Rozprawy doktorskie na temat „Barcelona (España)”

Kliknij ten link, aby zobaczyć inne rodzaje publikacji na ten temat: Barcelona (España).

Utwórz poprawne odniesienie w stylach APA, MLA, Chicago, Harvard i wielu innych

Wybierz rodzaj źródła:

Sprawdź 16 najlepszych rozpraw doktorskich naukowych na temat „Barcelona (España)”.

Przycisk „Dodaj do bibliografii” jest dostępny obok każdej pracy w bibliografii. Użyj go – a my automatycznie utworzymy odniesienie bibliograficzne do wybranej pracy w stylu cytowania, którego potrzebujesz: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver itp.

Możesz również pobrać pełny tekst publikacji naukowej w formacie „.pdf” i przeczytać adnotację do pracy online, jeśli odpowiednie parametry są dostępne w metadanych.

Przeglądaj rozprawy doktorskie z różnych dziedzin i twórz odpowiednie bibliografie.

1

Camino, Vallhonrat Xavier. "Estudio cultural del skateboarding en Barcelona (1975-2010)". Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2012. http://hdl.handle.net/10803/81714.

Pełny tekst źródła
Streszczenie:
Barcelona es escogida hoy por muchos skaters de todo el mundo como una ciudad de preferencia para vivir o visitar, pues ofrece, casualmente gracias a su arquitectura y al diseño del espacio urbano, gran cantidad de espacios ideales para la práctica del skateboarding. De esta manera, muchos espacios urbanos son reinterpretados por skaters dando lugar a nuevos usos y significados. Esta investigación se centra en el estudio sobre el desarrollo de esta práctica cultural en la ciudad de Barcelona. Partiendo de métodos tradicionales de la Antropología, como la observación distante y la observación participante, las entrevistas en profundidad, los relatos de vida y las fuentes documentales (bibliográfica, archivística y internet), el investigador ha querido presentar una etnografía como estudio de caso para estimular el debate teórico en torno a temas como la cultura y la identidad en un contexto urbano marcado por la Globalización.
Style APA, Harvard, Vancouver, ISO itp.
2

Ríos, Castañeda Luz Dary. "Las actividades económicas itinerantes en Barcelona. Una perspectiva del espacio público". Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/285162.

Pełny tekst źródła
Streszczenie:
Las personas en el presente están en movimiento, cambios sociales -globalización, turismo, tecnologías móviles y el consumo intensivo- están implicados en el incremento del movimiento de personas, objetos, información e ideas alrededor del mundo. En términos generales, es posible encontrar en una ciudad como Barcelona ese incremento de movimientos. Así, en una caminata corta a través de las calles del centro histórico de Barcelona cada transeúnte entra en contacto con turistas, personas autóctonas, compradores, trabajadores formales y personas con actividades económicas itinerantes. Con esto último me refiero a las prácticas sociales donde tanto músicos como no músicos (mimos, marionetistas, payasos, malabaristas, entre otros) y vendedores están en constante movimiento porque trabajan de manera itinerante. Esta tesis es acerca del movimiento de éste heterogéneo grupo de personas, sus prácticas sociales y procesos psicosociales en el espacio público. Al mismo tiempo, muestra diferentes formas de implementación de las técnicas móviles en una etnografía urbana. Uso técnicas como: derivas, "el caminar con", la entrevista móvil, y la observación participante móvil en un trabajo de campo con actividades económicas itinerantes. Hago hincapié en la conveniencia de utilizar estas técnicas desde la psicología social en los estudios del espacio público para contribuir al conocimiento de las relaciones en la vida contemporánea en el mismo lugar de su producción.
People today are "on the move"; social changes -globalization, tourism, mobile technologies, and intensive consumerism- are implicated in the ever increasing movement of people, things, information and ideas around the globe. Overall, it is possible to find in a city such as Barcelona these increasing movements. So that, in a short walk through the streets of historical center of Barcelona brings to every passer-by in contact with tourists, local people, consumers, formal workers and itinerant economic activities; with these I refer to a set of social practices whereby both musical and non musical performances (mimes, puppeteers, clowns, jugglers and others) and vendors are constantly on the move because they are itinerant workers. This thesis is about the movement of this heterogeneous group of people, their social practices and psycho-social processes in the public space. At the same time, it shows different types of implementation of mobile techniques in an urban ethnographic study. I use techniques such as: drifts, "walking with", mobile interview, and mobile participant observation in a field work with itinerant economic activities. I emphasize the appropriateness of using these techniques from social psychology in studies of public space in order to contribute to knowledge of relations in the contemporary life in the same place of their production.
Style APA, Harvard, Vancouver, ISO itp.
3

Xiang, Jingshu. "Shanghái-Barcelona en la novela del siglo XX. La representación de la ciudad moderna: lo occidental y lo oriental". Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2019. http://hdl.handle.net/10803/669737.

Pełny tekst źródła
Streszczenie:
El título de la tesis aúna los conceptos de ciudad y novela. Por lo que se refiere a ciudad, las elegidas son Barcelona y Shanghái: dos ciudades muy similares por su situación geográfica, nivel de desarrollo y grado de importancia en sus respectivos países, pero al mismo tiempo con grandes diferencias, debidas a su pertenencia a culturas muy distintas. Las historias de ambas tienen puntos paralelos: transcurren durante un período de rápido desarrollo, principalmente al inicio del siglo XX, y después, las dos ciudades semejantemente sufrieron las consecuencias de las guerras y pasaron las épocas oscuras hasta los años 70. Sin embargo, tanto los antecedentes y los detalles de aquellos acontecimientos como el cambio de la forma y los espacios de la ciudad, así como la influencia que ejercen sobre las novelas en las que aparecen representadas, nos muestran en realidad la diferencia no sólo de dos ciudades distintas sino también la huella de dos culturas que se hallan en dos lados del continente. A través de las novelas que tienen lugar en Barcelona y en Shanghái del siglo XX, la intención de este trabajo es investigar la representación en la novela de los espacios de dos ciudades similares pero que pertenecen a dos mundos, el occidente y el oriente.
The title of the thesis combines the concepts of city and novel. As regards city, the chosen ones are Barcelona and Shanghai: two cities very similar for their geographical situation, level of development and degree of importance in their respective countries, but at the same time with great differences, due to their belonging to cultures very different. The stories of both have parallel points: they pass during a period of rapid development, mainly at the beginning of the twentieth century, and later, the two cities similarly suffered the consequences of wars and passed the dark ages until the 70s. However, both the background and details of those events such as the change in the shape and spaces of the city, as well as the influence they exert on the novels in which they are represented, actually show us the difference not only of two different cities but also the mark of two cultures that are on two sides of the continent. Through the novels that take place in Barcelona and Shanghai of the twentieth century, the intention of this work is to investigate the representation in the novel of the spaces of two similar cities but that belong to two worlds, the west and the east.
Style APA, Harvard, Vancouver, ISO itp.
4

Vich, Callejo Guillem. "La dimensión espacial de la movilidad cotidiana: Una aproximación multiescalar en la Región Metropolitana de Barcelona". Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2019. http://hdl.handle.net/10803/667137.

