". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/401561.
Texto completo da fonteEn aquesta tesi he investigat l'estat ambiental del mar mediterrani i la sostenibilitat dels seus recursos marins mitjançant un enfoc interdisciplinari que combina la integració de dades i la modelització d'ecosistemes. Els resultats posen en relleu una sèrie de punts en comú dels ecosistemes marins mediterranis: el grup de "peixos pelàgics de mida petita", principalment compost per sardines i seitons, amb grans biomasses i captures, és un grup important en relació amb l'estructura de l'ecosistema mediterrani (tant a nivell regional, sub regional i a escales locals). El grup de “peixos pelàgics de gran mida” destaca per ser important com a grup clau de l'ecosistema, tant en el passat com en el present, mentre que el grup dels “taurons” i “peixos pelàgics de mida mitjana” han jugat un paper ecològic clau en el passat, però aquest és actualment reemplaçat pels grups de peixos bentopelàgicos i cefalòpodes bentònics. A més, el vell marí del mediterrani “Monachus monachus”, en aquelles zones on encara existeix, és l'espècie amb el nivell tròfic més alt, seguida pel grup de "cetacis que s'alimenten de peixos" i "peixos pelàgics de grans dimensions". Pel que fa a la dinàmica temporal de l'ecosistema, les tendències de la biomassa i dels indicadors ecològics (per exemple, la biomassa de la comunitat, els nivells tròfics de la comunitat, les captures i els indicadors de diversitat) revelen que l'efecte combinat d’una pressió pesquera excessiva i els canvis en la productivitat primària ha alterat l'ecosistema marí mediterrani a través del temps, especialment pel que fa a una reducció de les proporcions dels depredadors superiors (per exemple, pinnípedes, i peixos pelàgics de grans dimensions) i organismes de nivells tròfics mitjans (per exemple, peixos pelàgics de mida petita), i l'augment en abundància de grups d'organismes en nivells tròfics inferiors (per exemple, invertebrats). El mar mediterrani occidental i el mar adriàtic són els ecosistemes més degradats amb baixades de biomasses per a totes les espècies avaluades (des dels peixos pelàgics de mida petita als taurons i ratjades, amb excepció dels invertebrats que es mantenen estables en el temps). El mar jònic és l'àrea amb menys canvis històrics en termes de biomassa en comparació amb les dades disponibles de mostrejos. Fins i tot a una escala més local (en el Golf de Amvrakikos), tant els indicadors ecològics com les biomasses evidencien una degradació dels compartiments demersals de la xarxa tròfica, encara que s'observa una relativa estabilitat dels compartiments pelàgics, principalment a causa dels alts nivells d'eutrofització. La pressió pesquera elevada i els canvis en la producció primària (PP) juguen un paper important en la dinàmica temporal de les espècies; però, els canvis en la PP semblen ser els principals impulsors de la dinàmica temporal de l'ecosistema del mar mediterrani. Les dades pesquers (principalment la captura i l'esforç pesquer) es troben subestimats i conseqüentment registrats de forma errònia a escala regional, sub regional i local. Per exemple, la mortalitat per pesca (i per tant les dades de desembarcament que s'obtenen de les estadístiques de pesca de l'Organització per a l'Agricultura i l'Alimentació [FAO]) de tres de les espècies comercials més importants (Sardina europea “Sardina pilchardus”, anxova “Engraulis encrasicolus” i lluç “Merluccius merluccius”) per a les primeres dècades d'aquest estudi (1950), i en totes les sub regions mediterrànies analitzades, era entre 5 i 10 vegades inferior als valors de referència mitjana registrats en avaluacions de l'estoc d'aquestes poblacions al mar mediterrani. Fins i tot en l'avaluació de les pesqueries italianes, la reconstrucció de les captures totals mostra que les captures totals són 2,6 vegades més grans que els desembarcaments registrats oficialment per la FAO durant el mateix període i per la mateixa zona, amb desembarcaments comercials no declarats (dels sectors industrials i artesanals) que contribueixen al 50% de la captura total (en relació als informes de la FAO) i els descarts que contribueixen un altre 7%. A Europa hi ha diversos models i indicadors associats que podrien ser utilitzats en suport de les polítiques europees de gestió mediambiental, com la Directiva Marc sobre l'Estratègia Marina (MSFD); de totes formes, Ecopath with Ecosim (EwE) és l'eina més aplicada per a la modelització dels ecosistemes marins i aquàtics i la que pot produir un major nombre d'indicadors útils per a la MSFD. Atès que les pressions antropogèniques s'estan expandint ràpidament a la conca mediterrània, aquest treball constitueix un primer pas important per avançar en l'avaluació regional de l'estat ambiental de l'ecosistema marí mediterrani i per informar els plans de conservació i gestió presents i futurs.
