Tesi sul tema "Cultural infantilism"

Segui questo link per vedere altri tipi di pubblicazioni sul tema: Cultural infantilism.

Cita una fonte nei formati APA, MLA, Chicago, Harvard e in molti altri stili

Scegli il tipo di fonte:

Vedi i top-15 saggi (tesi di laurea o di dottorato) per l'attività di ricerca sul tema "Cultural infantilism".

Accanto a ogni fonte nell'elenco di riferimenti c'è un pulsante "Aggiungi alla bibliografia". Premilo e genereremo automaticamente la citazione bibliografica dell'opera scelta nello stile citazionale di cui hai bisogno: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver ecc.

Puoi anche scaricare il testo completo della pubblicazione scientifica nel formato .pdf e leggere online l'abstract (il sommario) dell'opera se è presente nei metadati.

Vedi le tesi di molte aree scientifiche e compila una bibliografia corretta.

1

Espinosa, Squella Elqui, e Espinoza Claudio Pavez. "Modelos de gestión en orquestas juveniles e infantiles de Chile". Tesis, Universidad de Chile, 2016. http://repositorio.uchile.cl/handle/2250/143720.

Testo completo
Abstract (sommario):
Magíster en gestión cultural
La investigación se centra en los Modelos de Gestión de Orquestas Juveniles e Infantiles en Chile, comenzando con una revisión histórica respecto a los inicios de esta actividad en Europa y América Latina. Posteriormente se dan a conocer en la realidad del país desde la segunda mitad del siglo XX hasta el año 2016: con la creación de la Fundación de Orquestas Juveniles e Infantiles, para finalmente dar una mirada global de lo que es este movimiento en la actualidad, considerando sus múltiples expresiones. Se da especial importancia al significativo aporte que implica la formación musical a través del estudio de un instrumento de orquesta sinfónica y a la participación en una orquesta juvenil en la vida de los jóvenes, junto al impacto que tiene esta actividad en el desarrollo educacional y cultural de la sociedad. Además se propone una clasificación de las distintas orquestas y tipos de funcionamientos, de acuerdo al contexto general del modelo de orquestas juveniles actualmente vigente en Chile, así como un análisis comparativo de los distintos funcionamientos que tiene este modelo con el de otros países, especialmente el caso de Venezuela, por considerarse a nivel mundial como el programa más exitoso en esta materia. Importante es recalcar que parte de esta investigación, así como lo que la motivó, es el hecho de que ambos autores de este trabajo son actores del movimiento de orquestas juveniles, y han participado, colaborado y protagonizado algunos hitos relevantes en la evolución de la misma.
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
2

Urrutia, Keila de Oliveira. "PROFESSORA EU TENHO UMA COISA PRA FALAR : AS CULTURAS INFANTIS EM UM CONTEXTO INSTITUCIONAL DA EDUCAÇÃO INFANTIL". Universidade Federal de Santa Maria, 2016. http://repositorio.ufsm.br/handle/1/7275.

Testo completo
Abstract (sommario):
Investigar con los niños, darles voz e intentar traducir en palabras sus acciones y puntos de vista se configura en una tarea desafiadora, inquietante y necesaria al considerarnos los niños sujetos activos y productores de cultura. En el intento de mirar para los niños como sujetos que no solo aprenden elementos de la cultura, sino contribuyen en su producción, este trabajo buscó investigar cómo las culturas infantiles son producidas por los niños y consideradas por los adultos en un contexto institucional de Educación Infantil, a partir de la noción de Reproducción Interpretativa y del concepto de Cultura de Pares de Willian Corsaro. La investigación se insiere en la línea investigativa Práticas Escolares e Políticas Públicas (LP2) del curso de Maestría en Educación de la Universidade Federal de Santa Maria. Se realizó la investigación con un grupo de 20 niños de pre-escuela inseridos en una institución de Años Iniciales de la ciudad de Santa Maria/RS. La metodología estuvo pautada en la perspectiva cualitativa del tipo etnográfico a partir de Lüdke y André (2014) y Geertz (2008) por considerarla la que mejor puede auxiliar en la manifestación de los aspectos que se refieren a los niños. Se construyó la producción de los datos a través de la observación participante y de los registros en diarios de campo, fotografías y videos. La investigación acerca de las experiencias de los niños evidenció que, en sus acciones en el cuotidiano de la pre-escuela, ellos reproducen el mundo de manera interpretativa y creativa, crían y establecen formas singulares e innovadoras de interacción con sus pares, desafían la autoridad adulta y reivindican su lugar de actores sociales. En esta perspectiva, la investigación apunta que se hace necesario que los maestros escuchen los niños y consideren sus modos de ser y estar en el mundo, sus puntos de vista, deseos, intereses y necesidades para, así, dialogar con ellos y contribuir en la construcción de una educación que atienda los niños.
Pesquisar com as crianças, dar-lhes voz e tentar traduzir em palavras suas ações e pontos de vista configura-se em uma tarefa desafiadora, inquietante e necessária no intuito de considerarmos as crianças sujeitos ativos e produtores de cultura. Na tentativa de olhar para as crianças como sujeitos que não somente aprendem elementos da cultura, mas contribuem na sua produção, este trabalho buscou investigar como as culturas infantis são produzidas pelas crianças e consideradas pelos adultos em um contexto institucional da Educação Infantil, a partir da noção de Reprodução Interpretativa e do conceito de Cultura de Pares de William Corsaro. A pesquisa se insere na Linha de Pesquisa Práticas Escolares e Políticas Públicas (LP2) do curso de Mestrado em Educação da Universidade Federal de Santa Maria. A pesquisa foi realizada com um grupo de 20 crianças de pré-escola inseridas em uma escola de Anos Iniciais da cidade de Santa Maria/RS. A metodologia esteve ancorada na perspectiva qualitativa do tipo etnográfico a partir de Lüdke e André (2014) e Geertz (2008) por considerar que esta é a metodologia que melhor pode fazer emergir os aspectos que dizem respeito às crianças. A produção de dados foi construída através da observação participante e registros em Diário de Campo, fotografias e vídeos. A investigação acerca das experiências das crianças evidenciou que em suas ações no cotidiano da pré-escola elas reproduzem o mundo de maneira interpretativa e criativa, criam e estabelecem formas singulares e inovadoras de interagirem com seus pares, desafiam a autoridade adulta e reivindicam seu lugar de ator social. Nesta perspectiva a pesquisa aponta a necessidade de os professores escutarem as crianças e considerarem suas maneiras de ser e estar no mundo, seus pontos de vista, desejos, interesses e necessidades para assim dialogar com elas e contribuírem na construção de uma educação que atenda as crianças.
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
3

Baró, Llambias Mònica. "Edicions infantils i juvenils de l'Editorial Joventut (1923-1969), Les". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2005. http://hdl.handle.net/10803/761.

