Literatura académica sobre el tema "Industrie de l’alumine"

Le présent article examine le rôle joué par différents facteurs géologiques, historiques et politiques pour modeler l’évolution de l’industrie de l’aluminium en Russie. Il se concentre sur l’évolution de cette industrie dans la période post-soviétique, après la privatisation des entreprises publiques par un groupe d’industriels russes qui ont réussi à consolider leurs actifs en 2007, en créant UC Rusal qui contrôle pratiquement 100 % de la production d’aluminium en Russie. Le processus de consolidation de cette industrie a également été fortement influencé par les évolutions du marché en Russie et dans le monde. La chute de la demande en aluminium en Russie lors de la période post-soviétique a forcé les producteurs russes à pénétrer le marché mondial et à créer une entreprise verticalement intégrée qui contrôle toutes les étapes de la production d’aluminium. Un accès limité aux matières premières en Russie et le besoin d’importer l’alumine constituent le principal défi auquel s’est confronté le secteur. Pour opérer à la fois en Russie et sur le marché mondial, les propriétaires des actifs d’aluminium ont dû s’adapter, non seulement aux conditions mouvantes du marché avec la croissance chinoise, mais aussi à un changement du contexte politique en Russie et dans le monde.

David A. Sousa, un prestigiós assessor internacional en neurociència aplicada a l’educació, ens ofereix, a través d’un llenguatge pla i un format i estil senzill, una obra que actua com a pont d’unió entre la neurociència i l’educació per tal de que tant docents com el públic en general interessat en l’àmbit educatiu pugui seguir innovant pedagògicament.Lluny de ser un manual destinat a experts de les reaccions nervioses, es tracta d’una aproximació al funcionament i comportament del cervell per tal de que el lector pugui entendre aspectes com, per exemple, la rellevància que tenen la curiositat, la interacció activa i dinàmica o l’emoció en l’adquisició de nous coneixements i, en definitiva, en l’aprenentatge. Per aconseguir-ho, el llibre proporciona al lector una àmplia panoràmica de les possibles aplicacions de la neurociència en l’educació a través d’una combinació binària de teoria i d’estratègies didàctiques diverses.Com bé argumenta Sousa, així com els set autors que participen en l’elaboració del llibre, per tal de millorar els procediments didàctics i d’aprenentatge, els agents educatius requereixen, almenys, un coneixement bàsic sobre com aprèn el cervell, com processa la informació, com controla els estats conductuals i les emocions o com de fràgil pot arribar a ser quan rep certs estímuls tals com l’estrès.Sens dubte, els centres educatius i les metodologies didàctiques es troben en un canvi continu. No obstant, aquest canvi no s’està produint a una velocitat suficient. Es requereixen innovacions pedagògiques inspirades en teories neurocientífiques avalades per tal de que les necessitats de l’alumnat i el que actualment ofereix el sistema educatiu es trobi en equilibri. Un clar exemple d’aquesta manca de sintonia es troba en l’actitud d’un important número de discents, els quals consideren que l’escola es un espai avorrit i, fins i tot, frustrant. Davant d’aquesta situació d’alarma, resulta necessària la transformació dels sistemes educatius a través dels coneixements que ens ofereix la neurociència per a que aquests siguin, realment, espais on l’alumnat no només hi estigui físicament sinó que es senti a gust, estimulat, motivat i valorat.En quant a l’estructura de l’obra, aquesta es troba dividida en tres grans blocs que, tot i estar escindits, segueixen un fil conductor coherent i fàcil de seguir. Pel que fa a la primera part, formada per tres capítols, aquesta es centra en el cervell, la seva fisiologia i el desenvolupament que realitza. És també en aquesta part on s’estudien les implicacions pedagògiques de la neurogènesi, així com les fases crítiques, les sinapsis neuronals o el desenvolupament de les àrees terciàries o d’associació del cervell durant l’adolescència.A continuació, la segona part es centra en el cervell a l’escola. És a dir, aborda temes com l’aprenentatge que es duu a terme en el cervell durant l’aprenentatge de la lectoescriptura o el càlcul, en les possibles