Letteratura scientifica selezionata sul tema "Mendi Limestone"
Cita una fonte nei formati APA, MLA, Chicago, Harvard e in molti altri stili
Indice
Consulta la lista di attuali articoli, libri, tesi, atti di convegni e altre fonti scientifiche attinenti al tema "Mendi Limestone".
Accanto a ogni fonte nell'elenco di riferimenti c'è un pulsante "Aggiungi alla bibliografia". Premilo e genereremo automaticamente la citazione bibliografica dell'opera scelta nello stile citazionale di cui hai bisogno: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver ecc.
Puoi anche scaricare il testo completo della pubblicazione scientifica nel formato .pdf e leggere online l'abstract (il sommario) dell'opera se è presente nei metadati.
Articoli di riviste sul tema "Mendi Limestone"
Bordbar, Azadeh, Fatemeh Hadavi, Abbas Ghaderi e Marziyeh Notghi Moghaddam. "Biostratigraphy of Baghamshah Formation based on calcareous nannofossils in the Southwest Tabas, Iran". Revista Brasileira de Paleontologia 24, n. 3 (26 settembre 2021): 165–78. http://dx.doi.org/10.4072/rbp.2021.3.01.
Testo completoTurner, R. "A mechanism for the formation of the mineralized Mn deposits at Merehead Quarry, Cranmore, Somerset, England". Mineralogical Magazine 70, n. 6 (dicembre 2006): 629–53. http://dx.doi.org/10.1180/0026461067060359.
Testo completoViles, Heather. "A quantitative scanning electron microscope study of evidence for lichen weathering of limestone, Mendip Hills, Somerset". Earth Surface Processes and Landforms 12, n. 5 (settembre 1987): 467–73. http://dx.doi.org/10.1002/esp.3290120504.
Testo completoNewton, Christopher J. "Fracture and conduit controls on groundwater movement in the Carboniferous Limestone of the eastern Mendip Hills, Somerset, England". Geological Society, London, Special Publications 479, n. 1 (2019): 161–76. http://dx.doi.org/10.1144/sp479-2017-52.
Testo completoSmith, R. B. J. "Note of the occurrence, thought to be the first reported, of the foraminifera Saccaminopsis in the Carboniferous Limestone (Dinantian) of the Mendip Hills, S. W. England". Proceedings of the Geologists' Association 100, n. 2 (gennaio 1989): 207. http://dx.doi.org/10.1016/s0016-7878(89)80008-2.
Testo completo"Aggregate impact value and aggregate crushing value tests on seven lithologies from the carboniferous limestone of the Bristol/Mendip area, England". International Journal of Rock Mechanics and Mining Sciences & Geomechanics Abstracts 28, n. 2-3 (maggio 1991): A138. http://dx.doi.org/10.1016/0148-9062(91)92761-m.
Testo completoTesi sul tema "Mendi Limestone"
Morgan, Glenn Douglas School of Biological Earth & Environmental Science UNSW. "Sequence stratigraphy and structure of the tertiary limestones in the Gulf of Papua, Papua New Guinea". Awarded by:University of New South Wales. School of Biological, Earth and Environmental Science, 2005. http://handle.unsw.edu.au/1959.4/22913.
Testo completoHobbs, S. L. "Recharge, flow and storage in the saturated zone of the Mendip limestone aquifer". Thesis, University of Bristol, 1988. http://ethos.bl.uk/OrderDetails.do?uin=uk.bl.ethos.234811.
Testo completoGarcía, Ríos María. "Dissolved CO2 effect on the reactivity of the Hontomín reservoir rocks (limestone and sandstone)". Doctoral thesis, Universitat Politècnica de Catalunya, 2015. http://hdl.handle.net/10803/287988.
