Literatura científica selecionada sobre o tema "Cementation (Petrology)"
Crie uma referência precisa em APA, MLA, Chicago, Harvard, e outros estilos
Consulte a lista de atuais artigos, livros, teses, anais de congressos e outras fontes científicas relevantes para o tema "Cementation (Petrology)".
Ao lado de cada fonte na lista de referências, há um botão "Adicionar à bibliografia". Clique e geraremos automaticamente a citação bibliográfica do trabalho escolhido no estilo de citação de que você precisa: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
Você também pode baixar o texto completo da publicação científica em formato .pdf e ler o resumo do trabalho online se estiver presente nos metadados.
Artigos de revistas sobre o assunto "Cementation (Petrology)"
Olsen, Casper, Thanong Hongdul e Ida Lykke Fabricius. "Prediction of Archie’s cementation factor from porosity and permeability through specific surface". GEOPHYSICS 73, n.º 2 (março de 2008): E81—E87. http://dx.doi.org/10.1190/1.2837303.
Texto completo da fonteHan, Tongcheng, Zhoutuo Wei e Li-Yun Fu. "Cementation exponent as a geometric factor for the elastic properties of granular rocks". GEOPHYSICS 85, n.º 6 (1 de novembro de 2020): MR341—MR349. http://dx.doi.org/10.1190/geo2020-0250.1.
Texto completo da fonteZhu, Haihua, Guangchen Liu, Dakang Zhong, Tingshan Zhang, Jun Lang e Jingli Yao. "Diagenetic controls on reservoir quality of tight sandstone: A case study of the Upper Triassic Yanchang formation Chang 7 sandstones, Ordos Basin, China". Earth Sciences Research Journal 22, n.º 2 (1 de abril de 2018): 129–38. http://dx.doi.org/10.15446/esrj.v22n2.72251.
Texto completo da fonteAl-Tahini, Ashraf M., Carl H. Sondergeld e Chandra S. Rai. "Effect of cementation on ultrasonic velocities in sandstones". GEOPHYSICS 72, n.º 2 (março de 2007): E53—E58. http://dx.doi.org/10.1190/1.2431327.
Texto completo da fonteIden, K. "Fracture Cementation in the North Sea". Mineralogical Magazine 62A, n.º 2 (1998): 675–76. http://dx.doi.org/10.1180/minmag.1998.62a.2.22.
Texto completo da fonteEl-Sayed, Mahmoud Kh. "Beachrock cementation in Alexandria, Egypt". Marine Geology 80, n.º 1-2 (abril de 1988): 29–35. http://dx.doi.org/10.1016/0025-3227(88)90070-9.
Texto completo da fonteGrude, Sissel, Jack Dvorkin e Martin Landrø. "Permeability variation with porosity, pore space geometry, and cement type: A case history from the Snøhvit field, the Barents Sea". GEOPHYSICS 80, n.º 1 (1 de janeiro de 2015): D43—D49. http://dx.doi.org/10.1190/geo2014-0064.1.
Texto completo da fonteBarker, D. S., e K. L. Milliken. "CEMENTATION OF THE FOOTPRINT TUFF, LAETOLI, TANZANIA". Canadian Mineralogist 46, n.º 4 (1 de agosto de 2008): 831–41. http://dx.doi.org/10.3749/canmin.46.4.831.
Texto completo da fontePedersen, T. "Fracture Cementation Mechanisms in the North Sea". Mineralogical Magazine 62A, n.º 2 (1998): 1149–50. http://dx.doi.org/10.1180/minmag.1998.62a.2.267.
Texto completo da fonteRiches, P., I. Traub-Sobott, W. Zimmerle e U. Zinkernagel. "Diagenetic peculiarities of potential Lower Jurassic reservoir sandstones, Troms 1 area, Off Northern Norway, and their tectonic significance". Clay Minerals 21, n.º 4 (outubro de 1986): 565–84. http://dx.doi.org/10.1180/claymin.1986.021.4.09.
Texto completo da fonteTeses / dissertações sobre o assunto "Cementation (Petrology)"
Nejedlik, John. "Petrographic image analysis as a tool to quantify porosity and cement distribution". Title page, contents and abstract only, 2001. http://web4.library.adelaide.edu.au/theses/09SM/09smn417.pdf.
Texto completo da fonteShi, Liangyu. "Influence of artificial weak cementation on loose silty sand behavior /". View abstract or full-text, 2004. http://library.ust.hk/cgi/db/thesis.pl?CIVL%202004%20SHI.
