Tesis:

1

Heger, Katharina Maria. "Experimentelle Untersuchungen zur Messung des Nachsinkverhaltens von Hüftendoprothesen mittels eines digitalen Bildanalyseverfahrens (EBRA-FCA)". [S.l. : s.n.], 2007.

Buscar texto completo

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

2

Schiekofer, Claudia Alexandra [Verfasser] y Jens [Akademischer Betreuer] Kelm. "Zehn-Jahresergebnisse des Aesculap Schraubringes SC : Eine klinische und EBRA-gestützte Nachuntersuchung / Claudia Alexandra Schiekofer. Betreuer: Jens Kelm". Saarbrücken : Saarländische Universitäts- und Landesbibliothek, 2014. http://d-nb.info/1056906901/34.

Texto completo

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

3

Keller, Maurice [Verfasser], Ralf-Hermann [Gutachter] Wittenberg y Thomas Armin [Gutachter] Schildhauer. "Frühes Migrationsverhalten einer Kurzschaftprothese mit metaphysärer Verankerung am Beispiel der Metha Prothese : eine digitale Migrationsmessung mittels EBRA-FCA / Maurice Keller ; Gutachter: Ralf-Hermann Wittenberg, Thomas Armin Schildhauer ; Medizinische Fakultät". Bochum : Ruhr-Universität Bochum, 2019. http://d-nb.info/1189421763/34.

Texto completo

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

4

Calvo, Tortajada Rubén. "Implementación del lidar terrestre en la caracterización y modelización de análogos de reservorios fluviales: desarrollo y aplicación de nuevas metodologías en afloramientos del abanico fluvial de Huesca (Mioceno de la Cuenca del Ebro)". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/396368.

Texto completo

Resumen

Las nuevas técnicas de recolección de datos digitales surgidas en los últimos años han dado lugar a avances significativos en el campo de la caracterización de afloramientos. Esta evolución se basa en la premisa de que cuanto mayor sea la cantidad, la calidad (exactitud), y la velocidad de recolección de los datos, mejores serán las interpretaciones y modelos que se deriven de ellos. Una de las técnicas más recientemente incorporadas en el estudio de afloramientos geológicos es el escaneo láser terrestre (TLS), el cual se basa en la tecnología lidar (desarrollada en la década de 1960). El objetivo principal de esta tesis es aprovechar el potencial del TLS para desarrollar nuevas herramientas y metodologías que permitan resolver la principal limitación a la que se enfrentan los geólogos cuando trabajan en afloramientos fluviales: adquirir el control estratigráfico necesario para detectar, comprender y caracterizar el alto grado de heterogeneidad en el espacio y el tiempo que muestran las sucesiones fluviales. Con este propósito se han adquirido datos con TLS en 8 afloramientos del Abanico Fluvial de Huesca (Mioceno inferior, norte de España). Se han utilizado softwares comerciales para procesar las nubes de puntos adquiridas y así obtener Afloramientos Virtuales (VO’s), pero la mayor parte de los logros obtenidos de su estudio fueron posibles gracias softwares desarrollados en la propia facultad. Por otro lado, también se han medido varias columnas estratigráficas detalladas y se recogieron muestras litológicas de diferentes tipos de cuerpos areniscosos. En base a estos datos y a las observaciones realizadas sobre el terreno los resultados más relevantes obtenidos son los siguientes: * Una caracterización detallada de las facies fluviales, la cual incluye el estudio de las propiedades petrológicas y petrofísicas de los cuerpos areniscosos. * Un método simple que se sirve del VO para corregir las alturas y espesores de los cuerpos sedimentarios medidos en las columnas estratigráficas. Los principales factores que pueden haber influido en las mediciones realizadas con Vara de Jacob han sido estudiados y discutidos. * Se ha establecido un nuevo método que permite realizar correlaciones semiautomáticas y altamente precisas en los VO’s de afloramientos fluviales, el cual se basa en la hipótesis de que el paleosuperficie deposicional del sistema sedimentario puede ser representada por un plano a escala de afloramiento. Si esta suposición se cumple en el afloramiento, este plano puede ser utilizado como un datum virtual para identificar a lo largo del VO los sedimentos que fueron depositaron simultáneamente. El método ha sido probado y aplicado con éxito en cuatro afloramientos de escala kilométrica del Abanico Fluvial de Huesca, en los cuales los datums virtuales han proporcionado correlaciones precisas independientemente de las complejidades estratigráficas o topográficas de los mismos. Además, únicamente con mover el datum virtual se puede subdividir toda la sucesión sedimentaria de los afloramientos en los intervalos estratigráficos deseados, los cuales pueden ser aislados del resto para facilitar su estudio en detalle. * Los datums virtuales también se han utilizado como base para establecer un nuevo procedimiento que permite inferir cuales son las posiciones estratigráficas relativas dentro de toda la secuencia fluvial de afloramientos que distan decenas de kilómetros. * Se ha realizado una modelización estocástica de facies basada en objetos que se sirve de los datos obtenidos al aplicar un nuevo método para extraer de una manera semiautomática las superficies del VO que pertenecen a paleocanales. Los flujos de trabajo de modelización de análogos habituales utilizan los datos de columnas estratigráficas (en forma de pseudopozos) para condicionar las simulaciones, pero con el método presentado aquí toda la superficie del afloramiento es considerada para este propósito, aumentando significativamente de ajuste del modelo a la realidad. Gracias a la utilización de la tecnología lidar en afloramientos del Abanico Fluvial de Huesca se han conseguido establecer diferentes métodos de trabajo que han demostrado ser útiles de cara a facilitar y mejorar la construcción de modelos de análogos de reservorio. Además, se considera que su aplicación puede sin duda contribuir a mejorar nuestra comprensión de los factores y mecanismos que influyeron en la evolución de los sistemas sedimentarios fluviales antiguos.
Terrestrial laser scanning (TLS) is based on lidar technology, which although developed in the early 1960s, has only recently been incorporated into the study of geological outcrops. The main aim of this thesis is to take advantage of the potential of the TLS to provide new tools and methodologies focused on solving the main limitation found by the geologists when working in fluvial outcrops: acquire the degree of stratigraphic control required to detect, understand and characterize the high degree of spatial and temporal heterogeneity of fluvial successions. TLS data from 8 outcrops of the Huesca Fluvial Fan (Early Miocene, northern Spain) were acquired to this purpose. In addition, several detailed stratigraphic columns were measured and lithological samples from different types of sandstone bodies were collected. Based on this, the most relevant results obtained are as follows: * A comprehensive characterization of the fluvial facies that includes the petrological and petrophysical properties of the sandstone bodies. * A simple method using the VO to correct the heights and thicknesses of the sedimentary bodies measured in the stratigraphic columns. The main factors that may have influenced the measurements made with the Jacob’s staff have been studied and discussed. * A new method leading to obtain a virtual datum is presented in response to the need for further correlation procedures, especially in the absence of suitable datums. This virtual datum enables to achieve highly accurate and semiautomatic correlations within fluvial VO’s. Moreover, all the sedimentary successions of the outcrops can be automatically subdivided into the desired stratigraphic intervals (which can be later isolated) by only moving the virtual datum vertically. * The virtual datums were also used to establish a new procedure that leads to infer the relative stratigraphic positions of distant outcrops (more than 10 Km apart) inside the entire fluvial sequence. * A facies modelling has been performed using a new method to extract in a semiautomatic way the surfaces of the outcrop that belong to paleochannel exposures.

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

5

Gallardo, Belinda. "Aquatic community patterns across environmental gradients in a Mediterranean floodplain and their application to ecosystem restoration". Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2009. http://hdl.handle.net/10803/7877.

Texto completo

Resumen

El presente estudio tiene como objetivo proporcionar una base de conocimiento sólida para la restauración ecológica de ríos, basada en la respuesta de comunidades acuáticas a cambios en la conectividad hídrica, factores medioambientales y presión antrópica. La conectividad hídrica lateral resultó ser el factor principal que estructura hábitats y comunidades acuáticas en el Ebro; mientras que la turbidez, salinidad y concentración de nutrientes fueron factores secundarios. La combinación de estos factores establece un marco ecológico que permite realizar predicciones acerca de los patrones taxonómicos y funcionales con más probabilidades de ocurrir en la llanura del Ebro. La posibilidad de que se creen nuevos humedales de forma natural en el Ebro es muy baja, mientras los que quedan están amenazados por una baja renovación del agua. El objetivo de la restauración ecológica debe por tanto consistir en re-establecer un amplio rango de condiciones hídricas, de acuerdo con el potencial sostenible del ecosistema.
The present study aims to provide a solid background for river-floodplain restoration based in the response of aquatic communities, to changes in hydrological connectivity, environmental factors and human pressure across the floodplain of a Mediterranean river.The lateral hydrological connectivity was found to be the key factor structuring the habitats and aquatic communities of the Middle Ebro floodplain, while turbidity, salinity and nutrient status were secondary drivers. These factors created a template for the aquatic community development that enabled predictions about the taxonomic and functional patterns in those aquatic communities more likely to occur under particular conditions. In the Middle Ebro River, there are very few possibilities of new wetlands creation, while the diversity and functionality of the remaining ones are threatened by the limited hydrological connectivity. The objective of floodplains restoration should thus consist in re-establishing a wide range of wetland types in accordance with the river-floodplain potential of sustainability.

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

6

Ortiz, Lerín Roser. "Diatomees de la conca de l’Ebre: Biodiversitat i estat ecològic de l’aigua". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2011. http://hdl.handle.net/10803/83471.

Texto completo

Resumen

Els resultats que es presenten en aquesta tesi estan centrats bàsicament en l'estudi de la biodiversitat de les diatomees epilítiques presents en els rius de la conca de l'Ebre i en la seva aplicació com a indicadores de l'estat ecològic de les masses d'aigua. Durant els mesos d'estiu del 2005 i 2006 es va realitzar el mostreig de la flora de diatomees epilítiques en un total de 197 i 211 estacions, respectivament, pertanyents a la Xarxa de Control de l'Estat de les Masses d'Aigües Superficials (CEMAS) de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE). Aquests mostrejos van ser impulsats per la CHE amb l'objectiu d'establir xarxes de control biològic, basades en bioindicadors del fitobentos per tal de conèixer l'estat ecològic de les aigües fluvials d'acord amb el que estableix la Directiva Marc de l'Aigua (DMA). La recollida de les mostres, el seu tractament químic i, la quantificació de les espècies per localitat, s'han basat en les normatives estandarditzades europees CEN/TC 230 EN 13946:2003, norma prEN 14407: 2004 i, en els protocols de la CHE per l'avaluació de la qualitat biològica en rius mitjançant diatomees. L'examen de les mostres recollides ha permès la identificació de 499 tàxons, repartits en 91 gèneres, dels quals 492 han estat a nivell específic o infra-específic. Dels tàxons identificats, 361 estan representats en 751 fotografies realitzades al microscopi òptic, agrupats en 25 làmines. Com a particularitats de la flora s'esmenta d'una banda la presència de 7 espècies al•lòctones segons les consideracions principalment de Coste & Ector 2000 Achnanthidium catenatum, A. druartii, Diadesmis confervacea, Didymosphenia geminata, Gomphoneis minuta, Navicula kotschyi y Reimeria uniseriata) i per l'altre, la presència en algunes localitats de diverses formes teratològiques que podrien indicar condicions adverses del medi (estrès químic o contaminació), encara que en alguns casos podrien ser originades simplement per causes naturals. Com a resultat de la determinació de l’estat ecològic de les masses d’aigua s'ha comprovat l'aplicació i funcionament òptim dels índexs de diatomees (Index de Pol•lució Específica IPS, Index Biològic de Diatomees IBD i Index Europeu CEE), sent l'IPS l'índex més convenient per la bioindicació de l'aigua a la conca de l'Ebre. No obstant, aquests índexs no reflecteixen prou bé les diferències entre algunes ecoregions de la conca de l'Ebre, com ara les capçaleres calcàries. Tenint en compte els resultats obtinguts amb l'IPS, la proporció de localitats estudiades que complirien amb la DMA en aquests 2 anys d'estudi són bastant similars, seria del <62% pel 2005 i del <64% pel 2006. Els resultats de l'índex de Shannon & Weaver indiquen que la diversitat i la riquesa específica s'ajusta a un model relacionat amb la qualitat del medi. Les correlacions d'aquests paràmetres respecte a variables ambientals (pH, conductivitat, clorurs, amoni, fosfats, nitrats, TSS, oxigen dissolt, altitud de la localitat, corrent, amplada i fondària del riu) i els resultats dels índexs de diatomees (IPS, IBD i CEE) mostren que la diversitat de les comunitats de diatomees en les localitats estudiades augmenta quan empitjora l'estat ecològic, seguint un gradient marcat principalment per l'altitud i la concentració de nutrients. L'estudi de l'ordenació de les comunitats de diatomees epilítiques en els rius de la conca de l'Ebre, tenint en compte les variables ambientals de les localitats estudiades, mostra que la seva distribució seguiria un gradient capçalera-desembocadura, marcat per l’increment progressiu de la mineralització en el que se superposen els efectes de les variables ambientals que es relacionen amb els impactes i els nutrients. Les anàlisis clúster dels inventaris seleccionats distingeixen 7 grups de localitats i 6 grups ecològics diferents de diatomees que responen a les pertorbacions observades i als gradients de mineralització i eutròfia que caracteritzen la conca de l'Ebre.
"Diatoms of the Ebro basin: Biodiversity and ecological state of water" TEXT: The aim of this PhD thesis is to contribute to the taxonomic knowledge of the epilithic diatom flora from the rivers of the Ebro basin and to determinate the water quality status in the studied area using benthic diatoms as indicators. The studied area is located inside the Water Quality Surveillance Network of the Ebro Water Agency, CHE (NE Spain). It includes the Ebro and Garona rivers and all the rivers and streams which run into them in the Spanish territory, mostly over a calcareous and sedimentary substrata. A total of 408 epilithic diatoms samples were collected from different environments and ecoregions within the limits of the network of the Ebro Water Agency, CHE (NE Spain) during the summers of 2005 (197 sites) and 2006 (211 sites). Epilithic diatom were sampled, and then treated to prepare permanent diatoms slides following the standard methods (European Committee for Standardization 2003, 2004). The number of taxa identified in the material studied amounted to 499 (492 a specific or infra specific level), belonging to 91 different genera. 361 taxa are presented in 751 light microscope micrographs regrouped in 25 plates. We noticed the presence of species considered rare or exotic for European freshwaters (Coste & Ector, 2000) such as Diadesmis confervacea; Achnanthidium catenatum, Reimeria uniseriata, Navicula kotschyi, Gomphoneis minuta and Didymosphenia geminata. A few diatoms species presented teratological forms have been detected in some localities. However, we could not find a direct relationship of these forms occurrence and any particular cause. In order to evaluate the water quality assessment, three diatoms indices were applied (Specific Pollution Index IPS, Biological Diatom Index BDI and European Index CEC). All of them correlated significantly with water physical and chemical variables, but SPI achieved better correlations, and is therefore to be the best diatom index to be applied in the Ebro basin, although in some cases it did not properly reflected special situations in this basin as calcareous headwaters. According to the cluster and canonical correspondence analyses, nutrient enrichment (from the headwaters to the mouth), environmental variables and impacts were to be the most important variables structuring diatom communities in the Ebro basin.

