Littérature scientifique sur le sujet « Forteresse de Salses (Salses, France) »

Créez une référence correcte selon les styles APA, MLA, Chicago, Harvard et plusieurs autres

Choisissez une source :

Consultez les listes thématiques d’articles de revues, de livres, de thèses, de rapports de conférences et d’autres sources académiques sur le sujet « Forteresse de Salses (Salses, France) ».

À côté de chaque source dans la liste de références il y a un bouton « Ajouter à la bibliographie ». Cliquez sur ce bouton, et nous générerons automatiquement la référence bibliographique pour la source choisie selon votre style de citation préféré : APA, MLA, Harvard, Vancouver, Chicago, etc.

Vous pouvez aussi télécharger le texte intégral de la publication scolaire au format pdf et consulter son résumé en ligne lorsque ces informations sont inclues dans les métadonnées.

Articles de revues sur le sujet "Forteresse de Salses (Salses, France)"

1

FAZIO, G., R. LECOMTE-FINIGER, J. BARTRINA, H. MONÉ et P. SASAL. « MACROPARASITE COMMUNITY AND ASYMMETRY OF THE YELLOW EEL ANGUILLA ANGUILLA IN SALSES-LEUCATE LAGOON, SOUTHERN FRANCE ». Bulletin Français de la Pêche et de la Pisciculture, no 378-379 (2005) : 99–113. http://dx.doi.org/10.1051/kmae:2005006.

Texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
2

Faliex, E., et S. Morand. « Population dynamics of the metacercarial stage of the bucephalid trematode, Labratrema minimus (Stossich, 1887) from Salses-Leucate lagoon (France) during the cercarial shedding period ». Journal of Helminthology 68, no 1 (mars 1994) : 35–40. http://dx.doi.org/10.1017/s0022149x00013432.

Texte intégral
Résumé :
AbstractThe population dynamics of Labratrema minimus (Stossich, 1887) metacercariae (Trematoda, Bucephalidae) were studied in its second intermediate fish host Atherina boyeri from Salses-Leucate lagoon (Northwest Mediterranean Sea, South of France), during the cercarial shedding period. The infection parameters (prevalence and mean abundance of infection) showed the high susceptibility of silversides (juveniles and adults) to infection. The observed variation in the mean abundance of infection with respect to time and host size was explained by (i) the susceptibility of A. boyeri to multiple successive infections (increase in abundance of infection with host length and raising of parasite burden until August) and (ii) the loss, probably by more rapid death, of heavily infected silversides from each host size group (decrease in abundance of infection in September within each host size group, stability of the parasite burden within the older class of hosts over the whole period, premature decrease in the condition factor in August). Finally, it was deduced that the infection pattern observed over the May–September period was a dynamic process controlled by: availability of infective cercariae, influx of newborn silversides free of metacercariae until September, high susceptibility of juvenile and adult A. boyeri to infection, metacercarial loss and probably by parasite-induced host mortality.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
3

Solari, Maria-Eugenia, et Jean-Louis Vernet. « Late glacial and Holocene vegetation of the Corbières based on charcoal analysis at the Cova de l'espérit (Salses, Pyrénées orientales, France) ». Review of Palaeobotany and Palynology 71, no 1-4 (avril 1992) : 111–20. http://dx.doi.org/10.1016/0034-6667(92)90159-e.

Texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
4

Vincenzo, Valerio. « Borderline : Frontiers of Peace ». Borders in Globalization Review 3, no 1 (20 décembre 2021) : 68–81. http://dx.doi.org/10.18357/bigr31202120442.

