Letteratura scientifica selezionata sul tema "1931-1936"

Descrición da ideoloxía e da acción política de Ricardo Carballo Calero no seo da ala esquerda do nacionalismo galego entre 1926 e 1936: activista universitario, membro da Asociación Nacionalista de Santiago e de Esquerda Galeguista en 1930-1931, redactor do proxecto de Estatuto de Autonomía do Seminario de Estudos Galegos e dirixente do Partido Galeguista en 1931-1936.

Many anarchists and anarcho-syndicalists in Spain generally welcomed the fall of the monarchy in April 1931, hoping that these changes would open the way for a more free development of the libertarian trade union movement and for anarchist agitation. However, the initial calculations of those who had pinned their hopes on the republic were quickly shaken. The policy of the republican governments was diametrically opposed to the ideas of the anarcho-syndicalists, and the repression of the authorities against the strike and protest movement led to the fact that the republic began to be perceived in the libertarian environment as a hostile regime. This contributed to the strengthening of internal divisions in the anarcho-syndicalist trade union association, the National Confederation of Labor (CNT), causing it to split into radical and moderate trends. The first of them, having won a victory, took a course towards the immediate accomplishment of the social revolution. The political and social regime of the Spanish Republic, in the view of the anarcho-syndicalists, was to be overthrown and replaced by the system of stateless libertarian communism, which was perceived as an alternative to the fascist threat. This article examines the stages and vicissitudes in the development of relations between the anarcho-syndicalist movement and the Spanish Republic in the period preceding the military-nationalist rebellion of July 1936, and analyzes the reasons and motives for the change in the positions of the CNT and anarchists.

CONFLICT BETWEEN "THE TWO SPAINS" FROM THE VIEWPOINT OF THE SOCIAL STRUCTURE OF THE SPANISH SOCIETY AND CLASS OPPOSITIONS WITHIN ITThe following discussion focuses on the analysis of the Spanish society in the period between the First and the Second Republic (1875–1931), especially on the social structure and class oppositions within it as well as on identifying the causes leading to the irreconcilable political polarisation of the Spanish society during the Second Spanish Republic (1931–1936). The polarisation culminated in the parliamentary elections on 16 February 1936 and consequently led to the Civil War (1936–1939). The heterogeneity of the republican camp of the Popular Front was the reason for the multi-party Spanish socialism as well as the multi-party nature of the social revolution of 1936.

Se vanagloriaba Prometeo -en boca del dramaturgo Esquilo- de haber enseñado a los hombres griegos todas las ciencias, entre las que se encontraba la escritura, a la que definía como la memoria de la Historia. Quizás no reparó en que la libertad humana olvida a veces que cuando las crónicas se subvierten bajo principios proselitistas de marcada intencionalidad política, la importancia de los acontecimientos históricos suelen rebajarse a anecdóticas interpretaciones o a explicarse como trabas que impiden un determinado desarrollo, propiciando una premeditada anulación y olvido.

This article explores theatrical exchanges across the Baltic Sea in the 1930s as part of the cultural diplomacy of recently independent Finland. The Finnish National Theatre visited the Estonia Theatre in Tallinn in 1931 and in 1937, and the Royal Dramatic Theatre in Stockholm in 1936. These theatre visits were different in terms of the visiting production. In Stockholm in 1936, and in Tallinn in 1937, the Finnish National Theatre showcased its work, while during the bilateral exchange with the Estonia Theatre in 1931, the main actors of two of the productions visited the other theatre and the audiences saw two hybrid performances of the two productions. Therefore, the visits are discussed in terms of international and transnational exchange.

This article explores theatrical exchanges across the Baltic Sea in the 1930s as part of the cultural diplomacy of recently independent Finland. The Finnish National Theatre visited the Estonia Theatre in Tallinn in 1931 and in 1937, and the Royal Dramatic Theatre in Stockholm in 1936. These theatre visits were different in terms of the visiting production. In Stockholm in 1936, and in Tallinn in 1937, the Finnish National Theatre showcased its work, while during the bilateral exchange with the Estonia Theatre in 1931, the main actors of two of the productions visited the other theatre and the audiences saw two hybrid performances of the two productions. Therefore, the visits are discussed in terms of international and transnational exchange.

