Gotowa bibliografia na temat „Junta de Museus de Catalunya”

Gràcies a la bibliofília de l’artista Alexandre de Riquer, la Biblioteca Joaquim Folch i Torres del Museu Nacional d’Art de Catalunya conserva un interessant fons bibliogràfic patrimonial. Es tracta de la seva col·lecció d’enquadernacions artístiques, d’un exemplar incunable del Breviarium cartusianum i de part de la seva biblioteca privada. Tots aquests fons van ser adquirits per la Junta de Museus en anys diferents.

Meses antes del estallido de la pandemia el Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona) ingresó un mobiliario arquitectónico de Antoni Gaudí procedente del principal de la casa Milà (popularmente conocida como La Pedrera) gracias al depósito de la Fundación Junta Constructora de la Sagrada Familia. Este conjunto ha enriquecido las colecciones de Gaudí y el Modernismo con una nueva tipología de interiorismo o micro arquitectura. Los técnicos que formamos parte de la institución nos enfrentamos, de manera coral, al reto de presentarlo de nuevo de la manera más honesta y acorde a su naturaleza. Lo primero que observamos es que no ha llegado completo pues algunos elementos se han localizado en los fondos del Museu del Disseny de Barcelona a raíz de un reciente depósito de la Cátedra Gaudí. Nuestra propuesta es analizarlo en profundidad y dar respuesta a una serie de preguntas concernientes al lugar que ocupaba, los usos, su técnica constructiva, sus autores participantes, sus conexiones e indagar que otros muebles de Gaudí formaban parte de la casa Milà.

Cataluña inició su industrialización muy tempranamente y fue, junto con la Lombardía, la primera región que se industrializó en la zona del Meditenáneo. Fue como una isla industrial en medio de una cultura agrícola lo que le obligó a desarrollar todo lipo de industrias para cubrir las necesidades del consumo interno. Estas industrias se establecieron por todo el tetritorio creando especializaciones por comarcas. El Museu de la Ciència i de la Técnica (MCTC) se ha estructurado como un sistema museístico formado por museos singulares que cada uno de ellos explica una técnica o producción diferente, la mayoría de ellos musealizan un lugar productiuo. El MCTC no sólo se ha propuesto conservar objetos sino que considera que la preservación del patrimonio inmueble también está dentro de sus objetivos, por este motivo ha elaborado el inventario y realiza múltiples actiuidades relacionadas con él.

Els primers intents rigorosos per localitzar els vestigis de l’antiga Rhode a la Ciutadella van ser decisió de la Junta de Museus de Barcelona. A través dels diaris d’excavació de les ruïnes emporitanes que redactava Emili Gandia podem seguir aquell procés, que no va acabar de reeixir.

Es un reportaje critico que recoge la inauguración de la exposición ‘Real {ismos}. Nuevas figuraciones en el arte español entre 1918 y 1936 en el Museo Carmen Thyssen de Málaga el día 4 de abril de 2022, así como los textos más relevantes de los comisarios de la exposición publicados en el catálogo de la muestra. Además de hacer referencia a la exposición itinerante impulsada hace tres años por la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya titulada Realisme(s) a Catalunya 1917-1936. Del Picasso clàssic al Dalí surrealista, comisariada por Mariona Seguranyes. En aquella ocasión la exhibición viajó del Museu Maricel de Sitges (del 4 de julio al 13 de octubre de 2019) al Museu de Valls (del 25 de octubre al 19 de enero) para finalizar su trayecto en el Museu de la Garrotxa de Olot (del 1 de febrero al 31 de mayo de 2020).

La Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya de 15 de desembre de 2014 va establir els requisits per accedir al Grau en educació infantil, primària i al doble Grau en educació infantil i primària de les universitats públiques i privades del sistema universitari català a partir del curs 2017-2018 inclòs. Aquell acord establia la superació d’una Prova d’Aptitud Personal (PAP) que avaluarà, d'una banda, les competències comunicatives i lògico-matemàtiques bàsiques per mitjà d’una prova escrita i, de l'altra, avaluarà la reflexió i el raonament crític a partir d’una producció escrita que els estudiants hauran d'elaborar. En aquest article s'exposa l'objectiu i el funcionament d'aquesta prova.

O artigo trata do tema das Estações do Ano, explorando elementos da Ciência e da Arte como forma de motivar estudantes ou público de museus de ciência e tecnologia a compreendê-lo a partir de vivências culturais atuais e de outras épocas. A Física se junta à Astronomia para explicar o fenômeno, enquanto a Música e a Pintura possibilitam a imersão no tema em meio a muitas viagens à imaginação capazes de despertar emoções.Uma proposta didática é apresentada e justificada por consensos das muitas pesquisas na área de ensino-aprendizagem de ciências, desde os que se referem às persistentes concepções alternativas acerca das causas das mudanças observadas nas diferentes épocas do ano até à modelagem qualitativa de fenômenos que recorre a modelos pedagógicos tridimensionais. Tal proposta foi desenvolvida na atividade “Bate papo Hiperinteressante: As Quatro Estações, Ciência e Arte” realizada no primeiro domingo do mês de agosto de 2003 no Museu de Astronomia.

La Batalla de l’Ebre (1938) va ser la més decisiva de la Guerra Civil espanyola. La desfeta de l’Exèrcit Popular va provocar l’ocupació de Catalunya i la victòria definitiva de les forces del general Franco sobre la República espanyola. Els vencedors van ubicar sobre el camp de batalla monuments per escenificar la seva victòria, però les accions de patrimonialització van tenir un desenvolupament limitat, mentre que la II Guerra Mundial i el seu desenllaç van obrir perspectives incertes per al règim del general Franco. La mort del dictador l’any 1975 va provocar canvis polítics a Espanya, i els espais històrics de la Batalla de l’Ebre van conèixer noves intervencions a l’entorn del seu patrimoni, subsidiàries dels imaginaris socials i polítics del procés de democratització. Nous monuments i instal·lacions museals convidaven a una interpretació de la batalla compatible amb l’imaginari de reconciliació desenvolupat pel nou règim constitucional. Dècades després dels combats, la batalla de l’Ebre continuava, però ara la pugna s’establia entre models i accions per fixar la memòria al territori, a partir d’intervencions patrimonials, museus, monuments i escultures. En el context d’emergència democràtica de principis del segle XXI, les iniciatives de la societat civil, sumades a les dinàmiques de recerca i socialització del coneixement impulsades en clau d’història pública i arqueologia pública, obrien noves perspectives en la recuperació d’una memòria republicana de la batalla. En aquest context destaquen les iniciatives del grup de recerca «Didàctica del Patrimoni» (DIDPATRI) de la Universitat de Barcelona. L’estudi aproxima les diferents fases d’apropiació, en clau de memòria històrica, del camp de batalla de l’Ebre, i les iniciatives i casuístiques principals de patrimonialització generades, al seu entorn, en els diferents moments històrics.