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

7

Rodríguez, Climent Sílvia. "Assessing the impacts of human activities on the fïsh assemblages from the Ebro Delta coastal lagoons: towards a sustainable management model". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/286469.

Texto completo

Resumen

The Ebro Delta represents the most important wetland area in Catalonia, the second most important in Spain (after Doñana National Park) and one of the most important estuarine zones in Europe. Although relatively recently colonized by human population, it is considered a highly impacted area. The main objective of this PhD thesis was to assess the effects of two important human induced stressors on the fish fauna from Ebro Delta coastal lagoons: artisanal fisheries and water management. Moreover, this study aimed to describe the state of the art of the fish community composition and structure that remained unstudied for over 3 decades. Three specific objectives under the general one were pursued: (i) Study gillnet selectivity and its applicability as a management tool in combination with maturity studies; (ii) construction of a trophic model in order to evaluate the global impact of artisanal fisheries in the ecosystem and (iii) analyze the water management impact derived from the rice cultivation carried out in the area. The set of results obtained in this thesis pointed out that: (i) the artisanal fisheries management for the endangered Atherina boyeri seemed to be inadequate. The approach of combining gear selectivity and maturity studies was useful for the establishment of better management proposals for this species; (ii) the gradual reduction of the current fishing effort as the best strategy to ensure both artisanal fisheries sustainability and conservation of the Ebro Delta coastal lagoons’ fish community and (iii) the water management carried out in the coastal lagoons has caused the inversion of the hydrological cycle, has increased the presence of freshwater species (mostly introduced species) and has altered the fish community composition.
El Delta de l’Ebre representa l’àrea humida més important de Catalunya, la segona àrea més important d’Espanya (després del Parc Nacional de Doñana) i una de les zones estuarines més importants d’Europa. Tot i la seva recent colonització humana, està considerat com una àrea fortament impactada. El principal objectiu de la present tesi doctoral va ser avaluar els efectes de dues de les activitats humanes dutes a terme a les llacunes costaneres del Delta de l’Ebre: les pesqueries artesanals i la gestió de l’aigua. A més a més, aquest estudi ha permès investigar l’actual condició de la comunitat piscícola (tant a nivell de composició com d’estructura), desconeguda durant les últimes dècades. Tres objectius específics sota l’objectiu general van ser assolits: (i) estudiar la selectivitat de malla de les xarxes ganyeres i la seva possible aplicació com a eines de gestió en combinació amb estudis de maduresa sexual; (ii) construcció d’un model tròfic per tal d’avaluar l’impacte global de les pesqueries artesanals en l’ecosistema i (iii) analitzar l’impacte de la gestió de l’aigua derivada del cultiu d’arròs a la zona. El conjunt de resultats obtinguts en aquesta tesi doctoral posen de manifest: (i) la inadequació de l’actual sistema de gestió de les pesqueries artesanals pel que respecta l’espècie vulnerable Atherina boyeri. L’enfocament seguit de combinar els estudis de selectivitat de malla amb els estudis de maduresa sexual varen ser d’utilitat per establir noves mesures de gestió per a l’espècie; (ii) una disminució gradual de l’esforç pesquer com la millor estratègia de gestió, assegurant conjuntament la sostenibilitat de la pesca i la conservació de les llacunes costaneres del Delta de l’Ebre i (iii) l’actual esquema de gestió de l’aigua a les llacunes costaneres ha causat la inversió del cicle hidrològic, ha augmentat la presència d’espècies d’aigua dolça (majoritàriament espècies introduïdes) i ha alterat la composició d’espècies de la comunitat piscícola.

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

8

Guerreiro, Duarte Rivaes da Silva Ana Sofia. "Stopover ecology of migrant songbirds at the Ebro delta = Ecologia de parada migratòria de passeriformes al Delta de l'Ebre". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2018. http://hdl.handle.net/10803/666640.

Texto completo

Resumen

Migration associated with movements between breeding and wintering areas allow animals to maximize fitness in response to seasonal changes in resources (Dingle 2014). Some of the most incredible migrations in the animal world are performed by birds which are possibly one of the best-studied migratory groups. Prior to migration, birds accumulate fat stores that may account for up to 50% of their body mass (Nielsen and Riis 2013) and once these fat stores are depleted after a flight bout they are replenished at stopover sites along the migration route. Migration is a dangerous life stage, which means that migrants have higher probability of perish while migrating than non-migrants. The mortality rates during the migratory period may be at least 15 times higher compared to that in the stationary periods of the annual life cycle (Sillett and Holmes 2002). Moreover, imagine small passerine birds, many of them inexperienced birds, born only some months before the beginning of migration, sometimes weighting just 10g or less, flying by night thousands of kilometres to encounter new kinds of habitats (Mettke-Hofmann and Greenberg 2005), competition for food resources (Moore and Yong 1991), predators (Lindström 1989), and inclement weather (Newton 2007), all while needing to maintain adequate fat reserves to perform their long-distance flight successfully. In fact, migrant bird populations suffer nowadays a sustained decline as shown in analyses of bird population trends across Europe (Sanderson et al., 2006; Vickery et al. 2014), North America (Ballard et al. 2003) and East Asia (MacKinnon et al. 2012). This decline is strongly associated with the accumulative impact of certain human activities such as habitat loss (Aharon-Rotman 2016), hunting (Raine 2016, Clausen et al. 2017) and climate change (Jiao et al. 2016) on the areas used by birds in their migratory routes (Crick 2004), especially on stopover sites (Bairlein 2016). Understanding the quality and availability of highly used stopover sites is vital for migratory bird conservation (Mehlman et al. 2005) and to know where migratory birds stop during their migrations and how the sites function for migrants will provide information for conservation and management of suitable stopover areas and therefore, help in the development of full-life-cycle specific conservation plans. The Iberian Peninsula geographically connects Africa and Western Europe and migrants use it in transit between breeding and wintering grounds during both migration periods (Newton 2008). It becomes an ideal scenario for the study of migratory strategies (Bruderer and Liechti 1999) especially if we consider also Mediterranean wintering birds. This thesis focusses on the significance of the Ebro delta, as the second most important wetland in the Western Mediterranean, for the migration of songbirds and draw an overall picture of the way migrant passerines use the area as a stopover site. Since the Ebro delta is a highly humanized area where several important economic activities take place (e.g. rice production, hunting, fishing and tourism), as well as a very fragile territory due to severe problems of coastal regression and subsidence, the information here gathered aims to help in future conservation plans that should take into account not only breeding species but also wintering and migrating ones, what will give even more importance to this coastal wetland, which we must protect at all costs. Therefore, this thesis work overs the behaviour of both short/medium and long-distance migrants, i.e. Mediterranean wintering and trans-Saharan species, during their stopover at a coastal lagoon in the Ebro delta during both migration seasons (spring and autumn). The tool used to investigate the issues exposed above was a cheap one and available to everyone who asks for it: the ring-recovery data. Bird ringing is long used to study migration processes, and although nowadays more trendy and modern methods are available (e.g. satellite telemetry, geolocation loggers), not all of them are affordable to everyone who wants to use them. If we realize that the EURING Data Bank (EDB) is a unique set of mark–reencounter data on European birds with more than 10 million encounter records and that is at the disposal of the scientific and conservation communities (du Feu et al. 2016) and that ringing is still required as the key technique for facilitating our understanding of migration (Bairlein and Schaub 2009), we can use its potential to evaluate the importance of stopover areas and contribute to their conservation and also of the species that depend on these areas to survive. Of course, the new methods are very useful and sometimes a lot more precise and the combination of these methods with ringing data will improve considerably our knowledge about the migration phenomenon in the future. But while we look for financing to tag our birds with geolocators, let’s start working out the more basic questions.

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

9

Ratnayaka, Janaka Arjuna. "The biology of EBNA-3A and the role of RBP-JK in EBNA-3A mediated cell transformation". Thesis, Imperial College London, 2001. http://ethos.bl.uk/OrderDetails.do?uin=uk.bl.ethos.367572.

Texto completo

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

10

Castellà, Espuny Carles Maria. "Els parlars del Baix Ebre. Estudi geolingüístic". Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2020. http://hdl.handle.net/10803/669614.

