Literatura académica sobre el tema "1931-1936"
Crea una cita precisa en los estilos APA, MLA, Chicago, Harvard y otros
Consulte las listas temáticas de artículos, libros, tesis, actas de conferencias y otras fuentes académicas sobre el tema "1931-1936".
Junto a cada fuente en la lista de referencias hay un botón "Agregar a la bibliografía". Pulsa este botón, y generaremos automáticamente la referencia bibliográfica para la obra elegida en el estilo de cita que necesites: APA, MLA, Harvard, Vancouver, Chicago, etc.
También puede descargar el texto completo de la publicación académica en formato pdf y leer en línea su resumen siempre que esté disponible en los metadatos.
Artículos de revistas sobre el tema "1931-1936"
Beramendi, Justo. "No nacionalismo galego de anteguerra". Boletín da Real Academia Galega, n.º 381 (4 de mayo de 2021): 13. http://dx.doi.org/10.32766/brag.381.784.
Texto completoDamier, Vadim. "ANARCHO-SYNDICALISTS AND THE SPANISH REPUBLIC (1931–1936)". Latin-American Historical Almanac 32, n.º 1 (12 de abril de 2021): 35–49. http://dx.doi.org/10.32608/2305-8773-2021-32-1-35-49.
Texto completoJaegerschmid, Adelgundis y O. S. B. "Conversations avec Edmund Husserl (1931-1936)". Alter, n.º 28 (1 de noviembre de 2020): 321–50. http://dx.doi.org/10.4000/alter.2225.
Texto completoJaegerschmid, Adelgundis y O. S. B. "Conversations avec Edmund Husserl (1931-1936)". Alter, n.º 28 (1 de noviembre de 2020): 340–69. http://dx.doi.org/10.4000/alter.2133.
Texto completoLešnik, Avgust. "Spopad »dveh Španij« z vidikov socialne strukture španske družbe in razrednih nasprotij v njej". Contributions to Contemporary History 56, n.º 1 (25 de mayo de 2016): 23–38. http://dx.doi.org/10.51663/pnz.56.1.02.
Texto completoМельник, О. О. "Репресії на Криворіжжі в 1931-1936 роках". Інгульський степ, Вип. 2 (2017): 118–27.
Buscar texto completoGonzález Torres, Javier. "Málaga Republicana. Historia e Imágenes (1931-1936)". Boletín de Arte, n.º 24 (4 de abril de 2018): 691–94. http://dx.doi.org/10.24310/bolarte.2003.v0i24.4712.
Texto completoSeppälä, Mikko-Olavi. "Theatre Against Stagnation". Nordic Theatre Studies 32, n.º 2 (22 de enero de 2021): 119–37. http://dx.doi.org/10.7146/nts.v32i2.124355.
Texto completoKorsberg, Hanna. "Theatrical Exchanges across the Baltic Sea in the 1930s". Nordic Theatre Studies 32, n.º 2 (22 de enero de 2021): 106–18. http://dx.doi.org/10.7146/nts.v32i2.124353.
Texto completoUrteaga, Luis y Francesc Nadal. "La cartografía colonial española durante la Segunda República (1931-1936)". Estudios Geográficos 71, n.º 268 (1 de julio de 2010): 267–97. http://dx.doi.org/10.3989/estgeogr.0453.
Texto completoTesis sobre el tema "1931-1936"
Bussy, Genevois Danièle. "Presse féminine et républicanisme en Espagne : 1931-1936". Bordeaux 3, 1988. http://www.theses.fr/1988BOR30028.
Texto completoStudy of women's periodical publications; before the spanish second republic proclaim, has existed a feminist press, a political one (primo de rivera dictature) and shelters magazines. Analyse of women's participation in republican governments and reforms; their opposition and participation in conservative parties. What about the femenine vote in november 33 elections ? since 1933-1934, we can observe the conservatism of republican news-papers, a revolutionary tendency and the penetration of right-wing publications by ideas and religious concepts, who precede franquist putsch
Bussy, Genevois Danièle. "Presse féminine et républicanisme en Espagne, 1931-1936". Lille 3 : ANRT, 1989. http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb376137994.
Texto completoSolano, Budé Alexandre. "La gestió de l’Ajuntament de Barcelona republicà (1931-1936)". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2019. http://hdl.handle.net/10803/666306.
