Rozprawy doktorskie na temat „Orígenes humanos”

Kliknij ten link, aby zobaczyć inne rodzaje publikacji na ten temat: Orígenes humanos.

Utwórz poprawne odniesienie w stylach APA, MLA, Chicago, Harvard i wielu innych

Wybierz rodzaj źródła:

Sprawdź 22 najlepszych rozpraw doktorskich naukowych na temat „Orígenes humanos”.

Przycisk „Dodaj do bibliografii” jest dostępny obok każdej pracy w bibliografii. Użyj go – a my automatycznie utworzymy odniesienie bibliograficzne do wybranej pracy w stylu cytowania, którego potrzebujesz: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver itp.

Możesz również pobrać pełny tekst publikacji naukowej w formacie „.pdf” i przeczytać adnotację do pracy online, jeśli odpowiednie parametry są dostępne w metadanych.

Przeglądaj rozprawy doktorskie z różnych dziedzin i twórz odpowiednie bibliografie.

1

Scotto, Benito Pablo. "Los orígenes del derecho al trabajo en Francia (1789-1848)". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2019. http://hdl.handle.net/10803/668066.

Pełny tekst źródła
Streszczenie:
El derecho al trabajo, que forma parte de la teoría socialista de Charles Fourier, adquiere en 1848 un nuevo sentido. Louis Blanc, el principal representante del socialismo jacobino del XIX francés, hace entonces una interpretación de ese derecho que conecta con el programa de economía política popular teorizado por Robespierre durante la Revolución Francesa. En ambos casos, la limitación de las grandes concentraciones de propiedad se considera una condición indispensable para avanzar hacia una sociedad en la que todos puedan trabajar en libertad y vivir con dignidad.
The right to work, which is part of Charles Fourier's socialist theory, acquires a new meaning in 1848. Louis Blanc, the main figure of French Jacobin socialism in the 19th century, makes then an interpretation of this right that recalls the popular political economy programme theorized by Robespierre during the French Revolution. In both cases, the limitation of large concentrations of property is an indispensable condition for moving towards a society in which everyone is able to work in freedom and to live with dignity.
Style APA, Harvard, Vancouver, ISO itp.
2

Álvarez, Correa Lily. "Catastro de propiedad en Chile: orígenes y evolución". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/145497.

Pełny tekst źródła
Streszczenie:
La Tesis expone de forma diacrónica la evolución del catastro de propiedad y la tasación de esta misma entre mediados del siglo XVI hasta la actualidad en Chile. La investigación permitió definir a través de la revisión de fuentes primarias y secundarias la evolución que tuvo el registro predial y el consiguiente pago del impuesto territorial. Se presenta una visión global del avance del catastro predial a escala nacional, sustentada en información relevante que aportó al estudio. Si bien son numerosas las instituciones involucradas en dicho proceso, así como las diversas leyes que se dictaron y se actualizaron acorde a las necesidades del momento, es posible identificar un interés desde el Estado por desarrollar esta labor. El estudio permitió comprobar la existencia de un registro predial desde la llegada de los conquistadores al territorio nacional y que la propiedad tuvo un valor y tasación al momento de asignarla como compensación por las labores efectuadas. Posterior a esta etapa se evidencia la valorización de la propiedad por parte de los usos y sus rendimientos económicos, generándose disputas entre los vecinos involucrados, por problemas de deslindes prediales que se suscitaban por sus parcelaciones. Paralelamente, el naciente Estado republicano necesitó catastrar los recursos del país para conocer sus recursos con cierta exactitud y para ello se ve en la necesidad de contratar a inicios del siglo XIX a una sucesión de científicos europeos, especialmente franceses, para que ayudaran al levantamiento cartográfico y así identificar y expandir el conocimiento de la nación. Hacia finales del siglo XIX y comienzos del siglo XX se diseñan instituciones públicas que con la finalidad de fortalecer al conocimiento y tasación predial, entre ellas destacan la Oficina de Mensura de Tierras, el Servicio de Impuestos Internos, el Instituto Geográfico Militar, el Ministerio de Bienes Nacionales y el Sistema Nacional de Coordinación de Información Territorial, cada una con labores específicas al aporte del catastro de propiedad. Así como una serie de leyes que abordan el avalúo y la tasación predial. Se suma a las entidades la labor que realizan los municipios en el desarrollo de esta actividad. El municipio de Santiago es puesto en el centro del análisis porque es el caso que ostenta ser el ejemplo que representa la evolución de los sistemas catastrales desde la fundación hasta el día de hoy. Se concluye que es posible constatar un interés constante por parte del Estado por valorar la propiedad en diferentes períodos de la historia del país, complejizado dicha actividad por el desconocimiento que se tenía de las características del territorio que comprendía la nación y por la necesidad de tener un catastro predial unificado, que diese cuenta de un modo efectivo de los usos y actividades que puedan servir de modo efectivo a las arcas fiscales
The thesis describes in a diachronic way the evolution of the property cadastre and its appraisal, between half of XVI century until the current time in Chile The research enabled the definition - trough the review of primary and secondary sources – of the evolution that had the land registry and the subsequent payment of territorial tax. It is also introduced a global overview of the progress of land cadastre, at national level and supported by the relevant information that contributed to this research. Besides of the many institutions that are involved in this process - the same as Laws issued and updated according to the needs of the moment - it is also possible to identify an interest from the State to develop this work. The research proved the existence of a land registration from the arrival of conquerors to the national territory, and also the evidence that the land was appraised at the time of its distribution, as a way of compensation for the work performed. Later there is the evidence of the land value according to its uses and economic performance; and debates among the involved neighbours, due to problems related to land boundaries that arose during its subdivisions. In parallel, the arising Republican State needed to cadastre the national resources with some accuracy, and for this reason European scientists were hired in the early nineteenth century, especially French ones, to assist the mapping, identification and expansion of the knowledge about the nation. By the late nineteenth century and early twentieth there were public institutions created to strengthen the land knowledge and its appraisal; among them are outstanding: The Mensuration Land Office, The National Tax Office, The Military Geographic Institute, The Ministry of National Goods and the National Department for the Coordination of Land Information, each one with specific tasks to contribute with land cadastre works. In addition to these organizations there is a Municipal action related to the development of this activity. The Municipality of Santiago is placed in the center of the analysis because it represents the example of the evolution of cadastral systems from its founding to current days. Finally the conclusion is that it is s possible to find along history a constant interest of the State for appraising properties, making this activity a more complex process due to the lack of knowledge about the characteristics of the land that formed the nation and by the need of a unified cadaster, which could have shown in an effective way the uses and activities that may have contributed effectively to the State incomes.
Style APA, Harvard, Vancouver, ISO itp.
3

Aulet, Jaume 1959. "Josep Carner i els orígens del noucentisme". Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 1989. http://hdl.handle.net/10803/4836.

Pełny tekst źródła
Streszczenie:
L'objectiu de la investigació és l'estudi dels orígens del Noucentisme literari català entre 1901 i 1906, aproximadament. L'estudi se centra en la figura de Josep Carner, però fa referència també als altres components del seu grup intel·lectual (principalment Jaume Bofill, Rafael Masó, Joan Alzina i Emili Vallès). Així mateix, s'estableix relació amb altres futurs noucentistes (com Eugeni d'Ors) que provenen d'orígens diferents. Les conclusions fonamentals són les dues següents:
a) Hi ha prou proves que demostren que existeix un grup intel·lectual liderat per Carner que exerceix una influència considerable en el panorama literari del moment. És un grup que, entre 1901 i 1906, passa per unes fases diferenciades de confluència, consolidació, expansió i reestructuració.
b) El seguiment de les actuacions del grup permet destriar una doble evolució estètica i ideològica que condueix fins al Noucentisme. L'estètica passa dels models vuitcentistes a la selecció d'entre allò que ofereix el Modernisme i que explica la configuració d'una poètica que tindrà un gran rendiment en els anys immediatament posteriors. La ideològica, amb el catalanisme i el cristianisme com a constants, passa del model de Torras i Bages al de Prat de la Riba. Aquesta doble evolució conflueix el 1905, moment en què, per tant, ja queden formulats uns pressupòsits que Ors batejarà el 1906 com a Noucentisme.
The aim of the investigation is the study of the origins of literary Catalan Noucentisme between 1901 and 1906 approximately. The study focuses on Josep Carner, and marginally on the members of his intellectual group (especially Jaume Bofill, Rafael Masó, Joan Alzina and Emili Vallès). The relation with other future noucentistes (like Eugeni d'Ors) is not excluded, either. The basic conclusions are:
a) There is enough evidence to prove that there is an intellectual group leader by Carner that exerts considerable influence on the literary scene of the time. It's a group that, between 1901 and 1906, passes through four distinct phases: confluence, consolidation, expansion and restructuring
b) The study of the actions of the group allows us to distinguish a double aesthetic and ideological evolution that takes us to Noucentisme. The aesthetic evolution goes from the eightteenth-century models to the selection from that Modernisme can offer, and witch explains de configuration of a theory of poetry that will be very efficient in the immediately following years. The ideological evolution, with Catalanism and Christianism as constants, goes from the model of Torras i Bages of Prat de la Riba. This double process becomes a single one in 1905, by which time a whole theoretical programme, which in 1906 Eugeni Ors will call Noucentisme, is already formulated.
Style APA, Harvard, Vancouver, ISO itp.
4

González, Silvestre Luz. "Amor contemplativo en los orígenes de Occidente. Un estudio sobre la necesidad humana del amor". Doctoral thesis, Universitat Internacional de Catalunya, 2013. http://hdl.handle.net/10803/108342.

Pełny tekst źródła
Streszczenie:
La tesis es una contribución a la noción de amor que está en las raíces culturales y espirituales de occidente, desde un enfoque de su necesidad humana. El estudio tiene como objetivo analizar el amor contemplativo en las nociones de: la armonía de Pitágoras; la verdad y el autoconocimiento de Sócrates; el amor y la belleza de Platón; y, la excelencia humana y la felicidad de Aristóteles. Se expone el modo en que los rasgos esenciales demuestran que el amor contemplativo es una necesidad del ser humano y se comprueba que las diversas nociones en los autores estudiados comparten esos elementos esenciales.
Style APA, Harvard, Vancouver, ISO itp.
5

Cruells, Banzo Walter. "Orígens, emergència i desenvolupament de la ceràmica Halaf a Síria". Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2006. http://hdl.handle.net/10803/32155.

