Littérature scientifique sur le sujet « Dense networks »
Créez une référence correcte selon les styles APA, MLA, Chicago, Harvard et plusieurs autres
Consultez les listes thématiques d’articles de revues, de livres, de thèses, de rapports de conférences et d’autres sources académiques sur le sujet « Dense networks ».
À côté de chaque source dans la liste de références il y a un bouton « Ajouter à la bibliographie ». Cliquez sur ce bouton, et nous générerons automatiquement la référence bibliographique pour la source choisie selon votre style de citation préféré : APA, MLA, Harvard, Vancouver, Chicago, etc.
Vous pouvez aussi télécharger le texte intégral de la publication scolaire au format pdf et consulter son résumé en ligne lorsque ces informations sont inclues dans les métadonnées.
Articles de revues sur le sujet "Dense networks"
SIPPER, MOSHE. « CLUSTER-DENSE NETWORKS ». International Journal of Modern Physics C 19, no 06 (juin 2008) : 939–46. http://dx.doi.org/10.1142/s0129183108012650.
Texte intégralAthanasiadou, Georgia E., Panagiotis Fytampanis, Dimitra A. Zarbouti, George V. Tsoulos, Panagiotis K. Gkonis et Dimitra I. Kaklamani. « Radio Network Planning towards 5G mmWave Standalone Small-Cell Architectures ». Electronics 9, no 2 (16 février 2020) : 339. http://dx.doi.org/10.3390/electronics9020339.
Texte intégralWang, Wei, Yutao Li, Ting Zou, Xin Wang, Jieyu You et Yanhong Luo. « A Novel Image Classification Approach via Dense-MobileNet Models ». Mobile Information Systems 2020 (6 janvier 2020) : 1–8. http://dx.doi.org/10.1155/2020/7602384.
Texte intégralCampbell, Lowell. « Dense group networks ». Discrete Applied Mathematics 37-38 (juillet 1992) : 65–71. http://dx.doi.org/10.1016/0166-218x(92)90125-t.
Texte intégralZou, Kingsley Jun, et Kristo Wenjie Yang. « Network synchronization for dense small cell networks ». IEEE Wireless Communications 22, no 2 (avril 2015) : 108–17. http://dx.doi.org/10.1109/mwc.2015.7096293.
Texte intégralOyakhire, Omuwa, et Koichi Gyoda. « Improved Proactive Routing Protocol Considering Node Density Using Game Theory in Dense Networks ». Future Internet 12, no 3 (9 mars 2020) : 47. http://dx.doi.org/10.3390/fi12030047.
Texte intégralKoucheryavy, Andrey, Alexander Paramonov, Mariya Makolkina, Ammar Muthanna, Anastasija Vybornova, Roman Dunaytscev, Maxim Zaharov, Lyubov Gorbacheva, D. Tran et Anastasiya Marochkina. « 3 Dimension Multilayer Heterogenous Ultra Dense Networks ». Telecom IT 10, no 3 (23 décembre 2022) : 1–12. http://dx.doi.org/10.31854/2307-1303-2022-10-3-1-12.
Texte intégralGe, Xiaohu, Song Tu, Guoqiang Mao, Cheng-Xiang Wang et Tao Han. « 5G Ultra-Dense Cellular Networks ». IEEE Wireless Communications 23, no 1 (février 2016) : 72–79. http://dx.doi.org/10.1109/mwc.2016.7422408.
Texte intégralF., Aguiló, F., E. E., Simó et M. M., Zaragozá. « On Dense Triple-Loop Networks ». Electronic Notes in Discrete Mathematics 10 (novembre 2001) : 261–64. http://dx.doi.org/10.1016/s1571-0653(04)00406-8.
Texte intégralRoy, Saptarshi, Titas Chanda, Tamoghna Das, Aditi Sen(De) et Ujjwal Sen. « Deterministic quantum dense coding networks ». Physics Letters A 382, no 26 (juillet 2018) : 1709–15. http://dx.doi.org/10.1016/j.physleta.2018.04.033.
Texte intégralThèses sur le sujet "Dense networks"
Bulashenko, A. V., et I. V. Zabegaloff. « 5G ultra dense networks ». Thesis, Sumy State University, 2017. http://essuir.sumdu.edu.ua/handle/123456789/66962.
Texte intégralHettinger, Christopher James. « Hyperparameters for Dense Neural Networks ». BYU ScholarsArchive, 2019. https://scholarsarchive.byu.edu/etd/7531.
