Literatura académica sobre el tema "Medieval Catalonia"

Resum: Aquest còdex del segle xvi és un aplec de sis textos de procedència diversa ordenats aleatòriament sense cap criteri cronològic. Es tracta d’uns fragments copiats d’altres cròniques medievals que presenta uns interessants punts de contacte amb la Crònica i dietari del capellà d’Alfons el Magnànim, el ms. d.III.2 del Escorial de Martí de Viciana el Vell, avi de l’historiador i el Sumari d’Espanya de Berenguer de Puigpardines. Paraules clau: Història de Catalunya, historiografia, llegendari medieval, cròniques catalanes Abstract: This XVI century codec gathers six texts from varied sources without any chronological criterion. The document consists of extracts copied from other medieval chronicles that links interesting contact points with the Crònica i dietari del capellà d’Alfons el Magnànim, the ms. d.III.2 of El Escorial by Martí de Viciana el Vell – grandparent of the historian – and the Sumari d’Espanya by Berenguer de Puigpardines.Keywords: History of Catalonia, historiography, medieval legendary, Catalan chronicles

This doctoral thesis presents an analysis of the judicial procedure in Catalonia between the years 950 and 1130. Catalan Archives preserve an exceptional number of documents related to justice which thanks to recent and systematic publication are now available for extensive research. Its aim is to analyse the change of legal procedure of a society in the midst of the process of feudalisation. To do so the work introduces a new method of the visualisation that allows for a detailed analysis of legal conflicts: The Wheel of Justice. The main body of the thesis is divided into three chapters that follow the inherent chronological order of court cases: Preludes, Trial and Resolution. In the first the work deals with dimensions - the place and the date as well as the necessary prearrangements for trials. The second part focuses on the trial itself: the composition of the tribunal and its attendees and the dynamics of the courts. This chapter pays special attention to judicial ordeals and duels in the practice of conflict resolution, as well as the abandonment of trials and their political, social and legal significance. Finally, the last chapter addresses new forms of resolution to highlight changes to the system. The thesis aims to provide new insight into the continuities and transformations that took place in Catalonia during this period, and what role the courts and the administrators of justice played as well as how these processes were narrated.
Aquesta tesi doctoral presenta una anàlisi del procediment judicial a Catalunya entre els anys 950 i 1130. Els arxius catalans conserven un nombre excepcional de documents relacionats amb la justícia que gràcies a la publicació recent i sistemàtica ja estan disponibles per a una extensa investigació. El seu objectiu és analitzar el canvi de procediment legal d’una societat en ple procés de feudalització. Per fer-ho, el treball introdueix un nou mètode de visualització que permet fer una anàlisi detallada dels conflictes legals: la roda de la justícia. El cos principal de la tesi es divideix en tres capítols que segueixen l’ordre cronològic inherent dels casos judicials: preludis, judici i resolució. A la primera part, l'obra tracta de les dimensions: el lloc i la data, així com els prolegòmens necessaris per a les proves. La segona part se centra en el judici en si mateix: la composició del tribunal i els seus assistents i la dinàmica dels tribunals. Aquest capítol presta especial atenció a les proves i als duels judicials en la pràctica de la resolució de conflictes, així com a l’abandonament dels processos i la seva importància política, social i jurídica. Finalment, l'últim capítol tracta de noves formes de resolució per ressaltar els canvis al sistema. La tesi pretén donar una nova visió de les continuïtats i transformacions que es van produir a Catalunya durant aquest període, quin paper van tenir els tribunals i els administradors de justícia, així com la manera com es van narrar aquests processos.

