Academic literature on the topic 'Voyerism'

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Voyerism.'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Journal articles on the topic "Voyerism":

1

Zaïtzeff, Serge I. "Julio Torri, voyerista desencantado de Beatriz Espejo." Revista Iberoamericana 53, no. 141 (December 20, 1987): 1068–69. http://dx.doi.org/10.5195/reviberoamer.1987.4423.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

NAVARRO-TEJERO, Antonia. "El Cuerpo Lésbico Representado en India: Sensacionalismo y Voyerismo en la Cultura Popular Contemporánea." Revista Latino-americana de Geografia e Genero 5, no. 2 (2014): 3–10. http://dx.doi.org/10.5212/rlagg.v.5.i2.0001.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Dobal, Susana Madeira, and Ana Carolina Roure Malta de Sá. "Luz, sombra, penumbra e a criação de sentidos em A erva do rato." Galáxia (São Paulo), no. 45 (December 2020): 93–109. http://dx.doi.org/10.1590/1982-25532020346771.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
Abstract:
Resumo O artigo propõe uma reflexão acerca da importância do trabalho de direção de fotografia de Walter Carvalho na construção da luz, da sombra e da penumbra, como recursos que trazem camadas de sentido para a narrativa de A erva do rato, de Júlio Bressane. O filme é uma livre adaptação cinematográfica dos contos “Um esqueleto” e “A causa secreta”, ambos de Machado de Assis, e narra a história de uma estranha parceria amorosa, abalada pelo surgimento inusitado de um rato. Elementos como voyerismo, perversão e fetichismo transparecem à meia-luz ou por meio do chiaroscuro, em uma atmosfera misteriosa e obscura. Luz e sombra atuam como elementos estruturantes do filme e dialogam com referências pictóricas.
4

Doyle, Randi A., and Daniel Voyer. "Photographs of real human figures: Item types and persistent sex differences in mental rotation." Quarterly Journal of Experimental Psychology 71, no. 11 (January 1, 2018): 2411–20. http://dx.doi.org/10.1177/1747021817742079.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
Abstract:
The goal of the current study was to provide a better understanding of the role of image familiarity, embodied cognition, and cognitive strategies on sex differences in performance when rotating blocks and photographs of real human bodies. Two new Mental Rotation Tests (MRTs) were created: one using photographs of real human models positioned as closely as possible to computer drawn figures from the human figures MRT used in Doyle and Voyer’s 2013 study, and one using analogous block figures. It was hypothesised that, when compared to the analogous block figures, the real human figures would lead to improved accuracy among both men and women, a reduced magnitude of sex differences in accuracy, and a reduced effect of occlusion on women’s performance when compared to analogous block figures. The three-way interaction between test, sex, and occlusion reported in Doyle and Voyer’s 2013 study was not replicated in the current study. However, women’s scores on the real human figures improved significantly more than men’s scores on the real human figures test compared to gender differences in improvement on the block figures test. This finding points to a greater strategy shift among women than men when rotating human figures.
5

Mandujano, Fernando, Juan Carlos Rodríguez, Sonia E. Reyes, and Patricio Medina. "LA ERUPCIÓN DEL VOLCÁN CHAITÉN: VOYERISMO, DESCONFIANZA, ACADEMIA Y ESTADO. CONSECUENCIAS URBANAS Y SOCIALES EN LA COMUNIDAD." Universum (Talca) 30, no. 2 (2015): 153–77. http://dx.doi.org/10.4067/s0718-23762015000200010.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Plaza Morales, Natalia. "Teorizaciones sobre la metáfora de Paul Ricœur en las obras de Mario Bellatin y de Jorge Alberto Gudiño ‘El gran vidrio’ y ‘Con amor tu hija’." Káñina 42, no. 1 (June 1, 2018): 227–41. http://dx.doi.org/10.15517/rk.v42i1.33518.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
Abstract:
El presente trabajo es una propuesta teórica de lectura para acercarnos a algunas ficciones de Mario Bellatin y de Jorge Alberto Gudiño, tomando como punto de partida las conceptualizaciones de Ricœur acerca de la metáfora con respecto al campo de la linguística (La metáfora viva, 1975). Nos centramos en algunas narrativas del deseo de la literatura mexicana contemporánea y las leeremos a través del ámbito psicoanalítico de las pulsiones, como un campo de intepretación en el que nos apoyaremos para dar un sentido connotativo a dichas narraciones en relación con la imagen y con la experiencia voyerista de sus personajes.
7

