Conecte-se

Bibliografias temáticas / Barcelona (España) / Artigos de revistas

Siga este link para ver outros tipos de publicações sobre o tema: Barcelona (España).

Artigos de revistas sobre o tema "Barcelona (España)"

Autor: Grafiati

Publicado: 25 de julho de 2024

Última modificação: 31 de julho de 2024

Crie uma referência precisa em APA, MLA, Chicago, Harvard, e outros estilos

Selecione um tipo de fonte:

Veja os 24 melhores artigos de revistas para estudos sobre o assunto "Barcelona (España)".

Ao lado de cada fonte na lista de referências, há um botão "Adicionar à bibliografia". Clique e geraremos automaticamente a citação bibliográfica do trabalho escolhido no estilo de citação de que você precisa: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

Você também pode baixar o texto completo da publicação científica em formato .pdf e ler o resumo do trabalho online se estiver presente nos metadados.

Veja os artigos de revistas das mais diversas áreas científicas e compile uma bibliografia correta.

1

Faix, Dóra. "Barcelona com a espai narratiu vertical i horitzontal en l’obra de Juan Marsé". Acta Hispanica, n.º III (29 de outubro de 2021): 101–11. http://dx.doi.org/10.14232/actahisp.2021.0.101-111.

Texto completo da fonte

Resumo:

En l’obra de Juan Marsé l’acció se situa en un espai literari molt típic que comença a formar-se ja a partir de Encerrados con un solo juguete, la primera novel·la de l’autor. Es tracta d’un espai basat en la realitat extraliterària ‒la ciutat de Barcelona i alguns del seus barris‒ que dintre del text es relaciona amb pràcticament tots els elements de la narració, molt especialment amb els personatges i amb la seva acció. Les teories de Gabriel Zoran i Gaston Bachelard permeten descobrir com aquest espai es converteix en portador del valor simbòlic del text literari i pot contribuir a la interpretació. En Últimas tardes con Teresa aquest espai ja està completament configurat i en novel·les posteriors estarà implícitament present amb les mateixes característiques.ixes característiques.

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

2

Escobar Vicent, Diana, e Anna Bröll Nadal. "L’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona". Hipertext.net, n.º 27 (30 de novembro de 2023): 113–20. http://dx.doi.org/10.31009/hipertext.net.2023.i27.12.

Texto completo da fonte

Resumo:

Barcelona és una ciutat de ciència i compromesa amb la ciència. Fruit d’aquest compromís l’any 2012 es va crear l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona, una iniciativa pionera, tant a l’Estat Espanyol com a Europa, amb l’objectiu de consolidar els projectes de ciència ciutadana ja existents i crear un espai d’aprenentatge comú per a noves iniciatives. Amb deu anys de trajectòria i en el marc del desenvolupament del Pla Barcelona Ciència 2020-2023, s’inicia una nova etapa que reforça la integració dels principis de la ciència oberta en la pràctica de la recerca participada com a procés obert de generació de coneixement i de cerca de solucions als reptes socials i ambientals dels entorn urbans.

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

3

Cuadrada, Coral, e María Dolores López. "L'organització de lâespai urbà: Barcelona al segle XIII". Anuario de Estudios Medievales 26, n.º 2 (30 de dezembro de 1996): 879–908. http://dx.doi.org/10.3989/aem.1996.v26.i2.671.

Texto completo da fonte

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

4

Garcés, Helios Ilyas. "El pensamiento islámico decolonial, una herramienta contra la islamofobia de género : entrevista a Sirin Adlbi Sibai por Helios F. Garcés." Tabula Rasa, n.º 30 (20 de junho de 2019): 209–19. http://dx.doi.org/10.25058/20112742.n30.11.

Texto completo da fonte

Resumo:

La siguiente entrevista se produjo en el contexto de una actividad realizada por el Espai Avinyó y Barcelona Interculturalitat en la Sala Francesca Bonnemaison el 1 de febrero de 2017 en la ciudad de Barcelona, con motivo de la visita de la escritora, ensayista, conferenciante y pensadora musulmana decolonial Sirin Adlbi Sibai y de la presentación de su último libro La cárcel del feminismo. Hacia un pensamiento islámico decolonial. Para guiar y moderar el evento se contó con Helios F. Garcés. El título de la conversación fue El pensamiento islámico decolonial, una herramienta contra la islamofobia de género. Esta versión ha sido revisada y modificada por sus autores para su adaptación al formato escrito

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

5

Cerdà Subirachs, Jordi. "El Brasil en la Barcelona de postguerra". Dictatorships & Democracies, n.º 6 (15 de dezembro de 2018): 9–50. http://dx.doi.org/10.7238/dd.v0i6.3149.

