Literatura científica selecionada sobre o tema "Barcelona (España)"

En l’obra de Juan Marsé l’acció se situa en un espai literari molt típic que comença a formar-se ja a partir de Encerrados con un solo juguete, la primera novel·la de l’autor. Es tracta d’un espai basat en la realitat extraliterària ‒la ciutat de Barcelona i alguns del seus barris‒ que dintre del text es relaciona amb pràcticament tots els elements de la narració, molt especialment amb els personatges i amb la seva acció. Les teories de Gabriel Zoran i Gaston Bachelard permeten descobrir com aquest espai es converteix en portador del valor simbòlic del text literari i pot contribuir a la interpretació. En Últimas tardes con Teresa aquest espai ja està completament configurat i en novel·les posteriors estarà implícitament present amb les mateixes característiques.ixes característiques.

Barcelona és una ciutat de ciència i compromesa amb la ciència. Fruit d’aquest compromís l’any 2012 es va crear l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona, una iniciativa pionera, tant a l’Estat Espanyol com a Europa, amb l’objectiu de consolidar els projectes de ciència ciutadana ja existents i crear un espai d’aprenentatge comú per a noves iniciatives. Amb deu anys de trajectòria i en el marc del desenvolupament del Pla Barcelona Ciència 2020-2023, s’inicia una nova etapa que reforça la integració dels principis de la ciència oberta en la pràctica de la recerca participada com a procés obert de generació de coneixement i de cerca de solucions als reptes socials i ambientals dels entorn urbans.

La siguiente entrevista se produjo en el contexto de una actividad realizada por el Espai Avinyó y Barcelona Interculturalitat en la Sala Francesca Bonnemaison el 1 de febrero de 2017 en la ciudad de Barcelona, con motivo de la visita de la escritora, ensayista, conferenciante y pensadora musulmana decolonial Sirin Adlbi Sibai y de la presentación de su último libro La cárcel del feminismo. Hacia un pensamiento islámico decolonial. Para guiar y moderar el evento se contó con Helios F. Garcés. El título de la conversación fue El pensamiento islámico decolonial, una herramienta contra la islamofobia de género. Esta versión ha sido revisada y modificada por sus autores para su adaptación al formato escrito

L’article pretén presentar la recepció de la poesia brasilera en el context català de la primera postguerra. Les autoritats franquistes van propiciar un nou marc de relacions culturals amb el continent americà i, concretament, amb el Brasil. L’emergència política i econòmica d’aquest país durant aquest període el va convertir també en un pol atractiu per a molts catalans. Si bé ha estat prou reconeguda la figura de João Cabral de Melo com a mitjancer cultural, cal situar-lo en un context molt més dinàmic i participat per altres agents com Raul Bopp, Alfonso Pintó o Rafael Santos Torroella. El combat polític i estètic del poeta brasiler per assolir un espai propi, singularitzat respecte a la seva pròpia tradició, convertirà Barcelona i la cultura catalana en un dels seus principals camps de maniobra. En aquest treball s’editen dues cartes de Cabral de Melo a Joan Brossa, en què es fa explícita la voluntat interventora del poeta brasiler en la cultura catalana del moment.

Propulsats pels lemes de civisme i espai públic, les nostres institucions estan normalitzant la intolerància envers el desordre urbà, la brutícia, els fenòmens impredictibles o els segments poblacionals més vulnerables. Paradoxalment, aquesta mena de fonamentalisme de «l’ordre públic» pot estar convertint els barris més cobejats pel capital global immobiliari en llocs inhabitables i caracteritzats per una intolerància creixent. A partir d’una recerca historicoantropològica sobre el barri del Raval de Barcelona, aquest article il·lustra les contradiccions inherents i arquetípiques dels projectes anomenats de «revitalització» o «regeneració urbanística» i discuteix les seves implicacions morals, així com les que són consubstancials a l’ofici d’investigador social.

A principis del segle XXI l’activitat econòmica del Poblenou (Barcelona) es transforma i es produeixen canvis profunds que afecten la morfologia urbana i el comportament del conjunt d’agents econòmics i socials del barri. Aquest procés transformador té com a marc estructural una voluntat política que es manifestà en un pla especial de reforma urbana per convertir aquest eix de la ciutat en un nou clúster competitiu emmarcat en la revolució tecnològica i digital. Amb l’objectiu d’estudiar i avaluar aquest procés transformador urbanístic i econòmic, aquest article es divideix en dues parts. En primer lloc, amb l’exploració de fons bibliogràfics, l’article analitza el concepte d’economia del coneixement i les seves implicacions en el model productiu de les ciutats. En segon lloc, l’article se centra en l’estudi del desenvolupament de l’espai econòmic del Poblenou i la implantació del pla 22@ Barcelona en el període 2000-2006. A continuació, es discuteix la classificació i definició de l’activitat intensiva en coneixement en aquest espai concret. L’anàlisi demostra que la definició de l’activitat que genera l’economia del coneixement és ambigua. La delimitació del coneixement com a valor afegit en la producció no és fàcil de mesurar a causa del seu caràcter intangible, inserit en les noves tecnologies de la producció, i inclòs en tots els sectors econòmics

RESUM: Durant la baixa edat mitjana, alguns centres hospitalaris van adquirir una certa fama o reputació de grandesa, bones pràctiques i exemplaritat. En aquest article, proposem que, davant de la diversitat d’orígens institucionals i models administratius, la fama és un dels elements aglutinadors més importants del fenomen del gran hospital baixmedieval. En aquest sentit, utilitzem la noció de referencialitat per avaluar el grau d’influència i la capacitat d’esdevenir model d’aquestes institucions. Aquestes dinàmiques es presenten tant en un marc regional ampli, la Corona d’Aragó o el món mediterrani, com en un espai local més específic a través de la interacció entre l’Hospital de la Santa Creu i l’Hospital d’en Pere Desvilar de Barcelona. ABSTRACT: During the Late Middle Ages, some hospitals acquired a certain reputation of greatness and exemplarity. In this article, I propose that, given the diversity of institutional origins and administrative models, this reputation is one of the most important unifying elements of the great late medieval hospital. In this sense, I use the notion of referentiality to define how these hospitals influenced other institutions. These dynamics are presented both in a broad regional framework, such as central and northern Italy, the Crown of Aragon or the Mediterranean world, and in a more specific local space, through the interaction between the Hospital de la Santa Creu and the Hospital d’en Pere Desvilar in Barcelona.

