Literatura académica sobre el tema "Desenvolupament inclusiu de l’escola"

La diversitat lingüística i cultural té una presència cada vegada més gran en el món occidental. Catalunya no és diferent i, al llarg de l’última dècada, l’heterogeneïtat identitària, lingüística, cultural i ètnica ha crescut de manera important (Departament d’Educació, 2009). El que ha estat anomenat com el «fenomen migratori» està present a totes les contrades i s’ha estès per les aules del sistema educatiu català. Des d’una perspectiva lingüística, aquesta realitat presenta problemes fins ara desconeguts entre nosaltres, tots ells relacionats amb l’augment de la diversitat de l’alumnat respecte al coneixement de la llengua de l’escola. De fet, no és gens estrany que en una mateixa aula trobem alumnat escolaritzat des del començament de parvulari juntament amb alumnat que ho ha fet al llarg d’aquesta etapa o de la primària, i això provoca que en una mateixa aula la diversitat lingüística, pel que fa al coneixement de la llengua escolar, sigui enorme. Certament, les qüestions implicades en l’escolarització de la infància i l’adolescència d’origen estranger no són exclusivament lingüístiques i, fins i tot, en molts casos els «problemes» lingüístics amaguen altres realitats molt més importants per comprendre el desenvolupament d’aquestes criatures. No obstant això, també és cert que els aspectes específicament lingüístics relacionats amb el domini de la llengua de l’escola per part de l’alumnat d’origen estranger han de tenir un espai per a la reflexió, per comprendre’n millor els processos d’escolarització. Aquest article aborda aquesta qüestió des de la convicció dels que l’escrivim que les qüestions escolars que afecten l’escolarització de l’alumnat d’origen estranger no es resolen exclusivament amb la reflexió sobre el procés d’adquisició de la llengua de l’escola, però que certament hi pot ajudar. La recerca ha mostrat l’existència d’un important decalatge entre el temps que l’alumnat d’origen estranger triga a desenvolupar habilitats conversacionals en la nova llengua i l’adquisició de les habilitats lingüístiques implicades en els processos d’ensenyament i aprenentatge (Collier, 1987; Cummins, 1981; Hakuta, Buttler i Witt, 2000; Maruny i Molina, 2000; Navarro i Huguet, 2005; Ramírez, 1992; Siqués i Vila, 2007; Thomas i Collier, 1997). Tots els treballs esmentats afirmen que aquest decalatge pot ser d’entre tres i quatre anys. Això no significa que ambdues habilitats siguin independents, sinó que estan estretament relacionades, però les dades empíriques afirmen que, en el cas de l’alumnat estranger, el desenvolupament d’aquestes habilitats pot tenir ritmes molt diferents que es relacionen, entre altres coses, amb la participació activa en les tasques d’ensenyament i aprenentatge escolar mitjançant la llengua de l’escola.

El futur de la Mediterrània i de les seves relacions amb Europa no està predeterminat. Es poden imaginar diferents futurs alternatius. Assumir que el canvi és possible és el primer pas per induir els responsables de la presa de decisions i les parts interessades a actuar conjuntament per evitar aquells escenaris que en soscaven els interessos i els valors. El nou context mundial marcat per les crisis provocades per la pandèmia de la COVID-19 s’ha convertit en un agreujant de diversos dels problemes polítics i socioeconòmics ja existents a l’entorn de la Mediterrània, però també podria generar noves oportunitats de cooperació i desenvolupament inclusiu, si es posen en marxa i es mantenen les polítiques i els enfocaments adequats.

La preparació, organització i gestió que el mestre de música fa de la sessió de classe són elements clau per a l’èxit en la implantació de la matèria i, alhora, perquè repercuteixin directament en un correcte desenvolupament musical dels seus alumnes.