Texto completo da fonte

Resumo:

L’article pretén presentar la recepció de la poesia brasilera en el context català de la primera postguerra. Les autoritats franquistes van propiciar un nou marc de relacions culturals amb el continent americà i, concretament, amb el Brasil. L’emergència política i econòmica d’aquest país durant aquest període el va convertir també en un pol atractiu per a molts catalans. Si bé ha estat prou reconeguda la figura de João Cabral de Melo com a mitjancer cultural, cal situar-lo en un context molt més dinàmic i participat per altres agents com Raul Bopp, Alfonso Pintó o Rafael Santos Torroella. El combat polític i estètic del poeta brasiler per assolir un espai propi, singularitzat respecte a la seva pròpia tradició, convertirà Barcelona i la cultura catalana en un dels seus principals camps de maniobra. En aquest treball s’editen dues cartes de Cabral de Melo a Joan Brossa, en què es fa explícita la voluntat interventora del poeta brasiler en la cultura catalana del moment.

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

6

Fernández, Miquel. "Revelar la violència, denunciar el mal". Arxiu d'Etnografia de Catalunya, n.º 18 (18 de dezembro de 2018): 243. http://dx.doi.org/10.17345/aec18.243-266.

Texto completo da fonte

Resumo:

Propulsats pels lemes de civisme i espai públic, les nostres institucions estan normalitzant la intolerància envers el desordre urbà, la brutícia, els fenòmens impredictibles o els segments poblacionals més vulnerables. Paradoxalment, aquesta mena de fonamentalisme de «l’ordre públic» pot estar convertint els barris més cobejats pel capital global immobiliari en llocs inhabitables i caracteritzats per una intolerància creixent. A partir d’una recerca historicoantropològica sobre el barri del Raval de Barcelona, aquest article il·lustra les contradiccions inherents i arquetípiques dels projectes anomenats de «revitalització» o «regeneració urbanística» i discuteix les seves implicacions morals, així com les que són consubstancials a l’ofici d’investigador social.

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

7

Dot Jutglà, Esteve, Antònia Casellas e Montserrat Pallarès Barberà. "L’ambigüitat de la producció intensiva en coneixement : el nou espai econòmic del Poblenou". Documents d'Anàlisi Geogràfica 56, n.º 3 (3 de fevereiro de 2011): 389–408. http://dx.doi.org/10.5565/rev/dag.827.

Texto completo da fonte

Resumo:

A principis del segle XXI l’activitat econòmica del Poblenou (Barcelona) es transforma i es produeixen canvis profunds que afecten la morfologia urbana i el comportament del conjunt d’agents econòmics i socials del barri. Aquest procés transformador té com a marc estructural una voluntat política que es manifestà en un pla especial de reforma urbana per convertir aquest eix de la ciutat en un nou clúster competitiu emmarcat en la revolució tecnològica i digital. Amb l’objectiu d’estudiar i avaluar aquest procés transformador urbanístic i econòmic, aquest article es divideix en dues parts. En primer lloc, amb l’exploració de fons bibliogràfics, l’article analitza el concepte d’economia del coneixement i les seves implicacions en el model productiu de les ciutats. En segon lloc, l’article se centra en l’estudi del desenvolupament de l’espai econòmic del Poblenou i la implantació del pla 22@ Barcelona en el període 2000-2006. A continuació, es discuteix la classificació i definició de l’activitat intensiva en coneixement en aquest espai concret. L’anàlisi demostra que la definició de l’activitat que genera l’economia del coneixement és ambigua. La delimitació del coneixement com a valor afegit en la producció no és fàcil de mesurar a causa del seu caràcter intangible, inserit en les noves tecnologies de la producció, i inclòs en tots els sectors econòmics

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

8

Bridgewater Mateu, Pol. "«Famusi et caritativi hospitali»: Barcelona i la referencialitat del gran hospital urbà". Mot so razo 22 (31 de dezembro de 2023): 13–24. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/msr.v22i0.22996.