Texto completoThe object of study of the thesis is the Barcelona City council in the period of peace of the Second Spanish Republic (1931-1936). Barcelona surpassed the one million of inhabitants, a 36% of the Catalan population and the most populated city of Spain. The institution was the most important administration of Catalonia and the second of Spain, even with the with the creation of the Generalitat of Catalonia, with a strong symbolic character, but focused on achieving the transfer of their competencies. The thesis does mainly use of historical sources: the documentation of the city council and the contemporary press. A first section explains the resistances to the changes that wanted to carry out the republican leaders, since big companies, the collection of taxes to the richest or to the church or debugging of the municipal staff. It concludes that there was a change of governors but not in the structure of power. The second section is a chronological narration about the main events, crises and controversies, the councilors who abandoned the municipal tasks, and also the change in the different formations, especially the Partit Republicà Radical, which help explain the loss of the majority of Esquerra Republicana de Catalunya. In the same section, the situation of the Generalitat of Catalonia is analyzed, in addition there is a narration of the period in which the city council is run by politicians not elected (October 1934 - February 1936), not much studied in spite of representing a quarter of the republican peace period. The third block explains the organization of the city council, the evolution in the organization chart, such as the operation of the city council (plenary sessions, commissions, positions, etc.), and the changes that are produced by the Llei Municipal de Catalunya, which creates a Government Commission with decision-making capacity that transforms the internal functioning of the city council. Finally, the fourth section explains the city council projects that could havetransformed Barcelona, plans such as unemployment benefits, urban reform, the construction of school groups or the question of the Great Barcelona. The thesis analyzes the evolution of the municipal policy in several aspects, which were inconclusive due to the beginning of the Spanish Civil War.
Palmero, Cámara María del Carmen. "Educación y sociedad en La Rioja republicana : 1931-1936 /". Salamanca : Logroño : Universidad pontificia ; Gobierno de La Rioja, Instituto de estudios riojanos, 1990. http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb36655587r.
Texto completoDuch, i. Plana Montserrat 1959. "Camp de Tarragona durant la 2ª República (1931-1936), El". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 1987. http://hdl.handle.net/10803/1999.
Texto completoLa nostra pretensió era arribar a construir una explicació del conjunt de les actuacions dels homes i dones del Camp als anys trenta. No volíem, exclussivament, descriure allò que s'esdevingué durant breu període de temps sinó aproximar-nos a la realitat del treball, de la vida i dels esforços d'aquelles persones per millorar el seu món més proper. Una cojuntura històrica que seria estroncada per la guerra civil i una llarga dictadura, i que ens haurà de proporcionar elements de comprensió de la societat actual.
La proclamació de la República s'inicia amb una experiència festiva i pacífica arreu dels pobles del Camp que palesa l'inicial entusiasme popular pel nou règim. Les successives festes d'aniversari posen de manifest com l'evolució dels fets haurà provocat fustracions i desànims. El canvi toponímic, de caràcter majoritari i generalitzat, evidencia, en el nivell simbòlic, la voluntat republicana, catalanista i de progrés de les noves èlites municipals.
La República havia de fer possible, malgrat les limitacions de l'Estat unitari, el desenvolupament d'un Estatut que reconeixia la personalitat política de Catalunya. La proclamació del nou règim, majoritàriament sota la fòrmula de república federal als pobles del Camp, el referèndum de l'Estatut, la oficialitat de la llengua, les eleccions i la constitució del Parlament i els fets d'octubre seran les fites del catalanisme polític durant la Repúblicà. Hem de destacar l'actitud pactista de la premsa i dels dirigents polítics al nivell del Camp que viuran amb entusiasme el procés previ a la redacció i consulta popular de l'Estatut de Núria i que accepten joiosos l'aprovació del text final aprovat per les Corts Espanyoles al setembre de 1932, confiats en el recobrament institucional que comportava i en les potencialitats que contenia malgrat que fos considerat inferior a l'ideal federatiu i a l'autonomia plena.
L'escola era considerada la base fonamental per a construir ciutadania i afermar els valors de llibertat i democràcia. Les construccions escolars seran un dels objectius fonamentah. dels equips municipals. Construccions i augment de les consignacions pressupostàries arreu que demostren la voluntad de millorar l'accés a l'educació de la majoria del poble. Les dificultats financeres de l'estat central i de la hisenda local faran fracassar bona part d'aquests projectes que ultra afavorir l'escolarització comportaven una dimensió conjuntural com era la lluita contra l'atur que s'incrementava fatalment arreu. En aquests objectius, que constituien un comú denominador força generalitzat, hi trobarien la col.laboració decidida dels mestres i les seves associacions i del naixent moviment de pares vinculat a la millora de l'escola pública. Si bé en el pla simbòlic del calendari, i més tímidament en els continguts, la introducció del laicisme a l'escola anirà avançant, pel que fa a la substitució de l'ensenyament religiós es toparà primer, amb dificultats financeres i després amb la total oposición de les noves autoritats erigides amb posterioritat als fets d'octubre. Malgrat això es fa present un moviment de sectors catòlics benestants en la creació de mútues escolars que garantissin la continuitat dels pressupòsits educatius catòlics i dels centres propis.
