Gotowa bibliografia na temat „Recharge”
Utwórz poprawne odniesienie w stylach APA, MLA, Chicago, Harvard i wielu innych
Spis treści
Zobacz listy aktualnych artykułów, książek, rozpraw, streszczeń i innych źródeł naukowych na temat „Recharge”.
Przycisk „Dodaj do bibliografii” jest dostępny obok każdej pracy w bibliografii. Użyj go – a my automatycznie utworzymy odniesienie bibliograficzne do wybranej pracy w stylu cytowania, którego potrzebujesz: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver itp.
Możesz również pobrać pełny tekst publikacji naukowej w formacie „.pdf” i przeczytać adnotację do pracy online, jeśli odpowiednie parametry są dostępne w metadanych.
Artykuły w czasopismach na temat "Recharge"
He, Liang, Junru Zhang, Suozhong Chen, Manqing Hou i Junyi Chen. "Groundwater recharge pathway according to the environmental isotope: the case of Changwu area, Yangtze River Delta Region of China". Water Supply 22, nr 3 (7.12.2021): 2988–99. http://dx.doi.org/10.2166/ws.2021.422.
Pełny tekst źródłaWu, Peipeng, Lijuan Zhang, Bin Chang i Shuhong Wang. "Effects of Decaying Hydraulic Conductivity on the Groundwater Flow Processes in a Managed Aquifer Recharge Area in an Alluvial Fan". Water 13, nr 12 (11.06.2021): 1649. http://dx.doi.org/10.3390/w13121649.
Pełny tekst źródłaBouwer, Herman. "Issues in artificial recharge". Water Science and Technology 33, nr 10-11 (1.05.1996): 381–90. http://dx.doi.org/10.2166/wst.1996.0696.
Pełny tekst źródłaŠčajev, Patrik, K. Jarašiūnas, P. L. Abramov, S. P. Lebedev i A. A. Lebedev. "Optical Characterization of Compensating Defects in Cubic SiC". Materials Science Forum 740-742 (styczeń 2013): 401–4. http://dx.doi.org/10.4028/www.scientific.net/msf.740-742.401.
Pełny tekst źródłaMohammed, Shahad Shaker, Khamis Naba Sayl i Ammar Hatem Kamel. "Ground Water Recharge Mapping in Iraqi Western Desert". International Journal of Design & Nature and Ecodynamics 17, nr 6 (31.12.2022): 913–20. http://dx.doi.org/10.18280/ijdne.170612.
Pełny tekst źródłaNavarro-Farfán, María del Mar, Liliana García-Romero, Marco Antonio Martínez-Cinco, Mario Alberto Hernández-Hernández i Sonia Tatiana Sánchez-Quispe. "Comparison between MODFLOW Groundwater Modeling with Traditional and Distributed Recharge". Hydrology 11, nr 1 (11.01.2024): 9. http://dx.doi.org/10.3390/hydrology11010009.
Pełny tekst źródłaSinghal, Vijai, i Rohit Goyal. "A methodology based on spatial distribution of parameters for understanding affect of rainfall and vegetation density on groundwater recharge". European Journal of Sustainable Development 1, nr 2 (1.06.2012): 85. http://dx.doi.org/10.14207/ejsd.2012.v1n2p85.
Pełny tekst źródłaChiew, FHS, i TA Mcmahon. "Groundwater recharge from rainfall and irrigation in the campaspe river basin". Soil Research 29, nr 5 (1991): 651. http://dx.doi.org/10.1071/sr9910651.
Pełny tekst źródłaSurintanasarn, Atikom, Krisana Siralertmukul i Niyom Thamrongananskul. "Fluoride Recharge Ability of Resin-Based Pit and Fissure Sealant with Synthesized Mesoporous Silica Filler". Key Engineering Materials 751 (sierpień 2017): 586–91. http://dx.doi.org/10.4028/www.scientific.net/kem.751.586.
Pełny tekst źródłaLi, Wenliang, Qing Sun, Weiping Wang, Shisong Qu, Zhengxian Zhang i Qiaoyi Xu. "Effective water quantity of multi-source water recharging aquifers in Yufuhe River based on groundwater and surface water semi-coupled modelling". Water Supply 19, nr 8 (1.08.2019): 2280–87. http://dx.doi.org/10.2166/ws.2019.109.