Texto completo da fonte

Resumo:

RESUM: Durant la baixa edat mitjana, alguns centres hospitalaris van adquirir una certa fama o reputació de grandesa, bones pràctiques i exemplaritat. En aquest article, proposem que, davant de la diversitat d’orígens institucionals i models administratius, la fama és un dels elements aglutinadors més importants del fenomen del gran hospital baixmedieval. En aquest sentit, utilitzem la noció de referencialitat per avaluar el grau d’influència i la capacitat d’esdevenir model d’aquestes institucions. Aquestes dinàmiques es presenten tant en un marc regional ampli, la Corona d’Aragó o el món mediterrani, com en un espai local més específic a través de la interacció entre l’Hospital de la Santa Creu i l’Hospital d’en Pere Desvilar de Barcelona. ABSTRACT: During the Late Middle Ages, some hospitals acquired a certain reputation of greatness and exemplarity. In this article, I propose that, given the diversity of institutional origins and administrative models, this reputation is one of the most important unifying elements of the great late medieval hospital. In this sense, I use the notion of referentiality to define how these hospitals influenced other institutions. These dynamics are presented both in a broad regional framework, such as central and northern Italy, the Crown of Aragon or the Mediterranean world, and in a more specific local space, through the interaction between the Hospital de la Santa Creu and the Hospital d’en Pere Desvilar in Barcelona.

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

9

Joan Roca i Albert e Carme Turégano López. "La gestió participativa i el museu de la ciutat. Patrimoni, ciutadania i nodes culturals als barris de Barcelona". Diferents. Revista de museus, n.º 5 (2 de dezembro de 2020): 18–35. http://dx.doi.org/10.6035/diferents.2020.5.2.

Texto completo da fonte

Resumo:

Si bé l’urbanisme funcionalista va permetre, fa mig segle, allotjar amb escassos recursos un gran nombre de persones que havien immigrat a la ciutat, també és cert que aquest model no va trigar a mostrar la seva cara poc sostenible. Actualment s’estan recreant els significats dels barris i posant l’esforç en la construcció d’una esfera pública més participativa, on el paper de la cultura és clau en la posada en valor del capital social. Al llarg de l’article, ens referim a algunes museïtzacions de la perifèria urbana de Barcelona que creen noves nodalitats culturals a partir de xarxes on s’entrellacen el patrimoni, la ciutadania i el museu com a espai de participació i coneixement. En aquest context, en un marc de desenvolupament de nous paradigmes culturals, volem centrar-nos en els casos de la Fabra i Coats i del Bon Pastor, que es configuren com a nous nodes culturals en l’articulació de l’Eix Besòs.

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

10

Ralle, Michel. "Antonio ELORZA, Marta BIZCARRONDO. – Queridas camaradas. La Internacional Comunista y Espan˜a, 1919-1939. Barcelone, Éd. Planeta, 1999,532 pages." Le Mouvement Social o 205, n.º 4 (1 de dezembro de 2003): III. http://dx.doi.org/10.3917/lms.205.0087c.

Texto completo da fonte

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

11

Mansilla López, José A. "Lundsteen, Martin (2017). Espai, capital i cultura: el cas de la mesquita de Premià de Mar. Barcelona: Pol·len Edicions, 208 pp." Revista Andaluza de Antropología, n.º 15 (2018): 227–31. http://dx.doi.org/10.12795/raa.2018.15.13.

Texto completo da fonte

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

12

Pascual Pérez, Oriol. "Religiositats populars, subalternitats, exclusions i noves fronteres: a propòsit del Santet del Poblenou de Barcelona". (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social, n.º 12 (3 de outubro de 2023): 26–48. http://dx.doi.org/10.1344/contxt.2023.12.26-48.

