Jané, Oscar. "Controlar la frontera en Cataluña. Fortificar y dominar el espacio en la época moderna". Vínculos de Historia Revista del Departamento de Historia de la Universidad de Castilla-La Mancha, n.º 11 (22 de junio de 2022): 170–88. http://dx.doi.org/10.18239/vdh_2022.11.07.
Resumen
El texto aborda la evolución del análisis historiográfico que se ha llevado a cabo sobre la Cataluña moderna entre finales del siglo XVI y principios del XVIII. Aunque la frontera moderna de Cataluña puede ser múltiple, nos centramos esencialmente en aquella que va desde el Valle de Arán hasta el Mediterráneo. El texto abre con una primera reflexión sobre el camino hacia el cambio de modelo, luego evoca los efectos de las guerras con Francia, con algunos ejemplos concretos, como el de Cerdaña, y, por último, expone la realidad percibida y llevada a cabo con la nueva “fortificación” de la frontera catalana a finales del siglo XVII, cuando el control de Francia se hace evidente. Palabras clave: Frontera, fronterización, fortificaciónTopónimos: Francia, España, Cataluña,Período: época moderna ABSTRACTThe text addresses the evolution of the historiographical analysis that of modern Catalonia between the end of the 16th and the beginning of the 18th century. Although the modern border of Catalonia may be multiple, the focus will essentially be upon the border that runs from the Arán Valley to the Mediterranean. The text opens with an initial reflection on the path towards a change of model, before evoking the effects of the wars with France, with some specific examples, such as that of Cerdanya, and finally presenting the reality perceived and manifested with the new “fortification” of the Catalan border at the end of the 17th century, when French control became evident. Keywords: Border, bordering, fortificationPlace names: France, Spain, CataloniaPeriod: modern era REFERENCIASAyats, A., Louis XIV et les Pyrénées catalanes de 1659 à 1681. Frontière politique et frontières militaires, Trabucaire, Canet, 2002.Bély, L., “La representación de la frontera en las diplomacias durante la Época Moderna”, Manuscrits, 26, (2008), pp. 35-51.— “Westphalie, Pyrénées, Utrecht: trois traités pour redessiner l'Europe”, en O. Jané (ed.), Del Tractat dels Pirineus a l'Europa del segle XXI: un model en construcció, Museu d'Història de Catalunya-Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2010, pp. 13-21.Bourret, C., Les Pyrénées centrales du ixe au xixe siècle. La formation progressive d’une frontière, Pyrégraph, Aspet, 1995.Brunet, S., Les prêtres des montagnes. La vie, la mort, la foi dans les Pyrénées centrales sous l'Ancien Régime (Val d'Aran et diocèse de Comminges), PyréGraph, Aspet, 2001.Cámara, A., Fortificación y ciudad en los reinos de Felipe II, ed. NEREA, Madrid, 1998.Camiade, M., Genís, M.T. y Lacombe-Massot, J.-P., “Les mirades en el territori: les fortificacions al massís de l’Albera, el vessant més oriental dels Pirineus”, en Fronteres: una visió des de l'Empordà, Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 2011, pp. 491-502.Caner, P. y Vilar, L., “Castells i cases fortificades de Calonge”, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 23, (1976), pp. 279-320.Capponi, N., “Le strade dell’ invasore. Strategia, fortezze e sistema difensivi nella Toscana dei secoli XVI-XVII”, en Frontiere e fortificazioni di frontera, Edizioni Firenze, Florencia, 2001, pp. 147-164.Carrió Arumí, J., “La política militar hispànica i la persecució de bandolers a Catalunya en els segles XVI-XVII”, Recerques: història, economia, cultura, 69, (2014), pp. 99-130.