Aquesta tesi tracta del problema històric del poder i de la representativitat, situant-lo en la Catalunya del segle XIV com un cas particular de la tradició medieval europea. Aquesta tradició va ser llegida a través dels seus repertoris textuals, desplaçats en el temps fins l’Antiguitat, però presa a l’univers intel·lectual de la Baixa Edat Mitjana. Sota la hipòtesi que l’auctoritas i la potestas coexisteixen en la tensió entre el sobirà i la comunitat, s’enllacen els dos llenguatges que descriuen els llocs d’actuació de cada un d’ells. Aquests llenguatges depenen del vocabulari del dret i de la política, que són meres categories operatives d’una recerca permanent de legitimitat dels vectors que exerceixen el poder medieval. Així es van llegir els discursos d’una trajectòria històrica d’enfortiment de l’autoritat reial i imperial. Al seu costat, romanen els vestigis de la vida en comunitat, en què el problema de la municipalitat i de la participació ciutadana van donar la materialitat al problema de la representativitat popular. Les dues doctrines, de la verticalitat del poder i de l’horitzontalitat del govern inter pares, es troben en els debats aristotèlic-tomistes i després en els franciscans de la Baixa Edat Mitjana. Ells donen les bases discursives i materials del punt de partida interpretatiu que ara es pren per analitzar els expedients de les corts del Principat de Catalunya en el segle XIV. Per la seva banda, el material d’aquestes corts va assimilar tres bases discursives específiques: la gènesi de les institucions tardo-feudals, l’aparició de les formes complexes de municipalitat i el problema de la sobirania del príncep. Les tres van ser tocades pel llenguatge teològic-filosòfic i pel dret romà, i van ser usats al seu torn en diferents ocasions per conferir patrons jeràrquics als vectors que prenien part en l’ordenació estamental de la societat medieval. A les corts generals, que evolucionen en raó de la necessitat de recaptacions més constants per suplir un insuficient patrimoni regi, el príncep busca consolidar aquesta jerarquia per mitjà de la idea teològic-jurídica d’una autoritat pública de la monarquia. En aquest sentit, el dret es presenta com medium d’adaptació dels repertoris arcaics, proporcionant una línia de continuïtat que legitima a les transformacions i a les innovacions del mosaic jurisdiccional del Principat. No obstant això, la imposició de la supremacia d’una autoritat pública es veu frenada per la incapacitat fiscal de la Corona, que recorre amb més freqüència als subsidis graciosos concedits pels estaments a les corts, obligant al rei a sotmetre-se’n als acords constitucionals que elaboraven mesures de contenció a les facultats sobiranes. A poc a poc, el mateix repertori extret del dret comú i de la teologia política, que donava suport a les pretensions del príncep, es va convertint en el substrat d’una doctrina de la representació popular, en la qual la comunitat s’adona de si mateixa i busca la imposició d’una voluntat unànime –aquella del cos místic– sobre les potestats judicials i legislatives del sobirà.
Esta tese trata do problema histórico do poder e da representatividade, situando-o na Catalunha do século XIV como um caso particular da tradição medieval europeia. Essa tradição foi lida através de seus repertórios textuais, deslocados no tempo até a Antiguidade, mas presa ao universo intelectual da Baixa Idade Média. Sob a hipótese de que a auctoritas e a potestas coexistem na tensão entre o soberano e a comunidade, enlaçam-se as linguagens que descrevem os lugares de atuação de cada um deles. Essas linguagens dependem do vocabulário do direito e da política, que são meras categorias operatórias de uma busca permanente de legitimidade dos vetores que exercem o poder histórico. Assim foram lidos os discursos de uma trajetória histórica de fortalecimento da autoridade régia e imperial. A seu lado, permanecem os vestígios da vida em comunidade, em que o problema da municipalidade e da participação citadina deram a materialidade ao problema da representatividade popular. Ambas doutrinas, da verticalidade do poder e da horizontalidade do governo inter pares, encontram-se nos debates aristotélico-tomistas e, logo, nos franciscanos da Baixa Idade Média. Eles dão as bases discursivas e materiais do ponto de partida interpretativo que ora se toma para analisar os expedientes das cortes do Principado da Catalunha, no século XIV. Por seu turno, o material dessas cortes assimilou três bases discursivas específicas: a gênese das instituições tardo-feudais, o aparecimento das formas complexas de municipalidade e o problema da soberania do príncipe. As três foram tocadas pela linguagem teológico-filosófica e pelo direito romano, a sua vez, eles foram usados em diferentes ocasiões para conferir padrões hierárquicos aos vetores no arranjo estamental da sociedade medieval. Nas cortes gerais, que evoluem em razão da necessidade de arrecadações mais constantes para suprir um débil patrimônio régio, o príncipe busca consolidar essa hierarquia por meio da ideia teológico-jurídica da autoridade pública da monarquia. Aí, o direito se apresenta como medium de adaptação de repertórios arcaicos, fornecendo uma ideia de continuidade que legitima as transformações e inovações do mosaico jurisdicional do Principado. Porém, a impostação da supremacia de uma autoridade pública se vê freada pela incapacidade fiscal da Coroa, que recorre com maior frequência aos subsídios graciosos concedidos pelos estamentos nas cortes, obrigando o rei a se submeter aos acordos constitucionais que elaboravam medidas de contenção sobre suas faculdades soberanas. Aos poucos, o mesmo repertório extraído do direito comum e da teologia política, que dava suporte às pretensões do príncipe, vai se tornando o substrato de uma doutrina da representação popular, em que a comunidade se assenhora de si e busca a imposição de uma unânime vontade, a do corpo místico, sobre as potestades judiciais e legislativas do soberano.
