Littérature scientifique sur le sujet « Notariato medievale »

Créez une référence correcte selon les styles APA, MLA, Chicago, Harvard et plusieurs autres

Choisissez une source :

Consultez les listes thématiques d’articles de revues, de livres, de thèses, de rapports de conférences et d’autres sources académiques sur le sujet « Notariato medievale ».

À côté de chaque source dans la liste de références il y a un bouton « Ajouter à la bibliographie ». Cliquez sur ce bouton, et nous générerons automatiquement la référence bibliographique pour la source choisie selon votre style de citation préféré : APA, MLA, Harvard, Vancouver, Chicago, etc.

Vous pouvez aussi télécharger le texte intégral de la publication scolaire au format pdf et consulter son résumé en ligne lorsque ces informations sont inclues dans les métadonnées.

Articles de revues sur le sujet "Notariato medievale"

1

Cammarosano, Paolo. « I notai nella cultura medievale italiana ». Italian Review of Legal History, no 7 (22 décembre 2021) : 719–36. http://dx.doi.org/10.54103/2464-8914/16907.

Texte intégral
Résumé :
L’autore spiega come l’importanza dei notai in ambito urbano (un ambito che dal punto di vista culturale era dal secolo XII dominante rispetto ai territori) fosse molto superiore alla loro presenza numerica, che ruotava intorno al 4% della popolazione cittadina. Questa importanza derivava dal fatto che l’intervento notarile era imprescindibile nella redazione sia degli atti privati che delle scritture delle pubbliche amministrazioni. Poiché l’ascesa al notariato era principalmente il fatto di maestri artigiani, così l’acquisizione della professione notarile era il vertice di una doppia mobilità sociale, dall’acquisizione della maestranza artigiana, partendo normalmente dal discepolato, al passo successivo del notariato. Imprescindibile per questo passo era la padronanza della lingua latina, unica ammessa alla scrittura. Da questa padronanza i notai potevano ascendere a ruoli pubblici importanti e alla confezione di opere letterarie e scientifiche, dove il loro peso fu molto superiore a quel 4%. L’autore illustra il paesaggio di queste scritture e dell’epoca d’oro degli anni 1240-1340 circa.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
2

Bettarini, Francesco. « Notai-cancellieri nella Dubrovnik tardo medievale ». Italian Review of Legal History, no 7 (22 décembre 2021) : 691–718. http://dx.doi.org/10.54103/2464-8914/16906.

Texte intégral
Résumé :
La connessione tra la scrittura pubblica e la figura del notaio nella città di Ragusa (Dubrovnik) è l’argomento principale di questo contributo. Centro urbano posto all’esterno della giurisdizione del Sacro Romano Impero, l’evoluzione della pratica notarile conobbe qui percorso divergenti dal modello ideato dalla scuola giuridica bolognese, sebbene il peso della sua influenza raggiungesse anche le città della costa dalmata. Il risultato più evidente di questa tradizione peculiare fu l’assimilazione del notariato e del cancellierato all’interno di una sola figura professionale, assorbita all’interno della burocrazia dello stato. In ragione della loro esperienza e formazione maturata presso gli studi universitari, il governo raguseo decise alla fine del XIII secolo di affidare l’ufficio notarile ai soli notai italiani.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
3

Scharf, Gian Paolo Giuseppe. « Notariato milanese e notariato aretino medievali a confronto (secoli XIII-XIV) ». Italian Review of Legal History, no 7 (22 décembre 2021) : 677–89. http://dx.doi.org/10.54103/2464-8914/16905.

Texte intégral
Résumé :
Milano e Arezzo, due città apparentemente molto distanti, ma in realtà piuttosto simili in fatto di civiltà notarile, vengono qui confrontate da questo punto di vista per evidenziare similitudini e particolarità della produzione notarile, della sua conservazione, della carriera e del ruolo di tali protagonisti, del formulario usato da essi. L’analisi viene estesa anche al contado, considerato parte inscindibile di un unico spazio comunale che nella città aveva il suo centro.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
4

Basanta Llanes, Noemi. « contrato foral a Martín Serpe (ACS). Edición crítica dun documento notarial de 1400 ». Cadernos de Lingua, no 33 (3 août 2011) : 57–84. http://dx.doi.org/10.32766/cdl.33.22.