Pełny tekst źródła
Streszczenie:
Aquesta tesi ha estat presentada sota la forma de compendi de publicacions i és el resultat de 15 anys de investigacions arqueològiques al Pròxim Orient centrats en tres grans projectes d’excavació: els jaciments de Tell Halula i Tell Amarna a la vall de l’Eufrates i el de Chagar Bazar a la del Khabur. La tesi s’estructura en tres grans apartats: Un primer on es plantejen de manera sintètica les problemàtiques entorn de la cultura Halaf amb un resum crític a quasi un segle d’excavacions a Mesopotàmia del nord i un balanç actualitzat sobre les grans qüestions plantejades sobre el període Halaf . Un segon apartat, i central, compren una sèrie de 16 publicacions monogràfiques, en base a recerca arqueològica inèdita, realitzades a cada un dels jaciments i el tercer presenta les conclusions on es comenten les noves aportacions especialment sobre els orígens, la periodització i la cronologia Halaf. La cultura Halaf, centrada en el VI mil·lenni cal BC, presenta en la seva bibliografia tradicional uns dèficits considerables especialment sobre aspectes tant importants com son els seus orígens i les seves modalitats de desenvolupament. Malgrat la dificultat que suposa la confrontació dels models teòrics, molts d’ells sorgits de la antropologia, amb les realitats de les dades arqueològiques dels diferents jaciments estudiats, es presenten documents arqueològics nous, especialment ceràmics, recolzats pels treballs recents sobre el terreny amb noves seqüències estratigràfiques que representen la base de les noves hipòtesis. El resultat de les anàlisis dels conjunts ceramics (més de 60000 fragments) a nivell macroscòpic, tecnològic, morfològic, tipològic i estilístic, portades a terme als conjunts dels jaciments de Tell Halula, Tell Amarna i Chagar Bazar, conforma els catàlegs complets de formes ceràmiques per a cada una de les fases Halaf que es proposen. L’estudi incorpora així mateix una aproximació a les diferències regionals observades entre les valls del Eufrates i del Khabur. Una de les aportacions mes significatives de la tesi és la documentació d’una fase Proto-Halaf (datable de inicis del VI mil·lenni cal BC) caracteritzat per unes produccions ceràmiques inèdites i complexes com les de tipus Samarra o les “Orange wares”. Aquesta fase, d’evolució lenta i gradual de les tradicions del final del període Pre-Halaf, connecta amb les primeres produccions típiques Halaf. Aquesta nova fase ens permet proposar, contràriament a una bona part de la bibliografia tradicional, un model poligenista per als orígens del Halaf. Així mateix les llargues i completes seqüències estratigràfiques obtingudes, juntament amb els materials ceràmics associats, permeten proposar un nou marc de periodització per al Halaf mes d’acord amb les dades de registre obtingudes. Aquest es basa en dos grans estadis: Halaf A, o període de formació, i Halaf B, o de desenvolupament i plenitud de la cultura Halaf. Finalment es proporciona una actualització de la majoria de datacions absolutes per C14 disponibles que juntament amb les obtingudes als jaciments presentats proporcionen un marc cronològic per al Halaf d’uns 600 anys a partir de la fase Proto-Halaf (entorn el 6200/6100 cal BC) fins el període Halaf mes recent (entorn als 5600/5400 cal BC).
Esta tesis ha sido presentada bajo el formato de compendio de publicaciones y es el resultado de 15 años de investigaciones arqueológicas en el Próximo Oriente centrados en tres grandes proyectos de excavación: los yacimientos de Tell Halula y Tell Amarna en el valle del Eufrates y el de Chagar Bazar en el del Khabur. La tesis se estructura en tres grandes apartados: Un primero donde se plantean de manera sintética las problemáticas en torno a la cultura Halaf con un resumen crítico a casi un siglo de excavaciones en Mesopotámia del norte y un balance actualizado sobre las grandes cuestiones planteadas sobre el periodo Halaf. Un segundo apartado, y central, comprende una serie de 16 publicaciones monográficas, en base a investigaciones arqueológicas inéditas, realizadas en cada uno de los yacimientos y el tercero presenta las conclusiones donde se comentan las nuevas aportaciones especialmente sobre los orígenes, la periodización y la cronología Halaf. La cultura Halaf, centrada en el VI milenio cal BC, presenta en su bibliografía tradicional unos déficits considerables especialmente sobre aspectos tan importantes como son sus orígenes y sus modalidades de desarrollo. A pesar de la dificultad que supone la confrontación de los modelos teóricos, muchos de ellos surgidos de la antropología, con las realidades de los datos arqueológicos obtenidos en los diferentes yacimientos estudiados, se presentan documentos arqueológicos nuevos, especialmente cerámicos, complementado por los trabajos recientes sobre el terreno con nuevas secuencias estratigráficas que representan la base de las nuevas hipótesis. El resultado de los análisis de los conjuntos cerámicos (más de 60000 fragmentos) a nivel macroscópico, tecnológico, morfológico, tipológico y estilístico, llevados a cabo en los conjuntos de los yacimientos de Tell Halula, Tell Amarna y Chagar Bazar, conforma los catálogos completos de formas cerámicas para cada una de las fases Halaf que se proponen. El estudio incorpora asimismo una aproximación a las diferencias regionales observadas entre los valles del Éufrates y del Khabur. Una de las aportaciones más significativas de la tesis es la documentación de una fase Proto-Halaf (datable a inicios del VI milenio cal BC) caracterizado por unas producciones cerámicas inéditas y complejas como las de tipo Samarra o las "Orange ware". Esta fase, de evolución lenta y gradual de las tradiciones del final del período Pre-Halaf, conecta con las primeras producciones típicas Halaf. Esta nueva fase nos permite proponer, contrariamente a una buena parte de la bibliografía tradicional, un modelo poligenista para los orígenes del Halaf. Asimismo las largas y completas secuencias estratigráficas obtenidas, junto con los materiales cerámicos asociados, permiten proponer un nuevo marco de periodización para el Halaf mes de acuerdo con los datos de registro obtenidos. Este se basa en dos grandes estadios: Halaf A, o periodo de formación, y Halaf B, o de desarrollo y plenitud de la cultura Halaf. Finalmente se proporciona una actualización de la mayoría de dataciones absolutas para C14 disponibles que junto con las obtenidas en los yacimientos presentados proporcionan un marco cronológico para el Halaf de unos 600 años a partir de la fase Proto-Halaf (alrededor del 6200/6100 hay BC ) hasta el período Halaf más reciente (en torno a 5600/5400 cal BC).
The thesis has been presented as a compendium of publications and it is the result of 15 years of archaeological investigations in the Near East linked to three large digging projects: the sites of Tell Halula and Tell Amarna in the Euphrates valley and Chagar Bazar in the Khabur. The thesis then is organised in three great parts: A first one where in a synthetic way the problematic about the Halaf culture are exposed including a critical resume to a nearly a century of archaeological excavations in northern Mesopotamia. An actualised balance about main subjects related to the Halaf and especially on the origins, the periodization and social organisation. A second part, and central one, comprises a series of 16 monographic publications, based on unpublished archaeological data, made in each one of the sites and the third, and final part, makes reference to the conclusions and new proposals about the origins, the periodization and the chronology of the Halaf. The Halaf culture has a span of time of first half of VI millennium cal BC, and general bibliography presents great deficiencies especially concerning origins and its development variables. In spite the difficulties found when comparing theoric models, most of them coming from the anthropology, with the results obtained in the studied sites, we suggest new archaeological data, especially ceramics, linked to the recent field works with new stratigraphic sequences which represent the basis of the new hypothesis. The technological, morphological, typological and stylistical macroscopic analysis of the pottery made at Tell Halula, Tell Amarna and Chagar Bazar has given a large and complete catalogues of shapes related to the different Halaf phases proposed. The study also proposes a first approximation to the regional differences observed in between the Euphrates and the Khabur valleys. One of the most significant contributions of the thesis is to document the existence of a Proto-Halaf phase (datable of beginning of VI millennium cal BC) which is characterised by a new set of potteries like “Samarra” or “Orange ware”. This new phase which connects directly with the traditions found at the end of the Pre-Halaf period with the origins of the Halaf has been discovered at Tell Halula and at Chagar Bazar this stage represents its first human occupation with traditions derivate from de Samarra and Hassuna cultures. This new phase allow us to suggest, contrary to a large traditional bibliography, a polygenist model for the Halaf origins. On the other hand the large and complete stratigraphic sequences obtained as well as the ceramic remains associated allow us to propose a new periodization frame for the Halaf. This is structures in two great horizons: Halaf A, or formative period and Halaf B, of development. Halaf A is represented by Proto-Halaf phase and a new one named primitive Halaf. Halaf B is related to the traditional tripartite sequences of the Halaf (Early, middle and late Halaf) designed during the forties and used with no questioning up to the end of last century. Finally an actualised chart of absolute dates (C14) is offered and together with the ones coming from our sites give a new chronological frame for the Halaf of about 600 years, from a Proto-Halaf phase (about 6200/6100 cal BC) up to the most recent Halaf (about 5600/5400 cal BC).
Style APA, Harvard, Vancouver, ISO itp.
6

Oller, Guzmán Marta. "Orígenes y desarrollo del culto de Aquiles en la Antigüedad: Recogida y análisis de fuentes". Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2004. http://hdl.handle.net/10803/5543.

Pełny tekst źródła
Style APA, Harvard, Vancouver, ISO itp.
7

del, Río Morillas Miguel A. "De la extrema derecha neofranquista a la derecha conservadora: los orígenes de alianza popular (1973-1979)". Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2013. http://hdl.handle.net/10803/120547.

Pełny tekst źródła
Streszczenie:
La presente tesis doctoral propone un análisis de los orígenes de uno de los movimientos reformistas franquistas liderados por Manuel Fraga Iribarne, que acabarían constituyendo la plataforma neofranquista de Alianza Popular (AP) en octubre de 1976. En este sentido, el objetivo de la presente investigación se focaliza en comprender la anomalía de la derecha española y del sistema político español en su conjunto, considerando que se trata del único país occidental europeo en el que, el partido vertebrador de la derecha procede de la extrema derecha. Entendemos por ésta una Alianza Popular cuyo signo de identidad fundamental, cuya percepción por la opinión de 1976 y los electores de 1977, fue la lealtad a la obra del régimen de Franco y la reticencia a abrir un periodo constituyente que llegara a deslegitimar la dictadura y a establecer, como valores propios de la España constitucional, los de la democracia vigente en la Europa posterior a la II Guerra Mundial y no los de la simple apertura realizada y controlada por un régimen autoritario. El cuerpo central de la investigación se enmarca en el surgimiento de AP como consecuencia de la división del reformismo franquista, a partir del fracaso del primer gobierno de la monarquía (diciembre de 1975-julio de 1976), y por la integración coherente hacia posiciones englobadas en la extrema derecha neofranquista de su líder, Manuel Fraga -desplazamiento en el que resultó fundamental la captura del gobierno por el reformismo «suarista» que desembocó en la Unión de Centro Democrático (UCD)-. A ello también habría que añadirle el nacimiento de la plataforma aliancista como un proceso de confluencia de diversos proyectos reformistas limitados e institucionalizados que tenían su origen en el marco asociativo nacido en las estructuras del Movimiento Nacional de 1974-1975, los cuales han sido infravalorados en los estudios sobre AP. Asimismo, queremos enfatizar los campos y procesos político-sociales que provocaron la transformación de la plataforma aliancista de origen neofranquista en una fuerza de carácter liberal-conservador, en aras del pragmatismo político y de la supervivencia política, delimitada por el acatamiento -a regañadientes- y la participación crítica en el proceso constitucional que acabaría canalizado en la Constitución de 1978. Este proceso «evolutivo» está determinado por el alejamiento de sus orígenes, enmarcados en la extrema derecha neofranquista «evolutiva» -en tanto que evolutiva del régimen- y «anticonstitucionalista» -en tanto que contraria a un proceso constituyente-, y su consolidación como fuerza englobada en la derecha extrema «constitucionalista» y posteriormente como manifestación de una derecha de carácter liberal-conservadora. En este sentido, planteamos la necesidad de entender la evolución de la extrema derecha neofranquista de carácter nacional-populista -AP- como eje a tener en cuenta, cuando pretendamos interpretar y analizar la construcción de la democracia española, así como para llegar a contextualizar las características culturales autoritarias y antidemocráticas de la actual derecha española -nacida de una parte del reformismo franquista-. Se trata, en definitiva, de apuntar aquí, en el examen del proceso de su formación, los fundamentos de la peculiaridad de la derecha española, más allá de los elementos coyunturales -entre los que, sin duda, se encuentra el endurecimiento de las posiciones generales del conservadurismo desde comienzos del siglo XXI-, para considerar la lejanía de la cultura política conservadora española con respecto a sus homólogos europeos.
This thesis proposes an analysis of the origins of one of the Francoist reformist movements led by Manuel Fraga Iribarne, who would end up forming the neofranquista platform of the Popular Alliance (AP) in October 1976. In this regard, the objective of the present research focuses on understanding the anomaly of the Spanish Right and the Spanish political system as a whole, taking into consideration the fact that it is the only Western European country where the Right Party comes from the Far Right by means of unification process. We are referring to a Popular Alliance whose sign of fundamental identity, according to the opinion and perception of voters in 1976 and 1977, was loyalty to the work of the Franco's regime and the reluctance to open a constituent period which came to delegitimize the dictatorship and to establish in the constitutional Spain those eigenvalues of democracy that could be found in the post World War II Europe - not just the simple opening made and controlled by an authoritarian regime -. The central body of research is set in the emergence of AP as a consequence of the division of Franco's reformism, partly due to the failure of the first Government of the monarchy (December 1975 - July 1976), and to the coherent integration into positions included in the Neofranquist Far Right of its leader, Manuel Fraga - displacement in which the capture of the Government by the «suarista» reformism was fundamental and which resulted in the Union of the Democratic Centre (UCD)-. It is also necessary to mention the birth of the "plataforma aliancista" as a process of confluence of various limited and institutionalized reformist projects which had their origin in the associative framework born within the structures of the national movement of 1974-1975 and which have been overlooked in studies of AP. We also want to emphasize the fields and socio-political processes that led to the transformation of the "plataforma aliancista" of Neofranquist origin into a force of liberal-conservative character for the sake of political pragmatism and political survival, bounded by a reluctant compliance and critical participation in the constitutional process which was channeled in the 1978 Constitution. This 'evolutionary' process is determined by the distance from their origins, framed in the evolutionary and anticonstitucionalist Neofranquist Extreme Right - in so far as evoluting from de regime and as contrary to a constituent process - as well as by its consolidation as a force within the "Constitutionalist" Extrem Right and later as a manifestation of a right wing conservative-liberal character. On this subject, we propose the need to understand the evolution of the neofranquist far right which has a nacional-populist trend -AP- as an axis to take into account when we try to interpret and analyze the construction of Spanish Democracy as well as to contextualize the authoritarian and anti-democratic cultural characteristics of current Spanish Right, which was born within one branch of Franco's reformism. In short, the aim is to point out here, in the review of the process of its formation, the foundations -beyond any cyclical elements- of the peculiarity of the Spanish Right -amongst which we have undoubtedly been able to notice the hardening of the general positions of conservatism since the beginning of the 21st century- in order to consider the far distance existing between both the Spanish conservative political class and their European counterparts.
Style APA, Harvard, Vancouver, ISO itp.
8