Texto completo

Resumen

"Els parlars del Baix Ebre. Estudi geolingüístic" és una investigació que descriu el català parlat a cada una de les localitats del Baix Ebre. En el marc de la dialectologia, i des del punt de vista de la geolingüística, les dades recollides a través de l'enquesta dialectològica feta a diversos informants de cada població serveixen per a analitzar la llengua catalana col·loquial de la comarca. Els resultats s'han organitzat i s'han presentat en els diferents nivells lingüístics: fonètica, morfologia, sintaxi i lèxic. A part de la descripció dels parlars del Baix Ebre en la seua totalitat, els objectius fonamentals de la recerca han estat establir les relacions i els paral·lelismes lingüístics existents entre els diferents parlars, determinar les àrees dialectals intracomarcals i precisar la classificació dialectal del català de la comarca. D'altra banda, els trets que han estat descrits en els quatre nivells lingüístics esmentats i que reflecteixen la variació interna de la comarca es representen cartogràficament a través d'un total de 1209 mapes. Aquest corpus de mapes constitueix l’Atles Lingüístic del Baix Ebre (ALBE), que fa evident la variació lingüística del Baix Ebre, tenint en compte la seua situació central dins del bloc occidental de la llengua. A més de la introducció, la metodologia, una descripció geogràfica i històrica de la comarca i un apartat en què es presenten els estudis lingüístics previs referents al Baix Ebre, completen el treball un llistat alfabètic amb tots els mots recollits en el nivell lèxic i un annex amb un etnotext de cada població, com a exemple de la parla col·loquial de cada una de les vint-i-tres localitats de la comarca.
"Els parlars del Baix Ebre. Estudi geolingüístic" es una investigación que describe el catalán de cada una de las poblaciones del Baix Ebre. En el marco de la dialectología, y desde el punto de vista de la geolingüística, los datos registrados a través de la encuesta dialectológica pasada a diversos informantes de cada población sirven para analitzar la llengua catalana coloquial de la comarca. Los resultados se organizan y presentan en los diferentes niveles lingüísticos: fonética, morfología, sintaxis i léxico. Aparte de la descripción de las hablas del Baix Ebre en su totalidad, los objetivos fundamentales de la investigación han sido establecer las relaciones y paralelismos lingüísticos existentes entre las diferentes hablas, determinar las áreas dialectales intracomarcales y precisar la classificación dialectal del catalán de la comarca. Por otro lado, las características que han sido descritas en los cuatro niveles lingüísticos nombrados, y que reflejan la variación interna de la comarca, se representan cartográficamente a través de un total de 1209 mapas. Este corpus de mapas constituye el "Atles Lingüístic del Baix Ebre" (ALBE), que pone en evidencia la variación lingüística del Baix Ebre, teniendo en cuenta su situación central en el bloque occidental de la llengua catalana. Además de la introducción, la metodología, una descripción geográfica y histórica de la comarca y un apartado en el que se presentan los estudios lingüísticos previos referentes al Baix Ebre, completan el trabajo un listado alfabético de todas las palabras recogidas en el nivel léxico y un anejo con un etnotexto de cada población, como ejemplo del habla coloquial de cada una de las veintitrés localidades de la comarca.
"Els parlars del Baix Ebre. Estudi geolingüístic" is a research assignment meant to make a proper description of the Catalan dialect spoken in each of the towns and villages in the Baix Ebre County Council. Keeping in mind both dialectology and geolinguistics, all data were gathered by means of surveys to people from each community, whose given information has been properly used to analyse the colloquial speeches of the region. The final results have been organised and presented according to several different language levels, such as: phonetics, morphology, syntax and vocabulary. In addition to the proper description of the Baix Ebre dialect as a whole, the main objectives of our research were to settle the existing parallels and linguistic relationship among the different speeches in order to determine the different dialectal areas and, mainly, specifying its dialectal classification of this regional Catalan. The main features described in the four linguistic levels mentioned above, which are mirroring the region's inner variation, have been properly mapped by means of 1209 maps. All these maps have constituted the "Atles Lingüístic del Baix Ebre" (ALBE), in which the linguistic variation in the Baix Ebre region has been recorded, taking into account its central location in the frame of the Western bloc of the Catalan language. To begin the assignment, an introductory preface, methodology and a proper geographical and historical description of the region have been presented. It also includes a section to mention the previous linguistic studies regarding the Baix Ebre region and an alphabetical list with all the words contained (lexical richness). Finally, you will find an outstanding annex with an ethnographic text from each town or village. These are proper samples of the colloquial speech of each of the twenty-three localities (municipalities and also villages) of the region.

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

11

Reed, Brenda. "The Ebro in Aragonesismo and Aragonese nationalism". Thesis, Northumbria University, 2011. http://nrl.northumbria.ac.uk/3865/.

Texto completo

Resumen

Since the 1970s Aragon has been at the centre of heated controversies over central government proposals to transfer water from the Ebro to Spain’s Mediterranean coastal regions and the scene of numerous mass demonstrations in opposition to these. Throughout the twentieth and early twenty-first centuries the Ebro has been used and perceived by Aragonese regionalism, nationalism and aragonesismo in a variety of ways. This gives rise to the possibility that opposition to the transfer of water from the Ebro goes beyond purely economic and environmental considerations and evokes deeper nationalistic aspects which see it as an essential element of Aragonese identity, patrimonial wealth and natural national heritage. The Ebro had a prominent place in the thinking of the early twentieth century nationalist group as a life-giver and father figure of Aragonese identity and a symbol of territory, homeland, regional development and patrimonial wealth. Later defence of the Ebro against proposed water transfers has been used by Aragonese territorial parties to raise key aragonesista and nationalist issues, increase national awareness and assist in nation-building. The thesis shows how it has become inextricably interwoven with aspects such as identity, myths, symbols, heritage, collective memory and future economic prosperity and how threats to it, in the form of proposed water transfers, are used to stir up feelings of a ‘nationalistic’ nature, create a sense of grievance and injustice and make it a powerful ‘rallying symbol’, ‘crowd symbol’ and a ‘symbol of unity’. However, the analysis reveals many different derivations, contradictions, differences and paradoxes in how it is viewed in different periods and by different aragonesista and nationalist groups which detract from it reaching its full symbolic potential. To date, there have been no specific studies of the importance of the Ebro in aragonesismo and Aragonese nationalism. This thesis will contribute to knowledge on this aspect as well as to debates on sub-state nationalisms and the role of landscape and natural elements in nationalism and national identity.

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

12

Varas, Schiavi Manuel. "Ecología de la bahía El Fangar (delta del Ebro): Factores físico-químicos, biológicos, sus interacciones y propuesta de un modelo". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2012. http://hdl.handle.net/10803/83339.

Texto completo

Resumen

El delta del Ebro es uno de los más importantes de la Península Ibérica y del Mediterráneo. La bahía El Fangar, foco de este estudio, mide unos 12Km2, con valores de profundidad que varían entre los 0 y 8 metros. Presenta aportes de agua dulce procedentes de canales de regadío en el delta, aguas pertenecientes a campos de cultivo de arroz (aportes que son influenciados y/o que dependen del ciclo del cultivo del arroz). Además hay aportes de algunas lagunas salobres, por agua de lluvia, de capas freáticas (subterráneas) e intercambio de aguas de procedencia oceánica. Las características de las masas de agua y su dinámica a lo largo del año en la bahía, son muy importantes para explicar las posibilidades de cultivo y las técnicas más idóneas para su gestión. Se busco contribuir al conocimiento y a un mejor entendimiento del comportamiento de la bahía, relacionando aspectos bióticos y abióticos medidos, con la ayuda de herramientas estadísticas y de modelos actuales. Durante el período que va de octubre de 1986 a noviembre de 1987 se realizaron muestreos mensuales en 3 puntos de la bahía El Fangar, distribuidos de forma paralela a la costa Se escogieron 3 estaciones como puntos representativos en la bahía (boca, zona media y fondo de bahía), donde uno de ellos coincide con los viveros de moluscos bivalvos presente en el área. En todas las estaciones se muestreó a 3 niveles de profundidad: a los 30 cm de profundidad (superficie), otro nivel intermedio a los 2 m (medio), y un último nivel a los 4 m (fondo). Los muestreos consistieron en la medición directa de parámetros como: temperatura, salinidad, oxígeno en las estaciones y profundidades establecidas, y en colectar muestras de agua de mar para su posterior análisis en campo y en el laboratorio para determinar nitratos, nitritos, amonio, fosfatos, clorofilas a, b y c, feopigmentos, carbono y nitrógeno particulado, proteínas, carbohidratos y partículas. Se dieron fuertes cambios estacionales en la bahía, tanto de origen natural” como antropogénico (cultivos de arroz, trabajos en los viveros, etc.). Se detectó la gran relevancia de los aportes de nutrientes inorgánicos disueltos en agua dulce, procedentes de los canales de desagüe de los arrozales a la bahía. Otra fuente de nutrientes podrían ser los procesos de descomposición que tiene lugar en el sedimento. En este aspecto, la bahía del Fangar sería un sistema muy singular y único. La bahía se comportaría como un estuario, con períodos de gran dinamismo y otros más estáticos, estas desviaciones vendrían dadas por los aportes de agua dulce, así como por factores meteorológicos y oceanográficos en las diferentes épocas del año. Se estudiaron los cambios a lo largo del año en las condiciones de salinidad y temperatura, nutrientes y biomasa, que son más acusados respecto a los que se observan en mar abierto, lo cual confirma un gran dinamismo. El tiempo de residencia en la bahía durante algunos períodos oscilaría entre 3 y 6 días, cuando las influencias de tipo meteorológico o de mareas son mínimas. Proponemos modelos mixtos para las oscilaciones de los parámetros clorofila-a y “clorofilas totales”, que son estadísticamente robustos y que permiten conocer las relaciones entre los parámetros bióticos y abióticos medidos en la bahía y explicar las variaciones de la clorofila-a y “clorofilas totales”. El estudio aporta importante conocimiento ecológico y de la dinámica de la bahía, así como para mejoras y gestión en el cultivo de moluscos que se desarrolla en el área.
The Ebro Delta is one of the largest in the Iberian Peninsula and the Mediterranean sea. The Fangar bay, focus of this study is about 12Km2 with depth values ranging between 0 and 8 meters. Displays of fresh water from irrigation canals in the delta waters belonging to rice fields (inputs that are influenced and / or dependent cycle of rice cultivation). In addition there are contributions from some brackish lagoons, water from rain, groundwater and water exchange of oceanic origin. The characteristics of water bodies and their dynamics throughout the year in the bay, are very important to explain the possibilities of growing and the most suitable techniques for their management. We seek to contribute at knowledge and a better understanding of the behavior of the bay, linking biotic and abiotic factors measured, with the help of statistical tools and current models. During the period October 1986 to November 1987 were sampled monthly at three points of the bay's Fangar, distributed in parallel to the coast three stations were chosen as representative points in the bay (mouth, middle and bottom Bay), where one of them matches the aquaculture of bivalve molluscs present in this area. All stations were sampled to 3 levels deep: at 30 cm depth (surface), another intermediate level at 2 m (middle), and at 4 m (bottom). The samples consisted of direct measurement of parameters such as temperature, salinity, oxygen in the stations and depths established, and collect sea water samples for analysis in the field and in the laboratory for nitrates, nitrites, ammonium, phosphate , chlorophyll a, b and c, phaeopigments, particulate carbon and nitrogen, protein, carbohydrates and particles. We found strong seasonal changes in the bay, both natural origin and anthropogenic (rice, aquaculture activities, etc.). We found the great importance of the contributions of dissolved inorganic nutrients in freshwater from the drainage channels of rice fields to the bay. In this appearance, the Fangar bay would be a very singular and unique. The bay would behave like an estuary, with periods of very dynamic and others more static, these deviations would be given by freshwater inputs, as well as meteorological and oceanographic factors in the different seasons. Changes were studied throughout the year under the conditions of salinity and temperature, nutrients and biomass, which is more pronounced compared to those observed at open sea, confirming a dynamic. The tiem residence in the bay during some periods range between 3 and 6 days, when the influences of weather or tidal type are minimal. We propose mixed models for the oscillations of the parameters chlorophyll-a and "total chlorophyll" which are statistically robust and that provide insight into the relationships between biotic and abiotic parameters measured in the bay and explain the variations of chlorophyll-a and "total chlorophyll”. The study provides important ecological knowledge and the dynamics of the bay, and for management improvements and shellfish culture that develops in the area.

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

13

Koivunen, Bylund Tuulikki. ""Frukta icke, allenast tro" : Ebba Boström och samariterhemmet 1882-1902 /". Stockholm : Almqvist och Wiksell, 1994. http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb36677500r.

Texto completo

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

14

Muñoz, Camarillo Gloria. "La colonización del mejillón cebra, Drcissena polymorpha (Bivalvia: Dreisscnidae) en el tramo final del río Ebro: factores que controlan su distribución y abundancia". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2013. http://hdl.handle.net/10803/111332.