Texte intégralSharma, Sachin. « Integrated Backhaul Management for Ultra-Dense Network Deployment ». Thesis, KTH, Kommunikationssystem, CoS, 2014. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:kth:diva-159447.
Texte intégralBansal, Tarun. « Network-Centric Mechanisms for Performance Improvement in Dense Wireless Networks ». The Ohio State University, 2014. http://rave.ohiolink.edu/etdc/view?acc_num=osu1397749798.
Texte intégralBaudin, Émilie. « Raptor Codes for Super-Dense Networks ». Thesis, KTH, Signalbehandling, 2013. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:kth:diva-140523.
Texte intégralPeng, Jixian, et 彭继娴. « Macroscopic characteristics of dense road networks ». Thesis, The University of Hong Kong (Pokfulam, Hong Kong), 2013. http://hdl.handle.net/10722/195994.
Texte intégralpublished_or_final_version
Civil Engineering
Master
Master of Philosophy
Cortes-Pena, Luis Miguel. « Optimizing dense wireless networks of MIMO links ». Diss., Georgia Institute of Technology, 2014. http://hdl.handle.net/1853/52254.
Texte intégralPapadopoulos, Aris. « Energy-efficient routing for dense wireless sensor networks ». Thesis, Imperial College London, 2011. http://ethos.bl.uk/OrderDetails.do?uin=uk.bl.ethos.540663.
Texte intégralGiménez, Colás Sonia. « Ultra Dense Networks Deployment for beyond 2020 Technologies ». Doctoral thesis, Universitat Politècnica de València, 2017. http://hdl.handle.net/10251/86204.
Texte intégralA partir del año 2020 se prevé que un nuevo paradigma de comunicación surja en la sociedad, debido a la aparición de nuevos servicios y la era del Internet de las cosas. El conjunto de requisitos impuesto por estas nuevas aplicaciones es muy amplio y diverso, y tiene como principal objetivo proporcionar conectividad de banda ancha y universal. En las últimas décadas, la comunidad científica ha estado trabajando en la definición de la 5G de redes móviles que brindará los mecanismos necesarios para garantizar estos requisitos. En este marco, se han identificado tres mecanismos clave para conseguir el necesario incremento de capacidad de la red: el aumento de la eficiencia espectral a través de, por ejemplo, el uso de tecnologías MIMO masivas, la utilización de mayores porciones del espectro en frecuencia y la densificación de la red mediante el despliegue de más estaciones base por área. Esta Tesis doctoral aborda la densificación como el principal mecanismo que permitirá la conectividad de banda ancha y universal requerida en la 5G, centrándose en el estudio de las Redes Ultra Densas o UDNs. En concreto, se analiza el conjunto de tecnologías habilitantes que pueden llevar a las UDNs a obtener su máxima eficiencia y prestaciones, incluyendo el uso de altas frecuencias para el aprovechamiento de mayores anchos de banda, la utilización de MIMO masivo con sistemas de antenas distribuidas y el uso de técnicas de reparto de recursos distribuidas para la coordinación de interferencias. En primer lugar, se analiza si existe un límite fundamental en la mejora de las prestaciones en relación a la densificación. Con este fin, las prestaciones de las UDNs se evalúan utilizando un modelo analítico de red unidimensional con BSs equiespaciadas, en el que la distancia entre BSs se disminuye hasta alcanzar el límite de densificación cuando ésta se aproxima a 0. Las tasas alcanzables en redes con distintas distancias entre BSs son analizadas, considerando distintos niveles de potencia disponible en la red y varios grados de cooperación entre celdas. Además, el comportamiento de las UDNs se estudia junto al uso masivo de antenas y la utilización de anchos de banda mayores. Más concretamente, las prestaciones de ciertas técnicas híbridas MIMO de precodificación y beamforming se examinan en la banda milimétrica. Por una parte, se analizan esquemas de beamforming en BSs con arquitectura híbrida en función de la disponibilidad de cadenas de radiofrecuencia en escenarios exteriores. Por otra parte, se evalúan las prestaciones de ciertos esquemas de precodificación híbrida en escenarios interiores, utilizando distintos despliegues y centrando la atención en los sistemas de antenas distribuidos o DAS. Además, se propone un algoritmo de precodificación híbrida específico para DAS, y se evalúan y comparan sus prestaciones con las de otros algoritmos de precodificación utilizados. Por último, se investiga el impacto en las prestaciones de ciertas limitaciones prácticas y deficiencias introducidas por el uso de dispositivos no ideales. Finalmente, el estudio de las UDNs se completa con el análisis de su principal limitación, el nivel creciente de interferencia en la red. Para ello, se propone un algoritmo de control de interferencias basado en la partición de recursos. Sus prestaciones son evaluadas y comparadas con las de otras técnicas de asignación de recursos. Tras este estudio, se puede afirmar que las UDNs tienen gran potencial para la consecución de los requisitos de la 5G. Sin embargo, sin el uso conjunto de mayores porciones del espectro, adecuadas técnicas de control de la interferencia y el uso masivo de antenas, las UDNs pueden convertirse en serios obstáculos para los operadores móviles. Los resultados de la evaluación de prestaciones de estas tecnologías confirman el gran aumento de la capacidad de las redes mediante el uso masivo de antenas y la introducción de mecanismos de I
