Dissertations / Theses on the topic 'Tarragone'

Qu'il s'agisse de sociétés primitives ou de nations plus modernes, les situations de contacts ou de conflits de langues apparaissent comme une réalité universelle. L'Espagne manifeste sur son territoire une considérable pluralité tant au niveau culturel qu'en matière de langues en présence. D'un point de vue linguistique, plusieurs idiomes coexistent avec le castillan, qui est le parler officiel de l'ensemble du pays. Au sein de la communauté autonome de Catalogne, les deux langues co-officielles sont le catalan et le castillan. Notre sujet, intitulé Environnement social et compétence bilingue dans la région du Baix Ebre (Tarragona), va tenter de dégager les connaissances de ces deux langues par la population catalane de cette région. Comme le souligne Jean-Marie KLINKENBERG, « les langues romanes varient selon trois axes qui sont l'espace, la société et le temps »1. Dans une zone de bilinguisme, comme la région du Baix Ebre, où le catalan et le castillan sont tous deux considérés au titre de langue officielle, les langues en présence s'entremêlent et les compétences linguistiques des habitants en sont bouleversées. Force est de constater que les langues ne sont pas des entités statiques. Elles changent, évoluent, s'enrichissent ou s'affaiblissent au cours de l'histoire selon les événements. Dans une région de plurilinguisme, il est intéressant de souligner les compétences bilingues des habitants. C'est pourquoi nous étudierons l'influence de l'environnement social sur les compétences linguistiques des habitants de cette région, tant en langue catalane qu'en langue castillane. Pour cela, il nous faudra prendre en compte les données suivantes : - L'espace, en interrogeant des personnes demeurant dans trois endroits géographiquement proches de la région mais sociologiquement dissemblables. - La société, à travers les études de la politique d'éducation immersive en catalan, du milieu familial, des échanges intergénérationnels et des pratiques langagières. - Le temps. Nous remarquerons que notre étude fera appel à une description synchronique de la langue, c'est-à-dire une description de cette langue à un moment déterminé, tout en sachant qu'il est probable d'avoir recours à la diachronie pour expliquer certains faits parfois non explicables de manière synchronique. 1 In Des langues romanes. Introduction aux études de linguistique romane, Bruxelles, éd. Duculot, 1994, p. 30
This thesis is about the universality of conflicts and interactions between languages from primitive societies to more modern nations. The regions of Spain are considerably diverse, as much at the cultural level as in languages spoken. From a linguistic point of view, several languages coexist with Castilian (Spanish), which is the official language of the whole country. Within the autonomous community of Catalonia, the two co-official languages are Catalan and Castilian. Our thesis, entitled Social Environment and Bilingual Skills in the Baix Ebre (Tarragona) Region will attempt to uncover the knowledge of the Catalan language, held by the people of this region. As emphasized by Jean-Marie Klinkenberg, "Romance languages vary according to three axes, which are space, society and time".1 In a bilingual area, such as the region of Baix Ebre, where Catalan and Castilian are both considered the official languages, the two languages become entangled, and the language skills of the inhabitants are upended. We have to admit that languages are not static entities. They change, evolve, grow richer or weaken during the course of history according to events. In a multilingual region, it is interesting to put emphasis on the bilingual skills of the inhabitants. That is why we shall study the influence of the social environment on the language skills of the people of this region, as much in Catalan as in Castilian. For that purpose, it will be necessary to us to take into account the following elements: - The space, by interviewing persons living in three places geographically close to the region but sociologically dissimilar. - The society, through studies of the educational Catalan immersion policy, the familial environment, intergenerational exchanges and linguistic practices. - The time. We note that our study will employ a synchronic analysis of the languages, that is, a description of a language at a certain point in time. This is done while knowing that we are likely to return to a diachronic analysis to explain certain facts that are not explainable in a synchronic way. 1 In Des langues romanes. Introduction aux études de linguistique romane, Bruxelles, Duculot ed., 1994, p. 30

Cette thèse a pour but d’examiner la production de sarcophage à décor sculpté, à travers l’étude comparative de trois grands pôles occidentaux de l’Empire romain, puissances économiques et productives, et symboles d’un lien privilégié avec Rome. Si ce procédé funéraire a toujours été utilisé dans ces régions, la généralisation de l’inhumation vers le milieu du IIe siècle implique la mobilisation d’importantes forces productives et techniques afin de répondre à la demande nouvelle sans cesse croissante. Ce serait trois grands centres situés à Rome, en Grèce et en Asie Mineure, qui assureraient les fonctions essentielles : décision des décors et des motifs, prise en charge de la majorité de la production et de son exportation, signification et portée de ce procédé funéraire. Notre étude ville par ville a pour ambition de montrer que le développement de la production des sarcophages à décor sculpté ne peut s’expliquer dans un tel schéma traditionnel où les provinces se laisseraient passivement imposer toutes les décisions de sièges plus importants. Au-delà de l’indispensable analyse technique, stylistique et iconographique du corpus, c’est la prise en compte pratique d’un contexte local d’ateliers décentralisés qui doit permettre de saisir la réalité de production et son évolution : comment cet objet s’intègre dans une production déjà existante qu’il investit en retour. Cela nous conduira à ne plus l’envisager sous le seul rapport de la copie à son original, passant ainsi d’un modèle de rayonnement unilatéral du centre vers la périphérie, à une structure d’échange dynamique entre influences centrales et ateliers locaux
This dissertation explores the production of sarcophagi with sculpted decorations, through the comparative study of three Western towns of the Roman Empire that are economic and production centers as well as closely connected to Rome.Although in these regions, such funeral process was always in use, the generalisation of burials in the middle of the 2nd century required the mobilization of production and technical forces in order to meet the increasing new demand.We argue that three main centers located in Rome, Greece and Asia Minor were responsible for the development of this funeral technique: they decided on the decorations and designs, were in charge of the majority of the production and exportations, and gave this process its characteristics and meaning. Considering each city consecutively, we aim to show that the development of sarcophagi production goes beyond a traditional context where provinces would passively let more important cities be in charge of all the decisions. In addition to the technical, stylistic and iconographic analysis of the corpus, if we want to grasp the specificity of this funeral technique, we also need to replace its production and evolution in a local context of decentralized workshops. How do sarcophagi with sculpted decorations fit in an already existing production, and how do they transform such production? This will lead us to consider this technique from another point of view than the mere copy of an original model, thus moving from the unilateral model of a central influence on the peripheries to a structure of dynamic exchanges between main cities and local workshops

L’objectiu principal del treball és identificar la geometria que va servir per replantejar el traçat de l’amfiteatre romà de Tarragona, seguint una metodologia que es correspon amb els diferents capítols en què s’estructura la investigació: historiografia de la recerca, identificació de les estructures originals, aixecament de les restes in situ, comprovació gràfica i estadística dels traçats proposats i anàlisi constructiva. Entre les diverses opcions possibles pel replanteig de l’amfiteatre de Tarragona, creiem que la més viable és una el•lipse traçada amb un mètode discontinu. Els òvals de 8 o més centres presenten desviacions equivalents, però requereixen operacions de replanteig molt complexes per aconseguir un traçat similar al de l’el•lipse. Hem descartat completament un replanteig mitjançant un òval de 4 centres.
The main objective of this work is to identify the geometry that was used to design the layout of Tarragona’s Roman amphitheater. It follows a methodology that corresponds to the chapters in which the investigations is structured: historiography research, identification of the original structures, survey of in situ remains and, finally, graphic, statistic and constructive analysis of the proposed figures. Among the various options for the layout of Tarragona’s amphitheater, we believe that the most feasible is an ellipse drawn with a discontinuous method. Eight-centered ovals exhibit equivalent deviations, but require complex operations to achieve a layout similar to that of the ellipse. We have completely ruled out a four-centered oval layout.

La tesi doctoral es centra en l’estudi de la qualitat de l’aire del Port de Tarragona i per tant en la determinació de diversos grups de contaminants orgànics a l’atmosfera. Per una banda, es determina la presència del hidrocarburs aromàtics políciclics, els compostos orgànics volàtils i un conjunt de contaminants majoritaris (NO2, NOX, SO2, CO, O3 i partícules PM2,5 i PM10). També es desevolupen mètodes analítics per a la determinació d’altres grups de contaminants orgànics, menys estudiats, però de gran importància pels efectes nocius que comporten. D’aquesta manera es determinen diversos èsters de l’àcid fosfòric i ftàlic, l’adipat, les nitrosamines i la nicotina en les diverses fraccions del medi atmosfèric (fracció particulada i fracció gasosa) per mitjà de la tècnica de cromatografia de gasos acoblada a l’espectrometria de masses.
This Doctoral Thesis is based on the study of the harbour air quality of Tarragona. To evaluate the air quality of harbour of Tarragona, the presence of different kind of organic atmospheric pollutants have been studied. On one hand, polycyclic aromatic hydrocarbons, organic volatile compounds and majority contaminants (NO2, NOx, SO2, CO, O3 and PM2.5 and PM10) have been determined. Moreover, analytical methods for determining poor studied compounds with toxic effects for human health have also been developed. For this, phthalate and organophosphate esters, N-nitrosamines and nicotine have been determined in air particulate matter and gas phase by gas-chromatography-mass spectrometry.

El propòsit d'aquest projecte de tesi ha estat fer un estudi de camp sobre la vida lírica a la ciutat de Tarragona al llarg de la segona meitat del segle XIX. Posant en relleu la importància que van tenir les diverses activitats musicals: òpera, sarsuela, concerts i balls, en una capital provincial, que tot i ser de dimensions reduïdes, va veure passar pels seus escenaris gran part del repertori operístic i de sarsuela més destacat en aquells anys. En aquells temps van arribar a convergir temporades líriques en quatre sales de teatre al mateix temps. Tarragona al segle XIX era una ciutat molt activa culturalment, les diversions públiques arribaven a àmplies capes de la societat, on a més dels teatres, diversos cafès i associacions culturals també proporcionaven actuacions selectes, que anaven a càrrec dels músics locals o amb músics i cantants d'altres ciutats. En aquesta tesi s'ha estudiat el període 1850-1900. Per això s'ha seguit una metodologia basada en el paradigma interpretatiu, de caràcter descriptiu i exploratori que ha combinant dades qualitatives i quantitatives i implicant la recol·lecció, anàlisi i vinculació d'aquestes dades. En aquests anys podem afirmar que la vida cultural i, especialment, la lírica ha quedat documentada a través d'uns 2.500 retalls de premsa ordenats cronològicament per dia, mes i any, conjuntament amb la seva capçalera. Tota la informació recollida s’ha complementat, sempre que s’ha pogut, amb evidències externes extretes dels diferents arxius històrics locals consistents en imatges, cartes, documents i escrits de l'època referents a qüestions administratives o d’organització relatives a temes teatrals i / o lírics. Hem pogut constatar l'existència de més de 400 estrenes d'òpera, opereta i sarsuela, que suposen més de 1.800 representacions en 51 anys, algunes d'elles poc després de la seva estrena absoluta a Madrid, Barcelona o altres teatres internacionals, en el cas de l’òpera. Els resultats obtinguts en la recollida de dades s’exposen en quadres sinòptics creats expressament per fer evident la magnitud de les dades recollides.
This doctoral thesis explains the presence of the specific musical genres of opera and sarsuela in Tarragona, form 1850 to 1900. This research provides the information by which this study’s is going to validate our investigation premise that stated the facts around the lyric season in the fifty-one years studied. To find information we used chosen procedures, and applied quantitative and qualitative protocols described in different documents focusing on the analysis of all the data collected. It was possible to study the lyric seasons and their duration in the city because of lots of newspapers from those years that were kept and properly digitalized at the Archive Library of Tarragona (Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona). Most of them were carrying articles which talked openly and critically about the way the plays were performed. It was also possible to find some texts featuring everyday activities about the companies that staged their operas or sarsuelas in the city. Although we had found so much information it was impossible to describe or clarify every one of the lyric seasons, because there were problems with the preservation of some newspapers at the beginning of the studied period. Due to the overwhelming flow of information it was necessary to use charts for methodological and organizational purposes in order to make a reliable reading of all the lyrical events present in Tarragona those years. It was possible to make accounts for all the opening nights found, one world premiere sarsuela, repositions and repetitions numbered for all of them. As a result it was found more than 1800 lyric performances in Tarragona in fifty – one years.

Geógrafo
No autorizada por el autor para ser publicada a texto completo
Se estudia la evolución de la paleo laguna del Creixell mediante una reconstrucción geoquímica. El interés de la temática radica en que los territorios litorales son muy frágiles a los procesos oceanográficos, atmosféricos y geomorfológicos, pues corresponden a zonas de contacto e interacción litológica, marina y climática. El objetivo fue conocer y analizar la evolución de la paleo laguna del Creixell, para luego correlacionar los resultados con la morfodinámica del área de estudio, evidencias de ocupación del suelo, registros polínicos y paleoclimáticos. Para ello se extrajeron dos testigos cerrados (CR-20 y CR-21) los cuales fueron analizados geoquímicamente a través de espectrometría con el escáner XRF-core scanner; y para conocer el contenido de materia orgánica se aplicó el método de la pérdida por combustión (LOI, Loss On Ignition). Además se obtuvieron dataciones con C14 para conocer la edad de las muestras y se caracterizó la evolución climática gracias al proxy δ18O. Los resultados de los análisis geoquímicos se correlacionaron con las temperaturas del proyecto GISP2 (Alley, 2004) y así se caracterizó si las fases sedimentarias corresponden a períodos fríos o cálidos. También se utilizaron los estudios polínicos realizados por Burjachs y Schulte (2003) y Schulte (2003) con el fin de correlacionar las condiciones vegetales del área con la geoquímica. No obstante, en los últimos centímetros del perfil los análisis de polen no han sido satisfactorios, por lo que se recurrió a fuentes históricas de los siglos XII al XV. Los principales resultados sitúan el funcionamiento de la laguna en torno a los 5000 años cal B.P. El análisis geoquímico, cronoestratigráfico y de presencia de materia orgánica, ha permitido determinar 5 fases de sedimentación, caracterizadas por las variaciones del Ca, y de los grupos compuestos por una parte de TOC, Cl y S y por otra de Aluminio, Sílice, Potasio y Titanio. Además, las mayores concentraciones de Ca se corresponden con fases cálidas, las que son observables entre los 115 y 160cm; además de los 190 y 235 cm.

