Littérature scientifique sur le sujet « Conseller Primer »

Créez une référence correcte selon les styles APA, MLA, Chicago, Harvard et plusieurs autres

Choisissez une source :

Consultez les listes thématiques d’articles de revues, de livres, de thèses, de rapports de conférences et d’autres sources académiques sur le sujet « Conseller Primer ».

À côté de chaque source dans la liste de références il y a un bouton « Ajouter à la bibliographie ». Cliquez sur ce bouton, et nous générerons automatiquement la référence bibliographique pour la source choisie selon votre style de citation préféré : APA, MLA, Harvard, Vancouver, Chicago, etc.

Vous pouvez aussi télécharger le texte intégral de la publication scolaire au format pdf et consulter son résumé en ligne lorsque ces informations sont inclues dans les métadonnées.

Articles de revues sur le sujet "Conseller Primer"

1

Aguar Torres, Joaquín, et Guillermo López García. « Oculto a simple vista : análisis de las comunicaciones diarias de la Conselleria de Sanidad de la Comunitat Valenciana durante la primera oleada del coronavirus SARS-CoV-2 ». Revista Dígitos 1, no 7 (7 juin 2021) : 113. http://dx.doi.org/10.7203/rd.v1i7.214.

Texte intégral
Résumé :
Este artículo analiza la comunicación de la Conselleria de Sanidad de la Comunitat Valenciana a lo largo de la primera ola de la pandemia del coronavirus SARS-CoV-2. Se trata de un período en el que la población española estuvo sometida a un riguroso confinamiento domiciliario para mitigar la propagación del virus, y donde el interés por adquirir información al respecto de la pandemia era máximo. El objetivo de la investigación es determinar qué mensajes prevalecían en la estrategia de comunicación de la conselleria mediante el análisis de un centenar de notas de prensa, difundidas a lo largo de los meses de febrero a junio de 2020. Es decir, a lo largo de la primera ola de la pandemia en España y de la desescalada que derivó en la "nueva normalidad" que dio fin al confinamiento en el mes de junio. Nuestra hipótesis de partida establece que la Conselleria de Sanidad intentaría minimizar los datos más negativos (contagios, hospitalizados, fallecidos) en su comunicación hacia la ciudadanía y los medios de comunicación, resaltando otros aspectos positivos (como los pacientes recuperados).El análisis combina dos metodologías: un análisis de contenido cuantitativo, basado en palabras clave, de los titulares y subtítulos de las notas de prensa, para analizar los elementos que se buscaba destacar por parte de la conselleria; y un análisis del discurso de las notas de prensa en su conjunto, que permita analizar el relato elaborado por la conselleria a través del cual se aportaba la información. Dicho análisis permite validar nuestra hipótesis, pues muestra cómo tanto los titulares como las notas de prensa en su conjunto resaltaban casi sistemáticamente elementos positivos, mientras los datos adversos eran postergados en una posición subalterna en las noticias.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
2

Galera Hernàndez, Rubén. « Estudi de les fonts d’una Epistula de amore d’Antonio Beccadelli adreçada al valencià Francesc de Centelles (1437-1442) sobre la «vis, aut potestas» de l’amor. » SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 12 (21 décembre 2018) : 220. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.12.13673.