Les escoles professionals foren un altre objectiu comú de les noves autoritats locals i del moviment obrer. La seva dignificació estava vinculada a la millora en les instal.lacions i condicions d'estudi. Mentre que per republicans i sindicalistes havien de fer possible la preparació dels treballadors i la millora en les seves condicions de vida i treball, pels organismes econòmics i la dreta política esdevenien centres de socialització en els postulats consetvadors sobre les relacions de treball.
El laicisme es feu doctrina política durant la República, s'havia de fer possible concretar la vella aspiració de les èlites il.lustrades i del republicanisme històric de bastir una societat i un poder polític independent de tota influència religiosa, reduint les creences a un dret individual de l'esfera privada. Aquest objectiu hauria d'ésser combatut per l'Esglèsia que es negava a perdre la seva situación privilegiada que havia estat tradicional en la història d'Espanya, és en aquest marc que es viurà el conflicte religiós entre les posicions contraposades del republicanisme laicista i el catolicisme integrista a nivell local així com la resposta de la jerarquia eclesiàstica, que resta personalitzada en l'arquebisbe Vidal que s'esforçà en apaigavar les tensions amb el poder polític des de la defensa insubornable de la llibertat i dels drets de l'Esglèsia.
Elements concrets que sitúen o integren el conflicte religiós al Camp mostren com hi ha una decidida empenta governamental en la intensificació i el ritme de l'aplicació de la legislació laicista sobre enterraments, secularització de cementiris i relació amb les autoritats religioses paral.lela a una certa passivitat d'alguns ajuntaments, tot i que és habitual la prohibició de manifestacions públiques de religiositat com són les processons o el pas del Viàtic que seran recuperades durant els mesos de repressió posterior al moviment d'octubre. Un fet final, esdevingut l'abril de 1936, posa de manifest la centralitat d'aquesta qüestió: ens referim a la forçada dimissió de Lloret, alcalde de Tarragona, acusat de copresidir amb la representació eclesiàstica una desfilada militar.
La pràctica del moviment obrer al Camp restarà condicionada per la progressiva extensió de la crisi econòmica que afecta especialment la ja desfassada indústria textil reusenca i la construcció i d'una manera general el conjunt de l'economia del Camp per la incidència sobre la comercialització vinícola i de l'avellana. Si bé, fins 1933, s'aconseguirà avançar en increments salarials i en la reducció de la jornada de 48 a 44 hores, el principal tema de confrontació és l'extensió i creixement de l'atur, bé sigui en reivindicació del subsidi, la reducció de la jornada a 6 hores o el repartiment del treball disponible per evitar els acomiadaments. Els jurats mixtes seran boicotejats, així com les oficines de coI.locació, per la patronal i la C.N.T., mentre que per U.G.T. esdevenen mediació per a afavorir el seu creixement organitzatiu. Situació crítica en el marc d'una rivalitat permanent per l'hegemonia anarquista o socialista en determinats sindicats d'ofici. Les festes del primer de maig constitueixen el punt àlgid d'explicitació dels objectius del moviment obrer, en les conclusions habituals que situen el grau d'exercici de les llibertats en els diversos períodes de la República, reivindicacions laborals como són la del retir obrer, el subsidi contra l'atur, el subsidi de maternitat i invalidesa per accident, la jornada de 6 hores, el descans dominical en el ram del comerç i el perfeccionament de la inspecció de treball amb d'altres reivindicacions sòcio-polítiques com ara la defensa de l'escola única, la formació professional, la construcció d'habitatges o la redistribució de la pressió fiscal, al costat de mesures com l'amnistia, l'abolició de la pena de mort, la plena llibertat de premsa, reunió i manifestació. Les peticions del maig de 1936 són, generalment, molt més ambicioses pel que fa al model de relacions socials i laborals i incideixen sobre el sistema econòmic i polític.
L'escassa resposta pública al greu desafiament de l'atur, que aconseguí de trencar la consciència ciutadana sobre la Repúbica, es reduirà a iniciatives benèfico-caritatives i als plans d'obra municipal especialment a redòs de la llei del Parlament sobre solars, projectes que seran objecte de recurs per les entitats econòmiques i que resultaran definitivament fallits per decisió de l'autoritat militar poc després dels fets d'octubre.