La these se veut un panorama de la presse destinee aux femmes, qu'elle soit politique ou traditionnellement feminine, a l'epoque de la seconde republique espagnole. Apres avoir examine les publications (feministes, favorables a la dictature de primo de rivera ou "feminines") avant 1931, l'etude se fixe pour buts de comprendre l'apport de ces journaux aux nouveaux gouvernements et leur accueil des reformes pour la femme et la famille (vote, divorce, etc. ) elabores par ceux-ci; ensuite, l'examen de la presse d'opposition permet de juger l'implication des femmes dans les complots des droites, les elections de 1933, la montee du conservatisme precurseur du franquisme. Enfin l'etude de la presse de divertissement et de la feminite de la presse engagee apporte des renseignements sur les mentalites et la perception de la periode historique dans un type de presse ou des rubriques apparemment plus detaches du contexte politique
Study of women's periodical publications; before the spanish second republic proclaim, has existed a feminist press, a political one (primo de rivera dictature) and shelters magazines. Analyse of women's participation in republican governments and reforms; their opposition and participation in conservative parties. What about the femenine vote in november 33 elections ? since 1933-1934, we can observe the conservatism of republican news-papers, a revolutionary tendency and the penetration of right-wing publications by ideas and religious concepts, who precede franquist putsch

L’objecte d’estudi de la present tesi doctoral és l’Ajuntament de Barcelona entre la proclamació de la República i l’inici de la Guerra Civil. La capital catalana havia superat el milió d’habitants, representant el 36% de la població catalana, sent també la ciutat de l’Estat més poblada. La institució era indubtablement l’administració més important a Catalunya i la segona de l’Estat només per darrere l’administració estatal, especialment en el període preautonòmic, però també quan es va posar en marxa la Generalitat de Catalunya, amb un clar valor simbòlic però centrada a assolir els traspassos per començar a desenvolupar l’autonomia i que va gaudir d’un pressupost i d’una plantilla menor que no pas l’administració local barcelonina. La tesi es centra principalment en fonts històriques, la documentació generada pel mateix consistori i la premsa coetània, delimitat per quatre grans bloc, més enllà del marc introductori i annexos diversos. Un primer bloc explica les resistències als canvis que tenen intenció d’aplicar els nous dirigents republicans, amb l’oposició de sectors beneficiats en períodes anteriors com són les grans companyies que monopolitzaven serveis bàsics per la població, el cobrament d’impostos als més rics o a l’església, l’intent de depuració en el personal, on es pot concloure que el canvi de governants va comportar una substitució en els dirigents de l’administració política però no en l’estructura de poder, amb una gran oposició i com en casos com les companyies elèctriques, enfront de la falta d’alternatives, el monopoli es va mantenir malgrat el nou règim. El segon bloc és un relat cronològic de l’evolució de la majoria consistorial, els principals successos, crisis i polèmiques, els canvis que provoquen que regidors deixessin d’assumir les seves tasques consistorials, a més dels canvis dins de les mateixes formacions, principalment del Partit Republicà Radical, d’un perfil revolucionari a formar part del bloc de les dretes, que ajuda a explicar la pèrdua de la majoria d’Esquerra Republicana de Catalunya, ja que els radicals eren un suport necessari. També s’analitza la situació de la Generalitat de Catalunya en els traspassos i en aquest bloc s’aporta a més un relat a un període poc tractat, com és el dels governs gestors (octubre de 1934 – febrer de 1936), amb els debats i les desavinences internes, on habitualment s’havia centrat en la recomposició del bloc d’esquerres, malgrat haver estat poc tractat representa un quart del període de pau republicà. El tercer és sobre l’organització del consistori i l’evolució dels regidors que assumien les tinences i presidien les diferents comissions al llarg del període, amb constants canvis a causa dels regidors que abandonaven les tasques consistorials, també s’explica el funcionament de l’ajuntament en els plens, comissions, el paper de l’alcalde i els diferents càrrecs i amb una menció especial als canvis produïts per la Llei Municipal de Catalunya i la creació d’una comissió de govern, que transforma el funcionament, on els plens, per on s’havia d’aprovar qualsevol decisió fins al moment, passaven a ser mensuals en comptes de setmanals i es crea una Comissió de Govern amb capacitat decisòria. Finalment trobem un quart bloc sobre la gestió i projectes de l’ajuntament que podrien haver transformat la ciutat de Barcelona tal com és actualment, plans com un subsidi pels obrers en atur forçós, el pla de sanejament, la creació de desenes de grups escolars, una ciutat modelada a partir de les necessitats de la població i no simplement adaptada per intentar donar els millor serveis, el debat ja existent sobre la creació d’un Barcelona Gran, són qüestions, en moltes ocasions ja dotades de pressupost. La tesi analitza l’evolució de la política municipal en diversos aspectes, que van quedar inconcluses a causa de l’inici de la Guerra Civil.
The object of study of the thesis is the Barcelona City council in the period of peace of the Second Spanish Republic (1931-1936). Barcelona surpassed the one million of inhabitants, a 36% of the Catalan population and the most populated city of Spain. The institution was the most important administration of Catalonia and the second of Spain, even with the with the creation of the Generalitat of Catalonia, with a strong symbolic character, but focused on achieving the transfer of their competencies. The thesis does mainly use of historical sources: the documentation of the city council and the contemporary press. A first section explains the resistances to the changes that wanted to carry out the republican leaders, since big companies, the collection of taxes to the richest or to the church or debugging of the municipal staff. It concludes that there was a change of governors but not in the structure of power. The second section is a chronological narration about the main events, crises and controversies, the councilors who abandoned the municipal tasks, and also the change in the different formations, especially the Partit Republicà Radical, which help explain the loss of the majority of Esquerra Republicana de Catalunya. In the same section, the situation of the Generalitat of Catalonia is analyzed, in addition there is a narration of the period in which the city council is run by politicians not elected (October 1934 - February 1936), not much studied in spite of representing a quarter of the republican peace period. The third block explains the organization of the city council, the evolution in the organization chart, such as the operation of the city council (plenary sessions, commissions, positions, etc.), and the changes that are produced by the Llei Municipal de Catalunya, which creates a Government Commission with decision-making capacity that transforms the internal functioning of the city council. Finally, the fourth section explains the city council projects that could havetransformed Barcelona, plans such as unemployment benefits, urban reform, the construction of school groups or the question of the Great Barcelona. The thesis analyzes the evolution of the municipal policy in several aspects, which were inconclusive due to the beginning of the Spanish Civil War.