Si bé l’urbanisme funcionalista va permetre, fa mig segle, allotjar amb escassos recursos un gran nombre de persones que havien immigrat a la ciutat, també és cert que aquest model no va trigar a mostrar la seva cara poc sostenible. Actualment s’estan recreant els significats dels barris i posant l’esforç en la construcció d’una esfera pública més participativa, on el paper de la cultura és clau en la posada en valor del capital social. Al llarg de l’article, ens referim a algunes museïtzacions de la perifèria urbana de Barcelona que creen noves nodalitats culturals a partir de xarxes on s’entrellacen el patrimoni, la ciutadania i el museu com a espai de participació i coneixement. En aquest context, en un marc de desenvolupament de nous paradigmes culturals, volem centrar-nos en els casos de la Fabra i Coats i del Bon Pastor, que es configuren com a nous nodes culturals en l’articulació de l’Eix Besòs.

Barcelona es escogida hoy por muchos skaters de todo el mundo como una ciudad de preferencia para vivir o visitar, pues ofrece, casualmente gracias a su arquitectura y al diseño del espacio urbano, gran cantidad de espacios ideales para la práctica del skateboarding. De esta manera, muchos espacios urbanos son reinterpretados por skaters dando lugar a nuevos usos y significados. Esta investigación se centra en el estudio sobre el desarrollo de esta práctica cultural en la ciudad de Barcelona. Partiendo de métodos tradicionales de la Antropología, como la observación distante y la observación participante, las entrevistas en profundidad, los relatos de vida y las fuentes documentales (bibliográfica, archivística y internet), el investigador ha querido presentar una etnografía como estudio de caso para estimular el debate teórico en torno a temas como la cultura y la identidad en un contexto urbano marcado por la Globalización.

Las personas en el presente están en movimiento, cambios sociales -globalización, turismo, tecnologías móviles y el consumo intensivo- están implicados en el incremento del movimiento de personas, objetos, información e ideas alrededor del mundo. En términos generales, es posible encontrar en una ciudad como Barcelona ese incremento de movimientos. Así, en una caminata corta a través de las calles del centro histórico de Barcelona cada transeúnte entra en contacto con turistas, personas autóctonas, compradores, trabajadores formales y personas con actividades económicas itinerantes. Con esto último me refiero a las prácticas sociales donde tanto músicos como no músicos (mimos, marionetistas, payasos, malabaristas, entre otros) y vendedores están en constante movimiento porque trabajan de manera itinerante. Esta tesis es acerca del movimiento de éste heterogéneo grupo de personas, sus prácticas sociales y procesos psicosociales en el espacio público. Al mismo tiempo, muestra diferentes formas de implementación de las técnicas móviles en una etnografía urbana. Uso técnicas como: derivas, "el caminar con", la entrevista móvil, y la observación participante móvil en un trabajo de campo con actividades económicas itinerantes. Hago hincapié en la conveniencia de utilizar estas técnicas desde la psicología social en los estudios del espacio público para contribuir al conocimiento de las relaciones en la vida contemporánea en el mismo lugar de su producción.
People today are "on the move"; social changes -globalization, tourism, mobile technologies, and intensive consumerism- are implicated in the ever increasing movement of people, things, information and ideas around the globe. Overall, it is possible to find in a city such as Barcelona these increasing movements. So that, in a short walk through the streets of historical center of Barcelona brings to every passer-by in contact with tourists, local people, consumers, formal workers and itinerant economic activities; with these I refer to a set of social practices whereby both musical and non musical performances (mimes, puppeteers, clowns, jugglers and others) and vendors are constantly on the move because they are itinerant workers. This thesis is about the movement of this heterogeneous group of people, their social practices and psycho-social processes in the public space. At the same time, it shows different types of implementation of mobile techniques in an urban ethnographic study. I use techniques such as: drifts, "walking with", mobile interview, and mobile participant observation in a field work with itinerant economic activities. I emphasize the appropriateness of using these techniques from social psychology in studies of public space in order to contribute to knowledge of relations in the contemporary life in the same place of their production.

El título de la tesis aúna los conceptos de ciudad y novela. Por lo que se refiere a ciudad, las elegidas son Barcelona y Shanghái: dos ciudades muy similares por su situación geográfica, nivel de desarrollo y grado de importancia en sus respectivos países, pero al mismo tiempo con grandes diferencias, debidas a su pertenencia a culturas muy distintas. Las historias de ambas tienen puntos paralelos: transcurren durante un período de rápido desarrollo, principalmente al inicio del siglo XX, y después, las dos ciudades semejantemente sufrieron las consecuencias de las guerras y pasaron las épocas oscuras hasta los años 70. Sin embargo, tanto los antecedentes y los detalles de aquellos acontecimientos como el cambio de la forma y los espacios de la ciudad, así como la influencia que ejercen sobre las novelas en las que aparecen representadas, nos muestran en realidad la diferencia no sólo de dos ciudades distintas sino también la huella de dos culturas que se hallan en dos lados del continente. A través de las novelas que tienen lugar en Barcelona y en Shanghái del siglo XX, la intención de este trabajo es investigar la representación en la novela de los espacios de dos ciudades similares pero que pertenecen a dos mundos, el occidente y el oriente.
The title of the thesis combines the concepts of city and novel. As regards city, the chosen ones are Barcelona and Shanghai: two cities very similar for their geographical situation, level of development and degree of importance in their respective countries, but at the same time with great differences, due to their belonging to cultures very different. The stories of both have parallel points: they pass during a period of rapid development, mainly at the beginning of the twentieth century, and later, the two cities similarly suffered the consequences of wars and passed the dark ages until the 70s. However, both the background and details of those events such as the change in the shape and spaces of the city, as well as the influence they exert on the novels in which they are represented, actually show us the difference not only of two different cities but also the mark of two cultures that are on two sides of the continent. Through the novels that take place in Barcelona and Shanghai of the twentieth century, the intention of this work is to investigate the representation in the novel of the spaces of two similar cities but that belong to two worlds, the west and the east.