Texte intégral
Résumé :
Resum: La política expansionista de la Corona d’Aragó vers el Mezzogiorno italià, encapçalada per Alfons el Magnànim durant la primera meitat del segle XV, va suposar que el monarca formara al seu voltant una cort d’humanistes italians perquè deixaren constància escrita de la seua empresa i transmeteren a la seua cort els coneixements dels grans autors clàssics llatins i grecs. Aquesta nòmina de lletraferits en estudis grecollatins, en què trobem Lorenzo Valla, Guiniforte Barzizza, Bartolomeo Facio i Antonio Beccadelli (el Panormita), entre d’altres, mantingueren assíduament contacte amb membres de la cancelleria reial i de la noblesa. Un d’aquests nobles va ser el cavaller valencià, camarlenc, conseller i mariscal, Francesc-Gilabert de Centelles i Queralt, altrament dit Ramon de Riu-sec, senyor de Nules i comte d’Oliva (1449), qui va mantenir correspondència epistolar amb Barzizza i Beccadelli, per demanar-los consell sobre la naturalesa de l’amor. En aquest article, doncs, hem estudiat les fonts de consulta a què va recórrer el Panormita quan va redactar l’epístola i el contextualitzem amb la realitat amorosa del cavaller valencià. Paraules clau: segle XV, Itàlia, Corona d’Aragó, Antonio Beccadelli, Francesc-Gilabert de Centelles. Abstract: The expansionist policy of the Crown of Aragon towards the Italian Mezzogiorno, headed by Alfons el Magnànim during the first half of the fifteenth century, supposed that the monarch would form around him a court of Italian humanists for the written testimony of his enterprise and the transmition to the court of the knowledge of the great Latin and Greek classical authors. This list of letters written in Greco-Latin studies, in which we find Lorenzo Valla, Guiniforte Barzizza, Bartolomeo Facio and Antonio Beccadelli (Panormita), among others, were always in contact with members of the Royal Chancery and the nobility. One of these nobles was the Valencian knight, chamberlain, counselor and marshal, Francesc-Gilabert de Centelles i Queralt, otherwise known as Ramon de Riu-sec, lord of Nules and Count of Oliva (1449), who corresponded with Barzizza and Beccadelli, to ask for advice about the nature of love. In this article, we have studied the sources of reference that Panormita consulted when writing the epistle and we contextualize it with the loving reality of the Valencian knight. Keywords: 15th century, Italy, Crown of Aragon, Antonio Beccadelli, Francesc-Gilabert de Centelles.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
3

Pla Boix, Anna Maria. « Règim lingüístic de l’ensenyament a Catalunya al Consell d’Europa ». Revista de Llengua i Dret, no 79 (21 juin 2023) : 210–26. http://dx.doi.org/10.58992/rld.i79.2023.3913.

Texte intégral
Résumé :
L’article revisa les avaluacions del règim lingüístic de l’ensenyament a Catalunya en seu del Consell d’Europa, desplegades en el marc dels diversos cicles de control de compliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. Més concretament, s’hi revisarà l’avaluació del model prenent en consideració els informes del Comitè d’Experts i recomanacions del Comitè de Ministres del Consell d’Europa. Formalment, l’article s’estructura en tres parts. La primera part revisa la posició de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries dins el sistema de fonts del dret, i fa un apunt especial al valor jurídic i interpretatiu que li reconeix la jurisprudència constitucional. Partint d’aquesta base, la segona part de l’article s’endinsa en una revisió de les obligacions contretes per l’Estat espanyol en el seu instrument de ratificació del conveni, en l’àmbit dels usos lingüístics en l’ensenyament. S’hi revisen els compromisos adquirits, jurídicament vinculants, d’ampli espectre. Finalment, l’article proposa una revisió de les avaluacions de què ha estat objecte el règim lingüístic en l’ensenyament a Catalunya i també el previst en altres comunitats autònomes, als cicles de control de compliment del conveni. Per fer-ho, es tindran en compte els exàmens periòdics desplegats als informes del Comitè d’Experts i a les recomanacions del Comitè de Ministres del Consell d’Europa.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
4

Malheiro Gutiérrez, Xosé M. « Antón Alonso Ríos (1887-1980) : Emigración, filantropía, republicanismo, represión y exilio de un maestro rural ». Historia y Memoria de la Educación, no 9 (16 janvier 2019) : 473. http://dx.doi.org/10.5944/hme.9.2019.21906.