Este texto destaca o papel do Museu Escolar de Marrazes na divulgação do património histórico-educativo. Localizado numa freguesia urbana do município de Leiria, região centro de Portugal, foi criado por um grupo de professoras do 1º Ciclo do Ensino Básico de Marrazes em 1992, resultado do projeto pedagógico “A Escola através dos tempos”. Devido ao volume do espólio reunido, com a participação ativa da comunidade, a Junta de Freguesia de Marrazes assumiu a sua conservação e exposição, abrindo o museu ao público a 16 de maio de 1997. Em 2001 passou a integrar a Rede Portuguesa de Museus. Na exposição permanente do museu destaca-se a réplica de uma sala de aula do Estado Novo, com as carteiras, lousas, ponteiros, canetas de aparo, orelhas de burro, régua, palmatória e as batas. É também possível visualizar uma coleção de brinquedos tradicionais, uma mostra sobre a Mocidade Portuguesa e os livros de Instrução Primária desde o século XIX. Com 25 anos de existência, o museu mantém um programa de atividades para as escolas da região e para o público em geral. No entanto, sofre as consequências da falta de recursos financeiros, de pessoal e de espaço físico adequado para o seu funcionamento. Neste sentido, pensar num museu mais interativo, inclusivo e social requer a responsabilidade da autarquia local com a manutenção deste importante património que está reunido em Leiria, mas que reflete a realidade nacional. O texto aborda estudos sobre a cultura material, a museologia e o património histórico-educativo.