La expansión de las áreas metropolitanas a nivel global ha repercutido en la vida cotidiana de sus residentes a través del aumento de las distancias que deben recorrer para realizar sus actividades diarias, afectando su calidad de vida y, a la vez, la sostenibilidad de estos territorios. No obstante, debemos preguntarnos también si: ¿existen otras características del entorno urbano construido que determinen el comportamiento espacial de las personas más allá de la estructura territorial?, ¿estos territorios pueden ser percibidos de diferente manera por sus residentes, dando lugar a distintos patrones de movilidad?, ¿existen diferencias según el perfil de la persona?, ¿cómo interactúan estos factores entre ellos? Con el objetivo de responder a estas preguntas, esta investigación pretende comprender la configuración de la dimensión espacial de la movilidad cotidiana en la Región Metropolitana de Barcelona. La hipótesis principal de esta tesis de que el espacio que utilizan los residentes en áreas metropolitanas está influenciado por la combinación de distintos factores como son las características del entorno construido, los procesos cognitivos y las características individuales de las personas. Para conseguirlo, se aprovechará las nuevas fuentes de datos provenientes de las Tecnologías de la Información y de la Comunicación (TIC), las cuales permiten, como nunca antes había sido posible, obtener información espaciotemporal altamente detallada del comportamiento espacial de las personas. Esta tesis doctoral se basada en cuatro casos de estudio, en forma de artículos científicos en revistas internacionales indexadas, que exploran el efecto de distintos condicionantes del comportamiento espacial. Los resultados obtenidos pueden informar futuras estrategias de planificación urbana orientadas a la reducción de la extensión espacial resultante de los patrones de movilidad cotidiana de los residentes en áreas metropolitanas.
The expansion of metropolitan areas globally has had an impact on the daily life of its residents through the increase in the distances they must travel to carry out their daily activities, which affects their quality of life and, at the same time, the sustainability of these territories. However, additional questions must be raised: Beyond the territorial structure, are there other characteristics of the urban built environment that determine the spatial behaviour of people? Can these territories be perceived differently by their residents, giving place to different patterns of mobility? Are there differences according to the individual profile of the residents? If these factors are determinant, how do they interact? In order to answer these questions, this research aims to understand the configuration of the spatial dimension of daily mobility in the Metropolitan Region of Barcelona. The main hypothesis of this thesis points that the space used by residents in metropolitan areas is influenced by the combination of different factors such as the characteristics of the built environment, cognitive processes and individual characteristics of people. To achieve this, new data sources obtained from Information and Communication Technologies (ICT) will be used, which allow to obtain highly detailed time-space information on the spatial behaviour of people as has never been before. This doctoral thesis is based on four case studies, in the form of scientific articles in indexed international journals, which explore the effect of different spatial behaviour conditioning factors. The results obtained can inform future urban planning strategies aimed at reducing the spatial extent resulting from the daily mobility patterns of residents in metropolitan areas.

La tesi es planteja com una aportació a l'estudi urbanístic de ciutats mediterrànies, que van créixer vinculades a rambles o rieres, l'exemple més significatiu el constitueixen les Rambles de Barcelona. L'objectiu de la tesi és analitzar el paper que han exercit les rambles en diferents períodes històrics, a partir de diferents funcions com a eix d’escorrentia, límit territorial, passeig o espai públic. La metodologia utilitzada va consistir en indagació literària, històrica i cartogràfica antiga de diferents ciutats mediterrànies vinculades a rambles. El material d'arxiu recopilat es va comparar amb fotografies satèl·lit i arxius digitals actualitzats en format CAD. La documentació obtinguda es complementa amb un estudi empíric basat en l'observació, realitzat a partir de visites de camp. La tesi està estructurada en tres capítols: En el primer, s'exposen les generalitats de les rambles, les formes de creixement urbà i intervencions en diferents ciutats mediterrànies. Es complementa aquest primer capítol amb dos annexos. L'annex I, descriu els antecedents de l'ús de les rambles en ciutats pròpies del desert com Shibam al Iemen i Jerash a Jordània. L'annex II descriu el creixement de ciutats mediterrànies on les rambles han estat el configurador principal de la forma urbana. A partir del capítol II, la tesi se centra en les Rambles de Barcelona. En aquesta ciutat, la història i creixement urbà han estat estretament vinculats i condicionats a les Rambles. Abans del segle XIII, la Rambla avançava pel pla sense afectar la ciutat emmurallada romana. Les Rambles van passar més tard a constituir-se com un límit territorial complementat amb les muralles que van ser demolides al segle XIX, igual que en diferents ciutats europees. L'enderroc es va basar en les teories higienistes i nous models de ciutat implementats pel Baró de Haussmann, a París i l'estudi d'Edwin Chadwick, a Londres. En el tercer capítol s'exposen les intervencions urbanes realitzades a les avingudes actualment denominades "les Rambles", que són un espai públic de traçat irregular, la morfologia de les quals denota la permanent presència de l'antiga riera. Certament, diferents autors entre els quals es destaquen geògrafs, periodistes i historiadors han estudiat l'evolució històrico-social d'aquest carrer. No obstant això, malgrat l'interès que han propiciat les Rambles, són escassos els estudis orientats per professionals de la urbanística pel que fa al seu caràcter com a espai públic. El material d'arxiu inèdit constitueix una de les principals aportacions de la tesi. El pla anònim del segle XVIII va permetre reconèixer la transformació de cada un dels trams de la Rambla un cop enderrocades les muralles. També s'analitzen les propostes de convertir la Rambla en bulevard en els anys 1863 i 1924. L' estudi de l'espai públic a les Rambles permetre reconèixer i valorar les diferents intervencions en l'arbrat, mobiliari, il·luminació i altres elements de l'espai públic, així com les seves característiques formals.
La tesis se plantea como una aportación al estudio urbanístico de ciudades mediterráneas, que crecieron vinculadas a ramblas o rieras, cuyo ejemplo más significativo lo constituyen las Ramblas de Barcelona. El objetivo de la tesis es analizar el papel que han desempeñado las ramblas en diferentes periodos históricos, a partir de diferentes funciones como eje de escorrentía, límite territorial, paseo o espacio público. La metodología utilizada consistió en indagación literaria, histórica y cartográfica antigua de diferentes ciudades mediterráneas vinculadas a Ramblas. El material de archivo recopilado se comparó con fotografías satelitales y archivos digitales actualizados en formato CAD. La documentación obtenida se complementa con un estudio empírico basado en la observación, realizado a partir de visitas de campo. La tesis está estructurada en tres capítulos: En el primero, se exponen las generalidades de las ramblas, las formas de crecimiento urbano e intervenciones en diferentes ciudades mediterráneas. Se complementa este primer capítulo con dos anexos. El anexo I, describe los antecedentes del uso de las ramblas en ciudades propias del desierto como Shibam en Yemen y Jerash en Jordania. El anexo II describe el crecimiento de ciudades mediterráneas donde las ramblas han sido el configurador principal de la forma urbana. A partir del capítulo II, la tesis se centra en las Ramblas de Barcelona. En esta ciudad, la historia y crecimiento urbano han estado estrechamente vinculados y condicionados a las ramblas. Antes del siglo XIII, la rambla avanzaba por el llano sin afectar la ciudad amurallada romana. Las Ramblas pasaron más tarde a constituirse como un límite territorial complementado con murallas que fueron demolidas en el siglo XIX, al igual que en diferentes ciudades europeas. El derribo se basó en las teorías higienistas y nuevos modelos de ciudad implementados por el Barón de Haussmann, en París y el estudio de Edwin Chadwick, en Londres. En el tercer capítulo se exponen las intervenciones urbanas realizadas en la calle actualmente denominada “las Ramblas”, que son un espacio público de trazado irregular, cuya morfología denota la permanente presencia de la antigua riera. Ciertamente, diferentes autores entre los que se destacan geógrafos, periodistas e historiadores han estudiado la evolución histórico-social de esta calle. Sin embargo, a pesar del interés que han propiciado las Ramblas, son escasos los estudios orientados por profesionales de la urbanística en lo referente a su carácter como espacio público. El material de archivo inédito constituye una de las principales aportaciones de la tesis. El plano anónimo del siglo XVIII, permitió reconocer la transformación de cada uno de los tramos de las Ramblas una vez demolidas las murallas. También se analizan las propuestas de convertir las Ramblas en bulevar en los años 1863 y 1924. El estudio del espacio público en las Ramblas permitió reconocer y valorar las distintas intervenciones en el arbolado, mobiliario, iluminación y demás elementos del espacio público, así como sus características formales.
This thesis is presented as a contribution to the study of urban Mediterranean cities that grew attached to streams or watercourses, whose most significant example is the Ramblas of Barcelona. The aim of the thesis is to analyze the role played by the streams in different historical periods, from different functions as runoff axis, territorial limit, promenade or public space. The methodology of the study consisted on a literary inquiry of ancient historical and cartographic materials from different Mediterranean cities linked to ramblas. The footage collected was compared with satellite photographs and digital files updated in CAD format. The documentation obtained was complemented by an empirical study based on observation, made from field visits. The thesis is divided into three chapters: The first chapter contains generalities about the streams, forms of urban growth and interventions in different Mediterranean cities. This chapter includes two annexes. Annex I describes the stream transformations in desert cities as Shibam in Yemen and Jerash in Jordan. Annex II describes the growth of some Mediterranean cities in which the stream has been the main configurator of the urban form. Chapter II focuses in the Ramblas of Barcelona. In this city, history and urban growth have been closely linked and conditioned by the streams. Before the thirteenth century, the stream crossed the field without affecting the Roman walled city. Later on, the Ramblas played the role of a territorial limit, supplementing the walls that were demolished in the nineteenth century, as in other European cities. The demolition was based on hygienists theories and new models of city implemented by Baron Haussmann in Paris and Edwin Chadwick in London. The third chapter contains a detailed study of the urban interventions performed on the street now called "Las Ramblas" that are today a public irregular space, whose morphology denotes the permanent presence of the old stream. Different authors, like geographers, journalists and historians have studied the historical and social evolution of this street. However, despite the great interest related to the Ramblas, there are a few studies targeted on its urban dimension, regarding their character as a public space. Unpublished archive material constitutes one of the main contributions of the thesis. An anonymous plan of the eighteenth century allowed to recognize the transformation of each of the sections of the Ramblas, once demolished the walls. The proposals to turn the Ramblas into a boulevard, in 1863, and again in 1924, are also discussed. Finally, the study of the Ramblas as a public space has led to evaluate different interventions in the furniture, lighting, trees and other elements of the public space, and their formal characteristics.