Pełny tekst źródła
Streszczenie:
La expansión de las áreas metropolitanas a nivel global ha repercutido en la vida cotidiana de sus residentes a través del aumento de las distancias que deben recorrer para realizar sus actividades diarias, afectando su calidad de vida y, a la vez, la sostenibilidad de estos territorios. No obstante, debemos preguntarnos también si: ¿existen otras características del entorno urbano construido que determinen el comportamiento espacial de las personas más allá de la estructura territorial?, ¿estos territorios pueden ser percibidos de diferente manera por sus residentes, dando lugar a distintos patrones de movilidad?, ¿existen diferencias según el perfil de la persona?, ¿cómo interactúan estos factores entre ellos? Con el objetivo de responder a estas preguntas, esta investigación pretende comprender la configuración de la dimensión espacial de la movilidad cotidiana en la Región Metropolitana de Barcelona. La hipótesis principal de esta tesis de que el espacio que utilizan los residentes en áreas metropolitanas está influenciado por la combinación de distintos factores como son las características del entorno construido, los procesos cognitivos y las características individuales de las personas. Para conseguirlo, se aprovechará las nuevas fuentes de datos provenientes de las Tecnologías de la Información y de la Comunicación (TIC), las cuales permiten, como nunca antes había sido posible, obtener información espaciotemporal altamente detallada del comportamiento espacial de las personas. Esta tesis doctoral se basada en cuatro casos de estudio, en forma de artículos científicos en revistas internacionales indexadas, que exploran el efecto de distintos condicionantes del comportamiento espacial. Los resultados obtenidos pueden informar futuras estrategias de planificación urbana orientadas a la reducción de la extensión espacial resultante de los patrones de movilidad cotidiana de los residentes en áreas metropolitanas.
The expansion of metropolitan areas globally has had an impact on the daily life of its residents through the increase in the distances they must travel to carry out their daily activities, which affects their quality of life and, at the same time, the sustainability of these territories. However, additional questions must be raised: Beyond the territorial structure, are there other characteristics of the urban built environment that determine the spatial behaviour of people? Can these territories be perceived differently by their residents, giving place to different patterns of mobility? Are there differences according to the individual profile of the residents? If these factors are determinant, how do they interact? In order to answer these questions, this research aims to understand the configuration of the spatial dimension of daily mobility in the Metropolitan Region of Barcelona. The main hypothesis of this thesis points that the space used by residents in metropolitan areas is influenced by the combination of different factors such as the characteristics of the built environment, cognitive processes and individual characteristics of people. To achieve this, new data sources obtained from Information and Communication Technologies (ICT) will be used, which allow to obtain highly detailed time-space information on the spatial behaviour of people as has never been before. This doctoral thesis is based on four case studies, in the form of scientific articles in indexed international journals, which explore the effect of different spatial behaviour conditioning factors. The results obtained can inform future urban planning strategies aimed at reducing the spatial extent resulting from the daily mobility patterns of residents in metropolitan areas.
Style APA, Harvard, Vancouver, ISO itp.
5

Ospina, Tascón Juan José. "Las Ramblas de Barcelona. Una aportación al estudio de ciudades mediterráneas". Doctoral thesis, Universitat Ramon Llull, 2014. http://hdl.handle.net/10803/145721.

Pełny tekst źródła
Streszczenie:
La tesi es planteja com una aportació a l'estudi urbanístic de ciutats mediterrànies, que van créixer vinculades a rambles o rieres, l'exemple més significatiu el constitueixen les Rambles de Barcelona. L'objectiu de la tesi és analitzar el paper que han exercit les rambles en diferents períodes històrics, a partir de diferents funcions com a eix d’escorrentia, límit territorial, passeig o espai públic. La metodologia utilitzada va consistir en indagació literària, històrica i cartogràfica antiga de diferents ciutats mediterrànies vinculades a rambles. El material d'arxiu recopilat es va comparar amb fotografies satèl·lit i arxius digitals actualitzats en format CAD. La documentació obtinguda es complementa amb un estudi empíric basat en l'observació, realitzat a partir de visites de camp. La tesi està estructurada en tres capítols: En el primer, s'exposen les generalitats de les rambles, les formes de creixement urbà i intervencions en diferents ciutats mediterrànies. Es complementa aquest primer capítol amb dos annexos. L'annex I, descriu els antecedents de l'ús de les rambles en ciutats pròpies del desert com Shibam al Iemen i Jerash a Jordània. L'annex II descriu el creixement de ciutats mediterrànies on les rambles han estat el configurador principal de la forma urbana. A partir del capítol II, la tesi se centra en les Rambles de Barcelona. En aquesta ciutat, la història i creixement urbà han estat estretament vinculats i condicionats a les Rambles. Abans del segle XIII, la Rambla avançava pel pla sense afectar la ciutat emmurallada romana. Les Rambles van passar més tard a constituir-se com un límit territorial complementat amb les muralles que van ser demolides al segle XIX, igual que en diferents ciutats europees. L'enderroc es va basar en les teories higienistes i nous models de ciutat implementats pel Baró de Haussmann, a París i l'estudi d'Edwin Chadwick, a Londres. En el tercer capítol s'exposen les intervencions urbanes realitzades a les avingudes actualment denominades "les Rambles", que són un espai públic de traçat irregular, la morfologia de les quals denota la permanent presència de l'antiga riera. Certament, diferents autors entre els quals es destaquen geògrafs, periodistes i historiadors han estudiat l'evolució històrico-social d'aquest carrer. No obstant això, malgrat l'interès que han propiciat les Rambles, són escassos els estudis orientats per professionals de la urbanística pel que fa al seu caràcter com a espai públic. El material d'arxiu inèdit constitueix una de les principals aportacions de la tesi. El pla anònim del segle XVIII va permetre reconèixer la transformació de cada un dels trams de la Rambla un cop enderrocades les muralles. També s'analitzen les propostes de convertir la Rambla en bulevard en els anys 1863 i 1924. L' estudi de l'espai públic a les Rambles permetre reconèixer i valorar les diferents intervencions en l'arbrat, mobiliari, il·luminació i altres elements de l'espai públic, així com les seves característiques formals.
La tesis se plantea como una aportación al estudio urbanístico de ciudades mediterráneas, que crecieron vinculadas a ramblas o rieras, cuyo ejemplo más significativo lo constituyen las Ramblas de Barcelona. El objetivo de la tesis es analizar el papel que han desempeñado las ramblas en diferentes periodos históricos, a partir de diferentes funciones como eje de escorrentía, límite territorial, paseo o espacio público. La metodología utilizada consistió en indagación literaria, histórica y cartográfica antigua de diferentes ciudades mediterráneas vinculadas a Ramblas. El material de archivo recopilado se comparó con fotografías satelitales y archivos digitales actualizados en formato CAD. La documentación obtenida se complementa con un estudio empírico basado en la observación, realizado a partir de visitas de campo. La tesis está estructurada en tres capítulos: En el primero, se exponen las generalidades de las ramblas, las formas de crecimiento urbano e intervenciones en diferentes ciudades mediterráneas. Se complementa este primer capítulo con dos anexos. El anexo I, describe los antecedentes del uso de las ramblas en ciudades propias del desierto como Shibam en Yemen y Jerash en Jordania. El anexo II describe el crecimiento de ciudades mediterráneas donde las ramblas han sido el configurador principal de la forma urbana. A partir del capítulo II, la tesis se centra en las Ramblas de Barcelona. En esta ciudad, la historia y crecimiento urbano han estado estrechamente vinculados y condicionados a las ramblas. Antes del siglo XIII, la rambla avanzaba por el llano sin afectar la ciudad amurallada romana. Las Ramblas pasaron más tarde a constituirse como un límite territorial complementado con murallas que fueron demolidas en el siglo XIX, al igual que en diferentes ciudades europeas. El derribo se basó en las teorías higienistas y nuevos modelos de ciudad implementados por el Barón de Haussmann, en París y el estudio de Edwin Chadwick, en Londres. En el tercer capítulo se exponen las intervenciones urbanas realizadas en la calle actualmente denominada “las Ramblas”, que son un espacio público de trazado irregular, cuya morfología denota la permanente presencia de la antigua riera. Ciertamente, diferentes autores entre los que se destacan geógrafos, periodistas e historiadores han estudiado la evolución histórico-social de esta calle. Sin embargo, a pesar del interés que han propiciado las Ramblas, son escasos los estudios orientados por profesionales de la urbanística en lo referente a su carácter como espacio público. El material de archivo inédito constituye una de las principales aportaciones de la tesis. El plano anónimo del siglo XVIII, permitió reconocer la transformación de cada uno de los tramos de las Ramblas una vez demolidas las murallas. También se analizan las propuestas de convertir las Ramblas en bulevar en los años 1863 y 1924. El estudio del espacio público en las Ramblas permitió reconocer y valorar las distintas intervenciones en el arbolado, mobiliario, iluminación y demás elementos del espacio público, así como sus características formales.
This thesis is presented as a contribution to the study of urban Mediterranean cities that grew attached to streams or watercourses, whose most significant example is the Ramblas of Barcelona. The aim of the thesis is to analyze the role played by the streams in different historical periods, from different functions as runoff axis, territorial limit, promenade or public space. The methodology of the study consisted on a literary inquiry of ancient historical and cartographic materials from different Mediterranean cities linked to ramblas. The footage collected was compared with satellite photographs and digital files updated in CAD format. The documentation obtained was complemented by an empirical study based on observation, made from field visits. The thesis is divided into three chapters: The first chapter contains generalities about the streams, forms of urban growth and interventions in different Mediterranean cities. This chapter includes two annexes. Annex I describes the stream transformations in desert cities as Shibam in Yemen and Jerash in Jordan. Annex II describes the growth of some Mediterranean cities in which the stream has been the main configurator of the urban form. Chapter II focuses in the Ramblas of Barcelona. In this city, history and urban growth have been closely linked and conditioned by the streams. Before the thirteenth century, the stream crossed the field without affecting the Roman walled city. Later on, the Ramblas played the role of a territorial limit, supplementing the walls that were demolished in the nineteenth century, as in other European cities. The demolition was based on hygienists theories and new models of city implemented by Baron Haussmann in Paris and Edwin Chadwick in London. The third chapter contains a detailed study of the urban interventions performed on the street now called "Las Ramblas" that are today a public irregular space, whose morphology denotes the permanent presence of the old stream. Different authors, like geographers, journalists and historians have studied the historical and social evolution of this street. However, despite the great interest related to the Ramblas, there are a few studies targeted on its urban dimension, regarding their character as a public space. Unpublished archive material constitutes one of the main contributions of the thesis. An anonymous plan of the eighteenth century allowed to recognize the transformation of each of the sections of the Ramblas, once demolished the walls. The proposals to turn the Ramblas into a boulevard, in 1863, and again in 1924, are also discussed. Finally, the study of the Ramblas as a public space has led to evaluate different interventions in the furniture, lighting, trees and other elements of the public space, and their formal characteristics.
Style APA, Harvard, Vancouver, ISO itp.
6