Texte intégral
Résumé :
Neste artigo preséntase a edición crítica dun documento notarial do ano 1400 conservado no Arquivo da Catedral de Santiago (ACS) e asinado polo notario Alvar Pérez Pucariño. Para alén da edición, inclúe un estudo do manuscrito a diferentes niveis: lingüístico, codicolóxico e histórico. Incorpora tamén un índice toponímico e outro antroponímico, así como un glosario con formas léxicas que poden presentar certos usos particulares ou ben non estar recollidas nas fontes documentais do corpus medieval galego
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
5

Gallent Marco, Mercedes. « Documentación notarial e historia de la sanidad ». Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, no 6 (1988) : 369–86. http://dx.doi.org/10.14198/medieval.1987.6.16.

Texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
6

Kucab, Anne. « Jean-Louis Roch (dir.), Tabellionages au Moyen Âge en Normandie, un notariat à découvrir ». Médiévales 72, no 72 (22 juin 2017) : 197–99. http://dx.doi.org/10.4000/medievales.8135.

Texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
7

Marsilla de Pascual, Francisco. « Notariado eclesiástico de la Iglesia de Cartagena (s. XV) : l. Los signos notariales ». Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, no 10 (1996) : 233–60. http://dx.doi.org/10.14198/medieval.1994-1995.10.12.

Texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
8

Ramage, Maëlle. « Le notariat, pratique juridique et sociale : les lieux de souscription des actes à Cavaillon au début du xve siècle ». Médiévales 59, no 59 (31 décembre 2010) : 127–43. http://dx.doi.org/10.4000/medievales.6116.

Texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
9

Hook, David. « Un dato más para la historia de la difusión de la leyenda de la destrucción de Jerusalén ». Medievalia, no 50 (15 décembre 2018) : 233. http://dx.doi.org/10.19130/medievalia.50.2018.358.

Texte intégral
Résumé :
A la evidencia ya conocida para la difusión en Hispanoamérica de la leyenda medieval de la destrucción de Jerusalén por los romanos podemos añadir una referencia en un documento notarial de Lima, 1583, en el cual el librero Juan Ximénez del Río pide que le traigan desde España veinte ejemplares de dicho texto.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
10

Ciciliot, Furio. « Sources for medieval nautical archaeology : Genoese notarial records ». International Journal of Nautical Archaeology 25, no 3-4 (août 1996) : 239–42. http://dx.doi.org/10.1111/j.1095-9270.1996.tb00774.x.

Texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

Thèses sur le sujet "Notariato medievale"

1

Mangini, M. L. « «Reformetur et fiat colegium unum notariorum et procuratorum Cumarum». Notariato e documento notarile nell’antica diocesi di Como (secoli XV-XVI in.) ». Doctoral thesis, Università degli Studi di Milano, 2005. http://hdl.handle.net/2434/54432.

Texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
2

Salini-Acimi, Alicia. « La transition du notariat privé au notariat public dans la campagne florentine (XIe-XIIe siècles) ». Thesis, Université Côte d'Azur (ComUE), 2019. http://www.theses.fr/2019AZUR0004/document.