Aquesta tesi aborda la plaça de Lesseps de Barcelona a la manera d'una controvèrsia urbana. En lloc de concebre-la com una realitat autoevident en què s'hi esdevindria una dinàmica social previsible i continguda, l'èmfasi en la seva identitat controvertida, múltiple i relacional permet que alguns actors fenòmens i agències descurats en els estudis convencionals sobre espais públics puguin emergir en la recerca. D'aquesta manera, paviments, pendents topogràfics, processos participatius, infants, associacions veïnals, documents de planejament, biblioteques públiques, obres, trànsits rodats, disseny arquitectònic, elements ornamentals, etc. compartiran protagonisme en l'estudi d'un espai públic que, sobretot, revelarà la seva condició múltiple, heterogènia i contingent. El treball consta de tres capítols centrals acompanyats d'un capítol metodològic, una introducció, les conclusions i un dossier amb documentació cartogràfica. Partint d'una breu reflexió sobre la noció hegemònica d'espai públic existent a la Barcelona del canvi del mil·lenni, el capítol metodològic recorre a l'ANT (teoria de l'actor-xarxa), la NRT (teoria no-representacional) i el gir afectiu per tal de plantejar una conceptualització alternativa que no domestiqui l'espai públic. Al seu torn, el capítol I conté una reconstrucció històrica dels dos grans episodis de controvèrsia urbanística esdevinguts a la plaça de Lesseps contemporània. Conscient que, almenys des de la dècada de 1970, Lesseps arrossega l'estigma d'espai problemàtic, polèmic i conflictiu, vaig concebre el capítol com una oportunitat per examinar perquè aquest indret de Barcelona es va estabilitzar en l'imaginari col·lectiu de la ciutat com un espai gairebé maleït, un nyap per al qual semblava impossible trobar una solució satisfactòria que restaurés el consens urbanístic. Per la seva banda, el capítol II és un estudi de l'espai habitat de la plaça de Lesseps. Neix de la voluntat de mapificar les presències, descriure de manera detallada la vida quotidiana a la plaça i, d'alguna manera, fer visibles els diferents agençaments esdevinguts en un espai acabat de remodelar. Aquella "altra plaça Lesseps possible", defensada amb fermesa pel veïnat a començaments dels anys 2000, es veu confrontada amb una descripció exhaustiva de la seva quotidianitat espacial. Finalment, el capítol III desenvolupa algunes de les idees més fortes de la tesi. Part de les mancances que havia exhibit la formalització de la plaça de Lesseps des del punt de vista del consens i la convivència semblaven acomplir-se en la biblioteca Jaume Fuster, un equipament inaugurat en el perímetre de la plaça quatre anys abans de la darrera remodelació de Lesseps i que, segons els testimonis de les persones informants, havia assolit el consens des del començament. És en aquest capítol on algunes de les principals apostes teòriques de la tesi, a saber, l'agnosticisme ontològic, el gir afectiu i la capacitat d'agència d'allò no humà s'expressen amb major contundència. Mitjançant una aliança de la teoria de l'actor-xarxa amb la teoria no representacional, el capítol explora l'èxit de l'assemblatge bibliotecari a través de la noció d'afecte.
The present dissertation approaches Lesseps Square in Barcelona as an urban controversy. Rather than conceiving it as self-evident reality in which a predictable and continuous social dynamics would take place, the particular focus on the controversial, multiple and plural identity of the square allows the emergence –during the research– of some phenomena and agencies that are generally shadowed in conventional analyses on public spaces. In this way, paving, topographic inclination, participatory processes, children, neighborhood’s associations, planning documents, public libraries, roadwork, roadway transit, architectural design, ornamental elements, etc. are all protagonists in/of a study of a public space that intents to reveal the multiple, heterogeneous and contingent condition of such places. The study is constituted of three central chapters accompanied by a methodological chapter, an introduction, conclusions and a case file of cartographical documentation. Departing from a short reflection on the hegemonic notion of public space existing in Barcelona at the change of the millennium, the methodological chapter mobilizes ANT (Actor-Network-Theory), the NRT (Non-Representational-Theory) and the affective turn to build an alternative conceptualization that avoids domesticating public space. The first chapter includes an historical reconstruction of the two main episodes of planning controversy that took place at the contemporaneous Lesseps Square. Being aware that, at least from the ’70, Lesseps Square carries the stigma of being a problematic, polemic and conflictive place, I have conceived the chapter as an opportunity to find out why this particular site of Barcelona has sedimented into the collective imaginary of the city as a wicked space, a hole for which it seemed impossible to find a satisfactory solution that would restore the consensus. The second chapter represents a study of the lived space of Lesseps Square. Surging from the will of mapping the presences and describing in a detailed way the daily life of the square, it intends to shed light on the different “agencements that occurred in the recently remodeled space. That “other possible Lesseps Square” claimed firmly by the neighborhood at the beginning of the years 2000, is than confronted to an exhaustive description of its spatial everyday life. Finally the third chapter develops some of the strongest ideas of the thesis. Some of the lacks around consensus and conviviality, that the formalization of Lesseps Square clearly shows, seemed to be avoided in the Jaume Fuster library, an equipment inaugurated in the perimeter of the square four years before the last refurbishment and that, according to the testimonies of informants, had acquired the consensus from the beginning. It is in this chapter that the main theoretical challenges –namely ontological agnosticism, affective turn and non-human agencies– expressed themselves more directly. By means of the alliance between ANT and NRT, the chapter explores the assemblage of the library through the notion of affect.

