Dissertations / Theses on the topic 'ULTRAFINE PARTICLESIN'
Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles
Consult the top 50 dissertations / theses for your research on the topic 'ULTRAFINE PARTICLESIN.'
Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.
Browse dissertations / theses on a wide variety of disciplines and organise your bibliography correctly.
Washbourne, Martyn Edward. "Bus user exposure to ultrafine particles." Thesis, Imperial College London, 2009. http://ethos.bl.uk/OrderDetails.do?uin=uk.bl.ethos.509496.
Full textHama, Sarkawt Muhammad Lateef. "Ultrafine particles in the urban environment." Thesis, University of Leicester, 2018. http://hdl.handle.net/2381/42396.
Full textVogt, Carsten. "Ultrafine particles in concrete : Influence of ultrafine particles on concrete properties and application to concrete mix design." Doctoral thesis, KTH, Betongbyggnad, 2010. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:kth:diva-12161.
Full textWells, S. "Preparation and properties of ultrafine magnetic particles." Thesis, Bangor University, 1989. http://ethos.bl.uk/OrderDetails.do?uin=uk.bl.ethos.237506.
Full textJoutsensaari, Jorma. "Aerosol synthesis of nanostructured, ultrafine fullerene particles /." Espoo [Finland] : Technical Research Centre of Finland, 1999. http://www.vtt.fi/inf/pdf/publications/1999/P400.pdf.
Full textCarnerero, Quintero Cristina. "Dynamics of ultrafine particles and tropospheric ozone episodes." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de Catalunya, 2021. http://hdl.handle.net/10803/672660.
Full textEls aerosols atmosfèrics, particularment partícules ultrafines (UFPs; partícules de menys de 100 nm de diàmetre), i l'ozó troposfèric (O3) són contaminants atmosfèrics molt influenciats per reaccions fotoquímiques, processos iniciats per l'absorció de radiació solar. Concentracions elevades d'UFPs i O3 en l'ambient tenen importants afectes adversos en la salut humana i impactes en el clima. En àrees amb una alta insolació i dinàmiques atmosfèriques que afavoreixen l'acumulació de contaminants degut a recirculacions verticals de masses d¿aire, com el Mediterrani occidental i altres regions del sud d'Europa, sovint s'enregistren episodis d'altes concentracions d'UFPs i O3, especialment a la primavera i a l¿estiu. Els episodis d¿UFPs poden estar causats per l'emissió i acumulació de partícules o per la formació fotoquímica de partícules a partir de precursors gasosos (formació de partícules noves; NPF). L'objectiu d¿aquesta tesi és caracteritzar la relació entre UFPs i O3 en àrees amb una alta activitat fotoquímica. Concretament, aquesta tesi té com objectius identificar els patrons atmosfèrics que causen els episodis, determinant si aquests contaminants estan regits pels mateixos processos o bé ocorren en paral·lel, i descriure l'evolució de les concentracions d'UFP en els darrers anys. S'han analitzat dades recopilades durant campanyes intensives de mesures simultànies a nivell de superfície i en altura, així com sèries de dades de mesures contínues de llarg termini. Mitjançant la combinació d¿aquestes dades, s'ha avaluat l'estacionalitat i la simultaneïtat dels episodis d'UFPs i d'O3, identificant els factors que hi contribueixen i aportant informació sobre la influencia de la NPF en les concentracions d'UFPs. Hi ha dos escenaris que controlen la formació i el transport d'UFPs i O3: la recirculació vertical de masses d'aire i la ventilació. L'ocurrència d'un o altre escenari ve determinada per les condicions meteorològiques a escala sinòptica, mentre que la magnitud de les concentracions ve donada per la disponibilitat de precursors i les condicions atmosfèriques i orogràfiques locals. Els episodis aguts d¿UFPs estan indubtablement vinculats amb els episodis d¿O3. Tot i així, els episodis poden ser simultanis en un mateix dia o no ser-ho. Un episodi d'O3 és sempre simultani amb un episodi d'UFPs causat per acumulació de partícules primàries i secundàries durant períodes de recirculació. Tanmateix, altes concentracions d'UFPs causades per NPF es donen principalment amb concentracions relativament baixes d'O3 durant períodes de ventilació. Quan es consideren les concentracions mitjanes anuals d'UFPs en àrees urbanes, les emissions primàries del trànsit tenen una major