Texte intégral
Résumé :
Entre le XIe et le XIIe siècle, le notariat connait une transition fondamentale. Cette mutation est déjà une préfiguration très nette d’un notariat pratiqué aujourd’hui encore. Dans les villes, l’environnement du régime politique des communes, la relance économique et commerciale puis la renaissance du droit romain font émerger le notariat public. Une capacité particulière d’authentification des actes commence à être reconnue aux notaires ; ils ne sont plus des praticiens privés, mais acquièrent une qualité publique de plus en plus explicite. Ce bouleversement a évidemment des répercussions sur de nombreux éléments de la pratique du notariat. Or, ce sont ces éléments qui sont analysés dans la présente étude afin de déterminer à quel moment cette transition a lieu dans les milieux ruraux. Le monastère de Passignano est situé dans une vallée au sud du contado florentin. A la fois isolé et à la croisée de quatre grandes villes médiévales, le fonds d’archives qu’il a laissé offre un fantastique observatoire pour évaluer le moment de ce basculement. Ainsi dans les campagnes au sud de la ville de Florence, les indices de l’apparition d’un notariat public sont de plus en plus visibles entre la seconde moitié du XIe siècle et le XIIe siècle. Le formalisme devient de moins en moins rigoureux, la graphie de plus en plus lisible, des bribes de latin grammatical commencent à se disséminer et les concepts juridiques se font de plus en plus audacieux. Surtout, le seing manuel des notaires se meut progressivement. Ce signe, par lequel ils transforment le document en acte, transite d’un seing manuel local et impersonnel à un signe original et individuel. Autrement dit il mute d’un signe de validation à un signe validateur et identificateur
Between 11th and 12th century, the notariate begins a fundamental transition. This mutation is already a very clear prefiguration of a notariate still practiced today. In the cities, the political regime of the communes, the economic and commercial revival and the reborn of the roman law allow for the emrgence of the public notariate. A special capacity of authentification begins to be granted to the notaries ; they are no more private praticians and they acquire, more and more explicitly, a public quality. This upset has impacts on many elements of the practice of the notariate. Therefore, those elements are the ones analysed in this study, to determine when this transition is happening in the countries. The monastery of Passignano is located in a valley in the south of the florentine contado. Both isolated and crossroad of three important medieval cities, his archival materials is a wonderful viewpoint to evaluate the time of the switching. Thus in the countries of Florence, the indices of the apparition of a public notariate are more and more visible between the 11th and the 12th century. The formalism becomes less and less rigorous, the graphics is increasingly readable, snippets of grammatical latin are disseminated and legal concepts are more and more audacious. Mainly, the sign manual of the notaries is progressively evolving. This sign is transiting from a local and impersonal sign manual to an original and individual sign ; it is switching form a validation sign to a validation and identification sign
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
3

Ruiz, Gómez Vicenç. « D’homines a universitas : notariat, règim municipal i fiscalitat. Terrassa, 1180-1322 ». Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/462771.