Esteve, i. Mestre Cesc. "La invenció dels orígens. La història literària en la poètica del Renaixement". Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2007. http://hdl.handle.net/10803/32159.

Pełny tekst źródła
Streszczenie:
Els qui, durant el Renaixement, es dediquen a la recerca històrica comparteixen una antiga convicció: per conèixer de debò i en profunditat el que estudien, n’han de descobrir i comprendre l’origen. És per això que els relats sobre les causes i els inventors de la poesia i les narracions que s’expliquen des dels orígens constitueixen la modalitat historiogràfica més productiva i rellevant de la poètica cinccentista. Però revelar o imaginar els orígens no només justifica que els crítics es dediquin a la indagació històrica: la narrativa amb què se’n dóna compte, amb què s’inventen els orígens o amb què se’n domina el saber, constitueix un discurs molt poderós a l’hora de concebre i regular teories i models literaris i legitimar i denigrar tradicions i polítiques culturals i lingüístiques a l’Europa renaixentista. En aquest treball, s’examina com es dissenyen i amb quines finalitats teòriques i ideològiques es fan servir els relats sobre els orígens de la poesia antiga i moderna que s’escriuen a Itàlia durant els segles XV i XVI. Aquesta anàlisi permet explicar la formació d’un dels principals fronts de la historiografia literària del Renaixement, massa sovint ignorada per la crítica, i exposar alhora les funcions que exerceix en la configuració de les poètiques de la primera modernitat.
Renaissance historians share an old conviction: to fully and thoroughly know what they study, they have to discover and understand its origins. This principle explains why the accounts on the causes and inventors of poetry and the narratives told from the origins represent the most relevant and productive type of historiography in sixteenth century poetics. However, understanding origins is not the only purpose of this historical task: narrative on the origins of poetry reveals itself as a very powerful discourse to conceive of literary theories and models and to legitimize and denigrate cultural and linguistic traditions and politics in Renaissance Europe. This work examines how the narrative on the origins of ancient and modern poetry written in fifteenth and sixteenth century Italy is designed and exploited for theoretical and ideological purposes. This analysis allows to explain the making of one of the most important genres of Renaissance literary history (though often neglected by scholarship) and its role in the configuration of early modern poetics.
Style APA, Harvard, Vancouver, ISO itp.
9

Matabosch, Giménez Genís. "Orígenes del circo en España: actividad de las compañías ecuestres (1768-1915)". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2018. http://hdl.handle.net/10803/673466.

Pełny tekst źródła
Streszczenie:
El dinamismo militar del Imperio Británico generó una profunda cultura ecuestre y unos caballos fuertes, acostumbrados a los ritmos de las guerras. Los periodos de paz propiciaron que militares y mercenarios desarrollaran un nuevo tipo de equitación espectacular que les permitiría una nueva fuente de ingresos. En 1768, el inglés Thomas Price actuó en Madrid, siendo aquellas las primeras representaciones documentadas en España de un nuevo género, el de la equitación espectacular; que atraería más de setenta centenar de troupes ecuestres especializadas en tales ejercicios a lo largo de un siglo y medio. La total inexistencia de un estudio histórico al respeto hace que hoy nos preguntemos: ¿Cuál fue la actividad de aquellas compañías ecuestres en España y qué papel desempeñaron en la construcción del espectáculo circense en su forma actual? La evolución de las exhibiciones a campo abierto de aquellos jinetes de la segunda mitad del siglo XVIII conllevó la invención de la pista, el círculo que permite inferir al caballo un ritmo de trote regular controlado por el látigo del director ecuestre situado en el centro de la circunferencia. En su continuo desarrollo, las compañías ecuestres, las que dieron razón de ser a la pista, estrenaron procesos de maridaje primero y captación después con varios espectáculos basados, por lo general, en la pericia del hombre: los personajes de la comedia dell’arte y el clown isabelino mutarán a payasos, los volatines a funámbulos, los gimnastas atléticos se convertirán en acróbatas y saltadores, los exhibicionistas de animales en amaestradores, etc. La hipótesis de que fue a partir de las compañías ecuestres cómo se vertebró el circo moderno nace de la exigencia de aquellas en ostentar un espacio propio: el del círculo de la pista que, progresivamente, integraría los elementos citados anteriormente. Vinculada a la función ecuestre, la palabra “circo” no lo definirá más que de forma tardía -en España no se usa hasta 1830- y en un primer momento ni tan sólo será aplicada al espectáculo sino simplemente al nuevo espacio de representación: al edificio cuya techumbre cobija la pista. En una metonimia clarísima, a partir de mediados de siglo XIX, “circo” empieza a designar aquel género que inicia muy lentamente su desapego al elemento ecuestre. De esta forma, esta tesis aporta una propuesta teórica y metodológica que permite abordar un tema ignorado llenando un vacio en la historiografía española del espectáculo. La presente investigación nace con el objetivo de identificar, localizar, aglutinar, sistematizar, ordenar e interpretar el conjunto de fuentes útiles para la elaboración de una historia de la actividad de las compañías ecuestres, origen de las artes circenses en España. Para sistematizar y ordenar según varios parámetros útiles la información localizada a través de nuestras consultas se procede a confeccionar un archivo único que, en forma de ficha, recopila los datos de la estancia de la compañía ecuestre en la ciudad: nombre de la troupe, director/a, fechas y lugar de actuación, elenco artístico, programa, cantidad de caballos, precios de entrada, etc. Informaciones extraídas de soportes múltiples: prensa, documentación administrativa, libros, publicidad y fotografía. La recogida de aquellos datos primero y el minucioso estudio posterior de cada una de las compañías ecuestres que actuaron en España desemboca en el conocimiento de las pautas que gobernaban su permanente trashumancia: las leyes internas que regían las familias de artistas, base de la compañía; los medios de transporte empleados; las rutas y sus principales paradas; la temporada de actuación con las peculiaridades de su calendario; su repertorio de ejercicios; sus métodos de aprendizaje, publicidad y administración; las competencias y frecuentes dificultades y, por supuesto, la composición de sus públicos.
The military dynamism of the British Empire generated a deep-tooted equestrian culture and bred strong horses accustomed to the rhythms of warfare. The periods of peace led military men and mercenaries to develop a new type of spectacular riding that would provide them with a new source of income. In 1768 in Madrid, the Englishman Thomas Price gave the first documented performances in Spain of a new genre, that of “show riding,” that would attract more than seventy of equestrian troupes specialising in these exercises for a century and a half. The total absence of a historical study on this topic leads to ask ourselves today: what was the activity of those equestrian companies in Spain, and what role did they play in the construction of the circus in its present form? The evolution of open-field exhibitions of those riders in the second half of the 18th century brought about the invention of the ring, the circle that makes it possible to impose on the horse a regular trotting rhythm controlled by the ringmaster’s whip from the centre. In their continuous development, the equestrian companies, which gave the ring its reason for being, premiered processes first of pairing and then of capture, with various spectacles based in general on the skill of men: the characters of the comedia dell’arte and the Isabelline jester mutated into clowns, the acrobats into tightrope walkers, the athletic gymnasts into acrobats and divers, animal exhibitors into tamers, and so on. The hypothesis that it was the equestrian companies who gave form to the modern circus arises out of their demand to have their own space: that of the ring, which would progressively incorporate the figures mentioned above. Linked to the equestrian function, the word “circus” would not define it until later on – in Spain it was not used until 1830 – and initially it was not even applied to the show itself but simply to the new performance space: the building whose roof covered the ring. In a very clear metonym, from the mid 19th century onwards, “circus” began to refer to that genre that was very slowly beginning to move away from its equestrian basis. This thesis therefore contributes a theoretical and methodological proposal that makes it possible to explore a theme ignored so far, filling a void in the Spanish historiography of popular entertainment. The present investigation comes to life with the aim of identifying, localising, grouping, systematising, ordering and interpreting the mass of useful sources for drawing up a history of the activity of the equestrian companies, the origin of the circus arts in Spain. In order to systematise and order, based on various useful parameters, the information located through our consultations, we are proceeding to create a single archive which, in the form of data sheets, compiles the data of the equestrian company’s stay in the town or city: name of the troupe, director, dates and place of performance, cast of performers, programme, number of horses, admission prices, and so on, using information drawn from multiple supports: press, administrative documentation, books, publicity material and photographs. The gathering of this data, firstly, followed by a meticulous study of each one of the equestrian companies that performed in Spain, will enable us to discover the patterns that governed their permanent itinerancy: the internal laws that ruled the artists’ families, the base of the company; the means of transport used; the routes and their main stops; their performance season, with the peculiarities of its calendar; their repertoire of exercises; their methods of training, publicity and administration; their skills and frequent difficulties; and, naturally, the composition of their audiences.
Style APA, Harvard, Vancouver, ISO itp.
10

Viñas, Carles (Viñas Gràcia) 1972. ""Skinheads" a Espanya: Orígens, implantació i dinàmiques internes (1980-2010)". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2013. http://hdl.handle.net/10803/108951.