Pełny tekst źródłaRozprawy doktorskie na temat "Recharge"
Konteatis, C. A. C. "Groundwater recharge studies". Thesis, University of Nottingham, 1987. http://ethos.bl.uk/OrderDetails.do?uin=uk.bl.ethos.381163.
Pełny tekst źródłaEden, Susanna, i Donald R. Davis. "Deciding to Recharge". Department of Hydrology and Water Resources, University of Arizona (Tucson, AZ), 1999. http://hdl.handle.net/10150/615798.
Pełny tekst źródłaEden, Susanna. "Deciding to Recharge". Diss., The University of Arizona, 1999. http://hdl.handle.net/10150/191242.
Pełny tekst źródłaFouty, Suzanne C. "Chloride mass balance as a method for determining long-term groundwater recharge rates and geomorphic-surface stability in arid and semi-arid regions, Whisky Flat and Beatty, Nevada". Thesis, The University of Arizona, 1989. http://etd.library.arizona.edu/etd/GetFileServlet?file=file:///data1/pdf/etd/azu_etd_hy0098_sip1_w.pdf&type=application/pdf.
Pełny tekst źródłaDowman, Charles E. "Measured temperature profiles to evaluate recharge In the semiarid southwest". Thesis, The University of Arizona, 2002. http://etd.library.arizona.edu/etd/GetFileServlet?file=file:///data1/pdf/etd/azu_etd_hy0203_sip1_w.pdf&type=application/pdf.
Pełny tekst źródłaSchwartz, Benjamin Farley. "Hydrogeophysical quantification of infiltration and recharge through soil-filled sinkholes using Time Domain Reflectometry and Electrical Resistivity Tomography". Diss., Virginia Tech, 2007. http://hdl.handle.net/10919/29748.
Pełny tekst źródłaPh. D.
Tubau, Fernández Isabel. "Assessment of groundwater recharge in urban areas". Doctoral thesis, Universitat Politècnica de Catalunya, 2016. http://hdl.handle.net/10803/392620.
Pełny tekst źródłaEn la ciudad de Barcelona y municipios ubicados sobre los terrenos deltaicos del río Besòs, el agua subterránea es un factor que se tiene en cuenta en la gestión urbana del ciclo del agua. La filtración de aguas subterráneas en edificios e infraestructuras obliga el drenaje de estas aguas, parte de las cuáles son vertidas a la red de alcantarillado. Sensibilizados por esta problemática las administraciones implicadas encargaron estudios hidrogeológicos para analizar las causas y plantear alternativas para el aprovechamiento de estos recursos, reducir los costes del tratamiento, así como minimizar los impactos que las aguas subterráneas y drenajes puedan causar a las infraestructuras y viceversa. A raíz de estos estudios y desde el año 2000, parte de éstas se destinan a usos municipales (riego de jardines y limpieza de calles). Posteriormente y debido a un período de sequía que afectó desde abril de 2007 a enero de 2009, la entidad gestora de los recursos hídricos de Cataluña (Agència Catalana de l'Aigua, ACA) planteó un mayor aprovechamiento de los recursos de agua subterránea en este entorno urbano. Esto requiere un buen conocimiento de las características hidrogeológicas del medio, de la disponibilidad y calidad de estos recursos, así como de disponer de las herramientas adecuadas para su evaluación y correcta gestión. Esta tesis se enmarca en este contexto. La recarga es uno de los aspectos más relevantes del balance hídrico en los sistemas acuíferos de zonas urbanas. La urbanización del territorio altera el ciclo hidrogeológico natural, la recarga directa de agua a los acuíferos por infiltración se reduce, disminuye la evapotranspiración y aparecen nuevas fuentes de recarga. En esta tesis se presenta, en primer lugar, una metodología para cuantificar la variabilidad espacial y temporal de la recarga en zona urbana. Las fuentes potenciales de recarga que se han considerado son: (1) infiltración directa de lluvia y de agua de escorrentía, (2) pérdidas del sistema de alcantarillado, (3) pérdidas de la red de abastecimiento y (4) otras fuentes específicas de recarga como la infiltración de agua de río o la intrusión marina, entre otras. El cálculo de la recarga se ha realizado inicialmente definiendo y