This thesis deals with the historical problem of power and representativity, placing it in Catalonia in the fourteenth century as a particular case of medieval European tradition. This some tradition was read through its textual repertoires, relocated in time to Antiquity, but tied to the intellectual universe of the Late Middle Ages. Under the hypothesis that the auctoritas and potestas coexist in the tension between the sovereign and the community, the languages ​​that describe the places of action of each of them are interconnected. These languages ​​depend on the vocabulary of law and politics, which are mere operative categories of a permanent search for legitimacy of the vectors that exercise historical power. Thus were read the discourses of a historical trajectory of consolidation of the regal and imperial authority. At his side remain vestiges of community life, in which the problem of municipality and city participation has given materiality to the problem of popular representation. Both doctrines of the verticality of power and the horizontality of inter pares government are found in the Aristotelian-Thomist debates, and thus in the Franciscans of the Late Middle Ages. They give the discursive and material bases of the interpretive starting point that is sometimes taken to analyse the records of the courts of the Principality of Catalonia in the fourteenth century. For its part, the material of these courts assimilated three specific discursive bases: the genesis of late-feudal institutions, the emergence of complex forms of municipality, and the problem of the sovereignty of the prince. All three were touched by theological-philosophical language and by Roman law; in turn, they were used on different occasions to bestow hierarchical patterns to the contending vectors in the arrangement of the medieval society. The general courts evolved because of the need for more constant tax revenues to supply an insubstantial royal patrimony; meanwhile the prince seeks to consolidate the notion of hierarchical superiority by applying the theological-juridical idea of ​​his public authority. Thus, the law presents itself as a medium for adaptation of archaic repertoires, providing an idea of ​​continuity that legitimates the transformations and innovations of the jurisdictional mosaic of the Principality. However, the imposition of the supremacy of a public authority is hampered by the fiscal incapacity of the Crown; which more frequently resorts to the graceful subsidies granted by the estates in the courts, forcing the king to submit to constitutional agreements that elaborated measures of containment on his faculties sovereign. Progressively, the same repertoire extracted from common law and political theology, which supported the pretensions of the prince, are becoming the substratum for a doctrine of popular representation, in which the community seizes itself and seeks the imposition of a unanimous will of the mystical body, over the judicial and legislative powers of the sovereign.

Diffuse idiopathic skeletal hyperostosis (DISH) is a spondyloarthropathy traditionally defined as having spinal and extra-spinal manifestations. However its diagnostic criteria only allow the identification of advanced DISH and there is little consensus regarding the extra-spinal enthesopathies. In this project, individuals with DISH from the WM Bass Donated Skeletal Collection were analysed to investigate the pathogenesis of DISH and archaeological English and Catalan samples (3rd–18th century AD) were studied to investigate how diet might have influenced the development of DISH. From the individuals from the Bass Collection, isolated vertical lesions representing the early stages of DISH (‘early DISH’) were identified. Both sample sets showed that the presence of extra-spinal manifestations varies significantly between individuals and that discarthrosis and DISH can co-exist in the same individual. In all archaeological samples, the prevalence of DISH was significantly higher in males and older individuals showed a higher prevalence of DISH. In both regions, the prevalence of DISH was the lowest in the Roman samples, the highest in the early medieval ones and intermediate in the late medieval samples. While when using documentary resources and archaeological data, it was hypothesised that the prevalence of DISH in the English and Catalan samples might have been different, the results show no significant differences even if English samples tend to show higher prevalence of DISH than the Catalan samples. This possibly suggests that the development of DISH depends on a combination of dietary habits and, possibly, genetic predisposition might influence the development of DISH. The individuals from the Bass Collection showed high prevalence of metabolic and cardiovascular conditions. In contrast, no association was found between DISH and rich-diet associated conditions (e.g. carious lesions and gout) or deficiency-related conditions (e.g. scurvy, healed rickets).