diferències que es troben en el cervell i el seu funcionament en funció del sexe de l’individu o en les necessitats socials i acadèmiques d’alumnes amb dificultats d’aprenentatge tals com l’autisme, la dislèxia o la discalcúlia.Finalment, en la tercera part, es mostren algunes de les estratègies didàctiques, així com capítols sobre com reduir l’estrès a l’aula i afavorir la implicació, la concentració i l’estímul de l’alumne a nivell cerebral. Sens dubte, el cervell humà resulta ser un element imprescindible en el procés d’ensenyament i aprenentatge. A la vegada, encara avui és un gran desconegut, doncs moltes són les incògnites que ens queden per resoldre. Per tant, sembla ser del tot lògic que si el que volem es optimitzar en termes d’eficàcia i eficiència aquest procés d’ensenyament i d’aprenentatge, hem d’apostar per una neurociència de qualitat així com en la seva aplicació pedagògica. Mireia Vendrell Morancho

Depuis plusieurs années, la question des rejets liquides et solides issus de l’extraction de l’alumine de la bauxite par l’usine d’Alteo Gardanne (France) est devenu un problème public grâce à la mobilisation d’associations environnementales, de collectifs d’usagers des Calanques et de riverains de l’usine et du site de stockage des déchets solides, qui dénoncent les impacts sur l’environnement et la santé des habitants. La manière dont le problème est défini par ces mobilisations lui confère une dimension locale (Deldrève et Metin, 20191), alors que, depuis l’épuisement des mines de bauxite de Provence, l’usine d’alumine Alteo (appartenant antérieurement à Pechiney puis Rio Tinto), continue sa production en s’approvisionnant en bauxite auprès de la Compagnie des Bauxites de Guinée (CBG), qui exploite les gisements de la région de Boké où les communautés riveraines des mines dénoncent aussi les conséquences socio-environnementales et sanitaires de la politique nationale d’extraction de la bauxite2. Ainsi, la trajectoire de la bauxite confère au problème, une dimension internationale et générique. En outre, alors que de la Guinée à Gardanne, les enjeux environnementaux et sanitaires pour les communautés riveraines des sites d’exploitation et de transformation ou encore des voies de transport de la bauxite sont largement publicisés, ceux liés à la santé et aux conditions de travail des ouvriers qui extraient, transportent et transforment la bauxite restent invisibilisés. Les études en épidémiologie qui se sont intéressées à la situation des travailleurs de la bauxite portent généralement sur les mesures de leur exposition aux rayons gamma et aux niveaux de concentration des composantes des poussières inhalées dans les mines et dans les raffineries (Brian et al., 20123 ; Dennekamp et al., 20154). Les conclusions de ces études sur l’exposition au risque des ouvriers ont donné lieu à des controverses et leurs approches consistant à mesurer des moyennes et non des expositions réelles sont largement critiquées (G. Hecht, 20125), du fait qu’elles ne permettent pas de prendre en compte les différences d’exposition liées aux différentes situations de travail. Aussi, cette thèse en sociologie qui, s’inscrit dans un projet de recherche pluridisciplinaire en sciences sociales (Justbaux)6, a pour objectif de comprendre le rapport des ouvriers à la bauxite et leur expérience du travail et des risques. Qui sont les travailleurs sur la trajectoire de la bauxite ? Quels sont les enjeux de justice et inégalités environnementales qui se donnent à lire dans leur rapport à la bauxite ? Quelles sont leurs positions face aux mobilisations des riverains (dont ils font parfois partie) et des écologistes ? Comment qualifient-ils la matière et définissent-ils les problèmes liés à son exploitation ? Je fais l’hypothèse que le rapport à la bauxite et l’expérience des risques liés à son extraction, sa transformation et son transport, sont non seulement fonction des situations de travail, des techniques employées et réglementations appliquées, mais aussi du statut des ouvriers, de leur précarité et dépendance à la compagnie qui les emploie. Pour vérifier cette hypothèse, je mobilise un cadre d’analyse qui emprunte ses concepts à la sociologie du travail et à la justice environnementale. Ma démarche est qualitative. Elle comprend des entretiens semi-directifs avec des ouvriers situés à différentes étapes de la trajectoire de la bauxite ainsi que des observations de leurs situations de travail et activités. Cette ethnographie du travail dans les mines en Guinée, aux côtés des transporteurs, au sein de l’usine de pré-transformation de la bauxite à Kamsar ou encore de l’usine de production d’alumine à Gardanne, sera conjuguée à un travail d’archives et de documentation