La necrópolis de Herrería tuvo una prolongada utilización desde el Bronce Final hasta bien entrada la Edad de Hierro. Su fase III, correspondiente al periodo Celtibérico Antiguo, ha proporcionado numerosos conjuntos cerrados significativos desde el punto de vista tipo-cronológico, que aportan nueva información sobre los inicios de la Edad del Hierro en la Meseta. Este artículo se centra en las 45 fíbulas recuperadas, clasificables en 10 tipos diferentes, de gran interés por estar bien contextualizadas. Palabras clave: cultura material, crono-tipología, fíbulas, cultura celtibéricaTopónimo: Meseta españolaPeríodo: Primera Edad del Hierro ABSTRACTThe Herreria necropolis was in use for a considerable length of time, from the Late Bronze to the Middle Iron Age. Its third phase, corresponding to the Early Celtiberian Period, produced numerous assemblages that are significant from a typo-chronological point of view. These items provide us with new information about the beginnings of the Iron Age on the Spanish plateau. This paper focuses on the 45 fibulae discovered, classified into 10 different groups, and of particular interest on account of their perfect contextualisation. Keywords: Material Culture, Chrono-tipology, fibulae, Celtiberian CulturePlace names: Central Hispanic PlateauPeriod: Early Iron Age REFERENCIASAlmagro Bach, M. (1966), “Sobre el origen posible de las más antiguas fíbulas anulares hispánicas”, Ampurias, 28, pp. 215-236.Argente, J. L. (1994), Las Fíbulas de la Edad del Hierro en la Meseta Oriental. Valoración tipológica, cronológica y cultural, Madrid, Ministerio de Cultura.Arlegui, M. (2012), “La necrópolis de El Inchidero (Aguilar de MOntuenga, Soria): estratigrafía, cronotipología y dataciones radiocarbónicas”, Complutum, 23 (1), pp. 181-201.Barril, M. (1993), “El coleccionismo en el Museo Arqueológico Nacional”, en A. Marcos Pous, (coord.), De Gabinete a Museo. Tres siglos de Historia, Ministerio de Cultura, Madrid, pp. 171-188.Cabré, E. y Morán, J. A. (1977), “Las fíbulas en las más antiguas necrópolis de la Meseta Oriental Hispánica”, Revista de la Universidad Complutense, Homenaje a A. García-Bellido, 109, tomo III, pp. 109-143.Camacho, P. (2017), “Las fíbulas del castro de Las Cogotas (Cardeñosa. Ávila)”, Boletín del Seminario de Arte y Arqueología, LXXXIII, pp. 123-156.Carrasco, J. y Pachón, J. A. 2006, “La fíbula de codo tipo Huelva. Una aproximación a su tipología”, Complutum 17, pp. 103-119.Carrasco, J. L., Pachón, J. A. y Gámiz, J., (2016), “Datos para el estudio de las fíbulas de pivote en la Península Ibérica. El ejemplar del Cerro de la Mora (Moraleda de Zafayona, Granada)”, Zephyrus, 77, pp. 119-145.Castiella, A. y Tajadura, J. (2001), “Campos de Urnas en Navarra”, Cuadernos de Arqueología de la Universidad de Navarra, 9, pp. 197 -222.Cerdeño, M. L. (1980), “Dos nuevos modelos de fíbulas-placa en la Meseta Oriental”. Boletín del Seminario de Arte y Arqueología, XLVI, pp. 153-160.Cerdeño, M. L. y Chordá, M. (2004), “Fíbulas de tipo navarro-aquitanas en el área celtibérica”, Cuadernos de Arqueología Universidad de Navarra, 12, pp. 161-175.— (2017), “Hierros antiguos en la Meseta oriental. La Celtiberia olvidada”, CuPAUAM, 45, pp. 47-65.Cerdeño, M. L. y Juez, P. (2002), El castro celtibérico de El Ceremeño (Herrería, Guadalajara), Teruel, Monografías Arqueológicas del S.A.E.T., 8.Cerdeño, M. L. y Sagardoy, T. (2007), La necrópolis celtibérica de Herrería III y IV(Guadalajara), Zaragoza, Fundación Segeda-Junta Comunidades Castilla-La Mancha.— (2016), La necrópolis de Herrería I y II. Las fases culturales del Bronce Final II-III. Madrid, La Ergástula.Collado, O., Ibáñez, R., Nieto, E. y Cotino, F. (1991-1992), “Dataciones por radiocarbono en Montón de Tierra, Griegos (Teruel): el C-14 como método de fechación del período Celtibérico Antiguo”, Kalathos, 11-12, pp. 139-159.Constantine, T. y Bilbao, M-V. (2013), “Les fibules de l’Âge du Fer en Aquitane”, en L’Âge du Fer en Aquitaine et ses marges. Mobilité des hommes, diffusion des idées, circulation des biens dans l’espace européen à l’âge du Fer, Actes du XXXVe Colloque de l’AFEAF, Bordeaux, pp. 309-318.Costantine, T. y Chordá, M. (2014), “Las fíbulas navarro-aquitanas y su contextualización a ambos lados de los Pirineos”, en F. Burillo y M. Chordá (coords.), VII Simposio sobre los Celtíberos: nuevos hallazgos, nuevas interpretaciones, Zaragoza, pp. 223-230.Cuadrado, E. (1957), “La fíbula anular hispánica y sus problemas”. Zephyrus, 8, pp. 5-76.— (1963), “Precedentes y prototipos de la fíbula anular hispánica”, Trabajos de Prehistoria, 7, Madrid, CSIC.Chordá, M. (2008-2009), “Análisis radiocarbónicos en la necrópolis de Griegos (Teruel)”, Revista Teruel, 92, pp. 7-18.— (2014), “Nuevas interpretaciones en la necrópolis celtibérica de “El Cuarto” de Griegos (Teruel)”, VII Simposio sobre los Celtibéricos: nuevos hallazgos, nuevas interpretaciones, Zaragoza, pp. 397-404.Faro, J. A. (2015), “La necrópolis de El Castillo (Castejón, Navarra). Vajilla e instrumental metálico de sacrificio y banquete en el valle medio del Ebro (s. VI-III a. C.)”, Lucentum, 34, pp. 31-118.— (2018), “Las fíbulas navarro-aquitanas y su evolución en el valle medio del Ebro. La necrópolis del Edad del Hierro de El Castillo (Castejón, Navarra)”, Aquitania, 34, pp. 87-116.Faro, J. A. y Unzu, M. (2006), “La necrópolis de la Edad del Hierro de El Castillo (Castejón, Navarra). Primeras valoraciones 200-2002”, Complutum, 17, pp. 144-166.Giesen, K. (2001), “Zyprische Fibeln Typologie und Chonologie”, Studies in Mediterranean Archaeology and Literature, 161.Gil-Mascarell, M. y Peña, J. L. (1989), “La fíbula ‘ad occhio’ del yacimiento de la Mola d´Agres”, Saguntum, 22, pp. 125-145.González Hernández. P. (2018), “Clasificación tipológica de las fíbulas protohistóricas de El Berrueco (El Tejado, Salamanca)”, en N. Hernández, J. Larrazabal y R. Portero (coords.), Arqueología en el valle del Duero. Del Paleolítico a la Edad Media, 6, Valladolid, Glyphos Publicaciones, pp. 241-256.Graells, R. (2014), “Problemas de cultura material: las fíbulas itálicas de la Primera Edad del Hierro en el Golfo de León”, Madrider Mitteilungen, 55, pp. 212-315.Graells, R. y Lorrio, A. J. (2017), Problemas de cultura material: broches de cinturón decorados a molde de la Península Ibérica (s. VII-VI a. C.), Publicaciones de la Universidad de Alicante, Alicante.López-Cachero, F. J. (2007), “Sociedad y economía durante el Bronce Final y la Primera Edad del Hierro en el Noreste peninsular: aproximación a partir de las evidencias Arqueológicas”, Trabajos de Prehistoria, 64 (1), pp. 99-120.López-Cachero, F. J. y Rovira, M. C. (2012), “El món funerari a la depresió prelitoral catalana entre el Bronce Final I la Primera Edat del Ferro: ritual i dinamismo social a partir del registre arqueòlogic”, en M. C. Rovira, F. J.López Cachero y F. Mzière (dirs.), Les necròplis de incineració entre l’Ebre i el Tiber (segles IX-VI a. C): metodología, practiques funeraris i societat, Barcelona, Museu d’Arqueolòia de Catalunya, Monografies, 14, pp. 37-55.Maluquer, J. (1953), “La necrópolis de la Edad del Hierro de La Torraza, en Valtierra (Navarra)”, Príncipe de Viana, LII-LIII, pp. 243-269.Maluquer, J. y Vázquez de Parga, L. (1957), “Avance del estudio de la necrópolis de 'La Atalaya', Cortes de Navarra”, Excavaciones en Navarra, V, pp. 123-188.Marlasca, R., Rovira, M. C., Carlús, X., López Cachero, J. F. y Villena, N. (2005), “Materiales de importación en la necrópolis de Can Piteu-Can Roqueta (Sabadell, Barcelona)”, en S. Celestino y J. Jiménez (dirs.), El periodo orientalizante. Actas del III Simposio Internacional de Arqueología de Mérida: protohistoria del Mediterráneo Occidental, Anejos del Archivo Español de Arqueología, XXXV, pp. 1039-1049. Martínez Ruíz, M. (1989), Fíbulas Protohistóricas en el Sur de la Península Ibérica, Sevilla, Publicaciones de la Universidad de Sevilla.Martínez-Sastre, V. (1992), “El poblado de Campos de Urnas de Fuente Estaca (Embid, Guadalajara)”, en J. Valiente (ed.): La celtización del Tajo Superior, Memorias del Seminario de Historia Antigua III, Universidad de Alcalá de Henares, pp. 67-78.Mohen, J-P. (1974), “Les fibules de l’Âge du Fer aquitaine”, Revue Historique et Archéologique du Libournais, XLII, 152, pp. 78-88.— (1980), L’Âge du Fer en Aquitaine du VIeme au IIIeme siécle avant J-C., Paris, Memoires de la Société Prehistorique Française, 14.Navarro, R. (1970), “En torno al paralelo de una placa-fíbula”, Pyrenae, 6, pp. 47-52.Pérez Casas, J. A. (1990), “Las necrópolis de incineración del Bajo Aragón, en F. Burillo (coord.), II Symposio sobre los celtíberos. Necrópolis celtibéricas, Zaragoza, pp. 111-121.Rodanés, J. M. y Picazo, J. V. (1997), “Bronce Final y Primera Edad del Hierro”. Caesaraugusta, 72-1, pp. 155-215. Volumen dedicado a Crónica del Aragón Antiguo: de la Prehistoria a la Alta Edad Media.— (2010), “Aproximación a la demografía de la ocupación de la Primera Edad del Hierro del Cabezo de la Cruz (La Muela, Zaragoza): fases II y III”, en F. Burillo (coord.), VI Coloquio Internacional de Arqueología Espacial, Arqueología de la Población, Zaragoza, pp. 209-225.Ruíz Delgado, M. M. (1989), Fíbulas protohistóricas en el sur de la Península Ibérica. Tesis Doctoral, Publicaciones Universidad de Sevilla, 112.Schüle, W. (1969), Die Meseta-Kulturen der Iberischen Halbinsen, vol. 1-2, Berlín.Storch de Gracia, J. J. (1989), La Fíbula en la Hispania Antigua: las fíbulas Protohistóricas del Suroeste Peninsular, Tesis Doctoral, Madrid Universidad Complutense.Vega, G. (2002), “Dataciones radiométricas del castro de El Ceremeño”, en M. L. Cerdeño y P. Juez, El castro celtibérico de El Ceremeño (Herrería, Guadalajara), Teruel, Monografías Arqueológicas del SAET, 8, pp. 127-131.— (2007), “Dataciones radiocarbónicas de la fase III de la necrópolis de Herrería (Guadalajara)”, en M. L. Cerdeño y T. Sagardoy, La necrópolis celtibérica de Herrería III y IV, Zaragoza, Fundación Segeda-Junta Comunidades Castilla-La Mancha, pp. 183-186.Zamora, T. (2015), Los cuchillos de hierro procedentes de las necrópolis de incineración catalanas (VIII-VI a. C.). Clasificación funcional y tecnología. El caso de Can Pitieu-Can Roqueta, Trabajo Fin de Grado, Universidad de Barcelona, (http://diposit.ub.edu)