Estévez, Villarino Brais. "La controvèrsia de la Plaça de Lesseps (Barcelona). Una oportunitat per a repensar la condició dels espais públics urbans". Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/283531.

Pełny tekst źródła
Streszczenie:
Aquesta tesi aborda la plaça de Lesseps de Barcelona a la manera d'una controvèrsia urbana. En lloc de concebre-la com una realitat autoevident en què s'hi esdevindria una dinàmica social previsible i continguda, l'èmfasi en la seva identitat controvertida, múltiple i relacional permet que alguns actors fenòmens i agències descurats en els estudis convencionals sobre espais públics puguin emergir en la recerca. D'aquesta manera, paviments, pendents topogràfics, processos participatius, infants, associacions veïnals, documents de planejament, biblioteques públiques, obres, trànsits rodats, disseny arquitectònic, elements ornamentals, etc. compartiran protagonisme en l'estudi d'un espai públic que, sobretot, revelarà la seva condició múltiple, heterogènia i contingent. El treball consta de tres capítols centrals acompanyats d'un capítol metodològic, una introducció, les conclusions i un dossier amb documentació cartogràfica. Partint d'una breu reflexió sobre la noció hegemònica d'espai públic existent a la Barcelona del canvi del mil·lenni, el capítol metodològic recorre a l'ANT (teoria de l'actor-xarxa), la NRT (teoria no-representacional) i el gir afectiu per tal de plantejar una conceptualització alternativa que no domestiqui l'espai públic. Al seu torn, el capítol I conté una reconstrucció històrica dels dos grans episodis de controvèrsia urbanística esdevinguts a la plaça de Lesseps contemporània. Conscient que, almenys des de la dècada de 1970, Lesseps arrossega l'estigma d'espai problemàtic, polèmic i conflictiu, vaig concebre el capítol com una oportunitat per examinar perquè aquest indret de Barcelona es va estabilitzar en l'imaginari col·lectiu de la ciutat com un espai gairebé maleït, un nyap per al qual semblava impossible trobar una solució satisfactòria que restaurés el consens urbanístic. Per la seva banda, el capítol II és un estudi de l'espai habitat de la plaça de Lesseps. Neix de la voluntat de mapificar les presències, descriure de manera detallada la vida quotidiana a la plaça i, d'alguna manera, fer visibles els diferents agençaments esdevinguts en un espai acabat de remodelar. Aquella "altra plaça Lesseps possible", defensada amb fermesa pel veïnat a començaments dels anys 2000, es veu confrontada amb una descripció exhaustiva de la seva quotidianitat espacial. Finalment, el capítol III desenvolupa algunes de les idees més fortes de la tesi. Part de les mancances que havia exhibit la formalització de la plaça de Lesseps des del punt de vista del consens i la convivència semblaven acomplir-se en la biblioteca Jaume Fuster, un equipament inaugurat en el perímetre de la plaça quatre anys abans de la darrera remodelació de Lesseps i que, segons els testimonis de les persones informants, havia assolit el consens des del començament. És en aquest capítol on algunes de les principals apostes teòriques de la tesi, a saber, l'agnosticisme ontològic, el gir afectiu i la capacitat d'agència d'allò no humà s'expressen amb major contundència. Mitjançant una aliança de la teoria de l'actor-xarxa amb la teoria no representacional, el capítol explora l'èxit de l'assemblatge bibliotecari a través de la noció d'afecte.
The present dissertation approaches Lesseps Square in Barcelona as an urban controversy. Rather than conceiving it as self-evident reality in which a predictable and continuous social dynamics would take place, the particular focus on the controversial, multiple and plural identity of the square allows the emergence –during the research– of some phenomena and agencies that are generally shadowed in conventional analyses on public spaces. In this way, paving, topographic inclination, participatory processes, children, neighborhood’s associations, planning documents, public libraries, roadwork, roadway transit, architectural design, ornamental elements, etc. are all protagonists in/of a study of a public space that intents to reveal the multiple, heterogeneous and contingent condition of such places. The study is constituted of three central chapters accompanied by a methodological chapter, an introduction, conclusions and a case file of cartographical documentation. Departing from a short reflection on the hegemonic notion of public space existing in Barcelona at the change of the millennium, the methodological chapter mobilizes ANT (Actor-Network-Theory), the NRT (Non-Representational-Theory) and the affective turn to build an alternative conceptualization that avoids domesticating public space. The first chapter includes an historical reconstruction of the two main episodes of planning controversy that took place at the contemporaneous Lesseps Square. Being aware that, at least from the ’70, Lesseps Square carries the stigma of being a problematic, polemic and conflictive place, I have conceived the chapter as an opportunity to find out why this particular site of Barcelona has sedimented into the collective imaginary of the city as a wicked space, a hole for which it seemed impossible to find a satisfactory solution that would restore the consensus. The second chapter represents a study of the lived space of Lesseps Square. Surging from the will of mapping the presences and describing in a detailed way the daily life of the square, it intends to shed light on the different “agencements that occurred in the recently remodeled space. That “other possible Lesseps Square” claimed firmly by the neighborhood at the beginning of the years 2000, is than confronted to an exhaustive description of its spatial everyday life. Finally the third chapter develops some of the strongest ideas of the thesis. Some of the lacks around consensus and conviviality, that the formalization of Lesseps Square clearly shows, seemed to be avoided in the Jaume Fuster library, an equipment inaugurated in the perimeter of the square four years before the last refurbishment and that, according to the testimonies of informants, had acquired the consensus from the beginning. It is in this chapter that the main theoretical challenges –namely ontological agnosticism, affective turn and non-human agencies– expressed themselves more directly. By means of the alliance between ANT and NRT, the chapter explores the assemblage of the library through the notion of affect.
Style APA, Harvard, Vancouver, ISO itp.
7

García, Ferrer Raúl. "Urbanitas y urbanismos. Recorridos etnográficos para entender la interrelación entre entornos construidos y usuarios en el espacio público de Barcelona". Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2015. http://hdl.handle.net/10803/287885.