Texto completo da fonte

Resumo:

Com i què precipita el naixement d'un sant en un cementiri urbà? Quins processos i factors hi intervenen? I, sobretot, què i qui manté viu tal fenomen? A partir de dades històrico-etnogràfiques recollides entre el 2017 i el 2022, el present article exposa el cas del Santet del Poblenou, un Sant canonitzat i elevat als altars a instàncies populars i fora de les estructures de la fe normativa i institucional, la sepultura del qual s’ubica a l’illa IV del departament primer del Cementiri del Poblenou o Cementiri Vell de Barcelona. S’analitzen les condicions del sorgiment d’aquesta devoció a la Barcelona de finals del segle XIX i principis del XX i la seva consolidació com a devoció popular, pròpia de les classes subalternes. En un segon terme, a partir de materials etnogràfics actuals, s’examinen algunes de les continuïtats pràctiques i discursives que han mantingut aquest fenomen fins els nostres dies, sempre com a culte referent de les classes populars barcelonines. L’objectiu és mostrar la importància d’atendre la pràctica religiosa com un àmbit en què s’expressen velles i noves formes d’exclusió social més àmplies, reflectides en àmbits com poden ser l’econòmic, el polític, el mèdic o el familiar; alhora que, tanmateix, constitueix un espai i un instrument per la generació i posterior habitació d’universos simbòlics propis. D’aquesta manera, el que es pretén és desentramar com el cementiri, i en particular la canonització popular d’un sant al cementiri, brinda la possibilitat d’establir una urbanitat que sobrepassa els límits d’allò ordinari, que transcendeix les normes i fronteres de gènere, classe, econòmiques, polítiques, urbanes, que configuren les vulnerabilitats de les què són víctimes els grups socials protagonistes d’aquestes devocions. Fent palès, novament, que la religió pot ser presa no sols com una expressió de resignació davant la misèria real sinó també com una eina de resistència i emancipació.

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

13

Ackerknecht, Erwin H. "José Maria Lopez Pinero, El Arte de navigar en la Espana del Renacimiento.Editorial Labor S. A., Barcelona 1986. 285p., 439 Abb." Gesnerus 45, n.º 2 (23 de novembro de 1988): 288–89. http://dx.doi.org/10.1163/22977953-04502017.

Texto completo da fonte

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

14

Morales Moras, Joan. "Experiencias pedagógicas en el ámbito del diseño para la transición. Estudio de un caso: El proyecto de comunicación del Espai Quiró". Kepes 16, n.º 19 (1 de janeiro de 2019): 217–51. http://dx.doi.org/10.17151/kepes.2017.15.18.9.

Texto completo da fonte

Resumo:

Cada vez más se espera de la disciplina del diseño que asuma un papel destacado como agente de transformación social en la transición hacia una sociedad sostenible. Estas demandas que provienen tanto del ámbito académico como social evidencian la necesidad de establecer sinergias de trabajo con los movimientos resilientes de las comunidades locales, lo cual plantea un fértil escenario emergente de nuevos retos para la pedagogía del diseño. Por otra parte, desde el punto de vista metodológico, el encaje con estos movimientos de resiliencia social exige un proceso de diseño abierto y participativo que debe incluir a las comunidades en un sistema horizontal de toma de decisiones y al mismo tiempo ofrecer soluciones de diseño abiertas que puedan crecer y adaptarse siguiendo la evolución de las necesidades cambiantes de esas comunidades. Dentro de estas premisas, estudiaremos el caso de un proyecto académico realizado en colaboración entre un grupo de estudiantes de diseño de la Escuela Superior de Diseño y Artes Plásticas y el colectivo autogestionado que dinamiza el proyecto de agricultura urbana y comunidad orgánica Espai Quiró en el barrio de La Salut en Barcelona. Tanto el trabajo de la comunidad gestora del espacio como la intervención de los alumnos participantes en esta experiencia pedagógica respondían a un modelo de diseño comprometido con la ciudadanía y las asociaciones vecinales dirigidas por los propios ciudadanos, quienes superaron los modelos de conducta dominantes y participaron de la idea de transición hacia una nueva forma alternativa de vivir en las ciudades: con ritmos más pausados y sostenibles, abogando por un trabajo colaborativo y un empoderamiento del tejido asociativo, y con una reapropiación del espacio público por parte de las comunidades locales.

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

15

GARCÍA, ALBA MARCÉ. "LES “DUES BARCELONES” I EL SEU CAPITALISME GORE: EL COS DE L’IMMIGRANT COM A ESPAI DE TENSIÓ A BIUTIFUL (IÑÁRRITU, 2010)". Catalan Review 32 (junho de 2018): 85–100. http://dx.doi.org/10.3828/catr.32.6.