Texte intégral
Résumé :
From Portugal to Bulgaria, from Finland to Greece, photographer Valerio Vincenzo zigzagged along the length of nearly 20,000 kilometers of borders between the countries that are part of the European Union and/or the Schengen Area. Considering Europe’s history over the 19th and 20th centuries, full of scars, walls and trenches, these images document a silent revolution. Barely sixty years ago, the Schengen Area was merely a utopian notion. This photographic work shows a utopia that has become reality. Europe received the Nobel Peace Prize in 2012 for such an achievement. The Nobel Committee stated, ‘The union and its forerunners have for over six decades contributed to the advancement of peace and reconciliation, democracy and human rights in Europe.’ Today, the final words of this statement are being called into question, as indeed are the construction of Europe and the Schengen Area, too. Is Europe caught in a dilemma between its values and the pragmatic difficulty of enforcing them? Will the images included in this project end up relegated to history books, witnesses to a bygone age? Borderline, Frontiers of Peace was awarded the 2013 Louise Weiss Prize for European Journalism, the first time that such an award has been granted to a photo project. The project has been exhibited numerous times, notably at the UNESCO headquarters in Paris in 2015, St. Petersburg (Russia) in 2016, Brest and Orléans (France), Zagreb and Vukovar (Croatia) in 2017, Sarajevo (Bosnia & Herzegovina) and the fortress of Salses (France) in 2018, Amiens (France), Berlin and Bamberg (Germany) in 2019, Tallinn (Estonia) and Lübeck (Germany) in 2020, and Strasbourg (France) and Cuneo (Italy) in 2021. Valerio Vincenzo is currently extending his project to the now peaceful borders of the Balkans.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
5

Jané, Oscar. « Controlar la frontera en Cataluña. Fortificar y dominar el espacio en la época moderna ». Vínculos de Historia Revista del Departamento de Historia de la Universidad de Castilla-La Mancha, no 11 (22 juin 2022) : 170–88. http://dx.doi.org/10.18239/vdh_2022.11.07.