Testo completo
Abstract (sommario):
El treball té com a objectiu establir les pràctiques editorials de les edicions infantils i juvenils, entre 1923 i 1969, d'una de les empreses més emblemàtiques del món de l'edició barcelonina: l'Editorial Joventut. També, pretén situar el paper de Joventut en el context de l'edició per a nens i joves a Catalunya i valorar les seves principals aportacions, més enllà de la qualitat intrínsecament literària de les obres que publica. D'entre aquestes aportacions, destaca especialment el fet d'haver apropat els nois i noies catalans a moltes obres de les que avui anomenem clàssics de la literatura infantil i juvenil, i a moltes altres que potser no eren especialment notables des del punt de vista de l'alta literatura, però que van resultar molt efectives quant a la difusió de l'hàbit de llegir, en la llengua pròpia dels infants i joves catalans, fins i tot en els moments difícils de la nostra història recent.
El treball estableix de quina manera una petita editorial pot consolidar-se com un referent indiscutible en el món de l'edició infantil i juvenil i mantenir la seva continuitat en un període de més de vuitanta anys. En aquest sentit, és decisiu que Joventut s'englobi en un conglomerat editorial, difús però efectiu, format per la Sociedad General de Publicaciones, Edicions Mentora i Editorial Edita, en mans d'un grup de pressió política i econòmica, vinculat més o menys directament amb la Lliga regionalista. També és d'extrema importància el perfil de la persona que està darrere del projecte des del primer moment, Josep Zendrera, editor dotat d'una extraordinària intuició però també d'un coneixement profund del món de l'edició.
Un altre factor d'èxit el constitueixen les pràctiques editorials específiques, que es descriuen i s'analitzen en tota la seva extensió, des del moment de les contractacions dels drets -siguin d'originals o per a traduccions, tan nombroses en el catàleg-, passant per tot el procés de producció, difusió i venda. És precisament en aquests darrers aspectes que aquestes pràctiques es revelen modernes i eficaces, tant pel que fa a les tècniques publicitàries com de màrketing.
El darrer aspecte que analitza el treball se centra en la mateixa producció a partir de la confecció del catàleg dels llibres editats. En aquest sentit, es posa de relleu el fet que Joventut treballa a partir d'un catàleg relativament limitat de títols seleccionats amb encert i amb una visió de futur molt notable, ja que sovint, en el moment de la seva contractació, es tracta d'obres que no tenen especial rellevància en el context però que, amb el temps, adquiriran la condició de clàssics universals i, per tant, gaudiran d'una llarga vida i de nombroses edicions. Llibres que s'ofereixen al públic en unes edicions acurades, tant pel que fa a la seva qualitat física -treballen per Joventut els millors il.lustradors del moment- com a la seva correcció literària, que destaca clarament per la qualitat de les traduccions. Aquests són precisament els aspectes més destacats per la crítica que, sobretot en els primers anys de vida de l'editorial, segueix molt d'aprop les edicions de Joventut. També, probablemement, són els aspectes que més atrauen el públic que compra i llegeix aquests llibres i que han fet que l'Editorial Joventut sigui un referent imprescindible en el record de generacions i generacions de lectors.
"The children and youth books in Joventut publishing. 1923-1969"

This thesis aims to identify the business practices of Editorial Joventut into the period from 1923 to 1969 and value its contributions. Editorial Joventut was one of the most relevant Barcelona's publishing company regarding children and youth books of that period. It discovered children and youth literature classics to Catalan Young readers.

The work explains how a small publisher becomes a referent in publishing world. The most important success factor was that Editorial Joventud was part of a holding which included Sociedad General de Publicaciones, Edicions Mentora and Editorial Edita. The group was close to an economic and political lobby well related with the Lliga Regionalista party. A second success factor was the skills of its manager, Josep Zendrera, who had a deep knowledge of publishing with a clear and extraordinary intuition for business. His way of doing business is widely described and analysed from the beginning of the publishing process with intellectual propiety rights agreemens, to printing, marketing and sales. In these final steeps of the process the company used modern and effective practices for the time being. Finally, as another key factor, the work analyses book production highlighting that Joventut worked with a smartly selected short number of titles and with a clear view of business opportunities. Usually, when titles were selected they were not specially recognised but became, after some decades, well appreciated classics that required high number of editions.

The critics of this period specially remarked the high quality book edition in terms of illustrations, physical production, linguistic and literary quality based on accurate Catalan and Spanish translations. These are also the characteristics more appreciated by buyers, and what made readers have Editorial Joventut as a referent for children and youth books.
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
4

Saraiva, Mendes M. Regina. "El papel educativo de los cómics infantiles: (análisis de los estereotipos sexuales)". Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 1991. http://hdl.handle.net/10803/4151.

Testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
5

Uribe, Valdés Paola. "Letras en género: discurso amoroso en los cuentos infantiles no sexistas". Tesis, Universidad de Chile, 2011. http://repositorio.uchile.cl/handle/2250/108740.

Testo completo
Abstract (sommario):
Esta investigación busca reconocer estructuras de género a través del discurso amoroso registrado en los cuentos infantiles, en tanto dispositivos de socialización primaria, indagando en las ideologías de género asociadas al discurso amoroso, tanto en su función de preservación de patrones culturales como de alteración de éstos, para visibilizar desde la perspectiva de género un corpus de cuentos infantiles no sexistas mediante la descripción y categorización de los mismos, con ello pretendo evidenciar la relación que existe entre la misión internacional de las Bibliotecas Públicas y la incorporación de la perspectiva de género en sus prácticas cotidianas con niños y niñas, con el fin de aportar a la conformación de estrategias de fomento lector con enfoque de género en la infancia. Nos preguntamos acerca de qué patrones culturales de género encontramos en los relatos de los cuentos infantiles tradicionales, cómo se aborda el discurso amoroso en tales relatos, qué puntos de fuga del discurso amoroso romántico encontramos en un corpus de cuentos infantiles no sexistas, qué operaciones realizamos y qué límites nos imponemos al mediar la lectura en la infancia en un espacio público. Son las interrogantes que articulan este escrito.
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
6

Gutiérrez, Serrano Patricia. "Identidad cultural chilena: Educación a través de cuentos ilustrados para lectores principiantes de 4 a 6 años de edad". Tesis, Universidad de Chile, 2004. http://repositorio.uchile.cl/handle/2250/100589.

Testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
7

Zevallos, León Yajaira Lesly. "Parque cultural de la infancia : escenarios de Integración en el Puerlcultorlo Pérez Aranlbar". Bachelor's thesis, Pontificia Universidad Católica del Perú, 2019. http://hdl.handle.net/20.500.12404/17755.

Testo completo
Abstract (sommario):
El Puericultorio Pérez Aranibar es el orfanato más grande de Sudamérica y alberga un importante conjunto urbano considerado Patrimonio Cultural de la Nación, sin embargo, su valor se ve disminuido ya que hoy su tipología carece de utilidad, al responder a un antiguo modelo que hoy se busca reformar. El proyecto surge como una critica a este modelo, aí quedar demostrado que el aislamiento físico y social del niño, causa daños perma· nentes en su desarrollo; además de la pérdida de individualidad al crecer en espacios sobredimensionados. Motivo por el cual. a partir de las normas de cuidado alternativo de la ONU, se propone un modelo integrado a la vida urbana, con el objetivo de integrar al ni1io en estado de abandono con su ciudad. a través de espacios simultáneos de coexistencia a escala del niño. Todo ello, sumado a la condición de isla urbana y al 65%de área subutilizada en el complejo Pérez Aranibar, Jo posiciona como una oportunidad para repensar dicho espacio en beneficio del ni,io y la ciudad. Colocándolo como un nuevo hito que abogue por fa integración ciudadana, y del cual Lima debe apropiarse para darle mayor valor a su patrimonio, antes que la especulación inmobiliaria lo desaparezca. El resultado es un proyecto urbano con un mensaje claro de incíusión, un complejo capaz de ser cambiante y adaptable a los nuevos retos sociales y culturales. Un gran parque frente al mar produc· to de la regeneración de la ciudad orfanato en una ciudad de escenarios para la integración ciudadana.
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
8

Pereira, Rachel Freitas. "As crianças bem pequenas na produção de suas culturas". reponame:Biblioteca Digital de Teses e Dissertações da UFRGS, 2011. http://hdl.handle.net/10183/28813.

Testo completo
Abstract (sommario):
La presente dissertazione si concentra sullo studio dei rapporti che i bambini abbastanza piccoli, di età compresa tra un anno e mezzo a due anni e mezzo stabiliscono tra di loro. L'obiettivo è di comprendere i processi di organizzazione di un gruppo di venti bambini in un asilo nido II, di una Scuola Comunale di educazione Infantile di Porto Alegre. Si cerca di capire la complessità delle loro dinamiche interattive, e di riconoscere il modo in cui creano una organizzazione e producono una cultura infantile tra loro. Il riferimento teorico e metodologico che supporta l’investigazione è la prospettiva della Sociologia dell'Infanzia, in un approccio socioantropologico, e anche la prospettiva della Psicologia culturale di Barbara Rogoff. Mia pretensione è quella di contemplare i contributi teorici che prendono come base l'agire di questi soggetti nei rapporti sociali. Si tratta di una ricerca etnografica con e non su bambini. Dalle osservazioni partecipative ho strutturato il materiale empirico della seguente forma: 1) appunti su un diario di campo, 2) registro fotografico, 3) registro in video la registrazione del quotidiano dei bambini, 4) trascrizione del video, 5) microanalisi dei video, nell’estrarli in fotografie sequenziali, 6) triangolazione dei dati: diari, fotografie e video. Le categorie di analisi hanno risaltato le azioni che i bambini sviluppano tra loro, come: le azioni invitative, di rifiuto, di conflitto, le azioni (ri)produttive, quelle condivise, la solitudine, e i rapporti di amicizia. Queste azioni si sono evidenziate nel centro della organizzazione dei gruppi di pari dell’asilo nido II, i nuclei sociali dei bambini, che costituiscono la sua comunità culturale, le culture infantili, concepite come forme uniche di significazione e apreensione del mondo, le quali i bambini creano e condividono nei loro gruppi di pari (SARMENTO, 2003), non soltanto per l’oralità, ma attraverso altre forme tacite di linguaggio.
A presente dissertação centra-se no estudo das relações que as crianças bem pequenas, com idade entre um ano e meio a dois anos e meio estabelecem entre si. O objetivo é analisar os processos de organização de um grupo de vinte crianças do berçário II, de uma Escola Municipal de Educação Infantil de Porto Alegre. Busca-se compreender a complexidade de suas dinâmicas interativas, e identificar de que forma elas criam uma organização e produzem uma cultura infantil entre elas. O referencial teórico-metodológico que subsidia a investigação é a perspectiva da Sociologia da Infância, em uma abordagem socioantropológica, e também a perspectiva da Psicologia cultural de Barbara Rogoff. Minha pretensão é contemplar as contribuições teóricas que tomam como base a agência desses sujeitos nas relações sociais. Trata-se de uma pesquisa de cunho etnográfico com e não sobre crianças. A partir de observações participativas estruturei o material empírico da seguinte forma: 1) anotações em diário de campo; 2) registro fotográfico; 3) registro em vídeo gravação do cotidiano das crianças; 4) transcrição dos vídeos; 5) microanálise dos vídeos, ao extraí-los em fotografias seqüenciadas; 6) triangulação dos dados: diários, fotografias e vídeos. As categorias de análise ressaltaram as ações que as crianças desenvolvem entre elas, como: as ações convidativas, de rejeição, de conflito, as ações (re)produtivas, as compartilhadas, a sozinhez, e as relações de amizade. Estas ações evidenciaram-se no cerne da organização dos grupos de pares do berçário II, os núcleos sociais de crianças, constituindo sua comunidade cultural, as culturas infantis, concebidas como formas singulares de significação e apreensão do mundo, as quais as crianças criam e compartilham nos seus grupos de pares (SARMENTO, 2003), não somente pela oralidade, mas através de outras formas tácitas de linguagem.
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
9

González, Cohens Francisca del Rocío. "Propuestas de mejora a la asignación de fondos concursables de la Fundación de Orquestas Juveniles e Infantiles de Chile". Tesis, Universidad de Chile, 2017. http://repositorio.uchile.cl/handle/2250/144517.