Testo completoUna planta pilot per a l'emmagatzematge geològic de CO2 es troba a Hontomín (Burgos). El reservori és un aqüífer salí profund, format principalment per roca calcària (80-85%) i gres (15-20%), que està situat entre dues capes de molt baixa permeabilitat que actuen com a roques segell. La dissolució de CO2 a l'aigua del reservori provocarà una disminució del pH i, en conseqüència, la dissolució dels carbonats presents en el reservori. Tenint en compte que l'aigua resident és rica en sulfat, és possible la precipitació de minerals secundaris (guix o anhidrita). Aquestes reaccions poden provocar canvis en la porositat, la permeabilitat i l'estructura de por del reservori que, a la vegada, poden afectar la seva injectivitat i capacitat d'emmagatzematge. Per tant, cal aprofundir en el coneixement sobre els processos acoblats de precipitació de guix i dissolució de carbonats (calcita i dolomita) en solucions riques en CO2 dissolt i les seves implicacions en les propietats hidrodinàmiques de la roca reservori. Un primer objectiu d'aquesta tesi és poder comprendre millor aquestes reaccions acoblades mitjançant l'avaluació de l'efecte que exerceixen la pressió P, la pressió parcial de CO2 pCO2, la temperatura T, la mineralogia, l'acidesa i l'estat de saturació de la solució sobre aquestes reaccions. Amb aquest objectiu, s'han realitzat una sèrie d'experiments utilitzant columnes plenes de roca calcària o dolomia triturada sota diferents condicions de P-pCO2 (atmosfèrica: 1-10-3.5 bar; subcrítica: 10-10 bar, i supercrítica: 150-34 bar), T (25, 40 i 60 ° C) i composició de la solució d'entrada (solucions subsaturades o equilibrades amb guix). Els codis numèrics CrunchFlow i PhreeqC (v.3) s'han utilitzat per realitzar simulacions de transport reactiu dels experiments en columna amb l'objectiu d'avaluar les velocitats de reacció en el sistema i quantificar la variació de la porositat al llarg de la columna. En les condicions de P-pCO2-T estudiades, la precipitació de guix únicament té lloc quan la solució injectada està en equilibri amb guix. A més, el volum de guix precipitat és menor que el volum de carbonat dissolt, originant sempre un augment de porositat. Una disminució en la T afavoreix la dissolució de la calcària independentment de la pCO2 degut a l'augment de la subsaturació. No obstant, la precipitació de guix està afavorida a alta T per condicions atmosfèriques, originant-se l¿efecte contrari per condicions subcrítiques. L'augment de la pCO2 comporta un augment en la dissolució de calcària, fet que és directament atribuït a l'efecte del pH, que és més àcid a major pCO2. La dissolució de calcària comporta un retard en la precipitació de guix (llarg temps d'inducció), al contrari del que passa amb la dissolució de dolomia que promou una ràpida precipitació de guix. A més, a causa de la lenta cinètica de dissolució de la dolomita amb respecte a la de la calcita, el volum de mineral dissolt i l'augment de porositat són majors en els experiments amb calcària sota totes les condicions de pCO2 estudiades. La dissolució de calcària comporta un retard en la precipitació de guix (llarg temps d'inducció), al contrari del que passa amb la dissolució de dolomia que promou una ràpida precipitació de guix. A més, a causa de la lenta cinètica de dissolució de la dolomita amb respecte a la de la calcita, el volum de mineral dissolt i l'augment de porositat són majors en els experiments amb calcària sota totes les condicions de pCO2 estudiades. La dissolució del carbonat es produeix al llarg de tota la columna quan la pCO2 és alta (10 and 34 bar) i, en canvi, es localitza a l'entrada de la columna sota condicions atmosfèriques. Aquesta diferència és deguda a la capacitat tampó de l'àcid carbònic, ja que manté el pH al voltant de 5 i la solució subsaturada pel que fa a la calcita i a la dolomita al llarg de la columna
Libri sul tema "Mendi Limestone"
Mendip. Somerset Books, 1994.
Cerca il testo completoFrank, Raymond, Royal Bath and West of England Society. e Royal Geographical Society, a cura di. Mendip limestone quarrying: A conflict of interest. Tiverton: Somerset Books, 1994.
Cerca il testo completoRamblers, Yatton, a cura di. The Limestone link between the Cotswold Way and the West Mendip Way (with 12 seperate circular walks). Bristol: The Ramblers, 1989.
Cerca il testo completo