Academic literature on the topic 'Upanyas'

उपन्यास विश्लेषणका लागि प्राथमिक स्रोतका रूपमा राजवको ‘एटलान्टिक स्ट्रिट’ लाई लिइएकोछ । द्वितीयक सामग्री स्रोतका रूपमा विवेच्य उपन्यासलाई डायस्पोरिक दृष्टिबाट तयार पारिएकोशोधपत्र र विभिन्न पत्रपत्रिकामा प्रकाशित समालोचनात्मक लेख र पुस्तकहरूलाई आधार मानिएको छ । डायस्पोरिक उपन्यास विश्लेषणका सैद्धान्तिक पर्याधारलाई आधार सामग्री मानी गुणात्मक अनुसन्धान ढाँचामा तयार पारिएको प्रस्तुत लेख पुख्र्यौली भूमि र इच्छित भूमि, द्वैध मानसिकता, एकान्तिकता, अतीतप्रति स्मरण, सीमान्तकृत हुनुको पीडा, परादेशीय हुनुको रोमाञ्च र चिन्ता, कहाली लाग्दो भूत र अनिश्चित भविष्य, मनोवैज्ञानिक दासता, पुस्तान्तरिक द्वन्द्व, स्तरपरिवर्तन र स्तर गुम्नुजस्ता पर्याधारको उपयोग गरी विश्लेषण गरिएको छ । त्यस्तै चेतनप्रवाह शैली, अभिघात अभिव्यक्ति, द्वैध सांस्कृतिकता, आस्तित्विक चेतनाको प्रबलता तथा एकसूत्रताको खोजी र कोडमिश्रणलाई हेर्ने काम भएको छ । यसमा बाध्यता वा रहरका कारणले पुख्र्यौली भूमि छाडी इच्छित भूमिमा पुगेपछि वर्षौँसम्म पनि जन्मभूमि फर्कन नसकेको पीडा रहेको छ भने घर–परिवारका लागि खर्चको व्यवस्था गरे पनि पारिवारिक मिलन, भेटघाट र त्यसबाट प्राप्त हुने हार्दिक तथा आत्मिक भावबाट टाढिने स्थिति भने टड्कारो देखिएको छ । प्रारम्भिक दिनमा जागिरको खोजी, अपार्टमेन्टको व्यवस्थापन, मूलधारबाट आपूm र आफ्नो समुदायलाई लत्याइएको तीतो अनुभूति, सहयोगी मित्रको अभाव, बिरानो ठाउँमा आपूmलाई अपरिचित ठान्नु, जताततै असुरक्षित महसुस गर्नु तथा भय र त्रासको भावना विकास हुनुले डायस्पोरिक जीवन कष्टकर रहेको पुष्टि हुन्छ । यसरी डर, त्रास तथा अज्ञात भयको भूमरीभित्र बाँच्ने चाहना राख्दाराख्दै र पारिवारिक सदस्यको सुन्दर भविष्यको सुनिश्चितताको कामना गर्दा गर्दै जीवन व्यतीत हुने सन्दर्भको उल्लेख गरिएको यो डायस्पोरिक उपन्यास महइभ्वपूर्ण उपलब्धिका रूपमा स्थापित भएको छ ।

विगतका रचनाकृतिहरूलाई वर्तमान समयमा पुनः लेख्नु पुनर्लेखन हो । यसमा पूर्वकृतिका पात्र र घटनाहरूलाई वर्तमान सन्दर्भसँग जोडेर नवीन किसिमले प्रस्तुत गरिन्छ । विगतमा रचना गरिएका कृतिहरू वर्तमान समयमा सान्दर्भिक नहुने भएकाले त्यसप्रति आलोचनात्मक दृष्टि प्रस्तुत गर्दै नवीनताको खोजी गर्नु यसको विशेषता भएकाले उत्तरआधुनिकतवादी लेखनले यसलाई महत्त्वपूर्ण ‘टेक्निक’का रुपमा उपयोग गरेको छ । उपन्यासकार विमलकुमार सुवेदीको ‘रोसा’ उपन्यासमा पूर्वीय परम्परामा प्रचलित मिथकहरूको पुनर्लेखन गरी पाश्चात्य जगत्मा विकसित उत्तरआधुनिकतावादी चिन्तन प्रस्तुत गरिएको छ । सत्य शाश्वत र निरपेक्ष हुँदैन, यो समयानुसार परिमार्जित हुन्छ । समग्रताको अध्ययनबाट मात्र सत्यको नजिक पुग्न सकिन्छ तर मावन जीवनको निश्चित समयले समग्रतालाई बोध गर्न नसक्ने भएकाले मानवीय ज्ञान अपूर्ण रहेको छ भन्ने उत्तरआधुनिकतवादी दृष्टिको अभिव्यक्तिका निम्ति यस उपन्यासमा सिद्धार्थ गौतमको गृहत्याग, गङ्गा नदीको पृथ्वी अवतरण र कृष्ण–अर्जुन संवादको पुनर्लेखन गरिएको छ । यसमा परम्परागत मूल्य र मान्यताको आलोचना गर्दै त्यसलाई वर्तमान सन्दर्भानुसार परिमार्जन गर्नुपर्छ भन्ने विचारका साथै सामाजिक, राजनीतिक तथा प्रशासनिक क्षेत्रमा देखापरेका विकृत प्रवृत्तिप्रति व्यङ्ग्य प्रहार गर्न पनि मिथकहरूको पुनर्लेखन गरिएको छ ।

The Upanat is a special type of footwear designed specifically for climbing the structure of the Borobudur Temple. The design of the Upanat focuses on sponge-type footwear, material resistance to physical and chemical processes, and wearing comfort. The primary purpose of using Upanat is to minimize the friction between the temple stones and footwear, thus preventing wear and tear and maintaining the structure of the Borobudur Temple. This study aimed to determine the effectiveness of using Upanat at the Borobudur Temple, and a descriptive qualitative approach was used to collect data through direct interviews, observations, and documentation. The determination of the effectiveness of Upanat use at the Borobudur Temple was carried out in three stages: reducing data, presenting data, and drawing conclusions. The results of this research show that Upanat is highly effective in reducing wear and tear on the stairs and floors of the Borobudur Temple, as it uses materials that cause minimal friction.