Jerónimo, Heather. "Gendering the Suicidal Body: Male Translation of Female Death in Javier Marías’ Corazón tan blanco." Revista Canadiense de Estudios Hispánicos 42, no. 2 (May 29, 2018): 357–78. http://dx.doi.org/10.18192/rceh.v42i2.3134.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
Abstract:
Juan, el protagonista de Corazón tan blanco (1992) de Javier Marías, investiga su identidad indagando en los matrimonios de su padre, que están rodeados de secretos y suicidio. Un análisis crítico basado en Volatile Bodies: Toward a Corporeal Feminism (1994) de Elizabeth Grosz muestra cómo el suicidio conecta el cuerpo femenino con el sufrimiento violento, a la vez que sirve como una experiencia liberadora para la validación de la masculinidad. En busca de una narrativa interesada de identidad masculina, Juan se convierte en un traductor voyerista de las inscripciones de suicidio en los cuerpos de mujeres.
8

García Carballo, Carlos. "Calígula (1979), ¿cine erótico o cine pornográfico?" Fotocinema. Revista científica de cine y fotografía 2, no. 19 (July 22, 2019): 301. http://dx.doi.org/10.24310/fotocinema.2019.v2i19.6658.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
Abstract:
La evolución del cine ha ido desencadenando diferentes tipos de géneros cinematográficos, y es que entre todos los géneros existentes, hay un género que ha sido un poco apartado de las principales líneas de investigaciones en cinematografía, y que por ende, no tiene un gran volumen de literatura que pueda suponer una buena base científica para seguir creciendo académicamente hablando. La controversia entre el cine erótico y el pornográfico ha estado presente a lo largo de la historia del cine, siendo ambos géneros mal vistos. Para ello hemos desarrollado un proceso interpretativo acompañado de una ficha para analizar las escenas seleccionadas. Tinto Brass hace un uso exquisito del voyerismo en el espectador mostrando el sexo como una forma artística para mostrar la realidad en la gran pantalla su obra Calígula. Por consiguiente, en el espectador consigue reflexionar y meditar sobre la gran diferencia entre el disfrute contemplativo de un desnudo o de una relación sexual con amplios significados dramáticos, estéticos y humanos. Con todo esto, finalmente Calígula se puede catalogar dentro del cine softcore.
9

Cucinotta, Caterina, Ana Catarina Pereira, and Ana Isabel Soares. "Languidness of August (1984)." Fotocinema. Revista Científica de Cine y Fotografía 23 (July 22, 2021): 349–81. http://dx.doi.org/10.24310/fotocinema.2021.v23i.12366.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
Abstract:
En 1987, el cineasta portugués Jorge Silva Melo (n. 1948) filmó una adaptación de La Spiaggia, una novela que el escritor, traductor y guionista italiano Cesare Pavese (1908-1950) publicó en 1942. Fue una de las muchas adaptaciones de la obra pavesiana al cine, pero la primera en el cine portugués. Agosto debutaría en 1991, pero el nombre de Pavese solo se acreditaría en los materiales promocionales después del estreno. Tal ausencia no impide – incluso, al despertar la curiosidad, incita – el cotejo de una y otra obra, en un intento de ver en ellas huellas de expresividad autoral y una lectura muy particular y simbólica que el cineasta portugués parece hacer del libro de Pavese. Las dos obras comparten varios elementos narrativos, pero principalmente estilísticos, que, creemos, subraya esta comparación. A la hora de buscar su identificación, recurrimos a los testimonios de ambos autores, así como a un análisis fílmico centrado en el tratamiento de imágenes, sonido, música, materialidades, construcción de diálogos, apelación al voyerismo y performance de los actores principales.
10