Institute of Life Sciences Research from the University of Bradford

L'estudi es proposa una visió de la vida quotidiana dels veïns de les viles de Mataró, d'Argentona i d'Òrrius, des de mitjans del segle XIV a finals del segle XV, partint de tres aspectes fonamentals per explicar-ho: la senyoria i els drets dominicals, el poblament i la societat. El primer capítol comença amb una breu introducció a la demografia de les tres parròquies que ha permès veure com Mataró augmentava molt la seva població en contrast amb Argentona i Òrrius on decreix lleugerament. S’ennumeren totes les senyories que hi havia, constatant una gran fragmentació senyorial pel que fa a la senyoria territorial, no la jurisdiccional que estava en mans dels castells respectius. La servitud i els mals usos, ens servirà per endinsar-nos en els remences, que sembla que representaven poc menys de la meitat dels habitants del territori durant la segona meitat del segle XIV. La senyoria comportava una sèrie d'exaccions i impostos senyorials, d'entre les quals destaca el lluïsme, el delme o el lloçol. Els censos emfitèutics era un altre de les rendes que es pagaven, principalment en espècie, malgrat que a mesura que anava avançant el segle XIV i el XV molts es van convertir en diner. Es tracten els destrets senyorials, els principals dels quals eren els molins i les ferreries, però també les escrivanies, el forn, el mercat, especialment important i dinàmic a Mataró, la carnisseria, i la pesca. Al territori, la totalitat del quatre molins d’aigua documentats es trobaven a la conca de la Riera d’Argentona. A Mataró, amb poca aigua, es va optar per construir un molí de vent a mitjan segle XV. Tot aquest territori estava poblat, bàsicament, de masos, sobretot a Argentona i a Òrrius. En canvi, Mataró va anar evolucionant, amb un poblament dispers predominant fins ben entrada la segona meitat del segle XIV, per acabar amb una gran majoria de focs "urbans" a finals del segle XV. Després de mitjans del segle XIV detectem un augment molt significatiu de les vendes de masos en detriment de la construcció de masies de nova planta. Els masos rònecs és un dels aspectes que hem pogut documentar més bé, i que dóna testimoni del que va representar el fenomen per al territori. Molts masos restaren abandonats abans de mitjans segle XIV, per bé que el seu procés d'enrunament s'aniria allargant, depenent dels casos, fins ben entrat el segle XV. Molts pagesos els van incorporar al seu patrimoni mitjançant compra o establiment, evidentment en condicions molt avantatjoses per part dels senyors. Pel que fa als preus dels masos, molt variables, sembla que tenien com a factor més determinant les càrregues que satisfeien en detriment del seu estat físic. L'estudi també confirma que els masos sovint tenien terres sota domini de diferents senyories, alhora que aquestes terres estaven molt fragmentades pel territori, documentant-se masos d'Argentona que tenien terres fins a set quilòmetres de la masia. La darrera part del capítol la dediquem al poblament agrupat, força destacat a Mataró, amb un gran impuls a finals del segle XIV i durant gran part del segle XV, amb la plaça del mercat com a eix central, amb el pou i forns comunals, les carnisseries i les botigues porticades. El darrer capítol es centra bàsicament en la família, en dos aspectes: el matrimoni i la mort. Veurem les estratègies matrimonials, on els cònjuges sovint trobaven la parella en la població d’origen o en la comarca, què representava la llegítima, i sobretot, què valia un dot. Un dels aspectes que permet conèixer millor l'entorn religiós del testador són els llegats religiosos, amb la qual cosa podem endinsar-nos en les esglésies i capelles de cada parròquia i conèixer, entre d'altres, els seus altars. Els llegats familiars ens apropen al seu entorn familiar. Clourem amb el paper i la importància de l'hereu o la pubilla i amb la clàusula final: l'hereu universal.