Pī. Eca. Ḍī. śodha-prabandha--Kolhāpura--Śivājī viśvavidyālaya.
Le dos de la page de titre porte la mention : "Hindi ke mahakavyatmaka upanyas" / Shanker Vasant Mudgal. Bibliogr. p. 482-492.

[ES] La presente investigación está enmarcada en el análisis del có- digo iconográfico, iconológico y morfológico de las estructuras so- ciales, políticas, animistas, míticas y religiosas de la cultura Shuar Indo amazónicas del Ecuador. El Asentamiento Arqueológico Wapula, situado a 30 kilómetros al noroeste de Ciudad de Macas en la provincia Morona Santiago, de la región amazónica ecuatoriana, presenta una serie de evidencias de culturas asentadas en este gran complejo ceremonial. Estudios realizados por eruditos nacionales y extranjeros detectan la cultura Upano desde los 2500 años a. C., con la denominación de Upanos III, Upanos II y Upanos I, esta última correspondiente el Periodo de Desarrollo Regional o Integración, con cronologías que datan sobre los 500 años a.C. hasta el 1500 d.C. (Porras, 1987; Salazar, 2000; Rostain, 2014; Descola, 1988, Lathrap, 2010). Es en este periodo en el que se centra esta investigación, con el objetivo de comprobar si los últimos herederos de este gran legado Jíbaro Ecuatoriano son los actuales Shuar del Ecuador, teniendo en cuenta que a estas culturas se les conoce hasta la actualidad como salvajes, gente sin conocimiento y culturas paganas que realizan ceremonias en cultos satánicos con las tsantsas (Descola, 1987, p. 35). Los vestigios arqueológicos que hoy se encuentran en las co- lecciones correspondientes al Centro de Interpretación Cultural de Morona, la colección Arqueológica de La Plaza Tiwintza, son importantes vestigios arqueológicos enclavados en la Federación Interprovincial del Centro Shuar (FICSH) como las Tsantsas y por último, las piezas arqueológicas que están en manos de moradores de las comunidades de Wapula, Sevilla Don Bosco, Copataza, Tim- kias, La Unión y Madre Tierra, han permitido hacer un meticuloso diagnóstico de la materialidad, que incluye estudios de las compo- siciones físico - químicas de los materiales constituyentes, análisis de las técnicas de manufactura, análisis iconográfico e iconológico de las incisiones y policromías estampadas en las piezas cerámi- cas de las colecciones antes mencionadas. Esto ha permitido pre- sentar un paralelismo morfológico de las técnicas de manufactura, las herramientas y materiales utilizados en la creación de estas pie- zas, de la influencia mítico religiosa de culturas asentadas anterior- mente en el complejo Wapula, y de sus posibles intercambios con las comunidades vecinas que pertenecen a las culturas de Cañar, (Snöja, 1991; González, 1875) y con la cultura Puruhá. Caamaño J. (1927). Los resultados derivados de esta investigación sirvieron como punto de partida para emprender un proyecto de estudio arquitec- tónico para la creación del Museo Étnico Cultural Tsantsa. Este pro- yecto nace por pedido del Gobierno Cantonal y Provincial de turno y la Presidencia de la FICSH. El propósito del proyecto en mención es promover el rescate de una identidad cultural que corre el pe- ligro de la desaparición, además de concientizar a los gobiernos seccionales para que se cumpla con lo que reza en la Constitución Ecuatoriana, la Ley de Patrimonio Cultural Art. 4 literales (a, b, c) y la Ley Orgánica de Cultura. Art. 4 de los principios de la Diversidad Cultural. En este contexto se pretenden lograr acuerdos con los gobier- nos de turno responsables para la preservación, conservación y la puesta en valor de este valioso y no renovable patrimonio cultural indoamazónico ecuatoriano.