Testo completo
Abstract (sommario):
Ingeniera Civil Industrial
Las Orquestas Juveniles e Infantiles están relacionadas con un programa gubernamental desarrollado por la Fundación de Orquestas Juveniles e Infantiles (FOJI) fundada durante el gobierno del presidente Ricardo Lagos. La misión de la FOJI es Elevar el desarrollo social, cultural y educacional del país brindando oportunidades para que niños y jóvenes de todo Chile mejoren su calidad de vida integrando orquestas . Múltiples estudios prueban que el participar de prácticas musicales individuales y grupales influye positivamente sobre niños y jóvenes, ya que no sólo eleva su nivel cultural, sino que también mejora su autoestima, percepción de sí mismo, de sus compañeros y entorno, resiliencia, capacidad de enfrentar problemas, entre otros, que se puede traducir en un mayor nivel educacional y social. La FOJI posee a su cargo 17 orquestas, a las cuales se ingresa por audición, y tiene diferentes formas de acercarse y contribuir a la comunidad de orquestas juveniles e infantiles externas a ella. Una de esas formas es la entrega de financiamiento, mediante fondos concursables, por lo que es interesante evaluar si ellos se encuentran asignados adecuada y equitativamente, con acceso y posibilidades de postulación igualitarias, con el fin de cumplir la misión de la institución. El único de los 4 sub programas que entrega Fondos concursables a orquestas externas es Becas, Fondos y Asesorías a Orquestas Externas . Dicho programa recibe el menor presupuesto y entrega dos tipos de fondos, los de creación, y los de fortalecimiento. Ambos poseen mecanismos de selección bien definidos. A simple vista parece haber desigualdades en la distribución de las orquestas a lo largo del territorio. Además, hasta el momento no han incluido variables importantes en los mecanismos de selección, como lo son la ruralidad, la cantidad de población por orquesta y el estar en una zona rezagada. Los resultados de las pruebas estadísticas más relevantes indican que no existen diferencias en la asignación según región ni grado de ruralidad, ni tampoco si se está o no Santiago. Las únicas variables donde hay una diferencia significativa entre grupos, son el ser una institución pública, que incide positivamente; y el estar en una capital regional, que, por el contrario, incide negativamente en la asignación de fondos. Ninguna de estas dos variables es considerada dentro de los criterios establecidos en los mecanismos de selección. Adicionalmente se realizó una encuesta de percepción de la FOJI, la cual no obtuvo una muestra suficiente para hacer análisis estadístico, pero sí constituyó material de análisis cualitativo. Fue contestada en su mayoría por orquestas ganadoras de concursos, las cuales en general no considera a la Fundación como un ente relevante en su quehacer musical y educacional, sobre todo en lo económico. Se concluye que se debe incluir más variables a los mecanismos de asignación de fondos con el fin de eliminar sesgos conscientes e inconscientes y asegurar equidad en la asignación y que la Fundación debe invertir más en su imagen e involucramiento con las orquestas externas.
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
10

Bantulà, i. Janot Jaume. "Joc Motor Tradicional: Estudi taxonòmic i comparatiu". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2005. http://hdl.handle.net/10803/2908.

Testo completo
Abstract (sommario):
La tesi, inscrita dintre dels plantejaments de la pedagogia intercultural, subratlla el paper que pot operar el joc tradicional en l'acció cultural de les societats humanes i destaca la seva importància com instrument de sensibilització intercultural, pel fet de considerar-lo un bon mediador en el diàleg de les cultures. A través del joc, es pot afavorir el coneixement mutu per promoure actituds d'apropament i intercanvi que vagin més enllà de la simple coexistència. La recuperació i difusió del joc tradicional ha de contribuir a la construcció d'una societat democràtica en la qual es valori de manera positiva la diversitat cultural com forma d'enriquiment.

L'objecte d'estudi se centra en el joc motor tradicional, abordat des d'una perspectiva taxonòmica. En la primera part, que constitueix el marc teòric, s'efectua per un costat, una exhaustiva revisió de la literatura existent sobre el tema, examinant-se més de cent cinquanta classificacions i, per l'altre, es formula una nova proposta taxonòmica, el model COMET, que s'inscriu en el paradigma sistémico-estructural.

L'estudi parteix de les primeres enumeracions que es van formalitzar entorn al joc durant el segle XVI, avança atent a les diferents contribucions que es van formular fins que entre la segona i tercera dècada del segle XX es va posar fi als intents d'establir una teoria explicativa global sobre la seva naturalesa, i es tanca donant a conèixer el joc des de diferents perspectives disciplinàries, emfatitzant sobretot en un ampli ventall de classificacions que des de la psicologia, l'antropologia, la història, la sociologia, la filosofia, la pedagogia i l'educació física, han pretès catalogar diferents aspectes relacionats amb l'univers lúdic.

La proposta taxonòmica COMET, a partir de considerar les variables de la lògica interna del joc (jugadors, material espai i temps), i atenent a diferents indicadors per a cadascuna de les variables, permet no únicament la classificació de les diverses manifestacions lúdiques que pretengui categoritzar, sinó que també possibilita la realització d'una rigorosa anàlisi de totes elles.

En la segona part de la tesi, es porta a terme l'aplicació de la proposta taxonòmica, recorrent a la metodologia comparativa per a identificar les divergències i convergències que es produeixen entre cinc catàlegs de jocs, que han estat elaborats per registrar cinc-centes quaranta-sis manifestacions lúdiques localitzades a Catalunya, Colòmbia, Marroc, Perú i la República Dominicana, amb la finalitat de determinar quins poden ésser els trets lúdics transculturals. La mostra guarda estreta relació amb el recent fenomen que representa la incorporació d'alumnes estrangers en el sistema educatiu de Catalunya.

En la discussió dels resultats s'evidencien multitud de coincidències en les maneres com operen les estructures internes del joc en cadascun dels cinc catàlegs. L'ús del mètode de les diferències entre proporcions per determinar si existeixen diferències estadísticament significatives entre elles, posa de relleu que les diferències no són molt notòries, evidenciant l'existència d'un perfil lúdic comú.
The thesis, registered within the expositions of pedagogy intercultural, emphasizes the paper that can operate the traditional game in the cultural action of the human societies.

The study object is centred in the traditional, boarded motor game from a taxonomic perspective. In the first part, that constitutes the theoretical frame, it is come by a side, to an exhaustive revision of existing literature on the subject, being examined more than one hundred fifty classifications and, by the other, a new taxonomic proposal, the model COMET is formulated, that registers in the systemic-structural paradigm.