<p>El llenguatge poètic és una tipologia de textos que es treballa a l’escola primària. No és un llenguatge fàcil, i malgrat tot, els nens el coneixen. De vegades s’aprofundeix massa en el seu estudi; d’altres, no se li dóna la importància que té en el desenvolupament de la personalitat del nen.</p><p>Aquest article també ens dóna, a tall d’exemple recursos i estratègies a partir de dos poemes que apareixen.</p>

Des de fa uns anys, a l’Escola Guillem Fortuny de Cambrils duem a terme una experiència expressiva, vivencial i creativa en què, mitjançant l’experimentació dels diferents recursos expressius i el treball del llenguatge corporal, els alumnes fan representacions amb mímica en grups cooperatius.L’expressió corporal potencia el desenvolupament natural de les expressions i manifestacions corporals de l’infant, amb la idea que sigui ell mateix i que el joc amb el cos li serveixi per conèixer-se i aprendre a comunicar-se sense contradiccions que l’inhibeixin.

<p>La recerca de la millora de l’ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques escolars condueix a l’estudi de situacions didàctiques concretes que poden ser referents de bones pràctiques. Seguint Van Oers (1994, 2003), considerem que les bones pràctiques escolars són aquelles que cerquen un aprenentatge efectiu, és a dir, aquelles que tenen en consideració tant l’augment de les capacitats cognitives dels alumnes com la millora de les habilitats i capacitats de relació social per participar efectivament en la vida sociocultural de la comunitat. En el nostre cas, entenem que alguns jocs ben utilitzats a l’escola poden crear un context proper a una bona pràctica. Poden ajudar a l’aprenentatge de diferents continguts matemàtics curriculars i incidir positivament en el desenvolupament personal i social dels alumnes.</p>

Justificació i necessitats de la investigacióActualment, Europa està passant per un moment de transformació. Amb el pas de les dècades, hi ha hagut una revolució en el camp de la recerca i més concretament en la biotecnologia i la genètica. La biotecnologia ha estat una força impulsora en la millora de la salut i la qualitat dels ciutadans europeus. A través d’aquest fet, la Unió Europea ha promogut diverses iniciatives en els últims anys per estimular i coordinar els avenços en biotecnologia. Segons la Comissió Europea, el ràpid desenvolupament de la biotecnologia moderna i l’enginyeria genètica ha provocat una fissura entre el què entén la comunitat científica com un risc o un benefici i el què és entès per la societat. En el moment d’involucrar la societat en la presa de decisions sobre les polítiques científiques, es necessiten ciutadans ben informats que siguin capaços de prendre decisions basades en conclusions científiques combinades amb consideracions morals i ètiques. El primer pas per educar les noves generacions és amb la formació del professorat. El professorat juga un paper crític i central en el sistema educatiu. Per això, l'alfabetització biotecnològica dels estudiants de magisteri és té en gran consideració, ja que es convertiran en un col·lectiu influent de les següents generacions. Així doncs, les actituds que tenen els professors cap a la ciència i la biotecnologia influeixen en l’ensenyament de la ciència a l’escola.

David A. Sousa, un prestigiós assessor internacional en neurociència aplicada a l’educació, ens ofereix, a través d’un llenguatge pla i un format i estil senzill, una obra que actua com a pont d’unió entre la neurociència i l’educació per tal de que tant docents com el públic en general interessat en l’àmbit educatiu pugui seguir innovant pedagògicament.Lluny de ser un manual destinat a experts de les reaccions nervioses, es tracta d’una aproximació al funcionament i comportament del cervell per tal de que el lector pugui entendre aspectes com, per exemple, la rellevància que tenen la curiositat, la interacció activa i dinàmica o l’emoció en l’adquisició de nous coneixements i, en definitiva, en l’aprenentatge. Per aconseguir-ho, el llibre proporciona al lector una àmplia panoràmica de les possibles aplicacions de la neurociència en l’educació a través d’una combinació binària de teoria i d’estratègies didàctiques diverses.Com bé argumenta Sousa, així com els set autors que participen en l’elaboració del llibre, per tal de millorar els procediments didàctics i d’aprenentatge, els agents educatius requereixen, almenys, un coneixement bàsic sobre com aprèn el cervell, com processa la informació, com controla els estats conductuals i les emocions o com de fràgil pot arribar a ser quan rep certs estímuls tals com l’estrès.Sens dubte, els centres educatius i les metodologies didàctiques es troben en un canvi continu. No obstant, aquest canvi no s’està produint a una velocitat suficient. Es requereixen innovacions pedagògiques inspirades en teories neurocientífiques avalades per tal de que les necessitats de l’alumnat i el que actualment ofereix el sistema educatiu es trobi en equilibri. Un clar exemple d’aquesta manca de sintonia es troba en l’actitud d’un important número de discents, els quals consideren que l’escola es un espai avorrit i, fins i tot, frustrant. Davant d’aquesta situació d’alarma, resulta necessària la transformació dels sistemes educatius a través dels coneixements que ens ofereix la neurociència per a que aquests siguin, realment, espais on l’alumnat no