For several years now, the issue of liquid and solid discharges from the extraction of alumina from bauxite by the Alteo Gardanne plant (France) has been a public issue, thanks to the mobilization of environmental associations, user groups in the Calanques and local residents of the plant and the solid waste storage site, who denounce the impacts on the environment and the health of local residents. The way in which the problem is defined by these mobilizations gives it a local dimension (Deldrève and Metin, 2019, while, since the depletion of Provence’s bauxite mines, the Alteo alumina plant (previously owned by Pechiney and then Rio Tinto), continues its production by sourcing bauxite from Compagnie des Bauxites de Guinée (CBG), which mines deposits in the Boké region, where communities living near the mines are also denouncing the socio-environmental and health consequences of the national bauxite mining policy. Thus, the trajectory of bauxite gives the problem an international and generic dimension. What’s more, while environmental and health issues for communities living close to bauxite mining and processing sites or transport routes are widely publicized from Guinea to Gardanne, those relating to the health and working conditions of the workers who extract, transport and process bauxite remain invisible. Epidemiological studies that have addressed the situation of bauxite workers generally focus on measurements of their exposure to gamma radiation and concentration levels of inhaled dust components in mines and refineries (Brian et al., 2012; Dennekamp et al., 2015). The conclusions of these studies on workers’ exposure to risk have given rise to controversy, and their approaches of measuring averages rather than actual exposures have been widely criticized (G. Hecht, 2012), on the grounds that they fail to take into account differences in exposure linked to different work situations. The aim of this sociology thesis, which is part of a multidisciplinary social science research project (Justbaux), is to understand workers’ relationship with bauxite and their experience of work and risks. Who are the workers on the bauxite trajectory? What issues of environmental justice and inequality are at stake in their relationship with bauxite? What are their positions with regard to the mobilization of local residents (of which they are sometimes a part) and environmentalists? How do they describe the material and define the problems associated with its use? I hypothesize that people’s relationship with bauxite and their experience of the risks associated with its extraction, processing and transport are a function not only of their work situation, the techniques employed and the regulations applied, but also of the status of the workers, their precariousness and their dependence on the company that employs them. To test this hypothesis, I use an analytical framework that borrows concepts from the sociology of work and environmental justice. My approach is qualitative. It includes semi-structured interviews with workers at different stages of the bauxite trajectory, as well as observations of their work situations and activities. This ethnography of work in the mines in Guinea, alongside the transporters, at the bauxite pre-processing plant in Kamsar and at the alumina production plant in Gardanne, will be combined with archive and documentation work