Texto completo

Resumen

El mejillón cebra, Dreissena polymorpha (Pallas, 1771), es conocido por ser una de las especies invasoras de agua dulce más dañinas, tanto desde el punto de vista ecológico como económico, a nivel mundial. Este exitoso bivalvo invasor es originario de la región Ponto-Cáspica y ha sido introducido en gran parte de Europa y Norte América. En el año 2001 fue descubierto en aguas de la Península Ibérica, concretamente en el bajo Ebro. Desde entonces las poblaciones de mejillón cebra se han extendido a gran parte de dicha cuenca e incluso a otras cuencas de la Península. Los importantes impactos tanto ecológicos como económicos producidos por el mejillón cebra en las masas de agua que ha colonizado han fomentado el estudio de dicha especie. En el caso de la cuenca del Ebro los trabajos realizados aún son escasos. La presente tesis se centra en el estudio de las poblaciones de mejillón cebra del tramo bajo del Ebro, entre la cola del embalse de Mequinenza (Zaragoza) y el límite superior de la zona estuarina (Tarragona). A lo largo del presente trabajo se obtuvo información sobre la estructura, los patrones de distribución y la dinámica de las poblaciones de mejillón cebra presentes en los embalses de Mequinenza, Ribarroja y Flix durante un año completo. Se estudiaron los estadios larvarios planctónicos y sésiles, y se analizó la relación de cada uno de los estadios poblacionales con las variables ambientales de los embalses. Los resultados permitieron establecer que las poblaciones de los embalses de Mequinenza y Ribarroja no se encuentran sincronizadas entre sí. La densidad de larvas en los embalses fue mayor en el embalse de Mequinenza, seguido del de Ribarroja y por último de Flix. La mayor parte de los estudios realizados sobre el mejillón cebra se centran en sistemas lénticos, como lagos o embalses. Sin embargo, las preferencias de hábitat de la especie en sistemas lóticos son poco conocidas. Por ello también se evaluó la relación existente entre las variables ambientales y las poblacionales en el tramo fluvial del bajo Ebro desde la presa de Flix hasta el comienzo de la cuña salina. Los trabajos realizados pusieron de manifiesto que el tramo fluvial estudiado se ve fuertemente afectado por la presencia aguas arriba del sistema de embalses. Además, se calculó la tasa de filtración de la especie en este tramo del río por ser un parámetro de importancia tanto para la regulación de las poblaciones como por el efecto que pueden tener sobre la ecología de las masas de agua. Por último se realizó un modelo de dinámica poblacional capaz de simular la densidad de la especie a lo largo del tiempo. Dicho modelo se desarrolló con datos bibliográficos y con datos generados durante los trabajos realizados en la presente tesis. La construcción del modelo permitió determinar que la dinámica poblacional interanual del mejillón cebra en los embalses del bajo Ebro se ajusta a un modelo de carácter cíclico y denso-dependiente.
The zebra mussel, Dreissena polymorpha (Pallas, 1771), is known to be one of the worst freshwater invasive species worldwide. This successful invasive bivalve is native to the Ponto-Caspian region and has been introduced throughout Europe and North America. It was first discovered in the Iberian Peninsula in the lower Ebro River in 2001. Since its invasion the zebra mussel has spread throughout most of the Ebro river basin and other catchments of the Iberian Peninsula. The high ecological and economical impacts caused by the zebra mussel have promoted the study of this specie. In the case of the Ebro river basin studies are still scarce. The present PhD thesis focuses on the study of zebra mussel populations established in the lower Ebro River, between the Mequinenza reservoir (Zaragoza) and the beginning of the estuarine area (Tarragona). Throughout the present study information on the structure, distribution patterns and population dynamics of the zebra mussel present in the Mequinenza, Ribarroja and Flix reservoirs, was obtained for a full year. Planktonic and sessile larval stages were studied, and their relationship with reservoirs’ environmental variables were analyzed. Most studies on the zebra mussel are focused on lentic systems, such as reservoirs or lakes, where populations reach higher densities. However, the habitat preferences of this species in lotic systems are poorly known. Therefore, in this PhD thesis the relationship between environmental and water physicochemical parameters and the abundance and distribution of the zebra mussel in the lower Ebro River, from the Flix reservoir to the limit of the salt wedge was assessed. Moreover, the filtration rate of the zebra mussel inhabiting this river stretch was calculated. This parameter was determined because of its importance in both the zebra mussel populations’ auto regulation and the potential effects on colonized water bodies. Finally, a population dynamics model to simulate the zebra mussel abundance over time was developed. The construction of this model was performed with both bibliographic information and own data generated in the present PhD thesis.

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

15

Hartmann, Andrea. "Untersuchung molekularer Mechanismen der EBNA-2 vermittelten Transaktivierung". Diss., lmu, 2007. http://nbn-resolving.de/urn:nbn:de:bvb:19-73260.

Texto completo

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

16

Doralt, Peter. "Principles of Corporate Governance for EBRD Investee Companies". WU Vienna University of Economics and Business, 1999. http://epub.wu.ac.at/3327/1/ap063a.pdf.

Texto completo

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

17

Allday, Martin John. "The Epstein-Barr virus nuclear antigen (EBNA) complex". Thesis, Imperial College London, 1989. http://hdl.handle.net/10044/1/47329.

Texto completo

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

18

Isiaka, Adeiza Lasisi. "Ebira English in Nigerian Supersystems: Inventory and Variation". Doctoral thesis, Universitätsbibliothek Chemnitz, 2017. http://nbn-resolving.de/urn:nbn:de:bsz:ch1-qucosa-225496.

Texto completo

Resumen

Die vorliegende Arbeit mit dem Titel „Ebíra English in Nigerian Supersystems: Inventory and Variation“ befasst sich mit einer kleinen Varietät des Nigerianischen Englisch, die für eine Untersuchung aus zwei Gründen besonders geeignet erscheint: Einerseits bin ich selbst Mitglied dieser Volksgruppe, was mir einen besonderen Zugang zu guten, aktuellen und vor allem natürlichen Sprachdaten ermöglicht. Diese sind für eine soziophonetische Untersuchung mit den Konzepten und modernen Methoden der Variationslinguistik von besonderer Bedeutung. Andererseits ist die vorliegende Arbeit keine weitere Studie über die großen Systeme des nigerianischen Englisch oder über die beiden größten und bereits relativ gut untersuchten Systeme des Yoruba-Englisch im Südwesten des Landes oder des Hausa-Englisch im Norden, sondern über eine relative kleine Gruppe dazwischen, die historisch zunächst von den Yoruba und später immer mehr von den Hausa-Sprechern beeinflusst wurde und nach wie vor beeinflusst ist. Diese empirische soziophonetische Studie stellt zwei Forschungsfragen: FF1) Welches Vokalinventar besitzt Ebíra Englisch? Diese Frage ergibt sich aus den widersprüchlichen Ergebnissen vorheriger Untersuchungen (zu Nigerianischen, Yoruba- bzw. Hausa-Englisch) und soll hier erstmals in einer Analyse von digitalen Aufnahmen von 28 jüngeren und älteren Männern und Frauen (16 bzw. 12) aus den Jahren 2014-2016 untersucht werden. Diese Aufnahmen wurden im Rahmen von soziolinguistischen Interviews gemacht, die die bekannten Sprachstile (nach Labov) umfassen: Wortliste, Lesepassage (die bewährte Kurzgeschichte The Boy who Cried Wolf mit jeweils 90 vorkommenden englischen Vokalen) und Konversation. Diese Frage ist auch vor dem Hintergrund des Einflusses der beiden nahen Hauptvarietäten Yoruba- und Hausa-Englisch interessant (FF1b). Auf der Grundlage von fast 15.000 extrahierten Vokalen erfolgte jeweils nach der sorgfältigen Aussortierung unbrauchbarer oder unvollständiger Daten eine quantitative Untersuchung mit Hilfe des Analyseinstruments PRAAT, mit dem sich die Vokalqualität in Form von Formanten messen und darstellen lässt. Die Untersuchung umfasste die bekannten Monophthongkontraste (nach Wells` lexical sets) FLEECE & KIT, FOOT & GOOSE (+ USE ), LOT & THOUGHT & STRUT , TRAP & BATH & lettER , sowie NURSE , und die relativen Diphthonge FACE , GOAT und CURE. FF2) Welche sprachlichen und sozialen Variablen können die Variation dieses Ebíra Englisch Vokalsystems erklären? Neben den bekannten sozialen Variablen Alter (bzw. Altersgruppe), Geschlecht, Mehrsprachigkeit und Bildung wurden v.a. die sprachlichen Variablen Vokaldauer, phonetische Umgebung der Vokale und Sprachstil untersucht. Interessanterweise war für eine so detaillierte Analyse der Variation die zunächst recht groß wirkende Anzahl der extrahierten Vokale nicht in jedem Fall groß genug oder nicht gut genug verteilt.

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

19

Jörninge, Fridha. "Psykiatrivård och epilepsi i Sverige : Skildrat genom Ebba Ramsays epilepsisjukhus Vilhelmsro". Thesis, Uppsala universitet, Historiska institutionen, 2013. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:uu:diva-210681.

Texto completo

Resumen

The purpose of this essay was to investigate and compare the treatment of patients at Vilhelmsro’s hospital for children with epilepsy in Jönköping, Sweden, to the treatment of mentally deficient patients in Sweden during the 19th and 20th century. To fulfill the purpose of this investigation the administrative and medicinal archive at Jönköping’s county hospital Ryhov, and the provincial archives in Vadstena were used. The basis and the results of the investigation were drawn from studying and analyzing patient records, seizure books and enrollment charts of discharged patients, dated from 1928 to 1939. The investigation shows that although the treatment of patients at Vilhelmsro share a lot of fundamental values with the treatment of mentally deficient patients at mental institutions around Sweden at that time, such as correctness of behavior in order to fit into the norms of society, the hospital’s main concern was to educate and care for the children with epilepsy in hopes of adapting into society. This was not always possible, and the care at Vilhelmsro mainly had three outcomes which consisted of either being discharged due to recovery from illness, being discharged into the care of a more severe care facility or death from severe seizures. The hospital did concern itself with making sure that the children were molded into fitting into society’s interests and behavior and unfortunately this might have taken away from the actual medical care.

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

20

Susanek, Corinne. "Neue Heimat Schweden : Cordelia Edvardsons und Ebba Sörboms Autobiographik zur Shoah /". Köln ; Weimar ; Wien : Böhlau, 2008. http://deposit.d-nb.de/cgi-bin/dokserv?id=2958159&prov=M&dok%5Fvar=1&dok%5Fext=htm.

Texto completo

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

21

Grabusic, Kristina. "RBP-J dependent and independent signalling of EBNA-2". Diss., lmu, 2004. http://nbn-resolving.de/urn:nbn:de:bvb:19-21684.

Texto completo

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

22

Ariza, Manuel. "Un area linguistica aragonesa: la del norte del ebro". Pontificia Universidad Católica del Perú, 2013. http://repositorio.pucp.edu.pe/index/handle/123456789/103140.

Texto completo

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

23

Romero, Gil Inmaculada. "Comportamiento de Nutrientes en la Pluma del Río Ebro". Doctoral thesis, Universitat Politècnica de València, 2008. http://hdl.handle.net/10251/2683.

Texto completo

Resumen

El agua dulce/salobre de los ríos, cuando desemboca en el mar, fluye sobre la salina formando un frente denominado pluma. Su extensión y morfología depende fundamentalmente de las condiciones hidrodinámicas (caudal del río, marea, oleaje y corrientes determinadas en gran medida por los vientos locales). Este estudio se ha llevado a cabo en la pluma del río Ebro. Se ha estudiado la distribución espacial de salinidad, nutrientes y clorofila a en la columna de agua. Para ello, en cada día de muestreo se tomaron muestras de agua en diversas estaciones de la pluma, con un dispositivo (denominado SWAS) que nos permite tener una alta precisión espacial en la capa más superficial de la columna de agua. El perfil de salinidad en esta capa superficial muestra claramente el reducido espesor de la pluma fluvial en condiciones de calma, con el incremento brusco de la salinidad en los primeros centímetros de la columna de agua a medida que aumenta la profundidad. Se ha detectado la existencia de discontinuidades en esta pauta, en especial cuando los vientos locales introducen aguas marinas de salinidad más elevada en la capa superior. Las concentraciones de nutrientes van disminuyendo gradualmente al aumentar la profundidad, la clorinidad y la influencia fluvial, aunque existen diversas desviaciones de esta pauta en dos zonas diferentes de la columna de agua (superficie y a mayor profundidad) que no se deben a variaciones en los aportes continentales, sino más bien a la actividad y movimiento de los organismos planctónicos en estas zonas. En el proceso de mezcla se dan dos tipos de comportamientos diferentes. Los del nitrato y nitrito son generalmente conservativos, aunque se producen algunas pérdidas debido fundamentalmente a la absorción planctónica. Este consumo planctónico da lugar a que los comportamientos del amonio y el PSR muestren claras pérdidas, llegando este último a valores cercanos al agotamiento en todas las estaciones del año al ser el nutriente limitante ......
Romero Gil, I. (2004). Comportamiento de Nutrientes en la Pluma del Río Ebro [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/2683
Palancia

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

24

Ramírez, Vásquez Patricio. "EBA estación biológica altiplánica. Atacama | Chile". Tesis, Universidad de Chile, 2015. http://repositorio.uchile.cl/handle/2250/135899.

Texto completo

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

25

Sanjuan, i. Girbau Josep. "Els caròfits del límit Eocè-Oligocè de la Conca de l’Ebre". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2013. http://hdl.handle.net/10803/133718.