Texte intégral
Résumé :
El texto aborda la evolución del análisis historiográfico que se ha llevado a cabo sobre la Cataluña moderna entre finales del siglo XVI y principios del XVIII. Aunque la frontera moderna de Cataluña puede ser múltiple, nos centramos esencialmente en aquella que va desde el Valle de Arán hasta el Mediterráneo. El texto abre con una primera reflexión sobre el camino hacia el cambio de modelo, luego evoca los efectos de las guerras con Francia, con algunos ejemplos concretos, como el de Cerdaña, y, por último, expone la realidad percibida y llevada a cabo con la nueva “fortificación” de la frontera catalana a finales del siglo XVII, cuando el control de Francia se hace evidente. Palabras clave: Frontera, fronterización, fortificaciónTopónimos: Francia, España, Cataluña,Período: época moderna ABSTRACTThe text addresses the evolution of the historiographical analysis that of modern Catalonia between the end of the 16th and the beginning of the 18th century. Although the modern border of Catalonia may be multiple, the focus will essentially be upon the border that runs from the Arán Valley to the Mediterranean. The text opens with an initial reflection on the path towards a change of model, before evoking the effects of the wars with France, with some specific examples, such as that of Cerdanya, and finally presenting the reality perceived and manifested with the new “fortification” of the Catalan border at the end of the 17th century, when French control became evident. Keywords: Border, bordering, fortificationPlace names: France, Spain, CataloniaPeriod: modern era REFERENCIASAyats, A., Louis XIV et les Pyrénées catalanes de 1659 à 1681. Frontière politique et frontières militaires, Trabucaire, Canet, 2002.Bély, L., “La representación de la frontera en las diplomacias durante la Época Moderna”, Manuscrits, 26, (2008), pp. 35-51.— “Westphalie, Pyrénées, Utrecht: trois traités pour redessiner l'Europe”, en O. Jané (ed.), Del Tractat dels Pirineus a l'Europa del segle XXI: un model en construcció, Museu d'Història de Catalunya-Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2010, pp. 13-21.Bourret, C., Les Pyrénées centrales du ixe au xixe siècle. La formation progressive d’une frontière, Pyrégraph, Aspet, 1995.Brunet, S., Les prêtres des montagnes. La vie, la mort, la foi dans les Pyrénées centrales sous l'Ancien Régime (Val d'Aran et diocèse de Comminges), PyréGraph, Aspet, 2001.Cámara, A., Fortificación y ciudad en los reinos de Felipe II, ed. NEREA, Madrid, 1998.Camiade, M., Genís, M.T. y Lacombe-Massot, J.-P., “Les mirades en el territori: les fortificacions al massís de l’Albera, el vessant més oriental dels Pirineus”, en Fronteres: una visió des de l'Empordà, Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 2011, pp. 491-502.Caner, P. y Vilar, L., “Castells i cases fortificades de Calonge”, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 23, (1976), pp. 279-320.Capponi, N., “Le strade dell’ invasore. Strategia, fortezze e sistema difensivi nella Toscana dei secoli XVI-XVII”, en Frontiere e fortificazioni di frontera, Edizioni Firenze, Florencia, 2001, pp. 147-164.Carrió Arumí, J., “La política militar hispànica i la persecució de bandolers a Catalunya en els segles XVI-XVII”, Recerques: història, economia, cultura, 69, (2014), pp. 99-130.— Catalunya en l’estructura militar de la Monarquia Hispànica (1556-1640). Tres aspectes: les fortificacions, els soldats i els allotjaments, Tesis doctoral, UB, Barcelona, 2008.Casals, A., “Estructura defensiva de Catalunya a la primera meitat del segle XVI: els comtats de Rosselló i Cerdanya”, en El poder real de la Corona de Aragón: (siglos XIV-XVI),Gobierno de Aragón, Zaragoza, 1996, pp. 83-94.Colás Latorre, G. y Salas Ausens, J. A., Aragón en el siglo XVI. Alteraciones sociales y conflictos políticos, Universidad de Zaragoza, Zaragoza, 1982.Conesa, M., D’herbe, de terre et de sang: La Cerdagne du XIVe au XIXe siècle, Presses universitaires de Perpignan, Perpiñán, 2018.Cornette, J., Le roi de guerre. Essai sur la souveraineté dans la France du Grand Siècle, Editions Payot Rivages, París, 2000, p. 43Cortada, L., Estructures territorials, urbanisme i arquitectura poliorcètics a la Catalunya preindustrial, IEC, Barcelona, 1998, 2 vols.Díaz Capmany, C., “La construcció de la plaça forta de Sant Ferran a Figueres”, AIEE, 36, (2003), pp. 265-295.Dubost, J.-F., “Absolutisme et centralisation en Languedoc au XVIIe siècle (1620-1690)”, Revue d’histoire moderne et contemporaine, 37-3, (1990), pp. 369-397.Dubost, J.-F.y Sahlins, P., Et si on faisait payer les étrangers? Louis XIV. Les immigrés et quelques autres, Flammarion, París, 1999.Espino López, A., Cataluña durante el reinado de Carlos II: política y guerra en la frontera catalana, 1679-1697, Monografies Manuscrits, Bellaterra, 1999.— Las guerras de Cataluña. El Teatro de Marte, 1652-1714, Edaf, Madrid, 2014.— “Entre Francia y España. Conflicto político y defensa hispánica de la frontera en la Cerdaña, 1659-1672”, Hispania, vol. LXXVII, 257, (2017), pp. 705-733.— La Cerdaña en armas. Conflicto e identidad en la frontera catalana, 1637-1714, Ed. Milenio, Lleida, 2017.— Fronteras de la monarquía. Guerra y decadencia en tiempos de Carlos II, Ed. Milenio, Lleida, 2019.