La tesi presenta un estudi de la realitat social concreta, el Camp de Tarragona, durant un període històric definit per la proclamació festiva de la Segona República fins l'esclat de la guerra civil. Una situació social i política que configurarà unes noves relacions humanes, econòmiques socials i culturals en un procés de canvi que havia de fer possible el desenvolupament d'una democràcia representativa basada en la pràctica de la sobirania popular, que assumís les reivindicacions històriques del catalanisme polític, i una autonomia respecte de tota influència religiosa.

La nostra pretensió era arribar a construir una explicació del conjunt de les actuacions dels homes i dones del Camp als anys trenta. No volíem, exclussivament, descriure allò que s'esdevingué durant breu període de temps sinó aproximar-nos a la realitat del treball, de la vida i dels esforços d'aquelles persones per millorar el seu món més proper. Una cojuntura històrica que seria estroncada per la guerra civil i una llarga dictadura, i que ens haurà de proporcionar elements de comprensió de la societat actual.

La proclamació de la República s'inicia amb una experiència festiva i pacífica arreu dels pobles del Camp que palesa l'inicial entusiasme popular pel nou règim. Les successives festes d'aniversari posen de manifest com l'evolució dels fets haurà provocat fustracions i desànims. El canvi toponímic, de caràcter majoritari i generalitzat, evidencia, en el nivell simbòlic, la voluntat republicana, catalanista i de progrés de les noves èlites municipals.

La República havia de fer possible, malgrat les limitacions de l'Estat unitari, el desenvolupament d'un Estatut que reconeixia la personalitat política de Catalunya. La proclamació del nou règim, majoritàriament sota la fòrmula de república federal als pobles del Camp, el referèndum de l'Estatut, la oficialitat de la llengua, les eleccions i la constitució del Parlament i els fets d'octubre seran les fites del catalanisme polític durant la Repúblicà. Hem de destacar l'actitud pactista de la premsa i dels dirigents polítics al nivell del Camp que viuran amb entusiasme el procés previ a la redacció i consulta popular de l'Estatut de Núria i que accepten joiosos l'aprovació del text final aprovat per les Corts Espanyoles al setembre de 1932, confiats en el recobrament institucional que comportava i en les potencialitats que contenia malgrat que fos considerat inferior a l'ideal federatiu i a l'autonomia plena.

L'escola era considerada la base fonamental per a construir ciutadania i afermar els valors de llibertat i democràcia. Les construccions escolars seran un dels objectius fonamentah. dels equips municipals. Construccions i augment de les consignacions pressupostàries arreu que demostren la voluntad de millorar l'accés a l'educació de la majoria del poble. Les dificultats financeres de l'estat central i de la hisenda local faran fracassar bona part d'aquests projectes que ultra afavorir l'escolarització comportaven una dimensió conjuntural com era la lluita contra l'atur que s'incrementava fatalment arreu. En aquests objectius, que constituien un comú denominador força generalitzat, hi trobarien la col.laboració decidida dels mestres i les seves associacions i del naixent moviment de pares vinculat a la millora de l'escola pública. Si bé en el pla simbòlic del calendari, i més tímidament en els continguts, la introducció del laicisme a l'escola anirà avançant, pel que fa a la substitució de l'ensenyament religiós es toparà primer, amb dificultats financeres i després amb la total oposición de les noves autoritats erigides amb posterioritat als fets d'octubre. Malgrat això es fa present un moviment de sectors catòlics benestants en la creació de mútues escolars que garantissin la continuitat dels pressupòsits educatius catòlics i dels centres propis.

Les escoles professionals foren un altre objectiu comú de les noves autoritats locals i del moviment obrer. La seva dignificació estava vinculada a la millora en les instal.lacions i condicions d'estudi. Mentre que per republicans i sindicalistes havien de fer possible la preparació dels treballadors i la millora en les seves condicions de vida i treball, pels organismes econòmics i la dreta política esdevenien centres de socialització en els postulats consetvadors sobre les relacions de treball.

El laicisme es feu doctrina política durant la República, s'havia de fer possible concretar la vella aspiració de les èlites il.lustrades i del republicanisme històric de bastir una societat i un poder polític independent de tota influència religiosa, reduint les creences a un dret individual de l'esfera privada. Aquest objectiu hauria d'ésser combatut per l'Esglèsia que es negava a perdre la seva situación privilegiada que havia estat tradicional en la història d'Espanya, és en aquest marc que es viurà el conflicte religiós entre les posicions contraposades del republicanisme laicista i el catolicisme integrista a nivell local així com la resposta de la jerarquia eclesiàstica, que resta personalitzada en l'arquebisbe Vidal que s'esforçà en apaigavar les tensions amb el poder polític des de la defensa insubornable de la llibertat i dels drets de l'Esglèsia.

Elements concrets que sitúen o integren el conflicte religiós al Camp mostren com hi ha una decidida empenta governamental en la intensificació i el ritme de l'aplicació de la legislació laicista sobre enterraments, secularització de cementiris i relació amb les autoritats religioses paral.lela a una certa passivitat d'alguns ajuntaments, tot i que és habitual la prohibició de manifestacions públiques de religiositat com són les processons o el pas del Viàtic que seran recuperades durant els mesos de repressió posterior al moviment d'octubre. Un fet final, esdevingut l'abril de 1936, posa de manifest la centralitat d'aquesta qüestió: ens referim a la forçada dimissió de Lloret, alcalde de Tarragona, acusat de copresidir amb la representació eclesiàstica una desfilada militar.

La pràctica del moviment obrer al Camp restarà condicionada per la progressiva extensió de la crisi econòmica que afecta especialment la ja desfassada indústria textil reusenca i la construcció i d'una manera general el conjunt de l'economia del Camp per la incidència sobre la comercialització vinícola i de l'avellana. Si bé, fins 1933, s'aconseguirà avançar en increments salarials i en la reducció de la jornada de 48 a 44 hores, el principal tema de confrontació és l'extensió i creixement de l'atur, bé sigui en reivindicació del subsidi, la reducció de la jornada a 6 hores o el repartiment del treball disponible per evitar els acomiadaments. Els jurats mixtes seran boicotejats, així com les oficines de coI.locació, per la patronal i la C.N.T., mentre que per U.G.T. esdevenen mediació per a afavorir el seu creixement organitzatiu. Situació crítica en el marc d'una rivalitat permanent per l'hegemonia anarquista o socialista en determinats sindicats d'ofici. Les festes del primer de maig constitueixen el punt àlgid d'explicitació dels objectius del moviment obrer, en les conclusions habituals que situen el grau d'exercici de les llibertats en els diversos períodes de la República, reivindicacions laborals como són la del retir obrer, el subsidi contra l'atur, el subsidi de maternitat i invalidesa per accident, la jornada de 6 hores, el descans dominical en el ram del comerç i el perfeccionament de la inspecció de treball amb d'altres reivindicacions sòcio-polítiques com ara la defensa de l'escola única, la formació professional, la construcció d'habitatges o la redistribució de la pressió fiscal, al costat de mesures com l'amnistia, l'abolició de la pena de mort, la plena llibertat de premsa, reunió i manifestació. Les peticions del maig de 1936 són, generalment, molt més ambicioses pel que fa al model de relacions socials i laborals i incideixen sobre el sistema econòmic i polític.

L'escassa resposta pública al greu desafiament de l'atur, que aconseguí de trencar la consciència ciutadana sobre la Repúbica, es reduirà a iniciatives benèfico-caritatives i als plans d'obra municipal especialment a redòs de la llei del Parlament sobre solars, projectes que seran objecte de recurs per les entitats econòmiques i que resultaran definitivament fallits per decisió de l'autoritat militar poc després dels fets d'octubre.

El problema agrari serà un dels eixos de confrontació al Camp durant el període republicà. Les expectatives creades amb la proclamació del nou règim es veuran progressivament fustrades per la desestimació de les demandes de revisió dels contractes de conreu en una primera fase i per la sentència contra la Llei del Parlament després de l'octubre de 1934, resultant d'un llarg procés de confrontació social al camp.

Els fets d'octubre, iniciats amb la convocatòria de vaga general a les tres ciutats, tindràn la seva concreció en la proclamació de l'Estat Català. La repressió del moviment comportarà la detenció I empresonament de bona part de la militància catalanista d'esquerra en sentit ampli dels pobles del Camp al vaixell Arnús, la clausura dels centres
polítics i sindicals i la pràctica dels desnonaments rústics als pobles on s'havia viscut amb més efervescència el fet rabassaire.

La dinàmica electoral durant la Segona República assoleix, primerament, unes fites de participació que oscil.len entre el 75,5% de màxima al 1931 i el 76% al 1936 pel conjunt del Camp. Mentre que les eleccions del juny de 1931, amb el triomf absolut de la candidatura republicana, representen un plebiscit pel règim, es produeix una divisió progressiva en el camp republicà que suposa la confrontació entre E.R.C. I la Coalició d'Esquerres en disputa per l'espai electoral. El bloc de dreta presenta un ascens continuat. La bipolarització creixent situarà les eleccions del febrer de 1936 entre el Front d'Ordre i el Front d'Esquerres, clarament majoritari al Camp.

En l'àmbit de les eleccions locals podem constatar situacions d'inestabilitat a Valls i Reus i continuitat a Tarragona. Mentre que a Valls i en la majoria dels pobles del Camp les eleccions del gener de 1934 tenen una lògica dual, a Tarragona i Reus la divisió entre els grups republicans provoca la confrontació electoral de cinc candidatures. Durant el període de les gestores governatives, la Lliga, els radicals, APC, CEDA i tradicionalistes governaren els ajuntaments amb la desídia pròpia de períodes anteriors.

L’any 1464 l’Arquebisbe de Tarragona, Pere de Urrea, feia pública l’acta de fundació de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona. Aquest document establia les ordinacions que, a partir d’aquell moment, regirien una institució que ha arribat fins als nostres dies. Tanmateix, aquest document també mostra com el control sobre la institució hospitalària va esdevenir imprescindible per perpetuar l’estabilitat d’un model polític paccionat però, alhora, molt fràgil. Amb el pas del temps, aquesta manera de governar i gestionar el bé comú va ser assumida per la població catalana; i l’hospital, com a garant del sistema, es va anar transformant en un element d’identitat cultural. És a dir, la incipient identitat jurídica forjada a partir dels processos de fusió hospitalària del segle XV es va anar convertint, progressivament, en una identitat cultural de tipus pràctic indispensable per al bon govern del municipi.
In 1464 the Archbishop of Tarragona, Pedro de Urrea, made public the founding of the Hospital of San Pablo y Santa Tecla of Tarragona. This document established the ordinances that had to govern an institution that has survived to this day. This document is also a clear example of how the control of the hospital became a fact essential to perpetuate the stability of a consensus political model but also very fragile. Over time, this way of managing the common good was assumed by the Catalan population; and the hospital, as guarantor of the system was transformed into an element of cultural identity. The hospital of Tarragona, like other Catalans hospitals, is yet another example that helps develop a social protection model, very specifically, that in Catalonia resisted all kinds of historical changes due to social and political value that the hospital took in the collective imagination of the population.
En 1464 el Arzobispo de Tarragona, Pedro de Urrea, hacía pública el acta de fundación del Hospital de San Pablo y Santa Tecla de Tarragona. Este documento establecía las ordenanzas que, a partir de entonces, tenían que regir una institución que ha llegado hasta nuestros días. Este documento también es un claro ejemplo de cómo el control del hospital se convirtió en un hecho imprescindible para perpetuar la estabilidad de un modelo político paccionado pero, al mismo tiempo, muy frágil. Con el paso del tiempo, esta forma de gestionar el bien común fue asumida por la población catalana; y el hospital, como garante del sistema, se fue transformando en un elemento de identidad cultural. Esto es, la incipiente identidad jurídica forjada a través de los procesos de fusión hospitalaria del siglo XV se tradujo, paulatinamente, en una identidad cultural de tipo práctico indispensable para el buen gobierno del municipio.

This study proposes and tests a model for play development analysis, which offers a framework and a vocabulary for cataloguing the working parts of play development initiatives. When scholars analyze a completed play text, there are several useful categories available with which to organize observations, including space and time, character, dialogue, plot and story, genre, and spectacle. Such basic categories have been lacking in the analysis of play development and dramaturgy practice. In order to create a framework for analysis, the hourglass model for play development analysis proposes the basic categories of source, perspective, leadership, company modelling, choice of form, conditions of creation (including assumed theatrical conventions), design, given and anticipated consequences, and reception. The three case studies included in this project demonstrate the uses and limitations of the analysis model for new play development and its categories. The Whispering Pines play development process at Nightswimming and the processes experienced by the participants in the 2011 Tarragon Playwright’s Unit both fit easily into the hourglass, largely because they employ traditional roles in the play development process without challenging established hierarchies and because both resulted in play texts; Nightswimming’s Rough House, as a devised piece, challenges the model and demonstrates its flexibility in dealing with non-traditional forms of theatre-making. By providing grounds for comparison between these three markedly different models, the hourglass teases out a number of productive contrasts between text-based and devised theatre. The model which I propose and test in this study has been designed to introduce a formal, pragmatic methodology to the heretofore anecdotal field of scholarship on English-Canadian dramaturgy and new play development. Its formation is indebted to and embedded within the scholarship which has come before. The pragmatic model is proposed as a methodological framework for analysis that has yet to be employed in scholarship on dramaturgy practice and new play development in particular. In my analysis of three play development initiatives, I identify the common elements inherent in each development setting and, by using the same methodology to understand each process I uncover the formative elements unique to each process. The uniquely structured analysis contributes to existing scholarship by illustrating how new play development serves or does not serve the playwright, how the relationship between dramaturg and writer affect the process, and to what extent the realities of each development model in question do or do not serve the needs of each project. The thorough analysis afforded by the model tests the three tenets of play development identified by scholarship on development dramaturgy and illuminates the inner workings of the development initiatives which are particular to each case study.