Texto completo

Resumen

Aquesta tesi doctoral té com a objectiu principal la caracterització taxonòmica, paleoecològica, paleobiogeogràfica i biostratigràfica dels caròfits de l’Eocè superior-Oligocè inferior de la Conca de l’Ebre. La flora de caròfits de l’Eocè superior-Oligocè inferior del marge est de la Conca de l’Ebre està constituïda per Sphaerochara labellata, Chara aff. antennata, C. artesica n. sp., C. rhenana, C.microcera, Psilochara aff. acuta, Lamprothamnium sp., Gyrogona caelata, Nodosochara jorbae, Lychnothamnus longus, L. stockmansii, L. grambastii, L. vectensis, L. pinguis (=L. major), Nitellopsis (Tectochara) merianii, Harrisichara lineata, H. vasiformis-tuberculata i H. tuberculata. En totes es caracteritza el polimorfisme intraespecífic a parti d’un estudi biomètric dels girogonits. Des d’un punt de vista taxonòmic se sinonimitzen, a partir de les poblacions tipus, dues espècies clau en biostratigrafia del límit Eocè-Oligocè europeu, Lychnothamnus pinguis i L. major. L’anàlisi paleoecològica de les associacions de caròfits de l’Eocè superior al sector NE de la conca de l’Ebre ha permés determinar que espècies clau per la biostratigrafia del límit Eocè-Oligocè presenten clares limitacions paleoecològiques. Així, Harrisichara vasiformis-tuberculata creixeria només en ambients salabrosos i soms pròxims a la costa, Harrisichara lineata es relaciona amb llacs soms d’aigua dolça i Harrisichara tuberculata abunda, però no és exclusiva, de llacs perennes i profunds d’aigua dolça. Altres espècies com Sphaerochara labellata, Lychnothamnus stockmansii, L. pinguis (=L. major) i Chara microcera es troben en llacs permanents. En conclusió, la presència o absència d’aquestes espècies, i per tant, de les biozones homònimes en una determinada conca europea depèn del tipus de fàcies i del paleoambient associat mes que no d’esdeveniments evolutius. Altres espècies com Lychnothamnus vectensis, Nodosochara jorbae, Lychnothamnus longus o Chara artesica n. sp., en canvi, no presenten cap limitació ecològica important dins el context dels sistemes aquàtics continentals. L’anàlisi paleobiogeogràfica de la caroflora de l’Eocè superior-Oligocè inferior d’Europa permet identificar una polaritat latitudinal en la distribució i abundància de les espècies. No obstant, partint de les espècies comunes a totes les conques europees es defineix una bioprovíncia europea per l’Eocè superior-Oligocè inferior la qual es pot caracteritzar a partir dels llinatges Harrisichara vasiformis-H. tuberculata i Lychnothamnus stockmansii-L. major així com de les espècies Nitellopsis (T.) merianii i Chara microcera. Les variacions regionals d’aquesta flora responen a factors climàtics locals i a factors ecològics lligats a la dinàmica de cada conca. La distribució biogeogràfica de determinades espècies, com Sphaerochara labellata o L. pinguis ha mostrat que l’us d’aquestes especies en biostratigrafia està condicionada per factors paleogeogràfics. L’anàlisi de la biogeografia històrica del llinatges evolutius Lychnothamnus stockmansii-L. major i Nitellopsis(Tectochara)merianii-N. obtusa suggereix que les espècies de caràcies fòssils seguien diferents patrons de dispersió en funció de la disposició dels seus gametangis (dioica vs. monoica). És clar que les espècies monoiques com Lychnothamnus stockmansii-L. major, amb velocitats d’expansió geològicament instantànies, són idònies alhora de correlacionar biostratigraficament conques allunyades. Des d’un punt de vista biostratigràfic, les associacions de caròfits han permès precisar l’atribució biostratigràfica de les unitats litostratigràfiques estudiades. S’ha proposat una biozonació de carofits per la conca de l’Ebre a partir d’espècies ecològicament euritípiques. Aquesta biozonació s’ha correlacionat amb la biozonació local de vertebrats i s’ha calibrat amb la magnetostratigrafia definida a l’est de la conca per Barberà et al. (2001) i Costa et al. (2010, 2011). La nova proposta permet caracteritzar el límit Eocè-Oligocè dins la biozona de Lychnothamnus vectensis. A més, s’ha revisat la biozonació europea avui dia en us. La calibració dels límits de les biozones europees amb l’escala del temps absolut mitjançant la magnetostratigrafia ha permès, per primera vegada, precisar la durada temporal de les biozones de caròfits del límit Eocè-Oligocè.

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

26

Dambros, Thiago. "O adolescente em cumprimento de medida socioeducativa sob perspectiva dos estilos parentais e insegurança alimentar". Universidade Estadual do Oeste do Paraná, 2018. http://tede.unioeste.br/handle/tede/3588.

Texto completo

Resumen

Submitted by Fabielle Cheuczuk (fabielle.cheuczuk@unioeste.br) on 2018-05-07T13:52:21Z No. of bitstreams: 2 O adolescente em cumprimento de medida socioeducativa - Thiago Dambros.pdf: 1575965 bytes, checksum: d1b2b5aead8538a7b84508290d0abfbc (MD5) license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5)
Made available in DSpace on 2018-05-07T13:52:21Z (GMT). No. of bitstreams: 2 O adolescente em cumprimento de medida socioeducativa - Thiago Dambros.pdf: 1575965 bytes, checksum: d1b2b5aead8538a7b84508290d0abfbc (MD5) license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) Previous issue date: 2018-02-08
Adolescence is legally identified in Brazil as a period between 12 and 18 years of age, which are experienced biopsychosocial level transformations. If adolescents present behavior in conflict with the law, educational measures may be applied in open or closed. Monitoring the family and adolescent in the fulfillment of socio-educational measures amid open to provide Services to the community and Assisted Freedom takes place through the Centro de Referência Especializado de Assistência Social (CREAS). The present research is characterized as descriptive, qualitative measures, and aimed to assess the parental style and food insecurity of seventeen families of teenagers in fulfillment of socio-educational measure on the CREAS of County of Dois Vizinhos, State of Paraná, considering these as factors that promote impacts on regional development and in the performance of public policies. The application of Parental Styles inventory to teens and their mothers, and in these, the implementation of Escala Brasileira de Insegurança Alimentar (EBIA) to know the percentage of food insecurity of these families. The results show that teens have assessed their mothers with a below-average parenting style in ten cases (58.8%), it was noted in the assessment of mothers about their own conduct. On average between the results of teenagers and mothers compared, only one family (5.9%) achieved great result, five families (29.4%) were classified as at risk, and four families (23.5%) in regular situation. Applying the Wilcoxon test identified that the answers of the adolescents and their mothers in relation to parental style did not show significant variation, with exception to the moral behavior, where there was no difference between the perception of the teenagers and their mothers. The results of the application of EBIA pointed to the existence of 24% of the surveyed families in situation of food security. Mild food insecurity was observed in 24% of households, moderate for 35% of families and serious in 17% of families surveyed. The degrees of food insecurity are high compared to other samples of the population, however, no similar studies have been found. Identifies this way parental style and food insecurity are variables that make up the framework of vulnerability to which are subjected teenagers in conflict with the law, requiring the joint performance of public policies to overcome the hazard identified
A adolescência é legalmente identificada no Brasil como um período entre os 12 e os 18 anos de idade no qual são vivenciadas transformações a nível biopsicossocial. Caso o adolescente apresente comportamento em conflito com a lei, podem ser aplicadas medidas socioeducativas em meio aberto ou fechado. O acompanhamento da família e do adolescente em cumprimento de medida socioeducativa em meio aberto de Prestação de Serviços à Comunidade e Liberdade Assistida se dá através do Centro de Referência Especializado de Assistência Social (CREAS). A presente pesquisa caracteriza-se como descritiva, de cunho qualitativo, e teve como objetivo avaliar o estilo parental e a insegurança alimentar de dezessete famílias de adolescentes em cumprimento de medida socioeducativa no CREAS do município de Dois Vizinhos, estado do Paraná, considerando estes como fatores que promovem impactos no desenvolvimento regional e na atuação das políticas públicas. Foi realizada a aplicação do Inventário de Estilos Parentais aos adolescentes e às suas respectivas genitoras, e nestas, a aplicação da Escala Brasileira de Insegurança Alimentar (EBIA) para conhecer o percentual de insegurança alimentar destas famílias. Os resultados apontam que os adolescentes avaliaram suas mães com um estilo parental abaixo da média em dez casos (58,8%), o mesmo foi observado na avaliação das mães sobre suas próprias condutas. Na média entre os resultados dos adolescentes e das genitoras comparados, apenas uma família (5,9%) alcançou o resultado ótimo, cinco famílias (29,4%) foram classificadas como de risco, e quatro famílias (23,5%) em situação regular. A aplicação do teste de Wilcoxon identificou que as respostas dos adolescentes e de suas genitoras em relação ao estilo parental não apresentaram variação significativa, com exceção à variável de comportamento moral, a qual houve diferença entre a percepção dos adolescentes e de suas genitoras. Os resultados da aplicação da EBIA apontaram para a existência de 24% das famílias pesquisadas em situação de segurança alimentar. A insegurança alimentar leve foi observada em 24% das famílias, moderada para 35% das famílias e grave em 17% das famílias pesquisadas. Os graus de insegurança alimentar são elevados se comparados a outras amostras da população, todavia, não foram encontrados estudos semelhantes. Identifica-se desta forma que o estilo parental e a insegurança alimentar são variáveis que compõem o quadro de vulnerabilidade ao qual estão submetidos os adolescentes em conflito com a lei, demandando a atuação conjunta das políticas públicas para a superação das situações de risco identificadas.

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

27

Trivedi, Arun Kumar. "Proteomic identification of C/EBPa multiprotein complex reveals that JNK1, an activator of C/EBPa is downregulated in patients with acute myeloid leukemia (AML)". Diss., lmu, 2006. http://nbn-resolving.de/urn:nbn:de:bvb:19-50211.

Texto completo

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

28

Sahin, Ebru [Verfasser] y Florian [Akademischer Betreuer] Kraus. "Contemporary challenges in direct selling / Ebru Sahin ; Betreuer: Florian Kraus". Mannheim : Universitätsbibliothek Mannheim, 2019. http://d-nb.info/1196009872/34.

Texto completo

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

29

Ädel, Bo. "Feberboken. Kritik av Caroline Graeskes och Ebba Witt-Brattströms tolkningar". Thesis, Stockholms universitet, Institutionen för kultur och estetik, 2019. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:su:diva-166224.

Texto completo

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

30

Cid, i. Català Josep-Sebastià. "Patrimoni literari i territori. Una proposta d’educació literària a partir dels espais de l’Ebre". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2013. http://hdl.handle.net/10803/287219.

Texto completo

Resumen

La recerca naix d’una doble inquietud. D’una banda l’interès per renovar la pràctica de l’ensenyament de la llengua i la literatura i de l’altra la voluntat de contribuir a consolidar el procés de constitució de la literatura ebrenca i la presència de les obres relacionades amb les terres de l’Ebre en el currículum de llengua i literatura. Com a professor de llengua catalana i literatura en un institut de la Ribera d’Ebre havia experimentat com la referència a produccions literàries que parlaven de la zona estimulaven l’interès de l’alumnat per la matèria, però que costava trobar-ne referències en els llibres de text i que pràcticament no hi havia ni estudis ni propostes didàctiques que ajudessin a portar endavant aquesta tasca. Aquesta constatació en el context dels canvis que s’anaven produint en l’ensenyament de la literatura i que sovint la reduïen a un repertori de coneixements historicistes , la pràctica aïllada del comentari o la creació de textos o a una tipologia textual més supeditada a l’estudi gramatical i normatiu de la llengua ens va impulsar a elaborar una proposta d’educació literària a partir de referents literaris de proximitat. El nostre projecte parteix d’una anàlisi que ens porta a la teoria de la complexitat com a perspectiva per emmarcar un mètode de pràctica reflexiva que troba el seu suport en les aportacions del constructivisme i que connectem amb la geografia cultural i la didàctica del patrimoni com a disciplines que ens ajuden a dissenyar el nostre treball. Amb l’objectiu de fonamentar una pràctica adequada de l’educació literària realitzem una aproximació al fet literari i als estudis literaris –la teoria literària, la crítica i la literatura comparada– per veure i posar de relleu aquelles referències que ens sembla que poden contribuir com a elements de suport a una didàctica de la literatura que té per objectiu la formulació d’ensenyaments educatius. Amb aquests referents plantegem la perspectiva de la literatura localitzada, treballem un sistema d’educació de l’intertex lector a partir d’una sèrie de propostes didàctiques i les analitzem i avaluem amb una metodologia de base qualitativa que ens aporta una sèrie de reflexions que ens permeten ajudar a modular el projecte que hem elaborat.
Research has its origin in two main worries. On the one hand, the concern about upgrading language and literature teaching approaches and on the other hand, the will to contribute to strengthen the process of formation of the Ebre area literature and the inclusion of literary productions related to the Ebre lands into the language and literature curriculum. The fact that referring to literary works from our area in class increases the students concern about the subject is an evidence that I have experienced along my career as a teacher of Catalan language and literature, but there are few mentions to them and no research or syllabus design to support the prosecution of this project. In the previous years, every new step in the didactics of literature has been turning into a historicist knowledge repertoire, into isolated literary comments or text writing or into a textual typology depending on grammar and language rules, which has made us feel the need to promote and focus in a new literary teaching approach based on productions of literature from authors nearby. Our project comes from an analysis that takes us to the theory of complexity as a perspective to define a reflective practice method supported by constructivist contributions which is linked to the cultural geography and the didactics of heritage as disciplines that help us design our plan. The main goal is basing a proper practice of literary education while we approach the literary fact and studies -literary theory, review and comparative literature- to see and outline those models that can contribute as supporting elements in a didactics of literature that aims the development of educational teaching. Considering all these, we lay out the perspective of localised literature, work on an educational system of the intertext reading from several didactic proposals and we analyze and assess them throughout a qualitative based methodology that provides us reflection on the prosecution and modulation of our project.