aplicando ecuaciones analíticas bajo diversas hipótesis. Estos resultados se han evaluado en el contexto hidrogeológico mediante un modelo numérico de flujo y transporte en toda la zona de estudio. En segundo lugar se analiza la presencia en las aguas subterráneas de algunas sustancias potencialmente presentes en fuentes de recargas asociadas a entornos urbanos, y de las que se tiene relativo poco conocimiento de su introducción y evolución en los acuíferos. Estas substancias o sus productos de degradación pertenecen a los denominados "contaminantes orgánicos emergentes"; se tratan de compuestos químicos orgánicos empleados en la formulación de productos de uso cotidiano y muy extendido, como son productos farmacéuticos, emulsiones, productos para el cuidado e higiene personal, detergentes domésticos e industriales, plásticos, pesticidas y herbicidas, entre otros. Contaminantes orgánicos cuya evolución y comportamiento en las aguas subterráneas es más conocido, pueden degradarse mediante procesos naturales controlados principalmente por procesos de oxidación-reducción. Incluso se han desarrollado técnicas de estimulación in-situ capaces de acelerar estos procesos de atenuación natural sobre medios contaminados. Se presenta una metodología para la evaluación de porcentajes de mezcla e identificación de procesos hidroquímicos. Para ello se emplean procedimientos y herramientas estadísticas. Esta metodología se ha aplicado a las aguas del río Besòs y las aguas subterráneas de una zona piloto en el Delta del Besòs.
En la ciutat de Barcelona i municipis ubicats sobre els terrenys deltaics del riu Besòs, l’aigua subterrània és un factor que es té en compte en la gestió urbana del cicle de l’aigua. La filtració d’aigües subterrànies en edificis i infraestructures obliguen el seu drenatge, una part de les quals s’aboquen a la xarxa de clavegueram. Sensibilitzats per aquesta problemàtica els ajuntaments implicats van encarregar estudis hidrogeològics per analitzar les causes i plantejar alternatives per l’aprofitament d’aquests recursos, reduir els costos del tractament, així com minimitzar els impactes que les aigües subterrànies i drenatges poden causar a les infraestructures i viceversa. A arrel d’aquest estudis i des de l’any 2000, part d’aquestes aigües es destinen a usos municipals (reg de jardins i neteja de carrers). Posteriorment i degut a un període de sequera que va afectar des de l’abril de 2007 fins gener de 2009, l’entitat gestora dels recursos hídrics de Catalunya (Agència Catalana de l’Aigua, ACA) va plantejar un major aprofitament d’aquests recursos d’aigua subterrània en aquest entorn urbà. Això requereix un bon coneixement del medi hidrogeològic, de la disponibilitat i qualitat, així com de les eines adequades per a la seva correcta avaluació i gestió. Aquest és el context en que emmarca aquesta tesis. La recarrega és un dels aspectes més rellevants del balanç hídric en els sistemes aqüífers de zones urbanes. La urbanització del territori altera el cicle hidrogeològic natural, la recàrrega directa d’aigua als aqüífers per infiltració es redueix, disminueix l’evapotranspiració i apareixen noves fonts de recàrrega. En aquesta tesis es presenta, en primer lloc, una metodologia per a quantificar la variabilitat espaial i temporal de la recàrrega en zona urbana. Les fonts potencials de recàrrega que s’han considerat són: (1) infiltració directa de pluja i aigua d’escorrentia, (2) pèrdues del sistema de clavegueram, (3) pèrdues de la xarxa d’abastament i (4) altres fonts específiques de recàrrega com infiltració d’aigua del riu o intrusió marina, entre altres. El càlcul de la recàrrega s’ha realitzat inicialment definint i aplicant equacions analítiques sota diverses hipòtesis. Aquests resultats s’han avaluat en el context hidrogeològic mitjançant un model numèric de flux i transport en tota la zona d’estudi. En segon lloc, també en tota la zona d’estudi, s’analitza