Texte intégral
Résumé :
El presente texto reconstruye el perfil biográfico de un profesor gallego y líder político, Antón Alonso Ríos, teniendo en cuenta cinco aspectos que señalan, a su vez, sucesivas etapas en su trayectoria vital: la primera, como emigrante en la Argentina, marcada por su liderazgo entre una parte importante de la diáspora gallega; la segunda, durante la República Española (1931-1936), etapa definida por su actividad política en Galicia con vinculaciones a la causa nacionalista y al movimiento agrarista; la tercera, su experiencia como «huido», consecuencia de la represión fascista a la que fue sometido durante la guerra civil; por último, el destierro en Buenos Aires hasta su muerte, dando presencia y continuidad al gobierno gallego en el exilio con el Consello de Galiza. Para ello se ha revisado diversa bibliografía relacionada con la emigración gallega a América y con la represión franquista en Galicia; se ha consultado prensa periódica gallega y americana de la época; se han revisado los fondos del Archivo provincial de la Diputación de Pontevedra, del Arquivo da Emigración del Consello da Cultura Galega (Santiago de Compostela) y se ha consultado diversa documentación societaria ubicada en archivos personales.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
5

Miquel Milian, Laura. « Finançar la guerra : els compradors de deute públic a Catalunya entre 1462 i 1472 ». Anuario de Estudios Medievales 53, no 2 (7 février 2024) : 855–92. http://dx.doi.org/10.3989/aem.2023.53.2.13.

Texte intégral
Résumé :
[ca] L’esclat de la guerra civil catalana l’any 1462 va comportar l’adopció de mesures de finançament extraordinàries per part de la Diputació del General de Catalunya i el Consell de Barcelona, les institucions que lideraven el bàndol enfrontat al rei Joan II. Una d’elles va ser l’emissió de deute públic −censals morts−, tasca a la qual es van abocar ambdós organismes ràpidament. L’objectiu d’aquest estudi és veure qui va adquirir aquestes rendes venudes en un període de màxima inestabilitat mitjançant dos treballs diferenciats. El primer, la classificació dels compradors en grups socioprofessionals i segments de població. El segon, la identificació dels principals censalistes de totes dues institucions. Així s’ofereix al lector una radiografia de tots aquells que van posar el seu capital a disposició de la lluita contra el rei.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
6

Marzal Raga, Reyes. « Crònica de la Comunitat Valenciana. Primer semestre de 2023. “Un període de propostes frustrades del govern del Botànic II pel que fa al desenvolupament del valencià com a requisit lingüístic per a l’accés a l’ocupació pública” ». Revista de Llengua i Dret, no 80 (13 décembre 2023) : 253–62. http://dx.doi.org/10.58992/rld.i80.2023.4105.

Texte intégral
Résumé :
A les acaballes de la legislatura del govern del Botànic II, la política lingüística del Consell empentava cap al desenvolupament de l’exigència del coneixement del valencià com a requisit d’accés a l’Administració pública valenciana, i paral·lelament es proposava el reconeixement de la competència lingüística de valencià per a l’homologació dels estudis en el sistema educatiu valencià. Cap d’aquestes propostes ha estat aprovada, tot i haver-se tramitat el procediment normatiu corresponent. Per contra, el sistema universitari ha reforçat la política lingüística amb l’aprovació de la Carta universitària de la llengua, en el marc de la Xarxa Vives d’Universitats. En aquest semestre també hi ha canvis de denominació toponímica per la forma exclusiva en valencià.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
7

Tur-Viñes, Victoria. « Redes marinas, académicas [Editorial] ». Revista Mediterránea de Comunicación 15, no 1 (1 janvier 2024) : 9–12. http://dx.doi.org/10.14198/medcom.26413.