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

31

Rodriguez, Cordova Angel Marcial. "Procesos de enseñanza aprendizaje articulados a EBA". Bachelor's thesis, Pontificia Universidad Católica del Perú, 2018. http://tesis.pucp.edu.pe/repositorio/handle/123456789/11339.

Texto completo

Resumen

En el CEBA “Manuel Antonio Mesones Muro” se ha identificado por consenso la siguiente situación problemática: Procesos de Enseñanza Aprendizaje Desarticulados de EBA. Desde mi rol directivo e formulado las siguientes alternativas de solución: capacitación docente, sensibilización docente y plan de acompañamiento y monitoreo; con la implementación de la política nacional de la gestión pública al 2021 se busca un estado moderno capaz de garantizar a todos los ciudadanos el creciente acceso a los bienes y servicios públicos de calidad para reducir las brechas sociales y económicas existentes, es por ello que en todas las instituciones públicas ingresan a un proceso de modernización, la que consiste en gestionar, dirigir y controlar una organización mediante conjunto de actividades que transforman elementos de entrada en resultados, lo que significa mejorar la calidad de la educación brindada a los estudiantes. El objetivo principal es desarrollar procesos de enseñanza aprendizaje articulados a EBA. Las conclusiones son
Trabajo académico

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

32

Andresen, Jonas. "Skillnader i upphandling mellan EBR och AMA". Thesis, Mittuniversitetet, Institutionen för elektronikkonstruktion, 2018. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:miun:diva-37215.

Texto completo

Resumen

Dagens Svenska elnät har ett stort behov av renovering och upprustning vilket ger ett stort investeringsbehov under de närmast kommande åren. Det gör att det är viktigt att finna nya entreprenörer utöver de som idag redan finns. Hitta en väg för att bli mer attraktiv och intressant för dessa entreprenörer. Denna rapport belyser två metoder som uppdragsgivare har att förhålla sig till vid projektering. Det ena är Elektrisk Byggnads Rationalisering (EBR) det andra är Allmän Material- och Arbetsbeskrivning (AMA). Systemet med EBR är ett tryggt system som grundar sig på mångårig statistik över installationer, renoveringar och underhåll. Där har man fördelar med standardiserade komponenter som är kostnadsekonomiska och skapar en kvalitetssäkring av utförda arbeten. AMA är ett referensverk för uppbyggandet av projekt från grunden. AMA är friare i sin struktur när man skall projektera för en anläggning. Man behöver inte förhålla sig till mer strikta arbetssätt. Denna rapport ser till skillnader i EBR/AMA och ser till vad som är bra förändringar för att attrahera nya intressenter på marknaden. Vad som framöver går att förändra och samtidigt påverka vid projektering och upphandlingsunderlag.
Today's Swedish power grid has a major need for renovation and upgrading, which gives a big investment requirement over the next few years. This makes it important to find new entrepreneurs in addition to those already available today. Find a way to become more attractive and interesting for these entrepreneurs. This report highlights two methods that outsourcer have to relate to. First method is Electrical Building Rationalization (EBR) and the other method is general material and work description (AMA). The system of EBR is a secure system based on long-term statistics from installations, renovations and maintenance. There the advantages of standardized components are that they are cost-effective and create a quality of work performed. AMA is a reference tool for building projects from scratch. It's freer in its structure when planning a facility. One does not need relate to more strict approach. This report looks at the differences in EBR / AMA and looks at what are good changes to attract new actors in the market. What can be changed in the future and at the same time affecting projecting design and procurement documentation.

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

33

Wang, Zhenzhou. "Automated monitoring of high-speed metal transfer for real-time control". Lexington, Ky. : [University of Kentucky Libraries], 2007. http://lib.uky.edu/ETD/ukyelen2007d00642/Disseration.pdf.

Texto completo

Resumen

Thesis (Ph. D.)--University of Kentucky, 2007.
Title from document title page (viewed on August 30, 2007). Document formatted into pages; contains: xv, 183 p. : ill. (some col.). Includes abstract and vita. Includes bibliographical references (p. 172-181).

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

34

Delgado, Garcia Lídia. "Contribució al coneixement dels Peracarida del Delta de l'Ebre". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/286320.

Texto completo

Resumen

El Delta de l'Ebre és el tercer delta més gran de la Mediterrània, un lloc d'alt impacte econòmic i ambiental, amb una gran varietat d'aiguamolls. És un ambient d'estuari influenciat pel cultiu de l'arròs, pràctica agrícola que regula els cicles hidrològics del sistema i juga un paper vital en la seva dinàmica biològica. Aquest cultiu indueix períodes de dessalinització i salinització que estan invertits en comparació amb estuaris naturals. A la Mediterrània occidental en general, les comunitats de Peracarida han rebut poca atenció, amb només uns pocs treballs publicats sobre el tema. Per tant, hi ha també poca informació sobre la composició d'espècies, la distribució, la dinàmica de la població i la reproducció d'aquest grup en els ecosistemes del Delta de l'Ebre. En aquesta tesi s'han recollit les espècies de Peracarida més representatives, que mantenen poblacions estables en el Delta, amb l’objectiu d’estudiar el seu cicle biològic al llarg de quasi dos anys. Les espècies seleccionades per dur a terme el present treball van ser les següents: Mesopodopsis slabberi, Hemimysis lamornae mediterranea, Gammarus aequicauda, Ericthonius brasiliensis i Monocorophium insidiosum S'ha mesurat comptat i separat els especímens en sis categories: juvenils (de sexe indeterminat), femelles i mascles preadults, mascles adults, femelles ovades i femelles adultes sense ous. També s'ha comptat i mesurat els ous i embrions de cada femella ovada. S’ha estudiat l’evolució anual d’aquestes poblacions, el cicle reproductor, la demografia, les talles significatives, la sex-ràtio i la fecunditat, entre d’altres paràmetres poblacionals. S'ha pogut constatar la fluctuació estacional de la diversitat d'espècies presents en les que la longevitat dels individus canvia al llarg de l'any. La majoria presenten una generació d'hivern, amb individus de mida més gran i major esperança de vida i a l'estiu més d'una generació d'individus de mida més petita i de vida més curta. Les espècies estudiades són iteròpares i multivoltines i la mida de la femella està relacionada amb el número d'ous i també amb la mida en les dues espècies de Mysida.
The Ebro delta, the third largest delta in the Mediterranean Sea, is a site of high economic and environmental impact, and with a variety of wetlands. In this thesis we have collected the most representative Peracarida species with stable populations in the Delta, with the aim of studying the life cycle for almost two years. The species selected to perform this work were following: Mesopodopsis slabberi, Hemimysis lamornae mediterranea, Gammarus aequicauda, Ericthonius brasiliensis and Monocorophium insidiosum. We studied the annual evolution of these populations, reproductive cycle, demography, sex-ratio fecundity and the significant sizes, among other population parameters. It has been shown that the longevity of individuals changes throughout the year. The winter generation shows larger sizes and longer lifespan while summer generations display smaller size and less longevity. The species studied are iteroparous and multivoltines and the size of the female is related to the number of eggs and in the two Mysida species also related to the size of eggs. Females of all species show an annual average size that matches with the minimum size of the female ovate in winter and the maximum size ovate in summer. Furthermore the eggs size keeps an inverse relationship with temperature (except in Ericthonius brasiliensis), such that winter females produce larger juveniles, with more survivability. Growth and reproduction in the laboratory allowed us to complete information about the ecological and reproductive strategy to Hemimysis lamornae Mediterranea and Gammarus aequicauda. So we studied the influence of salinity on the growth and reproduction of Gammarus aequicauda, with or without previous acclimatization, and it has been shown that this species can grow in a wide range of salinities, from 40 to 2 PSU For Hemimysis lamornae mediterranea (first record on the Iberian Peninsula), the average of incubation time (intramarsupial stages) in laboratory conditions was 11 days (20° C) and sexual maturity reached between 14 and 20 days. The growth rate is faster in youth stages, declines with age, showing a maximum of 0.152 mm per day.

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

35

Susanek, Corinne. "Neue Heimat Schweden : Cordelia Edvardsons und Ebba Sörboms Autobiografik zur Shoah /". Köln [etc.] : Böhlau, 2008. http://d-nb.info/984254242/04.

Texto completo

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

36

Månsson, Erik y Linnéa Sjölund. "Ebbas stil : En studie av Ebba von Sydow och hennes stilguide". Thesis, Linköping University, Department for Studies of Social Change and Culture, 2007. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:liu:diva-10198.

Texto completo

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

37

Kashuba, Elena. "Identification of EBNA binding cellular proteins, using yeast two-hybrid system /". Stockholm, 2002. http://diss.kib.ki.se/2003/91-7349-416-X/.

Texto completo

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

38

Susanek, Corinne. "Neue Heimat Schweden Cordelia Edvardsons und Ebba Sörboms Autobiografik zur Shoah". Köln Weimar Wien Böhlau, 2006. http://d-nb.info/984254242/04.

Texto completo

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

39

Susanek, Corinne. "Neue Heimat Schweden : Cordelia Edvardsons und Ebba Sörboms Autobiografik zur Shoah /". Köln [u.a.] : Böhlau, 2007. http://deposit.d-nb.de/cgi-bin/dokserv?id=2958159&prov=M&dok_var=1&dok_ext=htm.

Texto completo

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

40

Howe, Steven James. "orip-EBNA-1 artificial chromosomes as expression vectors for gene therapy". Thesis, Imperial College London, 2002. http://ethos.bl.uk/OrderDetails.do?uin=uk.bl.ethos.271147.

Texto completo

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

41

Manen, Claire. "Le néolithique ancien entre Rhône et Ebre : analyse des céramiques décorées". Paris, EHESS, 2000. http://www.theses.fr/2000EHES0066.

Texto completo

Resumen

L'avancée des recherches n'a de cesse de démontrer l'important polymorphisme caractérisant les premières sociétés agro-pastorales du sud de la France et, à une échelle plus large, de la Méditerranée occidentale. La constitution d'un corpus de référence d'assemblages céramiques homogènes et le traitement de leurs caractéristiques stylistiques par le biais de l'analyse quantitative m'a permis de proposer un nouveau cadre chrono-culturel du néolithique ancien entre Rhône et Ebre. Le schéma développé comporte trois grandes phases chronologiques. La première phase voit l'implantation des facies à céramiques imprimées sur les cotes languedociennes et catalanes. Ceux-ci s'expriment au travers de caractéristiques stylistiques variées qui suggèrent la multiplicité de leur origine. L'articulation chronologique des différents facies. Impressa, néolithique ancien a sillon d'impressions, cardial ancien, reste a débattre. La deuxième phase identifiée voit l'évolution en parallèle de deux styles céramiques, cardial récent et épicardial ancien, dont l'interprétation en termes culturels est la plus probable. Devant l'absence de réelle exclusion géographique, la compréhension de cette cohabitation reste délicate. L'épicardial ancien propose une répartition assez restreinte, principalement centrée sur le Languedoc, avec quelques points intrusifs dans le nord de la catalogne. L’explication du développement de cette individualité languedocienne reste sans réponse. La troisième et dernière phase chronologique voit, au contraire de la précédente, une homogénéisation stylistique de la décoration céramique. La répartition géographique de l'épicardial récent montre l'exploitation, a des fins agricoles ou pastorales, de territoires de plus en plus éloignés du littoral. Cette phase d'homogénéisation pourrait être mise en relation avec une augmentation démographique facilitant les contacts entre groupes. Ce modèle est ensuite confronte a ceux élaborés pour l'ensemble de la Méditerranée occidentale, ce qui permet de confirmer le caractère polymorphe du néolithique ancien notamment par l'analyse d'autres sources d'informations concernant l'économie de subsistance, les échanges ou les structures d'habitat.