Pełny tekst źródła
Streszczenie:
Esta tesis doctoral se interroga sobre las interrelaciones existentes entre el espacio construido de la ciudad y las personas que lo habitan. Se busca desvelar las reciprocidades entre el entorno material urbano y las personas que lo utilizan. Para ello se elige el espacio público de Barcelona en sus componentes materiales y sociales como lugar de estudio privilegiado para producir la información etnográfica. Como método de trabajo se propone la observación participante a lo largo de tres “itinerarios etnográficos” por el espacio público barcelonés. Estos itinerarios estructuran la delimitación del espacio objeto de estudio que el investigador recorrerá andando. Los tres recorridos arrancan del centro histórico de la ciudad y culminan en los bordes del municipio atravesando numerosos barrios bajo el criterio de acceder a una diversidad urbanística y social. A partir del pensamiento teórico del sociólogo y filósofo Henri Lefebvre, se plantea el espacio urbano como una producción social, asociado por tanto a un modo de producción y reproducción dominante. Como modelo de análisis aplicable a la información producida, también se toma de Lefebvre su teoría de los tres momentos del espacio o “trialéctica espacial”. Esta tríada conceptual propone que el espacio se puede analizar por sus prácticas espaciales, sus representaciones del espacio y sus espacios de representación; o lo que es lo mismo: el espacio percibido, el espacio concebido y el espacio vivido. El trabajo de campo etnográfico y las fuentes de documentación secundaria se analizan bajo estos conceptos mostrando las interacciones resultantes como elementos de una dramaturgia de actores, intérpretes, escenario y bambalinas. El espacio público de Barcelona en los itinerarios etnográficos estudiados es el resultado del proceso continuo de interacción de los tres momentos del espacio. Esta tesis los ha identificado a través de la observación de sus usos y actividades sociales, su urbanismo y su arquitectura, sus signos y sus normativas…
This thesis questions the interrelationships between the city’s built spaces and people who inhabit it. It seeks to uncover the reciprocity between the urban physical environment and the people who use it. Barcelona is chosen as a public privileged space for ethnographic information production in their material and social elements. As a working method we propose participant observation over three "ethnographic itineraries" in Barcelona’s public spaces. These itineraries limit our object of study and are structured by the researcher walking procedure. The three walks start in the historical center and culminate at the edges of the city going through many neighbourhoods which provide for direct access to urban and social diversity. From the theoretical thinking of the sociologist and philosopher Henri Lefebvre, urban space is understood as a social production, therefore related to a dominant production and reproduction mode. Also, Lefebvre’s theory of the three stages of space or "space trialectics" is applied in analysing produced information. This conceptual triad suggests that space can be analyzed by their spatial practices, representations of space and spaces of representation, or similarly: perceived space, conceived space and lived space. The result of ethnographic fieldwork and secondary documentation sources are analyzed under these concepts showing the resulting interactions as a drama of actors, performers, stage and backstage elements. The public space in Barcelona, studied by the ethnographic itineraries, is the result of a continuous interaction process of the three moments of the space. This thesis has identified them through the observation of their habits and social activities, its urbanism and its architecture, their signs and their regulations.
Style APA, Harvard, Vancouver, ISO itp.
8

de, la Peña Astorga Gabriela. "Dinámicas de interacción en escenarios urbanos. Espacios públicos, privados y de transición en Barcelona, Austin y Saltillo". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2011. http://hdl.handle.net/10803/31828.

Pełny tekst źródła
Streszczenie:
Este trabajo de disertación doctoral tiene el objetivo de analizar la creación de las pautas de interacción socio-espacial en lugares públicos urbanos de tres sociedades contemporáneas: Barcelona, Austin y Saltillo. Para tal efecto, se eligió el tipo de espacio que apareciera en los tres contextos reconocido por sus usuarios, en mayor o menor medida, como lugar que tuviera las mismas características básicas: encuentro, descanso, ocio, convivencia o aislamiento de otros marcos privados. Tal lugar son las plazas. En Barcelona, el escenario de estudio fue la Placa de Catalunya y sus calles aledañas; en Austin fueron diversos escenarios del Centro de la Ciudad y principalmente, la explanada estudiantil de la Universidad de Texas en Austin; en Saltillo, el punto de observación y análisis se ubicó en la plaza vecinal de la Colonia Jardines de Valle. El proceso de elaboración de este documento es resultado de la metodología que se siguió para la recolección y el análisis de datos. Bajo el enfoque de la Teoría Fundamentada de Strauss y Corbin, del Interaccionismo Simbólico así como utilizando las herramientas propuestas por Lyn H. y John Lofland para el abordaje de los fenómenos urbanos en sus espacios públicos, este trabajo intenta desentrañar la lógica y las formas que explican la dinámica de la interacción pública urbana en las tres ciudades. Finalmente, en las conclusiones se presentan las variables que aparecen como constantes en la toma de decisiones de los usuarios de estos espacios así como las diferencias que, a partir del contexto económico, político y cultural de cada una de sus sociedades, generan en cada plaza y cada calle dinámicas particulares entre los grupos de usuarios en esa etapa espacio-temporal.
In this doctoral dissertation I intent to analyze the social interaction that takes place on urban public spaces located in three different societies: Barcelona, Austin and Saltillo. For such effect, I chose as scenario their most visited parks as well as the streets around these parks. This type of place appeared as a remarkable site for encounters, rest, leisure or to isolate from other private places. In Barcelona, I made fieldwork in Catalonia Square as well as in the streets around it. In Austin, I basically observed the Main Building Park at UT Austin. In Saltillo, I chose a small neighborhood park at Colonia Jardines de Valle. This work has been elaborated under the Strauss and Corbin approach on Grounded Theory as well as under Blumer’s Symbolic Interactionism. It also integrates research tools proposed by Lyn H. and John Lofland for the analysis of urban phenomena in its public spaces. Under this framework, I intent to present the logic and the forms that could explain the dynamics of public interaction in city parks. Conclusions are that some variables seem to be constantly in mind when users decide the strategies for approaching these places. Differences on uses and on symbolic interpretation in each urban park, seem to correspond to the actual socio-political context where they are placed.
Style APA, Harvard, Vancouver, ISO itp.
9

Solís, Solís Juan Manuel. "Intervención, control, conducta y espacio. Intencionalidad política en el espacio público de Barcelona: Geografía comparada de Ciutat Vella y Nou Barris". Doctoral thesis, Universitat de Lleida, 2018. http://hdl.handle.net/10803/664867.

Pełny tekst źródła
Streszczenie:
Aquesta tesi tracta sobre la gestió de l’espai públic a Barcelona en la era neoliberal actual mitjançant tres perspectives. La primera, a nivell municipal, analitza la localització, la tipologia i la distribució de les inversions municipals en l’espai públic. La segona, la qual cobreix la escala de districte, estudia les transformacions de diferents espais i el seus dissenys actuals en Ciutat Vella i Nou Barris. La tercera, que aprofundeix en l’àmbit de les relacions socials, examina les conseqüències d’allò anterior en les conductes dels individus. Al llarg d’aquestes pàgines, es mostra com el mode de gestió municipal de l’espai públic ha prioritzat la producció econòmica sobre les formes de reproducció social, articulant els impulsos del capitalisme en Ciutat Vella y Barcelona, en general, i com en Nou Barris, es va passar d’una gestió paternalista amb finalitat política a dissenys homogeneïtzats als de la resta de la ciutat.
Esta tesis estudia la gestión del espacio público en Barcelona en la era neoliberal reciente mediante tres perspectivas. La primera, a nivel municipal, analiza la localización, la tipología y la distribución de las inversiones municipales en espacio público. La segunda, en la que se pasa a la escala de distrito, indaga sobre las transformaciones de diversos espacios y sus diseños actuales en Ciutat Vella y Nou Barris. La tercera, que se adentra en el ámbito de las relaciones sociales, examina las consecuencias de lo anterior en las conductas de los individuos. A lo largo de estas páginas se evidencia cómo el modo de gestión municipal del espacio público ha priorizado la producción económica sobre las formas de reproducción social articulando los impulsos del capitalismo en Ciutat Vella y, Barcelona en general, y cómo, en Nou Barris, se pasó de una gestión paternalista con fines políticos a diseños homogéneos como los del resto de la ciudad.
This thesis developments three perspectives about how the public space has been managed in the neoliberal era in Barcelona. First, it has been analysed how the local investments are localised, distributed and classified in the public space in Barcelona City. Second, the research shows how different areas the both districts, Ciutat Vella and Nou Barris, have been transformed and designed. Finally, the last analysis examines how the spatial transformations, mentioned above, have influenced upon the social relationship of the users in the studied areas. Municipal management about public space in Barcelona City increasingly articulates the impulses of capitalist production rather than social reproduction. This process is consolidated in Ciutat Vella but, also, in Barcelona City. In Nou Barris, a homogenised design, similar to the rest of the city, has replaced a more paternalist management of the space.
Style APA, Harvard, Vancouver, ISO itp.
10