Texto completo da fonteIncludes bibliographical references (leaves 163-170). Also available in electronic version. Access restricted to campus users.
Yun, Tae Sup. "Mechanical and Thermal Study of Hydrate Bearing Sediments". Diss., Georgia Institute of Technology, 2005. http://hdl.handle.net/1853/7247.
Texto completo da fonteDalkhaa, Chantsalmaa. "Study Of Modeling Of Water Saturation In Archie And Non-archie Porous Media". Master's thesis, METU, 2005. http://etd.lib.metu.edu.tr/upload/12606350/index.pdf.
Texto completo da fonteSun, Xiaolong. "Carbon capture and storage in compressional basins: global to reservoir-scale assessments and integrated case study of the Puig-reig anticline (SE Pyrenees)". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2021. http://hdl.handle.net/10803/673624.
Texto completo da fonteLa captura i emmagatzematge de carboni (CCS) s’ha proposat com una tecnologia potencial per mitigar el canvi climàtic. No obstant això, actualment hi ha una enorme bretxa entre el desplegament global de CCS i el que finalment serà necessari. Fins ara, el desplegament de CCS s’ha restringit a les configuracions tectòniques més favorables, com ara marges passius extensius, conques post-rift i conques d’avantpaís compressives. A més, el desplegament de CCS s’ha estancat a la majoria de països, amb pocs projectes comercials realitzats principalment a països rics en hidrocarburs per millorar la recuperació del petroli. Aquesta tesi doctoral té com a objectiu avaluar el potencial de desenvolupament de CCS en conques de compressió i regions sense hidrocarburs a diferents escales: des d’una avaluació a escala mundial fins a una avaluació a escala nacional a Espanya i, finalment, a l’estudi d’un analeg a escala de dipòsit, l’anticlinal de Puig-reig (SE Pirineus). Els entorns compressius contenen alguns dels reservoris de petroli i gas més importants del món i seran claus per al desplegament a gran escala de CCS. A escala mundial, presentem una eina d’anàlisi integrada que combina la distribució de la conca, els recursos d’hidrocarburs i les emissions de CO2 per avaluar el potencial de les conques compressives per al desenvolupament de CCS. Aquesta metodologia ens ha permès identificar cinc regions d’alta prioritat per al desenvolupament potencial de CCS a les conques compressives: Amèrica del Nord, nord-oest d’Amèrica del Sud, sud-est d’Europa, l’Oest de l’Orient Mitjà i l’oest de la Xina. Els resultats indiquen que les conques compressives hauran de tenir un paper crític en el futur de la CCS si aquesta tecnologia s’implementa a tot el món. En lloc de desenvolupar CCS mitjançant la recuperació del petroli (CO2-EOR), els països que tenen pocs hidrocarburs han d’elaborar estratègies alternatives si tenen la intenció d’implementar CCS en les seves estratègies de descarbonització. A escala nacional, presentem una nova metodologia sistemàtica d’avaluació basada en “centres i clústers” per identificar les regions favorables al desplegament de CCS als països amb pocs hidrocarburs. Aquesta eina l’hem aplicat en un cas de l’estat espanyol, on identifiquem 15 centres d’emissions en sectors de producció d’energia i d’indústries difícils d’abatre i s’han dissenyat els clústers prioritaris de font-embornal, basats en processos de selecció i classificació mitjançant un mètode de presa de decisions multicriteri. El nord- oest i el nord-est d’Espanya s’han identificat com les regions prioritàries degut a la resiliència que els hi proporciona diferents tipus de fonts de CO2 i múltiples estructures d’emmagatzematge geològic. El CCS, especialment per descarbonitzar el sector difícil de reduir, i en combinació amb altres energies de baixes emissions en carboni, continua sent un contribuent significatiu a l’objectiu de emissions zero netes per mitjans d’aquest segle segons l’Acord de París. Aquesta metodologia que presentem pot atreure un interès públic i polític renovat sobre aquesta tecnologia, en especial en els països amb pocs hidrocarburs. La conca d’avantpaís de l'Ebre, identificada com una de les àrees potencials per al desenvolupament de CCS a Espanya, és una conca compressiva típica amb poc interès pels hidrocarburs i, per tant, amb baixa disponibilitat de dades geològiques i geofísiques necessàries per a l'avaluació de la idoneïtat per a l'emmagatzematge de CO2. En aquest treball, realitzem un estudi integrat de l’anticlinal de Puig-reig (SE Pirineus) per utilitzar-lo com un anàleg en superfície per explorar el potencial de les conques sedimentaries d’avantpaís per l’emmagatzemament de CO2. Aquest anticlinal exposa afloraments continus dipositats en un sistema de ventalls fluvials proximals a intermedis amb una