Esta tesis doctoral se interroga sobre las interrelaciones existentes entre el espacio construido de la ciudad y las personas que lo habitan. Se busca desvelar las reciprocidades entre el entorno material urbano y las personas que lo utilizan. Para ello se elige el espacio público de Barcelona en sus componentes materiales y sociales como lugar de estudio privilegiado para producir la información etnográfica. Como método de trabajo se propone la observación participante a lo largo de tres “itinerarios etnográficos” por el espacio público barcelonés. Estos itinerarios estructuran la delimitación del espacio objeto de estudio que el investigador recorrerá andando. Los tres recorridos arrancan del centro histórico de la ciudad y culminan en los bordes del municipio atravesando numerosos barrios bajo el criterio de acceder a una diversidad urbanística y social. A partir del pensamiento teórico del sociólogo y filósofo Henri Lefebvre, se plantea el espacio urbano como una producción social, asociado por tanto a un modo de producción y reproducción dominante. Como modelo de análisis aplicable a la información producida, también se toma de Lefebvre su teoría de los tres momentos del espacio o “trialéctica espacial”. Esta tríada conceptual propone que el espacio se puede analizar por sus prácticas espaciales, sus representaciones del espacio y sus espacios de representación; o lo que es lo mismo: el espacio percibido, el espacio concebido y el espacio vivido. El trabajo de campo etnográfico y las fuentes de documentación secundaria se analizan bajo estos conceptos mostrando las interacciones resultantes como elementos de una dramaturgia de actores, intérpretes, escenario y bambalinas. El espacio público de Barcelona en los itinerarios etnográficos estudiados es el resultado del proceso continuo de interacción de los tres momentos del espacio. Esta tesis los ha identificado a través de la observación de sus usos y actividades sociales, su urbanismo y su arquitectura, sus signos y sus normativas…
This thesis questions the interrelationships between the city’s built spaces and people who inhabit it. It seeks to uncover the reciprocity between the urban physical environment and the people who use it. Barcelona is chosen as a public privileged space for ethnographic information production in their material and social elements. As a working method we propose participant observation over three "ethnographic itineraries" in Barcelona’s public spaces. These itineraries limit our object of study and are structured by the researcher walking procedure. The three walks start in the historical center and culminate at the edges of the city going through many neighbourhoods which provide for direct access to urban and social diversity. From the theoretical thinking of the sociologist and philosopher Henri Lefebvre, urban space is understood as a social production, therefore related to a dominant production and reproduction mode. Also, Lefebvre’s theory of the three stages of space or "space trialectics" is applied in analysing produced information. This conceptual triad suggests that space can be analyzed by their spatial practices, representations of space and spaces of representation, or similarly: perceived space, conceived space and lived space. The result of ethnographic fieldwork and secondary documentation sources are analyzed under these concepts showing the resulting interactions as a drama of actors, performers, stage and backstage elements. The public space in Barcelona, studied by the ethnographic itineraries, is the result of a continuous interaction process of the three moments of the space. This thesis has identified them through the observation of their habits and social activities, its urbanism and its architecture, their signs and their regulations.