Texte intégral
Résumé :
La red conecta elementos aislados. Agrupar fortalece y permite visibilizar lo que pasa desapercibido en entornos inmensos, como los océanos, como la publicación científica. Impulsar redes marinas, académicas, es el objetivo metafórico del recientemente creado Observatorio Iberoamericano de Revistas Científicas de Comunicación, de la mano de uno de mis más estrechos colaboradores, el Dr. Jesús Segarra-Saavedra. La primera actividad para dar a conocer esta iniciativa-red fue el I Congreso Iberoamericano de Revistas Científicas de Comunicación (CIRCC) celebrado en noviembre 2023 en la Universidad de Alicante (UA), España, bajo el lema Edición, revisión y autoría en la era de las revistas diamante y la urgencia ética, con el apoyo de la Conselleria de Innovación, Universidades, Ciencia y Sociedad Digital de la Generalitat Valenciana (GVA), el Vicerrectorado de Investigación de la UA, la Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales de la UA, el Instituto Universitario de Estudios Sociales de América Latina de la UA y el grupo de investigación Comunicación y públicos específicos (Compubes).
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
8

Escribano López, Francisco. « Notas de Jurisprudencia.- Tribunal Constitucional ». Revista Andaluza de Administración Pública, no 109 (30 avril 2021) : 177–203. http://dx.doi.org/10.46735/raap.n109.1271.

Texte intégral
Résumé :
SUMARIO: - Sentencia 191/2020, de 17 de diciembre de 2020 (BOE de 26 de enero de 2021). Ponente: Santiago Martínez-Vares García (Recurso de amparo). Preceptos constitucionales: 14; 16; 22.6; 24; 27.1; 27.5; 149.1.30; 162.1.B);Otros: Arts. 40.1.6; 45 L0U. Arts. 45 y 44 LOTC.Objeto: Orden de la Consellería de Educación, Investigación, Cultura y Deporte de la Generalitat Valenciana 21/2016, de 10 de junio, por la que se establecen las bases reguladoras para la concesión de las becas para la realización de estudiosuniversitarios en las universidades de la Comunitat Valenciana; contra la sentencia de 31 de mayo de 2017, de la Sección Quinta de la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana en elprocedimiento de derechos fundamentales número 455-2016; así como contra las providencias de 12 de abril, 20 de julio y 1 de octubre de 2018 de la Sección Primera de la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Supremo en el recurso de casación núm. 5930-2017
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
9

Macias, Josep Maria, Joan Menchon, Andreu Muñoz et Immaculada Teixell. « Excavaciones Arqueológicas en la catedral de Tarragona (2000-2002) ». Arqueología de la Arquitectura, no 2 (30 décembre 2003) : 167. http://dx.doi.org/10.3989/arq.arqt.2003.43.

Texte intégral
Résumé :
El Plan Director de la Catedral de Tarragona es una ambiciosa programación de los trabajos de conservación-restauración que se han de llevar a cabo en este monumento de la ciudad. Entre éstos está el estudio histórico y arqueológico del conjunto, más cuando la catedral se asienta sobre una de las terrazas del complejo imperial del Concilium Prouinciae Hispaniae Citerioris, donde en la antigüedad tardía se estableció el episcopio visigótico. Este espacio se recupera tras la restauración efectiva de la sede arzobispal, en el siglo XII, y es el germen de la actual sede eclesiástica. Este artículo es una primera aproximación a la evolución arquitectónica de una zona de la catedral de Tarragona, al norte del claustro, que se ha podido estudiar gracias a la inversión económica derivada del convenio entre el Cabildo de la Catedral de Tarragona, Ayuntamiento, Diputación, Consell Comarcal del Tarragonès y Generalitat de Catalunya.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
10

Ludeña Benítez, Óscar Daniel. « Comentarios sobre la regulación de la Administración de Justicia en el Estatuto de Autonomía de la Comunitat Valenciana y su relación con el derecho autonómico comparado ». Asamblea. Revista parlamentaria de la Asamblea de Madrid, no 20 (30 juin 2009) : 201–36. http://dx.doi.org/10.59991/rvam/2009/n.20/396.