The study leaves from the first enumerations that became serious surroundings to the game during century XVI and it is closed presenting the game from different disciplinary perspective, emphasizing coverall in an ample fan of classifications that from psychology, the anthropology, history, sociology, the philosophy, pedagogy and the physical education, they have tried to catalogue different aspects related to the playful universe.

Taxonomic proposal COMET, from considering the variables of the internal logic of the game (players, material space and time), and taking care of different indicators for each one from the variables, allows not solely the classification of the diverse playful manifestations that it tries to categoriser, but that also makes possible the accomplishment of a rigorous analysis of all of them.

In the second part of the thesis, the application of the taxonomic proposal is carried out, resorting to the comparative methodology to identify the divergences and convergences that take place between five catalogues of games, that have been elaborated to register five hundred forty and six located playful manifestations in Catalonia, Colombia, Morocco, Peru and the Dominican Republic, with the purpose of determining as they can be the tran cultureless playful characteristics.

In the discussion of the results they demonstrate multitude of coincidences in the ways as they operate the internal structures of the game in each one of five catalogues, putting itself of relief the existence of a common playful profile.
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
11

Santesteban, Echarri Olga. "Family factors and psychiatric disorders among puerto rican children and youth in two different socio-cultural contexts". Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2017. http://hdl.handle.net/10803/441741.

Testo completo
Abstract (sommario):
Objectius: (1) Analitzar si la calidesa dels pares (CP) s'associa amb trastorns psiquiàtrics específics (ansietat, trastorn depressiu major (TDM), TDAH i trastorn de comportament disruptiu (TCD) (Estudi 1)) i consum d'alcohol, us de substàncies (US) sense alcohol, i qualsevol US (Estudi 2) en els nens de Puerto Rico. (2) Analitzar la influència de l'estructura familiar i les transicions en els trastorns psiquiàtrics infantils en aquesta població (Estudi 3). Mètodes: Els nens de Puerto Rico 5-13 anys d'edat en F1 que vivien al South Bronx (SB) i Puerto Rico (PR) (n=2.491), van ser seguits durant tres anys consecutius. Participants: L'estudi 1 utilitza tota la mostra (n=2.491); l'estudi 2 inclou únicament la població de 10 anys d'edat o més a F1 (n=1.085); l'estudi 3 inclou només els participants amb dades de les tres fases (n=2.142). Mesures: Els trastorns psiquiàtrics juvenils (TCD, ADHD, ansietat, TDM, trastorns interioritzats i exterioritzats i US) varen ser mesurats amb L'Entrevista Diagnòstica per a Nens-IV (DISC-IV). Anàlisi: Estudi 1 i 2: models lineals generalitzats mixtes van provar l'associació entre CP i trastorns psiquiàtrics, US i consum d'alcohol en els següents dos anys. Estudi 3: Anàlisi de regressió logística es van dur a terme en oder per examinar els factors que poden explicar com l'estructura familiar i les transicions poden estar relacionats amb trastorns psiquiàtrics infantils. Resultats: CP estava relacionat amb probabilitats més baixes de l'ansietat infantil, TDM, TDAH i TCD, US no alcohòliques i qualsevol US. No hi va haver diferències significatives entre els fills de pares (biològics o pas) que cohabiten o de pares solters en comparació amb els nens els pares biològics casats respecte a presencia de trastorns interioritzats i exterioritzats. En PR únicament, la transició d'una família de dos pares a una família amb un sol pare estava relacionat amb trastorns de interioritzats dels nens.
Objetivos: (1) Analizar si la calidez parental (CP) está asociado con trastornos psiquiátricos (Ansiedad, trastorno depresivo mayor (TDM), TDAH y trastorno del comportamiento disruptivo (TCD), (Estudio 1)), uso de alcohol, uso de sustancias (US) no alcohólicas y cualquier US (Estudio 2) en niños Puertorriqueños. (2) Examinar la influencia de la estructura familiar y las transiciones en los trastornos psiquiátricos infantiles en esta población (Estudio 3). Métodos: Se siguieron durante tres años consecutivos niños puertorriqueños de 5-13 años en la F1 residentes en el South Bronx (SB) y Puerto Rico (PR) (n=2.491). Participantes: El estudio 1 utilizó la muestra completa (n=2.491); En el estudio 2 sólo se incluyeron los jóvenes de 10 años o mayores (F1) (n=1.085); Y el estudio 3 sólo participantes con datos en las tres fases (n=2,142). Medidas: Se utilizó la Entrevista Diagnóstica para Niños-IV (DISC-IV) para evaluar los trastornos psiquiátricos infantiles (TCD, ADHD, ansiedad, TDM, trastornos de internalización, trastornos de externalización y US). Análisis: Estudio 1 y 2: Modelos lineales generalizados analizaron la asociación entre CP (F1) y trastornos psiquiátricos, US y consumo de alcohol en los próximos dos años ajustando por características demográficas y procesos familiares. Estudio 3: Análisis de regresión logística para examinar los factores que pueden explicar cómo la estructura familiar y las transiciones pueden estar relacionadas con trastornos psiquiátricos infantiles. Resultados: CP está asociado con menor probabilidad de sufrir ansiedad, TDM, ADHD y TCD (Estudio 1), US no alcohólicas y cualquier US (Estudio 2) a lo largo del tiempo. (Estudio 3). Tanto los trastornos interiorizados como los de exteriorizados no presentaron diferencias significativas entre los hijos de padres (biológicos o no biológicos) en cohabitación o de padres solteros en comparación con los hijos de padres biológicos casados. Sólo en PR, una transición (de familia de dos padres a familia monoparental) estaba asociado con los trastornos de internalización del niño.
Objectives: (1) To address whether parental warmth (PW) is associated with specific psychiatric disorders (anxiety, major depressive disorder (MDD), ADHD, and disruptive behavior disorder (DBD) (Study 1)) and youth alcohol use, non-alcohol substance use (SU), and any SU (Study 2) in Puerto Rican children and its changes over time. (2) To examine the influence of family structure and transitions on child psychiatric disorders in this population (Study 3). Methods: Puerto Rican children 5-13 years of age at W1 living in the South Bronx (SB) and Puerto Rico (PR) (n=2,491), were followed for three consecutive years. Participants: Study 1 used the entire sample (n=2,491); study 2 only included youth who were 10 years old or older at W1 (n=1,085); and study 3 only participants with data in the three waves (n=2,142). Measures: The Diagnostic Interview Schedule for Children-IV (DISC-IV) measured youth psychiatric disorders (DBD, ADHD, anxiety, MDD, internalizing disorders, externalizing disorders and SU). Analyses: Study 1 and 2: Generalized Linear Mixed models tested the association between PW (W1) and psychiatric disorders, SU and alcohol use in the next two years adjusting for demographic characteristics and family processes. Study 3: Logistic regression analyses to examine factors that may explain how family structure and transitions may be related to child psychiatric disorders. Results: Higher levels of PW were related to lower odds of child anxiety, MDD, ADHD and DBD (Study 1), using non-alcoholic substances and any SU (Study 2) over time. (Study 3) Both internalizing and externalizing disorders there were no significant differences between children of cohabiting (biological or step) parents or of single parents compared to children of married biological parents. In PR only, transitioning once from a two-parent family to a single-parent family was related to child internalizing disorders.
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
12