L’objectif est la synthèse, par voie sels fondus, d’un pigment bleu d’importance industrielle majeure, l’aluminate de cobalt. Les poudres obtenues ont été caractérisées par ICP, DRX, ATD/ATG, FTIR, MEB et MET, spectroscopie UV-Visible et analyse colorimétrique par la méthode L*a*b*. Les réactions des chlorures d’aluminium et de cobalt avec des bains fondus constitués de nitrates, de chlorures ou de sulfates alcalins aboutissent toujours à des mélanges de phases (Co3O4, CoAl2O4 et g Al2O3) dont la composition dépend de la nature du bain choisi. Ces mélanges sont très réactifs et se transforment en CoAl2O4 par chauffage à 1000°C sans palier. Les réactions de double décomposition entre l’oxyde mixte alcalin g LiAlO2 et le chlorure double KCoCl3, à 500°C pendant 24 heures, permettent d’obtenir directement l’aluminate de cobalt cristallisé. La poudre ainsi obtenue a été caractérisée puis testée pour la coloration de carreaux céramiques comparativement à un pigment industriel. Ces essais, réalisés dans la société marocaine Union Cérame, confirment que le pigment synthétisé en milieu sels fondus est un bon candidat pour l’utilisation dans la coloration des carreaux céramiques industriels
The objective is the synthesis, by molten salts route, of a major industrial blue pigment, the cobalt aluminate. The powders obtained have been characterized by ICP, XRD, DTA/TGA, FTIR, SEM and TEM, UV-Visible spectroscopy and colourimetric analysis by the L*a*b* method. The reaction of cobalt and aluminium chlorides in molten medium constituted of alkali-metal nitrates, chlorides or sulfates always lead to mixtures of phases (Co3O4, CoAl2O4 and g Al2O3) which composition is depending on the nature of the molten bath. These mixture are very reactive and are transformed in CoAl2O4 by heating at 1000°C without any plateau. The double decomposition reactions between the mixed alkali-metal oxyde g LiAlO2 and the double chloride KCoCl3, at 500°C for 24 hours, lead directly to crystallized cobalt aluminate. The powders obtained have been characterized, then tested for the colouring of ceramic tiles comparatively to an industrial pigment. The tests, performed in the moroccan society Union Cerame, confirm that the pigment synthesized in molten salt medium is a good candidate for the use in the colouring of industrial ceramic tiles

Objectius El curs planteja una revisió crítica de l’ocupació del territori a partir de l’estudi pràctic de models de creixement diversos: el polígon residencial, el polígon industrial, la ciutat jardí, i les vores entòpiques dels teixits urbans. El curs suggereix la necessitat d’una reactivació territorial, associada a la de-creixement, i la re-densificació urbana. Es proposa analitzar acuradament aquest assentaments treballant en diferents escales, començant pel reconeixement de l’escala territorial fins arribar a la tipologia residencial i el detall arquitectònic. En aquest sentit, el curs és un exercici que abasta alhora el planejament i el projecte arquitectònic. Base pedagògica El treball a diferents escales suggereix que els exercicis es puguin desenvolupar en grup en primera instància, i individualment quan l’estudiant s’enfronta a l’escala de l’espai públic i l’objecte arquitectònic. El curs fomenta el debat reflexiu col·lectiu i individual, i incorpora la recerca com a un dels estadis del procés d’aprenentatge; especialment quan l’alumne necessita estudiar les tipologies residencials construïdes les dècades de 1960 i 1970. Contingut docent La dissolució del límit entre centre i perifèria és una realitat que s’evidencia en algunes ciutats europees. En assentaments urbans perifèrics allò que fins ara s’entenia únicament com un conflicte, com per exemple els espais urbans generosos -però degradats-, els conjunts d’habitatges construïts modestament en dècades dels 60’ i 70’, i els arxipèlags d’urbanitzacions disseminades pel territori especialment durant el canvi de segle, ara s’entenen com una oportunitat (i una necessitat) basada en els seu potencial real de millora. Per altra banda, els polígons industrials amb algun grau d’obsolescència, o bé aquells que s’han sobredimensionat i presenten carrers i parcel·les buides i expectants, també reclamen una revisió que les faci partícips de les condicions urbanes. Allò que ara s’ha entès com un problema assenyala la necessitat d’una revisió crítica i informada, a la manera de Banham en la seva visió retro activa sobre la ciutat de Los Angeles. Entendre els teixits perifèrics com un patrimoni construït en el que cal actuar convida a llegir-los atentament. Analitzar la millora de les comunicacions, el sistema de mobilitat i transport, i per tan valorar la gestió infraestructural i socioeconòmica del territori; catalogar les tipologies residencials