Lajoinie Dominguez, María Teresa. "Éléphants vedettes de théâtre: Mlle. Djeck ou la starification animale dans la première moitié du XIXe siècle." Anales de Filología Francesa, no. 29 (November 24, 2021): 699–721. http://dx.doi.org/10.6018/analesff.466931.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
Abstract:
El objetivo del presente artículo es determinar la existencia de vedettes animales rastreando, para ello, la superposición de aquellos mecanismos y dinámicas conducentes a la adquisición de dicho estatus en el caso de actores y actrices humanos. Cogiendo como ejemplo paradigmático el caso de la elefanta Mlle. Djeck, presente en los escenarios europeos del siglo XIX, se analizarán los elementos que permiten tanto la inclusión del animal-actor en el fenómeno de la celebridad, cuanto aquellas características que resultan en su singularización. Asimismo, se estudiarán las nociones de voyerismo e intimidad como principales ejes en torno a los cuales se construye la nueva relación entre público y vedette propia de esta figura. Por último, se atenderá al papel fundamental de la prensa, así como otros medios mediáticos, en cuanto que intermediarios necesarios para la construcción, promoción y popularización de la vedette y/o celebridad. The main of this article is to determine the existence of the animal stars by analysing the mechanisms and dynamics conducive to the acquisition of this status in the case of human actors and actresses. Taking as a paradigmatic example the case of the elephant Mlle. Djeck, present in the European stages of the 19th century, will analyse the elements that allow both the inclusion of the animal-actor in the phenomenon of celebrity, as well as those characteristics that result in its singularization. Likewise, the notions of voyeurism and intimacy will be studied as the main axes around which the new relationship between the public and the star of this figure is built. Lastly, the fundamental role of the press, as well as other media, will be addressed as intermediaries necessary for the construction, promotion and popularization of the star and/or celebrity.

Dissertations / Theses on the topic "Voyerism":

1

Schroeder, Kathleen Mary. "The female voyeur and the possibility of a pornography for women : redefining the gaze of desire." Thesis, University of South Africa, 2000. http://hdl.handle.net/10500/3079.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Gallardo, Pizarro Francisca Cecilia. "Bello Voyerista." Tesis, Universidad de Chile, 2012. http://repositorio.uchile.cl/handle/2250/101564.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
Abstract:
El siguiente texto se ha concebido a la par de la propuesta plástica, lo que ha significado que las temáticas desarrolladas se han ajustado tanto en lo plástico como en lo escrito, permitiendo una lectura transversal de ambos trabajos. En cuanto a la propuesta plástica, su concepción es una derivación de proyectos anteriores desarrollados en la Universidad, presentes en este texto para la comprensión tanto de las temáticas como del imaginario visual que utilizo. Las temáticas indagadas se presentan en el mismo sentido cronológico que la propuesta plástica, por ello la metodología del texto está basada en la creación plástica
3

Bienvenu, Gilles. "De l'architecte voyer à l'ingénieur en chef des services techniques : les services d'architecture et d'urbanisme de la ville de Nantes du XVIIIe siècle au XXe siècle." Thesis, Paris 1, 2013. http://www.theses.fr/2013PA010607/document.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
Abstract:
Production collective, la ville est notamment produite par des professionnels identifiés qui élaborent des outils et mettent en œuvre des processus. Sur un temps long - du XVIIIe siècle au milieu du XXe siècle - et sur un territoire d'étude singulier -la ville de Nantes, exemplaire par la richesse des situations expérimentées au cours de la période -le questionnement sur la fabrique de la ville parcourt deux axes: d'une part l'étude de l'organisation des services municipaux chargés de l'élaboration des projets et de la conduite des transformations urbaines, en termes de voirie, d'architecture, de réseaux et d'urbanisme, et d'autre part celle des personnalités qui constituent ces services, notamment les chefs de service, architectes, ingénieurs, urbanistes, et leurs collaborateurs immédiats. L'échelle de Nantes, une ville en croissance et en mutation, d'une dimension encore modérée en superficie et en population dans la période considérée, permet de saisir des enjeux globaux dans l'exploration des outils qui ont accompagné les transformations urbaines, les ont rendues possibles ou en ont rendu compte, en termes de réglementation, de planification, de projetation, d'exécution, de contrôle, à l'articulation du technique et du politique
A town is a collective process, but it is also produced by specific professionals who conceived tools and apply process. Analyzing a long period ( from the 18th century to the middle of the 20th) and focused on a special area « the city of Nantes », an interesting example for this period, the case study follows two directions : the organization of the municipal services in charge of project development and the management for urban transformation, in terms of roads, architecture, networks, town planning, and at the same time the people who make up these services, particularly chiefs department, architects, engineers, town planners and their staff. The scale of Nantes, a growing city with a population and a size increasing at a moderate pace, allows understanding stakes by exploring the process of urban developments in terms of regulation, project planning, management, achievement and control, and the links between technical tools and politic aims
4