The purpose of this thesis/research is to have a vision of the residents’ routine life in Mataró, Argentona and Òrrius, from mid XIV century till end of XV Century. This research is based in three fundamental facts to explain it: the manor, the population and the society. The demography has allowed us to see how Mataró was rapidly increasing its population against Argentona and Òrrius where it was declining. We have documented a high amount of territorial manors, being the jurisdictional manors in hands of their own castles. During the second half of XIV Century, the "remences" (servile people) represented half of the territory’s population. The manor implied some sort of rights and for the payment of taxes. The census where paid mainly in kind, although, while years were passing by, this will turn into money. Among the manors rights we emphasize the mills and iron mongeries, but also the scribes, stoves, markets and meat shops. All the territory was populated, mainly with farms. Mataró since the second half of XVI Century, have experimented an urban growth surrounding the market square where it was located the water well, the communal stoves, the meat shops and the arcade stores. Some of the facts we have been able to document properly are the abandoned farms, which started on the XIII Century. Many farmers have taken the farms to their heritage buying them either through establishment which were always under advantageous conditions for the sirs. The farms usually have lands under the dominion of various manors and were fragmented around the territory, sometimes without territorial continuity. The last chapter is mainly based on the family, in two important facts: marriage and death. We've studied the dowry and the territorial origins of the consorts and spouses. Thanks to the will/testament we know about the religious environment of the testators being able to going deeper among the churches and chapels of each parish and acknowledge the altars. The family legacy is taking us closer to the family core. This research ends explaining the role and the relevance of the male heirs and the 'pubillas' (the female version of the male heir, the eldest daughter) and with the last review: the universal heir.

Aquesta tesi ha estat realitzada partint d'un treball de camp que ressegueix tots els indrets de l'antic poble de les Corts —avui districte de la ciutat de Barcelona— tot deixant constància del que havia estat i del que és en els moments actuals el barri. S’estudien les vessants urbanístiques, artístiques i testimonials al llarg de la seva història: des de la Torre Rodona —construïda al segle X— fins a l’actualitat. L'objectiu d'aquest treball d’investigació emana de la voluntat per deixar constància dels inicis que van configurar el naixement del poble de les Corts. Parteix de l’estudi de les masies disseminades per tot el pla —ubicades en gran part entre les rieres de Magòria i Blanca i el Torrent dels Morts—, fet que permet aprofundir en els seus orígens i la seva influència en el caràcter propi del veïnat (des de les famílies més senzilles a les més significatives). Passa, a més, per l’estudi exhaustiu d’altres indrets i edificis rellevants en el poble de les Corts. Des de casals o palauets ubicats en carrers que avui, desgraciadament, ja no hi són, a edificis religiosos, monestirs, espais culturals, centres assistencials, educatius i de lleure, i especialment, el gran conjunt d’indústries i tallers que es van instal·lar a les Corts. A banda dels continguts principals esmentats també es relacionen mobiliaris i estris necessaris utilitzats a finals del segle XIX i començament del segle XX com els existents en el museu del Monestir de Pedralbes i estudis d’entitats emblemàtiques de l’època com l'Institut frenopàtic Dolsa, la Presó de les Dones de les Corts, la Maternitat o els asils de Sant Rafael i Sant Joan de Déu, així com la parròquia de l’església del Remei de les Corts o centres culturals i de lleure rellevants. El seu estudi ha sigut possible gràcies a l’accés a fotografies antigues i actuals d’arxiu, així com als testimonis vivents de persones nascudes abans de l'any 1936 i que encara viuen al barri, a les quals donem les més sinceres gràcies per l'atenció en obrir les portes de casa seva i poder entrar en els arxius i col·leccions particulars de documents i altres referents que acrediten tota la documentació exposada. En conclusió, aquesta tesi pretén iniciar un estudi a fons de l’evolució del territori de les Corts mitjançant els testimonis orals així com investigacions d’arxiu que permetin aprofundir en l'urbanisme, l'arquitectura, el lleure, la cultura, els oficis i la indústria que han existit al poble de les Corts des de l’època medieval fins a l’actualitat.