Contribuciones y conocimientos nuevos que aporta la tesis Se trata de un estudio epidemiológico descriptivo de las neoplasias malignas de ovario en la población de la provincia de Tarragona (305.989 mujeres en el año 2001). Se investiga la incidencia, la mortalidad, la supervivencia y la prevalencia en base poblacional de los 876 casos incidentes del Registro de Cáncer de Tarragona, durante el período 1980-2005. Se analiza también la distribución por tipo histológico durante todo el período. Se realiza un estudio exhaustivo del período 2000-2004, evaluándose 233 pacientes, en el que se examinan además, el método diagnóstico, el grado histológico, el estadio y la lateralidad. Metodología utilizada Se ha utilizado la metodología propia de los registros de cáncer de base poblacional siguiendo los criterios de la Internacional Agency for Research on Cancer (IARC) para asegurar tanto la cobertura de los casos como la precisión de los datos. Se evalúan los índices de calidad estándar, resultando satisfactorios para este estudio. Resultados Se ha analizado la tendencia temporal de la incidencia y se ha calculado su proyección para los años 2010 y 2015. Se han hecho comparaciones internacionales de la incidencia y la supervivencia. Se han estudiado en detalle las variables del período 2000-2004. Conclusiones más relevantes El cáncer de ovario en Tarragona muestra un patrón occidentalizado con una posición intermedia en la comparación internacional y creciente en la incidencia. La supervivencia se ha mantenido estable y es similar a la media europea, con una mejoría en el último quinquenio (2000-2004). El análisis multivariante ha demostrado como factores pronósticos independientes de la supervivencia, la edad, el tipo histológico y el estadio tumoral, lo que coincide con la mayor parte de resultados internacionales. Publicaciones Tres estudios diferentes para su publicación están en fase de elaboración en relación a esta tesis.
This is a descriptive epidemiological study on ovarian cancer in Tarragona province population (305,989 women in 2001). Data of population-based incidence, mortality, survival and prevalence, were analyzed concerning 876 ovarian malignancies recorded in the Tarragona Cancer Registry, for the period 1980-2005. Histological types during the period was also investigated. A high resolution study was conducted for the period 2000-2004 including 233 patients with particular focus on diagnostic method, histological grade, staging and laterality. The methodology of population-based cancer registries has been applied, following the criteria of the International Agency for Research on Cancer (IARC), in order to ensure both completeness and accuracy of data. Assessment of the standard quality indices showed that they were appropriate for this particular study on ovarian cancer. The temporal trend in incidence has been studied and its projection to 2010 and 2015 estimated. International comparisons of incidence and survival have been made. Variable factors for the period 2000-2004 have been studied in detail. The most relevant conclusions are: Ovarian cancer in Tarragona shows a westernized epidemiological pattern. Compared internationally age-adjusted rate of incidence is at an intermediate level in the international comparison with an increasing secular trend. The survival rate remained stable until 1999, improving in the last period (2000-2004), and is similar to the rest of Europe. Multivariate analysis has concluded that age, histological type and staging are independent prognostic factors for survival. This is in accordance with a majority of international reports. Three papers are in course of preparation for publication in scientific journals.

Durant la dècada dels 80 la incidència de i la mortalitat per càncer a Tarragona eren inferiors a la de la majoria d'altres àrees europees i presentaven una tendència ascendent en ambdós casos. La supervivència dels malalts amb càncer era desconeguda. La implantació del Registre de Càncer de Tarragona va permetre conèixer aquestes dades inicials i plantejar com a objectiu de recerca el verificar si la incidència i la mortalitat per càncer als voltants de l'any 2000 seria superior a la de finals dels anys 80, si el paper dels factors de risc en l'increment dels casos incidents seria més important que el dels factors demogràfics i si la supervivència seria similar a la de la mitjana europea.
La metodologia emprada consisteix en analitzar l'estudi de la cohort de residents de la província de Tarragona respecte a la incidència, la mortalitat i la seva evolució temporal. També s'analitza, per la cohort de persones amb càncer, la supervivència i la seva evolució temporal. Finalment es realitza un estudi de la prevalença a 31 de desembre de 2001.
En el període 1998-2001 la taxa d'incidència ajustada a la població mundial estàndard fou de 310 en els homes i 203 en les dones. La probabilitat de desenvolupar un càncer fins als 85 anys d'edat és aproximadament d'un de cada dos en els homes i d'una de cada tres en les dones. Els tipus tumorals més freqüents són els de pròstata, pulmó i bufeta urinària en els homes i mama, còlon i cos uterí en les dones. En el mateix període la taxa ajustada de mortalitat per càncer fou de 150 en els homes i 75 en les dones. El risc de morir per càncer abans dels 85 anys era de 28% en els homes i 15% en les dones. A nivell europeu, la incidència de Tarragona se situava a la zona mitjana-alta en els homes i mitjana-baixa en les dones. Els percentatges anuals de canvi de la taxa ajustada d'incidència entre 1982 i 2001 foren de 2,4% en els homes i 1,7% en les dones. Els factors de risc foren els responsables del 49% de l'increment en el nombre de casos anuals en els homes i del 36% en les dones. La taxa de mortalitat va augmentar fins 1988 i es va mantenir estable fins 2001. La supervivència relativa als cinc anys dels pacients diagnosticats en el període 1995-1999 fou de 47,5% en els homes i de 57,3% en les dones, i era pràcticament igual a la de la mitjana europea en els homes i lleugerament superior en les dones.
Els resultats inclouen múltiples paràmetres dels grans indicadors estudiats (incidència, mortalitat, anys potencials de vida perduts, supervivència i prevalença) i de la seva evolució temporal. Per a cada tipus tumoral es presenten múltiples taules i figures sobre aquests indicadors així com una comparació internacional de la incidència i la supervivència. Es presenten també dades sobre la incidència, la mortalitat i la supervivència del càncer infantil i del càncer en l'ancià. Finalment es quantifiquen els càncers múltiples del període 1980-2001 i el tipus dels segons càncers en relació al dels primers. En els annexos s'inclouen 29 taules amb informació detallada sobre la incidència y la mortalitat del període 1998-2001 per tipus tumoral, grup d'edat i sexe, sobre l'evolució de la incidència i la mortalitat per biennis i sobre la incidència i la mortalitat per regió sanitària i comarca.
El Registre de Càncer de Tarragona és l'eina ideal pel monitoratge de la magnitud del càncer i de l'impacte de múltiples activitats de control d'aquesta malaltia en la població de la província de Tarragona.
During the eighties cancer incidence and mortality in Tarragona were lower than in most of European areas but both showed an increasing trend. At that time survival of cancer patients was unknown. The implantation of the Tarragona Cancer Registry allowed to knowledge these initial data and to define as objective of research to verify if cancer incidence and mortality would be higher around 2000 than at the end of the eighties, if the role of risk factors in the increase of the number of incidents cases would be more important than the role of demographic factors and, finally, if survival rates would be similar to the European average.
Methodology used consisted in analysing the Tarragona residents cohort study, in relation to the incidence, the mortality and their temporal evolution. Analysis is also performed on the cancer patients cohort for survival and its temporal evolution. Finally the study of the 31st December 2001 prevalence is performed.
In the period 1998-2001, the age world-standardized incidence rate was 310 in males and 203 in females. The probability of developing a cancer before 85 years of age is of one out of two in males and one out of three in females. The most frequent tumoral types are prostate, lung and urinary bladder in males and breast, colon and corpus uteri in females. During the same period, the age-standardized mortality rate of cancer was 150 in males and 75 in females. The risk of death by cancer before 85 years old was of 28% in males and 15% in females. At European level, the incidence in Tarragona was in the medium-high level in males and in medium-low level in females. The annual percentages of change of the standardized incidence rate between 1982 and 2001 were 2.4% in males and 1.7% in females. Risk factors were responsible for 49% of the increase in the number of annual cases in men and 36% in females. Mortality rate increased until 1988 and maintained stable from this year until 2001. Five-year relative survival of the patients diagnosed in the period 1995-1999 were 47,5% in men and 57,3% in females, and were practically equal to the European average in men and lightly higher in women.
The results include multiple parameters of the major indicators studied (incidence, mortality, potential lost years of life, survival, and prevalence, and their temporal evolution). A variety of tables and figures show these indicators as well as an international comparison of incidence and survival for each type or group of cancers. Data on incidence, mortality and survival for childhood cancer (0 to 14 years old) and elderly cancer (75 and more years old) are presented. Finally, multiple primary cancers (second, third and fourth ones) of the period 1980-2001 and the type of the second cancer in relation to the first one are quantified. The annexes include 29 tables with detailed information, classified by type of tumour, age group and sex, concerning incidence and mortality of the period 1998-2001, the biennial evolution of incidence and mortality and incidence and mortality classified by Health Regions and County.
The Tarragona Cancer Registry is the ideal tool to monitor the magnitude of cancer and the impact of multiple cancer control activities in the Tarragona province population.

En aquesta tesi doctoral s'estudia el comportament acústic dels monestirs cistercencs masculins del Camp de Tarragona. Existeixen estudis anteriors sobre l'acústica d'abadies cistercenques, de la Provença francesa i del nord d'Itàlia, els resultats dels quals plantegen un suposat coneixement avançat d'acústica per part dels monjos cistercencs. No obstant això, les dades disponibles per a aquesta tipologia arquitectònica, per l'antiguitat i metodologia dels estudis, són limitats i, en ocasions, els paràmetres estudiats són poc rellevants. Es planteja així la possibilitat d'un estudi complet de les principals estances dels monestirs per determinar la seva resposta acústica i replantejar les teories proposades en els estudis anteriors L'arquitectura cistercenca ve marcada per l'estricta contemplació que de la Regla de Sant Benet va implantar Bernard de Claraval. En el seu escrit de 1124 Apologia a Guillermo, Bernaro va establir els criteris teòrics que després s'emprarien en la construcció de totes les abadies cistercenques. La base d'aquests és l'esperit de pobresa i
En esta tesis doctoral se estudia el comportamiento acústico de los monasterios cistercienses masculinos del Camp de Tarragona. Existen estudios anteriores sobre la acústica de abadías cistercienses, de la Provenza francesa y del norte de Italia, cuyos resultados plantean un supuesto conocimiento avanzado de acústica por parte de los monjes cisterciense. No obstante, los datos disponibles para esta tipología arquitectónica, por la antigüedad y metodología de los mismos, son limitados y, en ocasiones, los parámetros estudiados son poco relevantes. Se plantea así la posibilidad de un estudio completo de las principales estancias de los monasterios para determinar su respuesta acústica y replantear las teorías propuestas en los estudios anteriores La arquitectura cisterciense viene marcada por la estricta contemplación que de la Regla de San Benito implantó Bernardo de Claraval. En su escrito de 1124 Apología a Guillermo, Bernardo estableció los criterios teóricos que luego se emplearían en la construcción de todas las abadías cistercienses. La base de estos es el espíritu de pobreza
In this doctoral thesis there is studied the acoustic behavior of the Cistercian masculine monasteries of the Camp of Tarragona. Previous studies exist on the acústica of Cistercian abbeys, of the French Provence and of the north of Italy, which results raise a supposed advanced knowledge of acoustics on the part of the monks Cistercian. Nevertheless, the available information for this architectural typology, for the antiquity(antique) and methodology of the same ones, is limited and, in occasions, the studied parameters are slightly relevant. There appears this way the possibility of a complete study of the principal stays of the monasteries to determine his(her,your) acoustic response and to restate the theories proposed in the previous studies. The Cistercian architecture comes marked by the strict contemplation that of St Benedict's Rule Bernard de Claraval implemented. In his writing of 1124 Apology to William, Bernard established the theoretical criteria that then would be used in the construction of all the Cistercian abbeys. The base of these is the spirit of poverty and rigorous asceticism

This research project arose from an interest in the foundational logic of Tarragona's industrial area, as well as a desire to evaluate the impact of episodes and phenomena in urban development and reveal attributes of this area through an analysis of its form and structures. The aim here is to shed some light on the "duality" arising between the city's periphery, marked by the character of its infrastructures and their marginal condition, and a city which has traditionally controlled the rationalisation of its centre. An intentional narrative is used to chart the transformation of this area, developed in and around roads, highways and railways that were alien to it and which led to urban exclusion in the intervening spaces, with an accompanying analysis of how certain urban possibilities can arise from these conflicts. This work is composed of three volumes. The first comprises the written body of the research (containing a preamble, four titles and conclusions) and is associated to a series of historical images and maps and other images created by the author. The second volume analyses and includes a selection of texts from the urban chronicles of journalist Luis María Mezquida (going by the pen name of "Petrófilo"), who documented a key forty-year period in the development of Tarragona. The third volume is a chronological summary of the historical material, photographs and maps employed as the source data for this research work. In Title 1 of Volume 1, a historical approach is employed to examine the design and construction of the new roads, highways and railways in this area starting in the 19th century, through a reading of the geometry of these infrastructure components. Emphasis is placed on how the geometric regimen of each of the technological circumstances associated to these structures became an effective tool in resolving the perennial tension resulting from the peculiar proximity between Reus and Tarragona. The work also posits the concept of triangulation for the construction of a specific geometry that can resolve this uncommon and capricious overlapping of interests and opportunities. Title 2 reflects upon the effects of the manifestation and deployment of the peripheral and industrial condition of the city of Tarragona. The city¿s constant refusal to incorporate the peripheral area marked by these structures, by an unstudied and disobedient occupation, and by the presence of large utility buildings. In Title 3, urban and land use planning initiatives are analysed as a reflection of social and technological changes emerging in the 1960s and driven by the expansionist and development policies of this period marked by the highest rates of growth and employment of the 20th century. Industry and tourism, along with the infrastructure required by these sectors would therefore become the goal of modern Tarragona. Finally, Title 4 focuses on the effects of the accumulation of these planning initiatives, occupations and the resulting roads, highways and railways built there over time, offering a discussion on whether the industrial district located between these structures has gained sufficient importance and impact to grant these issues the attention they deserve by the city. This research work concludes with a series of reflections that highlight the historical-urban analysis developed here, with a consideration of some preventative measures. It then proposes a set of fundamental aspects to be taken into account going forward: a) the recognition of how the deployment of socio-economic structures have utilised and have been supported by these roads, highways and railways as well as by their associated pattern of incorporation and agglomeration; b) a vindication of an urban development project not yet implemented by the city of Tarragona which will benefit its periphery, and c) the importance of moving beyond the "linear" linkages between Tarragona and Reus.
La iniciativa de esta investigación obedece a un interés por comprender las lógicas fundacionales, evaluar el impacto de episodios y fenómenos urbanísticos, y desvelar los atributos del distrito industrial y entrevías de Tarragona, a partir del análisis de la forma y de sus estructuras. El fin es reconocer la "dualidad" que se ha ocasionado entre una periferia muy marcada por la determinación de las infraestructuras y su condición marginal, y una ciudad que, tradicionalmente, se ocupa de la racionalización de su centro. Por medio de un relato intencionado, la tesis pone en valor la transformación de un territorio que acometió su ocupación apoyándose en la fortaleza de unos trazados que no le eran propios y que habrían procurado la exclusión urbanística en el intervalo que ocasionaron, y analiza cómo, entre tanto, las posibilidades urbanas van arraigando entre estos conflictos. El trabajo se estructura en tres libros. El primero constituye el cuerpo escrito de la investigación (organizado en un proemio, cuatro títulos y conclusiones), y está asociado a un conjunto de imágenes y cartografías históricas y otras de elaboración propia. El segundo recoge y analiza una selección de la crónica urbana de Luis María Mezquida (Petrófilo), que narró cuarenta años fundamentales del desarrollo de la ciudad de Tarragona. Y el tercero recopila cronológicamente el material histórico, cartográfico y fotográfico utilizado como base documental de esta investigación. El ejercicio de aproximación histórica del primer título del libro primero aborda el diseño y la construcción de nuevos trazados en este territorio desde el siglo XIX, a partir de la lectura de la geometría de estas infraestructuras. Señala el hecho de que la pauta geométrica de cada una de las circunstancias tecnológicas ligadas a estos nuevos trazados se convirtió en una herramienta eficaz para resolver la tensión que siempre genera la peculiar cercanía entre Reus y Tarragona. Y asume la "triangulación" como modo de avanzar hacia la construcción de una geometría concreta que resuelve esta proximidad de intereses y oportunidades poco habitual y caprichosa. El segundo título reflexiona sobre los efectos de la manifestación y el despliegue de la condición periférica industrial de Tarragona. La constante renuncia de la ciudad a incorporar una periferia que habría sido señalada por las trazas infraestructurales, por una ocupación espontánea y desobediente, y por la presencia de grandes equipamientos. El tercer título examina las iniciativas de la planificación urbana y la ordenación del territorio como reflejo de los cambios sociales y tecnológicos iniciados en la década de los sesenta, impulsadas por las políticas de expansión y desarrollo que marcaron este periodo, con los índices de crecimiento y pleno empleo más elevados del siglo XX. La industria y el turismo, y las infraestructuras que requieren, se convierten así en los objetivos de la Tarragona moderna. Finalmente, el cuarto título se fija en los efectos de esta acumulación en el tiempo de iniciativas, ocupaciones y trazados, y analiza si el distrito industrial entrevías ha adquirido la trascendencia y el impacto suficientes como para situar este asunto en las prioridades de la ciudad. La investigación se cierra estableciendo una serie de reflexiones que ponen de relieve el análisis histórico-urbanístico elaborado, y toma en consideración una serie de prevenciones. Concluye bajo la perspectiva de una invitación al futuro basada en los asuntos fundamentales que esta tesis quiere poner de manifiesto: a) el reconocimiento de cómo se han desplegado sobre este territorio las estructuras socioeconómicas "por medio de trazados, y por efecto de ellos, así como por su incorporación y aglomeración"; b) la reivindicación del proyecto urbano que tiene pendiente la ciudad de Tarragona en favor de su periferia, y c) la superación del vínculo "lineal" entre Tarragona y Reus, que sigue confundiendo al Camp sobre su propia organización.