Perona, Carrion Judith. "Entre França i Espanya. El sorgiment d’un nou espai de comunicació científica per mitjà de la revista La Medicina Catalana. Portantveu de l’Occitània mèdica (Barcelona, 1933-1938)". Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/381082.

Pełny tekst źródła
Streszczenie:
Els orígens de la premsa científica periòdica es remunten a les pràctiques de transmissió del coneixement emanades de la denominada República de les Lletres, en particular a les publicacions aparegudes dins les acadèmies reials o les societats erudites de l’Antic Règim. Pel que fa a la seva tipologia, les revistes mèdiques presentaven als inicis del segle XX una gran varietat, tant de format i periodicitat com de temàtica, de dependència institucional i d’especialització. Seu d’una potent indústria editorial, Barcelona esdevingué aleshores un dels centres més importants d’edició de publicacions mèdiques –llibres i revistes– en l’àmbit lingüístic del castellà. La Medicina Catalana. Portantveu de l’Occitània mèdica (LMC) és una revista representativa del catalanisme mèdic, i constitueix un fet particular dins el panorama científic de dos països europeus –França i Espanya– amb una llarga tradició centralista: l’aspiració de metges catalans i occitans, del Midi francès, a crear un espai propi –l’Occitània mèdica del subtítol de la revista– de comunicació científica, més enllà dels imperatius marcats pels Estats francès i espanyol. El primer número LMC va aparèixer l’octubre de 1933, coincidint amb l’autonomia universitària i la reforma del pla d’estudis de medicina de la Universitat de Barcelona, i l’entrada en vigor de l’oficialitat del català, que esperonà les publicacions i l’ús públic de la llengua autòctona. El seu director, el metge Leandre Cervera i Astor, al costat de l’editor Josep Miracle i Montserrat i amb Ismael Girard des de Tolosa de Llenguadoc, va aconseguir que la publicació es mantingués fins l’any 1939, quan les tropes franquistes van ocupar Barcelona i es van prohibir definitivament les publicacions en llengua catalana. Fent servir el català com a vehicle de comunicació, LMC donava cabuda en les seves pàgines a articles originals i també a resums, convenientment traduïts i comentats, d’articles prèviament publicats en revistes internacionals i en diferents llengües. Igualment, incloïa seccions, com ara “Occitània mèdica” i “Noticiari d’activitats”, que referien les activitats mèdiques realitzades, i també les programades, així com les novetats esdevingudes, en els territoris catalano-occitans, això és, el triangle geogràfic Alacant-Bordeus-Marsella, que comptava aleshores amb uns 10 milions d’habitants. LMC suposa l’existència, a Catalunya i a la seva àrea d’influència lingüística comprès el sud de França, d’un públic lector integrat per professionals de la medicina, i probablement d’altres sectors sanitaris, que actualitzava regularment els seus coneixements en català d’acord amb unes àrees temàtiques que es corresponien amb les especialitats mèdiques en ús. Va ser una publicació periòdica concebuda i dissenyada des de la tensió entre forces divergents, que tendien cap a la diversificació de les ciències mèdiques, i alhora forces convergents, que impedien la fragmentació en distintes professions sanitàries. Des del primer número, la subsistència de la revista depenia no tant dels potencials subscriptors com d’uns ingressos estables procedents de la publicitat, en especial de la indústria farmacèutica. La memòria d’aquesta tesi doctoral s’emmarca en una línia d’investigació, iniciada ara fa ja més d’un dècada, sobre la medicina a la Catalunya de la primera meitat del segle XX, una etapa on es va consolidar, sobretot a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, a més de l’anomenada medicina de laboratori i d'una àmplia oferta d’especialitats mèdiques, un potent sector editorial en l’àmbit de la medicina.
The origins of the scientific press back to regular practices knowledge transfer arising from the so-called “Republic of Letters”, between 1550 and 1750, in particular publications appeared in the royal academies or erudite societies of the Old Regime. Regarding its type, medical journals appeared in the early twentieth century and presented a variety of format and frequency of publication, themes, institutional departments and specializations. Barcelona, home of a powerful publishing industry, became one of the most important places for publications of medical journals, books and magazines in the field medicine and in spanish language. La Medicina Catalana. Portantveu de l’Occitània mèdica (LMC) is a representative journal of the ‘catalanisme mèdic’, and is a particular fact within the scientific scene of two European Countries, France and Spain, with a long centralized tradition: the aspiration of catalan and occitans doctors, from the french Midi, to create their own space - l'Occitània Medica, subtitle of the journal - of scientific communication beyond the imperatives set by the French and Spanish states. The first issue of LMC appeared in October 1933, coinciding with autonomy of university, the reform of the studies of medicine at University of Barcelona and the beginning of the official status of Catalan language, which promotes publications and public use of the native language. Its director, Dr. Leandre Cervera Astor, along with the editor and Josep Miracle Montserrat and Ismael Girard from Tolosa de Llenguadoc, achieved the publication stayed until 1939, when military troops of Franco occupied Barcelona and banned publications in catalan language. Using the catalan as a vehicle for communication, LMC gave place in its pages to original articles and abstracts, properly translated and commented, articles previously published in international journals and in different languages. Furthermore, LMC included sections such as "Occitània medica" and "Noticiari d’activitats ", which concerned medical activities carried out, and also planned, as well as news and medical informations occurred in the territories of Catalonia and Occitan, which is the geographical triangle Alacant-Bordeaus-Marsella, which had then about 10 million habitants. LMC implies the existence, in Catalonia and its area of language influence including the south of France, a readership audience composed of medical professionals, and probably of other health sectors, who regularly update their knowledge in catalan according to some areas of interest that corresponded with medical specialties in use. It was a periodical conceived and designed by the tension between divergent forces that tended towards diversification of medical sciences, and converging forces that prevented fragmentation of knowledge in different health professions. Since the first issue of the magazine livelihood depended not so much by potential subscribers as a source of economic entries, but from advertising especially in the pharmaceutical industry. This thesis is part of a research, which began more than a decade ago, about the medicine in Catalonia in the first half of the twentieth century, a period in which, especially in the city of Barcelona and its metropolitan area, the so-called laboratory medicine and a wide range of medical specialties were consolidated together with a powerful publishing sector in the field of medicine.
Style APA, Harvard, Vancouver, ISO itp.
11

Cedeño, Pérez Martha Cecilia. "Relaciones sociales y prácticas de apropiación espacial en los parques públicos urbanos. (El caso del Parc de Les Planes de L'Hospitalet de Llobregat - Barcelona)". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2006. http://hdl.handle.net/10803/715.