El problema agrari serà un dels eixos de confrontació al Camp durant el període republicà. Les expectatives creades amb la proclamació del nou règim es veuran progressivament fustrades per la desestimació de les demandes de revisió dels contractes de conreu en una primera fase i per la sentència contra la Llei del Parlament després de l'octubre de 1934, resultant d'un llarg procés de confrontació social al camp.
Els fets d'octubre, iniciats amb la convocatòria de vaga general a les tres ciutats, tindràn la seva concreció en la proclamació de l'Estat Català. La repressió del moviment comportarà la detenció I empresonament de bona part de la militància catalanista d'esquerra en sentit ampli dels pobles del Camp al vaixell Arnús, la clausura dels centres
polítics i sindicals i la pràctica dels desnonaments rústics als pobles on s'havia viscut amb més efervescència el fet rabassaire.
La dinàmica electoral durant la Segona República assoleix, primerament, unes fites de participació que oscil.len entre el 75,5% de màxima al 1931 i el 76% al 1936 pel conjunt del Camp. Mentre que les eleccions del juny de 1931, amb el triomf absolut de la candidatura republicana, representen un plebiscit pel règim, es produeix una divisió progressiva en el camp republicà que suposa la confrontació entre E.R.C. I la Coalició d'Esquerres en disputa per l'espai electoral. El bloc de dreta presenta un ascens continuat. La bipolarització creixent situarà les eleccions del febrer de 1936 entre el Front d'Ordre i el Front d'Esquerres, clarament majoritari al Camp.
En l'àmbit de les eleccions locals podem constatar situacions d'inestabilitat a Valls i Reus i continuitat a Tarragona. Mentre que a Valls i en la majoria dels pobles del Camp les eleccions del gener de 1934 tenen una lògica dual, a Tarragona i Reus la divisió entre els grups republicans provoca la confrontació electoral de cinc candidatures. Durant el període de les gestores governatives, la Lliga, els radicals, APC, CEDA i tradicionalistes governaren els ajuntaments amb la desídia pròpia de períodes anteriors.
Blaney, Gerald. "The Civil Guard and the Spanish Second Republic, 1931-1936". Thesis, London School of Economics and Political Science (University of London), 2007. http://etheses.lse.ac.uk/2022/.
Texto completoRandall, Tresa M. "Hanya Holm in America, 1931-1936: Dance, Culture and Community". Diss., Temple University Libraries, 2008. http://cdm16002.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/p245801coll10/id/14993.
Texto completoPh.D.
Though she is widely considered one of the "four pioneers" of American modern dance, German-American Hanya Holm (1893-1992) occupies a shadowy presence in dance history literature. She has often been described as someone who fell in love with America, purged her approach of Germanic elements, and emerged with a more universal one. Her "Americanization" has served as evidence of the Americanness of modern dance, thus eclipsing the German influence on modern dance. This dissertation challenges that narrative by casting new light on Holm's worldview and initial intentions in the New World, and by articulating the specifics of the first five years of her American career. In contrast to previous histories, I propose that Holm did not come to the U.S. to forge an independent career as a choreographer; rather, she came as a missionary for Mary Wigman and her Tanz-Gemeinschaft (dance cultural community). To Wigman and Holm, dance was not only an art form; it was a way of life, a revolt against bourgeois sterility and modern alienation, and a utopian communal vision, even a religion. Artistic expression was only one aspect of modern dance's larger purpose. The transformation of social life was equally important, and Holm was a fervent believer in the need for a widespread amateur dance culture. This study uses a historical methodology and accesses traces of the past such as lectures, school reports, promotional material, newspaper articles, personal notebooks, correspondence, photographs, and other material--much of it discussed here for the first time. These sources provide evidence for new descriptions and interpretations of Holm's migration from Germany to the U.S. and from German dance to American dance. I examine cultural contexts that informed Holm's beliefs, such as early twentieth century German life reform and body culture; provide a sustained analysis of the curriculum of the New York Wigman School of the Dance; and consider how the politicization of dance in the 1930s--in both Germany and the U.S.--affected Holm and her work.
Temple University--Theses
Casas, i. Soriano Just. "La política de Treball de la Generalitat Republicana (1931-1936) /". Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de treball, indústria, comerç i turisme, 2003. http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb39169188q.
Texto completoKerry, Matthew. "Radical politics in the Spanish Second Republic : Asturias, 1931-1936". Thesis, University of Sheffield, 2015. http://etheses.whiterose.ac.uk/10084/.
Texto completoViñarás, y. Domingo Antonio José. "Eivissa y Formentera, 1931-1936: sociedad, economía, elecciones y poder político". Doctoral thesis, Universitat de les Illes Balears, 2013. http://hdl.handle.net/10803/123286.