Texto completo da fonte

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

16

Andersson, Fred. "Review: Arte Vision: Una Historia Del Arte Electronico En Espana CD-ROM, edited/published by MECAD (Media Center of Art and Design), Barcelona, Spain, 2000. Artists: Eugenia Balcells, Grupo 3TT, Esther Mera, Carles Pujol, Anton Reixa, Jaime Vallaure and others. Mac/PC, 800 600 screen. In English and Spanish." Leonardo 34, n.º 4 (agosto de 2001): 388. http://dx.doi.org/10.1162/leon.2001.34.4.388.

Texto completo da fonte

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

17

Henshall Momsen, Janet. "Book Reviews: Maria Dolors Garcia Ramon, Josefina Cruz Villalón. Isabel Salamaña Serra, Montserrat Villarino Pérez with the collaboration of Mireia Baylina, Gemma Cánoves, Montserrat Solsona, Antoni Tulla and Núria Valdovinos. MUJER Y AGRICULTURA EN ESPANA. GÉNERO, TRABAJÓ Y CONTEXTO REGIONAL (WOMAN AND AGRICULTURE IN SPAIN. GENDER, WORK AND REGIONAL CONTEXT) Oikos-tau, Barcelona, 1995, pp. 179, 2.120 pesetas, ISBN 84-281-0832-3". European Urban and Regional Studies 3, n.º 3 (julho de 1996): 271–73. http://dx.doi.org/10.1177/096977649600300311.

Texto completo da fonte

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

18

Barba, Christian, Kelly Peñaherrera, Kevin Nieto, María Cristina Meza e Mario Rivera. "Factores que inciden en la implementación de técnicas de prototipado rápido en empresas dedicadas al diseño de mobiliario en Quito, Ecuador". Universidad Ciencia y Tecnología 25, n.º 108 (4 de março de 2021): 57–65. http://dx.doi.org/10.47460/uct.v25i108.431.

Texto completo da fonte

Resumo:

El objetivo fue diseñar propuestas de mejora para un servicio de mantenimiento y reparación de vehículos que posee la concesión de una marca internacional de automóviles. La metodología consideró principalmente los aportes del modelo chileno de gestión de excelencia, una norma para el tratamiento de los reclamos, una metodología de diagnóstico de gestión, las dimensiones del modelo Servperf y la técnica de análisis de factores. Los principales resultados permitieron conocer el nivel de calidad del servicio, identificación de una dimensión de calidad subyacente, catorce prácticas de gestión y el diseño de un mecanismo de control y seguimiento fundamentado en la teoría del cuadro de mando integral. Las principales conclusiones indican que integrando los aportes de la literatura de gestión de calidad se pueden diseñar propuestas de mejora en los ámbitos estratégico, personal, análisis de datos, métodos y tecnología. Palabras Clave: Prototipado rápido, fabricación digital, diseño industrial, mobiliario. Referencias [1]F. D. Giorgio, Diseño y desarrollo de nuevos productos basados prototipado rapido en la argentina, argentina: creative comons, 2016. [2]P. Alencar, G. Roque-Torres, A. Meneses-López, F. Bóscolo, S. Almeida y F. Groppo, «Utilización del prototipado rápido en la odontología,» Revista Estomatológica Herediana, 2015. [3]J. Oriozabala, oportunidades de la fabricacion aditiva para oprtimizar el diseño de productos, españa: M.M espinoza, 2016. [4]E. Holm, «What are Makerspaces, Hackerspaces, and Fab Labs?,» Georgia State University and Georgia Institute of Technology, p. 60, 2020. [5]CCELima, «Cooperación Española: Cultura/ Lima,» 24 Octubre 2017. [En línea]. Disponible en: https://ccelima.org/evento/conversatorio-fab-lab-impacto-en-la-educacion-e-industrias-culturales/. [6]Vicepresidencia de la República del Ecuador, «Vicepresidencia de la República del Ecuador,» 2015. [En línea]. Disponible en: https://www.vicepresidencia.gob.ec/vicepresidente-glas-visita-primer-fablab-de-guayaquil/. [7]S. Oliva, «La impresión 3D como tecnología de uso general en el futuro,» Centro Universitario de la Defensa, 2018. [8]D. Filgueira, Biotechnology applied to the modification of lignocellulosic materials, Universidade de Vigo, 2018. [9]IMPRESORAS3D, «IMPRESORAS3D,» 11 Febrero 2018. [En línea]. Disponible en: https://www.impresoras3d.com/imprimir-filamento-de-madera. [10]A. Álava y M. Suntaxi, Diseño y construcción de una máquina CNC cortadora, Quito, 2017. [11]R. Cabrera, Diseño y construcción de una máquina cortadora plasma, Ambato, 2018. [12]M. Ceniceros, Puesta en marcha de un escáner 3D y aplicación de ingeniería inversa y fabricación aditiva, Valencia, 2017. [13]S. Bostelmann, Diseño de Mobiliario, Madrid: IED ESPAÑA, 2017. [14]J. Estrada, La producción y comercialización de muebles de madera para el hogar en la ciudad de Guayaquil, entre el periodo 2015 al 2017, Guayaquil: Universidad de Guayaquil, 2018. [15]J. Iglesias, Estudio para el mejoramiento de los procesos de fabricación de muebles en la empresa Colineal, Cuenca: UPS, 2014. [16]F. Pla. [En línea]. Disponible en: http://www.fustpla.es/la-importancia-la-madera/. [17]E. Semillero, «http://elsemillero.net,» [En línea]. Disponible en: http://elsemillero.net/pdf/USODELAMADERA.pdf. [18]J. Rodrigo, «Regresión logística simple y múltiple,» Github, 2016. [19]X. Campillo, Proyecto de diseño de piezas modeladas con una impresora 3D para la realización de prácticas de laboratorio de la asignatura de resistencia de materiales y teoría de estructuras, Barcelona: Universitat Politécnica de Catalunya, 2018. [20]Lampadia, «Lampadia,» 08 Enero 2020. [En línea]. Disponible en: https://www.lampadia.com/analisis/tecnologia/los-miedos-infundados-por-las-nuevas-tecnologias. [21]A. González y N. García, «Impacto de la tecnología en la sociedad: el caso de Ecuador,» Revista Universidad y Sociedad, 2019. [22]F. Olaya y G. Marín, «Implementación del prototipado rápido en la Universidad Católica de Pereina,» Foro Sobre la Justicia Transicional, p. 96, 2015. [23]Efiempresa, «Efiempresa,» 2017. [En línea]. Disponible en: https://efiempresa.com/blog/efiempresa-tecnofobia /#:~:text=La%20tecnofobia%20es%20el%20temor,griego%20Fobos%20que%20significa%20p%C3%A1nico.. [24]M. Plaza y A. Núñez, Industria de Software, ESPAE Graduate School of Management de la Escuela Superior Politécnica del Litoral, 2017. [25]C. Doménica y C. Andrea, Análisis de la viabilidad para la exportación de muebles armables de madera a, Guayaquil, 2019. [26] E. Jessica, ESTUDIO DE FACTIBILIDAD PARA LA CREACIÓN DE UNA MICROEMPRESA DEDICADA A LA FABRICACIÓN Y COMERCIALIZACIÓN DE MUEBLES, Ibarra, 2019. [27]E. P. J. Andrea, «Estudio de factibilidad para la creación de una microempresa dedicada a la fabricación y comercialización de muebles rústicos de madera para el hogar, en la ciudad de ibarra, cantón ibarra, provincia de Imbabura,» Ibarra, Ecuador, 2019. [28]H. C. W. Wladimir, «Análisis térmico para el proceso de secado de madera laminada de hasta 5mm de espesor en la empresa ARBORIENTE S.A en la ciudad de Puyo, paradeterminar su eficiencia,» Ambato, Ecuador, 2017. [29]A. Villalobos, C. Barba, M. Fuentes y O. Flor, «Análisis de Factores de Adquisición en Productos de la Industria Chocolatera,» Universidad Ciencia y Tecnología, pp. 66-73, 2020. [30]R. Coello, «Modelo de costeo basado en actividades para la optimización de procesos y recursos en la producción de muebles de madera,» Quito, Ecuador, 2017. [31]A. Díaz, «El costo-beneficio como herramienta de decisión en la inversión en actividades científicas,» Cofin Habana, 2017.