The aim of the thesis is to present the visitors knowledge from Archaeology museums in Catalonia, based on the Archaeology museums of Catalonia. In Catalonia there are no studies about the public of these museums. Lack objective data about the public from which they rise to raise our hypotheses regarding the impact of archaeological museums on the population. From a methodological and systematic analysis we can get closer to the knowledge of the general characteristics of the public of these museums. We focus on the visitors through interviews and surveys with observation and indirect functions of museums related to public exposure of their content, and assessing the impact of exposure and whether it has achieved their goals. From there you hire the evolution that has taken Archaeology in our country and if museums are analyzing whether a meeting between researchers and the public. The evaluation presented on visitors and the exhibition halls aims to provide information about museums and approach to the dissemination of knowledge in reference to the archeology in museums in Catalonia.
Los objetivos de la tesis son identificar en el panorama turístico actual cuales son las tipologías turísticas capaces de garantizar un adecuado nivel de sostenibilidad, es decir las que tienen en cuenta la necesidad de establecer eficaces alianzas entre los principales actores del sector turístico: 1. Buscando ejemplos prácticos de modalidades turísticas más responsables con los recursos. 2. Destacando el rol desempeñado por el ecoturismo, aquella modalidad turística según la qual el visitante realiza sus vacaciones relacionándose de manera más consciente y directa con los aspectos medioambientales y socioculturales presentes en el lugar elegido. 3. identificando las acciones dirigidas a garantizar la salvaguarda del medio ambiente y el despegue económico de áreas tradicionalmente deprimidas por el hecho de haber estado ajenas a la práctica de actividades productivas y económicamente rentables. 4. identificando objetos dirigidos a estimular el consumo turístico de un área natural protegida interpretada como espacio auténtico según ideales postfordistas e identificar los perfiles de los turistas característicos de las áreas protegidas. Tambien si los productos turísticos ligados a la naturaleza, cultura y gastronomía pueden contribuir a revitalizar el turismo costero de Liguria 5. Verificando si el sistema regional de espacios protegidos ha producido resultados en protección medioambiental y a la vez desarrollo endógeno a través del turismo. 6. Cuantificando la oferta real de las áreas estudiadas. 7. Verificando si los tres parques estudiados han identificado y desarrollado objetos específicos de consumo turístico.

En plena Guerra Gran (1793-1795), els mesos de desembre de 1794 i de gener de 1795, es va reunir una Junta de la Província a Barcelona i a Girona consecutivament. En van formar part una cinquantena de vocals en representació dels corregiments i partits del Principat. L’objectiu va ser reclutar voluntaris remunerats o miquelets i finançar-los mitjançant contribucions recaptades des dels municipis catalans. Durant les sessions que van tenir lloc a Barcelona es va dissenyar un Pla de defensa que contemplava la possibilitat d’administrar tota aquesta operació de manera autònoma nomenant una comissió formada per un grup reduït de vocals. El capità general, José de Urrutia, no va acceptar aquesta part del projecte. Només va admetre la constitució d’una Tresoreria o Junta de Caixa per centralitzar les recaptacions i abonar les despeses directament als terços de miquelets que es trobaven en el front. Aquesta Junta de Caixa també va haver de posar en circulació dos milions de pesos en vals i informar sobre l’evolució de l’operació a la hisenda reial. La recerca descriu els treballs d’aquesta Junta de la Província per saber fins a quin punt els vocals van ser sensibles a les peticions i protestes que durant la segona meitat del segle XVIII es van manifestar a Catalunya. També té present les campanyes d’opinió que les autoritats i la mateixa Junta o Assemblea Catalana van promoure durant la guerra.

La tesi “La gestió dels museus i el patrimoni en les polítiques culturals a Catalunya (1980-2018)” pretén reflexionar sobre quins poden ser els instruments més eficients per a la gestió dels museus i del patrimoni cultural des de les administracions públiques a Catalunya. Uns instruments que, a més del sempre necessari finançament i les orientacions de les polítiques culturals, facilitin trobar fonts complementàries d’ingressos davant d’uns recursos públics progressivament minvants. La tesi parteix de l’anàlisi de la gestió de la museologia tradicional fins arribar al de les noves museologies, en què el patrimoni és considerat com un recurs més de consum en el temps d’oci. En aquest sentit, s’emfatitza el model ecomuseu, basat en la mostra de la pluralitat de formes de vida tradicionals lligades al territori, el qual enllaça avui amb les idees del desenvolupament local sostenible, de la cerca de la qualitat de vida associada a una demanda creixent de preservació del medi natural i a la vinculació amb la participació activa de la població, mitjançant l’empoderament. Des d’aquesta perspectiva, la gestió dels museus i el patrimoni cultural passa actualment per centrar-se en els conceptes de col·lectivitat i territorialitat, ressaltant el valor de document històric que tenen les peces i col·leccions museístiques per interpretar el context actual. Passa, també, per crear relats que obrin les portes d’accés al coneixement en un espai de pensament crític, que amb les seves capacitats i saber poden contribuir a fer una societat més justa i lliure. Els museus han de treballar per ser espais d’experiències, d’entreteniment, d’educació i de debat; constituint-se en veritables observatoris, que permetin gestionar la crítica i formes de reflexió que ajudin a desenvolupar noves recerques sobre la interacció entre patrimoni i societat. La tesi aborda, igualment, la situació dels museus en el marc de les polítiques culturals durant els darrers decennis a Catalunya, així com el tractament legislatiu que se n’ha fet, tenint en compte les competències assignades a les diferents administracions. Amb les aportacions obtingudes, a partir d’entrevistes en profunditat a experts i professionals de la museística i de la gestió del patrimoni cultural, amb les extretes de grups de debat, dels quals he format part, i amb els contactes informals mantinguts durant diverses jornades especialitzades a què he assistit, la tesi ha estat en disposició de presentar un seguit de conclusions. Per arribar-hi ha estat important el seguiment de bibliografia i documentació especialitzada, però també ha estat cabdal la meva experiència professional en la gestió museística. Les conclusions, entre les quals únicament subratllo aquí la creixent importància que s’estableix en la relació entre la gestió dels museus i del patrimoni cultural amb el sector turístic i els reptes que això planteja, es vinculen, com no podia ser d’una altra manera, a les hipòtesis establertes. Dites conclusions volen aportar elements significatius al debat sobre la gestió, avui, dels museus i del patrimoni cultural. I volen propiciar línies d’acció possibles per afrontar els problemes amb els quals s’enfronta la gestió del patrimoni cultural, en general, i la gestió museística de forma particularitzada.
The thesis “The museums and heritage management within the cultural policies in Catalonia (1980-2018)” aims to assess which instruments are the most efficient for the management of public administered museums and cultural heritage in Catalonia. Some instruments that, besides the required funding and the orientations of the cultural policies, help to find complementary income sources in a context of diminishing public funding. The thesis goes from the analysis of the traditional museology management until the new museologies, where the heritage is considered as another form for leisure purposes. This is why the ecomuseum model is emphasized. It is based in the diversity of the traditional lifestyles of the territory, which nowadays connect with the ideas of sustainable local development, the research of quality of life, associated with an increasing demand of the preservation of the natural environment and to the connection with the active involvement of the population, through the empowerment. From this perspective, the modern management of the museums and the cultural heritage focuses on the ideas of collectivity and territoriality. It highlights the value of the artworks and the museum collections as historical documents to understand the present. It is also used to create stories that develop critical thought, and with that support the creation of a fairer and freer society. Museums have to work to be spaces of experience, of entertainment, of education and for debate. They need to become observatories, allowing the management of criticism and self-reflection, helping to develop new researches on the interaction between society and heritage. The thesis approaches the situation of the museums within the framework of cultural policies during the last decades in Catalonia, and also, their legislative treatment, considering the assigned competences of the different administrations. The thesis and its conclusions draw on a range of sources including interviews with museology experts and cultural heritage management professionals, the participation in debate groups, and the meetings with specialists engaged with during various seminars. In order to support the conclusions, it has been important to use a specialised bibliography and documentation on museology management. My professional experience in museums management has also helped me to understand and analyse better the subject. The conclusions include, but are not limited to, the increasing importance of the relations between the museum’s management, the cultural heritage policy, and the touristic sector, alongside the new challenges that this brings up. These are linked to previously established hypothesis. These conclusions intend to provide significant elements to the modern debate around the management of museums and of the cultural heritage. They seek to support potential actions aimed at dealing with the problems faced in the management of the cultural heritage, and museum management in particular.