La presente tesis pretende ofrecer una visión global de la situación, grado de implantación y resultados de la modernización administrativa y de los instrumentos de Nueva Gestión Pública en los principales entes locales municipales del Camp de Tarragona, respondiendo a la pregunta de si dicho nuevo modelo de gestión contribuye realmente a un mejor funcionamiento de las políticas y administraciones públicas, así como en qué circunstancias se producen estas mejoras. El contraste de las hipótesis planteadas -1ª) la aplicación del nuevo modelo de gestión pública de calidad y por procesos genera mejores resultados, y 2ª) el nivel de satisfacción de los usuarios internos después de la aplicación del nuevo modelo es más elevado- se lleva a cabo a través de técnicas cualitativas -entrevistas en profundidad y observación participante-, aplicadas tanto en la investigación general de los ayuntamientos del citado ámbito geográfico como en el estudio en profundidad del Ayuntamiento de Salou.
La present tesi pretén oferir una visió global de la situació, grau d'implantació i resultats de la modernització administrativa i dels instruments de Nova Gestió Pública en els principals ens locals municipals del Camp de Tarragona, responent a la pregunta de si l'esmentat nou model de gestió contribueix realment a un millor funcionament de les polítiques i administracions públiques, així com en quines circumstàncies es produeixen aquestes millores. El contrast de les hipòtesi plantejades -1ª) l'aplicació del nou model de gestió pública de qualitat i per processos genera millors resultats, i 2ª) el grau de satisfacció dels usuaris interns després de l'aplicació del nou model és més elevat- es duu a terme mitjançant tècniques qualitatives -entrevistes en profunditat i observació participant-, aplicades tant en la investigació general dels ajuntaments del referit àmbit geogràfic com en l'estudi en profunditat de l'Ajuntament de Salou.
This thesis aims to provide an overview of the situation, level of implementation and results of administrative modernization and instruments of New Public Management in major local municipalities of Camp de Tarragona (Spain), answering the question of whether this new model of management actually contributes to improved policy performance and government, and in what circumstances these improvements occur. The contrast of the hypotheses -1st) the application of new public quality management model and processes offers better results, and 2nd) the level of internal customer satisfaction after the implementation of the new model is higher- takes place through qualitative techniques -depth interviews and participant observation-, applied both in the general investigation of the aforementioned municipalities and in depth study of the City of Salou.

Aquesta tesi és un estudi epidemiològic sobre els Tumors Estromals Gastrointestinals (GIST) basat en la publicació de tres articles. El descobriment al 1999 d’una mutació activadora en el gen anomenat c-KIT portà a determinar aquesta característica com identificativa d’aquest tipus de tumor que, per haver rebut diferents nomenclatures, no havia estat registrat prèviament com a entitat pròpia en els Registres Poblacionals de Càncer. L’objectiu principal ha estat analitzar l’epidemiologia d’aquesta neoplàsia en els Registres de Càncer de Tarragona i Girona. S’han reclassificat tots els tumors mesenquimàtics gastrointestinals usant immunohistoquímica i segons criteris diagnòstics avui consensuats i determinant en base poblacional les mutacions del gen c-KIT i del gen PDGFR-alpha. Les conclusions són: els GIST no eren registrats amb total exhaustivitat, atès que es perdien casos de potencial maligne incert a més de la utilització de nomenclatures diferents. La incidència (taxa bruta) del període 2001-2005 és de 1.18 casos per cada 100.000 habitants/any a Tarragona i 1.36 a Girona. La taxa ajustada és de 0.75 i 0.80 respectivament. La supervivència relativa a 5 anys (període 1994-2001) dels GIST varia del 21.4% al 97% entre els grups de baix o alt risc de comportament agressiu. L'anàlisi de les tendències no demostra un increment significatiu en la incidència. El perfil mutacional poblacional és similar al descrit en series no poblacionals, excepte en la mutació de l’exó 18 del gen PDGFR-alpha, més present en GIST gàstrics i de baix risc. Per últim, els pacients amb GIST tenen un risc augmentat de presentar una segona neoplàsia respecte a la població general
Esta tesis es un estudio epidemiológico sobre los Tumores Estromales Gastrointestinales (GIST) basado en la publicación de tres artículos. El descubrimiento en 1999 de una mutación activadora en el gen c-KIT llevó a definir esta característica como identificativa de este tipo de tumor, que por haber recibido diferentes nomenclaturas no había sido registrado como entidad propia en los Registros Poblacionales de Cáncer. El objetivo principal ha sido analizar la epidemiologia de esta neoplasia en los Registros de Cáncer de Tarragona y Girona. Se han reclasificado todos los tumores mesenquimales gastrointestinales usando inmuohistoquímica y según criterios diagnósticos hoy consensuados y determinando en base poblacional las mutaciones del gen c-KIT y del gen PDGFR-alpha. Las conclusiones son: los GIST no eran registrados con total exhaustividad, dado que se perdían casos de potencial maligno incierto y se utilizaban nomenclaturas diferentes. La incidencia ( tasa bruta) de los GIST en el período 2001-2005 es de 1.18 casos por cada 100.000 habitantes / año en Tarragona y 1.36 en Girona. La tasa ajustada es de 0.75 i 0.80 respectivamente. La supervivencia relativa a 5 años (período 1994-2001) de los GIST varía del 21.4% al 97% entre los grupos de bajo y alto riesgo de comportamiento agresivo. El análisis de tendencias no muestra incremento significativo en la incidencia. El perfil mutacional poblacional es similar al descrito en series no poblacionales, salvo en la mutación del exón 18 del gen PDGFR-alpha, más presente en GIST gástricos y de bajo riesgo. Por último, los pacientes con GIST tienen mayor riesgo de presentar una segunda neoplasia en relación a la población general.
This thesis is an epidemiological study of Gastrointestinal Stromal Tumors (GIST) based on the publication of three research articles. The discovery in 1999 of an activating mutation in the c-KIT gene in GIST, led to finally define this type of tumour, which had received different nomenclatures in the past and had not been correctly recorded in Cancer Registries. The main objective was to define the epidemiology of this neoplasm in Tarragona’s and Girona Cancer Registries. All gastrointestinal mesenchymal tumours were reclassified using immunochemistry and modern diagnostic criteria and the population-based mutational profile about c-KIT and PDGFR-alpha genes were identified. The conclusions are: GIST were not registered with total completeness, given that cases of uncertain malignancy were lost and morphological terms changed. The crude incidence rate of GIST in the period 2001-2005 was 1.18 cases per 100,000 inhabitants / year in Tarragona and 1.36 in Girona. Adjusted rates were 0.75 and 0.80 respectively. The 5-year relative survival (period 1994-2001) of GIST of low and high risk of aggressive behaviour ranged from 21.4% to 97%. The temporal trends of incidence analysis did not show a significant increase. The population-based mutational profile was similar to that described in other non-population-based studies, except in those with mutation of exon 18 of the gene PDGFR-alpha, more frequent in gastric and low risk GIST. Finally, patients with GIST had an increased risk of being diagnosed with a second neoplasm compared to the general population.

Es tracta d'un estudi epidemiològic de les neoplàsies limfoides a Tarragona. Es donen dades d'incidència, mortalitat, supervivència i prevalença en base poblacional de les 3.258 neoplàsies limfoides del Registre de Càncer de Tarragona durant el període 1980-2004 ( 354 limfomes de Hodgkin, 1605 limfomes no-Hodgkin (LNH), 676 mielomes múltiples, 188 leucèmies limfàtiques agudes i 435 leucèmies limfàtiques cròniques). S'ha estudiat la tendència temporal de la incidència i la seva projecció a 2010 i 2015 per a cada grup de malalties. Els LNH s'han classificat histològicament d'acord amb la classificació de l'OMS de les neoplàsies hematològiques, i s'han establert comparacions internacionals. Les principals conclusions han estat que les neoplàsies limfoides a Tarragona mostren un patró epidemiològic occidentalitzat, amb una progressiva millora en la seva supervivència relativa, i que existeix, almenys parcialment, una relació temporal entre la epidèmia de la SIDA i la dels LNH.
This is an epidemiological study of lymphoid neoplasms in Tarragona, a southern region of Catalonia with a population over 800.000. It gives details of incidence, mortality, survival and prevalence in a population basis of 3,258 lymphoid malignancies recorded in the Tarragona Cancer Registry during the period 1980 to 2004 (354 Hodgkin's lymphoma, 1605 non-Hodgkin's lymphoma (NHL), 676 multiple myeloma, 188 acute lymphocytic leukemia and 435 chronic lymphocytic leukemia). We have studied the incidence time trend and its projection to 2010 and 2015 for each disease group. The NHL were classified histologically according to WHO classification of hematologic malignancies, and their relative frequency were compared internationally. The main conclusions were that the lymphoid malignancies in Tarragona show a westernized epidemiological pattern, with a progressive improvement in their relative survival and that there is at least partially, a temporal relationship between the AIDS and the NHL epidemics.

L’objectiu d’aquesta tesi ha estat l’estudi de l’epidemiologia del trastorn de l’espectre de l’autisme (TEA) en població escolar en dos períodes evolutius (4-5 anys i 10-11 anys), així com l’adaptació i creació d’instruments per a la detecció de trastorns del neurodesenvolupament a nivell familiar i escolar. L'estudi té un disseny transversal en doble fase que inclou una primera fase de cribratge a través de la informació proporcionada per les famílies (N = 2 765) i els mestres (N = 5 555), així com una segona fase d’avaluació clínica individualitzada (N = 557) de tots els participants a risc i un grup de control. El Childhood Autism Spectrum Test va mostrat una elevada validesa i fiabilitat per la detecció de TEA en població espanyola, amb alts valors de sensibilitat (83,9%) i especificitat (92,5%). El qüestionari EDUTEA per la detecció de TEA i trastorn de la comunicació social a l’entorn escolar va presentar una estructura bifactorial, comprenent els factors d’alteracions de la comunicació (α=0,95) i patrons restrictius de comportament (α=0,93). La puntuació total de 10 va proporcionar alts valors de sensibilitat (87%) i especificitat (91,2%). Els índexs de Conners també van resultar vàlids i fiables per detectar el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat en població espanyola a nivell familiar i escolar. Els símptomes de TEA van mostrar una distribució continua i dimensional a la població, sense observar-se classes o grups en funció del perfil de símptomes, gènere o edat. La prevalença estimada de TEA va ser 1,55% en preescolars i 1,00% en escolars. Entre 1,84% i 2,59% dels nens van mostrar manifestacions subclíniques de diagnòstic i entre 3,98% i 6,18% símptomes de risc. La ràtio de gènere va ser 4:1. El gènere femení va mostrar de forma significativa una menor prevalença de símptomes de risc, manifestacions clíniques i subclíniques del trastorn.
El objetivo de esta tesis ha sido el estudio de la epidemiología del trastorno del espectro del autismo (TEA) en población escolar en dos períodos evolutivos (4-5 años y 10-11 años), así como la adaptación y creación de instrumentos para la detección de trastornos del neurodesarrollo a nivel familiar y escolar. El estudio tiene un diseño transversal en doble fase que incluye una primera fase de cribado a través de la información proporcionada por las familias (N = 2 765) y los maestros (N = 5555), así como una segunda fase de evaluación clínica individualizada (N = 557) de todos los participantes a riesgo y un grupo de control. El Childhood Autism Spectrum Test mostró una elevada validez y fiabilidad para la detección de TEA en población española, con altos valores de sensibilidad (83,9%) y especificidad (92,5%). El cuestionario EDUTEA para la detección de TEA y trastorno de la comunicación social en el entorno escolar presentó una estructura bifactorial, comprendiendo los factores de alteraciones de la comunicación (α = 0,95) y patrones restrictivos de comportamiento (α = 0,93). La puntuación total de 10 proporcionó altos valores de sensibilidad (87%) y especificidad (91,2%). Los índices de Conners también resultaron válidos y fiables para detectar el trastorno por déficit de atención e hiperactividad en población española a nivel familiar y escolar. Los síntomas de TEA mostraron una distribución continua y dimensional a la población, sin observarse clases o grupos en función del perfil de síntomas, género o edad. La prevalencia estimada de TEA fue 1,55% en preescolares y 1,00% en escolares. Entre 1,84% y 2,59% de los niños mostraron manifestaciones subclínicas de diagnóstico y entre 3,98% y 6,18% síntomas de riesgo. La ratio de género fue 4:1. El género femenino mostró de forma significativa una menor prevalencia de síntomas de riesgo, manifestaciones clínicas y subclínicas del trastorno.
The aim of this thesis was to study the epidemiology of autism spectrum disorder (ASD) in the school population in two age periods (4-5 years old and 10-11 years old), and to validate and design instruments for the screening of neurodevelopmental disorders in family and school environments. The study had a double-phase cross-sectional design that includes a first phase of screening based on the information provided by families (N = 2 765) and teachers (N = 5555), and a second phase of individualized clinical assessment (N = 557) of all the participants at risk and a control group. The Childhood Autism Spectrum Test showed a high validity and reliability for ASD screening in the Spanish population, with high values for sensitivity (83.9%) and specificity (92.5%). The EDUTEA questionnaire for the detection of ASD and social communication disorder in the school environment presented a two-factor structure, including the factors of communication alterations (α = 0.95) and restrictive patterns of behavior (α = 0.93). A total score of 10 in the EDUTEA provided high values of sensitivity (87%) and specificity (91.2%). The Conners indexes were also valid and reliable for detecting attention deficit hyperactivity disorder in the Spanish population in the family and school environments. The distribution of ASD symptoms was continuous and dimensional in the population, without showing different classes in basis of symptom profile, gender or age. The estimated prevalence of ASD was 1.55% in preschoolers and 1.00% in school-age children. Between 1.84% and 2.59% of the children exhibited subclinical diagnosis and between 3.98% and 6.18% exhibited risk symptoms. The male-to-female ratio was 4:1 and females showed a significantly lower prevalence of risk symptoms, and clinical and subclinical diagnosis.