Pełny tekst źródła
Streszczenie:
Revisió històrica i analítica de la implantació de l’estil skinhead a l’Estat espanyol i la seva posterior evolució (1980-2010). L’objectiu principal es descriure com i on eclosionà aquest i de quina manera es plasmà a la geografia estatal des d’inicis dels anys vuitanta. A partir de aquí exposem com la concreció autònoma skin es diversificà i fragmentà i quins elements foren cabdals en la seva heterogeneïtat. En aquest sentit hem centrat el nostre anàlisi en els tres principals referents sobre els que l’estil s’ha articulat, els quals han caracteritzat les seves dinàmiques posteriors: política, música i esport. Estructura: I Part (capítols 1 i 2) descriu els estils juvenils existents a Gran Bretanya als anys cinquanta i els orígens jamaicans de l’estil skin. II Part (capítols 3 i 4) detalla l’ascendent multiracial dels primers skins, analitza les seves etapes evolutives i els gèneres musicals de referència. III Part (capítols del 5 al 8) Exportació a l’Estat espanyol de l’estil skin i el seu posterior fraccionament. Examina les seves diverses tendències i la seva evolució. IV Part (capítols del 9 al 11) Explica els gèneres musicals que adoptaren els skins a l’Estat espanyol. Examina la consolidació de dos pols antagònics. V Part (capítols 12 i 13) Aprofundeix en la presència skin en l’àmbit del futbol i les transformacions que ha sofert després de patir un procés d’ideologització. Justificació: - Aproximació historiogràfica pionera d’aquest estil juvenil. - Interès social creixent sobre el fenomen. - Examinar la multiformitat i homogeneïtat que presenta l’estil de forma simultània. - Oferir una visió amplia de la gènesis del moviment skin. Metodologia: Combina esforç teòric i metodològic amb un intens treball de camp. Investigació empírica (quinze anys). Obra d’història elaborada des d’una òptica multidisciplinar. Contextualització i acotació de l’objecte d’estudi mitjançant la concreció d’un cos teòric basat en disciplines com l’antropologia, la sociologia o la politologia. - Recopilació de fonts primàries (publicacions, pamflets, adhesius) - Fonts orals (entrevistes per segment d’edat i gènere). - Xarxa telemàtica - Suport fonogràfic i videogràfic (annexos discografies, biografies conjunts musicals). Conclusions: Corroborar les dimensions reals del fenomen, constatant la seva rellevància Clarificar tòpics i mites associats a l’estil. Assentar unes bases acadèmiques sòlides que permetin analitzar amb rigor els skinheads i facilitin futures investigacions. - Un estil eminentment urbà - Una societat jeràrquica i ordenada fallida - Implantació tardana - Pluralitat ideològica - Element renovador de l’extrema dreta - Manifestació visible d’un racisme sense immigració - Un estil sobredimensionat en declivi - Emergència d’un sector apolític - Les transformacions com ocàs de l’estil - De fenomen transgressor a moda de consum Bibliografia consultada: Per a la seva realització hem consultat obres de caràcter genèric i d’altres específiques sobre la matèria. En aquest sentit abunda la bibliografia acadèmica anglosaxona (sociologia, història, política) atesa l’escassa producció en llengua castellana existent que abordi el nostre objecte d’estudi. La nostra investigació també s’ha sustentat en suports documentals (premsa escrita generalista, premsa esportiva, revistes especialitzades, premsa musical, publicacions polítiques, fanzines) i gràfics (documentals, pel•lícules).
This thesis is a historical and analytical review of the implementation of the skinhead style in Spain and its subsequent evolution (1980-2010). The main objective was to describe how and where to hatch and how this is reflected in the national territory since early eighties. From here we explain how the specific local skin is diversified and which elements were fragmentary and flows in its heterogeneity. In this regard we have focused our analysis on the three major references on the style that has been articulated, which have characterized its subsequent dynamic: politics, music ans sports.
Style APA, Harvard, Vancouver, ISO itp.
11

Garí, de Barbarà Xavier. "Orígens i evolució del moviment per la pau a Catalunya (1950-1980)". Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/392679.

Pełny tekst źródła
Streszczenie:
El moviment per la pau a Catalunya s’originà i s’arrelà en el període entre 1950 i 1980, fet paradoxal car es una època de dictadura militar. Els pioners del moviment foren la branca catalana de Pax Christi International i el col·lectiu barceloní dels Amics de l’Arca – dues iniciatives d’inspiració cristiana que establiren relacions transfrontereres. El seu mèrit fou introduir la doctrina de la pau i les eines associades, com la noviolència, en una societat governada per una cultura militar i repressiva. Aquests pioners nodriren noves i diverses iniciatives que, en torn de 1968, desenvoluparen el moviment, tant institucionalment com en la seva praxi, tot ampliant la seva base. En destaquen tres: l’organització Justícia i Pau, entitat d’església derivada de les reformes promogudes pel Concili Vaticà II; l’Institut Victor Seix de Polemologia, que fou un dels primers centres d’estudi dels conflictes i la pau a Europa; i la campanya per l’Objecció de Consciència, que inaugurà l’activisme més directe i coratjós del moviment català per la pau, fins a l’extrem de qüestionar el militarisme en un context de dictadura militar. Aquesta segona generació d’iniciatives estructura i consolida el moviment, tot menant un treball inèdit d’anàlisi i de sensibilització social, així com una defensa pública de causes típicament proscrites en una dictadura com els drets humans i l’objecció de consciència. Tanmateix, recolzen els primers activistes noviolents de Catalunya – on destaquen Lluís Maria Xirinacs i Pepe Beunza – i organitzen la primera gran mobilització ciutadana pels drets civils: la Marxa de la Llibertat. Els inicis del moviment per la pau a Catalunya són remarcables en termes d’història social. D’entrada, encetar un moviment pacifista en plena dictadura militar és un fenomen inusual històricament, revelador d’una societat civil dinàmica i audaç. En aquests orígens cal reconèixer la influència crucial de corrents cristianes progressistes i de base, especialment pel seu impuls organitzatiu. Alhora, implicaren l’Església catòlica, que gaudia del respecte institucional de les autoritats polítiques, fornint al moviment d’un paraigües institucional clau. Al mateix temps, el moviment pacifista alimentà un tarannà ben plural, congregant un ampli ventall de sectors socials i sensibilitats ideològiques en torn d’un objectiu comú, propiciant així un activisme transversal per valors democràtics essencials com els drets humans, la noviolència i el diàleg polític. D’aquesta manera, el moviment per la pau, tot i ser minoritari i menys icònic que la oposició clandestina a la dictadura, lliurà un assaig preliminar dels principis i mètodes de la democràcia, contribuint així a la futura transició política espanyola. D’altra banda, la recerca sobre els orígens del moviment per la pau a Catalunya ha generat un conjunt inèdit d’història oral de l’època de la dictadura militar, incloent el testimoni enregistrat de la majoria dels protagonistes del moviment per la pau. Aquests materials d'història oral han estat lliurats a l’Arxiu Nacional de Catalunya, enriquint així el patrimoni historiogràfic de la Catalunya contemporània, alhora que recuperant els orígens d’un moviment social ben singular i paradoxal, exemple il·lustre del geni i la vitalitat de la societat civil catalana.
The peace movement in Catalonia originated and established itself during 1950-1980, a paradoxical event given that this was a period of military dictatorship. The pioneers of the movement were the Catalan chapter of Pax Christi International and the Barcelona-based group Amics de l’Arca – two initiatives that were inspired by Christian values and established cross-border relations. Their feat was to introduce the doctrine of peace and associated practices, such as nonviolent action, in a society that was governed by military rule and repression. These pioneers generated new and diverse initiatives that, from around 1968, shaped the movement, both in institutional terms as well as in practice, also widening its base. The following three initiatives stand out: The organisation Justícia i Pau, a church entity that emerged from the reforms promoted by the Second Vatican Council; the Institut Victor Seix de Polemologia, which was one of the first centres for conflict and peace studies in Europe; and the campaign for Consciousness Objection, which instigated some of the most direct and courageous activism of the Catalan peace movement, to the extent of directly questioning militarism in the midst of harsh military rule. This cohort of initiatives structured and consolidated the movement, conducting analytical work while raising social awareness, as well as overtly defending causes that are typically forbidden in a dictatorship, such as human rights and consciousness objection. Coupled with these efforts, they supported the first nonviolent activists of Catalonia – with Lluís Maria Xirinacs and Pepe Beunza as the most prominent ones – and organised the first major mobilisation for civil rights: The Marxa de la Llibertat. The beginnings of the peace movement in Catalonia are remarkable in terms of social history. Above all, founding a peace movement at the height of a military dictatorship is historically unusual, revealing a dynamic and intrepid civil society. Various grassroots and progressive Christian circles were also a crucial force, notably by providing the organisational impulse to the peace movement. In fact, they engaged the Catholic Church, which had institutional respect from the political power, thus securing a valuable institutional buffer. At the same time, the peace movement nurtured a spirit of pluralism, bringing together a wide range of social sectors and ideological trends around a common aspiration, hence stimulating joint activism for essential democratic values like human rights, nonviolent action and political dialogue. As such, the Catalan peace movement, even if smaller and less iconic than the clandestine political opposition to the dictatorship, enabled an initial exercise on the principles and methods of democracy, thus contributing to the future political transition in Spain. Furthermore, the research on the origins of the peace movement in Catalonia has generated a unique ensemble of oral history of the period of military rule, including the recorded testimony of most of the principal actors of the peace movement. These oral-history materials have been donated to the National Archives of Catalonia, thus enriching the historiographic heritage of contemporary Catalonia, while helping recover the origins of a singular and paradoxical social movement, which represents a memorable example of the genius and vitality of the Catalan civil society.
Style APA, Harvard, Vancouver, ISO itp.
12

Castell, Granados Pau. "Orígens i evolució de la cacera de bruixes a Catalunya (segles XV-XVI)". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2013. http://hdl.handle.net/10803/131462.