diverses, reconeixent els seus valors arquitectònics i el seu potencial; analitzar els sistemes constructius, la millora de l’eficiència energètica a partir de l’aplicació de sistemes passius, retornar la permeabilitat al sòl, i fer-ho tot des d’un punt de vista que ajudi a reconsiderar en aquestes contextos la idea de conjunt arquitectònic i en definitiva, de barri humanitzat. La millora constructiva i l’eficiència energètica del parc d’habitatges, la revisió i re densificació de l’espai públic dels polígons residencials i la transformació dels polígons industrials, i per tan, la revisió de la identitat urbana, són clars exemples de problemàtiques que troben en el context acadèmic un espai de recerca, debat i aprenentatge importants. El «never demolish» enunciat per Lacaton i Vassal és una actitud que es te en consideració. Metodologia Ambdós quadrimestres s’enceten amb el reconeixement del lloc. Trepitjar el terreny i redibuixar el lloc: en sí mateix, projecte, conjuntament amb l’elaboració de vídeos i enquestes que aportin conclusions reveladores per a les següents fases dels exercicis. El curs planteja als alumnes una revisió dels models de creixement i les seves tipologies, i l’estudi de múltiples casos d’estudi. Més endavant, es requerirà als estudiants la formulació d’una hipòtesi i d’un concepte arquitectònic que defineixi la proposta projectual. Els alumnes escolleixen (en grup) un àmbit de treball (barri, polígon industrial o urbanització de baixa densitat) en el que formulen inicialment un hipòtesis conjunta, i en el que desenvolupen individualment un projecte, fonamentat en un concepte, i que planteja sinèrgies amb la resta de projectes del grup. Instruments L’eina fonamental del curs és el dibuix. A diferents escales, el dibuix reflecteix l’àmbit territorial, el del barri, el del polígon industrial, el de l’espai públic, arribant fins al més estrictament arquitectònic. Els dibuixos s’acompanyen amb maquetes, altre cop a diferents escales i amb diferents graus d’abstracció. L’enquesta, el vídeo, i l’escriptura com a reflex directe del pensament completen la instrumentalització del curs. Durant tot l’any s’imparteixen classes on s’analitzen casos d’estudi i es considera que el viatge és a una eina important per al descobriment iniciàtic de la disciplina. Resultats l curs pretén consolidar l’adquisició de coneixements, el pensament crític i el desenvolupament de sistemes de representació personals. La comprensió de la dimensió, el potencial i les incerteses de la disciplina es posen sobre la taula i evidencien la complexitat de l’arquitectura. L’alumne assumeix la consciència del potencial de transformació de l’arquitectura i en pot calibrar la seva influència en el context socioeconòmic i territorial. The course proposes a critical review of the occupation of the territory based on the practical study of different models of growth in Camp de Tarragona: the residential areas, the industrial clusters, the garden city, and the entropic borders of the urban fabric. The course suggests the need for a territorial reactivation associated with the idea of controlled growth or decrease, and the idea of urban redensification. It is proposed to carefully analyse different settlements working at different scales, starting with the recognition of the territorial scale up to residential typology and architectural detail. In this sense, the course is an exercise that simultaneously integrates territorial and urban planning, and the architectural project. El curso plantea una revisión crítica de la ocupación del territorio a partir del estudio práctico de diferentes modelos de crecimiento en el Camp de Tarragona: el polígono residencial, el polígono industrial, la ciudad jardín, y los bordes entrópicos de los tejidos urbanos. El curso sugiere la necesidad de una reactivación territorial asociada a la idea de crecimiento controlado o decrecimiento, y a idea redensificación urbana. Se propone analizar cuidadosamente diferentes asentamientos trabajando a diferentes escalas, empezando por el reconocimiento de la escala territorial hasta llegar a la tipología residencial y al detalle arquitectónico. En este sentido el curso es un ejercicio que integra simultáneamente el planeamiento territorial y urbano, y el proyecto arquitectónico.