Lambert, Charlotte. "Top predators in marine ecosystem : their response to ocean spatio-temporal variability". Thesis, La Rochelle, 2016. http://www.theses.fr/2016LAROS010/document.
Texto completo da fonteMarine ecosystem is hard to study and several gaps remain in our understanding of cetaceans and seabirds, particularly regarding their at-sea distributions. The pelagic ecosystem is characterised by an important spatiotemporal variability, thanks to the space and time dynamics of its constituting ecological processes. Top predators thus have to anticipate this variability to sustain themselves in the ecosystem. Based on large-scale surveys across waters of the English Channel, Bay of Biscay and north-western Mediterranean Sea, this thesis aimed at improving knowledge regarding the distribution of cetaceans and seabirds in the area, and to explore the impact of ocean spatiotemporal variability on their ecology. This work focused on two temporal scales, the seasonal and interannual variability. We first explored the variations of habitat preferences of studied species at these two temporal scales. Cetaceans and seabirds being long-lived species characterised by long learning periods in their early life, the response to seasonality was investigated according to age and experience in northern gannets, the most abundant seabird species in the area. Finally, the predator-prey association within the Bay of Biscay was also explored, by contrasting prey accessibility in terms of size and depth. The implications of this work regarding the ecology of marine top predators, as well as their conservation, are finally discussed
MARKANTONATOU, VASILIKI. "Ecosystem-based management approaches applied to Mediterranean Marine Protected Areas (MPAs): a holistic strategy of governance, ecological assessments and conservation planning in order to inform sound management of marine resources". Doctoral thesis, Università Politecnica delle Marche, 2016. http://hdl.handle.net/11566/242985.
Texto completo da fonteÁlvarez, de Quevedo i. Gispert Irene. "Interacció entre les tortugues marines i la pesca professional al mar Mediterrani occidental, i els seus efectes en l'ecosistema = Interaction between sea turtles and professional fishing in the western Mediterranean Sea and its effects on the ecosystem". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/384926.
Texto completo da fonteThe loggerhead turtle (Caretta caretta) is an endangered species that has undergone a serious reduction of populations worldwide. In this regard, many factors involved in the mortality of this species have been identified, but from all, the most significant is bycatch due to professional fishing. In the western Mediterranean, where loggerhead is the most common sea turtle species, bycatch of sea turtles has traditionally been associated mostly with drifting longlines. However, several cent studies have identified other gears as significant sources of sea turtle bycatch, at least at certain regions within the Mediterranean. At the beginning of this thesis, nothing was known about the impact caused by the Catalan professional fishing fleet on sea turtles and hence this thesis aimed to estimate the mortality generated by professional fishing in the region, identify the relative importance of different fishing gears in sea turtle bycatch, asses the post-release mortality of bycaught turtles and identify methods to reduce the bycatch levels by bottom trawlers. Furthermore, this thesis aimed to test the hypothesis that a decline in the population of sea turtles because of high levels of incidental bycatch was the reason for recent jellyfish outbreaks.
Esparza, Alaminos Oscar. "Estudio de la pesca artesanal en el entorno de la reserva marina de Cabo de Palos – Islas Hormigas. Estrategias de pesca, efecto de la protección y propuestas para la gestión". Doctoral thesis, Universidad de Murcia, 2010. http://hdl.handle.net/10803/81689.
Texto completo da fonteThe aim of the present work is to study the factors that may explain the variability in distribution and intensity of artisanal fishing around a marine reserve, evaluate the reserve effect and analyze and assess the biological and economic effects of alternative configurations of a marine protected area. The results revealed that artisanal vessels used more fishing gears, but shorter, in high habitat diversity areas. The fishing yield depends of protection level, distance to marine reserve and diversity of fishing gears per unit area. The protection measures have had positive results on exploited fish populations and in the local economy. The increase of protected area surface, distributed on several no take zones at appropriate locations, a few kilometers apart, more than the reduction of the fishing effort, would have positive effects on the population of commercial fishes and the local economy.
Campbell, Rose. "Tourbillons anticycloniques dans le golfe du Lion : Modélisation couplée physique-biogéochimique". Thesis, Aix-Marseille, 2012. http://www.theses.fr/2012AIXM4118.
Texto completo da fonteThe role that mesoscale physical structures play in driving plankton community shifts and transporting matter is key to the understanding of food web dynamics at the regional scale
Menke, Valerie [Verfasser], e Gerhard [Akademischer Betreuer] Schmiedl. "Impacts of short-term climate change and anthropogenic activity on marine ecosystem variability and biogeochemical processes in the Gulf of Taranto (central Mediterranean Sea) / Valerie Menke ; Betreuer: Gerhard Schmiedl". Hamburg : Staats- und Universitätsbibliothek Hamburg, 2018. http://d-nb.info/1156462053/34.