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

42

Szink, Terrence L. "A computer-aided analysis of the Semitic of the Ebla tablets". Diss., Restricted to subscribing institutions, 2005. http://proquest.umi.com/pqdweb?did=888832061&sid=1&Fmt=2&clientId=48051&RQT=309&VName=PQD.

Texto completo

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

43

Giuliato, Elisabetta <1998&gt. "Rapporto tra De-Risking e Linee Guida EBA". Master's Degree Thesis, Università Ca' Foscari Venezia, 2022. http://hdl.handle.net/10579/21956.

Texto completo

Resumen

Nel contesto nazionale, l'attività di autovalutazione del rischio di riciclaggio e finanziamento del terrorismo è diventata prassi comune per intermediari finanziari, e non, a partire dal 2015. L'autovalutazione è uno strumento di mitigazione del rischio che consente di affinare l’azione di prevenzione dei rischi di riciclaggio attraverso un sistematico ricorso all’approccio basato sul rischio. Nel concreto tale attività si esplica attraverso la valutazione periodica dei rischi di riciclaggio e di finanziamento del terrorismo cui ciascun intermediario è esposto, al fine di verificare l’adeguatezza dei presidi in essere. Spesso però, al fine di evidenziare un rischio residuo basso, invece di adeguare o rendere più efficaci i presidi interni, gli intermediari finanziari adottano un approccio più restrittivo a monte, il quale, se ingiustificato, può limitare l'accesso al sistema finanziario a individui e imprese. Tra gli approcci più comuni utilizzati negli ultimi anni c'è il c.d. de-risking, il quale consiste nella limitazione della fornitura di determinati beni e servizi a clienti rientranti in categorie di rischio alto. Il presente elaborato ha come obiettivo la formulazione di un modello utile a traslare l'effetto dell'approccio di de-risking, realizzato a monte, all'interno dell'attività di autovalutazione dell'esposizione al rischio di riciclaggio e di finanziamento del terrorismo in capo agli intermediari. Nello specifico si andrà a sviluppare un modello per la stima dei prodotti bancari di base con approccio basato sul rischio.

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

44

Čutová, Michaela. "Transientní transfekce bezsérové buněčné kultury pomocí polyethyleniminů". Master's thesis, Vysoké učení technické v Brně. Fakulta chemická, 2010. http://www.nusl.cz/ntk/nusl-216623.

Texto completo

Resumen

Master’s thesis deals with the transient transfection of the serum free animal cell culture using polyethyleneimines. In the theoretical part formation of recombinant DNA molecules, used expresion vectores, used DNA transfer and detection of recombinant proteins are discussed. The experimental part deals with efficiency of the polyethylenimine mediated transient transfection under various experimental conditions. 293HEK/EBNA cell line was chosen as an experimental model. First the most effective plasmide - pCEP4/SEAP was selected. Then three transfection methodes were tested: Muller (2005), Durocher et al. (2007) and Backliwal et al. (2008). The highest recombinant protein expresion was reached using the method of Backliwal et al. (2008).

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

45

Ribeiro, Joelma Cláudia Silveira. "Avaliação da insegurança alimentar e nutricional em um consórcio de segurança alimentar e desenvolvimento local CONSAD na Bahia". reponame:Repositório Institucional da UFBA, 2013. http://www.repositorio.ufba.br/ri/handle/ri/10488.

Texto completo

Resumen

Submitted by Hiolanda Rêgo (hiolandar@gmail.com) on 2013-05-07T16:48:45Z No. of bitstreams: 1 Dissertação_Nut_ Joelma Ribeiro.pdf: 1306722 bytes, checksum: a060a5eeab050a410e5b0ccfc2e2b751 (MD5)
Approved for entry into archive by Flávia Ferreira(flaviaccf@yahoo.com.br) on 2013-05-07T19:18:24Z (GMT) No. of bitstreams: 1 Dissertação_Nut_ Joelma Ribeiro.pdf: 1306722 bytes, checksum: a060a5eeab050a410e5b0ccfc2e2b751 (MD5)
Made available in DSpace on 2013-05-07T19:18:24Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Dissertação_Nut_ Joelma Ribeiro.pdf: 1306722 bytes, checksum: a060a5eeab050a410e5b0ccfc2e2b751 (MD5)
CAPES
O Brasil conta na atualidade com marco legal para a promoção e garantia da Segurança alimentar e nutricional - SAN, integrando a criação do sistema de segurança alimentar – SISAN em todos os níveis de governo e a política nacional de SAN. O desafio de construir um sistema de SAN municipal envolve informações e conhecimento sobre a situação a ser enfrentada e seus determinantes, e estes são geralmente deficientes ou inexistem em municípios menores. No Brasil, por outro lado, há uma tendência de focalizar os territórios no enfrentamento de problemas sociais, entendendo-se ser esta uma forma de promover maior impacto na alteração das condições de vida das pessoas. A criação dos Consórcios de Segurança Alimentar e Desenvolvimento Local – CONSADs atende a este objetivo. Este estudo, avaliou a situação de segurança alimentar e seus determinantes em municípios baianos integrantes do CONSAD Vale do Jiquiriçá, contemplando uma metodologia direta, pela aplicação em domicílios da Escala Brasileira de Insegurança Alimentar – EBIA e de um questionário sócio-econômico. A amostra domiciliar constituiu-se de 2.002 domicílios, em oito municípios do CONSAD. Encontrou-se insegurança alimentar em 70,3% dos domicílios, com predomínio da insegurança grave e moderada (36,0%). A IA mostrou-se fortemente associada as variáveis, renda familiar per capita, número de moradores por domicílios, indicador ambiental. Conclui-se que com as avaliações realizadas compôs-se um quadro capaz de orientar a ação pública na direção da SAN de uma forma geral, para todo o município, e considerando as condições de vida nos domicílios particulares, conformando também uma base para o desenho do SISAN e possibilitando o acompanhamento e avaliação do realizado.
Salvador

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

46

Cid, Puey Núria. "Ecology of the benthic macroinvertebrates in the lower Ebro River: community characterization, population dynamics and bioaccumulation of pollutants in response to environmental factors / Ecologia dels macroinvertebrats bentònics al tram baix del riu Ebre: caracterització de la comunitat, dinàmica de poblacions i bioacumulació de contaminants en resposta a factors ambientals". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2010. http://hdl.handle.net/10803/37309.

Texto completo

Resumen

The effects of the main anthropogenic impacts in the fluvial ecosystem of the lower Ebro River are evaluated along the five chapters of the present thesis, using the benthic macroinvertebrate community as a bioindicator. Different approaches are integrated in function of the type of stressor, considering mainly heavy metal and organochlorine pollution and hydrological alterations. These approaches focus on the taxonomy and biological traits of the community, and on the bioaccumulation of pollutants, population and life history studies on keystone species such as Ephoron virgo (Ephemeroptera: Polymitarcyidae). The results evidence a strong ecological response, and demonstrate that these effects act at different levels of organization, including communities, populations and individuals.
Els efectes dels principals impactes antropogènics de l'ecosistema fluvial del tram baix del riu Ebre s'estudien al llarg dels cinc capítols d'aquesta tesi, utilitzant la comunitat de macroinvertebrats bentònics com a bioindicadors. Depenent del tipus d'estrès, tenint en compte principalment la contaminació per metalls pesants i organoclorats i les alteracions hidrològiques, s'han considerat diferents aproximacions. Concretament, l'estudi se centra en la taxonomia i els trets biològics de la comunitat, la bioacumulació de contaminants, i els estudis poblacionals i relacionats amb el cicle biològic d'espècies clau com l'Ephoron virgo (Ephemeroptera: Polymitarcyidae). Els resultats evidencien una resposta ecològica important, i demostren que aquests efectes actuen a diferents nivells d'organització, incloent comunitats, poblacions i individus.

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

47

Alvarado, Aguilar Dagoberto. "Coastal Flood Hazard Mapping at two scales. Application to the Ebro delta". Doctoral thesis, Universitat Politècnica de Catalunya, 2009. http://hdl.handle.net/10803/6405.

Texto completo

Resumen

Aquesta tesi proposa un marc metodològic per a la determinació d'Àrees amb Risc d'Inundació i l'Avaluació de Danys per Tempestes Costaneres, en dues escales de treball: una a llarg termini relacionat amb l'Elevació Relativa del Nivell del Mar i una altra episòdic/extrem relacionada amb esdeveniments de tempesta. La incorporació de la resposta morfodinàmica de la costa als esdeveniments de tempesta és una part fonamental d'aquesta proposta. Aquest marc metodològic va ser aplicat al Delta de l'Ebre
El principal procés en l'escenari a llarg termini que pot causar importants canvis en zones costaneres amb poca elevació (per exemple, el Delta de l'Ebre), és l'Elevació del Nivell del Mar. Degut a això, es reproduïxen tres escenaris d'elevació del nivell del mar per a determinar àrees potencialment inundables, tenint en compte el paper de les estructures interiors -com canals, dics i carreteres- en la prevenció d'inundacions.
L'escenari extrem o episòdic, s'associa a processos amb períodes de retorn molt amplis i que no presenten una periodicitat en el temps. En aquest cas, es van identificar les àrees inundables associades a tempestes costaneres amb períodes de retorn de 10, 50, 100 i 500 anys. Per a la determinació d'aquestes àrees, es va identificar la resposta morfodinámica de la costa i la distribució de la inundació a la part posterior de la platja.
Així mateix, es va dur a terme una avaluació dels danys i pèrdues associades a la inundació. Per a això es van emprar els valors dels serveis ecològics de l'ecosistema. I es va implementar un indicador de Vulnerabilitat Costanera a l'Erosió per Tempestes.
Esta tesis propone un marco metodológico para la determinacion de Areas con Riesgo a Inundaciones y la Evaluación de Daños por Tormentas Costeras, en dos escalas de trabajo: una a largo plazo relacionada con la Elevacion Relativa Nivel del Mar y una episódica/extrema relacionada con eventos de tormenta. La incorporación de la respuesta morfodinamica de la costa a eventos de tormenta es una parte fundamental de esta propuesta. Este marco metodológico fue aplicado en el Delta del Ebro.
El principal proceso en el escenario a largo plazo que puede causar cambios importantes en zonas costeras con poca elevación (por ejemplo, el Delta del Ebro), es la Elevación del Nivel del Mar. Por lo anterior, se reproducen tres escenarios de elevación del nivel del mar para determinar áreas potencialmente inundables, teniendo en cuenta el papel de las estructuras interiores -como canales, diques y carreteras- en la prevención de inundaciones.
El escenario extremo o episódico, se asocia a procesos con periodos de retorno muy amplios y que no presentan una periodicidad en el tiempo. En este caso, se identificaron las áreas inundables asociadas a tormentas costeras con periodos de retorno de 10, 50, 100 y 500 años. Para la determinación de estas àreas, se identifico la respuesta morfodinámica de la costa y la distribución de la inundación en la parte posterior de la playa.
Así mismo se llevo a cabo una evaluación de los daños y perdidas asociadas a la inundación. Para lo cual se emplearon los valores de los servicios ecológicos del ecosistema. Y se implemento un indicador de Vulnerabilidad Costera a la Erosión por Tormentas.
A methodological framework for Flood Hazard Mapping and Damage Assessment to Coastal Storms was proposed in this thesis in two working scales: A long-term scale related to Relative Sea-Level Rise, and an episodic/extreme scale related to storm events. The incorporation of coastal response to storm events in this framework is a basic part of this proposal. This methodological framework was aplied to the Ebro Delta.
In terms of the long term scale, the Relative Sea Level Rise is the main process that can cause important changes in low-lying coastal areas, such as Ebro Delta. Three possible scenarios of sea level rise were reproduced to determine potentially flood areas considering the paper of the inner structures - like channels, docks and highways - in the floods prevention.
The extreme/episodic scenario is associated to processes that have very large return periods and do not exhibit a periodicity in the time. Flood areas associated to coastal storms with return periods of 10, 50, 100 and 500 years were identified. For this aim, the coastal morphodynamic response and the backbeach flood distribution were studied.
Additionally, an evaluation of the lost and damages associated to flood was carry out. For this study, the values of the ecological services of the ecosystem were used. An indicator of Coastal Vulnerability to the Erosion by Storms was also implement.