Harper, Heather M. "La imagenación de Cervantes: visión y visualización de los cuadros literarios de los capítulos I.28 y II.48 del Quijote." Miami University / OhioLINK, 2012. http://rave.ohiolink.edu/etdc/view?acc_num=miami1354330814.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Saleem, Fathima Zahara. "The symbiotic relationship of social media content creation and consumption: a mood management and selective exposure theory perspective." Doctoral thesis, Universitat Ramon Llull, 2014. http://hdl.handle.net/10803/283807.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
Abstract:
En la recerca sobre el consum dels llocs personals a les xarxes socials, com Facebook, YouTube i Instagram, han predominat els projectes basats en la identitat en què les persones utilitzen l’espai online per crear i projectar les identitats que coldrien tenir per mitjà d’un procés de gestió de la imatge. En aquest recerca, es presenta una conceptualització alternativa de l’ús de les xarxes socials, incloent-hi la creació i el consum de continguts, que utilitza la teoria de la gestió dels estats d’ànim i l’exposició selectiva que es deriva de la psicologia dels mitjans. La teoria de la gestió dels estats d’ànim estipula que les persones intenten readaptar el seu entorn d’estímuls per incrementar la durada i la intensitat dels bons moments i reduir la intensitat i la durada dels mals moments. En conseqüència, aquesta recerca té una triple finalitat: 1) explicar amb detall el procés de gestió de l’estat d’ànim col•lectiu en els llocs personals de les xarxes socials, incloent-hi la creació selectiva i el consum selectiu de continguts; 2) il•lustrar sobre les conseqüències d’una cultura de gestió de l’estat d’ànim col•lectiu en les xarxes socials, i 3) identificar formes en què les marques es poden afermar en una cultura de gestió dels estats d’ànim a les xarxes socials i a través d’elles. A partir de 15 llargues entrevistes de més de dues hores de durada cadascuna i de les dades recollides durant vuit mesos d’informació online dels perfils de Facebook dels enquestats, trobem que les persones creen col•lectivament uns continguts en els seus llocs personals de les xarxes socials que són bàsicament positius i divertits, que fan que els continguts visibles a les xarxes socials siguin predominantment positius i divertits. Aquest fenomen s’explica estudiant detingudament els tipus de continguts que creen les persones, els tipus de continguts que no creen, els tipus de continguts que consumeixen online i els que no consumeixen. Les nostres conclusions demostren que l’ús de les xarxes socials implica una combinació de comportaments contraris i contradictoris. Les marques necessiten entendre la cultura que han creat els consumidors de les xarxes socials, no tan sols per determinar com penetrar i actuar en aquesta cultura, sinó també per trobar noves vies al creixement, més enllà de la comunicació bidireccional i de la construcció de relacions, en què les experiències també s’ofereixin a través de les xarxes socials.
En la investigación sobre el consumo de los sitios personales en las redes sociales, como Facebook, YouTube e Instagram, han predominado los proyectos de base identitaria en que las personas utilizan el espacio online para crear y proyectar aquellas identidades que desearían tener a través de un proceso de gestión de la imagen. En esta investigación, se presenta una conceptualización alternativa del uso de las redes sociales, incluyendo la creación y el consumo de contenidos, que utiliza la teoría de la gestión de los estados de ánimo y la exposición selectiva que se deriva de la psicología de los medios. La teoría de la gestión de los estados de ánimo estipula que las personas intentan readaptar su entorno de estímulos para incrementar la duración y la intensidad del buen humor y reducir la intensidad y la duración del mal humor. En consecuencia, esta investigación tiene una triple finalidad: 1) explicar en detalle el proceso de gestión del estado de ánimo colectivo en los sitios personales de las redes sociales, incluyendo la creación selectiva y el consumo selectivo de contenidos; 2) arrojar luz sobre las consecuencias de una cultura de gestión del estado de ánimo colectivo sobre las redes sociales, y 3) identificar formas en que las marcas pueden afianzarse en una cultura de gestión de los estados de ánimo en y a través de las redes sociales. Utilizando 15 largas entrevistas de más de dos horas de duración cada una y datos recogidos de ocho meses de información online de los perfiles de Facebook de los encuestados, hallamos que las personas crean colectivamente unos contenidos en sus sitios personales de las redes sociales que son básicamente positivos y divertidos, que hacen que los contenidos visibles en las redes sociales sean predominantemente positivos y divertidos. Este fenómeno se explica estudiando en detalle los tipos de contenidos que crean las personas, los tipos de contenidos que no crean, los tipos de contenidos que consumen online y los que no consumen. Nuestras conclusiones demuestran que el uso de las redes sociales implica una combinación de comportamientos contrarios y contradictorios. Las marcas necesitan entender la cultura creada por los consumidores de las redes sociales no solo para determinar cómo penetrar y actuar en dicha cultura, sino también para hallar nuevas vías al crecimiento más allá de la comunicación bidireccional y de la construcción de relaciones, en que las experiencias también se ofrezcan a través de las redes sociales.
Research on the consumption of personal social media sites, such as Facebook, YouTube and Instagram, has been dominated by identity-based projects in which individuals use the online space to create and project their desired identities through the process of image-management. In this research, an alternative conceptualization of social media usage, comprising content creation and consumption, is presented using mood management and selective exposure theory derived from media psychology. Mood management theory stipulates that individuals attempt to rearrange their stimulus environment so as to increase the duration and intensity of good moods and reduce the intensity and duration of bad ones. Subsequently, the aims of this research are threefold: (1) to elaborate on the process of collective mood management on personal social media sites, including selective content creation and selective content consumption; (2) to shed light on the consequences of a culture of collective mood management on social media networks; and (3) to identify ways in which brands can leverage themselves in a culture of mood management on and through social media. Using 15 long interviews spanning two hours each and data collected from eight months of online observation of the respondents’ Facebook profiles, I find that individuals collectively create content on their personal social media sites that is primarily positive and entertaining, leading to predominantly positive and entertaining content visible on social media networks. This phenomenon is explained by elaborating on the types of content that individuals create, the types of content they do not create, the types of content that persons consume online and those which they do not consume. The findings demonstrate that social media usage involves a combination of contrary and contradictory behaviours. Understanding the culture created by consumers of social media is not only necessary for brands to determine how to penetrate and engage in such a culture, but is also relevant for brands to find avenues for growth beyond two-way communication and relationship building, in which experiences are also delivered through social media networks.
6