Pełny tekst źródła
Streszczenie:
La vida urbana como un tejido de relaciones sociales fragmentarias cuya base es la pragmática del estar en la copresencia sólo se produce y visibiliza con todos sus matices en el espacio público de las grandes ciudades. Éste se convierte en el escenario no de una sociedad estructurada, hecha, sino en una superficie en que se desliza y actúa el animal limitado de las ciudades, los hombres y mujeres de una comunidad estructuralmente inconclusa tal como lo advirtiera I. Joseph, es decir, de una sociedad forjándose constantemente de la cual sólo se perciben esas formas efímeras, fragmentarias que parecen estar en un constante hacer y deshacer y que son el reflejo de una realidad pixelada al infinito.

Siguiendo esa perspectiva, esta tesis doctoral, se aproxima a un espacio público urbano concreto, el parque de Les Planes de la ciudad de L'Hospitalet de Llobregat, con el ánimo de abordar las relaciones sociales y las prácticas de apropiación espacial que allí se evidencian con vigor. Este lugar situado entre distintas zonas de la ciudad se convierte a la vez en marco y acción, en ámbito de encuentros y pasajes, en lugar inscripto, practicado pero también en escenario de múltiples miradas y percepciones. Allí se cristaliza momentáneamente una sociedad hecha de relaciones que se tejen sobre la marcha, de pactos y negociaciones a la hora de practicar los espacios que hablan de utilizaciones sostenidas en el tiempo por la costumbre, la cercanía, la necesidad.

A nivel general, en esta tesis doctoral se dilucidan aspectos teóricos básicos que versan sobre las relaciones entre la vida urbana y el espacio público. Para ello se retoman los aportes fundamentales que desde el ámbito de la antropología, la sociología y otras disciplinas se han realizado en este ámbito. Al mismo tiempo se hace un bosquejo general sobre los presupuestos metodológicos claves para adentrarse en el estudio del espacio público con el fin de dar las puntadas para una necesaria y urgente etnografía de las calles. Allí se señala la necesidad de un método que atienda a las singularidades que implica el trabajo en la intemperie de la calle, el parque o cualquier otro lugar público o semi-público.

En la última parte se presentan los resultados finales, las inscripciones reales que constituyen el núcleo de la vida urbana o más bien lo que en ella se visibiliza. En el caso del parque en cuestión estas inscripciones reflejan en efecto, una especulación utilitaria que va más allá de los elementos esbozados en su marco formal. Esto significa la existencia de usos transversales e inéditos, de múltiples maneras de apropiación espacial, de resignificaciones socio-espaciales. De ahí el carácter abierto y polisémico de un lugar que se convierte en muchos a la vez y cuya naturaleza se antoja compleja y llena de matices, como la misma realidad de la que hace parte.
At general level, in this doctoral thesis there are explained theoretical basic aspects that turn on the relations between the urban life and the public space. For it there are recaptured the fundamental contributions that from the scope of the anthropology, the sociology and other disciplines have realized in this area. At the same time a general sketch is done on the methodological budgets key to enter the study of the public space in order to give the stitches for a necessary and urgent ethnography of the streets. There the necessity of a method is indicated that takes care of the singularities that the work in the inclemency of the street, the park or any other public or semi-public place implies.

In the last part the final results appear, the real inscriptions that constitute the nucleus of the urban life rather or that in her it is possible to be seen. In case of the park in question these inscriptions reflect in effect, a utilitarian speculation that goes beyond the elements outlined in his formal frame. This means the existence of cross-sectional and unpublished uses, of multiple ways of space appropriation, partner-space meanings. This explains the open and polysemic character of a place that becomes many simultaneously and whose nature feels like complex and full of shades, like the same reality of which it is part.
Style APA, Harvard, Vancouver, ISO itp.
12

Vieira, e. Silva Anna Lúcia dos Santos. "Arte espontânea na rua: um estudo dos bairros Raval em Barcelona e Vila Madalena em São Paulo (2005-2009)". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2011. http://hdl.handle.net/10803/32052.

Pełny tekst źródła
Streszczenie:
Esta investigação é o levantamento, observação e análise da arte espontânea na rua, uma manifestação específica de arte de rua, em regiões e período determinados. Procuramos estudar a arte espontânea na rua como um processo, ações que implicam em transformações na cidade, sem vínculos econômicos, nem relações diretas com instituições artísticas. Buscamos de entender a dinâmica desta ação voluntária, através de teorias sobre a cidade, o urbano, o espaço público, a esfera pública, o lugar, o território e o indivíduo na atualidade, em um contexto de globalização. Utilizamos também informações diretas de fontes primárias, obtidas em um trabalho de campo, efetuado de 2005 a 2009 nos bairros Raval em Barcelona e Vila Madalena em São Paulo. Os fundamentos teóricos são analisados nos capítulos iniciais, com o objetivo de considerar as possíveis implicações desta manifestação no fluxo abstrato das dinâmicas sociais, culturais e individuais, no ambiente urbano e na realidade concreta, física e material da cidade. A diferenciação destes parâmetros espaciais estão definidas a princípio, quando situamos a arte espontânea na rua entre o espaço público e a esfera pública. Uma vez definido e delimitado o objeto de estudo nos espaços onde se realiza, voltamos a atenção para as especificidades das ações em cada bairro estudado, através do trabalho de campo, mapas, percursos, documentação fotográfica e entrevistas: referências para análises e comparações de características técnicas e comportamentais. Durante o desenvolvimento do trabalho, observamos que o objeto de estudo se apresentou de diversas maneiras, variadas e mutáveis, em cada contexto específico. O trabalho de campo, os fundamentos teóricos, os índices e o exame das informações obtidas nos bairros oferecem como resultado final considerações e reflexões sobre a arte espontânea na rua e sua relação com o ambiente urbano e a cidade.
This study is an assessment, an observation and analysis of the spontaneous art in the streets, as a specific manifestation of the street art, in certain regions in a determined period of time. We have tried to study this particular form of street art as a process, an action that culminates in the city’s transformation without any institutional nor economical links. We seek to understand the dynamic of such volunteer action through theories related to the street art: the city, the urbanism, the public space, the public sphere, the individual, place, territory and globalization. We have also utilized primary sources from field research executed between 2005 and 2009 in the neighborhoods of Raval in Barcelona and Vila Madalena in São Paulo The theory and the field research are evaluated in the initial chapters, with the objective to understand the possible implications of this spontaneous form of street art in the abstract flow of the social, cultural and individual dynamics in the urban environment context and its impact in the concrete city reality. The differentiation of this spatial parameters are defined in the beginning by situating the street art between public spaces and the public sphere. Once defined and delimited the object of study where it is demonstrated, we turn our attention to the specificities of the actions in each neighborhood evaluated, through field research, maps, photos and interviews that are used as a reference to analyze and compare the technical and behavioral characteristics. Through out the development of this research we have observed that the object of this study presented itself in a variety of forms and changeable ways in each specific context. The field research, the theoretic fundamentals, indexes and the evaluation of the information gathered in the Raval and Vila Madalena resulted in some considerations and conclusions in regards to the spontaneous art in the street and its relationship with the urban environment and the city.
Style APA, Harvard, Vancouver, ISO itp.
13

Stanchieri, Marco Luca. "Prácticas y poéticas de un barrio en transformación: el caso de Vallcarca en Barcelona". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/397677.