A partir de l'any 2020 es preveu un nou paradigma de comunicació en la societat, degut a l'aparició de nous serveis i la era de la Internet de les coses. El conjunt de requeriments imposat per aquestes noves aplicacions és ampli i divers, i té com a principal objectiu proporcionar connectivitat universal i de banda ampla. En les últimes dècades, la comunitat científica ha estat treballant en la definició de la 5G, que proveirà els mecanismes necessaris per a garantir aquests exigents requeriments. En aquest marc, s'han identificat tres mecanismes claus per a aconseguir l'increment necessari en la capacitat: l'augment de l'eficiència espectral a través de, per exemple, l'ús de tecnologies MIMO massives, la utilització de majors porcions de l'espectre i la densificació mitjançant el desplegament de més estacions base per àrea. Aquesta Tesi aborda la densificació com a principal mecanisme que permetrà la connectivitat de banda ampla i universal requerida en la 5G, centrant-se en l' estudi de les xarxes ultra denses (UDNs). Concretament, el conjunt de tecnologies que poden dur a les UDNs a la seua màxima eficiència i prestacions és analitzat, incloent l'ús d'altes freqüències per a l'aprofitament de majors amplàries de banda, la utilització de MIMO massiu amb sistemes d'antenes distribuïdes i l'ús de tècniques distribuïdes de repartiment de recursos per a la coordinació de la interferència. En primer lloc, aquesta Tesi analitza si existeix un límit fonamental en les prestacions en relació a la densificació. Per això, les prestacions de les UDNs s'avaluen utilitzant un model analític unidimensional amb estacions base equidistants, en les quals la distància entre estacions base es redueix fins assolir el límit de densificació quan aquesta distància s'aproxima a 0. Les taxes assolibles en xarxes amb diferents distàncies entre estacions base s'analitzen considerant diferents nivells de potència i varis graus de cooperació entre cel·les. A més, el comportament de les UDNs s'estudia conjuntament amb l'ús massiu d'antenes i la utilització de majors amplàries de banda. Més concretament, les prestacions de certes tècniques híbrides MIMO de precodificació i beamforming s'examinen en la banda mil·limètrica. D'una banda, els esquemes de beamforming aplicats a estacions base amb arquitectures híbrides és analitzat amb disponibilitat limitada de cadenes de radiofreqüència a un escenari urbà dens. D'altra banda, s'avaluen les prestacions de certs esquemes de precodificació híbrida en escenaris d'interior, utilitzant diferents estratègies de desplegament i centrant l'atenció en els sistemes d' antenes distribuïdes (DAS). A més, es proposa un algoritme de precodificació híbrida distribuïda per a DAS, i s'avaluen i comparen les seues prestacions amb les de altres algoritmes. Per últim, s'investiga l'impacte de les limitacions pràctiques i altres deficiències introduïdes per l'ús de dispositius no ideals en les prestacions de tots els esquemes anteriors. Finalment, l' estudi de les UDNs es completa amb l'anàlisi de la seua principal limitació, el nivell creixent d'interferència entre cel·les. Per tractar aquest problema, es proposa un algoritme de control d'interferències basat en la partició de recursos. Les prestacions de l'algoritme proposat s'avaluen i comparen amb les d'altres tècniques d'assignació de recursos. Una vegada completat aquest estudi, es pot afirmar que les UDNs tenen un gran potencial per aconseguir els ambiciosos requeriments plantejats per a la 5G. Tanmateix, sense l'ús conjunt de majors amplàries de banda, apropiades tècniques de control de la interferència i l'ús massiu d'antenes, les UDNs poden convertir-se en seriosos obstacles per als operadors mòbils. Els resultats de l'avaluació de prestacions d' aquestes tecnologies confirmen el gran augment de la capacitat de les xarxes obtingut mitjançant l'ús massiu d'antenes i la introducci
Giménez Colás, S. (2017). Ultra Dense Networks Deployment for beyond 2020 Technologies [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86204
TESIS
Wambi, Paul James. « Efficient energy management in ultra-dense wireless networks ». Master's thesis, Faculty of Engineering and the Built Environment, 2019. http://hdl.handle.net/11427/30999.