This thesis has arisen from fieldwork intended to track all landmarks in the old village of les Corts, district of present-day Barcelona. Its aim to state what was, has been and is today’s neighbourhood. City planning, art and testimonies throughout the town’s history are studied. From 10th century Torre Rodona to present day. The aim of this research is to state the conditions of the birth of les Corts. It begins with the study of the spread-out masies, mainly located between Riera de Magòria and Riera Blanca and the Torrent dels Morts. This makes for an in-depth analysis of the town’s origins and the idiosyncrasies of its peoples and families. This investigation also analyses other significant locations and landmarks such as cultural centres and small palaces located in streets now sadly gone, as well as hospices and religious, educational and leisure institutions. Special attention is put on industries and workshops that set up in town. In addition to the aforementioned, this investigation features analyses of furniture and tools used between the end of the 19th century and the beginning of the 20th, such as the ones stored in the Monestir de Pedralbes museum, as well as studies of other significant institutions of that time such as the Dolsa asylum, the women’s prison, the Maternitat hospital, the Sant Rafael and Sant Joan de Déu shelters, as well as the Remei parish and other important leisure and cultural centres. This research has been made possible through access to old archive photographs as well as to living testimonials of people still living in the neighbourhood who were born before 1936. To all of them we sincerely thank for opening the doors to their homes and letting us access their archives and files, which credit all the research. All in all, this thesis aims to start an in-depth study of the evolution of the land in les Corts through oral testimonies, as well as archive research that will help broaden knowledge on city planning, architecture, leisure, culture, craftsmanship and industry that have existed in les Corts from medieval times until present day.

Pere III of Catalonia (1319-1387) began his reign in 1336. As count-king, he reigned over Aragon, Catalonia, and Valencia. The Chronicle of Pere III of Catalonia covers the years 1319-1369, fifty years of a nearly seventy year life. Pere wrote this chronicle in collaboration with his chancery office. Bernat Descoll was the main contributor from the chancery, and he consulted with the king as he wrote it. The chronicle reflects spiritual justifications for actions that occurred during Pere's reign, such as his conflict with the Uniòns of Aragon and Valencia, as well as his conflict with Pedro I of Castile. In the prologue to the chronicle, Pere compares both himself and Catalonia to several events in the reign of King David of Israel. References to Biblical kings are not featured in the rest of the chronicle; however, there are many general spiritual references to God. It is my contention that Pere chose to emulate David because David was a highly respected Biblical king, as well as the fact that David's history as a warrior could be used to spiritually justify the military actions of Pere. I will seek to prove this by reviewing ancient and medieval interpretations of David's reign, and by analyzing both the representations of David in the prologue and Pere's religious references in the main text of the chronicle. This study shows that Pere used the idea of King David in an aberrant way to serve his own purposes. Prior to Pere's usage, David typically served as an example of a humble, righteous, servant king in political and theological works, not the righteous warrior king that Pere co-opts to justify his reign.

Avui dia el debat historiogràfic sobre la formació del feudalisme a Catalunya bascula entre el model rupturista de Pierre Bonnassie i el model continuista de Gaspar Feliu. El nivell de coneixements actual no permet encara posicionar-se clarament en un sentit o en un altre. Així, doncs, es continua acceptant, no sense matisos, que a les terres de la frontera del comtat de Barcelona, després d’una tendència depressiva multisecular, tot canvia quan al segle X esdevé un territori cobejat per les elits comtals. En relació amb aquest desig de posseir la terra, aquesta tesi explora a petita escala les decisions preses l’endemà de la conquesta a l’hora de determinar la mida dels termes castrals, d’ executar l’atermenament del sòl, de seleccionar el tipus de sòl atermenat i de triar el nombre d’assentaments per terme, així com les constants d’implantació dels castells i de les esglésies. L’objectiu d’aquesta anàlisi és conèixer el tipus d’ articulació que es produeix, d’una banda entre les preexistències del territori, i els castells i les esglésies de l ’altra. En altres paraules, es pretenen aconseguir proves de fins a quin punt aquestes decisions són fruit només de l’atzar o si bé ja estan determinades. És a dir, condicionades només per una manera de fer gravada en el subconscient en forma d’idees tipus que s’adapten als condicionants del territori, o bé de models que s’apliquen independentment d’aquests condicionants. En definitiva, aquesta tesi aspira a precisar la naturalesa de l’escenari en el qual les elits comtals imposen un nou ordre social i polític per a garantir continuar canalitzant les rendes de la terra.