[CA] Resum La present investigació s'emmarca en l'anàlisi del codi icono- gràfic, iconològic i morfològic de les estructures socials, polítiques, animistes, mítiques i religioses de la cultura shuar indoamazòni- ques de l'Equador. L'assentament arqueològic Wapula (P. Porras, 1987), situat a 30 km al nord-oest de Ciutat de Macas, a la província de Morona Santiago de la regió amazònica equatoriana, presenta una sèrie d'evidències de cultures assentades en aquest grancom- plex cerimonial. Estudis realitzats per erudits nacionals i estrangers detecten la cultura Upano des de 2500 anys aC, amb la denominació d'Upanos III, Upanos II i Upanos I, aquesta última corresponent el Període de Desenvolupament Regional o Integra- ció, amb cronologies que daten pels volts dels 500 anys aC fins al 1500 dC. (Porras, 1987; Salazar, 2000; Rostain, 2014; Descola, 1988, Lathrap, 2010). És en aquest període que se centra aquesta investigació, amb l'objectiu de comprobar si els darrers hereus d'aquest gran lle- gat jívaro equatorià són els actuals shuar de l'Equador, tenint en compte que aquestes cultures són conegudes fins a l'actualitat com salvatges, gent sense coneixement i cultures paganes que realitzen cerimònies en cultes satànics amb les tzantzes (Descola, 1987, p. 35). Els vestigis arqueològics que es troben avui a les col¿leccions corresponents del Centre d'Interpretació Cultural de Morona, la co- llecció arqueològica de la Plaça Tiwintza, són importants vestigis ar- queològics enclavats a la Federació Interprovincial del Centre Shuar (FICSH), com les tzantzes, i per últim les peces arqueològiques que hi ha en mans d'habitants de les comunitats de Wapula, Sevilla Don Bosco, Copataza, Timkias, La Unión i Madre Tierra han permés fer un diagnòstic meticulós de la materialitat, que inclou estudis de les composicions fisicoquímiques dels materials constituents, anàlisi de les tècniques de manufactura i anàlisi iconogràfica i iconológica de les incisions i policromies estampades en les peces ceràmiques de les colleccions abans esmentades. Açò ha permés presentar un parallelisme morfològic de les tècniques de manufactura, les eines i els materials utilitzats en la creació d'aquestes peces, de la influèn- cia miticoreligiosa de cultures assentades anteriorment al complex Wapula i dels seus possibles intercanvis amb les comunitats veï- nes pertanyents a les cultures de canyar (Sjöman, 1991; González Suárez, 1878) i amb la cultura puruhà (Jijón, 1927). Els resultats que es deriven d'aquesta investigació serviren com a punt de partida per a emprendre un projecte d'estudi arquitec- tònic per a la creació del Museu Ètnico-Cultural Tzantza. Aquest projecte naix a comanda del Govern Cantonal i Provincial de torn i de la Presidència de la FICSH. El propòsit del projecte esmentat és promoure el rescat d'una identitat cultural que corre perill de desa- paréixer, a més de conscienciar els governs seccionals perquè es complisca el que diu la Constitució Equatoriana, la Llei de Patrimoni Cultural Art. 4 literals (a, b, c) i la Llei Orgànica de Cultura Art. 4 dels principis de la Diversitat Cultural. En aquest context es pretenen aconseguir acords amb els go- verns de torn responsables per a la preservació, conservació i po- sada en valor d'aquest valuós i no renovable patrimoni cultural in- doamazònic equatorià.