Texte intégralLivres sur le sujet "Dense networks"
Hurter, Fabian Peter. GNSS meteorology in spatially dense networks. Zürich, Switzerland : Schweizerische Geodätische Kommission, 2014.
Trouver le texte intégralDuong, Trung Q., Xiaoli Chu et Himal A. Suraweera. Ultra-dense Networks for 5G and Beyond. Chichester, UK : John Wiley & Sons, Ltd, 2019. http://dx.doi.org/10.1002/9781119473756.
Texte intégralChen, Shanzhi, Fei Qin, Bo Hu, Xi Li, Zhonglin Chen et Jiamin Liu. User-Centric Ultra-Dense Networks for 5G. Cham : Springer International Publishing, 2018. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-319-61201-0.
Texte intégralDenise, Pumain, et Saint-Julien Thérèse, dir. Urban networks in Europe : Réseaux urbains en Europe / édité par Denise Pumain and Thérèse Saint-Julien. Montrouge, France : J. Libbey Eurotext, 1996.
Trouver le texte intégralZhang, Haijun, Jemin Lee, Tony Q. S. Quek et Chih-Lin I, dir. Ultra-dense Networks. Cambridge University Press, 2020. http://dx.doi.org/10.1017/9781108671323.
Texte intégralSun, Wen. Ultra-Dense Heterogeneous Networks. CRC Press LLC, 2022.
Trouver le texte intégralWong, Lawrence Wai-Choong, Haibin Zhang, Wen Sun, Chao Shen et Nan Zhao. Ultra-Dense Heterogeneous Networks. Taylor & Francis Group, 2022.
Trouver le texte intégralWong, Lawrence Wai-Choong, Haibin Zhang, Wen Sun, Chao Shen et Nan Zhao. Ultra-Dense Heterogeneous Networks. Taylor & Francis Group, 2022.
Trouver le texte intégralWong, Lawrence Wai-Choong, Haibin Zhang, Wen Sun, Chao Shen et Nan Zhao. Ultra-Dense Heterogeneous Networks. CRC Press LLC, 2022.
Trouver le texte intégralWong, Lawrence Wai-Choong, Haibin Zhang, Wen Sun, Chao Shen et Nan Zhao. Ultra-Dense Heterogeneous Networks. Taylor & Francis Group, 2022.
Trouver le texte intégralChapitres de livres sur le sujet "Dense networks"
Hvitfeldt, Emil, et Julia Silge. « Dense neural networks ». Dans Supervised Machine Learning for Text Analysis in R, 231–72. Boca Raton : Chapman and Hall/CRC, 2021. http://dx.doi.org/10.1201/9781003093459-13.
Texte intégralAndrews, Jeffrey G., Abhishek K. Gupta, Ahmad Alammouri et Harpreet S. Dhillon. « Dense Cellular Networks ». Dans Synthesis Lectures on Learning, Networks, and Algorithms, 61–71. Cham : Springer International Publishing, 2023. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-031-29743-4_5.
Texte intégralSun, Wen, Haibin Zhang, Nan Zhao, Chao Shen et Lawrence Wai-Choong Wong. « Introduction ». Dans Ultra-Dense Heterogeneous Networks, 1–16. Boca Raton : CRC Press, 2022. http://dx.doi.org/10.1201/9781003148654-1.
Texte intégralSun, Wen, Haibin Zhang, Nan Zhao, Chao Shen et Lawrence Wai-Choong Wong. « Promising Applications ». Dans Ultra-Dense Heterogeneous Networks, 101–10. Boca Raton : CRC Press, 2022. http://dx.doi.org/10.1201/9781003148654-5.