Aquesta investigació té com a objecte principal formular un primer estudi sobre els òrgans que van composar l’Administració carlina catalana durant la Guerra dels Set Anys (1833-1840). Ara bé, aquest objecte pressuposa inevitablement una formulació intricada per la qual cosa, per a la present tesi doctoral, s’ha procurat capgirar els plantejaments d’anàlisi historiogràfic vigents, prendre distància dels apriorismes que poguessin condicionar l’objecte d’anàlisi i el seu context, és a dir, s’ha fet necessari reconstruir teories per les quals poder establir noves preguntes i anàlisis. Igualment, s’ha procurat establir paral·lelismes entre les trajectòries vitals dels seus protagonistes i les institucions estudiades, així com noves hipòtesis de treball que permetin noves vies documentables d’estudi. Per poder delimitar, i verificar, l’existència d’una administració pública carlina s’ha pres com a punt de partida tres conceptes: el propi d’administració pública, el de dret administratiu; i el de la ciència del dret administratiu. D’acord amb aquestes tres disciplines, es pot afirmar que l’existència d’una administració implica necessàriament la presència d’una organització dotada d’un personal i uns recursos econòmics, i d’una activitat, articulada en fases –procediment– i actes administratius –resolucions–. Amb tot, existeix un element important que determina la resta: les funcions. Qualsevol organisme d’una administració es crea –i actua– per oferir un servei d’interès per al públic. I per a l’execució d’aquests serveis, s’articulen unitats administratives a les quals es vincula un personal especialitzat que gaudeix d’un pressupost per a l’execució del servei encomanat. En resum, es pot afirmar que una administració es compon d’unes funcions, les quals s’articulen a través d’unitats administratives que gaudeixen de poder. Aquestes unitats tenen assignats un personal i uns mitjans pecuniaris, a la vegada que estan regulades per un procediment determinat del qual en resulten els actes administratius. L’estudi de l’Administració carlina a Catalunya suposa un plantejament innovador i, alhora, complex, per la qual cosa ha estat indispensable fixar els límits d’aquest objecte i seguir l’exemple d’altres treballs centrats en l’orgànica institucional isabelina i la seva Administració. Pel que fa als estudis sobre l’Administració isabelina, cal dir que esdevenen un clar exemple de partida ja que plantegen l’acció de l’Estat i com aquesta es concreta en el desplegament dels diferents serveis públics per tot el territori, contribuint a la progressiva articulació i cohesió de la comunitat política. L’eix discursiu d’aquesta investigació és «l’organització» del bàndol carlí en la seva vessant més institucional, aquella que comprèn la descripció i anàlisi de les seves estructures o aparell administratiu en aspectes concrets. Per tant, l’objecte principal d’aquesta tesi doctoral és introduir-se en l’orgànica de l’Administració carlina, és a dir, en els òrgans de govern i llurs funcions. Aquest plantejament intenta apropar-se a «l’anàlisi jurídic i la conducta cultural» del conjunt humà que s’estudia, en definitiva situant el carlisme a la seva «jurisdicció i del [seu] sistema cultural» en tant que són la base de «l’estructura de les relacions socials».
Esta investigación tiene como objeto principal formular un primer estudio sobre los órganos que compusieron la Administración carlista catalana durante la Guerra de los Siete Años (1.833-1.840). Ahora bien, este objeto presupone inevitablemente una formulación intrincada por lo que, para la presente tesis doctoral, se ha procurado cambiar los planteamientos de análisis historiográfico vigentes, tomar distancia de los apriorismos que pudieran condicionar el objeto de análisis y el su contexto, es decir, se ha hecho necesario reconstruir teorías por las que poder establecer nuevas preguntas y análisis. Igualmente, se ha procurado establecer paralelismos entre las trayectorias vitales de sus protagonistas y las instituciones estudiadas, así como nuevas hipótesis de trabajo que permitan nuevas vías documentables de estudio. Para poder delimitar, y verificar, la existencia de una administración pública carlista se ha tomado como punto de partida tres conceptos: el propio de administración pública, el de derecho administrativo; y el de la ciencia del derecho administrativo. De acuerdo con estas tres disciplinas, se puede afirmar que la existencia de una administración implica necesariamente la presencia de una organización dotada de un personal y unos recursos económicos, y de una actividad, articulada en fases -procedimiento- y actos administrativos -resoluciones-. Con todo, existe un elemento importante que determina el resto: las funciones. Cualquier organismo de una administración se crea -y actuaciones para ofrecer un servicio de interés para el público. Y para la ejecución de estos servicios, se articulan unidades administrativas a las que se vincula un personal especializado que goza de un presupuesto para la ejecución del servicio encomendado. En resumen, se puede afirmar que una administración se compone de unas funciones, las cuales se articulan a través de unidades administrativas que gozan de poder. Estas unidades tienen asignados un personal y unos medios pecuniarios, a la vez que están reguladas por un procedimiento determinado del que resultan los actos administrativos. El estudio de la Administración carlista en Cataluña supone un planteamiento innovador y, a la vez, complejo, por lo que ha sido indispensable fijar los límites de este objeto y seguir el ejemplo de otros trabajos centrados en la orgánica institucional isabelina y su Administración. En cuanto a los estudios sobre la Administración isabelina, hay que decir que son un claro ejemplo de partida ya que plantean la acción del Estado y como ésta se concreta en el desarrollo de los diferentes servicios públicos por todo el territorio, contribuyendo a la progresiva articulación y cohesión de la comunidad política. El eje discursivo de esta investigación es «la organización» del bando carlista en su vertiente más institucional, aquella que comprende la descripción y análisis de sus estructuras o aparato administrativo en aspectos concretos. Por tanto, el objeto principal de esta tesis doctoral es introducirse en la orgánica de la Administración carlista, es decir, en los órganos de gobierno y sus funciones. Este planteamiento intenta acercarse a «el análisis jurídico y la conducta cultural» del conjunto humano que se estudia, en definitiva situando el carlismo a su «jurisdicción y del [su] sistema cultural» en tanto que son la base de «la estructura de las relaciones sociales».
The main objective of this research is to formulate a first study on the organs that made up the Catalan Carlist Administration during the Seven Years' War (1833-1.840). However, this object inevitably presupposes an intricate formulation so that, for the present doctoral thesis, it has been attempted to change the current historiographic analysis approaches, to take distance from the priors that could condition the object of analysis and its context, that is to say , it has become necessary to reconstruct theories by which to establish new questions and analysis. Likewise, attempts have been made to draw parallels between the vital trajectories of their protagonists and the institutions studied, as well as new working hypotheses that allow new documentable ways of study. In order to define, and verify, the existence of a Carlist public administration, three concepts have been taken as a starting point: that of public administration, that of administrative law; and that of the science of administrative law. According to these three disciplines, it can be affirmed that the existence of an administration necessarily implies the presence of an organization endowed with personnel and economic resources, and an activity, articulated in phases -procedure- and administrative acts -resolutions-. However, there is an important element that determines the rest: the functions. Any agency of an administration is created - and actions to offer a service of interest to the public. And for the execution of these services, administrative units are articulated to which a specialized staff is linked that enjoys a budget for the execution of the entrusted service. In summary, it can be affirmed that an administration is composed of some functions, which are articulated through administrative units that enjoy power. These units are assigned a personal and financial resources, while they are regulated by a specific procedure resulting from administrative acts. The study of the Carlist Administration in Catalonia is an innovative and, at the same time, complex approach, so it has been essential to set the limits of this object and follow the example of other works focused on the Elizabethan institutional organization and its Administration. As for the studies on the Elizabethan Administration, it must be said that they are a clear example of departure since they raise the action of the State and how this is specified in the development of the different public services throughout the territory, contributing to the progressive articulation and cohesion of the political community. The discursive axis of this investigation is "the organization" of the Carlist side in its most institutional aspect, that which includes the description and analysis of its structures or administrative apparatus in concrete aspects. Therefore, the main purpose of this doctoral thesis is to enter the organic of the Carlist Administration, that is, in the governing bodies and their functions. This approach tries to approach "the legal analysis and cultural behavior" of the human group under study, ultimately placing Carlism in its "jurisdiction and [its] cultural system" while being the basis of "the structure of the social relationships".