— Catalunya en l’estructura militar de la Monarquia Hispànica (1556-1640). Tres aspectes: les fortificacions, els soldats i els allotjaments, Tesis doctoral, UB, Barcelona, 2008.Casals, A., “Estructura defensiva de Catalunya a la primera meitat del segle XVI: els comtats de Rosselló i Cerdanya”, en El poder real de la Corona de Aragón: (siglos XIV-XVI),Gobierno de Aragón, Zaragoza, 1996, pp. 83-94.Colás Latorre, G. y Salas Ausens, J. A., Aragón en el siglo XVI. Alteraciones sociales y conflictos políticos, Universidad de Zaragoza, Zaragoza, 1982.Conesa, M., D’herbe, de terre et de sang: La Cerdagne du XIVe au XIXe siècle, Presses universitaires de Perpignan, Perpiñán, 2018.Cornette, J., Le roi de guerre. Essai sur la souveraineté dans la France du Grand Siècle, Editions Payot Rivages, París, 2000, p. 43Cortada, L., Estructures territorials, urbanisme i arquitectura poliorcètics a la Catalunya preindustrial, IEC, Barcelona, 1998, 2 vols.Díaz Capmany, C., “La construcció de la plaça forta de Sant Ferran a Figueres”, AIEE, 36, (2003), pp. 265-295.Dubost, J.-F., “Absolutisme et centralisation en Languedoc au XVIIe siècle (1620-1690)”, Revue d’histoire moderne et contemporaine, 37-3, (1990), pp. 369-397.Dubost, J.-F.y Sahlins, P., Et si on faisait payer les étrangers? Louis XIV. Les immigrés et quelques autres, Flammarion, París, 1999.Espino López, A., Cataluña durante el reinado de Carlos II: política y guerra en la frontera catalana, 1679-1697, Monografies Manuscrits, Bellaterra, 1999.— Las guerras de Cataluña. El Teatro de Marte, 1652-1714, Edaf, Madrid, 2014.— “Entre Francia y España. Conflicto político y defensa hispánica de la frontera en la Cerdaña, 1659-1672”, Hispania, vol. LXXVII, 257, (2017), pp. 705-733.— La Cerdaña en armas. Conflicto e identidad en la frontera catalana, 1637-1714, Ed. Milenio, Lleida, 2017.— Fronteras de la monarquía. Guerra y decadencia en tiempos de Carlos II, Ed. Milenio, Lleida, 2019.— “La nueva frontera militar en la Cerdaña. Las defensas de Puigcerdà (1659-1683)”, Chronica Nova, 47, (2021), pp. 213-242.Espino López, A. y Jané Checa, O. (eds.), Guerra, frontera i identitats, Ed. Afers, Catarroja-Barcelona, 2015.Estanyol, V., El pactisme en guerra (L'organització militar catalana als inicis de la guerra de separació, 1640-1642), Ed. Dalmau, Barcelona, 1999.Ferrier-Caverivière, N., “La guerre dans la littérature française de 1672 à 1715”, en Guerre et pouvoir en Europe au XVIIe siècle, H. Veyrier, Saint-Etienne, 1991, pp. 105-128.Gascón, J., Alzar banderas contra su rey. La rebelión aragonesa de 1591 contra Felipe II, Prensas Universitarias de Zaragoza, Zaragoza, 2010.Gil Pujol, X., De las alteraciones a la estabilidad. Corona, fueros y política en el Reino de Aragón, 1585-1648, Universitat de Barcelona, Barcelona, 1989.Jané Checa, O., Catalunya i França al segle XVII. Identitats, contraidentitats i ideologies a l’època moderna (1640-1700), Afers, Catarroja, 2006.— La identitat de la frontera pirinenca. Efectes socials i polítics al nord de Catalunya des de la creació de Montlluís (1677-1698), Diputació de Girona, Girona, 2008.— Catalunya sense Espanya. Ramon Trobat, ideologia i catalanitat a l’empara de França, Ed. Afers, Catarroja-Barcelona, 2009.— “The boundaries between France and Spain in the Catalan Pyrenees: Elements for the construction and invention of borders”, en K. Stoklosa G. Besier (eds.), European Border Regions in Comparison: Overcoming Nationalistic Aspects or Re-Nationalization?, Routledge, New York-Oxford, 2014, pp. 39-57La Fuente, P. de, “La fortificació del litoral cadaquesenc al segle XVI”, Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 34, (2001), pp. 379-400.