només hi estigui físicament sinó que es senti a gust, estimulat, motivat i valorat.En quant a l’estructura de l’obra, aquesta es troba dividida en tres grans blocs que, tot i estar escindits, segueixen un fil conductor coherent i fàcil de seguir. Pel que fa a la primera part, formada per tres capítols, aquesta es centra en el cervell, la seva fisiologia i el desenvolupament que realitza. És també en aquesta part on s’estudien les implicacions pedagògiques de la neurogènesi, així com les fases crítiques, les sinapsis neuronals o el desenvolupament de les àrees terciàries o d’associació del cervell durant l’adolescència.A continuació, la segona part es centra en el cervell a l’escola. És a dir, aborda temes com l’aprenentatge que es duu a terme en el cervell durant l’aprenentatge de la lectoescriptura o el càlcul, en les possibles diferències que es troben en el cervell i el seu funcionament en funció del sexe de l’individu o en les necessitats socials i acadèmiques d’alumnes amb dificultats d’aprenentatge tals com l’autisme, la dislèxia o la discalcúlia.Finalment, en la tercera part, es mostren algunes de les estratègies didàctiques, així com capítols sobre com reduir l’estrès a l’aula i afavorir la implicació, la concentració i l’estímul de l’alumne a nivell cerebral. Sens dubte, el cervell humà resulta ser un element imprescindible en el procés d’ensenyament i aprenentatge. A la vegada, encara avui és un gran desconegut, doncs moltes són les incògnites que ens queden per resoldre. Per tant, sembla ser del tot lògic que si el que volem es optimitzar en termes d’eficàcia i eficiència aquest procés d’ensenyament i d’aprenentatge, hem d’apostar per una neurociència de qualitat així com en la seva aplicació pedagògica. Mireia Vendrell Morancho

This thesis seeks to contribute to knowledge within the area of inclusion; nevertheless it has focused on the inclusivity towards the area of development and the area of innovation. Undoubtedly, even inside these areas, the range of research possibilities is very wide; therefore, it has been decided to focus the thesis on inclusive innovation and inclusive development. Inclusive innovation is developed within a theoretical framework analysis that examines the definition of inclusive innovation as such. Systematic review methodology has been used to identify relevant literature for subsequent theoretical analysis. Within this analysis we have evaluated four categories of study: central elements, typology of studies, geographic coverage, and finally, the conclusion threads within the literature. It has also been identified which authors refer to inclusive innovation as homonymous with other similar currents or concepts. Once the systematic review in the four categories of research has been concluded, certain actions have been suggested in relation to the subsequent work for researchers within this field, since it has been explained the definition still requires some consolidation to establish its patterns of action and work in a medium term. On the other hand, inclusive development is taking center stage in international organizations. In this case, the inclusive development analysis has been based on a real ex-post case study with which I worked in India. This empirical analysis focuses on an evaluation of one of the projects that a nongovernmental organization conducts to evaluate an additional subsistence option for one of the most underprivileged groups in India and the world. The evaluation of the project, whose objective is greater inclusive development for this type of population, was carried out in different ways: the project as such, its economic and social impact, and the demographic reality of the population was also analyzed. Firstly, for the evaluation of the project as such were used: a comparative yield, an analysis of the production process was executed, and the creation of profit/loss scenarios identifying improvements that the organization can implement in different areas. For the economic evaluation, the economic impact per household was estimated in both parts of the process: collection and production process, segmentation by Panchayat involved in the production process was also achieved. In addition, the scope of the impact on the social part involved working with women who are part of the self-help groups in the populations involved with the collection, thus worked with the focus group methodology of discussions, due to them, the perceptions of women in relation to the project, to their lives, and the improvements within were identified. Meetings were also complemented with the husbands to identify the level of support they provide their women with the project. Additionally, it has been possible to create a demographic base in three demographic indicators: age and marital status; fertility rate, and literacy rate. These results were contrasted with a relevant literary reference to confirm what progress could have been made. The evaluation of inclusive development as such is quite broad and constitutes an exemplification for researchers desiring to work in situ with similar populations in this field. The thesis aims to be able to deepen the inclusion contributing to it from both fields: theoretical and empirical, thus articulating different tools and methodologies that are applied to be able to contribute to the knowledge of this area.