És convenient focalitzar l’atenció a l’entorn de la Societat Artística i Literària de Catalunya perquè representa una institució fonamental per comprendre el dilatat i complex fenomen que van suposar les societats d’artistes a l’Europa de l’època. No només això, ja que l’entitat ens hauria de permetre analitzar en profunditat la seva notable trajectòria, les seves ambicions estètiques i tots aquells factors que la varen circumdar. Aquí rau el punt de partida del nostre projecte d’investigació, el qual representa la culminació d’un període acadèmic i l’inici d’un rigorós camí científic que avui pot veure la llum. Tot i així, mai s’havia escrit sobre aquesta entitat de forma exhaustiva i monogràfica. I aquest fet sorprèn quan constatem la notable trajectòria que va tenir al llarg dels tres primers decennis del segle XX. Sorprèn encara més quan sabem que el seu instigador va ser el gran mestre paisatgista Modest Urgell, secundat per Enric Galwey i Lluís Graner, els quals precediren altres pintors i també escultors que arribarien a sumar al voltant d’un centenar de firmes. El nostre projecte d’investigació, ara materialitzat en la present tesi doctoral, esdevé la primera proposta per desvetllar d’una manera exhaustiva quins antecedents es van produir al voltant de la Societat Artística i Literària.

The present research try to analyze the objectively patterns of visitor behavior focused on 5 and 12 years old kids, which visited the museums of the city of Girona in a non organized tour. We combined different methodologies for the data collection: survey, non participant direct observation and symbolic language from offered and self-administered written response. As a result, we know how children interact with museum materials, how they make relations with the different group members, how they use supplementary materials to do the visit, what itinerary they do, how they visit the rooms, what kind of texts they read, in which Units of Attention they provide more interest, what colors attract the most, what effects in their behavior can have the lighting, the noise and the temperature, what are their preferences, and in general, which are the profiles of families who visit the museums of Girona.
El present treball de recerca consisteix en estudiar i analitzar les pautes de comportament objectivables del visitant lliure entre 5 i 12 anys d’edat, que visita de forma no organitzada els museus de la ciutat de Girona. Així, mitjançant la combinació de diferents metodologies per a l’obtenció de dades (enquesta, observació directe no participant i llenguatge simbòlic a partir de resposta escrita autoadministrada i oferta), hem sabut de quina forma aquests interaccionen amb els materials, com es relacionen amb els diferents membres del grup, com utilitzen els materials complementaris a la visita, quin recorregut fan i com fan la visita a les sales, quins textos llegeixen, a quines Unitats d’Atenció presten més interès, quins colors els atrauen més, quins efectes en el seu comportament pot tenir la il•luminació, el soroll, la temperatura ambiental, quines son les seves preferències, i a trets generals, quins son els perfils de famílies que visiten els museus gironins.

Les xarxes socials han revolucionat i modificat les formes de relació i comunicació entre les persones i les institucions. Aquestes relacions a través de les xarxes s’han convertit en un nou paradigma comunicatiu. L’objectiu principal de la tesi és mostrar com els museus de Catalunya interactuen i difonen el seu patrimoni a través de les xarxes socials. L’estudi i l’anàlisi s’han desenvolupat metodològicament des d’una doble perspectiva: quantitativa i qualitativa, creant paràmetres i indicadors per l’estudi de webmetria i s’ha fet un seguiment d’observació i recollida de dades en diferents plataformes. Els resultats mostren una situació molt heterogènia en tots els sentits del sistema museístic de Catalunya, amb una complexa organització territorial. La interacció museu-visitant (presencial o virtual) a Catalunya té mancances significatives. Algunes propostes de reflexió i debat, a mode de conclusió, intenten contribuir a nous plantejaments per una comunicació més efectiva entre els museus i els seus seguidors/visitants.
Social networks have shaken up and modified the way of relationship and communication between people and institutions. These relationships have become a new communicational paradigm. The main objective of the thesis is to display how the museums in Catalonia interact and spread their heritage through social networks. The study and analysis have been methodologically developed from a double perspective: quantitative and qualitative, creating parameters and indicators for the webometrics study and tracking observation and data collection on different platforms. The results show a very heterogeneous situation in every way of the museum system of Catalonia with a complex territorial organization. The museum-visitor interaction (face-to-face or virtual) in Catalonia has a significant lack. Some suggestions of reflection and discussion, as a conclusion, attempt to contribute new approaches for a more effective communication between museums and their supporters/visitors.