Este trabajo de disertación doctoral tiene el objetivo de analizar la creación de las pautas de interacción socio-espacial en lugares públicos urbanos de tres sociedades contemporáneas: Barcelona, Austin y Saltillo. Para tal efecto, se eligió el tipo de espacio que apareciera en los tres contextos reconocido por sus usuarios, en mayor o menor medida, como lugar que tuviera las mismas características básicas: encuentro, descanso, ocio, convivencia o aislamiento de otros marcos privados. Tal lugar son las plazas. En Barcelona, el escenario de estudio fue la Placa de Catalunya y sus calles aledañas; en Austin fueron diversos escenarios del Centro de la Ciudad y principalmente, la explanada estudiantil de la Universidad de Texas en Austin; en Saltillo, el punto de observación y análisis se ubicó en la plaza vecinal de la Colonia Jardines de Valle. El proceso de elaboración de este documento es resultado de la metodología que se siguió para la recolección y el análisis de datos. Bajo el enfoque de la Teoría Fundamentada de Strauss y Corbin, del Interaccionismo Simbólico así como utilizando las herramientas propuestas por Lyn H. y John Lofland para el abordaje de los fenómenos urbanos en sus espacios públicos, este trabajo intenta desentrañar la lógica y las formas que explican la dinámica de la interacción pública urbana en las tres ciudades. Finalmente, en las conclusiones se presentan las variables que aparecen como constantes en la toma de decisiones de los usuarios de estos espacios así como las diferencias que, a partir del contexto económico, político y cultural de cada una de sus sociedades, generan en cada plaza y cada calle dinámicas particulares entre los grupos de usuarios en esa etapa espacio-temporal.
In this doctoral dissertation I intent to analyze the social interaction that takes place on urban public spaces located in three different societies: Barcelona, Austin and Saltillo. For such effect, I chose as scenario their most visited parks as well as the streets around these parks. This type of place appeared as a remarkable site for encounters, rest, leisure or to isolate from other private places. In Barcelona, I made fieldwork in Catalonia Square as well as in the streets around it. In Austin, I basically observed the Main Building Park at UT Austin. In Saltillo, I chose a small neighborhood park at Colonia Jardines de Valle. This work has been elaborated under the Strauss and Corbin approach on Grounded Theory as well as under Blumer’s Symbolic Interactionism. It also integrates research tools proposed by Lyn H. and John Lofland for the analysis of urban phenomena in its public spaces. Under this framework, I intent to present the logic and the forms that could explain the dynamics of public interaction in city parks. Conclusions are that some variables seem to be constantly in mind when users decide the strategies for approaching these places. Differences on uses and on symbolic interpretation in each urban park, seem to correspond to the actual socio-political context where they are placed.

Aquesta tesi tracta sobre la gestió de l’espai públic a Barcelona en la era neoliberal actual mitjançant tres perspectives. La primera, a nivell municipal, analitza la localització, la tipologia i la distribució de les inversions municipals en l’espai públic. La segona, la qual cobreix la escala de districte, estudia les transformacions de diferents espais i el seus dissenys actuals en Ciutat Vella i Nou Barris. La tercera, que aprofundeix en l’àmbit de les relacions socials, examina les conseqüències d’allò anterior en les conductes dels individus. Al llarg d’aquestes pàgines, es mostra com el mode de gestió municipal de l’espai públic ha prioritzat la producció econòmica sobre les formes de reproducció social, articulant els impulsos del capitalisme en Ciutat Vella y Barcelona, en general, i com en Nou Barris, es va passar d’una gestió paternalista amb finalitat política a dissenys homogeneïtzats als de la resta de la ciutat.
Esta tesis estudia la gestión del espacio público en Barcelona en la era neoliberal reciente mediante tres perspectivas. La primera, a nivel municipal, analiza la localización, la tipología y la distribución de las inversiones municipales en espacio público. La segunda, en la que se pasa a la escala de distrito, indaga sobre las transformaciones de diversos espacios y sus diseños actuales en Ciutat Vella y Nou Barris. La tercera, que se adentra en el ámbito de las relaciones sociales, examina las consecuencias de lo anterior en las conductas de los individuos. A lo largo de estas páginas se evidencia cómo el modo de gestión municipal del espacio público ha priorizado la producción económica sobre las formas de reproducción social articulando los impulsos del capitalismo en Ciutat Vella y, Barcelona en general, y cómo, en Nou Barris, se pasó de una gestión paternalista con fines políticos a diseños homogéneos como los del resto de la ciudad.
This thesis developments three perspectives about how the public space has been managed in the neoliberal era in Barcelona. First, it has been analysed how the local investments are localised, distributed and classified in the public space in Barcelona City. Second, the research shows how different areas the both districts, Ciutat Vella and Nou Barris, have been transformed and designed. Finally, the last analysis examines how the spatial transformations, mentioned above, have influenced upon the social relationship of the users in the studied areas. Municipal management about public space in Barcelona City increasingly articulates the impulses of capitalist production rather than social reproduction. This process is consolidated in Ciutat Vella but, also, in Barcelona City. In Nou Barris, a homogenised design, similar to the rest of the city, has replaced a more paternalist management of the space.