Pełny tekst źródła
Streszczenie:
La present recerca té com a objectiu l'estudi de la cacera de bruixes desenvolupada a Catalunya, des dels seus orígens a finals de l'època medieval fins a la seva articulació durant els primers temps moderns. La investigació aporta, en primer lloc, un volum considerable de documentació judicial inèdita dels segles XV i XVI, la qual constitueix la base imprescindible per a una aproximació global a aquest fenomen històric. A partir d'aquest material i de les fonts ja conegudes, l'anàlisi s'ha estructurat sobre tres eixos principals. Primerament, s'aborden els elements que donaren lloc a l'estereotip de la bruixa durant l'època baix-medieval. Seguidament, s'estudien les primeres caceres desenvolupades a Catalunya durant les primeres dècades del segle XV, tot comparant-les amb els esments coetanis a nivell europeu. Finalment, s'analitza en detall la documentació judicial inèdita per mirar d'entendre l'articulació de la cacera de bruixes a Catalunya durant els segles XV i XVI. La present investigació ha donat com a resultat la creació del primer corpus documental sobre els primers dos-cents anys de cacera de bruixes a Catalunya, evidenciant la riquesa documental del Principat per a l'estudi d'aquest fenomen. Així mateix, el treball ha permès arribar a una sèrie de conclusions sobre l'origen i articulació d'aquest fenomen a Catalunya en època medieval i moderna. En primer lloc, destaca la importància dels canvis operats a finals de l'època baix-medieval en referència a la teologia i a les noves reflexions demonològiques, la influència de l'acció inquisitorial contra el maleficium i la seva influència en les cúries laiques, o el discurs anti-supersticiós desplegat per la predicació baix-medieval. En segon lloc, la present recerca ha servit per constatar la precocitat, intensitat i duresa de la persecució de bruixes a Catalunya, un fet que remarca la seva singularitat en el context dels regnes hispànics. Aquesta situació aniria lligada a la pròpia situació político-jurídica del Principat, amb una forta autonomia de les autoritats locals i una manca de control per part d'institucions de justícia centralitzades, ja fos el Sant Ofici o la pròpia justícia reial. Catalunya seguiria així el model descrit per autors com Brian P. Levack, segons el qual aquells territoris amb un poder central fort i un sistema judicial centralitzat, haurien registrat una intensitat molt baixa de persecucions, amb una absència gairebé total de sentències a mort. Un model perfectament vàlid per al centralitzat i gairebé lliure de bruixes regne de Castella, i també, però just a l'inrevés, per al jurisdiccionalment fragmentat i ple de forques Principat de Catalunya. Finalment, l'última de les conclusions derivades d'aquesta investigació fa referència a la importància del marc local en l'articulació de la cacera, amb un protagonisme destacat d'unes autoritats locals sovint esperonades per la pròpia població. Aquesta constatació ens allunya de concepcions historiogràfiques que vinculaven tradicionalment la cacera de bruixes als mecanismes d'Estat o a l'impuls de l'Església post-tridentina, enfrontats a una suposada cultura popular. En canvi, en el cas català, la persecució seria majoritàriament instigada per la pròpia població en un context de desgràcies com ara epidèmies, maltempsades i morts d'infants o bestiar. Una persecució judicial, doncs, que aniria de baix a dalt, iniciada en les pròpies comunitats a partir d'acusacions de malefici o emmetzinament i desenvolupada en el marc de les cúries locals, amb una subversió evident de l'ordre del dret, un ús habitual del turment i una gran predisposició a emetre sentències de mort.
This research focuses on the Catalan witch-hunt, from its origins during the Late Middle Ages until its development during the Early Modern period. The research provides, in the first place, a considerable amount of unpublished witchcraft trials form the XVth and XVIth centuries, which becomes the basic ground for a global approach to this historical phenomenon. Through this material, together with the sources already known, we have structured the analysis around three main axes. First, we address the elements that formed the witch stereotype during the Late Middle Ages. Next, we study the firsts witch-hunts developed in Catalonia during the first decades of the fifteenth century, by also comparing them with other contemporary European sources. Finally, we analyze in detail the unpublished trials in the aim of understanding the articulation of the witch-hunts in Catalonia during the fifteenth and sixteenth centuries. The results of this work include the creation of a first documentary corpus for the first two-hundred years of witch-hunts in Catalonia, thus revealing the abundance of sources in the Principality for the study of this phenomenon. Also, the work provides some conclusions about the origins and the development of this phenomenon in medieval and modern Catalonia. First, we emphasize the importance of the changes operated at the end of the Late Middle Ages, concerning both theology and the new demonological debates, as well as the inquisitorial action against maleficium and its influence on secular courts, or the anti-superstitious discourse deployed by Late Medieval preachers. Second, this research also proves the precocity, intensity and harshness of the witch persecution in Catalonia, a fact that stresses the Catalan uniqueness in the context of the Hispanic kingdoms. This situation of the Principality is due to its own political and judiciary status, with a strong autonomy of local authorities and a lack of control by centralized judiciary institutions, either the Inquisition or the Royal justice. On that sense, Catalonia follows the model described by authors such as Brian P. Levack, according to which those areas with a strong central government and a centralized judicial system, would have experienced a very low intense persecution, and an almost total lack of death sentences. A model which is perfectly valid for the highly centralized and almost witch-free kingdom of Castile, and also, only in the opposite way, for the jurisdictionally fragmented and full of gallows Principality of Catalonia. Finally, the last conclusion resulting from this research points to the importance of the local context in the development of the witch-hunt, with a prominent role played by local authorities, often spurred by the population itself. This observations moves us away from traditional historiographical conceptions that linked the persecutions with the State mechanisms or the post-Tridentine Church, both faced with an alleged popular culture. Instead, in the Catalan case, prosecutions would be mostly instigated by the people in a context of disasters such as epidemics, bad weather and deaths of children or cattle. A persecution, then, that appears to be bottom-up, initiated among the communities from accusations of maleficium or poisoning and then articulated in the context of the local courts, with a clear subversion of the legal order, a current use of torture and an acute predisposition to issue death sentences.
Style APA, Harvard, Vancouver, ISO itp.
13

Mendia, Maria Cecília. "Êxodo como caminho espiritual: um estudo da homilia A saída dos filhos de Israel , de Orígenes de Alexandria". Pontifícia Universidade Católica de São Paulo, 2014. https://tede2.pucsp.br/handle/handle/1939.

Pełny tekst źródła
Streszczenie:
Made available in DSpace on 2016-04-25T19:20:34Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Maria Cecilia Mendia.pdf: 766325 bytes, checksum: 40ce5635069cd127dab8edffea73a3a9 (MD5) Previous issue date: 2014-12-10
The scope of the present research is to point the relevance of Origen of Alexandria s message in the XXIst century, based on the study of his V Homily The exit of the sons of Israel . The research starts with a reflection on the borders among Religion Science, Theology, and Language Science, followed by comments on the singularity of narrative as mystical experience, and an introduction to Alfonso López Quintás Método Lúdico Ambital (MLA), to be used as a methodological tool. The first chapter presents the social, political and religious environment that preceded and permeated the consolidation of Christian religion s identity, during the first three centuries. The historical context and the philosophical and religious ideas of that period, and their influence on Christian religion s identification process, are investigated, as well as their influence on the first canon of the Holy Scriptures. Finally, the spiritual path s notion, as an expression of the Soul s aspiration in Jewish-Christian vision, and specifically for Origen is described. In the second chapter, Origins main characteristics are outlined. His thought, life and deeds are used as parameters to define him as theologian and pedagogue. Origen is situated within his generation of theologians and his pioneering building of certain Christian constructs, that brought him friends and foes, are highlighted; his homily literature methodology is reviewed and the sources pointed out. After this introduction to Origen, the structure of the V Homily is described. The third chapter starts with a reflection on sacred messages timelessness, and then the V Homily is transcribed, for a critical analysis of Origins teaching method, with his allegoric, mystical and ethical pedagogy. The MLA is proposed as an ancillary hermeneutic tool, using Gabriel Perissé s didactic, to better understand Origen s message, within the worldview and experience of each reader. With this research, a contribution is expected to a better understanding in Brazil of patristic texts, basic to the foundation of Christianity as a religion, and indispensable to understand the nowadays worldwide Christianity development in course
O presente trabalho visa apontar a relevância da mensagem de Orígenes de Alexandria, no século XXI, a partir de um estudo de sua V Homilia, A saída dos filhos de Israel. A pesquisa se inicia com uma reflexão sobre a demarcação das fronteiras entre a Ciência da Religião, a Teologia e as Ciências das Linguagens Religiosas; prossegue com comentários sobre a singularidade narrativa como experiência mística e uma introdução ao Método Lúdico Ambital (MLA), do filósofo- teólogo e pedagogo Alfonso López Quintás, como prática metodológica para efetuar o estudo proposto. No primeiro capítulo é feita a exposição do ambiente sócio-político-religioso, que antecede e permeia o período da conquista de identidade da religião cristã, nos três primeiros séculos. Para tanto são investigadas as principais ideias filosóficas e religiosas existentes na época; é abordada a conjuntura histórica e seus reflexos no processo de identificação da religião cristã, bem como na formação do primeiro cânon das Escrituras. Por fim, é descrita a noção do caminho espiritual como expressão do anseio da alma no ideário judeo-cristão, e em especial para Orígenes. No segundo capítulo são detalhadas as principais características desse autor, tomando sua vida, obras e pensamento como fio condutor para expressá-lo como teólogo e pedagogo. Orígenes é inserido em sua geração de teólogos e é ressaltado seu pioneirismo na construção de determinados conceitos cristãos, o que lhe trará tanto seguidores como detratores. São revistas as posições metodológicas de sua literatura homilética e levantadas as fontes de seus escritos. Após essa apresentação do autor, o capítulo se encerra com a descrição da estrutura de sua Homilia sobre o Êxodo. No terceiro capítulo é feita uma reflexão sobre a intemporalidade das mensagens sagradas. A seguir é transcrita a V Homilia, que se torna o referencial para a análise crítica do método de ensino de Orígenes, com sua pedagogia alegórica mística e ética. É proposto o MLA, com a didática de G. Perissé, como um auxílio hermenêutico, para melhor compreender a mensagem de Orígenes, de acordo com a experiência e a visão de mundo de cada leitor. Com esta pesquisa, também se espera contribuir para a recepção brasileira dos textos patrísticos fundamentais do início do cristianismo como religião, imprescindíveis para a compreensão da nova configuração do cristianismo mundial, em plena elaboração em nossos tempos
Style APA, Harvard, Vancouver, ISO itp.
14

Sanjosé, i. Llongueras Lourdes de. "L’obra de Llemotges i d’altres orígens: L’obra de metall als segles XII-XIII a Catalunya". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/377751.

Pełny tekst źródła
Streszczenie:
L’objectiu que ens hem proposat és el de respondre a la pregunta: hi ha un taller català del metall als segles XII i XIII? I, en cas afirmatiu, respondre a una segona doble qüestió: primerament, si va sorgir de forma espontània o va ser la continuació d’un taller precedent, i segonament, quina és la hipotètica relació de les seves obres amb les de l’Œuvre de Limoges / Taller de Llemotges? La documentació dels segles XII i XIII que hem treballat ens ha fet percebre la magnitud dels registres de vasos litúrgics de metall preuat i metall de les esglésies catalanes d’època comtal i reial. Es tracta d’un cos extraordinari que presentem en forma de quadres. Aquesta ingent obra ens va plantejar ben aviat una pregunta relacionada amb els possibles orígens en els que poguéssim establir les bases del taller que anomenem taller català que treballa el metall d’època alt medieval. Des d’un primer moment vàrem intuir que era necessari recular la cronologia dels documents als segles IX-XI per poder fixar les bases del segles XII i XIII. El tractament aprofundit de l’orfebreria medieval catalana dels segles XII i XIII ha donat com a resultat la definició que hem fet del taller català en una doble vessant. La primera que des dels precedents fins a final del segle XIII el denominem genèricament «taller català que treballa el metall» d’època alt medieval. La segona és el taller català que definim com el que treballa «a la manera de Llemotges», aquest taller s’inicià a finals del segle XII, fructificà al XIII i s’extingí al XIV. En el nostre estudi ens hem basat tant en la documentació com en l’obra que en els segles XII i XIII han estat el nostre referent. El taller català que treballa el metall preuat, l’orfebreria, té molt poca obra representativa. El gran nombre d’obra litúrgica que hem extret de la documentació ens hauria aportat tota la riquesa d’aquest taller si s’hagués conservat. Per altra banda, és deixen vasos d’argent, anells, estris d’animals i d’altres objectes per a fer fondre per a una determinada obra, això indica que, en una contrada no massa llunyana, hi ha un taller que possibilita aquest procés. Per altra banda, el taller català que treballa el metall (fosa) ha estat una gran sorpresa per la informació que ens ha aportat una de les tipologies, la de l’encenser amb un total de cinquanta cinc exemplars. Això ens ha permès classificar-los i agrupar-los per tal de donar-los-hi fonament dins cada grup que hem acotat. Aquest taller català del metall s’ha de reivindicar com un taller extraordinari per la durada en el temps, alhora que reafirmar-lo com un taller creador de repertoris i formes. Un taller que no treballa aïlladament sinó que té en compte, aplica o assumeix models coneguts per la il·lustració de manuscrits, per la pintura mural o de taula i l’escultura catalana sense descartar, per suposat, la influència que per via forana en tingui coneixença. El segon aspecte del taller català és el que fructificà a partir de l’arribada de les obres del Taller de Llemotges, obres que l’influïren decisivament i de les que va sorgir, un «taller català a la manera de Llemotges». No va ser un taller creador sinó més aviat seguidor (de Llemotges). L’obra més significativa quant a la creació d’aquest taller és el copó; però no es menys cert que els esmalts que s’apliquen al copó no sorgeixen per generació espontània, sinó que és un procés llarg, treballat i experimentat des de finals del segle XII fins al XIV. Aquest taller va produir obra que considerem d’ús local.
The vast body of documentation we have studied from the twelfth and thirteenth centuries have helped us understand the magnitude of the existing records on liturgical vessels in precious metals (gold and silver) and other metals (bronze, copper, tin, etc.) of the Catalan churches.Their study has enabled us to define the Catalan workshop in two ways, based on the types of pieces it worked on.First, we call it generically “Catalan metal workshop" (c. X-XIII). In defining it as such, we have based our analysis on the documentation, the remaining works and the artistic comparison. The Catalan workshop that worked on precious metals has little representative work. Had it been preserved, the large number of liturgical pieces that we found referenced in the documentation would have represented a huge wealth. In some documentation references silver vessels and other objects left to melt for a silver piece, indicates that there must have been a workshop close in distance that allowed the process.Discovering the Catalan metal workshop has been extremely helpful in that it has provided information on one of the types of works, the censer. A workshop that does not work in isolation but takes into account known models of the Catalan illustration of manuscripts, mural or table painting, or sculpture without discarding, of course, the influence of foreign styles.Second, we have also defined a Catalan workshop as working "the Limoges way" (c. XII-XIV). This workshop developed at the end of the twelfth century and lasted until the fourteenth century and bore fruit after the arrival of the works of the L’Œuvre de Limoges. These works had a decisive influence on the Catalan workshop from which developed, "a Catalan workshop in the way of Limoges." This workshop was less creative as it followed the Limoges style but had its one personality.
La documentación de los siglos XII y XIII que hemos trabajado nos ha hecho percibir la magnitud de registros de vasos litúrgicos de metal noble y metal de las iglesias catalanas de época condal y real. Su estudio ha permitido la definición que hemos hecho del taller catalán en un doble sentido. Por un lado, lo denominamos genéricamente «taller catalán que trabaja el metal» (s. X-XIII). Para ello nos hemos basado en la documentación, en la obra conservada y en la comparativa. El taller catalán que trabaja el metal noble, la orfebrería, tiene escasa obra representativa. El gran número de obra litúrgica que hemos extraído de la documentación nos habría aportado toda la riqueza de este taller en caso de conservarse.Se legan objetos de plata para fundirlos y destinarlos a nuevas obras (litúrgicas) lo que indica que en un lugar no excesivamente lejano hay un taller que lo posibilita.El taller catalán que trabaja el metal nos ha sorprendido por la información que ha aportado una de las tipologías, la del incensario. Hay que reivindicar este taller como un taller extraordinario, un taller que no trabaja aisladamente sino que tiene en cuenta modelos conocidos por la ilustración de manuscritos, la pintura mural o de tabla así como la escultura catalana, sin descartar, por supuesto, la influencia foránea de la que pudiera tener conocimiento.Por otro lado, el taller catalán que definimos como el que «trabaja a la manera de Limoges», este taller se inició a finales del siglo XII, fructificó en el XIII y se extinguió en el XIV; fue a partir de la llegada de l’Œuvre de Limoges, obra que influyó decisivamente en este taller que no fue un taller creador sino más bien seguidor, con rasgos específicos que lo caracterizan.
Style APA, Harvard, Vancouver, ISO itp.
15