Texte intégral
Résumé :
El present estudi pretén analitzar el procés de conformació política d’una comunitat local a l’edat mitjana. Tal com la historiografia ha posat de manifest, poden ser diversos els factors que intervenen en la consolidació d’una dinàmica d’acció col·lectiva: conflictes amb senyors, capacitat mútua de defensa, funció judicial dels consells, la constitució d’un sistema fiscal a partir de la gestió de l’endeutament públic, etc. Tenint en compte aquests factors, la recerca resseguirà, especialment, la interacció dels tres plànols més rellevants que, al nostre entendre, fonamentaren aquesta dinàmica: la creació i desenvolupament de la notaria de destret a partir del 1236; l’establiment d’un règim municipal; i la consolidació d’un hàbit fiscal municipal fruit de la creixent pressió reial. El marc cronològic triat, 1180-1322, comprèn des de la primera referència a uns prohoms que participen de la resolució de conflictes en un tribunal estable presidit pel castlà i pel batlle reial fins a la petició de subsidi per la conquesta de Sardenya. En aquests cent quaranta anys, assistirem a l’emergència d’un nou subjecte polític, la universitas villa et termini Terracie, que permetrà als habitants de Terrassa articular institucionalment la dialèctica generada per la confrontació de les pressions senyorials i els interessos, no sempre homogenis, de la comunitat. Pel que fa al notariat, volem demostrar com la seva gran difusió i acceptació al llarg del segle XIII a casa nostra rau en què l’autenticitat i integritat documentals no es fonamenten en la materialitat de l’instrument complet, sinó en llur construcció social fruit de l’acord de les parts. L’adopció de la tècnica de la doble redacció s’explica perquè els assentaments sintètics que formen les imbreviatures mantenien oberta la potencialitat de canvi dels negocis i acords presos. La confiança en la institució notarial no es basava en la seva garantia d’inalterabilitat dels contractes, sinó en la seva capacitat per modular la realitat jurídica inicial en funció de les volubles necessitats socials de cada moment. El registre notarial, de fet, serà emprat com a cancelleria local tant per la universitat terrassenca com per l’incipient règim municipal que, des dels anys quaranta del segle XIII, podem analitzar en detall. No només permet resseguir el funcionament del càrrec de batlle (accés, durada, funcions) i, a partir de 1290, del lloctinent del batlle, sinó que evidencia el progressiu rol determinant del consell de prohoms. Hi podem trobar també les actes de recepció en habitant de la vila, la particular concessió de ciutadania terrassenca, atorgades des de 1239 conjuntament pel batlle i els prohoms. I, finalment, les diverses actuacions sindicades en nom dels prohoms o la universitat de Terrassa per afers comunitaris (plets, hosts, serveis com el d’un metge) o la constitució d’un arxiu municipal el 1312. Finalment, el tercer vessant, tot i que també ens ocupem de la compravenda i gestió de les rendes reials, sobretot hem centrat l’atenció en l’evolució del comú, és a dir, de les obligacions fiscals dels habitants de Terrassa fruit de les peticions reials i el seu reflex en àmbit municipal a partir de les talles i la resta de documentació associada al procediment de lleva, recaptació i pagament a la corona. A banda de quèsties i redempcions d’exèrcit, veurem quines altres necessitats comunes s’afrontaven a través d’aquesta imposició directa i, sobretot, quins efectes tindrà en la conformació d’una identitat local sota el mantell jurídic de la universitat.
The present study aims to analyze the process of political conformation of a local community during the Middle Ages. As historiography has shown, the factors that intervene in the consolidation of a dynamics of collective action can be diverse: conflicts with lords, mutual defense capacity, judicial function of the councils, the constitution of a tax system on the basis of public debt, etc. Taking these factors into account, the research will focus on the interaction of the three most relevant levels that, in our opinion, framed this dynamic: the creation and development of a public notary office from 1236; the establishment of a municipal regime; and the consolidation of a municipal tax habit resulting from a rising royal pressure. The chosen chronological window, 1180-1322, includes from the first reference to prohoms who participate in the resolution of conflicts in a stable court chaired by the castlà and the royal bailiff until the request for subsidy for the conquest of Sardinia. In these one hundred and forty years, we will see the emergence of a new political subject, the universitas villa et termini Terracie, which will allow the inhabitants of Terrassa to institutionally articulate the dialectic generated due to the confrontation between lordly pressures and the, not always homogeneous, interests of the community.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
4

Fortier, Anne. « "Pardevant nous, clercs notaires jures de Chastellet" : Étude comparative de la pratique notariale à Orléans en 1437 ». Thesis, University of Ottawa (Canada), 2005. http://hdl.handle.net/10393/26902.

Texte intégral
Résumé :
Pour une raison encore inexpliquée, les notaires royaux d'Orléans conservèrent, dès 1385, les minutes des actes qu'ils passaient, ce que ne faisaient pas systèmatiquement leurs confrères instrumentant ailleurs dans le Nord de la France. De cette conjoncture est issue la présente recherche, qui se veut un double redressement réhabiliter l'étude du notariat en pays coutumier et aborder les actes notariés dans leur intégralité en tenant compte de leur auteur. Que signifiait être clerc notaire du Chatelet d'Orléans en 1437? Les minutes de Pierre Christophe, Guillaume Girault et Jehan de Recouin permettent d'effectuer une comparaison. Il en ressort que l'expérience et les aspirations propres à chaque notaire sont perceptibles dans la tenue de leur registre et les caracteristiques de leur clientele et ce, malgré le fait qu'ils travaillaient tous au même endroit dans des conditions semblables en utilisant les normes établies ou conseillées par la prévôté.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
5

Piñol, Alabart Daniel. « El notariat públic al Camp de Tarragona : Història, activitat, escriptura i societat (Segles XIII-XIV) ». Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2000. http://hdl.handle.net/10803/8615.

Texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
6

Iglesias, Fonseca J. Antoni. « Llibres i lectors a la Barcelona del s. XV. Les biblioteques de clergues, juristes, metges i altres ciutadans a través de la documentació notarial (anys 1396-1475) ». Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 1996. http://hdl.handle.net/10803/5549.

Texte intégral
Résumé :
La documentación notarial de diversos archivos de la ciudad de Barcelona (capitular, municipal y de protocolos del colegio de notarios), especialmente los llamados libros especiales de testamentos, inventarios y encantes (o subastas), ha sido analizada para el periodo comprendido entre los años 1396 y 1475 con el fin de recoger, en un apéndice documental, todas las bibliotecas de clérigos, médicos, juristas y otros ciudadanos (entre los cuales, notarios, mercaderes, artesanos, etc). Después de su edición crítica (a la que se ha incorporado la identificación de los títulos y obras que se mencionan en estas bibliotecas), se estudian diversos aspectos relacionados tanto con la historia de la cultura como con disciplinas propias del area de ciencias y técnicas historiográficas (paleografía y codicología, básicamente).
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
7

Ceccherini, Irene. « La genesi della scrittura mercantesca ». Doctoral thesis, 2007. http://hdl.handle.net/2158/1146424.

Texte intégral
Résumé :
Sulla base di un'ampia e sistematica ricognizione delle scritture di tradizione corsiva a Firenze tra Duecento e Trecento, si propone una nuova interpretazione sull'origine della scrittura mercantesca, sia per quanto riguarda la genesi dei fatti grafici sia in relazione alla cronologia
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
8

VALENTINI, CECILIA. « L'evoluzione della codifica del genitivo dal tipo sintetico al tipo analitico nelle carte del Codice diplomatico longobardo ». Doctoral thesis, 2017. http://hdl.handle.net/2158/1080911.

Texte intégral
Résumé :
Il lavoro ha come oggetto l'analisi morfo-sintattica di un corpus di carte documentarie latine redatte nell'Italia centro-settentrionale tra il VII e l'VIII secolo. Lo studio si concentra sul sintagma nominale e in particolare sulla concorrenza tra la codifica sintetica e analitica del nome dipendente; tale situazione si inserisce nel lungo processo di grammaticalizzazione del sintagma introdotto dalla preposizione de per la funzione adnominale, iniziato nella fase arcaica del latino e conclusosi solo in epoca romanza. Per l'interpretazione del mutamento risultano fondamentali le motivazioni semantiche, legate principalmente al dominio funzionale del possesso. Una parte importante del lavoro è inoltre dedicato all'analisi della morfologia nominale osservabile nelle carte longobarde; nonostante l'elevato polimorfismo e l'incoerenza che caratterizzano la lingua notarile alto-medievale, vengono messi in luce il livellamento delle opposizioni casuali e la ricostruzione di paradigmi flessivi, processi inversi che trovano motivazione nel principio semantico dell'animatezza. This work offers a morpho-syntactic analysis of a corpus of Latin notarial charters written in northern and central Italy in the Early Middle Ages. The focus is on the concurrence between the synthetic and the analytical encoding of the modifier in the noun phrase. This concurrence represents a stage in the grammaticalization of the prepositional phrase headed by de as an adnominal modifier, a long-lasting process, fully accomplished only in the Romance languages. The interpretation offered in this work relies on semantics and makes use of the functional domain of possession. An important section of the work is devoted to the analysis of the noun inflection attested in the Lombard documents. Despite the highly formulaic and inconsistent language usage, I show on the one hand the dismission of the Latin case system, on the other the reconstruction of the nominal paradigms. Both processes can be semantically motivated with reference to the animacy parameter.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

Livres sur le sujet "Notariato medievale"

1

Valle, Adela García. El notariado hispánico medieval : Consideraciones histórico-diplomáticas y filológicas. [Valencia] : Universitat de València, Departamento de Filología Española, 1999.