contribució al nombre total de partícules que la NPF. No obstant, en dies amb episodis de NPF, la NPF contribueix més al nombre total d'UFPs que les emissions primàries. Tot i que en la majoria dels dies no es detecten episodis de NPF, el nombre de dies amb NPF està incrementant, probablement degut a una tendència a la baixa de les emissions atmosfèriques antropogèniques en els darrers anys, que han causat una disminució en les embornals de condensació i coagulació de partícules. En conseqüència, la contribució de NPF al nombre d'UFPs també està augmentat. La concentració total d'UFPs pot augmentar o disminuir, depenent de les condicions locals. En àrees urbanes, la disminució d'emissions antropogèniques causa una disminució directa de la concentració d¿UFPs. En canvi, en ambients rurals, la NPF esdevé més favorable fins al punt que la concentració d'UFPs creix. Això pot ser degut a un augment de les emissions biogèniques locals de precursors i a una disminució del transport d'emissions antropogèniques. Les polítiques implementades en els darrers anys amb l'objectiu de reduir les emissions antropogèniques de contaminants atmosfèrics han tingut un gran impacte en la concentració del nombre de partícules en ambients urbans. Per contra, aquestes polítiques no han tingut un impacte significatiu en el fons regional, on el nombre de partícules ha augmentat
Los aerosoles atmosféricos, en particular las partículas ultrafinas (UFPs por sus siglas en inglés; partículas de menos de 100 nanómetros de diámetro), y el ozono troposférico (O3) son contaminantes atmosféricos muy influenciados por reacciones fotoquímicas, i.e., procesos iniciados por la absorción de radiación solar. Concentraciones elevadas de UFPs y O3 en el ambiente tienen importantes efectos adversos en la salud humana e impactos en el clima. En áreas con una alta insolación y dinámicas atmosféricas que favorecen la acumulación de contaminantes debido a recirculaciones verticales de masas de aire, como en el Mediterráneo occidental y otras regiones del sur de Europa, a menudo se registran episodios de altas concentraciones de UFPs y O3, especialmente en primavera y verano. Los episodios de UFPs pueden estar causados por la emisión y acumulación de partículas o por la formación fotoquímica de partículas a partir de precursores gaseosos (formación de nuevas partículas; NPF por sus siglas en inglés). El objetivo de esta tesis es caracterizar la relación entre UFPs y O3 en áreas y períodos con una actividad fotoquímica importante. Concretamente, esta tesis tiene como objetivos identificar los patrones atmosféricos que causan los episodios, determinando si estos contaminantes están regidos por los mismos procesos o bien ocurren en paralelo, así como describir la evolución de las concentraciones de UFPs en los últimos años. Basándonos en estos objetivos, se han analizado datos recopilados durante campañas de medidas intensivas simultáneas a nivel de superficie y en altura, así como series de datos de medidas continuas a largo plazo. Mediante la combinación de estos datos, se ha evaluado la estacionalidad y la simultaneidad de los episodios de UFPs y O3, identificando los factores que contribuyen a ellos y aportando información sobre la influencia de la NPF en las concentraciones de UFPs. Hemos encontrado que hay dos escenarios que controlan la formación y el transporte de UFPs y O3: la recirculación vertical de masas de aire y la ventilación. El acontecimiento de uno u otro escenario viene determinado por las condiciones meteorológicas a escala sinóptica, mientras que la magnitud de las concentraciones viene dada por la disponibilidad de precursores y las condiciones atmosféricas y orográficas locales. Nuestros resultados indican que los episodios agudos de UFPs están indudablemente vinculados con los episodios de O3. Aun así, los episodios pueden ser simultáneos en el mismo día o no serlo. Un episodio de O3 parece ser siempre simultáneo con un episodio de UFPs causado por acumulación de partículas primarias y secundarias durante períodos de recirculación. Sin embargo, altas concentraciones de UFPs causadas por NPF tienen lugar principalmente con concentraciones relativamente bajas (pero altas en valor absoluto) de O3 durante períodos de ventilación. Cuando se considera el