Texte intégralSun, Wen, Haibin Zhang, Nan Zhao, Chao Shen et Lawrence Wai-Choong Wong. « Enabling Factors and Emerging Techniques ». Dans Ultra-Dense Heterogeneous Networks, 69–100. Boca Raton : CRC Press, 2022. http://dx.doi.org/10.1201/9781003148654-4.
Texte intégralSun, Wen, Haibin Zhang, Nan Zhao, Chao Shen et Lawrence Wai-Choong Wong. « Resource and Interference Management ». Dans Ultra-Dense Heterogeneous Networks, 17–54. Boca Raton : CRC Press, 2022. http://dx.doi.org/10.1201/9781003148654-2.
Texte intégralSun, Wen, Haibin Zhang, Nan Zhao, Chao Shen et Lawrence Wai-Choong Wong. « Summary and Future Work ». Dans Ultra-Dense Heterogeneous Networks, 111–12. Boca Raton : CRC Press, 2022. http://dx.doi.org/10.1201/9781003148654-6.
Texte intégralSun, Wen, Haibin Zhang, Nan Zhao, Chao Shen et Lawrence Wai-Choong Wong. « Mobility Management ». Dans Ultra-Dense Heterogeneous Networks, 55–68. Boca Raton : CRC Press, 2022. http://dx.doi.org/10.1201/9781003148654-3.
Texte intégralDas Sarma, Atish, Ashwin Lall, Danupon Nanongkai et Amitabh Trehan. « Dense Subgraphs on Dynamic Networks ». Dans Lecture Notes in Computer Science, 151–65. Berlin, Heidelberg : Springer Berlin Heidelberg, 2012. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-642-33651-5_11.
Texte intégralHosseinzadeh, Mohammad Mehdi. « Dense Subgraphs in Biological Networks ». Dans SOFSEM 2020 : Theory and Practice of Computer Science, 711–19. Cham : Springer International Publishing, 2020. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-030-38919-2_60.
Texte intégralActes de conférences sur le sujet "Dense networks"
Li, Jun, Yongjun Chen, Lei Cai, Ian Davidson et Shuiwang Ji. « Dense Transformer Networks for Brain Electron Microscopy Image Segmentation ». Dans Twenty-Eighth International Joint Conference on Artificial Intelligence {IJCAI-19}. California : International Joint Conferences on Artificial Intelligence Organization, 2019. http://dx.doi.org/10.24963/ijcai.2019/401.
Texte intégralMizuno, Takayuki, Kohki Shibahara, Takayuki Kobayashi et Yutaka Miyamoto. « High-capacity Dense Space Division Multiplexed Multicore Fiber Transmission ». Dans Photonic Networks and Devices. Washington, D.C. : OSA, 2017. http://dx.doi.org/10.1364/networks.2017.netu2b.3.
Texte intégralAlvarez, Pedro, Carlo Galiotto, Jonathan van de Belt, Danny Finn, Hamed Ahmadi et Luiz DaSilva. « Simulating dense small cell networks ». Dans 2016 IEEE Wireless Communications and Networking Conference (WCNC). IEEE, 2016. http://dx.doi.org/10.1109/wcnc.2016.7565167.
Texte intégralReznik, Alex, Chunxuan Ye, Yuying Dai, Samian Kaur et John Tomici. « Mobility management for dense networks ». Dans 2011 34th IEEE Sarnoff Symposium. IEEE, 2011. http://dx.doi.org/10.1109/sarnof.2011.5876483.
Texte intégralNiesen, Urs. « Interference alignment in dense wireless networks ». Dans 2010 IEEE Information Theory Workshop on Information Theory (ITW). IEEE, 2010. http://dx.doi.org/10.1109/itwksps.2010.5503124.
Texte intégralShojaeifard, Arman, Khairi Ashour Hamdi, Emad Alsusa, Daniel K. C. So et Jie Tang. « Optimal Deployment of Dense Cellular Networks ». Dans 2016 IEEE 83rd Vehicular Technology Conference (VTC Spring). IEEE, 2016. http://dx.doi.org/10.1109/vtcspring.2016.7504384.
Texte intégralKamel, Mahmoud I., Walaa Hamouda et Amr M. Youssef. « Multiple association in ultra-dense networks ». Dans ICC 2016 - 2016 IEEE International Conference on Communications. IEEE, 2016. http://dx.doi.org/10.1109/icc.2016.7511520.