Texto completo da fonteThierry, de Ville d'Avray Laure. "Identification et évaluation des services écosystémiques rendus par les habitats coralligènes". Thesis, Aix-Marseille, 2018. http://www.theses.fr/2018AIXM0186/document.
Texto completo da fonteThe Mediterranean basin is recognized as a "hotspot" of biodiversity subjected to strong anthropic pressures. In the marine domain, coralligenous habitats greatly contribute to the basin’s biodiversity and their coastal location makes them accessible to humans. The thesis attempts to identify and economically evaluate some of those ecosystem services. I used the concept of \textit{ecosystem service} at a local scale, focusing on the Bay of Marseille (anthropized) and the Port-Cros national park (under minimal human pressure). The first part of the thesis deals with the identification and description of the services rendered by coralligenous habitats in the study areas. The second part of the thesis describes the provisionning services through the application of the concept of ecosystem service cascade as developed by Haines-Young and Potschin. This approach helps to identify the elements and functions of the ecosystem involved in each service, the human beneficiaries and the types of economic benefits associated with the services. This chapter also proposes variables to measure each level of the cascade. The third part of the thesis deals with an analysis of the relationship between the presence of coralligenous habitat and the frequency of dives in the Bay of Marseille. The last part of the thesis employs the method of discrete choices experiment to study the declared preferences in the study areas of Marseille and Port-Cros concerning the services rendered by the coralligenous habitats. This analysis provided insight into how preferences can evolve as initial knowledge is enhanced through the provision of additional information
Ligorini, Viviana. "Trajectoires d’évolution des communautés phytoplanctoniques et des lagunes côtières du littoral corse et applications". Electronic Thesis or Diss., Corte, 2023. http://www.theses.fr/2023CORT0005.
Texto completo da fonteCoastal lagoons are of high ecological, economic and social importance. Nevertheless, they are particularly vulnerable to anthropogenic pressure and climate change, especially in the Mediterranean region. Lagoons’ conservation is hence fundamental for the protection of littoral systems and the well-being of human populations. This thesis aims to provide support for public policies for the restoration and conservation of coastal lagoons, but also to look for potential resources’ valorisation. The works aim to deepen knowledge on the evolution trajectories of phytoplankton communities and coastal lagoons of the Corsican coast, (i) by questioning the evolutions of seasonal variations linked to abiotic factors, but also the impact of salinity variations, particularly in the context of climate change, on large and/or small lagoons, and (ii) by testing different integrated approaches taking into account the human impact, from the watershed to the sea.Phytoplankton communities of six Corsican lagoons (Diana, Urbino, Biguglia, Arasu, Santa Giulia, Balistra) are studied in this framework. Analysis of long term historical datasets available, in situ monitoring and experimental essays performed allowed the identification of marked seasonal dynamics of phytoplankton communities and central elements for coastal lagoons’ management. The trend towards the dominance of dinoflagellates, the emergence of stress-tolerant (e.g. extreme salinities), sometimes potentially toxic, the increase in phytoplankton blooms as well as changes in the seasonal cycles have been highlighted in large and small sized lagoons. These phenomena are mainly linked to anthropogenic impacts (pollution, urban wastewater, water use, tourism…), hydrogeological alterations caused by human interventions, and climate change.The study of other biotic and abiotic compartments of the ecosystem, like biological invasion, fish production or hydrogeological functioning, has confirmed the need to apply an ecosystem-based approach, from the watershed to the sea, in order to understand the overall functioning of the system. The consideration of Humans in the study of ecological trajectories has also been highlighted, emphasizing that lagoons should be considered as social-ecological systems. This holistic vision is fundamental to consider an optimal integrated management of the complexity of the system.Moreover, this thesis provides a new perspective on small surfaced lagoons on the Mediterranean coast scale, which are very reactive to change and can thus be considered as sentinels of climate change.At the same time, the study of a diatom strain from the Diana lagoon has demonstrated promising ecophysiological and chemical characteristics for potential biotechnological applications in the aquaculture domain, due to its lagoon origin.The overall results on the past and future evolution trajectories have highlighted the complexity and vulnerability of coastal lagoons (and those of small surface areas in particular) in the face of growing threats and some questions about their future. This work provides hence some supporting elements for the lagoon management and the valorisation of resources linked to these environments, by proposing an integrated and interdisciplinary management for the sustainable conservation of these ecosystems and of the services provided, particularly in the climate change context