La tesi presenta un estudi de la realitat social concreta, el Camp de Tarragona, durant un període històric definit per la proclamació festiva de la Segona República fins l'esclat de la guerra civil. Una situació social i política que configurarà unes noves relacions humanes, econòmiques socials i culturals en un procés de canvi que havia de fer possible el desenvolupament d'una democràcia representativa basada en la pràctica de la sobirania popular, que assumís les reivindicacions històriques del catalanisme polític, i una autonomia respecte de tota influència religiosa.

La nostra pretensió era arribar a construir una explicació del conjunt de les actuacions dels homes i dones del Camp als anys trenta. No volíem, exclussivament, descriure allò que s'esdevingué durant breu període de temps sinó aproximar-nos a la realitat del treball, de la vida i dels esforços d'aquelles persones per millorar el seu món més proper. Una cojuntura històrica que seria estroncada per la guerra civil i una llarga dictadura, i que ens haurà de proporcionar elements de comprensió de la societat actual.

La proclamació de la República s'inicia amb una experiència festiva i pacífica arreu dels pobles del Camp que palesa l'inicial entusiasme popular pel nou règim. Les successives festes d'aniversari posen de manifest com l'evolució dels fets haurà provocat fustracions i desànims. El canvi toponímic, de caràcter majoritari i generalitzat, evidencia, en el nivell simbòlic, la voluntat republicana, catalanista i de progrés de les noves èlites municipals.

La República havia de fer possible, malgrat les limitacions de l'Estat unitari, el desenvolupament d'un Estatut que reconeixia la personalitat política de Catalunya. La proclamació del nou règim, majoritàriament sota la fòrmula de república federal als pobles del Camp, el referèndum de l'Estatut, la oficialitat de la llengua, les eleccions i la constitució del Parlament i els fets d'octubre seran les fites del catalanisme polític durant la Repúblicà. Hem de destacar l'actitud pactista de la premsa i dels dirigents polítics al nivell del Camp que viuran amb entusiasme el procés previ a la redacció i consulta popular de l'Estatut de Núria i que accepten joiosos l'aprovació del text final aprovat per les Corts Espanyoles al setembre de 1932, confiats en el recobrament institucional que comportava i en les potencialitats que contenia malgrat que fos considerat inferior a l'ideal federatiu i a l'autonomia plena.