Texte intégral
Résumé :
El presente artículo pretende proporcionar una visión general del articulado relativo a la Administración de Justicia contenido en el Estatuto de Autonomía de la Comunitat Valenciana, aprobado por Ley Orgánica 1/2006. Todo ello sin olvidar cómo otros Estatutos de Autonomía, como el catalán, el andaluz o el madrileño -fundamentalmente- regulan la materia. Se tratan materias relativas al concepto de Jurisdicción única y las competencias autonómicas, las funciones del Tribunal Superior de Justicia y su presidente, el nombramiento de sus miembros, el llamado Consell de Justicia, la cláusula subrogatoria, los medios personales y materiales, el Derecho Civil Foral, la cuestión lingüística y la ordenación de las Notarías y Registros o el Registro Civil. Siguiendo un estilo exegético, se analizan uno por uno los artículos del Estatuto y se realiza un breve comentario de su contenido, desde un punto de vista crítico, con la experiencia que proporciona conocer de primera mano la Administración de Justicia como miembro de la misma en la Comunidad Autónoma citada.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

Thèses sur le sujet "Conseller Primer"

1

Bridgewater, Mateu Pol. « “Car vosaltres havets a veure sobre hospitals” : el Consell de Cent i la construcció de la primera política hospitalària a la Barcelona baixmedieval ». Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2020. http://hdl.handle.net/10803/672401.

Texte intégral
Résumé :
L’objectiu d’aquesta tesi és estudiar el desplegament d’una genuïna política hospitalària empresa pel govern municipal de Barcelona durant la baixa edat mitjana. Amb una perspectiva de llarga durada i un marc comparatiu ampli, pretenem identificar els moments i raons de la gènesi d’aquesta mateixa política assistencial, així com l’adaptació a un context polític i institucional canviant, marcat pel desenvolupament de l’autoritat i autonomia del municipi i, especialment, la reforma del 1401 que va donar lloc a l’Hospital de la Santa Creu. Entenem que l’eclosió i consolidació del cristianisme va iniciar el procés de vinculació entre la fundació, promoció i gestió d’institucions assistencials i les nocions de deures dels governants, tan laics com seculars, així com l’elaboració de discursos originals sobre aquests mateixos deures. Amb la desintegració del poder públic imperial a Occident, l’alta Església i, sobretot, l’alta Església secular van romandre com a principals custodis d’aquestes pràctiques i institucions assistencials. Aquesta situació, que caracteritzem com d’hegemonia eclesiàstica, es fracturà entre els segles XII i XIV, en un context marcat pel romanisme, les noves formes d’espiritualitat laiques i l’enfortiment dels poders seculars, sobretot a nivell municipal. A Barcelona, assistim a una autèntica explosió en el nombre de centres assistencials i hospitalaris en aquesta mateixa cronologia. Es forma així un paisatge assistencial divers, marcat per les dinàmiques de col·laboració i competència entre els actors tradicionals, això és, l’alta Església secular, i els nous, com el laïcat o el govern municipal. Durant el segle XV, aquesta diversitat tendirà a la concentració institucional, coincidint amb la consolidació del Consell de Cent com a govern d’un municipi autònom i una senyoria col·legiada. La tesi s’estructura en tres grans blocs: en el primer aprofundim en els orígens de les pràctiques i institucions assistencials cristianes i medievals, posant l’èmfasi en les continuïtats en els espais, marcs legals i elements culturals. En el segon bloc analitzem el paisatge assistencial barceloní previ a la reforma del 1401, per tal d’entendre les arrels de les responsabilitats assistencials i hospitalàries del Consell de Cent i, alhora, avaluar l’impacte del naixement de l’Hospital de la Santa Creu. En el tercer i darrer bloc identifiquem els eixos principals de la política hospitalària del govern municipal durant el segle XV, en relació, sobretot, amb el flamant hospital general de la ciutat.
The aim of this thesis is to study the deployment of a genuine welfare policy undertaken by the municipal government of Barcelona during the late Middle Ages. With a long-term perspective and a broad comparative framework, we aim to identify the moments and reasons behind the genesis of this same welfare policy, as well as its adaptation to a changing political and institutional context, marked by the development the municipality’s authority and autonomy and especially the reform of 1401 that gave rise to the Hospital de la Santa Creu. This thesis is structured in three main blocks: the first one consists on an in-depth study of the origins of Christian and medieval care practices and institutions, with an emphasis on continuities in spaces, legal frameworks and cultural elements. In the second block we analyse the welfare landscape of Barcelona prior to the reform of 1401, in order to understand the roots of the welfare responsibilities of the Consell de Cent and, at the same time, evaluate the impact of the rise of the Hospital de la Santa Creu. In the third and last block we identify the main axes of the welfare policy of the municipal government during the fifteenth century in relation, above all, to the brand-new general hospital of the city.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
2