[EN] Abstract This investigation consists of the analysis of the iconographic, iconological and morphologic code of the social, political, animist, mythical and religious structures of the Ecuadorian Indo-Amazonian Shuar culture. The archeological settlement Wapula, located 30 kilometers nor- thwest from the city of Macas in the province of Morona Santiago (in the Ecuadorian Amazonian region), presents a series of settled cultures within this huge ceremonial center (Porras, 1987). Studies carried out by both national and foreign scholars (Porras. P. 1987; Salazar. E. 2000; Rostain. E. 2014; Descola. F. 1987; and Latrap. D.) discovered that the Upano culture went back to 2500 years BC, but back then they were known as Upanos III, Upanos II and Upa- nos I, this last one being part of the Regional Development Period, or Integration, as it is also called, that dates back from 500 BC to 1500 AD. This investigation is particularly focused on this period to pro- ve if the last heirs of this great Jibaro tribe legacy are the current Shuar people from Ecuador, having into account that both cultures are considered as wild, uneducated, and pagan tribes that perform satanic rites with tsantsas or shrunken heads (Descola, F., 1987, p.35). The archeological relics that we can find today in the corres- ponding collections of Centro de Interpretación Cultural de Morona [Center of Cultural Interpretation of Morona], and the archeological collection of Plaza Tiwintza [Tiwintza Square], are important relics located within the Federación Interprovincial del Centro Shuar; or FICSH, for its initials in Spanish [Shuar Center Interprovincial Fede- ration]. Among them, we can find the aforementioned tsantsas and some archeological pieces that are in the hands of the communities of Wapula, Sevilla Don Bosco, Copataza, Timkias, La Unión, and Madre Tierra. These pieces have allowed the execution of a tho- rough diagnosis of the tangible of the Shuar culture, which includes the studies of the physico-chemical compositions of the constituent materials, analysis of manufacturing techniques, besides an icono- graphic and iconological analysis of the incisions and polychromies present in the ceramic pieces of the above-mentioned collections. All this has allowed to present a morphological parallelism re- garding manufacturing techniques, tools and materials used in the creation of these pieces, as well as the mythical-religious influence of the cultures settled previously in the Wapula center, as well as its possible exchanges with the neighboring communities pertaining to the Cañar cultures (Snöja, 1991 and González, 1875) and the Puru- há culture (Caamaño, 1927). The results derived from this investigation served as a starting point to undertake an architectural study project for the creation of the Museo Étnico Cultural Tsantsa [Tsantsa Cultural Ethnic Mu- seum]. This project was created at the request of the cantonal and provincial governments as well as the Presidency of FICSH. The purpose of this project is to promote the rescuing of a cultural identi- ty that is in danger of disappearing; in addition to raising awareness among the sectional Governments so that they comply with what is stated in the Ecuadorian Constitution, the Cultural Heritage Act, article 4, sections (a, b, c) and the Organic Law of Culture, article 4, which details the principles of Cultural Diversity. In this context, agreements are sought with the governments in charge in order to preserve, conserve, and treasure this valuable and non-renewable Ecuadorian Indo-Amazonian cultural heritage.
Rios Rivera, EH. (2019). Análisis del código iconográfico de las piezas arqueológicas elaboradas en el asentamiento las tolas Wapula pertenecientes a la cosmovisión amazónica de la cultura Shuar, ciudad de Macas, Provincia de Morona Santiago Ecuador [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/129866
TESIS