— “La nueva frontera militar en la Cerdaña. Las defensas de Puigcerdà (1659-1683)”, Chronica Nova, 47, (2021), pp. 213-242.Espino López, A. y Jané Checa, O. (eds.), Guerra, frontera i identitats, Ed. Afers, Catarroja-Barcelona, 2015.Estanyol, V., El pactisme en guerra (L'organització militar catalana als inicis de la guerra de separació, 1640-1642), Ed. Dalmau, Barcelona, 1999.Ferrier-Caverivière, N., “La guerre dans la littérature française de 1672 à 1715”, en Guerre et pouvoir en Europe au XVIIe siècle, H. Veyrier, Saint-Etienne, 1991, pp. 105-128.Gascón, J., Alzar banderas contra su rey. La rebelión aragonesa de 1591 contra Felipe II, Prensas Universitarias de Zaragoza, Zaragoza, 2010.Gil Pujol, X., De las alteraciones a la estabilidad. Corona, fueros y política en el Reino de Aragón, 1585-1648, Universitat de Barcelona, Barcelona, 1989.Jané Checa, O., Catalunya i França al segle XVII. Identitats, contraidentitats i ideologies a l’època moderna (1640-1700), Afers, Catarroja, 2006.— La identitat de la frontera pirinenca. Efectes socials i polítics al nord de Catalunya des de la creació de Montlluís (1677-1698), Diputació de Girona, Girona, 2008.— Catalunya sense Espanya. Ramon Trobat, ideologia i catalanitat a l’empara de França, Ed. Afers, Catarroja-Barcelona, 2009.— “The boundaries between France and Spain in the Catalan Pyrenees: Elements for the construction and invention of borders”, en K. Stoklosa G. Besier (eds.), European Border Regions in Comparison: Overcoming Nationalistic Aspects or Re-Nationalization?, Routledge, New York-Oxford, 2014, pp. 39-57La Fuente, P. de, “La fortificació del litoral cadaquesenc al segle XVI”, Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 34, (2001), pp. 379-400.— “Anàlisi d’alguns aspectes sobre la concepció teòrica del projecte del castell de Sant Ferran”, Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 29, (1996), pp. 177-190.— La ciudad como problema militar: Perpiñán y los ingenieros de la monarquía española (ss. XVI-XVII), Tesis Doctoral, UNED, Madrid, 1995 (publicada por el Ministerio de Defensa en 1999).Macías Cordero, N., Tiburzio Spannocchi: su contribución a la fortificación aragonesa, TFG-Arquitectura, UPM, 2020.Martí Escayol, M. A. y Espino López, A., Catalunya abans de la Guerra de Successió: Ambrosi Borsano i la creació d'una nova frontera militar, 1659-1700, Ed. Afers, Catarroja-Barcelona, 2013.Martínez Latorre, D., Giovan Battista Calvi, ingeniero de las fortificaciones de Carlos V y Felipe II (1552-1565), Tesis Doctoral, Ministerio de Defensa, Barcelona, 2002.Muchembled, R., Le temps des supplices. De l’obéissance sous les rois absolus. XVe-XVIIIe siècles, Armand Colin, París, 1992.Nordman, D., Frontières de France, de l’espace au territoire (xvie-xixe siècles), Gallimard, París, 1998.— “La frontera: teories i lògiques territorials a França (segles XVI-XVIII), Manuscrits, 26, (2008), pp. 21-33.Paillissé, M.-A., Mont-Louis place forte et nouvelle (1679-1740), Mémoire de maîtrise, Université Paul-Valéry, Montpellier, 1982.Pernot, J.-F., “Guerre de siège et places fortes”, Guerre et pouvoir en Europe au XVIIe siècle, H. Veyrier, Kronos, Saint-Etienne, 1991, pp.129-150.Peytaví, J., “Salses”, en A. Catafau (ed.), Les celleres et la naissance du village en Roussillon (Xe-XVe siècles), Presses Universitaires de Perpignan, Perpiñán, 2014, pp. 591-601.Porras Gil, C., La organización defensiva española en los siglos XVI-XVII desde el río Eo hasta el Valle de Arán, Publicaciones Universidad de Valladolid, Salamanca, 1995.Poujade, P., Une vallée frontière dans le Grand siècle. Le Val d’Aran entre deux monarchies, Pyrégraph, Aspet, 1998.— “Comunicació i divisió a la frontera septentrional de Catalunya entre els segles XV i XVIII”, Catalan Historical Review, 11, (2018), pp. 137-149.Sahlins, P., Boundaries: the making of France and Spain in the Pyrenees, University of California Press, Berkeley, 1989.Sancho, M., “Apunts per una arqueologia dels castells i fortificacions pre-feudals a l’Alt Pirineu (Urgell, Pallars i Ribagorça), segles VI-X”, Treballs d’Arqueologia, 22, (2018), pp. 5-28.Sanllehy, M.A., “Le Val d’Aran: la frontière et les frontières (XVII et XVIIIe siècles)”, en Pays pyrénéens et Pouvoirs centraux (XVIe-XXe s.), Actes du Colloque International de Foix, Association des Amis des Archives de l’Ariège, Foix, 1993, pp. 467-478.— Comunitats, veïns i arrendataris a la Val d'Aran (S. XVII-XVIII), Garsineu, Tremp, 2 vols., 2007.Sanz Camañes, P., “Fronteras, poder y milicia en la España Moderna. Consecuencias de la administración militar en las poblaciones de la frontera catalano-aragonesa durante la Guerra de Secesión Catalana (1640-1652)”, Manuscrits, 26, (2008), pp. 53-77.— Estrategias de poder y guerra de frontera. Aragón en la Guerra de Secesión catalana (1640-1652), CEMCM, Huesca, 2001.Simon, E. y Obiols, L. (eds.), La Cerdanya de 1603: El Tractat del comtat de Cerdanya de Joan Trigall, Anem Editors, Andorra, 2020.Stopani, A., La production des frontières. Etat et communautés en Toscane (XVIe-XVIIe siècles), École Française de Rome, Roma, 2008.Takayanagi, S., “On projects of citadels in four spanish cities by Tiburzio Spannocchi”, Journal of Architecture and Planning, 81-719, (2016), pp. 225-235.Vivar Lombarte, G., “La fortificació de Catalunya: la introducció de les noves teories europees sobre el bastió (1675-1733)”, Pedralbes, 18-2, (1998), pp. 539-547.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
6

