Indice
Letteratura scientifica selezionata sul tema "Phytopatogenic microorganisms"
Cita una fonte nei formati APA, MLA, Chicago, Harvard e in molti altri stili
Consulta la lista di attuali articoli, libri, tesi, atti di convegni e altre fonti scientifiche attinenti al tema "Phytopatogenic microorganisms".
Accanto a ogni fonte nell'elenco di riferimenti c'è un pulsante "Aggiungi alla bibliografia". Premilo e genereremo automaticamente la citazione bibliografica dell'opera scelta nello stile citazionale di cui hai bisogno: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver ecc.
Puoi anche scaricare il testo completo della pubblicazione scientifica nel formato .pdf e leggere online l'abstract (il sommario) dell'opera se è presente nei metadati.
Articoli di riviste sul tema "Phytopatogenic microorganisms"
Tistechok, S. I., V. Ya Syrvatka, V. O. Fedorenko e O. M. Gromyko. "Actinomycetes of Juniperus excelsa Bield. rhizosphere – antagonists of phytopathogenic microbiota". Faktori eksperimental'noi evolucii organizmiv 23 (9 settembre 2018): 340–45. http://dx.doi.org/10.7124/feeo.v23.1038.
Testo completoAguilera Becerra, Astrid Maribel, Jeymi Patricia Higuera Blanco e Eileen Oriana Univio Munevar. "Phytopatogenic fungi in terrestrial and aquatic environments present in Latin America". Anales de la Real Academia Nacional de Farmacia 87, n. 87(04) (2021): 371–80. http://dx.doi.org/10.53519/analesranf.2021.87.04.01.
Testo completoJosic, Dragana, Radmila Pivic, Miroslav Miladinovic, Mira Starovic, Snezana Pavlovic, Simonida Djuric e Mirjana Jarak. "Antifungal activity and genetic diversity of selected Pseudomonas spp. from maize rhizosphere in Vojvodina". Genetika 44, n. 2 (2012): 377–88. http://dx.doi.org/10.2298/gensr1202377j.
Testo completoNabrdalik, Małgorzata, Ewa Moliszewska e Sławomir Wierzba. "Importance of Endophytic Strains Pantoea agglomerans in the Biological Control of Rhizoctonia solani". Ecological Chemistry and Engineering S 25, n. 2 (1 giugno 2018): 331–42. http://dx.doi.org/10.1515/eces-2018-0023.
Testo completoTesi sul tema "Phytopatogenic microorganisms"
Ghajar, Feridon Ghasem Khan, University of Western Sydney, of Science Technology and Environment College e of Science Food and Horticulture School. "Stimulatory and inhibitory effects of UVA and UVB radiation on some physiological and pathogenic characteristics of fungal biocontrol agents to enhance mycoherbistat effectiveness". THESIS_CSTE_SFH_Ghajar_F.xml, 2004. http://handle.uws.edu.au:8081/1959.7/621.
Testo completoDoctor of Philosophy (PhD)
Planas, Marqués Marc. "Quantitative proteomic approaches for the characterization of bacterial wilt resistance mechanisms in tomato. lnsights on the role of P69 subtilisin-like proteases in defense". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2020. http://hdl.handle.net/10803/672165.
Testo completoEl fitopatogen Ralstonia solanacearum és el bacteri causant de la devastadora malaltia coneguda com a marciment bacterià. Aquesta malaltia afecta més de 200 espècies de plantes de 50 famílies diferents, incloent importants plantes de cultiu com la tomaquera o la patatera. R. solanacearum entra als seus hostes a través de petites ferides en les arrels o en els punts en que emergeixen les arrels laterals. Un cop ha penetrat l’arrel, R. solanacearum es mou seguint una via apoplastica –a través dels espais intercel·lulars– fins que arriba als feixos vasculars de la planta, on colonitza el xilema. En el xilema, aquest bacteri es multiplica en grans quantitats i comença a secretar una substància mucosa que acaba col·lapsant el feix vascular. La falta d’un flux hidràulic continu provoca l’aparició dels clàssics símptomes de marciment, que desemboquen en la mort de la planta. Ara per ara, la millor estratègia per controlar R. solanacearum és l’ús de varietats de cultius resistents. En aquesta Tesi Doctoral hem utilitzat noves tècniques d’anàlisi de proteïnes per caracteritzar la resposta de les plantes resistents a R. solanacearum, utilitzant la planta de la tomaquera com a model. Primerament hem caracteritzat quins són els principals colls d’ampolla que restringeixen la colonització del patogen en tomaqueres resistents, identificant els espais intercel·lulars –o apoplast– i el xilema com els camps de batalla més importants entre la planta i R. solanacearum (Capítol 1). Posteriorment (Capítols 2 i 3), hem analitzat el context proteic d’aquests dos ambients en resposta al patogen comparant una varietat susceptible (Marmande) amb una de resistent (H7996). Finalment, en el Capítol 4, hem aprofundit en la caracterització d’una família de proteases concreta, conegudes com a P69, ja que certs membres de la família s’acumulaven tant en l’apoplast com el xilema en