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

48

Espinosa, Martínez Sara. "Estimación de la recarga media anual de acuíferos : aplicación al Baix Ebre". Doctoral thesis, Universitat Politècnica de Catalunya, 2014. http://hdl.handle.net/10803/283983.

Texto completo

Resumen

To test the applicability of atmospheric chloride deposition balance and soil water balance in the estimation of aquifer recharge , the chosen area is Vall Baixa de I'Ebre. This is a coastal area of semi-arid climate, which is located to the northeast of the Iberian peninsula, between Tortosa and Morella, where field experimentation has been carried out. The aquifer is hydrodynamically complex. It comprises the Plana de La Galera, between the rivers Ebro and La Senia, and part of Els Ports de Beseit-Tortosa, a high mountainous carbonate mass if. The average annual rainfall is 550 mm.yr-1 in the Plana de La Gal er-a and 1100 m m .yr-1 in the Ports de Beseit-Tortosa . To refine the results obtained us ing these two methods a conceptual model of functioning based on geologicalhydrogeological information has been defined with the support of hydrogeochim ical and isotopic environmental water techniques, consideri ng and eva luating the effect of surface runoff originating in the mountainous area . From the definition of the conceptual hydrogeological mode I and the global study of the hydrological functioning of the Ports de Beseit- Tortosa massif, beyond of the study area (NW slope, Matarrafia River basin), and the SE s lope, Plana de La Galera, it has been possible to estimate the occasional average annual surface runoff, approximately 105 ± 20 mm .yr-1 in the 15 years of data. Multi-annual average recharge in the period of data after the soil water balance in the Plana de La Galera varies between 215 and 240 m m .yr-1, standard deviation varying between 20 and 25 m m .yr-1 , accord ing to the sub-zone, and is 500 ± 60mm .yr-1 on the Ports de Beseit-Tortosa. The balance of atmospheric chloride deposition in the Plana de La Galera provides values of the multi-annual average recharge of130-175 mm.yr-1 with as tandard deviation of35-70 mm.yr-1 and 315-365m m .ayr-1 in the Ports de Beseit- Tortosa with a standard deviation of 150-160 mm .yr-1. The coefficients of variation are around 0.1 for the soil water balance and around 0.35 for the atmospheric chloride deposition balance. With this coefficient of variation the values obtained by the soil water balance are with in the expected range of annual average recharge produced according to the atmospheric chloride deposition balance. The dispersion of the ratio the annual recharge to annual precipitation is typical of semi-arid climates , with an average threshold of rainfall required for recharge to occur between 240-300 mm .yr-1 on the Plana de La Gal era and between 56-108 m m .yr-1 for the Ports de Beseit-Tortosa , indicating a greater capacity for recharge in the Ports in dry years. The annual and monthly distribution of recharge is concentrated in October, December, January and May, with peaks that show that recharge occurs due to extraordinary events of precipitation , being the 1% of the ra ins of greater magnitude which produce 70% of the recharge. The inputs to the system are estimated to be 285 hm3.yr-1. This is the sum of the recharge by precipitation, by surface runoff and as irrigation return flows . The outputs by pumping and groundwater discharges to the Ebro River and the Mediterranean Sea in the coastline of the Plana de ,l\lcanar have been estimated between 120-320 hm3.yr-1.These lasts discharges are very difficult to quantify, but their range comprise the estimated range of recharge.
Para ensayar Ia aplicabilidad del método de balance de Ia deposición atmosférica de ion cloruro y del balance de agua en el suelo con el código Visual Balan para Ia estimación de Ia recarga media multianual se ha elegido el área de Ia Vall Baixa de I'Ebre. Se trata de un área costera de clima mediterráneo semiárido emplazada al noreste de Ia península Ibérica, entre Tortosa y Morella. El sistema acuífero es hidrodinámicamente complejo. Comprende Ia Plana de La Galera, entre los ríos Ebro y La Sénia, y parte de los Ports de Beseit-Tortosa , un elevado macizo montañoso carbonático. La precipitación media anual es de 550 mm .a-1 en Ia Plana de La Gal era y 11 00 mm .a-1 en los Ports de Beseit-Tortosa. Para refinar los resultados obtenidos mediante esos dos métodos se ha definido un modelo conceptual de funcionamiento a partir de Ia información geológica-hidrogeológica y con el apoyo de técnicas hiodrogeoquímicas e isotópicas ambientales del agua, considerando y evaluando el efecto que tiene Ia escorrentía superficial que s e produce en Ia zona montañosa. A partir de Ia definición del modelo hidrogeológico conceptual y del estudio global del funcionamiento hidrológico del macizo de los Ports de Beseit-Tortosa en todo su ámbito geográfico e hidrogeológico , mas alía de Ia zona del estudio (vertiente NW, cuenca del rio Matarraña) y vertiente SE, Plana de La Galera, ha sido posible hacer una estimación de Ia escorrentía superficial ocasional media que se produce obteniendo una magnitud de 105 ± 20 mm .a-1 en un periodo de 15 años de datos. La recarga media anual en el periodo de datos según el balance de agua en el suelo en Ia Plana de La Galera varia entre 215 y 240 mm .a-1, con una desviación estándar entre 20 y 25 mm .a-1, según Ia sub-zona, yes de 500 ± 60 mm .a-1 en los Ports de Beseit-Tortosa. El balance de Ia deposición atmosférica de ion cloruro en Ia Plana de La Galera proporciona valores de Ia recarga media multianual de 130-175mm .a-1 con una desviación estándar de 35-70 mm .a-1 yen los Ports de Beseit-Tortosa de 315-36 mm .a-1 con una desviación estándar de 150-160mm .a-1. Los coeficientes de variación se sitúan en torno al 0,1 para el balance de agua en el suelo yal 0,35 con el balance de Ia deposición atmosférica de ion cloruro. Con este coeficiente de variación los valores obtenidos por el balance de agua en el suelo están dentro del rango esperable de recarga media anual producida según el balance de Ia deposición de cloruros. La relación recarga-pluviometría es típica de climas semiáridos, con un umbral media de pluviometría para que exista recarga de 240-300 mm.a-1 en Ia Plana de La Galera y entre 56-108 mm.a-1 para los Ports de Beseit-Tortosa, lo que muestra una capacidad mayor de recarga en colas altas en años secos. La distribución anual y mensual de Ia recarga se concentra en los meses de octubre, diciembre, enero y mayo con máximos que reflejan que Ia ocurrencia de recarga se produce, en buena parte, debido a eventos de precipitación extraordinarios; el1% de las lluvias diarias de mayor magnitud produce el 70% de Ia recarga. Las entradas al sistema se estiman en unos 285 hm3.a-1 que es Ia suma de Ia recarga por precipitación, Ia recarga por escorrentía superficial y los retornos de riego. Las salidas por bornbeo y las descargas s subterráneas, tanto al margen derecho del rio Ebro como al Mar Mediterráneo en Ia franja literal de Ia Plana de Alcanar, han sido estimadas entre 120-320 hm3.a-1, estas últimas muy difíciles de cuantificar, pero que enmarcan bien Ia evaluación de Ia recarga.

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

49

Bosch, i. Suades Carme. "Contaminació per compostos orgànics persistents en el sistema fluvial del riu Ebre". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2009. http://hdl.handle.net/10803/2741.

Texto completo

Resumen

Els compostos orgànics persistents (COPs) són tòxics, persistents, bioacumulables, tenen una gran estabilitat química i capacitat per distribuir-se per tot el planeta. La contaminació per aquests compostos en diversos trams del riu Ebre és molt elevada en comparació als nivells descrits a la Península Ibèrica i en sistemes d'aigües continentals del món, principalment a causa de l'activitat de les plantes clor-àlcali de Flix (província de Tarragona) i Montsó (província d'Osca).

Aquesta tesi estudia l'impacte que les plantes clor-àlcali de Flix i Montsó han tingut en el tram baix de la conca del riu Ebre. Primerament avalua la dispersió atmosfèrica dels contaminants emesos a Flix. En segon lloc estudia la mobilitat dels sediments contaminants dipositats a l'embassament de Flix aigües avall del riu i l'impacte en l'activitat agrícola d'aquest tram de riu. Finalment caracteritza els residus de DDT del tram baix de la conca del riu Ebre i determina l'origen d'aquest pesticida, actualment prohibit a l'Estat espanyol.

Dispersió atmosfèrica de contaminants emesos per la planta de Flix (Capítol 2)

S'ha avaluat la dispersió atmosfèrica de COPs mitjançant l'anàlisi d'aquests contaminants en vegetació. S'ha observat que l'activitat industrial que es desenvolupa a Flix actua com a font de contaminació atmosfèrica de COPs. S'ha obtingut un model de distribució per a cada contaminant que ha permès determinar un radi d'influència per a cadascun d'ells. La dispersió de cada contaminant va estretament lligada a les seves propietats físico-químiques.

Impacte de la planta de Flix en l'activitat agrícola del tram baix de la conca del riu Ebre (Capítol 3)

S'ha estudiat el contingut de COPs en 85 finques agrícoles regades amb aigua del riu Ebre des de Flix fins a la desembocadura i s'ha avaluat la transferència de COPs d'aquests sòls a la part comestible dels productes agrícoles que s'hi cultiven. S'han observat nivells de COPs en els sòls agrícoles molt variables però en general les concentracions són baixes. Els sòls amb nivells més alts són aquells que estan situats a prop del llit de riu o bé aquells que es reguen amb quantitats molt elevades d'aigua. La presència de COPs a la part comestible dels productes agrícoles no està directament lligada a la presència de COPs en el sòl a on s'han cultivat. Els nivells de COPs dels productes agrícoles provenen de la incorporació directa de la part aèria de la planta.

Mobilització dels contaminants de l'embassament de Flix aigües avall del riu Ebre (Capítol 4)

S'han analitzat mostres de sediments fluvials del mateix embassament de Flix i d'aigües avall fins al Delta de l'Ebre. S'han observat concentracions molt altes de tots els COPs estudiats excepte els HCHs als sediments de l'entorn de Flix i en cap cas s'observa una disminució de les concentracions respecte les campanyes anteriors. Existeix mobilització i transport dels sediments contaminats de Flix aigües avall d'aquest punt i s'han mantingut constants durant aquest període de temps.

Origen dels residus de DDT de la conca del riu Ebre (Capítol 5)

El DDT és un producte sintètic amb propietats insecticides. El seu ús i producció està restringit des de la dècada dels 70, encara que la prohibició total a l'Estat espanyol no va tenir lloc fins l'any 1994. Tanmateix, actualment encara es detecten quantitats importants de DDT i els seus productes de degradació, DDE i DDD, en sòls, aire, aigua, etc. S'han analitzat els nivells dels isòmers de DDT en mostres de sòls i sediments del tram baix de la conca del riu Ebre per tal de fer una caracterització d'aquests residus. A més s'ha determinat la composició enantiomèrica de l' o,p'-DDT d'aquests sòls per conèixer el seu estat de degradació. S'han identificat almenys dues fonts de contaminació per DDTs relacionades amb l'activitat industrial de Flix i Montsó. A més a més s'han identificat àrees amb aportacions recents de DDT, algunes d'elles relacionades amb l'ús de l'acaricida dicofol.
Persistent Organic Pollutants (POPs) are compounds which have shown to be toxic, persistent, bioaccumulable in animals and humans and with capacity of worldwide atmospheric transport, reaching remote areas where they have never been produced or used. In some specific areas such as the Ebre river basin, contamination by POPs is very high, mainly due to the industrial activity from two chlorine-alkali plants situated in Flix (Tarragona Province, Catalonia) and Monzón (Huesca Province, Aragón).

The present PhD thesis is devoted to assess the impact that this chlorine-alkali plants has had in the lower course of the Ebre river basin. Firstly it evaluates the atmospheric emissions to the environment from the chlorine-alkali factory in Flix. Secondly it studies the mobilization downstream of the polluted sediments placed in Flix water reservoir and the impact of these industrial discharges in the agricultural soils irrigated with water collected downstream. It must be remembered that agriculture encompasses one of the main uses of river water in the Ebre river basin. Finally, the thesis is addressed to characterize the DDT residues in sediments and soils of the lower course of the Ebre river basin and to determine the origin of this pesticide that is currently banned in Spain.

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

50

Horner, David Stephen. "Structure and function of the Epstein-Barr virus nuclear antigen EBNA-1". Thesis, Imperial College London, 1995. http://ethos.bl.uk/OrderDetails.do?uin=uk.bl.ethos.283415.

Texto completo

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

Tesis sobre el tema "EBRA"

Crea una cita precisa en los estilos APA, MLA, Chicago, Harvard y otros