Victor, Sandrine. « Le gouvernement par les chiffres : exemple de la gestion comptable du chantier de Salses, 1497-1503 ». Varia 12 | 1 (2024). http://dx.doi.org/10.4000/122oj.

Texte intégral
Résumé :
Le chantier de la forteresse de Salses, mené entre 1497 et 1503, est un dossier qui permet de faire dialoguer histoire et données statistiques. En particulier, cet exemple permet de revenir sur la notion d’État ingénieur de Desrosières et de mettre l’accent, pour ces temps anciens, sur l’optimisation économique, le rendement et l’exploitation efficace des ressources humaines et matérielles par le chiffre. L’étude met en évidence l’importance des compétences administratives, des outils de gestion et des transferts de connaissances dans ce contexte médiéval. L’administration chargée de la construction de Salses montre une préoccupation pour les chiffres et les statistiques. Les Rois Catholiques demandaient des comptabilités précises pour suivre l’exécution de leur plan, considérant les données chiffrées comme des preuves et des outils de gouvernement. Le chantier montre également la professionnalisation croissante des agents d’État au service de ce projet. Une organisation humaine de plus en plus élaborée s’est développée, combinant la gestion administrative, financière et technique à l’échelle globale des projets de frontière et à celle de chaque site.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
7

Georges, Romain, Amir Yassin et Hervé Colinet. « First record of Zaprionus tuberculatus (Diptera : Drosophilidae) in mainland France ». Entomological Research 54, no 4 (avril 2024). http://dx.doi.org/10.1111/1748-5967.12725.