MOSCATELLI, MATTEO. "La valutazione della qualità relazionale:come cambiano le organizzazioni che investono sulle relazioni. Il caso di un centro disabilità neuromotorie infantili". Doctoral thesis, Università Cattolica del Sacro Cuore, 2012. http://hdl.handle.net/10280/1511.

Testo completo
Abstract (sommario):
Il lavoro di tesi ha come oggetto la valutazione della qualità relazionale dei servizi offerti dal Centro disabilità neuromotorie infantili della Fondazione Ariel e ha come obiettivi l’approfondimento teorico e metodologico dell’approccio relazionale riflessivo alla valutazione, con attenzione alle connessioni tra valutazione e dimensioni organizzative dei servizi alla persona e alla famiglia. Questo approccio multidimensionale e multivision della qualità fa riferimento ad alcune macro-dimensioni organizzative del benessere relazionale generato da un servizio sociale: l’efficienza, l’efficacia, la qualità integrativa, la qualità etica dei fini. Questa prospettiva riflessiva e partecipata di valutazione costituisce un’opportunità per cogliere, descrivere e giudicare il bene comune relazionale generato da un servizio alla persona e alla famiglia in un contesto di bisogni sociali in mutamento, dove strategiche sono personalizzazione e alla familiarizzazione dei servizi. Oltre al potenziale conoscitivo, la valutazione della qualità relazionale dedica particolare attenzione al potenziale trasformativo e morfogenetico della leva valutativa. Metodologicamente l’analisi condotta è stata di tipo quanto-qualitativo. Sono state realizzate interviste semi-strutturate con gli operatori del Centro e una dettagliata analisi della documentazione. Il lavoro partecipato ha condotto alla costruzione di questionario di 35 variabili che è stato esitato da 167 famiglie beneficiarie. Oltre ad un’analisi monovariata dei risultati del questionario sono stati costruiti alcuni indici sintetici su alcune dimensioni critiche della qualità relazionale.
The work relates to evaluation of relational quality of the services offered by Foundation Ariel’s childhood neuromotor disabilities Center . The objectives are the methodological and theoretical study of the relational reflexive evaluation approach, with attention to the connections between evaluation and organizational dimensions services to individuals and families. This multidimensional and multi-vision quality model refers to some macro-organizational dimensions of relational well-being generated by social services: efficiency, effectiveness, quality integration, the quality of ethical purposes. This reflective and participatory evaluation perspective is an opportunity to capture, describe and assess the common good relationship generated by a service to individuals and families, which are strategic to the familiarization and customization in a context of changing social needs. In addition, relational quality evaluation pays particular attention to the transformative and morphogenetic potential of evaluation. Methodologically, the analysis was quanto-qualitative. Semi-structured interviews were conducted with operators of the Centre and a detailed analysis of the documentation was done. The work led to the construction of a questionnaire of 35 variables, which 167 beneficiary families have responded to. Besides monovariata analysis of the results of the questionnaire, some synthetic indexes of some critical dimensions of relational quality were constructed.
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
13

MOSCATELLI, MATTEO. "La valutazione della qualità relazionale:come cambiano le organizzazioni che investono sulle relazioni. Il caso di un centro disabilità neuromotorie infantili". Doctoral thesis, Università Cattolica del Sacro Cuore, 2012. http://hdl.handle.net/10280/1511.

Testo completo
Abstract (sommario):
Il lavoro di tesi ha come oggetto la valutazione della qualità relazionale dei servizi offerti dal Centro disabilità neuromotorie infantili della Fondazione Ariel e ha come obiettivi l’approfondimento teorico e metodologico dell’approccio relazionale riflessivo alla valutazione, con attenzione alle connessioni tra valutazione e dimensioni organizzative dei servizi alla persona e alla famiglia. Questo approccio multidimensionale e multivision della qualità fa riferimento ad alcune macro-dimensioni organizzative del benessere relazionale generato da un servizio sociale: l’efficienza, l’efficacia, la qualità integrativa, la qualità etica dei fini. Questa prospettiva riflessiva e partecipata di valutazione costituisce un’opportunità per cogliere, descrivere e giudicare il bene comune relazionale generato da un servizio alla persona e alla famiglia in un contesto di bisogni sociali in mutamento, dove strategiche sono personalizzazione e alla familiarizzazione dei servizi. Oltre al potenziale conoscitivo, la valutazione della qualità relazionale dedica particolare attenzione al potenziale trasformativo e morfogenetico della leva valutativa. Metodologicamente l’analisi condotta è stata di tipo quanto-qualitativo. Sono state realizzate interviste semi-strutturate con gli operatori del Centro e una dettagliata analisi della documentazione. Il lavoro partecipato ha condotto alla costruzione di questionario di 35 variabili che è stato esitato da 167 famiglie beneficiarie. Oltre ad un’analisi monovariata dei risultati del questionario sono stati costruiti alcuni indici sintetici su alcune dimensioni critiche della qualità relazionale.
The work relates to evaluation of relational quality of the services offered by Foundation Ariel’s childhood neuromotor disabilities Center . The objectives are the methodological and theoretical study of the relational reflexive evaluation approach, with attention to the connections between evaluation and organizational dimensions services to individuals and families. This multidimensional and multi-vision quality model refers to some macro-organizational dimensions of relational well-being generated by social services: efficiency, effectiveness, quality integration, the quality of ethical purposes. This reflective and participatory evaluation perspective is an opportunity to capture, describe and assess the common good relationship generated by a service to individuals and families, which are strategic to the familiarization and customization in a context of changing social needs. In addition, relational quality evaluation pays particular attention to the transformative and morphogenetic potential of evaluation. Methodologically, the analysis was quanto-qualitative. Semi-structured interviews were conducted with operators of the Centre and a detailed analysis of the documentation was done. The work led to the construction of a questionnaire of 35 variables, which 167 beneficiary families have responded to. Besides monovariata analysis of the results of the questionnaire, some synthetic indexes of some critical dimensions of relational quality were constructed.
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
14

Sanchís, Llàcer Josep Vicent. "Els assassins d'El Capitán Trueno. La censura de les publicacions infantils i juvenils durant el franquisme. Estudi de l'evolució del marc legal i del seu impacte en els continguts publicats (1936-1982)". Doctoral thesis, Universitat Ramon Llull, 2016. http://hdl.handle.net/10803/371462.