Els orígens de la premsa científica periòdica es remunten a les pràctiques de transmissió del coneixement emanades de la denominada República de les Lletres, en particular a les publicacions aparegudes dins les acadèmies reials o les societats erudites de l’Antic Règim. Pel que fa a la seva tipologia, les revistes mèdiques presentaven als inicis del segle XX una gran varietat, tant de format i periodicitat com de temàtica, de dependència institucional i d’especialització. Seu d’una potent indústria editorial, Barcelona esdevingué aleshores un dels centres més importants d’edició de publicacions mèdiques –llibres i revistes– en l’àmbit lingüístic del castellà. La Medicina Catalana. Portantveu de l’Occitània mèdica (LMC) és una revista representativa del catalanisme mèdic, i constitueix un fet particular dins el panorama científic de dos països europeus –França i Espanya– amb una llarga tradició centralista: l’aspiració de metges catalans i occitans, del Midi francès, a crear un espai propi –l’Occitània mèdica del subtítol de la revista– de comunicació científica, més enllà dels imperatius marcats pels Estats francès i espanyol. El primer número LMC va aparèixer l’octubre de 1933, coincidint amb l’autonomia universitària i la reforma del pla d’estudis de medicina de la Universitat de Barcelona, i l’entrada en vigor de l’oficialitat del català, que esperonà les publicacions i l’ús públic de la llengua autòctona. El seu director, el metge Leandre Cervera i Astor, al costat de l’editor Josep Miracle i Montserrat i amb Ismael Girard des de Tolosa de Llenguadoc, va aconseguir que la publicació es mantingués fins l’any 1939, quan les tropes franquistes van ocupar Barcelona i es van prohibir definitivament les publicacions en llengua catalana. Fent servir el català com a vehicle de comunicació, LMC donava cabuda en les seves pàgines a articles originals i també a resums, convenientment traduïts i comentats, d’articles prèviament publicats en revistes internacionals i en diferents llengües. Igualment, incloïa seccions, com ara “Occitània mèdica” i “Noticiari d’activitats”, que referien les activitats mèdiques realitzades, i també les programades, així com les novetats esdevingudes, en els territoris catalano-occitans, això és, el triangle geogràfic Alacant-Bordeus-Marsella, que comptava aleshores amb uns 10 milions d’habitants. LMC suposa l’existència, a Catalunya i a la seva àrea d’influència lingüística comprès el sud de França, d’un públic lector integrat per professionals de la medicina, i probablement d’altres sectors sanitaris, que actualitzava regularment els seus coneixements en català d’acord amb unes àrees temàtiques que es corresponien amb les especialitats mèdiques en ús. Va ser una publicació periòdica concebuda i dissenyada des de la tensió entre forces divergents, que tendien cap a la diversificació de les ciències mèdiques, i alhora forces convergents, que impedien la fragmentació en distintes professions sanitàries. Des del primer número, la subsistència de la revista depenia no tant dels potencials subscriptors com d’uns ingressos estables procedents de la publicitat, en especial de la indústria farmacèutica. La memòria d’aquesta tesi doctoral s’emmarca en una línia d’investigació, iniciada ara fa ja més d’un dècada, sobre la medicina a la Catalunya de la primera meitat del segle XX, una etapa on es va consolidar, sobretot a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, a més de l’anomenada medicina de laboratori i d'una àmplia oferta d’especialitats mèdiques, un potent sector editorial en l’àmbit de la medicina.
The origins of the scientific press back to regular practices knowledge transfer arising from the so-called “Republic of Letters”, between 1550 and 1750, in particular publications appeared in the royal academies or erudite societies of the Old Regime. Regarding its type, medical journals appeared in the early twentieth century and presented a variety of format and frequency of publication, themes, institutional departments and specializations. Barcelona, home of a powerful publishing industry, became one of the most important places for publications of medical journals, books and magazines in the field medicine and in spanish language. La Medicina Catalana. Portantveu de l’Occitània mèdica (LMC) is a representative journal of the ‘catalanisme mèdic’, and is a particular fact within the scientific scene of two European Countries, France and Spain, with a long centralized tradition: the aspiration of catalan and occitans doctors, from the french Midi, to create their own space - l'Occitània Medica, subtitle of the journal - of scientific communication beyond the imperatives set by the French and Spanish states. The first issue of LMC appeared in October 1933, coinciding with autonomy of university, the reform of the studies of medicine at University of Barcelona and the beginning of the official status of Catalan language, which promotes publications and public use of the native language. Its director, Dr. Leandre Cervera Astor, along with the editor and Josep Miracle Montserrat and Ismael Girard from Tolosa de Llenguadoc, achieved the publication stayed until 1939, when military troops of Franco occupied Barcelona and banned publications in catalan language. Using the catalan as a vehicle for communication, LMC gave place in its pages to original articles and abstracts, properly translated and commented, articles previously published in international journals and in different languages. Furthermore, LMC included sections such as "Occitània medica" and "Noticiari d’activitats ", which concerned medical activities carried out, and also planned, as well as news and medical informations occurred in the territories of Catalonia and Occitan, which is the geographical triangle Alacant-Bordeaus-Marsella, which had then about 10 million habitants. LMC implies the existence, in Catalonia and its area of language influence including the south of France, a readership audience composed of medical professionals, and probably of other health sectors, who regularly update their knowledge in catalan according to some areas of interest that corresponded with medical specialties in use. It was a periodical conceived and designed by the tension between divergent forces that tended towards diversification of medical sciences, and converging forces that prevented fragmentation of knowledge in different health professions. Since the first issue of the magazine livelihood depended not so much by potential subscribers as a source of economic entries, but from advertising especially in the pharmaceutical industry. This thesis is part of a research, which began more than a decade ago, about the medicine in Catalonia in the first half of the twentieth century, a period in which, especially in the city of Barcelona and its metropolitan area, the so-called laboratory medicine and a wide range of medical specialties were consolidated together with a powerful publishing sector in the field of medicine.

Las economías de aglomeración están transformando el mapa de distribución del empleo en las regiones metropolitanas y están condicionando los cambios en sus estructuras urbanas. Uno de sus más claros efectos es el impacto positivo sobre la productividad de las empresas, que buscan localizarse en un lugar específico como un instrumento competitivo para sus procesos productivos, interactuando así con los procesos de desarrollo del territorio. Estos fenómenos se estudian en la Provincia de Barcelona para el periodo 1991-2001, estudiando los sectores económicos intensivos en conocimiento ―sectores definidos por la OCDE, como Industrias de alta tecnología y servicios de conocimiento alto― por su intrínseca relación con la existencia de economías de aglomeración, además de las industrias textiles, actividad que históricamente ha caracterizado el desarrollo económico de esta región. El estudio se ha desarrollado en dos etapas; en la primera se estudia el proceso de transformación del mercado del empleo en los sectores y el periodo antes definidos, a partir de la información de los lugares de trabajo localizados (LTL) por municipio, de los censos estatales de 1991 y 2001 del Instituto Nacional de Estadística (INE). En la segunda etapa se ha hecho un análisis sobre los factores clave surgidos desde los ámbitos de la planificación pública que han propiciado la consolidación de estos sectores económicos. Es por ello que, mediante entrevistas personales en profundidad a técnicos de desarrollo económico y empresarial de algunos de estos municipios, se han detectado y analizado aquellas políticas, instrumentos y/o medidas que han sido implementadas por iniciativa de las propias entidades municipales y organizaciones supramunicipales, con el objetivo de consolidar dicho proceso. Los resultados sugieren que efectivamente ha habido un avance significativo en el crecimiento de la actividad económica de los sectores estudiados en la Provincia, y que este crecimiento responde en algunos de los casos estudiados a las políticas locales de promoción económica desarrolladas por las administraciones. Esta ponencia se presenta como parte de los resultados obtenidos en el proyecto CAEE The case for agglomeration economies in Europe Targeted Analysis 2013/2/1 del Programa ESPON 2013 de la Unión Europea, y en el que han participado, además de la Universidad Politécnica de Catalunya, la University of Manchester, la National University of Ireland y la Ecole Normale Supérieure Lettres Sciences Humaines, de Lyon. Agglomeration economies are transforming the map of distribution of employment in the metropolitan areas and are affecting the changes in urban structures. One of the clearest effects is the positive impact on productivity of firms that seek to locate in a specific place as a competitive tool for the productive processes, interact with the processes of regional development. These phenomena are studied in the Province of Barcelona for the period 1991-2001, studying the economic sectors in knowledge-intensive sectors defined by the OECD as high-tech industries and high-knowledge services for its intrinsic relation with the existence of economies agglomeration, in addition to the textile industry, an activity that has historically characterized the economic development of this Region. The study was conducted in two stages: the first examines the transformation of the employment market in the sectors and the period defined above, from the information workplace located (LTL) by municipality, the censuses of 1991 and 2001 the National Statistics Institute (INE). In the second stage has been an analysis of key factors arising from the fields of public planning which led to the consolidation of these sectors. That is why, through personal interviews in depth technical and business economic development of some of these municipalities have been detected and analyzed those policies, instruments and / or measures that have been implemented at the initiative of their own supra-municipal entities and organizations with the aim of strengthening this process. The results suggest that there has indeed been significant progress in the growth of economic activity in the sectors studied in the Province, and that this growth response in some of the cases to local economic promotion policies developed by governments. This paper is presented as part of the results obtained in the project CAEE The Case for Agglomeration Economies in Europe Targeted Analysis 2013/2/1 ESPON 2013. Programme of the European Union, and in which participated also Polytechnic University Catalunya, the University of Manchester, National University of Ireland and the Ecole Normale Supérieure Lettres Sciences Humaines, Lyon.