L’aparentment normalitzat procés d’expansió portuari i posterior aprofitament urbà del sol avançat per Bird i Hoyle anys enrere necessita ser redefinit com a conseqüència de l’oposició popular a les activitats industrials, l’establiment d’uns marcs regulatoris més restrictius en pro de la conservació del medi ambient, la manca de sòl no urbanitzat a on estendre les infraestructures portuàries i el cost incremental associat als creixements de superfície aigües endins. Aquesta investigació explora els processos de conversió de sòl portuari des d’un punt de vista administratiu, de mercat i espacial amb l’objectiu d’obtenir una visió general de les principals raons que fan que es doni o no el canvi d’ús cap a activitats urbanes. Tot i que una primer aproximació pot suposar un parèntesis a les relacions port-ciutat com a conseqüència de la interrupció en la provisió de sòl que alimentava el desig expansiu de les ciutats, una anàlisi més profunda indica l’enfortiment dels objectiu comuns recolzats sobre el creixent augment de la conscienciació del necessari treball conjunt en la consecució d’un bon resultat individual. A més, els canvis en els usos del sol portuari es descobreixen fortament relacionats amb la disponibilitat que ha d’assegurar les activitats marítim-industrials, el principal objectiu de les autoritats portuàries.
El aparentemente normalizado proceso de expansión portuaria y posterior aprovechamiento urbano del suelo avanzado por Bird y Hoyle años atrás necesita ser redefinido como consecuencia de la oposición popular a las actividades industriales, el establecimiento de unos marcos regulatorios más restrictivos en pro de la conservación del medio ambiente, la falta de suelo no urbanizado donde extender las infraestructuras portuarias y el coste incremental asociado a los crecimientos de superficie aguas adentro. Esta investigación explora los procesos de conversión de suelo portuario des de un punto de vista administrativo, de mercado y espacial con el objetivo de obtener una visión general de las principales razones que hacen que se produzca o no el cambio de uso hacia actividades urbanas. A pesar de que una primera aproximación pueda suponer un paréntesis en las relaciones puerto-ciudad como consecuencia de la interrupción en la provisión de suelo que alimentaba el apetito expansivo de las ciudades, un análisis más profundo indica el fortalecimiento de los objetivos comunes apoyados sobre el creciente aumento de la concienciación del necesario trabajo conjunto en la consecución de un buen resultado individual. Además, los cambios en los usos de suelo portuario se descubren fuertemente relacionados con la disponibilidad que ha de asegurar las actividades marítimo-industriales, el principal objetivo de las autoridades portuarias.
The once normalized process of port expansion and cities land taking advanced by Bird and Hoyle (Bird 1963; Hoyle et al. 1988) years ago comes to an critical point derived from popular opposition to industrial activities, the statement of more restrictive regulatory frameworks in behalf of the conservation of the natural environment, the lack of available non-urbanized land to extend port infrastructures and the increasing associated costs of extending port surfaces foreland. This research explores port land conversion processes from an administrative, market and spatial perspective with the objective of providing a general overview of the main reasons behind the decisions of changing or not the port land use toward urban activities. Despite first approach could drive to assume a break in the city-port relationship, consequence of the interruption on the land provision feeding cities hunger, a further analysis indicates the strength in city-port common objectives supported by the raising awareness on the necessary cooperation in behalf of the best individual results. Further, changes in the port land use are strongly related with land availability surplus ensuring maritime-industrial activities the port authorities’ main institutional objective.

Aquesta recerca analitza la fragmentació de les associacions de veïns de la ciutat de Tarragona emprant una aproximació que integra les perspectives teòriques de la sociologia dels moviments socials, de les organitzacions i de l'anàlisi de xarxes socials. Realitza una anàlisi de les associacions emprant la lògica dels Camps d'Acció Estratègica.
Esta investigación analiza la fragmentación de las asociaciones de vecinos de la ciudad de Tarragona a partir de una aproximación que integra las perspectivas teóricas de la sociología de los movimientos sociales, de las organizaciones y del análisis de redes sociales. Realiza un análisis de las asociaciones a partir de la lógica de los Campos de Acción Estratégica
This research analises the fragmentation of the neighbourhood association at the city of Tarragona. The author proposes an integrative approach using the social movement theory, organisational theory and social network analysis. The research is based on the concept of Strategic Action Fields.

La tesi que presentem és una descripció rigorosa de la vida escènica de la ciutat de Tarragona durant el període comprès entre els anys 1864 i 1880. De manera més concreta, posa especial atenció a les manifestacions del teatre català partint d’una aproximació polièdrica al fenomen de l’espectacle. En aquest sentit, s’allunya d’una visió centrada exclusivament en dramaturg/text i el seu context històric i literari i analitza, a més, els espais que empararen els espectacles, així com els intèrprets que van donar-los vida. La metodologia seguida ha estat, més enllà de la recerca en fons històrics, biblioteques i altres centres de documentació, el buidatge sistemàtic dels fons hemerogràfics locals, material bàsic en el capítol dedicat a l’anàlisi de la cartellera. L’objectiu principal que perseguim és ubicar la realitat teatral tarragonina vuitcentista dins de la realitat teatral del conjunt de l’àrea catalanòfona, i entendre com es van rebre i assimilar diversos canvis en la dinàmica espectacular del Dinou. A diferència de la resta d’àmbits estudiats, el període temporal de l’anàlisi de la cartellera és volgudament restringit. Aprofundeix en un dels estadis més significatius del procés pel qual els escriptors i, en especial, els dramaturgs van assumir que el català no només era llengua de tribu, sinó que també era llengua de polis, prenent els mots de Joaquim Mallafrè. Així, a partir de la dècada dels 60 i amb el detonant de l’èxit de Frederic Soler als teatres d’estiu del passeig de Gràcia (1864), es depassa l’estadi del sainet cap a formes dramàtiques de més volada (BACARDIT I GIBERT 2003: 108) i es consolida una cultura popular en català.
La tesis es una descripción rigurosa de la vida escénica de la ciudad de Tarragona durante el periodo comprendido entre los años 1864 y 1880. De manera más concreta, pone especial atención a las manifestaciones del teatro catalán partiendo de una aproximación poliédrica al fenómeno del espectáculo. En este sentido, se aleja de una visión centrada exclusivamente en el dramaturgo/texto y su contexto histórico y literario y analiza, además, los espacios que ampararon los espectáculos, así como los intérpretes que les dieron vida. La metodología seguida ha sido, más allá de la investigación en fondos históricos, bibliotecas y otros centros de documentación, el vaciado sistemático de los fondos hemerográficos locales, material básico en el capítulo dedicado al análisis de la cartelera. El objetivo principal que perseguimos es ubicar la realidad teatral decimonónica de Tarragona dentro de la realidad teatral del conjunto del área catalanohablante, i entender cómo se recibieron y asimilaron diferentes cambios en la dinámica espectacular del siglo XIX. A diferencia del resto de ámbitos estudiados, el periodo temporal del análisis de la cartelera está restringido a propósito. Profundiza en uno de los estadios más significativos del proceso por el cual los escritores y, en especial, los dramaturgos, asumieron que el catalán no solo era lengua de tribu, sino que también era lengua de polis. Así, a partir de la década de los 60 y con el detonante del éxito de Frederic Soler en los teatros de verano del Barcelona (1864), se superó el estadio del sainete hacia formas dramáticas de más envergadura y se consolidó una cultura popular en catalán. En definitiva, esta tesis es una contribución al estudio de la escena decimonónica catalana que parte de este estadio concreto y de una perspectiva local, y que se amplía a lo largo del siglo y el territorio.
This thesis is an accurate description of the theatrical life in Tarragona between 1964 and 1880. More specifically, it focuses on the Catalan dramatic performances starting from a polyhedric approach to the artistic event. Accordingly, our vision is not centred exclusively on the playwright/play and its historical and literary context, but also analyses the spaces in which they were performed and the performers who brought them to life. The methodology followed for the study, beyond the research on historical collections, libraries and other documentation centres, has been the systematic extraction of the local newspaper archives, fundamental data in the chapter regarding the billboard analysis. The major objective of this study is to place the Tarragona’s nineteenth-century theatrical life within the context of the theatrical life in the whole Catalan-speaking area and understand how different changes on the performing arts during this period were received and assimilated. In contrast with the rest of the studied subjects, the billboard analysis covers a deliberately limited period of time. This part goes more deeply into the phase of the process in which the writers, and particularly the playwrights, assumed the fact that the Catalan language was not just language of the tribe but also city language, in the words of Joaquim Mallafrè. Thus, since the 1860s and alongside the tipping point of Frederic Soler’s success in the Passeig de Gràcia summer theatres (1864), the sainet stage is left behind for higher dramatic forms (BACARDIT I GIBERT 2003: 108) and a folk culture in Catalan language is consolidated.

La investigación se divide en tres partes. En la primera se hace referencia a los aspectos teóricos; en la segunda nos centramos en el proceso de industrialización y crecimiento del turismo y de los servicios en general en este territorio y, finalmente, en la tercera, abordamos los cambios geodemográficos, núcleo central de nuestra investigación. El trabajo acaba con unas conclusiones y una extensa bibliografía. La información se recoge básicamente a partir de datos de los Censos y Padrones de Habitantes.

Partiendo de la hipótesis de que los cambios económicos implican transformaciones sociodemográficas, el presente estudio se centra en el proceso desencadenado en los municipios de la conurbación Tarragona-Reus (núcleo central del área metropolitana del Camp de Tarragona) a partir de los años 1960, como consecuencia de la localización de la industria petroquímica y el desarrollo de otras actividades del terciario, en particular el auge turístico que se produce en la Costa Dorada. Estos cambios económicos van a ocasionar una transformación integral del territorio y de las formas de vida de sus habitantes. Dentro de este cambio global, la Tesis se centra en los cambios demográficos.

Diferenciamos dos fases en el proceso de transformación económica y demográfica en este territorio. Una primera fase que abarca la década de 1960 y la de 1970. En esos años, la fuerte actividad económica que se produce como resultado de las medidas centralizadoras derivadas del Plan de Estabilización de 1959 y de la llegada del capital foráneo, ocasionan la creación de polígonos industriales en este ámbito y la implantación de empresas multinacionales petroquímicas, a la vez que llega el capital público. Coincide con unos años de favorable coyuntura internacional. El crecimiento económico comporta un importante aumento del empleo. Ello ocasiona un incremento de la inmigración y también de ello se deriva un progresivo refuerzo del crecimiento natural hasta finales de la década de 1970. La inmigración comporta un aumento de la heterogeneidad. A la vez se produce un rejuvenecimiento demográfico. La población actúa tanto como factor de producción como de consumo. De tal manera que comporta generación de empleos en diferentes actividades. En cifras relativas es en el terciario donde más crece el empleo, a pesar de las fuertes inversiones industriales. Ello se ve reforzado aquí por la expansión turística y por el crecimiento de las funciones comercial y administrativa de Tarragona y Reas. En estos años se da una situación de pleno empleo y apenas varía la tasa de actividad femenina, a pesar del importante empleo generado.

En la segunda fase que abarca desde 1980 hasta 1996, se producen nuevos cambios geodemográficos. El nuevo periodo viene marcado básicamente por las consecuencias de la crisis económica de los años setenta, la democratización del país y la entrada en la Unión Europea. La crisis económica afecta al empleo, en particular al industrial. No obstante desde mitad de los ochenta, se produce una recuperación económica y de nuevo a principios de los noventa se entra en recesión. En la conurbación continúan las inversiones en la Petroquímica y destaca al final del periodo la localización de Parque Temático Port Aventura. Es un periodo de fuerte expansión del terciario. El paro se convierte en un problema y afecta sobre todo a jóvenes y mujeres. Los saldos migratorios se reducen considerablemente e incluso son negativos en el primer quinquenio de los años ochenta. También cae el crecimiento natural por la progresiva reducción de las tasas de natalidad. Ello comporta un rápido envejecimiento de la población. Como consecuencia del proceso estudiado, a partir del estudio de la movilidad residencia- trabajo podemos comprobar el elevado nivel de autosuficiencia laboral existente en este territorio.
This research work is divided in three sections. The first section is an introduction to the theoretical aspects; the second one explains the process of industrialization and the growth of tourist and tertiary sector in the whole in the land. Finally, the third section is based on the geodemographic changes, which are the purpose of the research. This working paper offers some conclusions and a long bibliography at the end. The information has basically been gathered from the actual Census and the List of Official Population carried out by the Town Halls.