tendència general descendent cap el sud-est. Els dipòsits proximals, que s’estenen principalment a la part nord-oest de l’anticlinal, es caracteritzen per conglomerats amb gresos intercalats. S’interpreta com si s’haguessin dipositat a partir d’inundacions instantànies no confinades i canals amples i de poca fondària. Els dipòsits de la zona intermèdia, que cobreixen la resta de l’anticlinal, consisteixen en capes interestratificades de conglomerats, gresos i argiles, dipositats en canals trenats i sobreeiximent dels canals. Per tal d’entendre la distribució de les fractures a l’anticlinal de Puig-reig i com aquestes poden afectar el potencial del reservori d’aquesta estructura, s’han caracteritzat les xarxes de fractures mitjançant el mètode de la línia d’escaneig lineal i s’han identificat quatre conjunts de fractures (F1 a F4). L'extrem nord de l’anticlinal presenta una intensitat de fractures baixa, però una gran longitud i obertura de les fractures. La cresta i les zones de transició entre la cresta i els flancs presenten una intensitat de fractures relativament alta i una longitud i una obertura de les fractures variables. L’extrem sud té una intensitat de fractures baixa i una longitud i una obertura de les fractures petites. Basat en l’anàlisi de regressió lineal múltiple, observem que la intensitat de la fractura està controlada principalment per la posició estructural, el gruix de les capes i les associacions litològiques, amb una fracturació més intensa en les capes fines de arenites amb múltiples capes de dipòsits fins a les zones de més deformació de l’anticlinal. La longitud de la fractura depèn principalment del gruix de les capes i es veu afectada per les associacions litològiques. Les obertures de les fractures estan controlades principalment per les litofàcies. Una anàlisi integrada de les característiques estructurals, petrològiques i geoquímiques permet identificar cinc generacions de ciments de calcita (Cc0 a Cc4) i de règim de fluids a l’anticlinal de Puig-reig. Abans de la deformació intensiva, Cc0 precipitava en la porositat intergranular a partir de fluids meteòrics a la zona freàtica. Durant la fase més intensa d’encavalcament i plegament, Cc1 va precipitar en porositat intergranular, falles i en els conjunts de fractures de F1 a F4 a partir de fluids calents migrats des de les zones profundes. Durant la fase tardana del creixement del plec, el Cc2 precipità principalment en falles normals i direccionals en la cresta de l´anticlinal a partir de la barreja entre fluids calents i meteòrics durant el col·lapse de la cresta o bé a partir de fluids calents però a una profunditat d’enterrament inferior a la de Cc1. Cc3 precipità principalment en falles i en els conjunts de fractures F1 i F4 a la zona nord-oest de l’anticlinal a partir de fluids de formació que probablement van migrar a través dels encavalcaments frontals. Durant la denudació contínua, Cc4 va precipitar en els conjunts de fractures reoberts de F1 a F4 a partir de fluids meteòrics. La comparació de l’anticlinal de Puig-reig amb altres zones del mon amb ambients deposicional i tectònics similars permet explorar el potencial de d’emmagatzematge de CO2 d’aquest tipus d’estructures en conques d’avantpaís. A l’anticlinal de Puig-reig, els dipòsits proximals a intermedis presenten una porositat baixa de les roques hostes a causa de la presència predominant de ciment de calcita, amb algunes zones de porositat més elevada concentrades en litofàcies massives de gra mig a groller de les zones intermèdies del ventall fluvial. Les litofàcies d’arenites dipositades en la zona intermèdia del ventall i situades a les zones major deformació presenten una intensitat de fractura relativament elevada, amb un potencial relativament elevat per ser dipòsits efectius. L’estudi realitzat a l’anticlinal de Puig-reig proporciona un model conceptual útil per entendre les característiques dels reservoris en els marges d’una conca. Segons aquest model, el potencial del reservori està controlat de manera exhaustiva per la sedimentologia, la diagènesi i la deformació. La combinació efectiva tant de l’estructura com de la fàcies pot fer de les zones del marge de la conca que siguin zones potencials com reservoris efectius, fins i tot en presència d’una porositat baixa. Els treballs futurs es centraran en la construcció d’un model estàtic del dipòsit de l’anticlinal de Puig-reig basat en els resultats obtinguts en els estudis de sedimentologia, fractures i diagènesi i, finalment, la realització de simulacions de flux de fluids per determinar els principals controls d’injecció i emmagatzematge de CO2 en aquests tipus de sistemes geològics sedimentaris.