promedio de las concentraciones anuales de UFPs en áreas urbanas, las emisiones primarias del tráfico tienen una mayor contribución al número total de partículas que la NPF. No obstante, en días con episodios de NPF, la contribución de NPF al número total de UFPs puede ser mayor que la de las emisiones primarias. Aunque en la mayoría de días no se detectan episodios de NPF, el número de días con NPF está incrementando, probablemente debido a una tendencia a la baja en los últimos años de las emisiones atmosféricas antrópicas, que han causado una disminución en los sumideros de condensación y coagulación. En consecuencia, la contribución de la NPF al número de UFPs también va en aumento. La concentración total de UFPs puede aumentar o disminuir, dependiendo de las condiciones locales y las emisiones de precursores. En áreas urbanas, la disminución de emisiones antrópicas causa una disminución directa de la concentración de UFPs. En cambio, en ambientes rurales, la NPF se hace más favorable, hasta el punto de aumentar las concentraciones de UFPs. Esto puede ser debido a un incremento de las emisiones biogénicas locales de precursores debido al aumento de temperaturas, así como a una reducción de los sumideros de partículas debido a una disminución del transporte de emisiones antrópicas. Las políticas implementadas en los últimos años con el objetivo de reducir las emisiones antrópicas de contaminantes atmosféricos han tenido un gran impacto en las concentraciones del número de UFPs en ambientes urbanos. Por el contrario, estas políticas no han tenido un impacto significativo en el fondo regional, donde la concentración de UFPs ha aumentado.
Enginyeria ambiental
Zhang, Ke. "Ambient and plume processing of atmospheric ultrafine particles /." For electronic version search Digital dissertations database. Restricted to UC campuses. Access is free to UC campus dissertations, 2004. http://uclibs.org/PID/11984.
Full textKejík, Pavel. "Low-Cost Filtration Barriers for Ultrafine Particles Separation." Doctoral thesis, Vysoké učení technické v Brně. Fakulta strojního inženýrství, 2019. http://www.nusl.cz/ntk/nusl-401605.
Full textMartin, Claire Louise. "Transportation of Urban Ultrafine Particles in Four Euorpean Cities." Thesis, University of Manchester, 2009. http://ethos.bl.uk/OrderDetails.do?uin=uk.bl.ethos.511924.
Full textJasevičius, Raimondas. "The Numerical Modelling of Normal Interaction of Ultrafine Particles." Doctoral thesis, Lithuanian Academic Libraries Network (LABT), 2011. http://vddb.laba.lt/obj/LT-eLABa-0001:E.02~2010~D_20110224_161120-06365.
Full textUltrasmulkios dalelės yra šiuolaikinės chemijos, farmacijos, maisto ir kitų pramonės šakų produktų sudėtinė dalis. Tiriant pramoninius technologinius procesus, neišvengiamai reikalingos teorinės žinios apie ultrasmulkių dalelių elgseną. Išsamus supratimas įmanomas tik atlikus įvairius tyrimus. Pastaruoju metu milteliai, klasifikuojami kaip ultrasmulkios (0,1 < d < 10 μm) dalelės, imti plačiai naudoti pramoniniuose procesuose, todėl suprasti ultrasmulkių dalelių elgsenos fundamentalumą miltelių technologijoje yra labai svarbu. Ultrasmulki dalelė yra itin maža, todėl su ja atlikti fizinį eksperimentą, kuris reikalauja specialios įrangos bei žinių, labai sunku. Tokiu atveju dažniausiai naudojamas skaitinis eksperimentas, kurį galima atlikti virtualiai. Skaitinio eksperimento metu yra tiriamos dinaminės ultrasmulkios dalelės savybės bei sprendžiamas dinaminis uždavinys. Taikant skaitinius modelius bei dalelės judėjimą aprašančias jėgų lygtis, naudojami sąveikos modeliai, apimantys adhezinę, klampią, tamprią bei tampriai plastinę sąveikas. Mikroskopinis adhezinės sąveikos modeliavimas – aktualus mechanikos mokslo uždavinys. Taikant sąveikos modelius, svarbu pritaikyti ir diskrečiųjų elementų metodą, kadangi, norint aprašyti dalelių elgseną, visų pirma reikia su-vokti ir aprašyti dalelės modelį. Dalelės elgsenos skaitiniam modeliavimui siūlomi teoriniai modeliai leidžia tirti dalelės sąveiką su dalele ar tampria puserdve bei sąveikos dinamiką. Šie modeliai galėtų būti pritaikyti... [toliau žr. visą tekstą]
Kukunoor, Nagesh Sri. "Separation of ultrafines in dispersions using electrocoagulation." Thesis, Georgia Institute of Technology, 1990. http://hdl.handle.net/1853/11755.