Testo completo
Abstract (sommario):
A Espanya el control del pensament i la informació per part del règim derivat de la victòria de la guerra de 1936 va tenir sempre intencions totalitzadores, però va travessar diferents etapes segons els moments històrics, les pressions del context internacional i les conveniències del general Franco. El dictador, que amb el pas dels anys va acabar cedint en alguns aspectes, com ara la imposició de la censura prèvia, va mantenir sempre un control asfixiant sobre la premsa i l’edició. Fins el 1952 la censura de les publicacions de caràcter infantil i juvenil atenia els mateixos criteris que les destinades a adults. Se’ls exigia que no atemptaren contra el dogma i la moral catòliques ni contra el règim ni les seues autoritats. Per contra, la violència desbocada esguitava la majoria de les publicacions. Una violència que els censors toleraven perquè responia a la mateixa essència d’un règim que s’havia legitimat destruint la discrepància. La primera regulació específica de la premsa infantil a Espanya es publica al Boletín Oficial del Estado el 21 de gener de 1952, quan la competència del control de la premsa ha passat al nou ministeri d’Informació i Turisme. Una ordre d’aquesta data crea la Junta Assessora de la Premsa Infantil. Apareixen alhora les primeres normes que en regulen els continguts. Si aquestes normes s’hagueren aplicat amb rigor, l’humor de la denominada escola Bruguera hauria hagut de canviar a la força i els quaderns d’aventures, l’altre gran pilar del tebeo espanyol de postguerra, no s’haurien pogut publicar tal havien estat concebuts des del 1940. L’arribada de Manuel Fraga Iribarne al ministeri d’Informació i Turisme, l’any 1962, va suposar un gran canvi en el control de la premsa espanyola. El 13 d’octubre d’aquell any, en el context de canvis legals que afecten tota l’estructura de la premsa, es fixa la creació, dins el Consell Nacional de Premsa, d’una Comissió d’Informació i Publicacions Infantils i Juvenils que substitueix l’antiga Junta Assessora. La Comissió va quedar en mans d’una instància executiva que lidera el seu secretari general, Jesús María Vázquez, l’autèntic factòtum del control de la premsa infantil i juvenil fins al final del règim. Com a “gestor de l’ortodòxia”, el dominic Vázquez va aplicar de la manera més estricta la normativa que fins aquell moment mai havien atès els censors del ministeri. Les fitxes i els informes que s’han conservat des de 1964 són duríssims i van modificar amb contundència el contingut de les revistes infantils i juvenils, abans pensades per a tots els públics, i dels quaderns d’aventures. Jesús María Vázquez i el seu equip van liquidar els tebeos tal com s’havien conegut fins aquell moment. Va eliminar-ne d’arrel qualsevol vestigi de violència i l’humor “pensat per adults i per a adults”. La Llei de Premsa i Impremta de 1966 –coneguda com a llei Fraga– va eliminar la censura prèvia de totes les publicacions, amb una única excepció: les infantils i les juvenils, que a partir d’aquell moment van ser regides per un marc legal propi: l’Estatut de Publicacions Infantils i Juvenils, que concretava de nou els punts negres que havien d’evitar aquestes publicacions. L’Estatut de Publicacions Infantils i Juvenils, com la Llei de Premsa del 66, no es va derogar mai. Però, mort el general Franco i en un context de transició cap a la democràcia, la llei, no l’Estatut, va ser modificada pel reial decret 24/1977 sobre llibertat d’expressió. Malgrat aquesta norma i l’aprovació de la Constitució, que consagrava la llibertat d’expressió, la consulta prèvia voluntària, en el cas de les publicacions per a adults, i l’obligada, en el cas de les infantils i juvenils, es van allargar fins a l’any 1982. Els ressorts de la censura franquista van deixar de ser efectius, ni que fóra parcialment, amb l’arribada del PSOE al poder aquell mateix any.
En España el control del pensamiento y la información por parte del régimen derivado de la victoria de la guerra del 36 tuvo siempre una intención totalizadora, pero atravesó diferentes etapas según los momentos históricos, las presiones del contexto internacional y las propias conveniencias del general Franco. El dictador que, con el paso de los años acabó cediendo en algunos aspectos, mantuvo siempre un control asfixiante sobre la prensa y la edición; sobre la comunicación en general. Hasta 1952 la censura de las publicaciones de carácter infantil y juvenil se regía por los mismos criterios que las destinadas adultos. Se les exigía que no atentaran contra el dogma y la moral católicos ni contra el régimen ni sus autoridades. En cambio, la violencia desbocada salpicaba la mayoría de las publicaciones. Una violencia que los censores toleraban porque respondía a la misma esencia de un régimen que se había legitimado arrasando la discrepancia. La primera regulación específica de la prensa infantil en España se publica en el Boletín Oficial del Estado el 21 de enero de 1952, cuando la competencia del control de la prensa había pasado al nuevo ministerio de Información y Turismo. Una orden de la misma fecha crea la Junta Asesora de la Prensa Infantil. Aparecen al mismo tiempo las primeras normas que regulan sus contenidos. Si aquellas normas se hubieran aplicado con rigor, el humor de la denominada escuela Bruguera habría tenido que cambiar a la fuerza y los cuadernos de aventuras, el otro gran pilar del tebeo español de posguerra, no se habrían podido publicar tal como habían estado concebidos desde 1940. Las normas fueron únicamente un brindis al BOE. La llegada de Manuel Fraga Iribarne al ministerio de Información y Turismo, el año 1962, supuso un gran cambio en los criterios del control de la prensa española. El 13 de octubre de aquel año, en el contexto de modificaciones legales que afectaron toda la estructura de la prensa, se fija la creación, dentro del Consejo Nacional de Prensa, de una Comisión de Información y Publicaciones Infantiles y Juveniles que sustituye la antigua Junta Asesora. La Comisión quedó en manos de una instancia ejecutiva que lideraba su secretario general, Jesús María Vázquez, el auténtico factótum del control de la prensa infantil y juvenil hasta el final del régimen. Como “gestor de la ortodoxia”, el dominico Vázquez aplicó de la manera más estricta la normativa que hasta aquel momento nunca habían considerado los censores del ministerio. Las fichas y los informes que se han conservado desde 1964 son durísimos y modificaron contundentemente el contenido de las revistas infantiles y juveniles, antes pensadas para todos los públicos, y de los cuadernos de aventuras. Jesús María Vázquez y su equipo liquidaron los tebeos tal y como se habían conocido hasta aquel momento. Eliminaron de raíz la violencia de sus páginas y también el humor “pensado por adultos y para adultos”. La Ley de Prensa e Imprenta de 1966 –conocida como ley Fraga– eliminó la censura previa de todas las publicaciones, con una única excepción: las infantiles y las juveniles, que a partir de aquel momento se rigieron por un marco legal propio: el Estatuto de Publicaciones Infantiles y Juveniles, que concretó de nuevo los puntos negros que tenían que evitar. El Estatuto de Publicaciones Infantiles y Juveniles, como la Ley de Prensa del 66, no se derogó nunca. Pero, muerto el general Franco y en un contexto de transición a la democracia, la ley, no el Estatuto, fue modificada por el real decreto 24/1977 sobre libertad de expresión. A pesar de esta norma y, posteriormente de la aprobación de la Constitución, que consagraba la libertad de expresión, la consulta previa voluntaria, en el caso de las publicaciones para adultos, y la obligada, en el caso de las infantiles y juveniles, se alargó hasta 1982. Los resortes de la censura franquista sólo dejaron de ser efectivos, ni que fuera parcialmente, con la llegada del PSOE al poder aquel mismo año.
In Spain, the control over thought and information by the regime derived from the victory in the war of 1936, had always totalitarian intentions, but it went through different phases depending on the historical moments, the pressures of the international context and general Franco’s interests. The dictator, who over the years eventually gave in on some points, like the imposition of previous censorship, always kept a stifling control over press and editing. Up to 1952, censorship in Spain on publications for children and youth followed the same criteria than on adult’s publications. They were required not to attempt against the Catholic dogma and moral nor against the regime and it’s authorities. In contrast, runaway violence splashed most of the publications. Censors tolerated this violence because it matched the essence of a regime that had legitimated itself by destroying divergence. The first specific regulation on children’s press in Spain was published in the Boletín Oficial del Estado(the government’sgazette) on January 21, 1952, when the power over press was transferred to the Ministry of Information and Tourism. An order of this date created the Advisory Board of Children’s Press. The first rules regulating its contents appeared. If those rules had been applied with rigor, the humor of the so-called Bruguera school would have had to change by force and the adventure notebooks, the other great pillar of spanish postwar comics, would have not been published in the way they were conceived since 1940. The arrival of Manuel Fraga Iribarne to the Ministry of Information and Tourism, in 1962, meant a great change in the control of spanish press. On October 13 of that year, in a context of legal changes that affected the whole structure of press, it’s determined the creation of a Commission of Information and Publications for Children and Youth, within the National Press Council. The Commission was left to an executive body leaded by its general secretary, Jesús María Vázquez, the real factotum of the control over press for children and youth until the end of the regime. As the “agent of orthodoxy”, Vázquez, who was a dominican, appliedin the most strict way the rules that up to then had not been put into practice by the censors of the ministry. The record cards and reports that have been preserved since 1964 are very harsh and modified forcefully the content of magazines for children and youth -previously made for all audiences- and of adventure notebooks. José María Vázquez and his team liquidated comics as they were known up to that moment. He rooted out any trace of violence and humor “made by adults and for adults”. The Press and Printing Law of 1966 -known as Fraga’s Law- eliminated the previous censorship for all publications, with just one exception: the ones for children and youth, which from then on were ruled by their one legal frame. This frame was the Statute of Publications for Children and Youth and it specified again the black spots that those publications should avoid. The Statute and the Press law of 1966 were never repealed. However, once Franco died and within a context of transition to democracy, the law -not the Statute-, was modified by the royal decree 24/1977 on freedom of speech. Despite this rule and the passing of the Constitution, which consecrated freedom of speech, the voluntary previous control -in the case of adult publications-, and the obligatory one -in the case of publications for children and youth-, lasted until 1982. The means of the Francoist censorship stopped being effective, even partially, with the coming to power of PSOE that same year.
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
15