SOUDKOVÁ, Andrea. "The Role of Crime and Moral Questions in Ian McEwan's Novels (Ian McEwan, Solar)/Téma zločinu a morálky v románech Iana McEwana." Master's thesis, 2015. http://www.nusl.cz/ntk/nusl-180749.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
Abstract:
The aim of this thesis is to analyze the topics of crime, violence and brutality in four novels written by a contemporary British novelist Ian McEwan. The aim of the thesis is also to define the motivational development of these topics and moral questions of guilt and punishment based on the analysis of Ian McEwan's novel Solar. The goal is to reflect problems of the society of the 21st century including the basic moral questions connected with the professional life and career of McEwan's characters.

Books on the topic "Voyerism":

1

Espejo, Beatriz. Julio Torri, voyerista desencantado. México: Universidad Nacional Autónoma de México, Instituto de Investigaciones Filológicas, Centro de Estudios Literarios, 1986.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Dominguez, Manuel José Rincón. El perro, el voyerista, la ambulancia y la vecina. [Bogotá D.C.]: Alcaldía Mayor de Bogotá D.C., Secretaría de Cultura, Recreación y Deporte, 2007.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Québec (Québec : District). Bureau du Grand voyer. Quelques règles et directions aux inspecteurs des chemins et aux sous-voyers des campagnes du district de Québec pour faire les répartitions des ouvrages publics sur les chemins et ponts, avec des modèles, de répartition. A Québec: Imprimé à la Nouvelle imprimerie par P.E. Desbarats, 1986.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Québec (Québec : District). Bureau du Grand voyer., ed. Aux inspecteurs des chemins et aux sous-voyers du district de Québec: J'ai jugé à propos, de vous prévenir, que j'ai observé dans ma tournée de l'été dernier .. [S.l: s.n., 1986.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Aux inspecteurs des chemins et aux sous-voyers du district de Québec: J'ai jugé à propos, de vous prévenir, que j'ai observé dans ma tournée de l'été dernier ... [S.l: s.n., 1986.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Joseph, Taschereau Thomas Pierre, ed. Province du Bas-Canada, district de Québec: Par l'Honorable Thomas Pierre Joseph Taschereau, écuyer, grand-voyer du district de Québec, à l'inspecteur des chemins et aux sous-voyers de ... [S.l: s.n., 1987.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

[Lettre]: Il vous est enjoint de vous conformer, vous et vos sous-voyers très strictement aux ordres généraux en autre part suivant la loi, et que les chemins du roi .. [S.l: s.n., 1986.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

To the bibliography