L'escola era considerada la base fonamental per a construir ciutadania i afermar els valors de llibertat i democràcia. Les construccions escolars seran un dels objectius fonamentah. dels equips municipals. Construccions i augment de les consignacions pressupostàries arreu que demostren la voluntad de millorar l'accés a l'educació de la majoria del poble. Les dificultats financeres de l'estat central i de la hisenda local faran fracassar bona part d'aquests projectes que ultra afavorir l'escolarització comportaven una dimensió conjuntural com era la lluita contra l'atur que s'incrementava fatalment arreu. En aquests objectius, que constituien un comú denominador força generalitzat, hi trobarien la col.laboració decidida dels mestres i les seves associacions i del naixent moviment de pares vinculat a la millora de l'escola pública. Si bé en el pla simbòlic del calendari, i més tímidament en els continguts, la introducció del laicisme a l'escola anirà avançant, pel que fa a la substitució de l'ensenyament religiós es toparà primer, amb dificultats financeres i després amb la total oposición de les noves autoritats erigides amb posterioritat als fets d'octubre. Malgrat això es fa present un moviment de sectors catòlics benestants en la creació de mútues escolars que garantissin la continuitat dels pressupòsits educatius catòlics i dels centres propis.

Les escoles professionals foren un altre objectiu comú de les noves autoritats locals i del moviment obrer. La seva dignificació estava vinculada a la millora en les instal.lacions i condicions d'estudi. Mentre que per republicans i sindicalistes havien de fer possible la preparació dels treballadors i la millora en les seves condicions de vida i treball, pels organismes econòmics i la dreta política esdevenien centres de socialització en els postulats consetvadors sobre les relacions de treball.

El laicisme es feu doctrina política durant la República, s'havia de fer possible concretar la vella aspiració de les èlites il.lustrades i del republicanisme històric de bastir una societat i un poder polític independent de tota influència religiosa, reduint les creences a un dret individual de l'esfera privada. Aquest objectiu hauria d'ésser combatut per l'Esglèsia que es negava a perdre la seva situación privilegiada que havia estat tradicional en la història d'Espanya, és en aquest marc que es viurà el conflicte religiós entre les posicions contraposades del republicanisme laicista i el catolicisme integrista a nivell local així com la resposta de la jerarquia eclesiàstica, que resta personalitzada en l'arquebisbe Vidal que s'esforçà en apaigavar les tensions amb el poder polític des de la defensa insubornable de la llibertat i dels drets de l'Esglèsia.

Elements concrets que sitúen o integren el conflicte religiós al Camp mostren com hi ha una decidida empenta governamental en la intensificació i el ritme de l'aplicació de la legislació laicista sobre enterraments, secularització de cementiris i relació amb les autoritats religioses paral.lela a una certa passivitat d'alguns ajuntaments, tot i que és habitual la prohibició de manifestacions públiques de religiositat com són les processons o el pas del Viàtic que seran recuperades durant els mesos de repressió posterior al moviment d'octubre. Un fet final, esdevingut l'abril de 1936, posa de manifest la centralitat d'aquesta qüestió: ens referim a la forçada dimissió de Lloret, alcalde de Tarragona, acusat de copresidir amb la representació eclesiàstica una desfilada militar.

La pràctica del moviment obrer al Camp restarà condicionada per la progressiva extensió de la crisi econòmica que afecta especialment la ja desfassada indústria textil reusenca i la construcció i d'una manera general el conjunt de l'economia del Camp per la incidència sobre la comercialització vinícola i de l'avellana. Si bé, fins 1933, s'aconseguirà avançar en increments salarials i en la reducció de la jornada de 48 a 44 hores, el principal tema de confrontació és l'extensió i creixement de l'atur, bé sigui en reivindicació del subsidi, la reducció de la jornada a 6 hores o el repartiment del treball disponible per evitar els acomiadaments. Els jurats mixtes seran boicotejats, així com les oficines de coI.locació, per la patronal i la C.N.T., mentre que per U.G.T. esdevenen mediació per a afavorir el seu creixement organitzatiu. Situació crítica en el marc d'una rivalitat permanent per l'hegemonia anarquista o socialista en determinats sindicats d'ofici. Les festes del primer de maig constitueixen el punt àlgid d'explicitació dels objectius del moviment obrer, en les conclusions habituals que situen el grau d'exercici de les llibertats en els diversos períodes de la República, reivindicacions laborals como són la del retir obrer, el subsidi contra l'atur, el subsidi de maternitat i invalidesa per accident, la jornada de 6 hores, el descans dominical en el ram del comerç i el perfeccionament de la inspecció de treball amb d'altres reivindicacions sòcio-polítiques com ara la defensa de l'escola única, la formació professional, la construcció d'habitatges o la redistribució de la pressió fiscal, al costat de mesures com l'amnistia, l'abolició de la pena de mort, la plena llibertat de premsa, reunió i manifestació. Les peticions del maig de 1936 són, generalment, molt més ambicioses pel que fa al model de relacions socials i laborals i incideixen sobre el sistema econòmic i polític.