La presente tesis busca aportar al conocimiento dentro del área de inclusión; no obstante se ha enfocado en la inclusividad hacia el área de desarrollo y el área de innovación. Indudablemente, incluso dentro de esas áreas, el abanico de posibilidades de investigación es muy amplio; por ello se ha decidido centrar la tesis en la innovación inclusiva y en el desarrollo inclusivo. La innovación inclusiva es desarrollada dentro de un análisis de marco teórico que examina la definición de innovación inclusiva como tal. Se ha utilizado la metodología de revisión sistemática para identificar la literatura pertinente para el análisis teórico posterior. Dentro de este análisis se han evaluado cuatro categorías de estudio: elementos centrales, tipología de estudios, cobertura geográfica, y finalmente, los hilos de conclusión dentro de la literatura. Asimismo, se ha identificado qué autores se refieren a la innovación inclusiva como homónima con otras corrientes o conceptos similares. Una vez concluida la revisión sistemática en las cuatro categorías de investigación planteadas se ha sugerido ciertas acciones en relación al trabajo posterior para los investigadores dentro de este campo, ya que se ha explicado todavía la definición requiere cierta consolidación para establecer sus pautas de acción y trabajo en un mediano plazo. Por otro lado, el desarrollo inclusivo viene tomando protagonismo en los organismos internacionales. En este caso, el análisis del desarrollo inclusivo se ha basado en un caso de estudio real ex post con el que trabajé en India. Éste análisis de tipo empírico, se centra en una evaluación de uno de los proyectos que una organización no gubernamental lleva a cabo para evaluar una opción adicional de subsistencia para uno de los grupos más desprivilegiados de India y el mundo. La evaluación del proyecto, cuyo objetivo es mayor desarrollo inclusivo para este tipo de poblaciones, se realizó en diferentes índoles: del proyecto como tal, su impacto económico y social, y la realidad demográfica de la población también fue analizada. Primeramente, para la valoración del proyecto como tal se utilizaron: rendimientos comparativos, se ejecutó un análisis del proceso de producción, y la creación de escenarios de ganancias/pérdidas identificando así mejoras que la organización puede implementar en diferentes áreas. Para la evaluación económica se estimó el impacto económico por hogar en ambas partes del proceso: acopio y proceso productivo, también se llegó a realizar una segmentación por Panchayat involucrado en el proceso productivo. Complementariamente, el ámbito del impacto en la parte social implicó un trabajo con las mujeres que forman parte de los grupos de auto-ayuda en las poblaciones involucradas con el acopio, así se trabajó con la metodología de grupo focal de discusiones, gracias a éstos se lograron identificar las percepciones de las mujeres en relación al proyecto, a sus vidas, y a los avances dentro las mismas. Se complementaron las reuniones también con los esposos para identificar el nivel de apoyo que brindan a sus mujeres con el proyecto. Adicionalmente, se ha logrado crear una base demográfica en tres indicadores demográficos: edad y estado civil; tasa de fertilidad, y la tasa de alfabetización. Dichos resultados fueron contrastados con una referencia literaria relevante para confirmar qué avances pudieron existir. La evaluación de desarrollo inclusivo como tal es bastante amplia y se constituye en una ejemplificación para investigadores que deseen trabajar in situ con poblaciones similares en este campo. La tesis tiene como objetivo poder profundizar en la inclusión aportando a ella desde ambos ámbitos: teórico y empírico, articulando así diferentes herramientas y metodologías que se aplican para poder aportar al conocimiento de esta área.