Bearing in mind the hypothesis which states that economic changes lead to social and demographic alterations, this working paper focuses on the process undergone in the Tarragona-Reus conurbation (which is the core of the metropolitan area known as Camp de Tarragona) starting off in the 1960s, as a result of presence of the petrochemical industry and the development of other activities of the tertiary one, more particularly the thriving tourist activity on the Costa Dorada. All there economic changes are going to bear out a whole transformation both on the land and in the way of live of its inhabitants. Within this global framework, the present Thesis is focused on the demographic changes.

We must distinguish two stages in the process of economic and demographic transformation in this territory.

The first stage goes from the 1960s up to the 1970s. The thriving economic activity in that period is triggered by the Government's Plan de Estabilizacion along with investments from abroad and it also allows the creation of industrial plots and the presence of foreign petrochemical factories, in addition to local public investments. This process coincides with a period of propitious international situation. The economic development means a remarkable increase in employment. This leads to more immigration and a significant natural growth until the late 1970s. Immigration will cause a growing diversity in the origin of the population. The population is becoming much younger. On the whole the population is a factor of production and consumption. As a result, a lot of employments are created in the different activities. According to percentage, the tertiary sector generates more employment in spite of the strong industrial investments. This is reinforced here by the tourist growth and the developing trading and administrative business both in Tarragona and Reus. These years will see a situation of full employment and the female activity rate has hardly any change despite the significant amount employments.

During the second stage, from 1980 until 1996, new geodemographic changes are produced. The most remarkable aspects of this period are the consequences of the economic crisis that took place in the seventies, the democratization of the country and the fact of becoming a member of the European Union. The economic crisis affects employment, especially regarding the industrial sector. However, from the mid eighties, there is a revival of the economic situation and again at the beginning of the nineties the economy was in recession. During the conurbation process there is still more investment on the petrochemical industry, giving special emphasis on the Port Aventura Theme Park at the end of the period. It is a period of great expansion of the tertiary sector. Unemployment becomes a very important problem an affects above all young people and women. Migratory balances are considerably reduced and they are even negative during the first quinquenium of the eighties. There is also decrease of the natural enlargement due to the progressive decline in the birth rate, which causes a quick ageing population. The study of the mobility of working-residence allows us to confirm the high level of, self-sufficiency working in this area.

Esta tesis tiene por objetivo el estudio sobre los paleoambientes, y su evolución, del Mioceno marino de la cuenca de El Camp de Tarragona desde una perspectiva tafonómica e icnológica. En concreto, se han integrado los datos obtenidos a partir del análisis tafonómico de las acumulaciones esqueléticas, tanto de invertebrados como vertebrados, con la información proporcionada por el estudio de las icnoasociaciones e icnofábricas presentes a lo largo de las secciones estudiadas, para finalmente proponer un modelo que explique de la forma más completa posible la evolución sedimentaria y paleoambiental de dichas secciones. Además de introducir el contexto geológico y geográfico de la cuenca de El Camp de Tarragona, se presenta por primera vez una estratigrafía y una cartografía geológica de detalle de la mayor parte de los depósitos marinos miocenos situados a lo largo de la actual franja costera de la Cuenca de El Camp de Tarragona. En concreto de las secciones de El Miracle, Fortí de la Reina, L’Arrabassada, Sanatori, La Savinosa, Cala Romana, Waikiki, Punta de la Móra, Tamarit, Altafulla y Torredembarra. Para englobar los diferentes materiales diferenciados en esas secciones, se proponen cuatro asociaciones de facies principales: A) Facies relacionadas a paleoacantilados, consistentes en conglomerados heterométricos en los que cabe destacar la abundante bioerosión tanto en los litoclastos como en los fósiles. Apareciendo siempre depositadas sobre un sustrato pre-Mioceno, intensamente perforado a techo. B) Facies de plataforma interna, incluyen una gran variedad de facies carbonáticas. Principalmente, o niveles biocalcareníticos con mayor o menor contenido en macrofósiles, o facies con predominancia de trazas fósiles y estratificación cruzada de gran escala. C) Facies de plataforma externa, constituidas por niveles calcisiltíticos intensamente bioturbados. D) Facies siliciclásticas, consistentes en areniscas bioturbadas con estratificación cruzada asociadas a depósitos marinos someros (probablemente asociados a un ambiente estuarino), o niveles de margas relacionados a ambientes de plataforma media o mar abierto. En la cuenca de El Camp de Tarragona, el análisis tafonómico (centrado principlamente en los procesos bioestratinómicos) de los fósiles de vertebrados y sobretodo de invertebrados se ha mostrado como una herramienta muy útil a la hora de interpretar el ambiente deposicional de esos fósiles, complementando la información inferida a través de la litología, sedimentología y taxonomía. En cuanto al estudio icnológico, entre estructuras de bioturbación y bioerosión, se han reconocido 15 icnogéneros, de los cuales 10 han sido clasificados a nivel icnoespecífico. Todas estas trazas fósiles han sido atribuidas a la actividad de invertebrados marinos, principalmente crustáceos y anélidos en el caso de las estructuras de bioturbación, y de bivalvos, anélidos y esponjas en el caso de la bioerosión. Describiendo a partir de los diferentes afloramientos, 5 icnoasociaciones principales: A) Icnoasociación de Cylindrichnus, ligada a ambientes de plataforma externa con baja energía y baja sedimentación (probablemente los más distales en la cuenca de El Camp); B) Icnoasociación de Haentzschelinia/Ophiomorpha, ligada a facies terrígenas posiblemente depositadas en ambientes estuarinos; C) Icnoasociación de Ophiomorpha, ligadas a ambientes de plataforma interna sometidos a condiciones energéticas variables, y a mayor o menor tasa de sedimentación; D) Icnoasociación de Thalassinoides, presentes en ambientes de plataforma interna y externa; y E) Icnoasociación de Gastrochaenolites/Entobia, principalmente asociada a facies de paleoacantilado, aunque también es común en sustratos minerales biogénicos. Finalmente en función de las facies que presentan y de su localización geológica/geográfica, se propone agrupar las secciones estudiadas en dos dominios principales: A) Dominio periumbral, influenciado por el paleorelieve y el alto estructural existente (unidad Salou-Tarragona), y constituido por facies de paleoacantilado, de plataforma interna y siliciclásticas (secciones de El Miracle, Fortí de la Reina, L’Arrabassada, Sanatori, La Savinosa y Cala Romana). B) Dominio distal, dominado por una sedimentación carbonática en ambientes de plataforma interna a externa, y sin influencia de altos estructurales cercanos (secciones de Waikiki, Punta de la Móra, Tamarit, Altafulla y Torredembarra).
The aim of the present research was the study of the paleoenvironments recorded in the marine Miocene sediments from El Camp de Tarragona Basin, through the taphonomic and ichnological perspectives. In particular, it is intended to integrate the data obtained from the taphonomic analysis of the skeletal accumulations, both from invertebrates as vertebrates, with the information provided by the study of the ichnoassemblages and the ichnofabrics identified along the studied sections, in order to propose a general model to interpret the sedimentary and paleoenvironmental evolution of these sections. In addition to a general overview of the geology of El Camp de Tarragona Basin, detailed geological cartography and stratigraphy of the coastal outcrops of this basin are presented for the first time. In particular, in those sections named as El Miracle, Fortí de la Reina, L’Arrabassada, Sanatori, La Savinosa, Cala Romana, Waikiki, Punta de la Móra, Tamarit, Altafulla and Torredembarra. To include the various materials differentiated in these studied sections, four main facies associations are proposed: a) Facies related to paleocliffs consisting of heterometric conglomerates and complete oysters. Bioerosion is abundant both in lithoclasts and fossils. These deposits usually lay upon the pre-Miocene substrate, which is also intensely bored. b) Inner-platform facies, which include a variety of carbonate deposits. Large-scale, cross-bedded biocalcarenites record the presence of subtidal dune fields, while rhodophyte carbonates, and bivalve and echinoid (clypeasteroid) coquines constitute factory facies in different settings. c) Outer-platform facies are constituted by intensely bioturbated calcisiltites, which are rich in glauconite in most distal settings. d) Siliciclastic facies, which crop out very locally and consist of well-sorted fine- to medium-grained, quartzitic sandstones with large-scale cross-bedding and common bioturbation structures indicative of shallow marine conditions, or marly units related with open marine conditions. Finally, according to the facies identified and their geological/geographical location, the studied sections are enclosed in two main domains: a) Perihorst domain, whose sedimentation is highly influenced by the presence of a Mesozoic high or horst, and constituted by paleocliff, inner-platform and siliciclastic facies. b) Distal domain, dominated by carbonate sedimentation related to inner- and outer-platform facies, and without influence of close structural highs.

Aquest treball d’investigació vol reconstruir la vida quotidiana dels homes i dones que habiten el Camp de Tarragona durant els primers anys del segle XIV. La recerca s’ha dut a terme a partir de la informació continguda als llibres de notes que, sobres les viles d’Alcover, la Selva del Camp i Valls, es conserven a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. Es tracta de tres pobles de caràcter marcadament agrari i integrats dins de la Senyoria de la Mitra de Tarragona i amb una sèrie de particularitats que permeten la realització d’un estudi comparat que supera l’àmbit estrictament local per endinsar-se en l’àmbit de la història agrària regional. Amb tot, les característiques de les fonts documentals fan que aquest sigui un treball d’evolució curta en el temps que es centra en els dos primers decennis de la catorzena centúria. D’aquesta manera, s’ha prioritzat la intensitat a la prolongació cronològica atès el gran volum de petits assentaments que han nodrit la investigació i que han hagut de ser analitzats tant des del punt de vista econòmic, com social o fins i tot dins de l’àmbit fiscal o de les estructures de govern senyorial o municipal. Justament aquesta diversitat documental ha influït clarament en la forma final de la tesi, la qual s’ha organitzat en diferents apartats amb l’objectiu de dotar el treball final d’una estructura homogènia. Aquests apartats són: el marc espacial, la petita explotació camperola, aspectes jurídics sobre les relacions econòmiques que s’estableixen al mercat de la terra, aspectes econòmics i socials sobre les transaccions al mercat de la terra, la vila, les rendes senyorials i el desenvolupament municipal, i la societat. En conclusió, aquest és un treball que ha establert tota una sèrie de línies de recerca que poden continuar sent treballades en un futur amb el buidat l’anàlisi d’aquestes sèries documentals que, en línies generals, a mesura que s’avança cronològicament, són més complertes tant des del punt de vista quantitatiu com qualitatiu.
This research wants to reconstruct the quotidian lives of the villagers of ‘El Camp de Tarragona’ district during the early years of the fourteenth century. The research was undertaken on the information contained in the notarial books preserved in the Archdiocesan Historical Archive of Tarragona about the villages of Alcover, La Selva del Camp I Valls. These three municipalities, integrated into the Lordship of the Archbishop of Tarragona, have a prominently agrarian nature and a series of features that allow to conduct a comparative study that venture into the field of the regional history. However, this is a work just focused on the first two decades of the 14th century due to the special characteristics of the documentary sources. Thus, given the large number of small contracts, it has been prioritized intensity rather than chronological extension. These documents have been analyzed from the point of view of economy, society, taxation system o governmental structures. Precisely this diversity has clearly influenced the final form of the thesis, which has been organized into different sections in order to provide it with a homogeneous structure. These sections are: the spatial context, the small peasant farming, legal aspects of economic relations established in the land market, economic and social aspects of transactions in the land market, the town, the lordly incomes, the municipal development, and society. To sum up, this is a job that has established a series of research areas that can still be studied in the future by emptying and analyzing these notarial volumes which, in general, contain better information, both quantitative and qualitative, as the researcher advances through the time.

En aquesta investigació s'ha realitzat un estudi longitudinal durant un període de set cursos acadèmics. Aquest se centra a analitzar l'evolució que ha seguit la pràctica de la psicomotricitat a les escoles d'educació infantil de les comarques de Tarragona, amb la finalitat de fer propostes d'intervenció per a la millora d'aquesta pràctica i de la formació dels professionals que la realitzen.

Han participat 109 escoles distribuïdes en 55 municipis a l'inici del període estudiat i 116 repartides en 65 localitats al final del mateix, estant representades les deu comarques tarragonines.

Com a síntesi de les conclusions, destacar que en moltes de les variables analitzades s'ha confirmat una evolució de la psicomotricitat al llarg del període estudiat. També s'han detectat aspectes més febles, pels quals se suggereixen algunes orientacions per a la seva millora amb la finalitat de fer realitat una educació psicomotriu de qualitat en totes les escoles.
En esta investigación se ha realizado un estudio longitudinal durante un periodo de siete cursos académicos. Éste se centra en analizar la evolución que ha seguido la práctica de la psicomotricidad en las escuelas de educación infantil de las comarcas de Tarragona, con la finalidad de hacer propuestas de intervención para la mejora de esta práctica y de la formación de los profesionales que la realizan.

Han participado 109 escuelas distribuidas en 55 municipios al inicio del período estudiado y 116 repartidas en 65 localidades al final del mismo, estando representadas las diez comarcas tarraconenses.

Como síntesis de las conclusiones, destacar que en muchas de las variables analizadas se ha confirmado una evolución de la psicomotricidad a lo largo del período estudiado. También se han detectado aspectos más débiles, para los que se sugieren algunas orientaciones para su mejora con la finalidad de hacer realidad una educación psicomotriz de calidad en todas las escuelas.
In this investigation has taken part a timespread study along a seven academic years period. This one is focused on analysing the evolution followed by the psychomotricity practice at child's education schools in Tarragona shires, aiming the breed of intervention proposals to improve its practice and the training of the professionals carrying it out.
109 schools from 55 municipalities took part of the study openning period and 116 from 65 localities at the end of the same, being represented the ten shires of Tarragona.
As a synthesis of conclusions, it must be highlighted that many of the analysed variables show an evolution of psychomotricity along the studied period. Some weak aspects have been detected as well, for which some guidelines are suggested in order to make a high quality psychomotor education in all schools become true.