Guerola, Olivares Joaquim. "El Collegio Romano i els orígens de la trigonometria: de l’Analemma de Ptolemeu a la Gnomonica de Cavius". Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2018. http://hdl.handle.net/10803/663986.

Pełny tekst źródła
Streszczenie:
Aquesta tesi pretén millorar la comprensió dels orígens de la trigonometria en el marc de la història de les matemàtiques. El propòsit és el d’analitzar i estudiar la còpia manuscrita d’una obra de Ptolemeu, l’Analemma, localitzada en el còdex Barberinus Latinus 304, que va pertànyer a Baltasar de Torres (1518-1561), primer professor de matemàtiques del Collegio Romano. He ubicat la còpia en la seva tradició textual, he realitzat una transcripció anotada, i l’he traduït al català. He estudiat la intencionalitat de Torres de copiar-la, analitzat a fons el seu contingut i el presento de forma didàctica. L’Analemma és incorporada parcialment per Clavius (1538-1612) al seu llibre dedicat a la Gnomonica (1581) per aplicar-li els mètodes de resolució de triangles, els quals presento per primera vegada. De l’anàlisi de les fonts que utilitza es dedueix que caldrà fer una revisió de la cronologia de l’elaboració de la trigonometria i del paper que Clavius va tenir en relació amb els seus coetanis. Clavius publica les demostracions de totes les fórmules trigonomètriques que proposa, excepte una: el teorema del cosinus per a triangles esfèrics. El seu intent de demostrar-lo s’evidencia estudiant la seva correspondència posterior. El 1593 publica el llibre Astrolabium, on aborda la demostració de la fórmula prostaferèsica, la qual presento. Tot i això, no va arribar a assolir el seu objectiu de demostrar-lo. Finalment, seria Bartomeu Pitiscus (1561-1613) qui la presentaria dos anys més tard, el 1595. Amb la demostració del teorema finalitza la meva tesi.
This dissertation in the history of mathematics and science aims at improving our understanding of the origins of trigonometry. The thesis provides the first translation and critical analysis of a manuscript copy of a work by Ptolemy, the Analemma. The manuscript belonged to Baltasar de Torres (1518–1561), the first professor of mathematics at the Collegio Romano, the Jesuit high learning institution. With regard to this manuscript, I have identified the textual tradition it belongs to, done a critical transcription, and translated it into Catalan. I have studied and discussed Baltasar de Torres’ motivation for copying it, and thoroughly analised its content, which I present in a didactic form. The Analemma was partially included by another Jesuit mathematician, Christopher Clavius (1538–1612), in his Gnomonica (1581). Clavius applied to the problem the new methods for solving triangles, which are here discussed for the first time. On the basis of my analysis of Clavius’ sources, I argue that we need to revise the chronology of the origins of trigonometry as well as Clavius’ role in this process, specially as regards other contemporary practioners. Clavius published the demostrations of all the trigonometric formulas he proposed, save for one, the theorem of cosine for spherical triangles. His attempt at proving this theorem can be traced from his correspondence. In 1593, in his book Astrolabium, he tried to prove the prosthaphaeresis formula, which I present and discuss. However, that proof eluded him. Eventually, Bartomeu Pitiscus (1561-1613) would find and publish the proof two years later, in 1595. The demostration of this theorem marks the end of this dissertation.
Style APA, Harvard, Vancouver, ISO itp.
16

Chen, Chiao-In. "Radicalización del nacionalismo chino moderno: orígenes y desarrollo del fascismo chino. El caso de las organizaciones fascistas del Guomindang: la Sociedad Lixingshe y el Movimiento de la Nueva Vida (1927-1937)". Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/283384.

Pełny tekst źródła
Streszczenie:
¿Ha existido en realidad el fascismo chino? Cuando hablamos de fascismo chino tenemos que hacer referencia necesariamente a una organización política conocida con varios nombres distintos: el nombre más común fue el de Camisas Azules (lanyishe) que fue utilizado en las prensa internacional durante los año treinta, aunque también se conoció por su nombre oficial, Sociedad de la Práctica Rigurosa de los Tres Principios del Pueblo (sanminzhuyi lixingshe o simplemente lixingshe). Lógicamente los Camisas Azules fue la expresión más conocida del fascismo chino, aunque no fue la única, sí fue la más relevante. Más su desarrollo y características e importancia, más como grupo del tipo escuadrista y elitista, no deben oscurecer la existencia de otra manifestación menos conocida del fascismo chino: el Movimiento de la Nueva Vida (xinshenghuo yundong). Una plataforma fascista de masas -que se nutría de la experiencia ideológica de los Camisas Azules- basada en la captación, encuadramiento y control de la población a través eminentemente de políticas sociales. Por todo ello, si ignoráramos los Camisas Azules, prácticamente nos quedaríamos sin objeto de estudio. Pero por otro lado, pese a tratarse de la referencia ineludible, la misma historiografía especializada en sinología ha mantenido sus dudas y reservas a la hora de definir como fascista a este grupo. En este sentido, parece que nos encontramos en una situación parecida a la que se ha producido en ocasiones en el caso español: el grupo fascista por excelencia sería aparentemente Falange Española, pero pese a tratarse del de mayor importancia su inclusión dentro de la nómina de los partidos fascistas europeos ha sido puesta insistentemente en duda. El fascismo en Europa es un tema muy estudiado por la historiografía occidental, pero el caso del fascismo asiático, concretamente el fascismo chino, es aún desconocido por la gran mayoría, especialmente por parte de la historiografía española. Asimismo, desde los años veinte y treinta, el fenómeno fascista influenció a China -así como también a otros países asiáticos- hasta el punto de llegar a un desarrollar un fascismo «autóctono». Por lo tanto, el presente trabajo tratará sobre el papel del Partido Nacionalista Chino (Guomindang, en adelante GMD) y su más destacado grupo fascista -la Sociedad de los Tres Principios del Pueblo (sanminzhuyi lixingshe, en adelante Sociedad Lixingshe o Camisas Azules)-, así como su expresión como plataforma de masas fascista en el denominado Movimiento de la Nueva Vida (Xinshenghuo yundong, en adelante MNV), en el contexto sociopolítico chino de la primera Guerra Civil China (1927-1937). La Sociedad de Lixingshe nació como un grupo secreto dentro de la militancia militar del GMD durante el año 1932, una situación que la revestía de características peculiares en la historia fascista, desapareciendo orgánicamente como grupo en las Juventudes de los Tres Principios del Pueblo (sanminzhuyi qingniantuan) el 9 de julio de 1938, como consecuencia de la reorganización del partido. Para ello es necesario enfatizar en sus orígenes, los cuales están insertos en el mismo desarrollo del GMD como partido, en el régimen de Nanjing liderado por el propio GMD, en la figuras de Sun Yat-sen (1866-1925) y de Chiang Kai-shek (1887-1975), así como en su fondo rabiosamente neoconfucianista y nacionalista «chino» de nuevo cuño «sunyasenista». Por lo tanto, todo ello nos hace necesariamente iniciar nuestro relato más allá de la cronología de la primera parte de la Guerra Civil China, para adentrarnos en el mismo devenir de la crisis del Imperio Qing y el advenimiento de la República de China en 1911.
Has Chinese Fascism really existed? When we talk about Chinese Fascism, it is necessary to mention the political organization which is known by several different names, being the most common one The Blue Shirts - lanyishe - used by the international newspapers during the 1930s. But they were also known by his official name Society of Rigorous Practice of the Three Principles of the People - sanminzhuyi lixingshe or simply lixingshe -. Blue Shirts was the best known Chinese Fascism expression. Although they were not the only fascist group in China at that time, they were the most relevant one. Apart from the character and development of this scuadrismo and elitist-type group, it should also be mentioned the other manifestation of Chinese Fascism: the New Life Movement - Xinshenghuo yundong - a mass-fascist platform that drew ideological experience from the Blue Shirts regarding recruitment, mentoring and social control by means of social policies mainly. Therefore, we should not ignore the relevance of the Blue Shirts in the New Life Movement. Nevertheless, despite being that the essential reference, historians specialized in Chinese studies showed some doubts and reservations about defining them as fascists. In that sense, the situation might be similar to what has happened in Spain with the apparently most relevant fascist party Falange Española whose inclusion in the list of European fascist parties has been repeatedly put into question. Fascism in Europe is a subject broadly studied by the Western Historiography, but the case of Fascism in Asia, specifically the Chinese, is still unknown by the vast majority, especially by the Spanish Historiography. In the twenties and thirties, the fascist phenomenon influenced China as well as other Asian countries up to the point of reaching the development of a local Fascism. This dissertation will therefore discuss the role of the Chinese Nationalist Party (Guomindang, GMD) and highlight the fascist group Society of Rigorous Practice of the Three Principles of the People and its expression as a platform for the fascist mass movement called The New Life (Xinshenghuo yundong, MNV) in the Chinese socio-political context of the first Chinese Civil War (1927-1937). In 1932 the Lixingshe Society began as a secret group within the military in GMD, situation was one of particular characteristics in the history of Fascism. The Blue Shirts disappeared organically as a group and was reborn as the Guomindang party named Youth of the Three Principles of the People (sanminzhuyi qingniantuan) on July 9th, 1938. It is necessary to emphasize their origins, which are embedded in the development of the GMD and in the Nanjing regime. The figures of Sun Yat-sen (1866-1925) and Chiang Kai-shek (1887-1975), were both symbols of the authentic and legal leader as well as of the defender of the Chinese tradition and Confucianism. So all this makes us necessarily start this paper beyond the chronology of the First Civil War in China, and at some point go back to the crisis of the Qing Empire and the Revolution of 1911 to find the origins of the Chinese modern nationalism and its relation with Chinese Fascism.
Style APA, Harvard, Vancouver, ISO itp.
17

Lorenzi, Mariana de. "El derecho a conocer los orígenes biológicos. La necesidad de su reconocimiento para garantizar el derecho a la identidad personal de los adoptados y nacidos por reproducción humana asistida". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2015. http://hdl.handle.net/10803/368170.