La present tesi busca aportar al coneixement dins de l'àrea d'inclusió; no obstant s'ha enfocat en la inclusivitat cap a l'àrea de desenvolupament i l'àrea d'innovació. Indubtablement, fins i tot dins d'aquestes àrees, les possibilitats d'investigació són molt àmplies; per això s'ha decidit centrar la tesi en la innovació inclusiva i en el desenvolupament inclusiu. La innovació inclusiva és desenvolupada dins d'una anàlisi de marc teòric que examina la definició d'innovació inclusiva com a tal. S'ha utilitzat la metodologia de revisió sistemàtica per identificar la literatura pertinent per l'anàlisi teòrica posterior. Dins d'aquesta anàlisi s'han avaluat quatre categories d'estudi: elements centrals, tipologia d'estudis, cobertura geogràfica, i finalment, els fils de conclusió dins la literatura. Així mateix, s'ha identificat quins autors es refereixen a la innovació inclusiva com homònima amb altres corrents o conceptes similars. Un cop conclosa la revisió sistemàtica en les quatre categories d'investigació plantejades s'ha suggerit certes accions en relació al treball posterior per als investigadors dins d'aquest cam. La definició requereix certa consolidació per establir les seves pautes d'acció i treball en un mitjà termini. D'altra banda, el desenvolupament inclusiu ve prenent protagonisme en els organismes internacionals. En aquest cas, l'anàlisi del desenvolupament inclusiu s'ha basat en un cas d'estudi real ex post amb el que vaig treballar a l'Índia. Aquest anàlisi de tipus empíric, se centra en una avaluació d'un dels projectes que una organització no governamental porta a terme per avaluar una opció addicional de subsistència per a un dels grups més marginats de l'Índia i el món. L'avaluació del projecte, amb l'objectiu del major desenvolupament inclusiu per a aquest tipus de poblacions, es va realitzar en diferents índoles: del projecte com a tal, el seu impacte econòmic i social, i la realitat demogràfica de la població. Primerament, per a la valoració del projecte com a tal es van utilitzar: rendiments comparatius, una anàlisi del procés de producció, i la creació d'escenaris de beneficis/ pèrdues identificant així millores que l'organització pot implementar en diferents àrees. Per a l'avaluació econòmica es va estimar l'impacte econòmic per llar en ambdues parts del procés: recol¿lecció i procés productiu. També es va arribar a realitzar una segmentació per Panchayat involucrat en el procés productiu. Complementàriament, l'àmbit de l'impacte en la part social va implicar un treball amb les dones que formen part dels grups d'autoajuda a les poblacions involucrades amb la recol¿lecció. Així es va treballar amb la metodologia de grups focal de discussió. Gràcies a aquests es van aconseguir identificar les percepcions de les dones en relació al projecte, a les seues vides, i als avenços dins les mateixes. Es van complementar les reunions també amb els homes per identificar el nivell de suport que brinden a les seues dones amb el projecte. Addicionalment, s'ha aconseguit crear una base demogràfica en tres indicadors demogràfics: edat i estat civil; taxa de fertilitat, i la taxa d'alfabetització. Aquests resultats van ser contrastats amb referències rellevants per confirmar quins avenços van poder existir. L'avaluació de desenvolupament inclusiu com a tal és prou àmplia i es converteix en una exemplificació per a investigadors que vulguin treballar in situ amb poblacions similars en aquest camp. La tesi té com a objectiu poder aprofundir en la inclusió aportant-hi des d'ambdós àmbits: teòric i empíric, articulant així diferents eines i metodologies que s'apliquen per poder aportar al coneixement d'aquesta àrea.
Carrasco Rocha, PL. (2017). Towards inclusivity through a theoretical and empirical approach Inclusive innovation framework and an Adiviasis' case of study [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90500
TESIS

Durant els darrers anys, hi ha hagut un gran interès en el procés d’introducció de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) a les escoles. Tot i que la majoria dels esforços s’han dirigit a l’estudi de la seva incorporació als processos d’ensenyament i aprenentatge com a eines per facilitar l’accés, la gestió i el processament de la informació, la investigació no ha parat prou atenció a la forma en què les TIC promouen i donen suport a la interacció social i el desenvolupament comunitari. Adoptant una perspectiva comunitària, aquesta tesi doctoral estudia la incorporació de les TIC, i particularment d’internet, a l’organització de l’activitat quotidiana i el funcionament de les aules i escoles, tenint en compte les relacions entre els estudiants i els professors, les formes de col•laboració del professorat, la participació dels diferents col•lectius en la gestió dels centres i l’obertura de l’escola a les famílies, altres professionals i la comunitat local. Amb aquest propòsit, la tesi s’estructura a partir d’un compendi de publicacions desenvolupades en el marc dels projectes d’investigació “L’escola a la societat xarxa: internet a l’educació primària i secundària” i “La integración de internet en la educación escolar española: situación actual y perspectivas de futuro”. Aquesta investigació mostra el sistema educatiu de Catalunya com un sistema poc connectat, on la incorporació d’internet no sembla respondre a una revolució en les pràctiques comunitàries, així com un sistema que sembla jugar un paper secundari en la promoció de la inclusió digital dels nens i joves en la nostra societat.