Makowitz, Astrid McBride Earle F. Milliken K. L. "The genetic association between brittle deformation and quartz cementation examples from burial compaction and cataclasis /". 2004. http://wwwlib.umi.com/cr/utexas/fullcit?p3127091.
Texto completo da fonteMakowitz, Astrid. "The genetic association between brittle deformation and quartz cementation : examples from burial compaction and cataclasis /". Thesis, 2004. http://wwwlib.umi.com/cr/utexas/fullcit?p3127091.
Texto completo da fonteNormore, Leon Scott. "Origin, distribution and paragenetic sequence of carbonate cements in the Ben Nevis Formation, White Rose Field, Jeanne d'Arc Basin, offshore Newfoundland, Canada /". 2006. http://collections.mun.ca/u?/theses,64135.
Texto completo da fonteSoliman, Osama Mahmoud. "Depositional facies and calcite cementation in the Avalon Formation, Hibernia Oil Field, Jeanne d'Arc Basin, Grand Banks of Newfoundland /". 1995. http://collections.mun.ca/u?/theses,83302.
Texto completo da fonteLivros sobre o assunto "Cementation (Petrology)"
Molenaar, Nicolaas. Eogenetic and telogenetic cementation of sandstones =: Eogenetische en telogenetische cementatie van zandstenen. Utrecht: Instituut voor Aardwetenschappen der Rijksuniversiteit te Utrecht, 1989.
Encontre o texto completo da fonteMinor, Scott A. Regional survey of structural properties and cementation patterns of fault zones in the northern part of the Albuquerque basin, New Mexico--implications for ground-water flow. Reston, Va: U.S. Geological Survey, 2006.
Encontre o texto completo da fonteHaggerty, Dennis J. Investigation of formation damage from mud cleanout acids and injection waters in Aux Vases sandstone reservoirs. Champaign, IL: Illinois State Geological Survey, 1997.
Encontre o texto completo da fonteDavies, Graham R. Submarine cements and fabrics in Carboniferous to lower Permian, reefal, shelf margin, and slope carbonates, northwestern Ellesmere Island, Canadian Arctic Archipelago. Ottawa, Ont: Energy, Mines and Resources Canada, 1990.
Encontre o texto completo da fonteDavies, Graham R. Submarine cements and fabrics in Carboniferous to lower Permian, reefal, shelf margin, and slope carbonates, northwestern Ellesmere Island, Canadian Arctic Archipelago. [Ottawa]: Energy, Mines, and Resources Canada, 1990.
Encontre o texto completo da fonteMorad, Sadoon, e R. Worden. Quartz Cementation in Sandstones. Wiley & Sons, Incorporated, John, 2009.
Encontre o texto completo da fonteH, Worden Richard, e Morad Sadoon, eds. Quartz cementation in sandstones. Malden, MA: Blackwell Science, 2000.
Encontre o texto completo da fonteMorad, Sadoon, e R. Worden. Quartz Cementation in Sandstones. Wiley & Sons, Limited, John, 2009.
Encontre o texto completo da fonteMorad, Sadoon. Carbonate Cementation in Sandstones: Distribution Patterns and Geochemical Evolution. Wiley & Sons, Incorporated, John, 2009.
Encontre o texto completo da fonteSadoon, Morad, ed. Carbonate cementation in sandstones: Distribution patterns and geochemical evolution. Malden, MA: Blackwell Science, 1998.
Encontre o texto completo da fonteCapítulos de livros sobre o assunto "Cementation (Petrology)"
Niemann, James C., e J. F. Read. "Regional cementation from unconformity-recharged aquifer and burial fluids, Mississippian Newman Limestone, Kentucky". In Carbonate Sedimentology and Petrology, 117–34. Washington, D. C.: American Geophysical Union, 1989. http://dx.doi.org/10.1029/sc004p0117.
Texto completo da fonte