Pełny tekst źródła
Streszczenie:
La identidad personal comienza a forjarse en el pasado del ser humano, en sus mismos orígenes biológicos. Desde este axioma, la verdad biológica ha devenido un principio clave del Derecho de Familia occidental. Tradicional paradigma de la filiación por naturaleza, su trascendencia se extiende en la actualidad a los supuestos de filiación adoptiva y por reproducción humana asistida, en gran medida, impulsada por la C.D.N. Este instrumento ha sido esencial, ante todo, para reafirmar el carácter universal de los derechos fundamentales. En segundo lugar, evidencia una comunión entre los países del entorno en edificar el Derecho de Familia actual sobre tres pilares: el protagonismo de la persona, el mayor valor de la autonomía de la voluntad en las relaciones familiares y el orden público como medio —funcional a ella— para garantizar los derechos fundamentales. Finalmente, un cambio en la noción misma de infancia y adolescencia enaltece el carácter de sujetos de derechos de los niños, niñas y adolescentes. Sus derechos fundamentales reciben una doble protección, puesto que les son reconocidos no solo en cuanto personas sino también en virtud de la etapa vital por la que atraviesan. Entre los derechos de los niños, niñas y adolescentes destaca la consagración que la C.D.N. hace del derecho a conocer los orígenes biológicos (artículos 7 y 8). Estos preceptos, junto a la prohibición de realizar distinciones por razón del nacimiento o cualquier otra condición (artículo 2.1), exigen la expansión del principio de la verdad biológica a favor de todas las personas, incluidas las concebidas de forma natural que gozan de una filiación adoptiva y las nacidas por reproducción humana asistida. La voluntad parental como fuente de la filiación y la discordancia entre el vínculo jurídico y el biológico, características de estos dos casos, motivan un estudio conjunto de este derecho, fuera del ámbito de la filiación y escindiendo el conocimiento de los orígenes genéticos y/o gestacionales de su alcance o efectos. La mayoría de los ordenamientos jurídicos contemporáneos contemplan este derecho en la adopción; sea estableciéndolo juntamente con el deber de información, sea a través del sistema de la adopción abierta. A más reticencias se ha enfrentado su admisión en los supuestos de reproducción humana asistida. Sin embargo, por la década de los ochenta comenzaba a abrirse paso una primera corriente de países prohibiendo el llamado anonimato del donante (Suecia, Austria o Suiza). No obstante, es en estos últimos años en que se afianza un progresivo cambio de rumbo hacia la abolición del secreto y la admisión de la investigación de los orígenes biológicos (Noruega, Países Bajos, Reino Unido, Finlandia, Alemania, entre otros). Este trabajo emprende un amplio estudio del derecho a conocer los orígenes biológicos; caracterizándolo como un derecho humano, fundamental y autónomo, parte del derecho a la identidad personal; analizando los fundamentos interdisciplinarios y jurídicos que lo sostienen; indagando en el reconocimiento que recibe a nivel internacional, así como en España y Cataluña; y adentrándose en los conflictos de intereses que el mismo puede generar dentro del triángulo filial.
The forging of personal identity begins in the human being's past, in their own biological origins. Starting from this axiom, biological truth has become a key principie of Western family law. While it is a traditional paradigm of filiation by nature, its current significance extends far beyond this to the cases of filiation by adoption and by assisted human reproduction, thanks in large part to the influence of the CRC. This instrument has proved essential, first and foremost, in reaffirming the universal character of fundamental rights. Secondly, it demonstrates a common approach in comparative law in building current family law upon three pillars: the central importance of the person, the increasing value attached to autonomy of the will in family relationships, and public order as a means — functional to this — of ensuring fundamental rights. Finally, a change in the very notion of childhood and adolescence establishes children and adolescents as rights-holders. Their fundamental rights are doubly protected, since they are granted to them not only as persons, but also in virtue of their particular stage of life. Among the rights of children and adolescents, the enshrinement in the CRC of the right to know one's biological origins (articles 7 and 8) stands out. These provisions, along with the ban on discrimination on the grounds of birth or any other status (article 2.1), entail the extension of the principie of biological truth to all individuals. This includes those naturally conceived and then adopted and the offspring of assisted reproductive technology. The will to be parents as the foundation of filiation and the discordance between the legal and biological bonds, characteristic of both cases, prompt a joint study of this right, treated separately from filiation and dividing the knowledge of genetic and/or gestational origins from its scope and effects. Most contemporary legal systems contemplate this right in adoption, either by establishing it together with the duty of disclosure or by embracing an open adoption system. Allowing it in assisted human reproduction has met with greater resistance. Nevertheless, an initial trend towards the abolition of anonymity did emerge in the eighties (in Sweden, Austria or Switzerland). Despite this, however, it is only in the last few years that this tendency away from secrecy and in favour of the investigation of biological origins has become established (as shown by Norway, the Netherlands, the United Kingdom, Finland and Germany, among others). This research undertakes an in¬depth study of the right to know one's biological origins; defming it as a human, fundamental and autonomous right, part of the right to personal identity; analysing its interdisciplinary and legal foundations; enquiring into its recognition at an international, national and Catalan level; and delving into the conflicts of interests that may occur among the parties of the filial triangle.
La identitat personal comença a forjar-se en el passat de l'ésser humà, en els seus mateixos orígens biològics. Des d'aquest axioma, la veritat biològica ha esdevingut un principi clau del dret de família occidental. Tradicional paradigma de la filiació per naturalesa, la seva transcendència s'estén en l'actualitat als supòsits de filiació adoptiva i per reproducció humana assistida, en gran mesura, impulsat per la C.D.N. Aquest instrument ha estat essencial, abans de res, per reafirmar el caràcter universal dels drets fonamentals. En segon lloc, evidencia una comunió entre els països de l'entorn en edificar el dret de família actual sobre tres pilars: el protagonisme de la persona, el major valor de l'autonomia de la voluntat en les relacions familiars i l'ordre públic com a mitjà —funcional a aquella— per garantir els drets fonamentals. Finalment, un canvi en la noció mateixa d'infància i adolescència enalteix el caràcter de subjectes de drets dels nens, nenes i adolescents. Els seus drets fonamentals reben una doble protecció, ja que els són reconeguts no només en quant a persones sinó també en virtut de l'etapa vital per la que travessen. Entre els drets dels infants i adolescents destaca la consagració que la C.D.N. fa del dret a conèixer els orígens biològics (articles 7 i 8). Aquests preceptes, juntament amb la prohibició de realitzar distincions per raó del naixement o qualsevol altra condició (article 2.1), exigeixen l'expansió del principi de la veritat biològica a favor de totes les persones, incloses les concebudes de forma natural que gaudeixen d'una filiació adoptiva i les nascudes per reproducció humana assistida. La voluntat parental com font de la filiació i la discordança entre el vincle jurídic i el biològic, característiques d'aquests dos casos, motiven un estudi conjunt d'aquest dret, fora de l'àmbit de la filiació i escindint el coneixement dels orígens genètics i/o gestacionals del seu abast o efectes. La majoria dels ordenaments jurídics contemporanis contemplen aquest dret en l'adopció; sigui establint-lo juntament amb el deure d'informació, sigui mitjançant el sistema d'adopció oberta. A més reticències si ha enfrontat la seva admissió en els supòsits de reproducció humana assistida. Tanmateix, a la dècada dels vuitanta començava a obrir-se pas una primera corrent de països prohibint l'anomenat anonimat del donant (Suècia, Àustria o Suïssa). No obstant això, és en aquests últims anys en que s'aferma un progressiu canvi de rumb cap a l'abolició del secret i l'admissió de la investigació dels orígens biològics (Noruega, Països Baixos, Regne Unit, Finlàndia, Alemanya, entre d'altres). Aquest treball empren un ampli estudi del dret a conèixer els orígens biològics; caracteritzant-lo com un dret humà, fonamental i autònom, part del dret a la identitat personal; analitzant els fonaments interdisciplinaris i jurídics que el sostenen; indagant en el reconeixement que rep a nivell internacional, així com a Espanya i Catalunya; i endinsant-se en els conflictes d'interessos que el mateix pot generar dins del triangle filial.
Style APA, Harvard, Vancouver, ISO itp.
18

Allebrandt, Debora. "Encobrindo orígens, descobrindo relações : uma análise comparativa acerca do anonimato de doadores de gametas na reprodução assistida". reponame:Biblioteca Digital de Teses e Dissertações da UFRGS, 2008. http://hdl.handle.net/10183/12766.

Pełny tekst źródła
Streszczenie:
Esta dissertação tem como objetivo discutir o princípio do anonimato de doadores de gametas na reprodução assistida. Inspiramo-nos no termo cunhado pela antropóloga norte-americana Charis Thompson, coreografia ontológica – termo que visa explicitar os diferentes modos pelos quais os aspectos técnicos, científicos, legais, políticos e financeiros do parentesco são coordenados nas clínicas de RA. Para melhor entender os diferentes elementos da questão, escolhemos três agentes centrais que, ao mesmo tempo, revelam e influenciam essa “coreografia”. São eles: a divulgação jornalística, os especialistas da área e a legislação. Entendemos que ainda que a ciência impressa nessas tecnologias tenha pretensões universais, os modos de conhecer tais procedimentos são dados a partir de “epistemologias cívicas” e operacionalizados a partir de “estratégias nacionais de regulamentação”. Por essa razão acreditamos que o método comparativo ilumina a especificidade dos diferentes casos e faz com que esses objetos produzam comentários recíprocos um sobre o outro. Além de conduzir entrevistas entre médicos e embriologistas especializados na reprodução assistida, nessa dissertação nos comparamos a divulgação jornalística de quatro países e a legislação de outros cinco. Tais comparações nos permitem visualizar o modo como a reprodução assistida e mais especificamente o anonimato de doadores tem sido configurados no jogo de semelhanças e diferenças; as lógicas que conduzem da prática a proibição; as razões que explicam por que a busca por irmãos é mais aceitável do que a busca por pais genéticos, e os pesos relativos da adoção e da doação de gametas.
In this dissertation, we discuss the principle of anonymity concerning the donors of gametes in the process of assisted reproduction. Our analysis is inspired in the term ontological choreography, coined by North American anthropologist Charis Thompson to describe the technical, scientific, legal, political and financial aspects of kinship that are coordinated in the clinics of assisted maternity. In order to better understand the different elements in question, we have chosen three central agents that simultaneously reveal and influence this “choreography”: journalistic articles, specialists in the area and legislation. We consider that, although the science present in these technologies has universal pretensions, the ways in which we come to know these procedures are conditioned by “civic epistemologies” and operationalized according to “national styles of regulamentation”. For this reason, we believe that the comparative method illuminates the specificity of different cases, causing each context to shed light on the others. Aside from conducting interviews among Brazilian doctors and embryologists specialized in assisted reproduction, we compare in this dissertation the journalistic divulgation of four countries and the legislation of another five. Such comparisons permit us to visualize the way in which assisted reproduction, and specifically donor anonymity, take shape in the play between similarities and differences; the logics that lead from practice to prohibition; the explanations why the search for siblings is more easily accepted than the search for genetic parents, and the relative weights attributed to adoption and the donation of gametes.
Style APA, Harvard, Vancouver, ISO itp.
19

Achón, Rodríguez Olga. "Contratación en origen e institución total. Estudio sobre el sistema de alojamiento de trabajadores agrícolas extranjeros en el Segriá (Lleida)". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2011. http://hdl.handle.net/10803/730.