Texte intégralTay, Wee-Peng, John N. Tsitsiklis et Moe Z. Win. « Detection in Dense Wireless Sensor Networks ». Dans 2007 IEEE Wireless Communications and Networking Conference. IEEE, 2007. http://dx.doi.org/10.1109/wcnc.2007.639.
Texte intégralAhsan Kazmi, S. M., Nguyen H. Tran, Tai Manh Ho, Thant Zin Oo, Tuan LeAnh, Seungil Moon et Choong Seon Hong. « Resource management in dense heterogeneous networks ». Dans 2015 17th Asia-Pacific Network Operations and Management Symposium (APNOMS). IEEE, 2015. http://dx.doi.org/10.1109/apnoms.2015.7275383.
Texte intégralWang, Mingjie, Hao Cai, Xin Huang et Minglun Gong. « ADNet : Adaptively Dense Convolutional Neural Networks ». Dans 2020 IEEE Winter Conference on Applications of Computer Vision (WACV). IEEE, 2020. http://dx.doi.org/10.1109/wacv45572.2020.9093431.
Texte intégralRapports d'organisations sur le sujet "Dense networks"
Olariu, Stephan. Algorithmic Issues on Locally Dense Networks. Fort Belvoir, VA : Defense Technical Information Center, janvier 1996. http://dx.doi.org/10.21236/ada328895.
Texte intégralZhang, F., X. Zhang, A. Farrel, O. Gonzalez de Dios et D. Ceccarelli. RSVP-TE Signaling Extensions in Support of Flexi-Grid Dense Wavelength Division Multiplexing (DWDM) Networks. RFC Editor, mars 2016. http://dx.doi.org/10.17487/rfc7792.
Texte intégralZhang, X., H. Zheng, R. Casellas, O. Gonzalez de Dios et D. Ceccarelli. GMPLS OSPF-TE Extensions in Support of Flexi-Grid Dense Wavelength Division Multiplexing (DWDM) Networks. RFC Editor, mai 2018. http://dx.doi.org/10.17487/rfc8363.
Texte intégralHopkins, Deborah. CRADA Final Report : Thermal Design and Analysis Tools for Dense-Wavelength-Division-Multiplexed (DWDM) Optical Networks. Office of Scientific and Technical Information (OSTI), janvier 2005. http://dx.doi.org/10.2172/1157016.
Texte intégralZhang, F., X. Fu, D. Ceccarelli et I. Hussain. Framework and Requirements for GMPLS-Based Control of Flexi-Grid Dense Wavelength Division Multiplexing (DWDM) Networks. Sous la direction de O. Gonzalez de Dios et R. Casellas. RFC Editor, novembre 2015. http://dx.doi.org/10.17487/rfc7698.
Texte intégralJW Monroe, MT Ritsche, M Franklin et KE Kehoe. Comparison of Meteorological Measurements from Sparse and Dense Surface Observation Networks in the U.S. Southern Great Plains. Office of Scientific and Technical Information (OSTI), février 2008. http://dx.doi.org/10.2172/948525.
Texte intégralMonroe, J. W., M. T. Ritsche, M. Franklin et K. E. Kehoe. Comparison of meteorological measurements from sparse and dense surface observational networks in the U.S. southern Great Plains. Office of Scientific and Technical Information (OSTI), août 2008. http://dx.doi.org/10.2172/937018.
Texte intégralGarg, Raveesh, Eric Qin, Francisco Martinez, Robert Guirado, Akshay Jain, Sergi Abadal, Jose Abellan et al. Understanding the Design Space of Sparse/Dense Multiphase Dataflows for Mapping Graph Neural Networks on Spatial Accelerators. Office of Scientific and Technical Information (OSTI), septembre 2021. http://dx.doi.org/10.2172/1821960.
Texte intégralDafflon, Baptiste, S. Wielandt, S. Uhlemann, Haruko Wainwright, K. Bennett, Jitendra Kumar, Sebastien Biraud, Susan Hubbard et Stan Wullschleger. Revolutionizing observations and predictability of Arctic system dynamics through next-generation dense, heterogeneous and intelligent wireless sensor networks with embedded AI. Office of Scientific and Technical Information (OSTI), avril 2021. http://dx.doi.org/10.2172/1769774.
Texte intégralSmith, I. R. Surficial geology, La Biche River northwest, Yukon-Northwest Territories, NTS 95-C/11, 12, 13, and 14. Natural Resources Canada/CMSS/Information Management, 2022. http://dx.doi.org/10.4095/330591.
Texte intégral