L'escassa resposta pública al greu desafiament de l'atur, que aconseguí de trencar la consciència ciutadana sobre la Repúbica, es reduirà a iniciatives benèfico-caritatives i als plans d'obra municipal especialment a redòs de la llei del Parlament sobre solars, projectes que seran objecte de recurs per les entitats econòmiques i que resultaran definitivament fallits per decisió de l'autoritat militar poc després dels fets d'octubre.

El problema agrari serà un dels eixos de confrontació al Camp durant el període republicà. Les expectatives creades amb la proclamació del nou règim es veuran progressivament fustrades per la desestimació de les demandes de revisió dels contractes de conreu en una primera fase i per la sentència contra la Llei del Parlament després de l'octubre de 1934, resultant d'un llarg procés de confrontació social al camp.

Els fets d'octubre, iniciats amb la convocatòria de vaga general a les tres ciutats, tindràn la seva concreció en la proclamació de l'Estat Català. La repressió del moviment comportarà la detenció I empresonament de bona part de la militància catalanista d'esquerra en sentit ampli dels pobles del Camp al vaixell Arnús, la clausura dels centres
polítics i sindicals i la pràctica dels desnonaments rústics als pobles on s'havia viscut amb més efervescència el fet rabassaire.

La dinàmica electoral durant la Segona República assoleix, primerament, unes fites de participació que oscil.len entre el 75,5% de màxima al 1931 i el 76% al 1936 pel conjunt del Camp. Mentre que les eleccions del juny de 1931, amb el triomf absolut de la candidatura republicana, representen un plebiscit pel règim, es produeix una divisió progressiva en el camp republicà que suposa la confrontació entre E.R.C. I la Coalició d'Esquerres en disputa per l'espai electoral. El bloc de dreta presenta un ascens continuat. La bipolarització creixent situarà les eleccions del febrer de 1936 entre el Front d'Ordre i el Front d'Esquerres, clarament majoritari al Camp.

En l'àmbit de les eleccions locals podem constatar situacions d'inestabilitat a Valls i Reus i continuitat a Tarragona. Mentre que a Valls i en la majoria dels pobles del Camp les eleccions del gener de 1934 tenen una lògica dual, a Tarragona i Reus la divisió entre els grups republicans provoca la confrontació electoral de cinc candidatures. Durant el període de les gestores governatives, la Lliga, els radicals, APC, CEDA i tradicionalistes governaren els ajuntaments amb la desídia pròpia de períodes anteriors.

This thesis seeks to understand the variety of factors that influenced the fairly widespread defection of much of the Spanish paramilitary constabulary, the Civil Guard, during the military rebellion that sparked the 1936-1939 Civil War. The significance of this phenomenon for the initial stages of the uprising has been recognised in the literature, but the explanations presented for it have been often either overly deterministic or focus too much on structural aspects, at the expense of social and historical factors. Indeed, most academic studies have conflated the issue of the Civil Guard with that of the "military problem", that is, the ubiquitous presence of the military in the political evolution of modern Spain, which often allowed the Spanish armed forces to interfere and eventually assume the control of the governing of the nation. This study, while noting the importance of the links between the Civil Guard and the military, gives equal if not greater importance to the fact that the former is primarily a policing body, and thus a variety of other dynamics have to be considered when attempting to understand the attitudes and actions of the corps. Indeed, while much of the military was detached from the daily workings of society, civil guards were on the front line of social conflict, and this unavoidably affected attitudes within the corps towards the viability of the Republic, and the legitimacy of its left- wing governments. Furthermore, the Civil Guard was not immune to the political passions of the day. Indeed, the antagonism between the Left and the Civil Guard reached a new intensity in the wake of the October 1934 Revolution, leading to a further deterioration when the leftist Popular Front coalition won the February 1936 elections. The polarization that infected Spanish politics during this period, as well as the increasing levels of social unrest and political violence, were key factors in influencing civil guards' loyalties once the military rebellion began in July 1936.