Pełny tekst źródła
Streszczenie:
Demostrar que el sistema de reclutamiento, importación y suministro de mano de obra extranjera de Unió de Pagesos produce un sujeto limitado en el goce de sus libertades y el ejercicio de sus derechos es el principal objetivo de este trabajo que se desarrolla en tres capítulos. El primero contextualiza al lector en el momento histórico de constitución del sistema. Una breve historia del sindicato se traza, desde sus orígenes hasta su consolidación como prestador de servicios al agricultor. Mediante ésta advertimos como el perfil combativo de la organización ha mutado. En democracia, sustituido el modelo de producción agrícola familiar por otro de carácter industrial, dispuesto a la exportación y sustentado por mano de obra asalariada, el sindicato se propone como una entidad dirigida a la prestación de servicios. En connivencia con el Estado introduce su particular sistema de importación, pues resuelve el problema de la transformación de la estructura tradicional del suelo, amén de colaborar con la ordenación del flujo migratorio a través de la dotación de trabajo. El capítulo segundo se centra en el análisis del sistema desentrañando lo que la política migratoria posibilita mediante la instauración del modelo de contratación en origen. Así, la relación entre Estado y sindicato se revela genética del sistema, pues lo que por tal política se erige es un negocio centrado en el suministro de trabajadores. A este respecto, un estudio sistemático sobre aquello que denominamos dispositivos de ejecución ha resultado imprescindible: representatividad legal empresarial -que posee el sindicato merced a la atribución, otorgada por el Estado, de tal poder a las organizaciones sindicales más representativas para la contratación de mano de obra- y función pública -delegada al sindicato para garantizar el control de flujos migratorios, manifiesta en cuanto le ha sido entregada la facultad de control y vigilancia de los trabajadores por él importados. Propiciadas por este vínculo original, se estructuran las demás relaciones entre los sujetos que participan de la operación contractual que materializa el sistema: aquélla que relaciona comercialmente al sindicato con los empresarios demandantes de mano de obra mediante un contrato de suministro; la que une a Unió de Pagesos con los trabajadores, mediante el proceso de reclutamiento en origen, y aquélla establecida entre empresarios agrícolas y trabajadores, cuya forma contractual aparenta ser un contrato de trabajo. El tercer capítulo detalla lo concerniente al lugar de realización de los objetivos de sindicato y Estado, la entrega just in time de la mano de obra y el control social del extranjero. La realidad física de los alojamientos y su función se analizan, dejando al descubierto su carácter penitenciario. Una transformación en él se opera, cercana a la propuesta por otro tipo de instituciones en las que la docilización del sujeto pretende un individuo nuevo, cuyo valor se exterioriza en cuanto obedece a la voluntad de aquéllos que las administran. La labor del personal encargado se muestra imprescindible, pues por ella se dinamiza el sistema logrando la doma del sujeto y su suministro, gestionado siguiendo el principio básico del paradigma fordiano de producción. Su análisis se realiza mediante el examen de la normativa de alojamiento, reminiscencia de reglamentos de fábrica, por la que el sindicato ambiciona la transformación del trabajador en el ideal decimonónico de obrero, abstemio, confiable y dócil. Mediante este obrero modélico, obtenido fuera del mercado de trabajo, se pretende la sustitución del trabajador errante, representado por el extranjero irregular, cuya capacidad de nomadismo permanece incólume. El alojamiento es el contexto de verificación de la dominación y producción del sujeto, confinamiento perpetrado amén una trama de permisos y sanciones que solo la fuga del establecimiento pone fin.

PALABRAS CLAVE: Migraciones internacionales, Estranjería, Movilidad, Fijación - Mano de obra, Contratación en origen, Alojamiento obrero
The main objective of this thesis is to show the consequences that the system established by the agricultural union "Unió de Pagesos" to recruit, import and distribute foreign labour produces, that is a worker whose legal rights and liberties are embarrassed. Once the traditional family productive system of Catalonian agriculture is substituted by an industrial one, designed for exportation and which requires hired labour, the Union, aided by the State, reconverts itself into an entity that provides different services, especially those related with the supply of labour force through their system- as we characterize the set of practices that make possible the recruitment of foreign workers and their concentration in the lodgings managed by it. The migratory policy is responsible of the emergence of this system, whose origin is in the symbiotic relation between the State and the Agricultural Union. Their interests -the "just in time" provision of labour and the social control of the migratory flow- are harmonized by it. In the lodgings -infrastructure of the system- a transformation is operated through different devices -lodging regulation, presence of personnel in charge of the facilities, a visit regime, exit permissions, among others- close to other institutions, as labour camps, where the tame of the individuality is aimed through the subordination to a dominating power in order to create a new subject, whose value is exteriorized in its obedience to the will of those who administrate the institutions. Finally, this system belongs to a tradition of devices designed with the purpose to fixation of manpower, whose most relevant precedents are to be found in social institutions as Roman slavery rental (II-I B.C.), English vagrancy and poor laws (XIV century) and specifically Prussian System of labour import, applied by the Preuische Feldarbeiter Zentrale studied by Max Weber.
Style APA, Harvard, Vancouver, ISO itp.
20

Court, Claire. "La mezcla social: su orígen, el debate actual y su eficiencia económica, social y cultural". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/398539.

Pełny tekst źródła
Streszczenie:
La mezcla social es el concepto estudiado en la presente Tesis. La mezcla social es la convivencia, en el mismo territorio, de población de diversos grupos étnicos, de diversas clases sociales y de diferentes generaciones. La mezcla social es un concepto relacionado con los conceptos de vecindad, comunidad, interculturalidad, segregación, gentrificación y exclusión. Expertos en arquitectura, urbanismo, economía, geografía, sociología y antropología elaboraron diversos análisis sobre el tema. Actualmente, la mezcla social es un concepto utilizado en políticas para justificar operaciones de mejora urbana. Surge como respuesta a los problemas relacionados con la segregación en las ciudades: pobreza, exclusión social y delincuencia. Pero los gobiernos de numerosos países utilizaron la mezcla social en planes de regeneración urbana para aumentar la rentabilidad del suelo a través su gentrificación. No era el objetivo perseguido por los precursores de la mezcla social. En efecto, apareció en el siglo XIX, como solución a los problemas de salud y de falta de viviendas de la población obrera. Las reformas higienistas, las iniciativas de socialistas utópicos, como C. Fourier, el movimiento de Ciudad Jardín, que creó H. Ebenezer, introdujeron la mezcla social. En el siglo XX, después de un urbanismo particularmente segregacionista y de la construcción de barrios obreros, se iniciaron políticas de desegregación. A finales del siglo XX y en el siglo XXI, el término de mezcla social apareció en la legislatura de numerosos países, empezando por Francia, en un contexto de regeneración urbana. El estudio de caso de mezcla social de la presente Tesis se ubica en los barrios del Poblenou, en el distrito de Sant Martí, en Barcelona. En el siglo XIX, la industrialización de esta antigua zona agrícola modificó profundamente su trama urbana y su población. Se convirtió en el Manchester Catalán. En 1976, se aprobó el Plan General Metropolitano (PGM) de Barcelona. Tres modificaciones del PGM marcaron profundamente la morfología de los barrios del Poblenou: los MPGM Vila Olímpica, el Front Marítim del Poblenou y el 22@. Las transformaciones urbanísticas provocaron la llegada de una población más diversa étnicamente, más joven, con más estudios que la población local, de otras Categorías Socio Profesionales y con Rentas Familiares Disponibles más altas. En 2011, la diversidad social y la diversidad residencial de los barrios del Poblenou, demuestran la existencia de mezcla social. Es eficiente económicamente porque dinamiza el sector económico. Su eficiencia social es más cuestionable porque por una parte mejora el bienestar de la población en su conjunto pero por otra parte, en algunos casos, puede tener un aspecto revanchista hacia las clases bajas de la población. Es decir, la mezcla social es eficiente socialmente pero no equitativa. Culturalmente, es eficiente porque permite mejorar los equipamientos municipales, ampliar y diversificar el tejido cultural, asociativo y artístico.
Social mix is the central concept of this Thesis. Social mix is the coexistence, in the same territory, of ethnically, socially and generationally diverse populations. Social mix is a concept related to other concepts of neighbourhood, community, interculturality, segregation, gentrification and exclusion. Experts in architecture, urbanism, economy, geography, sociology and anthropology analysed the social mix. Currently, social mix is a concept in use in politics to justify gentrification. This is quite different from the goal of social mix at the origin of the concept. Effectively, social mix in hygienists’ reforms, utopic socialists’ initiatives and the Garden City pursued goals of social justice. In the twentieth century, the consequences of segregationist urbanism brought social mix in political discourses, particularly in Australia, the United States, Canada, the United Kingdom, and in France. In the 1990’s, social mix appeared in the French law. In Spain, in Cataluña, social mix was defined like a goal of urbanism in the 2000’s. My study case of social mix is the neighbourhoods of Poblenou, the Catalan Manchester, in Barcelona. In 1976, when the General Metropolitan Plan was adopted, the transformation of this area of the city began. Three modifications affect it particularly: MPGM Vila Olímpica, MPGM Front Marítim and MPGM 22@. Urbanistic transformations attracted a new population, ethnically more diverse, younger, with higher level of studies and incomes. In 2011, the neighbourhoods of Poblenou appeared socially and residentially diverse. Social mix seems efficient economically because it boosts economic sector, efficient socially because improves the well-being of the population and efficient culturally because induces more municipal facilities, more associations and more artists.
Style APA, Harvard, Vancouver, ISO itp.
21

Costanzo, Macarena, i Layús Yasmín. "Diseño de registro maestro de un producto médico: fascia lata de orígen humano". Bachelor's thesis, 2018. http://hdl.handle.net/11086/11399.

Pełny tekst źródła
Streszczenie:
Proyecto Integrador (IB)--FCEFN-UNC, 2018
Diseña el registro maestro de la membrana de fascia lata de orígen humano liofilizada para ser registrada como producto médico en la Administración Nacional de Medicamentos, Alimentos y Tecnología Médica (ANMAT)
Style APA, Harvard, Vancouver, ISO itp.
22

Iorizzo, María Belén. "¿Identidad o anonimato?" 2015. http://hdl.handle.net/10915/46234.

Pełny tekst źródła
Streszczenie:
La idea central es arrojar luz sobre el derecho a la identidad que ostentan los niños y niñas nacidos bajo el empleo de técnicas de reproducción humana asistida. Se realizará un repaso sobre el Nuevo Código Civil y Comercial de la Nación, sobre la nueva fuente filiatoria, sobre la regulación legal de las mismas en nuestro ordenamiento actual y se explicará cómo este ordenamiento avala el anonimato del donante en desmedro del derecho a la identidad de los niños.
Style APA, Harvard, Vancouver, ISO itp.
Oferujemy zniżki na wszystkie plany premium dla autorów, których prace zostały uwzględnione w tematycznych zestawieniach literatury. Skontaktuj się z nami, aby uzyskać unikalny kod promocyjny!

Do bibliografii