la presència en les aigües subterrànies d’algunes substàncies potencialment presents en fonts de recàrrega associades a entorns urbans, i de les que es té relativament poc coneixement de la seva introducció i evolució en els aqüífers. Aquestes substàncies o els seus productes de degradació pertanyen als denominats ‘contaminants orgànics emergents’; es tracten de compostos químics orgànics emprats en la formulació de productes d’ús quotidià i molt estès, com són productes farmacèutics, emulsions, productes per la cura e higiene personal, detergents domèstics i industrials, plàstics, pesticides y herbicides, entre altres. Contaminants orgànics, l’evolució i comportament dels quals en les aigües subterrànies és més conegut, poden degradar-se mitjançant processos naturals controlats principalment per processos d’oxidació-reducció. Inclús s’han desenvolupat tècniques d’estimulació in-situ capaces d’accelerar aquests processos d’atenuació natural sobre medis contaminats. En una línea preliminar de detecció de processos d’atenuació es presenta, en tercer lloc, una metodologia que permet l’avaluació de percentatges de mescla e identificació de processos hidroquímics. Aquesta empra procediments i eines estadístiques. Consisteix en (1) identificació de las potencials fonts de recàrrega, (2) caracterització de les fonts de recàrrega i les mescles d’aigua emprant espècies químiques, (3) selecció de les especies químiques que van a ser emprades en l’anàlisi i (4) càlcul dels percentatges de mescla i identificació de processos hidroquímics d’aquells que es separen de la línea de mescla. Aquesta metodologia s’ha aplicat a les aigües del riu Besòs i les aigües subterrànies d’una zona pilot en el Delta del Besòs.
Lai, Man-foon Vivian, i 黎萬寬. "Study of vegetation densities on groundwater recharge". Thesis, The University of Hong Kong (Pokfulam, Hong Kong), 2003. http://hub.hku.hk/bib/B44570053.
Pełny tekst źródłaCuthbert, Mark. "Hydraulic processes controlling recharge through glacial drift". Thesis, University of Birmingham, 2005. https://ethos.bl.uk/OrderDetails.do?uin=uk.bl.ethos.762417.
Pełny tekst źródłaChavez, Rodriguez Adolfo 1951. "Modeling mountain-front recharge to regional aquifers". Diss., The University of Arizona, 1987. http://hdl.handle.net/10150/191124.
Pełny tekst źródłaKsiążki na temat "Recharge"
Maliva, Robert G. Anthropogenic Aquifer Recharge. Cham: Springer International Publishing, 2020. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-030-11084-0.
Pełny tekst źródła1980-, Luthi Morgan, red. Wall-E: Recharge. Los Angeles, CA: BOOM Kids!, 2010.
Znajdź pełny tekst źródłaMahajan, Gautam. Ground water recharge. New Delhi: Ashish Pub. House, 1993.
Znajdź pełny tekst źródłaR, Scanlon Bridget, red. Estimating groundwater recharge. Cambridge: Cambridge University Press, 2010.
Znajdź pełny tekst źródłaVogt, Jay W. Recharge Your Team. Santa Barbara: ABC-CLIO, 2010.
Znajdź pełny tekst źródłaLerner, David. Groundwater recharge: A guide to understanding and estimating natural recharge. Hannover, West Germany: Heise, 1990.
Znajdź pełny tekst źródłaEverett, Lauren, red. Groundwater Recharge and Flow. Washington, D.C.: National Academies Press, 2019. http://dx.doi.org/10.17226/25615.
Pełny tekst źródłaTakashi, Asano, red. Artificial recharge of groundwater. Boston: Butterworth, 1985.
Znajdź pełny tekst źródłaTime to Recharge, Harper! New York: Dial Books, 2021.
Znajdź pełny tekst źródłaSt. Johns River Water Management District (Fla.). Central Florida Aquifer Recharge Enhancement Program: Phase 1-artificial recharge well demonstration project. Palatka, Fla: St. Johns River Water Management, 2006.
Znajdź pełny tekst źródłaCzęści książek na temat "Recharge"
Mauser, Wolfram, i Ralf Ludwig. "Groundwater Recharge". W Regional Assessment of Global Change Impacts, 195–200. Cham: Springer International Publishing, 2016. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-319-16751-0_24.