Los materiales que presentan un mayor grado de alteración en los monumentos romanos de Tarragona y que componen la mayor parte de la obra de sillería están constituidos por rocas que proceden de un conjunto de canteras práximas a la antigua ciudad romana. El estudio estratigráfico permite definir dos tipos de facies: facies calacarenita y facies calcidolosiltita. Esta última presenta diversos grados de dolomitización del 20 al 90% con dos tipos de fábricas: una idiotípica zonada y una hipidiotípica de dolmicroesparita. Mineralógicamente se trata de dolomitas cálcicas deficitarias en magnesio. Además de la caracterización petrológica y estratigráfica de materiales de cantera, se ha realizado una caracterizacián petrofisica de alterabilidad y de comportamiento mecánico. Los resultados de los ensayos de laboratorio y de los "mapping" de las formas de alteración realizados en los monumentos indican que la litología más alterable corresponde a la roca procedente de las "Coves del Llorito" con un importante porcentaje de la fabrica idiotípica. Se observa que paralelamente a los procesos de retroceso superficial se produce la formación de una porosidad móldica intracristalina, por disolución preferente de los núcleos deficitarios en magnesio, termodinámicamente inestables, de la fábrica idiotípica.

Introducción:
Se estima que en el año 2000 se diagnosticaron más de 10 millones de cánceres colorectales en el mundo y más de 6 millones murieron por esta causa. En Europa se ha observado un aumento de la incidencia desde los años 60 así como una mejora de la supervivencia. En su etiología, además de una causa genética, se ha evidenciado el estilo de vida occidentalizado y, dentro de él, la dieta como principal factor ambiental. Está en debate la mejor estrategia de cribado a nivel poblacional para este cáncer. El tratamiento de elección es la cirugía. Desde 1990 está demostrado el beneficio de la quimioterapia y radioterapia adyuvantes. Asimismo, la poliquimioterapia en la enfermedad avanzada aumenta la supervivencia.
Objetivo:
Conocer la incidencia y la supervivencia poblacional del cáncer colorectal en Tarragona por género, edad, sublocalización, histología y estadio.
Estudiar la evolución temporal de estos indicadores.
Comparar los resultados obtenidos con los de otros registros de cáncer de base poblacional.
Construir un patrón epidemiológico del cáncer colorectal para la provinvia de Tarragona.
Material y métodos:
Se trata de un estudio epidemiológico poblacional descriptivo del cáncer colorectal a partir de la información del Registro de Cáncer de Tarragona desde el año 1980 al 1998.
Se estiman las tasas de incidencia brutas, ajustadas por edad a la población mundial estándar, truncadas y acumuladas así como las tasas específicas por edad, global y por género, edad, sublocalización, histología y estadio. Se realiza un análisis de la tendencia temporal utilizando los modelos de regresión de Poisson y de Join Point, y se estiman los porcentajes anuales de cambio y su significación estadística.
En cuanto a la supervivencia, se calcula la supervivencia observada global (método no paramétrico de Kaplan y Meier) y la supervivencia relativa global (método de Ederer) por género, edad, sublocalización, histología y estadio. Se determina la asociación de diversas variables con el tiempo de supervivencia utilizando el método de riesgos proporcionales de Cox, y se estudia la evolución de la supervivencia desde 1985 hasta 1998 por períodos.
Los resultados de incidencia se han comparado con los publicados por diferentes registros de cáncer de todo el mundo y los de supervivencia con los de registros europeos.
Resultados:
La tasa bruta de incidencia es de 56,5 para ambos géneros juntos. Las tasas ajustadas son de 61,7 en hombres y 51,3 en mujeres. Las sublocalizaciones por orden de frecuencia son: recto, colon izquierdo y colon derecho en hombres, y colon izquierdo, colon derecho y recto en mujeres. La distribución porcentual por estadios (clasificación de Dukes) es: A 13%, B 27%, C 27% y D 22%. La incidencia ha aumentado un 3,3% anual en hombres y un 2,5% anual en mujeres de forma constante a lo largo de todo en período. El cáncer de colon derecho es el que más aumenta en hombres (6,5% anual) y en mujeres (5,2% anual).
La supervivencia observada a 5 años es de 40,4% y la relativa de 49,0% (47,6% en hombres y 50,7% en mujeres). Por edades, las supervivencias relativas a 5 años son: 60% entre los de 35 y 54 años, 53% entre los de 55 y 74 años, y 45% en los mayores de 74 años. Por estadios, la supervivencia a 5 años es: A 90%, B 68%, C 47% y D 3%. El estadio es el factor pronóstico más importante, delante de la edad. La supervivencia relativa a 5 años pasó de 42% entre los casos diagnosticados en el periodo 1985-89 a 49% en el periodo 1990-94.
Conclusiones:
En Tarragona el cáncer colorectal es el cáncer más frecuente en ambos géneros juntos y presenta una incidencia media-baja con respecto a otros registros de Europa pero con una tendencia rápidamente ascendente y continua, muy probablemente debida a la adopción de un estilo de vida occidentalizado y, sobre todo, al cambio de la dieta. Las tasas de supervivencia alcanzadas se pueden considerar medio-altas en el contexto europeo, y han aumentado de forma similar a la de la mayoría de países de Europa.
Introduction:
It was estimated, for year 2000, that more than ten million people would be diagnosed of colorectal cancers in the world and more than six million people would die of it. In Europe, the incidence of colorectal cancer has been growing since 1960 and the survival has also improved. In its etiology, next to a genetic base, is the westernized way of life the most important factor (mainly a diet rich in proteins and fats and poor in fruits and vegetables). The adenoma is the precancerous lesion. There's controversy about the best population screening strategy for this cancer. The standard treatment is surgery. Since 1990, is the benefit of adjuvant therapies (chemotherapy and radiotherapie) confirmed. Also, the polichemotherapie has shown a survival benefit for the patients with advanced disease.
Objetives:
To know the incidence and survival, at a population level, of colorectal cancer in Tarragona according to gender, age, subsite of origin, histology and stage.
To study the temporal trends of these sanitary indicators: incidence and survival.
To compare our results with the results of other population-based cancer registries of the world.
To describe an epidemiological pattern for colorectal cancer in Tarragona.

Methods:
Descriptive epidemiological study of colorectal cancer in Tarragona between 1980 and 1998. The data come from the population-based Cancer Registry of Tarragona.
Incidence rates: normal, rates and standard rates, adjusted to the world population (Segi, 1950) have been calculated, according to gender, age, subsite of origin, histology and stage. For the temporal trends study (1980-1998) we used the Poisson model and the joinpoint model and calculated the anual percentage of change for each category. The data have been compared with the data of other registries published in Cancer Incidence Five Continents.
Survival rates: observed survival rate (Kaplan and Meier model) and relative survival rate (Ederer model) have been calculated, according to gender, age, subsite of origin, histology and stage. The Cox model was uded to study the association between the different variables and the time of survival for the years 1996 and 1997. A study of the evolution of survival rates was also made (1985-1998). The data have been compared with the data of other registries published in EUROCARE-3 and the data of the SEER Programm in USA..
Resultados:
The normal incidence rate is 56,5 cases/100.000 inhabitants*year for both genders together. The adjusted incidence rate is 61,7 for men and 51,3 for women. The most frequent subsite of origin is left colon cancer. After this comes rectal cancer and right colon cancer. The distribution according to stages (Dukes classification) is: A (13%), B (27%), C (27%), D (22%). The incidence rates have grown 3,3% each year in men and 2,5% in women. The trend is constant between 1980 and 1998. The subsite of origin with a fastest growth is right colon cancer (6,5% in men and 5,2% in women).
The 5-years observed survival rate is 40,4% and the 5-year relative survival rate is 49%. According to age-groups, the 5-year relative survival rates are: 60% for people between 35-55 years old; 53% for the ones between 55-75 years old and 45% for the people older than 74 years old. According to stages, the 5-year relative survival rates are: A (90%), B (68%), C (47%) and D (3%). The stage is the most important prognostic factor, next to the age. Between 1985 and 1994 the 5-year relative survival rate has improved from 42% to 49%.
Conclusions:
Colorectal cancer is the most frequent cancer in Tarragona for both genders together and the incidence rates are in the average in comparison to other European countries. The incidence has grown fast and constant. The cause of this change is probably the most westernized way of life with the time (for example: the changes in the diet). The survival rates are also in the average of the European countries and have grow from 1985 till 1994, like in the other countries, probably because of improvements in the therapies.

Este estudio tiene como objetivo fundamental evaluar la concentración en determinados tejidos humanos de diversos metales, algunos de ellos esenciales y otros tóxicos, pero todos con interés medioabiental. Estos metales son: As, Cd, Co, Cr, Cu, Sn, Mn, Hg, Ni, Pb, V y Zn.
Los tejidos en los que se han determinado la concentración de metales son hígado, pulmón, corteza renal, cerebro y hueso; como representativos de órganos diana de acumulación de metales.
Con el fin de evaluar los niveles de estos metales en los mencionados tejidos de la población de Tarragona, se tomaron muestras de cadáveres procedentes de autopsias médico-legales de personas que llevaban más de 10 años residiendo en la comarca del Tarragonès.
En los sujetos participantes en el estudio se han relacionado los niveles tisulares de metales con las variables sexo, consumo de tabaco, alcohol etílico, y zona de residencia. Con respecto a este último punto se han establecido tres áreas:
1. Tarragona centro y el barrio de El Serrallo, como áreas eminentemente urbanas.
2. Bonavista, La Canonja y Torreforta, como áreas próximas al complejo petroquímico de Tarragona.
3. Constantí, San Salvador, Sant Pere i Sant Pau, El Morell y Els Pallaresos, como áreas de mayor influencia rural.
El análisis y la cuantificación de estos metales se llevó a cabo mediante espectrometría de masas/plasma acoplado inductivamente (ICP-MS).

El cadmio se acumula principalmente en corteza renal, con valores muy inferiores a otras poblaciones como la japonesa posiblemente por la diferencia de la presencia de cadmio en la dieta de ambas poblaciones, y algo inferiores a los de nuestro país como es el caso de los residentes en Sevilla.
Hay que destacar que los valores de cadmio en corteza renal de la población de Tarragona se encuentran muy por debajo del límite de los 200 mg/kg, a partir del cual se produce daño renal.
Dada su presencia en los cigarrillos, el cadmio aparece aumentado en fumadores con respecto a los no fumadores en todos los órganos, con significación estadística salvo en el riñón.
Los niveles más altos de cobre se presentan en hígado y en cerebro, con resultados similares a estudios de otros paises, pero algo más altos que los descritos en nuestro medio por Schuhmacher y cols. (1992).
En cuanto al manganeso, se acumula preferentemente en tejido hepático, con niveles similares a los de residentes en otras poblaciones españolas como Sevilla.
El mercurio se acumula en hígado y en riñón, siendo los niveles inferiores o bien superiores a los hallados en otras investigaciones.
El níquel se acumula en todos los órganos estudiados salvo en el riñón.
El plomo presenta niveles más elevados en tejido óseo. Los varones presentan concentraciones de plomo en hígado mas elevadas que las mujeres. En riñón, los sujetos residentes en el área 3 (de predominio rural) presentan concentraciones de plomo superiores a los del área 2 (de predominio industrial). El
plomo en hueso acumula con la edad, mientras en el riñón la concentración disminuye con la misma.
Los varones acumulan más zinc en hígado que las mujeres. A su vez, los consumidores de alcohol etílico presentan niveles de zinc en hueso más elevados que los no consumidores de etanol.
The purpose of the present study was to determine the concentrations of trace elements (arsenic, cadmium, chromium, cobalt, copper, lead, manganese, mercury, nickel, tin, vanadium and zinc) in selected autopsy tissues from subjects living in Tarragona. Analysis of data was made in terms of age, sex, smoking and drinking habits, and place of residence.
Samples of liver, lung, kidney, brain and bone were obtained from a total of 78 autopsied adult subjects who at the time of death had lived in the city of Tarragona or in the sorroundings for at least the last 10 years.
Cadmium, lead, chromium, cobalt, copper, manganese, nickel, tin, vanadium and zinc were determined by inductively coupled plasma mass spectrometry (ICP-MS, Perkin Elmer Elan 6000). Arsenic and mercury were measured using hydride generation and ICP-MS.
Arsenic levels were under the detection limit in nine tenths of the samples.
Cadmium: the highest values were found in liver and especially in kidney. Smokers had statistically significant higher levels of cadmium in brain, bone, lung, and specially in liver.
As for liver cobalt, its accumulation in men was significantly greater than in women.
Chromium was indetectable in 20 % of samples of lungs.
The copper levels reported here are similar to the ones published in other countries.
Lead accumulation in bone increased with age, while its level in kidney diminished.
The manganese levels in liver and kidney were slightly lower in smokers than in no smokers.
The mercury concentrations reported here seem to be rather low, although the ingestion of mercury from fish and seafood in the area amounts about 16 g/day.
The nickel concentrations in bone were ten times higher than in brain, liver of lung.
Our results on tin concentrations are similar to the ones published in other countries. There were no differences between sexes, smoking or drinking habits or among the places of residence.
Vanadium was not detected in any of the organs analysed.
Males accumulated more zinc in liver than females. Similarly, bone zinc in drinkers was

En el marc de la present Tesi Doctoral s'ha realitzat, per una banda, el desenvolupament de mètodes analítics per a la determinació de diferents grups de compostos orgànics en l'atmosfera, els quals han estat els compostos orgànics volàtils, els compostos orgànics volàtils sofrats i els hidrocarburs aromàtics policíclics. Els mètodes desenvolupats han estat basats principalment la cromatografia de gasos i espectrometria de masses, i s'han aplicat diferents tècniques de mostreig i preconcentració dels analits, tal com l'adsorció mitjançant mostreig actiu en tubs amb sorbent i posterior desorció tèrmica, microextracció en fase sòlida, o mostreig actiu de grans volums d'aire de la fase particulada de l'aire, la qual que es recull en filtres de fibra de vidre, i de la fase gasosa, que es recull en cartutxos d'escuma de poliuretà. Per una altra banda, aquests mètodes analítics s'han aplicat a la monitorització dels compostos esmentats en diferents àrees urbanes i industrials del Camp de Tarragona, regió en la qual existeix una forta presència de la indústria química, i en la qual les dades disponibles sobre els nivells d'aquests compostos a l'atmosfera són limitades.
In the framework of the present Doctoral Thesis different analytical methods to determine three groups of organic compounds present in the atmosphere have been developed. The groups of studied compounds have been volatile organic compounds, volatile organic sulfur compounds and polycyclic aromatic hydrocarbons. The developed methods were based on the analysis by gas chromatography-mass spectrometry, and active sampling of air into solid sorbents and subsequent thermal desorption, solid phase microextraction and high volume sampling of the particulate phase of air in quartz fibre filters and of the gas phase in polyurethane foam cartridges followed by solvent extraction by both, ultrasonic bath and pressurized liquid extraction. These methods have been applied to the monitoring of these compounds in different urban and industrial areas from Tarragona Region, area which is characterized by an extensive development of chemical and petrochemical industry. Moreover, no data about these compounds in the atmosphere of this region is available.