Nowadays the historiographical debate on the formation of feudalism in Catalonia fluctuates between the Pierre Bonnassie’s breaking model and Gaspar Feliu’s continuity model. The present level of knowledge does not yet allow for a clear positioning one way or another. Thus, we still accept, not without nuances, that everything changes when, in the 10th Century, the county of Barcelona borderland, after several centuries of depressive tendency, becomes a land coveted by count elites. Related to the desire to own the land, this thesis explores in its own small scale the decisions made the day after the conquest in determining the size of castral boundaries, the execution of land demarcation, the selection of the type of bordered land and the choice of the number of settlements per boundary, as well as the constants of introduction of castles and churches. The aim of this analysis is to find out the kind of relationship that occurs on the one hand between the pre- existing ones in the land, and castles and churches on the other hand. In other words, the goal is to obtain evidence about the extent to which these decisions are the result of simple chance or if they have already been determined, that is to say, conditioned only by behaviours engraved in the subconscious under the form of archetypal ideas adapted to the territory conditions, or else models that are applied regardless of these conditions. In short, this thesis aims to clarify the nature of the scenario in which count elites impose a new social and political order to ensure their continued channelled income from the land revenues.

O claustro do mosteiro beneditino de Sant Benet de Bages, na Catalunha espanhola, é caracterizado pela grande quantidade e diversidade de elementos ornamentais esculpidos em seus capitéis, o que é um importante indício de como a ornamentação se constituía em tanto que instância fundamental para a estética medieval. No entanto, até hoje poucas pesquisas foram realizadas sobre este claustro, o que é revelador da pouca atenção dada pela historiografia da arte tradicional ao tema da ornamentação. De modo geral, as imagens medievais mais valorizadas enquanto objeto de estudo são as historiadas. Isso em muito se deve à supervalorização da ideia de Bíblia dos iletrados, em detrimento de uma análise mais profunda sobre a presença estrutural e da complexidade dos diversos elementos que compõem as imagens, dentre os quais, os elementos ornamentais. Os trabalhos existentes sobre o tema da ornamentação e sua presença nas imagens medievais são, com poucas exceções, superficiais, procurando categorizações estilísticas e raízes filológicas. Uma das exceções é a obra do medievalista e teórico da arte francês Jean-Claude Bonne, principal marco teórico de nossa pesquisa, e que cunhou os conceitos de ornamental e ornamentalidade. A partir destas noções é que nos dedicamos ao estudo do claustro de Sant Benet de Bages, considerando os papéis estruturantes da ornamentação na economia imagética medieval e a diversidade de funções que ela pode adquirir, relacionando-a ao contexto sócio-histórico onde foi produzida.
The cloister of the Benedictine monastery of Sant Benet de Bages, in the Spanish Catalonia, has a large number and diversity of ornamental elements in its capitals, what sets us a fertile field of study. The few studies on this cloister indicate little attention by art historians to ornamentation, generally engaged in studying the historiated images. This is greatly due to the overemphasis of the idea of images as a \"Bible of the illiterate\", at the expense of a deeper analysis on the structural presence and complexity of the various elements that compose the images, among which, the ornamental elements. The existing papers on the subject of ornamentation and its presence in medieval images are generally superficial, limited to studies for stylistic categorizations, occupying a marginal place because they are supposed to be additional and unnecessary elements. At Sant Benet de Bages, like some other Romanesque cloisters, the amount of ornamental capitals exceeds that of historiated, which reveals the possibility of ornamentation to constitute a critical field to the aesthetic functioning of medieval art. This research aims to study such elements present in the cloister considering their structuring aspects in medieval imagetic economy, and the diversity of functions that can carry the concepts of \"ornemental\" and \"ornementalité\", proposed by the medievalist and French art theorist Jean-Claude Bonne, opening new possibilities for their study.