Trouver le texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
2

Valle, Adela García. El notariado hispánico medieval : Consideraciones histórico-diplomáticas y filológicas. [Valencia] : Universitat de València, Departamento de Filología Española, 1999.

Trouver le texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
3

Valle, Adela García. El notariado hispánico medieval : Consideraciones histórico-diplomáticas y filológicas. [Valencia] : Universitat de València, Departamento de Filología Española, 1999.

Trouver le texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
4

Les coutumiers, les styles, les formulaires et les "artes notariae". Turnhout, Belgium : Brepols, 1986.

Trouver le texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
5

Vassallo, Rosana Laura, dir. Introducción a la paleografía. Editorial de la Universidad Nacional de La Plata (EDULP), 2019. http://dx.doi.org/10.35537/10915/90182.

Texte intégral
Résumé :
El presente libro aborda el estudio de la documentación paleográfica de los siglos XIII-XVII desde varias perspectivas complementarias, con el objetivo de ofrecer las herramientas básicas para la iniciación a la investigación histórica en el área de Historia Medieval y Moderna española y en el de la Historia Americana Colonial. El libro consta de dos partes: la primera, aborda el estudio de la escritura gótica en España a través de una serie documentos conservados en el Archivo Catedralicio de Salamanca; en la segunda, se analiza la escritura procesal, procesal encadenada y Humanista, que dominó en América durante los siglos XVI y XVII, a través de la documentación notarial del Archivo General de la Nación (Argentina). Ambas partes poseen una introducción general sobre los fondos conservados en ambos archivos, un estudio sobre los tipos de escritura y un análisis histórico-diplomático de los documentos.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

Chapitres de livres sur le sujet "Notariato medievale"

1

Schulte, Petra. « Notarial Documents ». Dans Transforming the Medieval World, 197–237. Turnhout : Brepols Publishers, 2006. http://dx.doi.org/10.1484/m.usml-eb.3.4319.

Texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
2

English, Edward D. « Notarial Literature ». Dans Handbook of Medieval Studies, sous la direction de Albrecht Classen. Berlin, New York : De Gruyter, 2010. http://dx.doi.org/10.1515/9783110215588.1950.

Texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
3

« CHAPTER FIFTEEN : COURT CASES AND NOTARIAL PEACE ACTS ». Dans Vengeance in Medieval Europe, 409–58. University of Toronto Press, 2009. http://dx.doi.org/10.3138/9781442603509-020.

Texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
4

« Shared Legal Spaces in the Arabic Language Notarial Documents of Toledo ». Dans A Companion to Medieval Toledo, 221–37. BRILL, 2018. http://dx.doi.org/10.1163/9789004380516_010.

Texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
5

« The Notariate in the Consular Towns of Septimanian Languedoc (Late Twelfth–Thirteenth Centuries) ». Dans Urban and Rural Communities in Medieval France, 3–21. BRILL, 1998. http://dx.doi.org/10.1163/9789004474963_005.

Texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
6

« Notarial Practice in Rural Provence in the Early Fourteenth Century ». Dans Urban and Rural Communities in Medieval France, 209–35. BRILL, 1998. http://dx.doi.org/10.1163/9789004474963_013.

Texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
7

Iglesias Fonseca, J. Antoni. « Tra il libro manoscritto e l’edizione a stampa in Catalogna nella seconda metà del XV secolo (1450-1500) ». Dans Printing R-Evolution and Society 1450-1500. Venice : Edizioni Ca' Foscari, 2020. http://dx.doi.org/10.30687/978-88-6969-332-8/027.