Porta, i. Capdevila Frederic Josep. « Josep Maria Batista i Roca (1895-1978) : Biografia del primer intel·lectual independentista ». Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2021. http://hdl.handle.net/10803/671156.

Texte intégral
Résumé :
La present tesi doctoral es planteja d’estudiar la vida de l’intel·lectual independentista català Josep Maria Batista i Roca, tant en la seva activitat pública, com en la seva vida privada. Del seu naixement el 1895 fins la seva mort el 1978, resseguim la seva trajectòria i la seva relació amb el catalanisme i la història de Catalunya del segle XX.
The present doctoral dissertation aims to study the life of the pro-independence catalan intellectual Josep Maria Batista i Roca, both in his public activity and in his private life. From its birth in 1895 until its death in 1978, we trace his career and his relationship with Catalan nationalism and the history of Catalonia in the 20th century.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

Livres sur le sujet "Conseller Primer"

1

La delegació de funcions del President de la Generalitat : La figura del Conseller Primer. Barcelona : Editorial Mediterrània, 2007.

Trouver le texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
2

Normas ortográficas e morfolóxicas do idioma galego. 15e éd. Real Academia Galega, 1996. http://dx.doi.org/10.32766/rag.133.

Texte intégral
Résumé :
No ano 1982 aprobouse nunha sesión conxunta da Real Academia Galega e do Instituto da Lingua Galega a primeira edición das Normas ortográficas e morfolóxicas da lingua galega. Desde aquela as dúas institucións non cesaron de realizar estudos cada vez mais profundos e documentados sobre a historia e a realidade actual da nosa lingua. A esta altura pareceunos necesario facer un exame pausado do texto normativo que nos levou ao fondo convencemento da súa bondade, da súa solidez científica e da plena validez dos principios que o inspiran. Non obstante, consideramos a conveniencia de realizar pequenas modificacións puntuais, de reforzar algúns dos argumentos e, sobre todo, de cubrir algunhas lagoas que presentaba a versión do ano 1982. O resultado é este texto, revisado, actualizado e ampliado, que foi aprobado polo Consello Científico do Instituto da Lingua Galega o día 11 de novembro de 1994, e pola Real Academia Galega en sesión extraordinaria do día 25 de febreiro de 1995.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
3

Normas ortográficas e morfolóxicas do idioma galego. 17e éd. Real Academia Galega, 2000. http://dx.doi.org/10.32766/rag.150.