La present tesi doctoral proposa una aproximació innovadora al paisatge monàstic dels comtats catalans dels segles IX i X a través de dos nivells de detall ben diferenciats. En primer lloc, es planteja un estudi de caràcter més general que, partint de la identificació de tots els monestirs que s’hi poden documentar, crea una cartografia completa del fenomen monàstic sobre la qual analitzar la seva distribució espacial, els paral·lels que s’hi detecten i els diversos models de comportament que s’hi poden distingir. En segon lloc, es proposa un estudi minuciós de tres paisatges concrets, tots ells amb una elevada concentració de monestirs, per tal de precisar com aquests centres es relacionaren amb el seu entorn físic i social, transformant-lo de manera evident, però, alhora, veient-se profundament condicionats per ell. Així s’aconsegueix donar una visió holística i integral del fet monàstic que permet entendre millor el perquè de la ràpida proliferació de cenobis al llarg dels segles IX i X, així com el complex rol que jugaren en l’articulació social, política, econòmica i religiosa dels comtats catalans.
This doctoral thesis proposes an innovative approach to the monastic landscape of the Catalan counties in the 9th and 10th centuries using two clearly-differentiated levels of detail. Firstly, a study of a more general nature is undertaken, starting by identifying all the monasteries that can be documented, to create a comprehensive cartography of the monastic phenomenon with which to analyse its spatial distribution, the parallels to be detected and the different models of behaviour that can be distinguished. Secondly, a meticulous study of three specific landscapes with a high concentration of monasteries is undertaken, all with the aim of establishing just how these centres interacted with their physical and social settings, clearly transforming them but at the same time being profoundly conditioned by them. This gives a comprehensive, holistic view of the monastic phenomenon to allow a better understanding of the reasons for the rapid proliferation of sites in the 9th and 10th centuries, as well as the complex role
La presente tesis doctoral propone una aproximación innovadora al paisaje monástico de los condados catalanes de los siglos IX y X mediante dos niveles de detalle bien diferenciados. En primer lugar, se plantea un estudio de carácter más general que, partiendo de la identificación de todos los monasterios que se pueden documentar en ese territorio, crea una cartografía completa del fenómeno monástico sobre la cual analizar su distribución espacial, los paralelos que se detectan en ella y los diversos modelos de comportamiento que se pueden distinguir. En segundo lugar, se propone un estudio más minucioso de tres paisajes concretos, todos ellos con una elevada concentración de monasterios, para precisar cómo estos centros se relacionaron con su entorno físico y social, transformándolo de forma evidente, pero, a su vez, viéndose profundamente condicionados por él. De esta manera se consigue dar una visión holística e integral del monacato que permite entender mejor el porqué de la rápida proliferación de cenobios a lo largo de los siglos IX y X, así como el papel tan complejo que jugaron en la articulación social, política, económica y religiosa de los condados catalanes.

The range of textiles available in markets across the western Mediterranean expanded significantly during the thirteenth century. Cloth retailers, or drapers, constituted a fundamental link between merchants and consumers, using a network of local markets with specific spaces for selling cloth. They were able to sell a wide range of commodities, including Flemish and French woollens, to satisfy a growing demand. Between 1250 and 1350, there were also tailors almost everywhere, some at the permanent service of an aristocratic court, such as the kings of Aragon, but most of them worked as independent entrepreneurs offering their services in exchange for specific payments. Therefore both drapers and tailors formed small partnerships and frequently used credit in order to reach all levels of medieval society.

This study analyses the names of places and people of diverse origins collected from the documents which outline the territory from the mouth of the river Ebro (running into the sea) in Catalonia, and the adjacent part of the Aragon strip. These place names and anthroponyms are based on Latin onomastics, influenced by the Arabization of the Iberian Peninsula which occurred in the eighth century and the subsequent cultural and linguistic Catalanization. It is possible to observe that the primitive Latin element is evident in names of Mozarabic origin, and that there are many Arab, and some Hebrew elements, which are the result of the presence of these two cultures during the Middle Ages in our territory. The Catalan element – which makes up the majority – comes from the medieval Christian repopulation carried out during the reign of Count Ramon Berenguer IV in the mid-twelfth century. It should be noted that, with Catalan, some elements of the pre-Roman substrate and Germanic superstrate were also introduced into the proper names.