Texte intégral
Résumé :
The first books published in Catalonia and the notarial documents preserved have brought to light the names of the first printers and booksellers of late medieval Catalonia. In order to present the situation of book production from 1473 onwards, we offer information on the first identified Catalan incunable, the first dated Catalan incunable, the first incunable in Catalan, the oldest printing shop, etc; about the first known printers, many of foreign origin; about the book trade and its main actors; about the first editors and their profile; about the prices of books; including the reproduction of many of the mentioned specimens and relevant bibliography.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
8

Graubart, Karen B. « Religious Republics in Seville, 1248–1502 ». Dans Republics of Difference, 21—C1.F8. Oxford University PressNew York, 2022. http://dx.doi.org/10.1093/oso/9780190233839.003.0002.

Texte intégral
Résumé :
Abstract Late medieval Seville was a city built on complex social and economic relationships involving Muslims, Christians, and Jews. While Christian authorities sometimes expressed a will to separate minority populations and designate them with insignias, these measures were largely ineffective until the late fourteenth century. When fifteenth-century Jewish and Muslim notarial archives are mapped onto the city using arcGIS, the aljamas come to life as networks of relationships within and across the faiths. Muslims and Jews carved out their own enclaves and also found alliances with others of their status or occupation. The chapter investigates the structures of the Muslim and Jewish communities, and how these shaped their members’ experiences in the city.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
9

Kawasaki, Yoshifumi. « Dating and geolocation of medieval and modern Spanish notarial documents using distributed representation ». Dans Quantitative Approaches to Universality and Individuality in Language, 63–72. De Gruyter, 2022. http://dx.doi.org/10.1515/9783110763560-006.

Texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
10

« Sao Vicente de Fora (Lisboa) / Montederramo (Ourense) En torno a la tradicion notarial gallego-portuguesa ». Dans Lengua medieval y tradiciones discursivas en la Península Ibérica, 45–62. Vervuert Verlagsgesellschaft, 2000. http://dx.doi.org/10.31819/9783865278432-004.

Texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

Actes de conférences sur le sujet "Notariato medievale"

1

Camiz, Alessandro. « Permanence of roman toponyms in the middle ages : Castrum Corzani and the first settlement of S. Piero in Bagno, Forum corzani ». Dans International Conference Virtual City and Territory. Roma : Centre de Política de Sòl i Valoracions, 2014. http://dx.doi.org/10.5821/ctv.7960.

Texte intégral
Résumé :
There has been a long discussion in the past decades on continuity or discontinuity between the decline of the roman rural settlement and the small towns and castles that arise, starting from the tenth century, in what historians have called the phase of “incastellamento”. Recognizing the widespread presence of praedial toponyms in modern cartography and in medieval notarial sources, using a GIS to handle a large amount of site names and documents, it was possible to correlate the site of a rustic villa, Valbiano (Sarsina), with the “incastellamento” phenomena. Within the distribution of praedial toponyms in the Ager Sarsinatis, some common characters were recognized and it was possible to correlate sites of rustic villas with medieval castles, showing the permanence of place names as a base for a “longue durèe” continuity of land use, through different land ownerships, from roman times to the middle ages. The medieval castrum corzani (1199) was built in hilltop position and, even though preserving the roman toponym, is mentioned later than a curte corçani (1177). It was possible to hypothesize the presence of a walled mercatale, forum corzani (1239) in a valley position, as the medieval fortified nucleus of the town of S. Piero in Bagno, similarly to the terra murata of Bagno di Romagna, built in continuity with the Roman thermal settlement of Balneus S. Mariae. Within this walled enclosure the urban fabric follows the orientation of roman land partition, suggesting the presence of a former rustic settlement, belonging to the fundus curtianus.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
Nous offrons des réductions sur tous les plans premium pour les auteurs dont les œuvres sont incluses dans des sélections littéraires thématiques. Contactez-nous pour obtenir un code promo unique!

Vers la bibliographie