Durante los últimos años, ha habido un gran interés en el proceso de introducción de las tecnologías de la información y de la comunicación (TIC) en las escuelas. Aunque la mayoría de los esfuerzos se han dirigido al estudio de su incorporación en los procesos de enseñanza y aprendizaje como herramientas para facilitar el acceso, la gestión y el procesamiento de la información, la investigación no ha dedicado suficiente atención a la forma en que las TIC promueven i dan apoyo a la interacción social y el desarrollo comunitario. Adoptando una perspectiva comunitaria, esta tesis doctoral estudia la incorporación de las TIC, y particularmente de internet, en la organización de la actividad cotidiana y el funcionamiento de las aulas y escuelas, teniendo en cuenta las relaciones entre los estudiantes y los profesores, las formas de colaboración del profesorado, la participación de los diferentes colectivos en la gestión de los centros y la apertura de la escuela a las familias, otros profesionales y la comunidad local. Con este propósito, la tesis se estructura a partir de un compendio de publicaciones desarrolladas en el marco de los proyectos de investigación “L’escola a la societat xarxa: internet a l’educació primària i secundària” y “La integración de internet en la educación escolar española: situación actual y perspectivas de futuro”. Esta investigación muestra el sistema educativo de Cataluña como un sistema poco conectado, donde la incorporación de internet no parece responder a una revolución en las prácticas comunitarias, así como un sistema que parece jugar un papel secundario en la promoción de la inclusión digital de los niños y jóvenes en nuestra sociedad.
In recent years, there has been widespread interest in the implementation of information and communication technologies (ICT) in schools. While most efforts have been directed to studying their introduction in teaching and learning as tools to facilitate the access, management, and processing of information, empirical investigation has not yet paid proper attention to the specific ways ICT foster and support social interaction and community involvement. Adopting a community approach, this PhD dissertation focuses on the incorporation of ICT, and particularly the internet, into the organization and everyday functioning of classrooms and schools in a broad sense, including students’ and teachers’ interactions, patterns of collaboration amongst the teaching staff, school administration, and the opening of the school to families, other professionals, and the local community. To do so, the dissertation is based on a compilation of research papers developed as part of the “Schooling in the network society: The internet in primary and secondary education” and “Integration of the internet in Spanish school education: The current situation and prospects” projects. This research reveals that the Catalan education system is a sparsely connected system where the introduction of the internet does not appear to spark a substantial revolution in the established community-oriented practices, as well as one that plays a secondary role in the promotion of the digital inclusion of children and young people in the Catalan society.