Texto completoLibros sobre el tema "1931-1936"
Richard, Strauss. Correspondance: 1931-1936. (Paris): Flammarion, 1994.
Buscar texto completoHoward, Robert E. Selected letters, 1931-1936. West Warwick, RI: Necronomicon Press, 1991.
Buscar texto completoSakellariou, Maria. Neoi prōtoporoi, 1931-1936. Thessalonikē: University Studio Press, 1999.
Buscar texto completoQuiroga, Santiago Casares. Casares Quiroga: Discursos parlamentarios (1931-1936). [Sada (A Coruña)]: Ediciós do Castro, 2006.
Buscar texto completoM. Dolors Ivern i Salvà. Esquerra Republicana de Catalunya, 1931-1936. [Montserrat]: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1988.
Buscar texto completoHorkheimer, Max. Gesammelte Schriften III: Schriften 1931 - 1936. Frankfurt/M.: Fischer-Taschenbuch-Verlag, 1988.
Buscar texto completoStalin, Joseph. The Stalin-Kaganovich correspondence, 1931-1936. New Haven, CT: Yale University Press, 2003.
Buscar texto completoNeckářová, Libuše. Španělsko a lidová fronta 1931-1936. Praha: Academia, nakl. Československé akademie věd, 1986.
Buscar texto completoPozo, Carmen Benito del. El Ayuntamiento republicano de Oviedo, 1931-1936. Oviedo: Pentalfa, 1989.
Buscar texto completoIntxusta, Josu Chueca. El nacionalismo vasco en Navarra (1931-1936). [Bilbao]: Universidad del País Vasco, Servicio Editorial, 1999.
Buscar texto completoCapítulos de libros sobre el tema "1931-1936"
Griffiths, Richard T. "Economy and Politics". En The Netherlands and the Gold Standard, 1931–1936, 1–18. Dordrecht: Springer Netherlands, 1987. http://dx.doi.org/10.1007/978-94-009-4067-3_1.
Texto completoGriffiths, Richard T. "The Economists’ Debate". En The Netherlands and the Gold Standard, 1931–1936, 19–29. Dordrecht: Springer Netherlands, 1987. http://dx.doi.org/10.1007/978-94-009-4067-3_2.
Texto completoGriffiths, Richard T. "The Employers’ Associations". En The Netherlands and the Gold Standard, 1931–1936, 30–46. Dordrecht: Springer Netherlands, 1987. http://dx.doi.org/10.1007/978-94-009-4067-3_3.
Texto completoGriffiths, Richard T. "The Agricultural Lobby". En The Netherlands and the Gold Standard, 1931–1936, 47–62. Dordrecht: Springer Netherlands, 1987. http://dx.doi.org/10.1007/978-94-009-4067-3_4.
Texto completoGriffiths, Richard T. "The Trade Unions". En The Netherlands and the Gold Standard, 1931–1936, 63–83. Dordrecht: Springer Netherlands, 1987. http://dx.doi.org/10.1007/978-94-009-4067-3_5.
Texto completoGriffiths, Richard T. "The Political Parties". En The Netherlands and the Gold Standard, 1931–1936, 84–138. Dordrecht: Springer Netherlands, 1987. http://dx.doi.org/10.1007/978-94-009-4067-3_6.
Texto completoGriffiths, Richard T. "The Single Issue Pressure Groups". En The Netherlands and the Gold Standard, 1931–1936, 139–64. Dordrecht: Springer Netherlands, 1987. http://dx.doi.org/10.1007/978-94-009-4067-3_7.
Texto completoGriffiths, Richard T. "The Policy Makers". En The Netherlands and the Gold Standard, 1931–1936, 165–92. Dordrecht: Springer Netherlands, 1987. http://dx.doi.org/10.1007/978-94-009-4067-3_8.
Texto completoGriffiths, Richard T. "Belgium, France, Switzerland and the End of the Gold Standard". En The Netherlands and the Gold Standard, 1931–1936, 193–210. Dordrecht: Springer Netherlands, 1987. http://dx.doi.org/10.1007/978-94-009-4067-3_9.
Texto completoDharamsey, Virchand y Iyesha Geeth Abbas. "Sound and Music In the Early Indian Talkie 1931–1936". En The Routledge Companion to Global Film Music in the Early Sound Era, 459–78. New York: Routledge, 2023. http://dx.doi.org/10.4324/9780429504471-35.
Texto completoInformes sobre el tema "1931-1936"
Романець, Наталя Радомирівна. Репресії проти «колишніх куркулів». Запорізький національний університет, 2012. http://dx.doi.org/10.31812/123456789/4161.
Texto completo