Pełny tekst źródła
Streszczenie:
Este estudio quiere ser una contribución a aquellas investigaciones de orden social que desde mediados de los años cincuenta del siglo pasado hasta hoy en día quisieron, y se prodigan en rescatar el "habitar" de las constricciones funcionalistas del "hábitat", del alojamiento, volviendo a conferir un carácter y una dimensión humana y antropológica a esta praxis del ser social. El objetivo principal del trabajo ha sido analizar los efectos sociales de una trasformación urbanística que se ha convertido en una destrucción programada del barrio, produciendo un estado de vaciamiento físico y social, impulsado por la lógica espacial del capital. Sin embargo el estudio etnográfico llevado a cabo en Vallcarca ha permitido poner en evidencia el barrio como lugar de memorias y de resistencia, que desvinculándose del constreñimiento impuesto por el poder ha generado un proceso de construcción de imaginarios sobre los cuales, localmente se han articulado respuestas vinculadas a un sentimiento y a una consciencia barrial que han acabado impactando de forma determinante sobre el planteamiento urbanístico. A partir de Lefebvre (2013), en este texto he puesto en evidencia como el uso del espacio (espacio percibido) genera contextos de reproducción de la vida social urbana y crea conflicto en el momento en que se enfrenta a políticas urbanísticas que basándose sobre una concepción abstracta y técnica del espacio mismo (espacio concebido, representación del espacio), lo crean como espacio para vender, una mercancía expropiada de las experiencias reales de los habitantes. En los imaginarios y las representaciones, las poéticas, que se construyen sobre el barrio de Vallcarcaa partir del uso y de la abstracción, y de sus simbolizaciones conflictuales encuentran caída por un lado las estrategias políticas neoliberales de gestión del espacio, por el otro la resistencia vecinal atrapada entre la imposición del olvido de un pasado especulativo, gentrificador, devastador y de lucha y la condena a la renovación del barrio. Es en esta tensión dinámica, que el barrio insumiso se da como arena privilegiada de y para el conflicto. Los imaginarios que estimula reafirman aquella distancia centro-periferia que permite enmarcar el sentido de la vida social local en su contexto espacial. La construcción física y simbólica cotidiana, es decir la producción social, de su paisaje lo configura como un escenario en que se desenvuelven prácticas y discursos que son tanto formas de resistencia y oposición al poder, cuanto manifestaciones de nuevos momentos de socialización emergentes sobre la base de las memorias de los lugares del conflicto.
This study want to contribute at the social research that, since the mid fifties of the last century until today, wanted and yearn to rescue "inhabit" by the functionalists constrictions of "habitat" - that is the accommodation - in order to accord again a human feature and a anthropological dimension to this praxis of social being. The initial objective of this work was to analyze the social impacts of an urban transformation that has become a neighborhood's planned destruction, producing a physical and social emptying, spurred by the capitalist logic of space. However, the ethnographic research conducted in Vallcarca showed the neighborhood as a place of memories and resistance that dissociates the local everyday life from the constrictions imposed by the dominant power and generate a process of construction of imaginary that afford to construct local responses connected to an emotion and a neighborhood awareness that had a decisive impact on the urban planning.
Style APA, Harvard, Vancouver, ISO itp.
14

Monnet, Nadja. "Ciudad, instrucciones de uso, La. Esbozos barceloneses". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2007. http://hdl.handle.net/10803/711.

Pełny tekst źródła
Streszczenie:
Alrededor de tres esbozos etnográficos que retoman las conclusiones de tres trabajos de campo, llevados a cabo en Barcelona entre 1996 y 2005 (uno en un antiguo barrio en transformación, otro sobre las porterías de la ciudad y el último sobre Plaça de Catalunya), se reflexiona sobre la manera de realizar un trabajo de campo en contextos urbanos, así como sobre las posibilidades de una etnografía en contextos urbanos. Se subraya la importancia de la observación (en oposición a ciertas tendencias actuales de realizar trabajos, casi exclusivamente sobre la base de entrevistas), lo cual conduce a plantearse preguntas del tipo ¿qué significa mirar? ¿cómo miramos? ¿por qué miramos? Este trabajo intenta también dar algunas pistas de reflexión sobre lo que significa la urbanidad en general, así como la sociedad urbana barcelonesa en concreto, partiendo de un espacio relativamente cerrado y familiar (las porterías) para llegar al posible anonimato de una plaza pública (la plaça de Catalunya), pasando a través del filtro del barrio en donde las redes de conocimiento son más estrechas que en el corazón de la ciudad frecuentado por la muchedumbre.

Sin negar las aportaciones de las perspectivas macro y del imaginario, las investigaciones se llevaron desde una perspectiva más bien micro, inclinándose hacia lo que Pierre Sansot llama las formas sensibles de la vida social o lo que François Laplantine considera como una antropología modal. Estos análisis partieron de los espacios para llegar a los usuarios que los atravesaban o los ocupaban. Insistir tanto en la noción de espacio implicaba detenerse un momento en al análisis de nociones tales como espacio(s), lugares y territorios. Se define el espacio como una constante construcción desde las prácticas, los programas de actuación (desde el caminar hasta los proyectos urbanísticos), o los discursos y las representaciones figurativas. Por lo tanto, para entender de manera satisfactoria la dinámica de los espacios construidos, no basta con limitarse a una mera descripción abstracta del entorno y de los recorridos. Hay que tratar de definir el carácter particular de estos elementos y precisar la interacción de las manifestaciones concretas que genera este tipo de organización espacial. Para esto, se propone suplantar las topologías y sustituirlas por coreografías, con lo que hay que estar mucho más atentos/as al movimiento y tratar de pensar el tiempo, para no decir el "tempo".
Three ethnographic outlines are retaken from the conclusions of three fieldworks carried out in Barcelona from 1996 to 2005: the first one is the result of the systematic observation made in an old district in transformation, the second one portrays the porterías of the city and the last one has Plaça de Catalunya as a subject of study.

Several reflections on the particular way to do fieldwork in urban contexts are presented, as well as the possibilities of an urban ethnography. The importance of observation as an anthropology research method is emphasized in opposition to other current tendencies that operate almost exclusively on the base of interviews. This leads to consider questions such as what does it mean to look at something or someone?, how do we look at?, why do we look at?

This work attempts to give some clues about the meaning of urbanity, in general, as well as about the Barcelonian urban society. The study starts by approaching a relatively closed and familiar space, porterías, to get to the anonymity of an urban public space such as Plaça de Catalunya, passing through the filter of the district, where the knowledge networks are narrower than in the heart of the city frequented by the crowd.

Without denying the contributions of the macro perspective and the imaginary approach, this work has been rather developed from a micro perspective considering what Pierre Sansot calls the sensible forms of the social life or what François Laplantine refers as modal anthropology.

These analyses were made from the spaces through the users who cross or occupy them. To insist on the notion of space implies to stop in the analysis of concepts such as spaces, places and territories. The space, taken as a constant construction, is then defined from the social practices, the programs of performance (from walking to the city-planning projects), or the speeches and the figurative representations. Therefore, in order to understand the dynamics of the constructed spaces, it is not enough to limit it to a mere abstract description of the surroundings and the routes. On the contrary, it is necessary to define the particular character of these elements as well as the interaction that these concrete manifestations generate on the spatial organization. In this sense, it is convenient to supplant the topologies and to replace them by choreographies, which implies a more attentive work on the movement and to approach the time, or even the "tempo".
Style APA, Harvard, Vancouver, ISO itp.
15

Felip, Ordis Olga. "Desmuntant la Secció Alemanya : Exposició Internacional de Barcelona de 1929 : Arquitectura de Ludwig Mies van der Rohe i Lilly Reich". Doctoral thesis, Universitat Politècnica de Catalunya, 2019. http://hdl.handle.net/10803/665101.