Picón, Nancy. "El juego es cosa seria : las rondas infantiles populares latinoamericanas y su dimensión axiológica". Master's thesis, 2018. http://hdl.handle.net/11086/17468.

Testo completo
Abstract (sommario):
Maestría en lenguajes e interculturalidad
El objetivo general de este trabajo consiste en estudiar rondas infantiles latinoamericanas de origen popular en clave decolonial. Mientras que los objetivos específicos abarcan problematizar la articulación entre el género ronda infantil a partir del corpus seleccionado en la perspectiva teórica antes citada, explorar qué relación existe entre el corpus y la memoria cultural, identificar y analizar los valores transmitidos en las rondas infantiles, contrastar versiones de una misma ronda y detectar los modelos regulatorios del patriarcado, poner en tensión los roles genéricos definidos en las rondas infantiles y señalar si existe en algunas versiones modificaciones, identificar el impacto de las rondas en la actualidad a partir de entrevistas en jardines de gestión pública y privada. El presente trabajo está organizado en seis capítulos. El primero abarca las editoriales y el rol que tienen en la preservación y circulación de las rondas infantiles tradicionales, el segundo se enfoca en rondas típicas de la época colonial y su impacto en la construcción del rol femenino en la sociedad, en tercer lugar se analiza el aspecto religioso del contenido de algunas obras del corpus en tanto que el cuarto capítulo aborda el carácter lúdico del sinsentido de las letras de algunas piezas y la importancia del ritmo musical que se les imprime al cantarlas. Luego la conclusión, la transcripción de las respuestas de las maestras de nivel inicial sobre el uso actual de las rondas y finalmente la bibliografía.
Fil: Picón, Nancy. Universidad Nacional de Córdoba. Facultad de Lenguas; Argentina.
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
Offriamo sconti su tutti i piani premium per gli autori le cui opere sono incluse in raccolte letterarie tematiche. Contattaci per ottenere un codice promozionale unico!

Vai alla bibliografia