Full textMaynard, Andrew David. "The collection and analytical electron microscopy of ultrafine aerosol particles." Thesis, University of Cambridge, 1992. http://ethos.bl.uk/OrderDetails.do?uin=uk.bl.ethos.281951.
Full textLi, Biao. "Hydrophobic-Hydrophilic Separation Process for the Recovery of Ultrafine Particles." Diss., Virginia Tech, 2019. http://hdl.handle.net/10919/103278.
Full textDoctor of Philosophy
Recovery and dewatering of ultrafine particles have been the major challenges in the minerals and coal industries. Based on the thermodynamic advantage that oil droplets form contact angles about twice as large as those obtainable with air bubbles, a novel separation technology called the hydrophobic-hydrophilic separation (HHS) process was developed at Virginia Tech to address this issues. The research into the HHS process previously was only conducted on the recovery of ultrafine coal particles; also, the fundamental aspects of the HHS process were not fully understood, particularly the mechanisms of phase inversion of oil-in-water emulsions to water-in-oil emulsions. As a follow-up to the previous studies, emulsification tests have been conducted using ultrafine silica and chalcopyrite particles as emulsifiers, and the results showed that phase inversion requires high contact angles, high phase volumes, and high-shear agitation. These findings were applied to improve the HHS process for the recovery of ultrafine particles of coal, copper minerals, and rare earth minerals (REMs). The results obtained in the present work show that the HHS process can be used to efficiently recover and dewater fine particles without no lower particle size limits.
Reiling, Vincent Gilbert. "The effects of ultrafine particles on powder cohesion and fluidization." Case Western Reserve University School of Graduate Studies / OhioLINK, 1992. http://rave.ohiolink.edu/etdc/view?acc_num=case1056487089.
Full textBarrett, Terence. "Development and Characterization of Microfabricated Device for Real-Time Measurement of the Size and Number of Airborne Ultrafine Particles." ScholarWorks @ UVM, 2013. http://scholarworks.uvm.edu/graddis/17.
Full textMuszalski, Piotr. "The role of ultrafine particles in oil sands fine tailings reduction." Thesis, University of Ottawa (Canada), 1995. http://hdl.handle.net/10393/9700.
Full textAbernethy, Rebecca. "A land use regression model for ultrafine particles in Vancouver, Canada." Thesis, University of British Columbia, 2012. http://hdl.handle.net/2429/41895.
Full textPeck, Ryan L. "Efficiency of Portable HEPA Air Purifiers against Traffic Related Ultrafine Particles." University of Cincinnati / OhioLINK, 2015. http://rave.ohiolink.edu/etdc/view?acc_num=ucin1439308288.
Full textThomas, Stephen Bradley. "Characterisation of ambient fine and ultrafine atmospheric aerosols." Thesis, Queensland University of Technology, 2001.
Find full textDurand, Thibaut. "Stratégies analytiques pour la caractérisation physico-chimique des particules ultrafines métalliques. Application aux aérosols ultrafins générés lors de procédés thermiques (fonderie, projection thermique)." Thesis, Pau, 2014. http://www.theses.fr/2014PAUU3057/document.
Full textExpositions to nanoparticles (NPs) are known in industrial hygiene for a long time. Either from primary or secondary sources (industrial processes), these particles have specific properties which imply different toxicities compared to larger particles (micrometric) from the same material. Therefore NPs study requires adapted sampling and analytical technique development and more specifically methods allowing to access relevant information other than total dust mass. The latter seems not be sufficient for toxic effect assessment. Thus, this work has been conducted in order to dispose of analytical methods dedicated to NPs and especially on size-dependent particle chemical analysis. Then, the developed methods have been applied on samples collected either from industrial sites and/or processes (smelter, thermal projection), either from NP generation bench
Silver, David J. "Occupational exposure to ultrafine particles and polycyclic aromatic hydrocarbons from candle emissions." [Tampa, Fla] : University of South Florida, 2005. http://purl.fcla.edu/usf/dc/et/SFE0001426.