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

19

Geli Taberner, Marc. "El Paral·lel: absència de la qüestió. De l’oblit a un debat sobre el seu estudi". Cercles. Revista d'Història Cultural, n.º 26 (17 de dezembro de 2023). http://dx.doi.org/10.1344/cercles2023.26.1001.

Texto completo da fonte

Resumo:

La rellevància que tingué, des de finals del segle xix i fins a la Guerra Civil espanyola (1936-39), l’avinguda del Paral·lel, a Barcelona, contrasta amb el desinterès historiogràfic posterior per aquest espai. La seva importància depassa l’àmbit estrictament cultural, ja que constituí un epicentre interclassista de trobada social, d’oferta del nou oci de masses i quefacilità la formació d’una nova «consciència barcelonina». Amb algunes excepcions i malgrat la persistència d’una certa místicabohèmia i el record popular d’aquells anys. Recentment han aparegut investigacions historiogràfiques més sistemàtiques sobre la socialització dels barcelonins al Paral·lel. És possible que aquest silenci sigui degut a una concepció força classista d’una sèrie d’intel·lectuals i professionals liberals, provinents majoritàriament del Noucentisme, que estigmatitzaren aquest espai i la seva producció cultural, però també s’hi ajunten una sèrie de factors menys explícits, com ara el menor desenvolupament de la història de la sociabilitat a Catalunya i a Espanya.Les fonts a partir de les quals s’ha investigat fins ara el Paral·lel són essencialment literàries: memòries, diaris, etc. Malgrat la seva evident importància, però, cal treballar amb altres tipologies de fonts per tal de complementar una informació que no deixa de ser subjectiva, una característica reforçada per la preferència del relat de l’experiència i la força de conceptes d’antropologia en la historiografia cultural actual. És per aquest motiu que l’autor aposta en aquest article per trobar un punt d’equilibri en la recerca sobre el Paral·lel o altres «districtes de plaer»: donar major importància a les fonts de caràcter quantitatiu i proposar una contenció més gran a l’hora de donar preferència a elucubracions de caire més teòric i antropològic. Ara bé, l’estudi d’aquesta mena de sociabilitat que es donava al Paral·lel, de caràcter tan informal, és un hàndicap important a l’hora d’estudiar-la, ja que les evidències són fragmentàries i no tan abundants com les que deixa una sociabilitat de caire formal, com la dels ateneus o les associacions.

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

20

ESPÍN TEMPLADO, Pilar. "Yolanda ARENCIBIA.— Galdós. Una biografía. Barcelona: Tusquets Editores, 2020, 862 pp. (M. Pilar Espín Templado)". Signa: Revista de la Asociación Española de Semiótica, 9 de janeiro de 2022, 825–31. http://dx.doi.org/10.5944/signa.vol31.2022.32237.

Texto completo da fonte

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

21

Camarasa, J. M., e E. Garcia Franquesa. "El gabinet Salvador: Un tresor científic recuperat". Manuals del Museu, dezembro de 2019, 1–303. http://dx.doi.org/10.32800/manuals.2019.0002.

Texto completo da fonte

Resumo:

Tenim el plaer de presentar el volum 2 de la col·lecció Manuals del Museu, hereva de la col·lecció Treballs del Museu de Ciències Naturals publicada per la Junta de Ciències Naturals de Barcelona a partir de l’any 1917. Manuals del Museu es va crear per donar a conèixer treballs sobre museologia i museografia que siguin rellevants i puguin ser d’utilitat per als professionals del sector. Aquesta publicació, el segon volum, és una coedició del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i l’Institut Botànic de Barcelona. Ha estat coordinada per Neus Ibáñez, Josep Maria Camarasa i Eulàlia Garcia Franquesa i recull amb gran detall totes les tasques que s’han dut a terme a les peces integrants del gabinet Salvador: restauració, conservació preventiva, documentació i recerca. L’Ajuntament de Barcelona, l’Institut Botànic de Barcelona i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona han tingut un paper cabdal en la preservació i obertura del gabinet de curiositats de la família Salvador, que va esdevenir una de les col·leccions d’història natural més importants d’Europa durant els segles XVII i XVIII i una de les poques que es conserva en un únic espai després de la incorporació, l’any 2013, de la resta d’elements que encara estaven emmagatzemats a la Masia de la Bleda. Els esforços d’aquestes institucions i dels seus treballadors, des de Pius Font i Quer i Ignasi de Sagarra, que van establir els primers contactes amb la família, fins a Antoni de Bolòs, els successius directors i conservadors de l’Institut Botànic i nombrosos especialistes i col·laboradors, s’han vist recompensats finalment amb l’obertura d’aquest llegat a la comunitat científica i al públic en general. La formació dels membres de la família Salvador, apotecaris amb sòlids coneixements de botànica, va donar lloc a una col·lecció amb contingut fortament esbiaixat cap als organismes vegetals, fet que va resultar definitiu a l’hora de despertar l’interès dels botànics i de decidir ubicar el Gabinet a l’Institut Botànic de Barcelona centre mixt de l’Ajuntament de Barcelona – la institució propietària de les col·leccions– i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Els gabinets de curiositats constitueixen, sens dubte, un llegat patrimonial, però també són el testimoni de l’inici de la ciència moderna basada en l’observació i l’experiència. Aquestes col·leccions són font de recerca per als investigadors, d’inspiració per als artistes i de desenvolupament cultural per a la ciutadania. Treballar per posar-los a disposició del públic és sens dubte una obligació de les institucions que els posseeixen, obligació que en aquest cas hem complert amb la màxima il·lusió i que ara ens omple d’orgull. Volem agrair a les moltes persones que, des de la seva creació fins avui, han estat implicades en l’adquisició, conservació i estudi del Gabinet Salvador, la seva feina, professionalitat i dedicació. I avui especialment a tots aquells el treball dels quals queda recollit en aquesta publicació que constitueix ja una nova i valuosa eina.

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

22

"Un �Bayreuth espa�ol� para 1913: wagnerianos de Madrid y Barcelona en un proyecto com�n". Mat�ria. Revista internacional d'Art, n.º 2014.8 (2014). http://dx.doi.org/10.1344/materia2014.8.3.

Texto completo da fonte

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

23

Sánchez Gómez, Luis Ángel. Revista de Dialectología y Tradiciones Populares (RDTP) 61, n.º 1 (30 de junho de 2006). http://dx.doi.org/10.3989/rdtp.2006.v61.i1.3.

Texto completo da fonte

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

24

Kotsila, Panagiota, Isabelle Anguelovski, Francesc Baró, Johannes Langemeyer, Filka Sekulova e James J. T. Connolly. "Nature-based solutions as discursive tools and contested practices in urban nature’s neoliberalisation processes". Environment and Planning E: Nature and Space, 28 de janeiro de 2020, 251484862090143. http://dx.doi.org/10.1177/2514848620901437.

Texto completo da fonte

Resumo:

‘Nature-based solutions’ is the new jargon used to promote ideas of urban sustainability, which is gaining traction in both academic and policy circles, especially in the European Union. Through an analysis of the definitions and discourse around nature-based solutions, we discern a number of assumptions stemming from positivist science that are embedded in the term, and which we find create an inviting space for nature’s neoliberalisation processes. We provide empirical analysis of how these assumptions realise in two city-initiated projects in Barcelona, Spain, that have been identified as nature-based solutions: the green corridor of Passeig de Sant Joan and the community garden of Espai Germanetes supported under the municipal Pla Buits scheme. Both projects were born in a neoliberal political climate, but their outcomes in terms of neoliberalism and its contestation were very distinct – not least because of the different forms of governance and socio-natural interaction that these two projects foster. Urban nature can serve elite economic players at the expense of widespread socio-ecological benefits. But it can also serve as a ground for the articulation of demands for open and participatory green spaces that go beyond precarious and controlled stewardship for, or market-mediated interactions with, urban nature. We urge for future research and practice on nature-based solutions to be more critical of the term itself, and to guide its instrumentalisation in urban planning away from neoliberal agendas and towards more emancipatory and just socio-ecological futures.

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

Oferecemos descontos em todos os planos premium para autores cujas obras estão incluídas em seleções literárias temáticas. Contate-nos para obter um código promocional único!