Aquesta tesi doctoral té com a objectiu principal analitzar la situació dels museus a Catalunya en els primers anys de la dictadura franquista. Per tal d’entendre millor aquest període és de gran interès conèixer les activitats que el Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional desenvolupà en l’àmbit museístic i la repercussió que aquesta institució franquista tingué en els museus. Això ha estat possible gràcies a l'anàlisi de més de 4.000 documents de la institució, que han romàs inèdits fins ara. En aquest marc d’estudi es presenta una visió dels museus catalans en el moment de ser reoberts després de la guerra, alhora que s’estableixen comparacions amb la seva situació d’abans del conflicte i també durant aquest. Igualment, s’exposen les principals activitats realitzades pels museus, així com també les característiques del funcionament dels seus patronats o juntes i de les institucions que existiren a l’època i que contribuïren a posar en marxa els museus ja des del 1939
This thesis has as its main objective the analysis of what happened to the museums of Catalonia during the first years of the Francoist dictatorship. In order to understand this period it is necessary to analyze the role that the Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional played in relation to the museums, and as such the impact that this institution had on the museums. This has been possible thanks to the analysis of more than 4.000 documents unknown until now.Using this historical framework we present a study of the Catalan museums at the moment that they were reopened again just after the civil war. This is also compared to the functioning of museums before the war and what happened with them during the conflict. As such, an analysis is made of the main activities that took place in the museums at this period, how the museums boards worked, as well as the institutions that existed in that moment that contributed to restart the activity in the museums as early as 1939.

EL OBJETO CENTRAL DE LA TESIS ES EL ESTUDIO INSTITUCIONAL DEL SEÑORIO Y EL MUNICIPIO EN UNO TERRITORIOS DE LA CATALUÑA NUEVA, CONCRETAMENTE EN LOS DISTRITOS QUE SE INDICAN EN SU TITULO. SE DIVICE EN CUATRO PARTES, CON UNA BREVE INTRODUCCION INICIAL GEOGRAFICA. LA PRIMERA PARTE SE OCUPA DEL ESTABLECIMIENTO DE LOS SEÑORIOS A PARTIR DE DIFERENTES DONACIONES DEL CONDE DE BARCELONA; LA SEGUNDA PARTE SE OCUPA DEL ORDENAMIENTO JURIDICO PROPIO DE ESOS TERRITORIOS; LA TERCERA PARTE SE DEDICA A LOS COLECTIVOS JUDIOS Y SARRACENOS QUE CONVIVEN EN ESA ZONA, Y TAMBIEN DE LOS MORISCOS; Y LA CUARTA PARTE SE CENTRA YA PROPIAMENTE EN EL ESTUDIO INSTITUCIONAL DE LOS SEÑORIOS, SU NATURALEZA Y EVOLUCION, Y DE LOS MUNICIPIOS HASTA LA EXTINCION DE AQUELLOS EN PLENO SIGLO XIX, CON ESPECIAL REFERENCIA A LAS RELACIONES ENFITEUTICO-FEUDALES QUE SE ESTABLECEN ENTRE LOS SEÑORES Y SUS VASALLOS.

La present tesi doctoral se centra en l’anàlisi i interpretació de la sèrie d’exposicions d’art promogudes per l’Ajuntament de Barcelona durant el període que s’estén entre els anys 1888 i 1906, paral•lelament a la creació dels primers museus municipals. D’aquestes mostres s’havien estudiat prèviament alguns aspectes concrets, però faltava una anàlisi global de la seva trajectòria, en relació amb el context històric en què es van desenvolupar. L’objectiu de la investigació és, doncs, conèixer l’abast i la importància d’aquestes exposicions i el seu impacte real sobre la vida artística i cultural de la ciutat de Barcelona i, per extensió, de Catalunya. La documentació principal de la investigació procedeix de fonts primàries i, en especial, d’un fons pràcticament inèdit, el de la Comissió Organitzadora d’Exposicions de l’Ajuntament de Barcelona (Arxiu del MNAC). Després de la fase de consulta i recollida d’informació, hem iniciat la fase de sistematització de les dades per mitjà de bancs elementals de dades. Seguidament, hem treballat en la interpretació de les dades dins el seu context històric, fent-les dialogar amb informacions derivades d’altres investigacions i de la bibliografia disponible. Si bé hem fet un estudi sincrònic detallat de cada una de las exposicions, no pretenem aportar simplement una suma de dades, sinó una visió diacrònica que serveixi per interpretar el conjunt de las mostres. La concepció teòrica de base que ha seguit la historiografia para enquadrar la investigació sobre les grans exposicions d’art contemporànies parteix d’un enfocament sociològic, segons el qual les mostres artístiques han de ser interpretades en relació amb el medi cultural i el context històric en què s’han desenvolupat, marcats per un canvi profund en les relacions entre l’art i la societat. Hem estructurat el treball en cinc parts, a més de la introducció. En la primera part exposem les característiques generales de les exposicions d’art i de productes que van tenir lloc a la Barcelona vuitcentista, que poden ser considerades precedents de les estudiades. També fem un estudi de la secció de belles arts de l’exposició universal del 1888, punt d’arrencada de les mostres municipals posteriors, i exposem el procés de creació d’aquestes mostres. En la segona part analitzem de forma exhaustiva les cinc exposicions municipals que són l’objecte central de la nostra recerca: les exposicions de belles arts dels anys 1891, 1894, 1896 i 1898, així com la d’indústries artístiques de 1892, incorporant las llistes de premis i adquisicions. També dediquem un apartat específic a l’estudi de les dones artistes que es presentaren a les exposicions. En la tercera part fem un estudi diacrònic de conjunt de l’evolució i caracterització de las mostres al llarg del temps, analitzant aspectes organitzatius i la interacció amb altres exposicions coetànies. També s’analitza la recepció de les mostres per part de la crítica i del públic i es fa balanç dels premis i de les adquisicions d’obres amb destinació als museus públics. La quarta part està dedicada a formular les conclusions de la recerca i en la darrera referenciem les fonts documentals i la bibliografia. Podem concloure que la sèrie d’exposicions municipals estudiades van tenir un profund impacte en la vida artística barcelonina i en la pròpia evolució dels estils en ple procés de gestació del modernisme artístic. A diferència de les exposicions oficials que se celebraven a Madrid, les barcelonines estaven obertes a artistes estrangers i contemplaren també seccions d’arts aplicades. El seu caràcter integrador va permetre que es presentessin propostes artístiques heterogènies -tot i que de qualitat variable-, des d’artistes consolidats fins a les noves tendències, la qual cosa va afavorir la renovació. Les polítiques del col•leccionisme públic a Barcelona es basaren quasi exclusivament en la compra d’obra coetània d’aquestes exposicions, finançades exclusivament pel govern local, com a alternativa a la nul•la inversió estatal. Les mostres van tenir una dimensió educativa, divulgativa i lúdica i van rebre xifres rècord de visitants. Al seu torn, van tenir una gran influència en la construcció del discurs estètic de la moderna crítica d’art. La limitació del renom artístic de Barcelona i dels recursos econòmics hipotecà la continuïtat i sostenibilitat de les exposicions en el segle XX.
This dissertation focuses on the analysis and interpretation of the series of art exhibitions that were promoted by the City Council of Barcelona between 1888 and 1906, in parallel with the creation of the first municipal museum of art. The aim of the research is to discover the extent and significance of these exhibitions and their actual impact on the artistic and cultural life of the city of Barcelona and, by extension, Catalonia. The five municipal exhibitions that are the subject of our research are thoroughly analyzed: the 1891, 1894, 1896 and 1898 art exhibitions, as well as the 1892 artistic industries exhibition. The lists of awards given and acquisitions made in these exhibitions are included in the research. This research is principally based on primary documents and, in particular, a virtually unknown source, the documentation of the Organising Committee of the Exhibitions of Barcelona (MNAC Archives). This analysis is from a sociological approach, in which the artistic exhibitions are interpreted in relation to the cultural environment and historical context. The significant changes in the relationship between art and society are examined. In conclusion, the series of municipal exhibitions studied had a profound impact on the artistic life of Barcelona and in the evolution of the styles in the process leading to the modernisme art movement. Unlike the official exhibitions that were held in Madrid, those in Barcelona were open to foreign artists and also included sections of applied arts. Its inclusive character allowed heterogeneous artistic proposals to be presented, though of varying quality. The exhibitions included established artists as well as the newest trends in art, providing a revisionist viewpoint. At that time, public policies towards art museums in Barcelona were based almost exclusively on the purchase of contemporary works from these exhibitions, funded exclusively by the local government as an alternative to insufficient investment in the arts on a national level. The exhibitions were educational, informative and had popular appeal, receiving record numbers of visitors. In turn, they had great influence in the construction of an aesthetic discourse of modern Catalan art criticism. The limitation of Barcelona’s artistic reputation and economic resources menaced the continuity and sustainability of the exhibitions in the twentieth century.