Full textGans, Ira. "The production of ultrafine silica particles through a transferred arc plasma process /." Thesis, McGill University, 1986. http://digitool.Library.McGill.CA:80/R/?func=dbin-jump-full&object_id=65464.
Full textEninger, Robert M. "Performance Aspects of Filtering Facepiece Respirators Against Ultrafine Inert and Biological Particles." University of Cincinnati / OhioLINK, 2008. http://rave.ohiolink.edu/etdc/view?acc_num=ucin1217858522.
Full textSparks, Christopher S. "Concentration gradient patterns of traffic and non-traffic generated aerosols: Ultrafine, PM2.5, and coarse particles." University of Cincinnati / OhioLINK, 2011. http://rave.ohiolink.edu/etdc/view?acc_num=ucin1314302308.
Full textClifford, Sam. "Spatio-temporal modelling of ultrafine particle number concentration." Thesis, Queensland University of Technology, 2013. https://eprints.qut.edu.au/63528/4/Samuel_Clifford_Thesis.pdf.
Full textWingert, Loïc. "Séparation des particules ultrafines métalliques par lits granulaires." Thesis, Université de Lorraine, 2017. http://www.theses.fr/2017LORR0019/document.
Full textThe air of workplaces and the environment can be contaminated by ultrafine particles (UFP) coming mainly from a non-intentional generation emitted by some industrial processes. The toxicity of these particles being more and more admitted nowadays, the polluted air of the workplaces has to be extracted and filtered in order to protect the workers and the public, respectively. The commonly used filters are pleated fiber filters which are rapidly and sometimes irreversibly clogged by the UFP. In order to find an alternative to these pleated filters, it was decided to study the granular beds. To do so, the clogging kinetic of granular bed by UFP was studied. This was achieved by conducting both macroscopic and microscopic studies of the granular bed clogging consisting in the monitoring of the evolution of the performances and in performing visualizations of UFP deposit structures. Evaluate the ability of granular beds to be an alternative to fiber filters can require the knowledge of the granular bed performances evolution for a large number of configurations. In order to avoid the realization of the corresponding experiments, a theoretical model was developed. Then, this model permitted by a multi-criteria optimization method to find the optimal configuration of an improved granular bed. Finally, some preliminary and very promising tests of a cylindrical granular bed filter permitting to increase the surface filtration and the collection efficiency laid the groundwork of a potential use of granular beds for the industrial UFP filtration
O'Connell, Susan E. "Epidemiology of the effects of residential exposure to ultrafine particles from vehicular traffic." Thesis, Cardiff University, 2006. http://orca.cf.ac.uk/54072/.
Full textSingh, Ashish. "Measurement of the physical properties of ultrafine particles in the rural continental US." Diss., University of Iowa, 2015. https://ir.uiowa.edu/etd/1905.
Full textReinard, Melissa S. "Characterization of individual fine and ultrafine particles with a real-time single particle mass spectrometer." Access to citation, abstract and download form provided by ProQuest Information and Learning Company; downloadable PDF file, 178 p, 2009. http://proquest.umi.com/pqdweb?did=1654492151&sid=4&Fmt=2&clientId=8331&RQT=309&VName=PQD.
Full textMbengue, Saliou. "Les métaux lourds associés aux particules atmosphériques fines et ultrafines d'une zone industrielle : caractérisation physicochimique et bioaccessibilité." Thesis, Littoral, 2013. http://www.theses.fr/2013DUNK0404/document.