— “Anàlisi d’alguns aspectes sobre la concepció teòrica del projecte del castell de Sant Ferran”, Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 29, (1996), pp. 177-190.— La ciudad como problema militar: Perpiñán y los ingenieros de la monarquía española (ss. XVI-XVII), Tesis Doctoral, UNED, Madrid, 1995 (publicada por el Ministerio de Defensa en 1999).Macías Cordero, N., Tiburzio Spannocchi: su contribución a la fortificación aragonesa, TFG-Arquitectura, UPM, 2020.Martí Escayol, M. A. y Espino López, A., Catalunya abans de la Guerra de Successió: Ambrosi Borsano i la creació d'una nova frontera militar, 1659-1700, Ed. Afers, Catarroja-Barcelona, 2013.Martínez Latorre, D., Giovan Battista Calvi, ingeniero de las fortificaciones de Carlos V y Felipe II (1552-1565), Tesis Doctoral, Ministerio de Defensa, Barcelona, 2002.Muchembled, R., Le temps des supplices. De l’obéissance sous les rois absolus. XVe-XVIIIe siècles, Armand Colin, París, 1992.Nordman, D., Frontières de France, de l’espace au territoire (xvie-xixe siècles), Gallimard, París, 1998.— “La frontera: teories i lògiques territorials a França (segles XVI-XVIII), Manuscrits, 26, (2008), pp. 21-33.Paillissé, M.-A., Mont-Louis place forte et nouvelle (1679-1740), Mémoire de maîtrise, Université Paul-Valéry, Montpellier, 1982.Pernot, J.-F., “Guerre de siège et places fortes”, Guerre et pouvoir en Europe au XVIIe siècle, H. Veyrier, Kronos, Saint-Etienne, 1991, pp.129-150.Peytaví, J., “Salses”, en A. Catafau (ed.), Les celleres et la naissance du village en Roussillon (Xe-XVe siècles), Presses Universitaires de Perpignan, Perpiñán, 2014, pp. 591-601.Porras Gil, C., La organización defensiva española en los siglos XVI-XVII desde el río Eo hasta el Valle de Arán, Publicaciones Universidad de Valladolid, Salamanca, 1995.Poujade, P., Une vallée frontière dans le Grand siècle. Le Val d’Aran entre deux monarchies, Pyrégraph, Aspet, 1998.— “Comunicació i divisió a la frontera septentrional de Catalunya entre els segles XV i XVIII”, Catalan Historical Review, 11, (2018), pp. 137-149.Sahlins, P., Boundaries: the making of France and Spain in the Pyrenees, University of California Press, Berkeley, 1989.Sancho, M., “Apunts per una arqueologia dels castells i fortificacions pre-feudals a l’Alt Pirineu (Urgell, Pallars i Ribagorça), segles VI-X”, Treballs d’Arqueologia, 22, (2018), pp. 5-28.Sanllehy, M.A., “Le Val d’Aran: la frontière et les frontières (XVII et XVIIIe siècles)”, en Pays pyrénéens et Pouvoirs centraux (XVIe-XXe s.), Actes du Colloque International de Foix, Association des Amis des Archives de l’Ariège, Foix, 1993, pp. 467-478.— Comunitats, veïns i arrendataris a la Val d'Aran (S. XVII-XVIII), Garsineu, Tremp, 2 vols., 2007.Sanz Camañes, P., “Fronteras, poder y milicia en la España Moderna. Consecuencias de la administración militar en las poblaciones de la frontera catalano-aragonesa durante la Guerra de Secesión Catalana (1640-1652)”, Manuscrits, 26, (2008), pp. 53-77.— Estrategias de poder y guerra de frontera. Aragón en la Guerra de Secesión catalana (1640-1652), CEMCM, Huesca, 2001.Simon, E. y Obiols, L. (eds.), La Cerdanya de 1603: El Tractat del comtat de Cerdanya de Joan Trigall, Anem Editors, Andorra, 2020.Stopani, A., La production des frontières. Etat et communautés en Toscane (XVIe-XVIIe siècles), École Française de Rome, Roma, 2008.Takayanagi, S., “On projects of citadels in four spanish cities by Tiburzio Spannocchi”, Journal of Architecture and Planning, 81-719, (2016), pp. 225-235.Vivar Lombarte, G., “La fortificació de Catalunya: la introducció de les noves teories europees sobre el bastió (1675-1733)”, Pedralbes, 18-2, (1998), pp. 539-547.