Texte intégral
Résumé :
No ano 1982 aprobouse nunha sesión conxunta da Real Academia Galega e do Instituto da Lingua Galega a primeira edición das Normas ortográficas e morfolóxicas da lingua galega. Desde aquela as dúas institucións non cesaron de realizar estudos cada vez mais profundos e documentados sobre a historia e a realidade actual da nosa lingua. A esta altura pareceunos necesario facer un exame pausado do texto normativo que nos levou ao fondo convencemento da súa bondade, da súa solidez científica e da plena validez dos principios que o inspiran. Non obstante, consideramos a conveniencia de realizar pequenas modificacións puntuais, de reforzar algúns dos argumentos e, sobre todo, de cubrir algunhas lagoas que presentaba a versión do ano 1982. O resultado é este texto, revisado, actualizado e ampliado, que foi aprobado polo Consello Científico do Instituto da Lingua Galega o día 11 de novembro de 1994, e pola Real Academia Galega en sesión extraordinaria do día 25 de febreiro de 1995.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
4

Normas ortográficas e morfolóxicas do idioma galego. Real Academia Galega, 1995. http://dx.doi.org/10.32766/rag.126.

Texte intégral
Résumé :
No ano 1982 aprobouse nunha sesión conxunta da Real Academia Galega e do Instituto da Lingua Galega a primeira edición das Normas ortográficas e morfolóxicas da lingua galega. Desde aquela as dúas institucións non cesaron de realizar estudos cada vez mais profundos e documentados sobre a historia e a realidade actual da nosa lingua. A esta altura pareceunos necesario facer un exame pausado do texto normativo que nos levou ao fondo convencemento da súa bondade, da súa solidez científica e da plena validez dos principios que o inspiran. Non obstante, consideramos a conveniencia de realizar pequenas modificacións puntuais, de reforzar algúns dos argumentos e, sobre todo, de cubrir algunhas lagoas que presentaba a versión do ano 1982. O resultado é este texto, revisado, actualizado e ampliado, que foi aprobado polo Consello Científico do Instituto da Lingua Galega o día 11 de novembro de 1994, e pola Real Academia Galega en sesión extraordinaria do día 25 de febreiro de 1995.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
5

López Villar, Cristina, María José Abad et Ana María Neira Pena. Estudo sobre a violencia e acoso sexual na Universidade da Coruña. Servizo de Publicacións da Universidade da Coruña, 2022. http://dx.doi.org/10.17979/spudc.9788497498302.

Texte intégral
Résumé :
A Oficina para a Igualdade de Xénero, adscrita á Vicerreitoría de Igualdade, Cultura e Deporte, foi creada na sesión do Consello de Goberno do 14 de decembro de 2006, polo que leva en funcionamento desde o día 10 de marzo de 2007. Desde a súa creación, a Oficina leva desenvolvendo diferentes iniciativas para cumprir coas súas funcións, entre elas a de sensibilizar e actuar sobre situacións de violencia e acoso sexista. Este documento presenta unha primeira aproximación á dita problemática no contexto da Universidade da Coruña. Preténdese, así, iniciar un novo camiño que reforce outras iniciativas que xa se estaban levando a cabo e xustifica a necesidade do protocolo de acoso que se elaborou no marco do I Plan de igualdade entre mulleres e homes da Universidade da Coruña 2013-2017. O presente estudo céntrase nos diferentes tipos de acoso que poden darse no ámbito universitario: acoso sexual, sexista ou de xénero, acoso por orientación sexual e por identidade ou expresión de xénero. Para coñecer polo miúdo esta situación empregouse unha enquisa e fixéronse grupos de discusión. O obxectivo xeral do estudo é coñecer a prevalencia e as características do acoso no ámbito universitario. O traballo de campo levouse a cabo no curso académico 2020-2021 e dirixiuse a toda a comunidade universitaria, alumnado, persoal da administración e servizos (PAS) e persoal docente (PDI).
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

Chapitres de livres sur le sujet "Conseller Primer"

1

Duarte Montserrat, Ángel. « Dolça Catalunya. Pàtria del meu cor!. Glosas al exilio catalanista de primera hora ». Dans Os exilios ibéricos : unha ollada comparada. Nos 70 anos da fundación do Consello de Galiza. Consello da Cultura Galega, 2017. http://dx.doi.org/10.17075/eioc.2017.011.

Texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

Rapports d'organisations sur le sujet "Conseller Primer"

1

Conxuntura estatística do ámbito cultural. Decembro de 2023. Consello da Cultura Galega, décembre 2023. http://dx.doi.org/10.17075/ceacd.2023.

Texte intégral
Résumé :
Este documento de traballo constitúe a sétima conxuntura estatística do ámbito cultural en Galicia que realiza o Consello da Cultura Galega e vén a dar continuidade a unha serie de informes publicados a partir do primeiro semestre de 2020 co obxectivo de dar conta da evolución do sector.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
2

Barómetro da cultura galega II. Consello da Cultura Galega, mars 2021. http://dx.doi.org/10.17075/bcg.02.2021.

Texte intégral
Résumé :
A presentación deste documento de traballo, o segundo barómetro da cultura galega, engádese a un conxunto de publicacións impulsadas polo Consello da Cultura Galega dende que o 14 de marzo de 2020 se decretou en España o primeiro estado de alarma tras a aparición do virus SARS-CoV-2 e a enfermidade da COVID-19. A situación epidemiolóxica, o avance da crise sanitaria e o confinamento da sociedade tiveron un forte impacto en todos sectores culturais de Galicia e do conxunto de España. Neste contexto, o Consello da Cultura Galega promoveu a elaboración de diversos informes e documentos de traballo, algúns sectoriais e outros de carácter máis extenso, co fin de analizar as consecuencias que estaba a ter a crise no ámbito cultural galego.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
3

Conxuntura estatística do ámbito cultural. Xuño de 2020. Observatorio da Cultura Galega, 2020. http://dx.doi.org/10.17075/ceacx.2020.

Texte intégral
Résumé :
O Consello da Cultura Galega publicou recentemente varios documentos de traballo sectoriais sobre o estado da cultura galega perante a crise da COVID-19. Continuando nesa liña, o presente documento ofrece información sobre todos os indicadores estatísticos dispoñibles sobre o ámbito cultural ata o momento da súa publicación. En primeiro lugar, analízase a situación económica do sector dende comezos do ano 2020 ata a actualidade no que respecta á creación de empresas, os efectos desta crise sanitaria no emprego cultural, as consecuencias desta situación de crise no consumo e comercio de produtos culturais e, por último, examínase a situación do sector da cultura nas contas económicas de Galicia e faise unha prospección baseada nas realizadas para o conxunto da economía galega. Moitos indicadores que se analizan ao longo deste documento de traballo son do primeiro trimestre, polo que o impacto está limitado á segunda quincena de marzo. Cando foi posible, incluíronse datos de abril e maio.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
4

Conxuntura estatística do ámbito cultural. Maio de 2022. Consello da Cultura Galega, mai 2022. http://dx.doi.org/10.17075/ceacm.2022.

Texte intégral
Résumé :
Este informe constitúe a quinta conxuntura estatística do ámbito cultural en Galicia que realiza o Consello da Cultura Galega e ten como obxectivo dar continuidade a unha serie de informes publicados a partir do primeiro semestre de 2020 para dar conta da situación pola que atravesaba o sector cultural galego a raíz da crise da COVID-19. Nesta conxuntura de maio de 2022, ademais de actualizar os datos anteriores como os de creación de empresas, emprego cultural, gasto público en cultura, comercio exterior, IPC, confianza dos consumidores, contabilidade trimestral e gasto das familias, tamén se incorporaron datos novos das distintas fontes estatísticas de cultura que se foron actualizando este ano. Descríbense os datos referentes a museos e coleccións museográficas e aos bens de interese cultural. Tamén se dá información sobre artes escénicas e musicais procedente do Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (INAEM) e dos anuarios da Sociedad General de Autores y Editores (SGAE).Por último, incluíronse datos sobre turismo cultural.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
Nous offrons des réductions sur tous les plans premium pour les auteurs dont les œuvres sont incluses dans des sélections littéraires thématiques. Contactez-nous pour obtenir un code promo unique!

Vers la bibliographie