Dance
Ph.D.
Though she is widely considered one of the "four pioneers" of American modern dance, German-American Hanya Holm (1893-1992) occupies a shadowy presence in dance history literature. She has often been described as someone who fell in love with America, purged her approach of Germanic elements, and emerged with a more universal one. Her "Americanization" has served as evidence of the Americanness of modern dance, thus eclipsing the German influence on modern dance. This dissertation challenges that narrative by casting new light on Holm's worldview and initial intentions in the New World, and by articulating the specifics of the first five years of her American career. In contrast to previous histories, I propose that Holm did not come to the U.S. to forge an independent career as a choreographer; rather, she came as a missionary for Mary Wigman and her Tanz-Gemeinschaft (dance cultural community). To Wigman and Holm, dance was not only an art form; it was a way of life, a revolt against bourgeois sterility and modern alienation, and a utopian communal vision, even a religion. Artistic expression was only one aspect of modern dance's larger purpose. The transformation of social life was equally important, and Holm was a fervent believer in the need for a widespread amateur dance culture. This study uses a historical methodology and accesses traces of the past such as lectures, school reports, promotional material, newspaper articles, personal notebooks, correspondence, photographs, and other material--much of it discussed here for the first time. These sources provide evidence for new descriptions and interpretations of Holm's migration from Germany to the U.S. and from German dance to American dance. I examine cultural contexts that informed Holm's beliefs, such as early twentieth century German life reform and body culture; provide a sustained analysis of the curriculum of the New York Wigman School of the Dance; and consider how the politicization of dance in the 1930s--in both Germany and the U.S.--affected Holm and her work.
Temple University--Theses

The revolutionary insurrection of October 1934 was a key event in the Spanish Second Republic. The process of “radicalisation” is frequently used to understand this event and this thesis re-evaluates how radicalism can be conceptualised, demonstrating that it was a historically contingent force and a dynamic and reactive process, resulting from a combination of factors and strategies. Rather than a narrow focus on labour reform, this thesis grounds radicalism in the social environment and communities of the coalfields, the practice of politics at local level and the struggles which emerged during the Republic. Local communities were more complex and divided than has frequently been portrayed, and this was crucial to the process of radicalisation. Radicalism and October 1934 cannot be understood without an appreciation of the particular political practice of the coalfields. Analysis of episodes of violence, boycotts and mobilisation over religious policy along with a re-evaluation of the role of the fascism enable us to understand what politics and the Republic meant in Asturias, and the dynamic process of radicalisation. The revolutionary insurrection of 1934 was an attempt to fashion a “revolutionary community”, which was formed in tension with previous experiences of community in the coalfield. The profound effects of repression on local communities were important for shaping the militant, radical, yet fragile, politics of the left in spring 1936. As such, this thesis, through an analysis of the everyday struggles and lived experience of the Second Republic, provides a complex and nuanced vision of both the coalfields and the wider Republic through an emphasis on the contingent nature of radicalism and changing idea of the Republic.

A través de la prensa ibicenca de los años republicanos advertimos una sociedad en pleno proceso de transformación, aunque continuase siendo una comunidad conservadora muy influenciada por la Iglesia, en la cual pervivía un caciquismo clientelista consentido y de base política. En ella encontramos, junto a las débiles organizaciones políticas de izquierdas o el camaleónico Partido Liberal-Disidente/ Partido Republicano de Centro, formaciones dinásticas derechistas como el Partido Liberal Regionalista Ibicenco, cuyo líder se convirtió interesadamente al regionalismo tras haber roto con la dirección provincial y nacional del Partido Liberal. Tal adscripción regionalista, no asumida enteramente por los votantes, fue una de las causas que comportaron el descalabro electoral de sus candidatos en todas las convocatorias de 1931 y, con ello, la disolución de la formación y el nacimiento del Partido Social Agrario-CEDA y, posteriormente, del Partit Regionalista d’Eivissa.

У статті досліджуються репресивні акції радянської влади проти «колишніх куркулів», що здійснювалися в українському селі після закінчення суцільної колективізації протягом 1931–1936 рр. На основі аналізу архівних документів, що вперше вводяться до наукового обігу, визначаються причини, особливості, механізми, цілі карально-репресивних заходів влади.