Texte intégral
Résumé :
AbstractAs most drosophilid species are not considered as primary pest, studies of their communities in natura, with standardized surveys, are relatively sparse. However, Drosophila suzukii and its rapid expansion through the world led to the implementation of many monitoring programs. As part of a research project on D. suzukii, we set up in 2022 an annual fly monitoring in 16 fruits plantations in France to understand population's dynamics of D. suzukii and to broadly survey drosophilid communities. The captures led to the first observation of Zaprionus tuberculatus in mainland France. Over the whole monitoring, we trapped a total of 111 specimens in a fig orchard located in southern France (Salses‐le‐Château), both in fig trees and nearby hedgerow. The first detection of Zaprionus tuberculatus occurred in July 2022 in the hedgerow, and captures continued until January 2023 with an interruption in November and December. In addition, in this orchard we collected overripe figs in September 2023 from which over 20 Z. tuberculatus have emerged in the following 2 weeks, confirming the establishment of a permanent population. The pest status of Z. tuberculatus and its potential risk for agriculture is not yet clear, but the pest behavior of the close‐relative species Zaprionus indianus, especially on figs, should be a warning point for the entry of Z. tuberculatus into the EU and France, as they may have similar polyphagous habit. The pest status and range expansion of Z. tuberculatus should be assessed to estimate risk to fruit's production.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

Thèses sur le sujet "Forteresse de Salses (Salses, France)"

1

Cesmat, Ludovic. « Etude des processus hydrodynamiques et écophysiologiques de la dynamique d'une algue invasive, Valonia aegagropila (C. Agardh) dans la lagune de Salses-Leucate ». Montpellier 2, 2006. http://www.theses.fr/2006MON20203.