Pełny tekst źródła
Streszczenie:
Apart from the many interpretative contributions that the recent historiography has contributed to the state of the art in regards to the participation of the German Section at the International Exposition of Barcelona in 1929, this doctoral thesis offers an objective perspective of the events that took place between the first attempts of partition by the German government in October of 1927 and the final liquidation in autumn of 1930. A representation that is developed in three volumes - Space and Time, Architecture and Diconstructing the German Section - in a sequence that reconstructs the totality of the interventions of Ludwig Mies van der Rohe and Lilly Reich, in a new circular and open route in The Mountain of Montjuïc. Purpose intent is to calibrate the participation and significance of figures such as Georg von Schnitzler, as well as the authorship of Ludwig Mies van der Rohe and Lilly Reich in a temporary suspension of the work of art similar to the words of Marcel Duchamp: in advance, in retard. Towards the definition of a method where the legacy of the history of architecture offered to Mies and Reich an inventory for the definition of a new order within the 8 existing Palaces while the two ends -the 2 pavilions- where the autonomous object should circulate.
Al marge de les nombrosíssimes contribucions interpretatives que la historiografia recent aporta com a l’estat de l’art sobre la participació de la Secció Alemanya a la Exposició Internacional de Barcelona de 1929, la present tesis doctoral ofereix una mirada objectiva dels fets que van esdevenir entre les primeres temptatives de partició per part del govern alemany d’octubre de 1927 i la liquidació final a la tardor de 1930. Una narració que es desplega en tres volums -Espai i Temps, Arquitectura i Desmuntant la Secció Alemanya- en una seqüència que reconstrueix la totalitat de les intervencions de Ludwig Mies van der Rohe i Lilly Reich, en un nou recorregut circular i obert per la Muntanya de Montjuïc. La intenció és calibrar la participació i pes de figures com Georg von Schnitzler, així com l’autoria de Ludwig Mies van der Rohe i Lilly Reich en una suspensió temporal de l’obra d’art similar a les paraules de Marcel Duchamp: in advance, in retard. Cap a la definició d’un mètode a on el llegat de la història de l’arquitectura va oferir a Mies i Reich un inventari per la definició d’un nou ordre dins dels 8 Palaus existents alhora que els dos extrems -els 2 Pavellons- a on l’objecte autònom hauria de transitar.
Style APA, Harvard, Vancouver, ISO itp.
16

Asensi, Carles Jaume. "Espais comuns als edificis col·lectius d’habitatge social". Doctoral thesis, Universitat Politècnica de Catalunya, 2016. http://hdl.handle.net/10803/383029.

Pełny tekst źródła
Streszczenie:
Purpose of the research: The research aims to explore the chances of improving environmental conditions for users of collective housing buildings by developing common areas as places for social relationship located between the urban public area and private homes. lt delves into the study of common spaces so as to treat them with the same significance as inside housing arrangement. From the Modern Movement housing has become a central matter in architecture as a discipline, and housing types have been significantly developed, always searching better environmental conditions for inhabitants life. However, this evolution has not been so strong about global systems of collective housing buildings and their common spaces. lt propases to develop common spaces as a feasible alternative choice to contemporary approaches in social housing, understanding that they are essential to improve living conditions of its residents. Analysis: Housing is understood as a fundamental right, and social housing as the one that is regulated and/or prometed by public administration in order to guarantee decent housing for everyone. A historical review of social housing in Europa allows us to understand the different meanings it has in different urban contexts. To understand the social housing architectural project as a concept, the research work studies the evolution in Catalonia regarding location, global buildings systems and housing types .This approach allows us to think about how social housing buildings can influence on urban development of cities. Once we have understood the importance of social housing buildings, the work goes in depth on the study of common spaces choosing some European interventions which have specially developed them. They are different proposals of collective housing buildings which,in a voluntary way or not, have established different ways to interpret common spaces. Samples are contextualized and the relation between common spaces and houses ,and between common spaces and environment is analyzed. Focusing the study on common areas, the work analyzes more specially three interventions in the metropolitan area of Barcelona. In all three cases, common spaces are specially developed as places for social relationship between neighbors and also with the environmental area. Furthermore, two recent social housing buildings in Barcelona, which have specially developed common spaces, are analyzed with the purpose to confront the research with current situation. Subsequently, the study focuses exclusively on common spaces as elements of collective housing buildings.The analysis concentrates on these spaces and arranges them into three observation scales: urban scale, building scale and domestic scale. At this stage, the research studies the specific space defined and not each project neither their contexts. Finally, we study the function of these common places. The work analyzes how residents and other users use these spaces in two paradigmatic projects of social housing in the metropolitan area of Barcelona: Casa Bloc and Walden 7. They are two examples representing two very different ways to interpret common space as an essential part of residential buildings. Conclusions: From the analysis conducted the work determines the real possibilities of strengthen common spaces in the current context of social housing and, therefore, to improve living conditions for their inhabitants. To end the research, it propases a practical application of the reflections drawn from the analysis in three different contexts of the city of Barcelona.In each case, a problematic situation is detected and the work outlines improving purposes.
Propósit del treball: Es pretén explorar les possibilitats de millorar les condicions ambientals dels usuaris d'edificis col·lectius d'habitatge mitjançant el desenvolupament dels espais comuns com a espais de relació social situats entre l'ámbit públic urba i el privat de l'habitatge. El treball aprofundeix en l'estudi dels espais comuns per situar-los en el mateix nivel! de prioritats que la distribució interior dels habitatges. Si a partir del Moviment Modern l'habitatge s'ha convertit en un dels temes centrals de la disciplina arquitectónica i la tipologia ha evolucionat significativament, cercant sempre millors condicions de vida per als usuaris, aquesta evolució no s'ha produit tant intensament respecte dels sistemes d'agregació i dels espais comuns dels edificis col·lectius d'habitatges. Es proposa el desenvolupament dels espais comuns com a possible alternativa als plantejaments actuals en materia d'habitatge social, entenent que són determinants per millorar les condicions de vida dels seus habitants. Analisi: S'entén l'habitatge com un dret fonamental i es defineix habitatge social com el que regula i/o promou l'administració pública oferint-lo a la societat per tal de garantir un habitatge digne a tota la població. Un repas historic del que ha estat l'habitatge social a Europa permet entendre el significat que té en els diferents contextos urbans. Per comprendre el projecte d'habitatge social com a concepte, s'estudia l'evolució que s'ha produit a Catalunya respecte dels emplaçaments, dels sistemes d'agregació i també respecte dels tipus. Aquesta mirada general permet reflexionar sobre la influencia que l'habitatge social pot tenir en el desenvolupament urba de les ciutats. Un cop entesa la importancia de l'habitatge social, s'aprofundeix en l'estudi dels espais comuns escollint determinades actuacions europees que els han desenvolupat especialment. Es tracta de diferents propostes de construir habitatge col·lectiu que,d'una manera voluntaria o no,han definit diverses formes d'interpretar els espais comuns. Els exemples es contextualitzen i s'analitza la relació dels espais definits tant amb l'entorn com amb els habitatges .Amb la mirada centrada en els espais comuns, es realitza una analisi més específica de tres actuacions d'habitatge social de l'Area Metropolitana de Barcelona. En els tres casos els espais comuns es desenvolupen especialment com a possibles llocs de relació entre els veins i, també , de relació amb l'entorn urba. Amb la voluntat de contrastar l'analisi amb la situació actual, també s'estudien dos projectes actuals recentment construns a la ciutat de Barcelona on s'han desenvolupat especialment els espais comuns. Posteriorment, la recerca se centra exclusivament en els espais comuns com a elements de projecte als edificis d'habitatge col·lectiu. L'analisi es focalitza en aquests espais i s'estructura en tres escales d'observació: l'escala urbana, l'escala de l'edifici i l'escala doméstica. En aquesta fase s'estudia l'espai concret definit i no tant cadascun dels projectes ni els seus contextos. Finalment, s'estudia l'ús que es fa dels espais comuns en dos projectes paradigmatics d'habitatge social col·lectiu de l'Area Metropolitana de Barcelona: La Casa Bloc i el Walden 7. Es tracta de dos exemples amb formes molt diferents d'interpretar l'espai comú com un espai essencial en els edificis col·lectius d'habitatges. Conclusions: A partir de l'analisi efectuat es determinen les possibilitats reals de potenciar els espais comuns en el context actualde l'habitatge social i, per tant, d'aconseguir millorar les condicions de vida per als seus habitants. Per últim es proposa l'aplicació práctica de les reflexions extretes del treball de recerca en tres contextos diferents de la ciutat de Barcelona. En cada cas es detecta una situació existent amb certes mancances i es plantegen propostes de millora
Style APA, Harvard, Vancouver, ISO itp.
Oferujemy zniżki na wszystkie plany premium dla autorów, których prace zostały uwzględnione w tematycznych zestawieniach literatury. Skontaktuj się z nami, aby uzyskać unikalny kod promocyjny!

Do bibliografii