resposta a R. solanacearum. En el Capítol 1 hem identificat quins teixits i òrgans restringeixen el moviment de R. solanacearum dins la planta. Utilitzant soques reporteres del bacteri –emissores de llum o fluorescents– i la tècnica de l’empelt, hem observat com l’arrel és la primera i més important barrera contra el patogen. Així, les arrels de plantes resistents eren capaces de limitar l’entrada del patogen a la planta o bé reduir-ne la multiplicació. Empeltant arrels susceptibles en tiges resistents, hem aconseguit infectar les tiges de plantes resistents amb un inòcul bacterià molt més gran del normal –similar al que es troben les plantes susceptibles–. En fer-ho hem observat una disminució en la colonització dins dels vasos xilemàtics de la part resistent, indicant que en la tija actuarien uns mecanismes de defensa independents de l’arrel. A més, hem pogut observar com, la varietat resistent impedeix que el bacteri s’escapi dels feixos vasculars infectats. Aquest fet no es dona en plantes susceptibles, on el bacteri envaeix els espais intercel·lulars de les cèl·lules parenquimàtiques circumdants. Finalment, hem definit un llindar de massa bacteriana en l’hipocòtil per sobre de la qual les plantes es marceixen. Un cop identificats l’apoplast i el xilema com a principals camps de batalla entre la planta i R. solanacearum, en els Capítols 2 i 3 hem caracteritzat la resposta proteica de la planta en aquests dos compartiments. En el Capítol 2 s’ha investigat l’activitat de cisteïna i serina proteases (PLCP i SH, respectivament, de les seves sigles en anglès) de l’apoplast. En resposta a la infecció, la varietat resistent mostra un increment en l’activitat d’aquestes famílies de proteases. Mitjançant espectrometria de masses hem identificat canvis en l’acumulació de 4 PLCPs i 27 SHs en les dues varietats davant la infecció. Entre les PLCPs, hem identificat les ja caracteritzades Rcr3 i Pip1. A més, moltes SHs encara no han estat caracteritzades. Addicionalment, amb la construcció d’una xarxa d’interaccions proteiques hem pogut denotar com la varietat resistent, al contrari de la susceptible, experimenta menys canvis topològics davant la infecció. Aquests fets indicarien que aquesta varietat està més preparada per respondre al patogen en el seu estat basal. En el Capítol 3 ens hem endinsat en l’estudi proteòmica del xilema. Com en l’apoplast, també s’ha observat que moltes proteïnes s’acumulen de forma diferent en resposta a la infecció. És més, s’ha observat una clara disminució de proteïnes secretades en les plantes susceptibles, que pot ser deguda a una inhibició deliberada de la resposta immunològica per part de R. solanacearum, o bé al mateix dany tissular causat pel seu creixement. Per altra banda, davant la infecció s’observa una clara acumulació xilemàtica de peroxidases, glicosil hidrolases i proteases, cosa que reforça la importància de l’enfortiment dels vasos i les parets cel·lulars com un dels mecanismes claus per combatre la infecció. Finalment, tant en l’apoplast com el xilema hi hem identificant membres de la família de subtilases coneguda com a P69. Aquestes proteases s’acumulen en els dos compartiments davant la infecció. La seva caracterització es presenta al Capítol 4. Es tracta d’una família de 10 gens (en tomaquera) altament conservats, ja que les seqüències de les proteïnes comparteixen més d’un 71% d’identitat. S’ha constatat que les P69s són específiques de solanàcies, tot i que no totes es troben conservades en les espècies que hem analitzat (patatera, alberginiera, pebrotera i tabac). No només s’acumulen per la infecció de R. solanacearum, sinó que altres patògens també en provoquen la inducció. A més, analitzant l’especificitat de tall, s’ha observat que poden tallar seqüències similars, tot i que P69A, P69B, P69D presenten certes especificitats. Un anàlisis in silico ha determinat que aquestes proteïnes pateixen diferents modificacions post-traduccionals en forma de N-glicosilació, cosa que podria afectar la seva especificat de substrat en la mateixa planta. Finalment, s’ha utilitzat la tecnologia CRISPR/Cas9 per crear delecions en un gen concret (P69D, ja que només es va detectar actiu en plantes resistents), o bé eliminar per deleció el màxim nombre de gens de la família. S’ha caracteritzat una lleugera susceptibilitat a R. solanacearum per part del mutant per P69D, que probablement s’atribueix a una facilitat per part del patogen de colonitzar el sistema radicular.
Ghajar, Feridon G. "Stimulatory and inhibitory effects of UVA and UVB radiation on some physiological and pathogenic characteristics of fungal biocontrol agents to enhance mycoherbistat effectiveness". Thesis, 2004. http://handle.uws.edu.au:8081/1959.7/621.
Testo completo