Texte intégral
Résumé :
Depuis 1980, est observée dans l’étang de Salses-Leucate l’expansion d’une macro-algue verte : Valonia aegagropila (C. Agardh). En 2004, elle était présente sur la presque totalité de la moitié nord de la lagune avec des biomasses importantes (jusqu‘à 600 gPS/m²). L’algue envahit et érode également la couverture d’herbiers garant de la biodiversité, de la productivité et de la stabilité de l’écosystème. V. Aegagropila se reproduit essentiellement de manière végétative (fragmentation des thalles) et possède la particularité de retenir de l’oxygène de la photosynthèse dans sa structure sphérique. Cet oxygène piégé lui donne la possibilité de mouvement sur la verticale et d’être transportée dans le domaine par les courants. Les conditions physico-chimiques de l’étang présentent de fortes variations saisonnières en salinité, température et turbidité, ainsi que des apports nutritifs faibles : la production primaire est principalement limitée par le phosphore. Il existe malheureusement peu d’informations sur V. Aegagropila ainsi que trop peu de connaissances sur son écophysiologie. Elle semble vivre dans des milieux plutôt oligotrophe dans des régions tropicales à sub-tropicales. Ce travail basé surune approche d’observations de terrain, d’expérimentations en milieu contrôlé (en laboratoire) et de modélisation des processus, a permis d’une part d’explorer les capacités adaptatives physiologiques de V. Aegagropila aux conditions environnementales de l’étang et d’autre part de mettre à jour les modes de fonctionnement de la dynamique spatio-temporelle de la population. Les capacités de croissance ont été mesurées sur un large spectre de température et de lumière. Les capacités d’absorption des sels nutritifs dans l’eau et les facultés de l’algue à stocker l’azote et le phosphore dans ses tissus ont également été étudiées. D’autre part, un modèle de dynamique des populations a été conceptualisé puis développé. Les processus pris en compte dans ce modèle sont la croissance de l’algue (modèle à quota interne), la flottabilité de l’algue et la mortalité par surdensité. Ces processus ont été paramétrés en majeure partie par des expérimentations réalisées en laboratoire. Ce modèle 0D a par la suite était couplé au modèle hydrodynamique MARS3D (modèle Ifremer) mis en place sur la lagune de Salses-Leucate, utilisant deux grille de calcul (160m ou de 80m de résolution). Les simulations réalisées permettent d’appréhender les capacités spatio-temporelle de la croissance de l’algue dans l’étang, le turnover annuel de la biomasse totale et les attracteurs de biomasse du système sous différents évènements météorologiques. Ces résultats sont comparés avec les répartitions cartographiques de la population observées in situ en 1999 et 2004 et des flux de biomasses mesurés au cours d’observations de terrain entre juin 2003 et septembre 2004. L’ensemble des résultats montrent d’une part une adaptation de l’algue à évoluer dans un milieu pauvre en phosphore et d’autre part une croissance annuelle de la biomasse totale qui est principalement contrôlée par les apports hivernaux en sels nutritifs dans la lagune. Les résultats des simulations montrent également que V. Aegagropila semble occuper à présent la majeure partie des zones favorables à sa croissance. Il est également montré que si sa capacité de mouvement peut favoriser la dispersion d’individus dans la lagune et accélérer la croissance de la population pour de faibles biomasses initiales, cette même capacité de mouvement joue plutôt un rôle de régulation de la population lorsque la biomasse totale devient importante. On peut penser que le risque de colonisation de l'herbier à zostère de la partie sud de la lagune (bassin de Salses) est limité. Ce travail ouvre enfin des perspectives de recherche sur l’amélioration du modèle de dynamique des populations de l'espèce, sur de nouvelles expérimentations à réaliser ou encore sur la surveillance écologique du milieu. Des propositions sont faites pour concevoir un modèle écologique confrontant les capacités physiologiques des macrophytes (algues vertes, Valonia et zostères) afin d’apréhender les phénomènes de compétitions et les modes de fonctionnement du réseau trophique de la lagune de Salses-Leucate. Des pistes sur la valorisation de la matière algale de V. Aegagropila sont enfin proposées
Since 1980, the expansion of a green macro-alga: Valonia aegagropila (C Agardh) is observed in Salses-Leucate lagoon (France). It is currently distributed in the north of the lagoon with important biomasses (40 gDW/m²) eroding the cover of Zostera noltii. The free form of the alga can be transported with the surface or bottom currents depending on seasons. It multiplies mainly by vegetative reproduction. There are few studies on the ecophysiological capacities of V. Aegagropila. This work tries to answer why (physiological adaptation) and how (mechanical process of transport) the alga invaded the lagoon, with an approach including observations, experiments in controlled environment and biological and hydrodynamic models. The growth capacities depend on temperature and light intensities, the nutrients absorption rates and internal nitrogen and phosphorus internal quotas were measured and modelled using a Droop model based on internal quota. Vertically transport was studied with laboratory experiments and measurements of biomass transport were made into the lagoon. The biological model (growth, vertical transport, mortality) was coupled to the MARS 3D hydrodynamic model with a meshgrid of 160m. The results show an adaptation of the alga to low availability of phosphorus and an annual growth of biomass controlled by the availability of nutrient during winter. The alga seems to occupy the whole zones where growth is optimal and the risk of invasion of the southern part of the lagoon is limited. This work opens on research prospects on an ecological model (confronting physiological capacities and competition of V. Aegagropila, Zostera noltii, green algae and primary production), new physiological experiments, ecological observations and potential valorisation of V. Aegagropila
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

Livres sur le sujet "Forteresse de Salses (Salses, France)"

1

Inventaire général des monuments et des richesses artistiques Languedoc-Roussillon (France), Faucherre Nicolas 1957- et Quatrefages René, dir. La forteresse de Salses : Pyrénées-Orientales. Paris : Éditions du Patrimoine, 1998.

Trouver le texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
Nous offrons des réductions sur tous les plans premium pour les auteurs dont les œuvres sont incluses dans des sélections littéraires thématiques. Contactez-nous pour obtenir un code promo unique!

Vers la bibliographie