Els múltiples desplaçaments de persones, informació i mercaderies són els que defineixen l’època en la que ens trobem, una època altament tecnològica, dinàmica i, per alguns autors com Bauman (2007) o Sennet (2006) governada per una sensació d’incertesa vers el futur. Les possibilitats que el ràpid desenvolupament tecnològic posa en joc, implica noves lògiques, que difuminen les tradicionals fronteres d’espai i temps, convertint-ho tot en immediat, instantani i pròxim. És en aquesta situació on prenen força les inèrcies pròpies del predomini de fluxos i de la multiplicació de les interconnexions, que caracteritzen la societat de la informació i la comunicació (Castells, 1996, 1998). En consonància, les ciutats estan immerses en una intensa transformació per a adaptar-se als nous reptes i donar resposta a les noves ànsies i necessitats socials i econòmiques. La ciutat es redefineix per adequar-se i possibilitar els nous ritmes i estils de vida, doncs la societat és relaciona amb l’espai urbà d’una determinada manera, mentre que l’espai facilita un cert tipus de relació. Per nosaltres és en aquesta relació bidireccional on la ciutat pren forma i significació. Alguns autors com Shelly & Urry (2006) ens parlen del nou paradigma de la mobilitat segons el que les noves formes de vida serien regides per aquests constants trànsits de fluxos, tant de informacions o dades, com de persones o de mercaderies. Trobem en les ciutats múltiples espais que faciliten el trànsit de persones. Els espais de trànsit, han catalitzat les necessitats de mobilitat i han facilitat que és produeixin fets com la descentralització, la transformació del territori, la reducció de la percepció de les distàncies, etc. Els espais de trànsit, segons Vivas, Pellicer i López (2008), són emplaçaments urbans que faciliten els desplaçaments i la connexió entre diferents llocs, espais contemporanis que guarden coherència amb la mobilitat. Espais que han anat adquirint rellevància dins el context urbà i no només en són els vertebradors de les ciutats, sinó que també en són icones i indicadors de la seva potència. Alguns exemples d’aquests espais en són les andanes, els vestíbuls i els intercanviadors de trens i metros, aeroports, autopistes, àrees de serveis, algunes cadenes d’hotels i diversos vehicles com el tren, el metro, l’avió... Aquests espais s’han convertit en uns espais vitals en l’articulació de la xarxa urbana i social, uns espais en els que es posen de manifest característiques de la societat actual, com la mobilitat, l’homogeneïtzació, la vigilància, la globalització, l’anonimat... i que tenen conseqüències importants en l’organització i planificació de la ciutat. El nostre treball gira entorn d’aquests espais, els espais de trànsit, uns espais emblemàtics de la societat i la ciutat actual. Mitjançant la realització d’una etnografia urbana, hem observat la Barcelona actual i la seva transformació des del seu metro, un gran eix de mobilitat urbana, amb la finalitat d’entendre la ciutat i els seus usuaris/es. Amb el nostre treball volem oferir respostes a com es viu i es transforma la ciutat, alhora que volem mostrar alguns aspectes relacionats amb els dispositius de control i tecnològics, la forma de practicar i relacionar-se amb els espais urbans emergents, la incidència dels espais de trànsit en els processos de transformació de ciutats, entre altres aspectes. The important amount of people's journeys, information and objects, explains at the present time, a dynamic and technologic time. For some authors such as Bauman (2007) or Sennet (2006), this time is guided by the sensation of the uncertainty towards the future. The possibilities that fast development of new technologies imply new logics which stump the traditional borders of space and time, transforms everything into immediate, instantaneous and near. In this context appears a predominance of flows and multiplication of the interconnections, which characterize the society of the information and the communication (Castells, 1996, 1998). The cities are changing to adapt themselves to the new social, economic and politic demands. The city reinvents itself in order to adapt at modern, both time and ways of life. The society and the urban space have a bidirectional relation, and it is in that relationship where the city takes form and meaning. According to Urry (2007) “the mobility paradigm” explains the constant exchanges and journeys (of people, ideas, objects and information) which guides towards new ways of living and relationships. In this way, in today's city we find urban places which facilitates people’s journeys and the transformation of the urban space, the reduction of the perception of the distances or the decentralisation of the city, etc. Transitspaces catalyse the necessities of the mobility. Transit-spaces, for Vivas, Pellicer and López (2008) are urban spaces designed to facilitate people’s journeys and mobility; they are contemporaries spaces and built through an ongoing process of multiple complex and changing interactions. They are places that have assumed huge relevance and upon which the modern urban network is sustained, and at the same time, inform about the power of the city.Within a range of different transit spaces we find: underground train, train platforms, connecting passageways, airports, motorways, service stations, some hotel chains and different vehicles. These spaces are vital in connecting the urban and social network. In them are revealed the common determinations of modern society. Characteristics such as mobility, homogenisation, anonymity, vigilance, globalisation, acceleration... are present in these spaces. These characteristics produce important effects in the organization and design of the city. Our attention will focus on these spaces: transit-spaces. These places are becoming spacial and architectural points of reference, and they claim a central role through their design as identifying elements of modern cities and society. Our proposal for the investigation of urban spaces is the urban ethnography. With this technique we research about Barcelona and its transformation. The space selected is the Barcelona underground train systems, a vast network of urban mobility. Focusing our analysis on Barcelona underground we are responding to the fact that they are a privileged viewing point to observe contemporary urban life, city and citizens. With our work we want to offer answers to ways of living and changing the city, and at the same time, we want to explain some aspects regarding the control practices and technologic possibilities, the form of practice these spaces and the effects of these spaces in the transformation of the city, for example.