La ricerca si propone di indagare quali sono gli approcci culturali, le politiche gestionali e le strategie operative che rendono inclusiva un’istituzione scolastica tramite un approccio Mixed Methods che ha previsto un disegno composto. Il disegno composto prevede due studi uguali e paralleli, ciascuno formato da 3 sotto-studi. I primi due hanno seguito un disegno sequenziale esplorativo, secondo il modello per lo sviluppo di strumenti e il terzo un disegno convergente parallelo secondo il modello di triangolazione convergente. I due studi paralleli sono stati condotti uno in alcune scuole della Toscana e l’altro in alcune scuole della Catalogna, grazie allo svolgimento del dottorato in cotutela con l’Università di Vic – Barcellona. I due studi paralleli hanno fornito informazioni utili per effettuare una comparazione dei risultati emersi nei due territori in cui è stata condotta la ricerca. È stata indagata la gestione e l’organizzazione delle scuole, il sistema di deleghe adottato dal dirigente scolastico, il livello di inclusività attraverso l’uso dell’Index for Inclusion, la presenza del concetto di integrazione o del concetto di inclusione nella documentazione prodotta dalle scuole. L’approccio teorico a cui ci si riferisce è quello dei Disability Studies, con particolare riferimento alle riflessioni sul nostro sistema di inclusione proposte dai Disability Studies Italy a cui si accosta l’ottica di continuo automiglioramento proposta dall’Index for Inclusion. I risultati della ricerca indicano che gli approcci culturali, le politiche gestionali e le pratiche organizzative delle scuole sono riferite al concetto di integrazione posto all’interno di un processo di sviluppo inclusivo. La direzione verso cui dirigere tale sviluppo non sembra essere consapevolmente e intenzionalmente rivolta verso il concetto di inclusione sviluppato dall’approccio dei Disability Studies, in quanto, in entrambe le realtà territoriali, la normativa di riferimento gioca un ruolo cruciale tale da poter essere considerata come leva per la tutela dei diritti alla piena inclusione degli alunni con disabilità in Italia e motivo di esclusione e separazione di questi stessi alunni in Catalogna, passando attraverso il rischio di consolidare un approccio medico-individuale legato a classificazioni e interventi specializzati in entrambi i territori. Con i limiti di esaustività di questa ricerca, siamo giunti a: evidenziare quali azioni si possono compiere per lo sviluppo inclusivo della scuola sia nel contesto italiano sia in quello catalano; individuare gli approcci culturali, le politiche gestionali e le pratiche organizzative che sono risultate più rispondenti a questo sviluppo; rilevare quali aspetti siano invece da migliorare restando all’interno della visione dell’inclusione come un processo. Il processo adottato ha messo in evidenza che l’uso dell’Index for Inclusion è fondamentale per lo sviluppo inclusivo della scuola perché capace di individuare le azioni concrete da realizzare in ottica di miglioramento dell’inclusione e che l’approccio dei Disability Studies è capace di mettere in discussione i sistemi consolidati, legati al concetto di integrazione e di scardinare le pratiche di esclusione, separazione e micro-esclusione presenti nelle scuole catalane e toscane. Infine, preme sottolineare l’importanza dell’uso del linguaggio che, come ci insegnano i Disability Studies è la parte tangibile del pensiero, dell’idea, del concetto che sottende la nostra espressione sia essa scritta o verbale. È sintomo, manifestazione e risultato dei nostri valori e delle culture a cui ci riferiamo. È arma a servizio dell’esclusione, della separazione, della discriminazione o è strumento di modifica del nostro pensiero, di riflessione e di scelta verso l’inclusione. - Quins són els enfocaments culturals, les polítiques de gestió i les pràctiques organitzatives que fan que una institució educativa sigui inclusiva? Aquesta és la pregunta a la qual intentem donar resposta amb aquesta investigació, fent servir l’element comparatiu entre els sistemes escolars italià i català. Aquest treball es basa en tres línies teòriques de referència: educació inclusiva en coherència amb l’enfocament dels Disability Studies; autonomia i lideratge per a la inclusió i processos d’autoavaluació i automillora com a desenvolupament inclusiu de l’escola (perspectiva Index for Inclusion). La investigació de camp ens mostra el paper crucial de la legislació de referència: palanca per a la protecció dels drets a la plena inclusió d’alumnes amb discapacitat a Itàlia i motiu d’exclusió i separació a Catalunya. Emergeix la necessitat per les escoles de tornar-se a apropiar d’un pensament pedagògic on pràctiques organitzatives i polítiques de gestió siguin basades sobre valors culturals. - What are the cultural approaches, management policies and organizational practices that make an educational institution an inclusive one? This is the question we try to answer with this investigation, using the comparative element between the Italian and the Catalan school systems. This work is based on three theoretical framework: inclusive education in coherence with the Disability Studies approach; Autonomy and leadership for inclusion and the self-evaluation and self-improvement processes as an inclusive school development in accordance with the perspective proposed by the Index for Inclusion. Field research provides us that the reference legislation plays a crucial role, as a lever for the protection of rights to the full inclusion of students with disabilities in Italy or as a reason for exclusion and separation in Catalonia. The need for schools to reconquer a pedagogical thinking where organizational practices and management policies are based on cultural and values bases emerges strongly.