Full textExposure to metals from fine and ultrafine particles is of major health concern, especially in heavily industrialized areas. This thesis aims to better characterize the metal fraction of fine and ultrafine particles emitted in an industrial-marked urban context (Dunkirk harbour) and to determine their lung bioaccessibility, in relation with their health impact. Particles were collected according to their size in specific environments : (i) in an urban area influenced by traffic and industrial emissions and (ii) at the stacks and in the vicinity of a ferromanganese plant (Glencore), characteristic of the industrial activity in Dunkirk. Pulmonary bioaccessibility of metals was determined using a synthetic lung fluid (Gamble solution), and compared to a sequential extraction method. In the urban area, the elemental concentrations in ultrafine particles are primarily related to lacal sources (traffic and housse heating), while submicronic particles (< 1µm) are mainly affected by industrial sources, especially metallurgical plants, the main source of particulate metals in the industrial area. The other sources identified are petrochemistry, coal and heavy-fuels burning and natural sources (sea salts and crustal particles). A high temporal variability of fine and ultrafine particles mass concentrations and of their metal contents was observed at the stacks and in the close environment of the ferromanganese plant. The high concentrations of ultrafine particles (PM₀,₁ : 60% of the total PM₂,₅ mass), enriched in metals, as observed in stack flues, decrease rapidly in the vicinity of the plant, due to the changes in temperatureand humidity, inducing rapid transformations. The metal bioaccessibility varies according to the particle properties (metals chemical speciation and particle size distribution), depending on their origin and formation processes. This metal bioaccessibility may also be affected by physicochemical transformations of fine particles occuring during atmospheric transport (mixing/agglomeration, aggregation, oxidation or reduction processes). The in-vitro bioaccessibility assessment is of interest to better understand the metal bioavailability and thus for a better appreciation of the health impact of toxic metals
Williams, Rebecca T. "Particles in Welding Fumes." Scholar Commons, 2018. https://scholarcommons.usf.edu/etd/7382.
Full textLing, Xuan. "Physical characteristics of small ions and their interaction with ultrafine particles in the urban environment." Thesis, Queensland University of Technology, 2010. https://eprints.qut.edu.au/46963/1/Xuan_Ling_Thesis.pdf.
Full textNagpal, Vidhu JaiKishen. "In-situ steric stablization of ultrafine titania particles synthesized by a sol-gel process /." This resource online, 1993. http://scholar.lib.vt.edu/theses/available/etd-07282008-135003/.
Full textAzarmi, Farhad. "Emissions, physicochemical characteristics and exposure to coarse, fine and ultrafine particles from building activities." Thesis, University of Surrey, 2016. http://epubs.surrey.ac.uk/810771/.
Full textNagpal, Vidhu JaiKishen. "In-situ steric stabilization of ultrafine titania particles synthesized by a sol-gel process." Diss., Virginia Tech, 1993. http://hdl.handle.net/10919/38925.
Full textRinaldo, Mickaël. "Particules ultra-fines et santé : caractérisation des particules ultra-fines dans l'air et dans les tissus humains." Thesis, Bordeaux, 2015. http://www.theses.fr/2015BORD0449/document.
Full textEpidemiologic studies on the health effects of ultrafine particles from atmospheric pollution and in vitro or in vivo studies on manufactured nanoparticles toxicity suggest that potential hazards may result from new physico-chemical properties of materials at nanometric scale. To assess human health risk after occupational or environmental exposure or to demonstrate a causal relationship between such exposures and diseases may be hindered by the lack of reference method to characterize and quantify nanometric particles in biological tissues and fluids. This work allowed us to develop such a method based on samples preparation by alkaline digestion and microfiltration followed by analytical electron microscopy analysis. This method applied in two studies allowed us to confirm that pleural translocation of nanometric particles and accumulation in black spots were possible in human and that they also may pass through the placental barrier with potential fetal exposure. This work also allowed us to characterize some sources of occupational and environmental exposures. After time-cost optimization of this method, it could be used to define reference values on larger population-representative samples or used for the medical follow-up of exposed workers
Rehnberg, Christine, and Nicola Youngman. "Förekomst av ultra-fina partiklar och partiklar ≤10µm vid diatermianvändning med mobilt rökutsug : Jämförelse av partikelnivåer centralt och perifert på operationssal." Thesis, Uppsala University, Caring Sciences, 2010. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:uu:diva-120888.