Pełny tekst źródłaNimmo, John, David A. Stonestrom i Richard W. Healy. "Aquifers: Recharge". W Fresh Water and Watersheds, 11–15. Second edition. | Boca Raton: CRC Press, [2020] | Revised edition of: Encyclopedia of natural resources. [2014].: CRC Press, 2020. http://dx.doi.org/10.1201/9780429441042-3.
Pełny tekst źródłaYang, Yuanyuan, i Cong Wang. "Recharge Scheduling". W SpringerBriefs in Electrical and Computer Engineering, 25–42. Cham: Springer International Publishing, 2015. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-319-17656-7_4.
Pełny tekst źródłaAkter, Aysha. "Groundwater Recharge". W Springer Water, 191–214. Cham: Springer International Publishing, 2022. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-030-94643-2_6.
Pełny tekst źródłaMaliva, Robert, i Thomas Missimer. "Wadi Recharge Evaluation". W Arid Lands Water Evaluation and Management, 293–327. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 2012. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-642-29104-3_13.
Pełny tekst źródłaMaliva, Robert, i Thomas Missimer. "Managed Aquifer Recharge". W Arid Lands Water Evaluation and Management, 559–630. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 2012. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-642-29104-3_23.
Pełny tekst źródłaBalek, J. "Groundwater Recharge Concepts". W Estimation of Natural Groundwater Recharge, 3–9. Dordrecht: Springer Netherlands, 1988. http://dx.doi.org/10.1007/978-94-015-7780-9_1.
Pełny tekst źródłaSpellman, Frank R. "Water Recharge 1". W The Science of Land Subsidence, 210–57. Boca Raton: CRC Press, 2024. http://dx.doi.org/10.1201/9781003461265-18.
Pełny tekst źródłaIwata, Kazuyuki. "Climate Policy in Transportation Sector: Role of Carbon Pricing". W Economics, Law, and Institutions in Asia Pacific, 61–78. Singapore: Springer Singapore, 2020. http://dx.doi.org/10.1007/978-981-15-6964-7_4.
Pełny tekst źródłaMaliva, Robert, i Thomas Missimer. "Recharge Concepts and Settings". W Arid Lands Water Evaluation and Management, 187–208. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 2012. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-642-29104-3_8.
Pełny tekst źródłaStreszczenia konferencji na temat "Recharge"
Wilson, K. D., i M. Tabatabaei. "Minimizing Parent-Child Effect in the Anadarko Basin Through Parent Recharges". W SPE Hydraulic Fracturing Technology Conference and Exhibition. SPE, 2024. http://dx.doi.org/10.2118/217818-ms.
Pełny tekst źródłaKundu, Tanmoy, i Indranil Saha. "Mobile Recharger Path Planning and Recharge Scheduling in a Multi-Robot Environment". W 2021 IEEE/RSJ International Conference on Intelligent Robots and Systems (IROS). IEEE, 2021. http://dx.doi.org/10.1109/iros51168.2021.9636078.
Pełny tekst źródłaLongo, Michela, Dario Zaninelli, Fabio Viola, Pietro Romano, Rosario Miceli, Massimo Caruso i Filippo Pellitteri. "Recharge stations: A review". W 2016 Eleventh International Conference on Ecological Vehicles and Renewable Energies (EVER). IEEE, 2016. http://dx.doi.org/10.1109/ever.2016.7476390.
Pełny tekst źródłaHuang, Yun, i Bradford P. Wilcox. "How Karst Features Affect Recharge? Implication for Estimating Recharge to the Edwards Aquifer". W 10th Multidisciplinary Conference on Sinkholes and the Engineering and Environmental Impacts of Karst. Reston, VA: American Society of Civil Engineers, 2005. http://dx.doi.org/10.1061/40796(177)21.
Pełny tekst źródłaCarlson, E. S., i J. C. Mercer. "Recharge Models for Devonian Shales". W SPE Eastern Regional Meeting. Society of Petroleum Engineers, 1991. http://dx.doi.org/10.2118/23423-ms.