El Call de Girona, su barrio judío, es uno de los conjuntos monumentales más importantes de Cataluña y por su nivel de conservación de toda Europa. Caracterizado por sus estrechas callejuelas, herederas de la trama romana de la Gerunda original, unido al resto del casco antiguo de la ciudad, se configuran como el centro histórico-urbano más importante de Cataluña. La creciente afluencia de turistas, junto con la sucesiva mejora y ordenación de las viviendas y edificios singulares que configuran el barrio, totalmente habitado y lleno de vida, está propiciando una serie de medidas urbanísticas para mejorar la accesibilidad al mismo a la vez que se consolida su uso residencial y de equipamientos, mediante una normativa de especial protección urbanística. Por otra parte esta ciudad dispone de un extraordinario sistema de información geográfica, (UMAT) Unidad Municipal de Análisis Territorial, que permite disponer de toda la cartografía urbana de la misma e incluso de un modelo de reconstrucción cartográfica virtual desarrollada por un equipo de expertos bajo los auspicios del Ayuntamiento de Girona y el Museo de Historia de la Ciudad. Tomando como entorno esta zona e información, se propone el desarrollo de una investigación aplicada dentro del ámbito de la expresión gráfica arquitectónica, fundada primero en un trabajo de análisis y estudio de las fuentes bibliográficas, cartográficas e históricas en materia de desarrollo histórico-urbano de la zona y en segundo lugar, en un estudio de aplicación de las modernas técnicas de representación SBIM Sketch Based Interface and Modeling y la AR, Augmented Reality. Fundiendo todos estos registros y campos de trabajo, se lanza la hipótesis de que es posible ampliar la traza de callejuelas actualmente existentes mediante la catalogación y levantamiento de dos nuevos callejones, que denominaremos 1, conocido antiguamente como el callejón “d’Hernandez” que proponemos renombrar como el de la Última Sinagoga y otro callejón, el nº 2 que llamaremos de “Les Dones”, recuperando una referencia histórica anterior, que hasta la fecha tan sólo estaban documentados como paso cerrado el 1 y sin pistas del 2, y que con nuestro trabajo de campo y aportación se ha visto que son perfectamente recuperables. Esta recuperación se aborda en la investigación, mediante la simulación visual de los mismos usando las técnicas de SBIM y AR, antes citadas, de forma combinada y adaptadas a las especificidades del trabajo y habilidades de un arquitecto-urbanista, de manera que se desarrollan una serie de casos de estudio prácticos cuyo objetivo final es que un observador, situado ante la actual entrada tapiada del callejón, mediante un dispositivo tipo Tablet PC, conectado a una webcam y un programa de bajo coste, pueda hacerse una idea de cuál sería el aspecto de esa callejuela. Esta estrategia de pre-visualización, ha de servir además para que el diseñador pueda plantear las posibles alternativas a su recuperación, no siempre evidentes si no evalúan sobre el lugar. En ese sentido y como arquitectos proponemos una solución arquitectónica en cada caso junto con el ensayo del uso de información sobre el terreno (UMAT) con el objetivo último de facilitar la accesibilidad a los diferentes monumentos y edificios patrimoniales del casco histórico de Girona. Por otra parte como docentes de expresión gráfica arquitectónica, ensayamos nuevas estratégicas que permitan potenciar la creatividad. Por último, con nuestro trabajo aspiramos a facilitar a los investigadores informáticos datos y experiencias, que les permitan optimizar las nuevas herramientas y procesos, y a los arquitectos en general, darles a conocer las posibilidades actuales en materia de SBIM y AR. The Call of Girona, its Jewish quarter, is one of the most important monumental assemblies of Catalonia and by its level of conservation, from across Europe. It characterized by their narrow alleys, heirs of the Roman plot of the Gerunda original, along with the remainder of the old helmet of the city, they configure themselves as the most important historic-urban center of Catalonia. The growing affluence of tourists, along with the successive improvement and ordering of the dwellings and singular buildings that configure the neighborhood, completely inhabited and full of life, is giving a series of urban development measures to improve the accessibility to the same one, at the same time that their residential use is consolidated and of equipment, by means of a regulation of special urban development protection. On the other hand this city has an extraordinary system of information online that permits to have all the urban cartography of the same one and even of a model of Virtual cartographic reconstruction developed by a team of experts under them you promote of the City Hall of Girona and the Museum of History of the City. Taking as environment this zone and information, the development of an investigation applied inside the environment of the architectural graphic expression is proposed, founded first in a work of analysis and study of the bibliographical, cartographic and historic sources in matter of historic-urban development of the zone and in second place, in a study of application of the modern techniques of representation SBIM Sketch Based Interface and Modeling and the Augmented Reality. Melting all these registrations and fields of work, the hypothesis is thrown that is possible to expand the plan of at present existing alleys by means of the cataloguing and lifting of two new alleys, that will call 1, or "d' Hernandez", that we propose to rename as that of the Last Synagogue and 2, or "De les Dones", to date only documented to level of location but that with our work of field and contribution has been seen that they are perfectly recoverable. This recovery is undertaken in the investigation, by means of the visual simulation of the same using the techniques of SBIM and AR, before cited, of form combined and adapted to the specificities of the work and abilities of an architect-town planner, so that they develop a practical study cases series whose final objective is that a visitor, situated before the current entrance walled of the alley, by means of a device type Tablet PC connected to a webcam, can be get an idea of which would be the aspect of that alley, on the other hand inaccessible, given that at present is found walled. This strategy of pre-viewing, should serve besides so that the designer can present the possible alternatives to his not always evident, physical recovery. In that sense and as the architects we propose an architectural solution in each case along with the information devices trial on the land that facilitate the accessibility to the different monuments and hereditary buildings of the historic center of Girona. On the other hand as educational of architectural graphic expression, we practice new strategic graphic that permit to promote the creativity and as a group to facilitate the investigators data processing data and experiences that permit to optimize the new tools and processes, and to the architects in general, to bring to light the current possibilities in matter of SBIM and AR.