Full textFlertalet studier har påvisat ett samband mellan koncentrationen av partiklar ≤ 10µm i luftföroreningar och cardiovaskulär- och pulmonell morbiditet och mortalitet. Vid resektion, koagulering/bränning med diatermipenna under operationer alstras rök. Denna rök innehåller bland annat mutagena och carcinogena partiklar i inhalerbar storlek (partiklar ≤ 10µm).
Ett första syfte med denna studie var att kvantifiera den mängd ultra-fina partiklar (UFP) och partiklar ≤ 10µm som operationspersonal exponeras för i operationsrummet, vid användande av diatermi med mobilt rökutsug. Ett andra syfte var också att ta reda på om operations-personal exponeras olika mycket beroende på var i rummet de befinner sig, samt undersöka om partikelnivåerna skiljer sig på olika operationssalar. Partikelmätningar utfördes under 14 ortopediska operationer där diatermi med rökutsug använts.
Medelvärdena av UFP visar på relativt låga partikelkoncentrationer på höftprotes- och ryggoperationer, med mycket korta stunder av höga värden upp till ett maxvärde på 88 396pt/ml vid operationsområdet. Även partiklar i storleken 1-10µm låg inom låga nivåer och under gränsvärdena vid jämförelse med organisk damm. Resultaten i studien indikerar att personal som står vid operationssåret exponeras av högre partikelkoncentrationer av ultra-fina partiklar och partiklar 1-10µm än övrig personal, även vid användande av mobilt rökutsug. Vid jämförelse av partikelnivåer av ultra-fina partiklar på två olika operationssalar framkom det att på den sal med lägst antal luftväxlingar i operationsrummet, var partikelkoncentrationen signifikant högre.
Rodriguez, Romain. "Etude expérimentale de la dispersion de particules ultrafines dans le sillage de modèles simplifiés de véhicules automobiles." Thesis, Ecole centrale de Nantes, 2018. http://www.theses.fr/2018ECDN0032/document.
Full textAround 7 million worldwide annual death sare due to air pollution. Among all pollutants, UltrafineParticles (UFP) cause strong adverse effects. Due to road transport, UFP exposure reaches its most significant levels in urban areas. In this thesis, the aim is to assess the links between the wake flow properties of simplified car models(Ahmed bodies) and UFP number concentration fields due to exhaust emission. This study enables the knowledge about UFP exposure levels of all road users at vehicle wake scale to be better understood. Three simplified car models with three corresponding rear slant angles have been used in order to reproduce the principal wake structures of road vehicles in a wind tunnel. Thanks to an innovative data processing method, velocity measurements with two techniques(LDV/PIV) point out the major role of the rear slantangle on the model wake structures. Moreover, comparisons have been made with particle number concentration measurements of UFP in the wake of the same models. We highlighted the link between the volume of the toric recirculation region close to the rear and the vertical dispersion of UFP. Furthermore, longitudinal vortices that exist with the intermediate rear slant angle geometry play an important role on the transversal dispersion as well as on the concentration field symetry
Khaled, Abdul Rahim Assaad Mr. "Non-isothermal characterization of squeezed thin films in the presence of biofluids and suspended ultrafine particles." The Ohio State University, 2003. http://rave.ohiolink.edu/etdc/view?acc_num=osu1071085983.
Full textKhaled, Abdul Rahim Assaad. "Non-isothermal characterization of squeezed thin films in the presence of biofluids and suspended ultrafine particles." Connect to this title online, 2003. http://rave.ohiolink.edu/etdc/view?acc%5Fnum=osu1071085983.
Full textTitle from first page of PDF file. Document formatted into pages; contains xix, 172 p.; also includes graphics. Includes bibliographical references (p. 168-172).
Juwono, Alamsyah Mohammad. "Investigations of ultrafine particles emitted by ships and other transport modes in the port of Brisbane." Thesis, Queensland University of Technology, 2014. https://eprints.qut.edu.au/79190/4/Alamsyah%20Mohammad%20Juwono%20Thesis.pdf.
Full textKuhn, Thomas. "An instrument for monitoring number and mass of ambient particles in coarse, fine and ultrafine size ranges." Thesis, University of Hertfordshire, 2003. http://hdl.handle.net/2299/14284.