Pełny tekst źródłaGoretti, Michele, Andrea Nicolini, Federico Rossi i Franco Cotana. "Noise Assessment of Bioethanol Fuelled Hybrid and Electric Postal Vehicles Equipped With a Kinetic Energy Recovery System". W ASME 2012 Noise Control and Acoustics Division Conference at InterNoise 2012. American Society of Mechanical Engineers, 2012. http://dx.doi.org/10.1115/ncad2012-0292.
Pełny tekst źródłaSánchez-Murillo, Ricardo. "Tracer hydrology of the data-scarce and heterogeneous Central American Isthmus". W I Congreso Internacional de Ciencias Exactas y Naturales. Universidad Nacional, 2019. http://dx.doi.org/10.15359/cicen.1.36.
Pełny tekst źródłaChowdhury, Sujan, Prithwi Raj Chakraborty, Alok Kumar Chowdhury i Md Liaz Mahamud Lemon. "Automated recharge of prepaid mobile phones". W 2012 15th International Conference on Computer and Information Technology (ICCIT). IEEE, 2012. http://dx.doi.org/10.1109/iccitechn.2012.6509779.
Pełny tekst źródłaCharan, Ankit Kumar, Shreyanjit Gupta, Sayanti Sarkar, Sayan Mitra i Subhabrata Banerjee. "IoT based Domestic Water Recharge System". W 2020 Third International Conference on Smart Systems and Inventive Technology (ICSSIT). IEEE, 2020. http://dx.doi.org/10.1109/icssit48917.2020.9214169.
Pełny tekst źródłaAllotta, Benedetto, Luca Pugi, Alberto Reatti i Fabio Corti. "Wireless power recharge for underwater robotics". W 2017 IEEE International Conference on Environment and Electrical Engineering and 2017 IEEE Industrial and Commercial Power Systems Europe (EEEIC / I&CPS Europe). IEEE, 2017. http://dx.doi.org/10.1109/eeeic.2017.7977478.
Pełny tekst źródłaRaporty organizacyjne na temat "Recharge"
Paradis, D., i N. Benoit. Groundwater recharge. Natural Resources Canada/ESS/Scientific and Technical Publishing Services, 2016. http://dx.doi.org/10.4095/298883.
Pełny tekst źródłaCuddy, S. Recharge offsetting - maintaining recharge in an urban environment. Natural Resources Canada/ESS/Scientific and Technical Publishing Services, 2017. http://dx.doi.org/10.4095/299766.
Pełny tekst źródłaAllen, D. M. Recharge and climate. Natural Resources Canada/ESS/Scientific and Technical Publishing Services, 2014. http://dx.doi.org/10.4095/296936.
Pełny tekst źródłaKirby, Stefan M., J. Lucy Jordan, Janae Wallace, Nathan Payne i Christian Hardwick. Hydrogeology and Water Budget for Goshen Valley, Utah County, Utah. Utah Geological Survey, listopad 2022. http://dx.doi.org/10.34191/ss-171.
Pełny tekst źródłaStone, William J. Phase III--Recharge study at the Navajo mine--Impact of mining on recharge. New Mexico Bureau of Geology and Mineral Resources, 1987. http://dx.doi.org/10.58799/ofr-282.
Pełny tekst źródłaFan, Mingyuan. Managed Aquifer Recharge in Mongolia: Policy Recommendations and Lessons Learned from Pilot Applications. Asian Development Bank, październik 2023. http://dx.doi.org/10.22617/brf230405-2.
Pełny tekst źródłaScanlon, B. R., R. C. Reedy i J. Liang. Recharge monitoring in an interplaya setting. Office of Scientific and Technical Information (OSTI), marzec 1999. http://dx.doi.org/10.2172/334236.
Pełny tekst źródłaZiari, Fred. Echo Meadows Project Winter Artificial Recharge. Office of Scientific and Technical Information (OSTI), grudzień 2002. http://dx.doi.org/10.2172/819758.
Pełny tekst źródłaGee, G. W. Recharge at the Hanford Site: Status report. Office of Scientific and Technical Information (OSTI), listopad 1987. http://dx.doi.org/10.2172/5539519.
Pełny tekst źródłaFayer, M. J., i T. B. Walters. Estimated recharge rates at the Hanford Site. Office of Scientific and Technical Information (OSTI), luty 1995. http://dx.doi.org/10.2172/10122247.
Pełny tekst źródła