Full textBARACCHINI, ELENA. "ULTRAFINE PARTICLES IN WORKING ENVIRONMENT AND AMBIENT AIR: REAL-TIME MEASUREMENTS, CHARACTERIZATION AND EVALUATION OF EXPOSURE ROUTES." Doctoral thesis, Università degli Studi di Trieste, 2018. http://hdl.handle.net/11368/2918463.
Full textCheung, Hing Cho. "Study of new particle formation in subtropical urban environment in Brisbane, Australia." Thesis, Queensland University of Technology, 2012. https://eprints.qut.edu.au/60045/1/Hing_Cho_Cheung_Thesis.pdf.
Full textBrines, Pérez Mariola. "From ultrafine to coarse particles: variability and source apportionment of atmospheric aerosol levels in the urban Mediterranean climate." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2015. http://hdl.handle.net/10803/384537.
Full textLa contaminació atmosfèrica en ambients urbans és motiu de preocupació pel seu impacte en el medi ambient i en la salut de la població. Les fonts d'emissió d'aerosols atmosfèrics i la seva evolució a l'atmosfera depenen de factors geogràfics així com de les condicions climàtiques i meteorològiques de l'àrea d'estudi. A la conca Mediterrània Occidental, i a la ciutat de Barcelona en particular, el clima càlid, l'escassa precipitació, l'alta densitat de població i determinats factors geogràfics que poden dificultar la dispersió dels contaminants i influenciar molt marcadament els nivells i composició dels aerosols. En aquest context es va desenvolupar la campanya intensiva SAPUSS (Solving Aerosol Problems by Using Synergistic Strategies) a Barcelona a l'octubre de 2010, que consistia en mesures simultànies d'aerosols a diversos llocs de la ciutat, amb l'objectiu d'estudiar la variabilitat espacial i temporal dels aerosols. L'estudi dels nivells d'aerosols en funció de la mida de les partícules a 4 ciutats més amb un clima d'alta insolació similar al de Barcelona (Madrid, Brisbane, Roma i Los Angeles) ha permès avaluar les fonts que afecten a la variabilitat de partícules ultrafines en aquests ambients urbans. En particular s'han estudiat les característiques dels episodis de nucleació urbans (formació de noves partícules), així com la seva freqüència. També s'han caracteritzat les principals fonts d'aerosols de diàmetre inferior a 1µm i 10 iim (PM1 i PM10, respectivament) en diverses ambients urbans de Barcelona durant SAPUSS. Això ha permès estudiar la variabilitat a nivells horitzontal i vertical dins l'atmosfera urbana. L'estudi de les fonts que afecten els aerosols de l' àrea urbana de Barcelona i ambients similars en funció de la seua mida (des de les ultrafines fins a les grolleres) ha permès identificar les principals fonts que afecten a cada fracció en particular i als aerosols en general i per tant proposar mesures aplicables per a l'avaluació i millora de la qualitat de l'aire.
Kraus, Ute [Verfasser], and Annette [Akademischer Betreuer] Peters. "Individual exposure to noise and ultrafine particles and its association with heart rate variability / Ute Kraus. Betreuer: Annette Peters." München : Universitätsbibliothek der Ludwig-Maximilians-Universität, 2016. http://d-nb.info/110289706X/34.
Full textTurner, Ashley L. "The Effects of Ultrafine Particulate Matter on Respiratory and Mental Health in a Population of Asthmatic Adolescents." University of Cincinnati / OhioLINK, 2021. http://rave.ohiolink.edu/etdc/view?acc_num=ucin1627659038390079.
Full textAhmed, Sauda. "Modeling of Ultrafine Particle Emissions and Ambient Levels for the Near Roadside Environment." PDXScholar, 2017. https://pdxscholar.library.pdx.edu/open_access_etds/3506.
Full textKhan, Zahirul Hasan. "Bench- and Pilot-Testing of Sieving Electrostatic Precipitator." Ohio University / OhioLINK, 2007. http://rave.ohiolink.edu/etdc/view?acc_num=ohiou1177721692.
Full textDe, Jesus Alma Lorelei. "Urban ambient particles: Long-term spatio-temporal trends and impacts of different control measures." Thesis, Queensland University of Technology, 2021. https://eprints.qut.edu.au/207786/1/Alma%20Lorelei_De%20Jesus_Thesis.pdf.
Full text