El bisbe Fructuós i els diaques Auguri i Eulogi foren martiritzats a l’amfiteatre de Tàrraco, l’any 259. La informació primigènia del fet descansa en un text litúrgic-hagiogràfic anomenat Passio Fructuosi (s. III-IV). La tesi analitza el document i el desenvolupament del culte cristià d’aquests sants, des d’una dimensió històrica i arqueològica. S’analitzen, a través del temps, les evidències materials d’aquest culte a partir d’espais, edificacions cultuals, relíquies, documents hagiogràfics o eucològics. Aquest anàlisi permet valorar, diacrònicament i globalment, l’impacte que aquest fenomen ha tingut sobre aspectes com la transformació de la morfologia urbana, aspectes fundacionals de la ciutat cristiana tardoromana o medieval, la lectura simbòlica i litúrgica dels temples i dels espais lligats a la memòria d’aquests màrtirs en època antiga i medieval, les relacions de poder institucional, la transformació de la cultura i els costums, els signes d’identitat dels pobles o les implicacions de caràcter religiós i espiritual.
El obispo Fructuoso y los diáconos Augurio y Eulogio fueron martirizados en el anfiteatro de Tarraco, el año 259. La información primigenia del hecho descansa en un texto litúrgico-hagiográfico llamado Passio Fructuosi (s. III-IV). La tesis analiza el documento y el desarrollo del culto cristiano de estos santos, desde una dimensión histórica y arqueológica. Se analizan, a través del tiempo, las evidencias materiales de este culto a partir de espacios, edificaciones cultuales, reliquias, documentos hagiográficos o eucológicos. Este análisis permite valorar, diacrónicamente y globalmente, el impacto que este fenómeno ha tenido sobre aspectos como la transformación de la morfología urbana, aspectos fundacionales de la ciudad cristiana tardorromana o medieval, la lectura simbólica y litúrgica de los templos y de los espacios ligados a la memoria de estos mártires en época antigua y medieval, las relaciones de poder institucional, la transformación de la cultura y las costumbres, los signos de identidad de los pueblos o las implicaciones de carácter religioso y espiritual.
Bishop Fructuosus and Deacons Augurius and Eulogius were martyred in the Tarraco amphitheatre in the year 259. The principle evidence of this can be found in a liturgical-hagiographic text called Passio Fructuosi (s. III-IV). This thesis analyses the document and the Christian cult worship of these saints, from a historical and archaeological perspective. We analyse their worship over the years, along with the evidence for such worship, to be found in different sites, places, cultural buildings, relics, and also hagiographic and euchologic documents. This analysis enables us to evaluate both diachronically and globally, the impact that this phenomenon had on different aspects such as the transformation of the urban landscape, basic founding aspects of the late Roman and medieval Christian town, the liturgical and symbolic interpretation of the temples and sites associated with these martyrs both in Ancient times and into the medieval period, institutional power relations, changes in culture and customs, signs of identity of peoples or religious and spiritual implications.

La infecció del virus de la grip té una incidència alta en persones joves i en nens, més que en gent gran, però la mortalitat i morbiditat associades a la infecció pel virus de la grip augmenta amb l’edat, especialment en individus amb patologia concomitant. En aquesta tesi s’ha seguit una cohort de 11.240 persones de Tarragona majors de 65 anys, assignades a 8 àrees bàsiques de salut (ABS) durant 4 anys (entre gener de 2002 i abril de 2005), estudiant la relació existent entre la recepció de la vacuna antigripal (VAG) i la mortalitat hivernal en la totalitat de la població major de 65 anys i en els subgrups de gent amb patologia crònica, com són la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), gent amb patologia cardíaca crònica i amb diabetis mellitus (DM). S’han utilitzat quatre articles per a la realització de la present tesi: 1- Ángel Vila-Córcoles, Teresa Rodríguez, Cinta de Diego, Olga Ochoa, Amparo Valdivieso, Elisabet Salsench, Xabier Ansa, Waleska Badía, Neus Saún, EPIVAC Study Group. Effect of influenza vaccine status on winter mortality in Spanish community-dwelling elderly people during 2002–2005 influenza periods. Vaccine. 2007 Sep 17;25(37-38):6699-707. Aquest estudi va avaluar la relació entre la recepció de la vacuna antigripal inactivada convencional i la mortalitat hivernal en un estudi de cohorts prospectiu que va incloure a 11.240 persones grans residents a la comunitat i varen ser seguits entre gener de 2002 fins abril de 2005. L’estat vacunal antigripal anual era una condició variable en el temps i el resultat primari va ser la mort per qualsevol causa durant el període d'estudi. Es van utilitzar models multivariables proporcionals de Cox ajustat per edat, sexe i comorbiditat per avaluar l'eficàcia de la vacuna. La vacunació antigripal es va associar amb una reducció significativa del 23% en el risc de mortalitat hivernal durant els períodes gripals totals. El risc atribuïble de mortalitat en les persones no vacunades va ser de 24 morts per cada 100.000 persones-setmana en períodes gripals, la fracció de prevenció per a la població general va ser del 14%, i es va prevenir una mort per cada 239 vacunacions anuals (variant de 144 a l'hivern 2005 fins 1.748 a l'hivern 2002). 2- A. Vila-Córcoles, O. Ochoa, C. de Diego, A. Valdivieso, I. Herreros, F. Bobé, M. Alvarez, M. Juárez, I. Guinea, X. Ansa, N. Saún. Effects of annual influenza vaccination on winter mortality in elderly people with chronic pulmonary disease. Int J Clin Pract, January 2008, 62, 1, 10–17. En aquest estudi es van avaluar els efectes de la VAG anual sobre la mortalitat hivernal en 1.298 persones majors de 65 anys amb MPOC (cohort prospectiva). La mesura principal de l’efecte va ser la mort per qualsevol causa durant els períodes gripals (gener-abril). La regressió de Cox amb càlcul de hazard ratios (HR) ajustats per edat, sexe i comorbiditat es va utilitzar per avaluar l’efectivitat de la vacunació. La VAG es va associar amb una reducció estadísticament no significativa del 16% en la mortalitat hivernal entre els pacients amb MPOC vacunats [HR: 0,84, interval de confiança (IC) al 95%: 0.60-1.17]. L'anàlisi multivariant va mostrar, encara que no va assolir significació estadística, que hi havia una tendència cap a una reducció de la mortalitat en el grup dels vacunats considerant els períodes totals de la grip 2002-2005 (HR ajustat: 0,76; IC 95%: 0,52-1,06; p = 0,098). Estimem que, en la població total de MPOC, es va prevenir una mort per cada 187 vacunacions anuals (95% IC: 62 a ¥). Les dades suggereixen un benefici de la vacunació contra la grip i donen suport a les campanyes vacunals anuals en pacients ancians amb MPOC. 3- Cinta de Diego, Angel Vila-Córcoles, Olga Ochoa, Teresa Rodriguez-Blanco, Elisabeth Salsench, Imma Hospital, Ferran Bejarano, M. del Puy Muniain, Mercé Fortin, Montserrat Canals, and EPIVAC Study Group. Effects of annual influenza vaccination on winter mortality in elderly people with chronic heart disease. European Heart Journal (2009) 30, 209–216. En aquest estudi, hem avaluat els efectes de la vacunació antigripal anual sobre la mortalitat hivernal en 1.340 persones residents a la comunitat de 65 anys o més que tenien cardiopatia crònica (insuficiència cardíaca congestiva o malaltia coronària). L'estat anual de vacunació antigripal era una condició variable en el temps i la mesura de l’efecte va ser la mort per qualsevol causa durant el període d'estudi. Es van utilitzar models multivariables de Cox ajustats per edat, sexe i comorbiditat per avaluar l'eficàcia vacunal. Vacunar-se contra la grip es va associar amb una reducció significativa del 37% en el risc ajustat de mortalitat hivernal durant tot el període 2002-2005. La reducció atribuïble del risc de mortalitat en persones vacunades va ser de 8,2 morts per cada 1.000 persones-hivern. Estimem que una mort va ser previnguda per cada 122 vacunacions anuals (variant entre 49 a l'hivern de 2005 i 455 l'hivern de 2003). Els nostres resultats suggereixen un benefici de la vacunació contra la grip i recolzen una estratègia de vacunació anual per a les persones grans amb malalties cardíaques. 4- C. de Diego, Á. Vila-Córcoles, O. Ochoa-Gondar, A. Valdivieso, V.Arija y T. Rodríguez-Blanco. Vacunación antigripal y mortalidad invernal en pacientes diabéticos mayores de 65 años. Semergen.2010;36(1):3–9. En aquest estudi s’ha analitzat l’impacte de la vacunació antigripal anual sobre la mortalitat hivernal en una cohort de 2.650 diabètics majors de 65 anys seguits durant 4 anys. L’estat vacunal antigripal es va considerar com una condició canviant en el temps i la variable principal fou la mort per totes les causes en els períodes gener-abril del quadrienni d’estudi. Globalment, durant els períodes gener–abril de 2002–2005, la mortalitat hivernal (per 100.000 persones/setmana) fou de 97,0 per a vacunats i de110,5 per a no vacunats, amb un risc atribuïble de 13,5 morts hivernals per 100.000 persones/setmana (IC 95%:11,4 a 38,4). La recepció de la vacuna antigripal es va associar amb una reducció no significativa del 12% en el risc de mortalitat hivernal per qualsevol causa (risc relatiu: 0,88; IC 95%:0,67–1,19). Les nostres dades apunten cap a un petit benefici de la vacunació antigripal per a disminuir la mortalitat hivernal en pacients diabètics majors de 65 anys, encara que la possibilitat d’un efecte nul no pot ser exclosa totalment. La infecció del virus de la grip té una incidència alta en persones joves i en nens, més que en gent gran, però la mortalitat i morbiditat associades a la infecció pel virus de la grip augmenta amb l’edat, especialment en individus amb patologia concomitant. En aquesta tesi s’ha seguit una cohort de 11.240 persones de Tarragona majors de 65 anys, assignades a 8 àrees bàsiques de salut (ABS) durant 4 anys (entre gener de 2002 i abril de 2005), estudiant la relació existent entre la recepció de la vacuna antigripal (VAG) i la mortalitat hivernal en la totalitat de la població major de 65 anys i en els subgrups de gent amb patologia crònica, com són la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), gent amb patologia cardíaca crònica i amb diabetis mellitus (DM). S’han utilitzat quatre articles per a la realització de la present tesi: 1- Ángel Vila-Córcoles, Teresa Rodríguez, Cinta de Diego, Olga Ochoa, Amparo Valdivieso, Elisabet Salsench, Xabier Ansa, Waleska Badía, Neus Saún, EPIVAC Study Group. Effect of influenza vaccine status on winter mortality in Spanish community-dwelling elderly people during 2002–2005 influenza periods. Vaccine. 2007 Sep 17;25(37-38):6699-707. Aquest estudi va avaluar la relació entre la recepció de la vacuna antigripal inactivada convencional i la mortalitat hivernal en un estudi de cohorts prospectiu que va incloure a 11.240 persones grans residents a la comunitat i varen ser seguits entre gener de 2002 fins abril de 2005. L’estat vacunal antigripal anual era una condició variable en el temps i el resultat primari va ser la mort per qualsevol causa durant el període d'estudi. Es van utilitzar models multivariables proporcionals de Cox ajustat per edat, sexe i comorbiditat per avaluar l'eficàcia de la vacuna. La vacunació antigripal es va associar amb una reducció significativa del 23% en el risc de mortalitat hivernal durant els períodes gripals totals. El risc atribuïble de mortalitat en les persones no vacunades va ser de 24 morts per cada 100.000 persones-setmana en períodes gripals, la fracció de prevenció per a la població general va ser del 14%, i es va prevenir una mort per cada 239 vacunacions anuals (variant de 144 a l'hivern 2005 fins 1.748 a l'hivern 2002). 2- A. Vila-Córcoles, O. Ochoa, C. de Diego, A. Valdivieso, I. Herreros, F. Bobé, M. Alvarez, M. Juárez, I. Guinea, X. Ansa, N. Saún. Effects of annual influenza vaccination on winter mortality in elderly people with chronic pulmonary disease. Int J Clin Pract, January 2008, 62, 1, 10–17. En aquest estudi es van avaluar els efectes de la VAG anual sobre la mortalitat hivernal en 1.298 persones majors de 65 anys amb MPOC (cohort prospectiva). La mesura principal de l’efecte va ser la mort per qualsevol causa durant els períodes gripals (gener-abril). La regressió de Cox amb càlcul de hazard ratios (HR) ajustats per edat, sexe i comorbiditat es va utilitzar per avaluar l’efectivitat de la vacunació. La VAG es va associar amb una reducció estadísticament no significativa del 16% en la mortalitat hivernal entre els pacients amb MPOC vacunats [HR: 0,84, interval de confiança (IC) al 95%: 0.60-1.17]. L'anàlisi multivariant va mostrar, encara que no va assolir significació estadística, que hi havia una tendència cap a una reducció de la mortalitat en el grup dels vacunats considerant els períodes totals de la grip 2002-2005 (HR ajustat: 0,76; IC 95%: 0,52-1,06; p = 0,098). Estimem que, en la població total de MPOC, es va prevenir una mort per cada 187 vacunacions anuals (95% IC: 62 a ¥). Les dades suggereixen un benefici de la vacunació contra la grip i donen suport a les campanyes vacunals anuals en pacients ancians amb MPOC. 3- Cinta de Diego, Angel Vila-Córcoles, Olga Ochoa, Teresa Rodriguez-Blanco, Elisabeth Salsench, Imma Hospital, Ferran Bejarano, M. del Puy Muniain, Mercé Fortin, Montserrat Canals, and EPIVAC Study Group. Effects of annual influenza vaccination on winter mortality in elderly people with chronic heart disease. European Heart Journal (2009) 30, 209–216. En aquest estudi, hem avaluat els efectes de la vacunació antigripal anual sobre la mortalitat hivernal en 1.340 persones residents a la comunitat de 65 anys o més que tenien cardiopatia crònica (insuficiència cardíaca congestiva o malaltia coronària). L'estat anual de vacunació antigripal era una condició variable en el temps i la mesura de l’efecte va ser la mort per qualsevol causa durant el període d'estudi. Es van utilitzar models multivariables de Cox ajustats per edat, sexe i comorbiditat per avaluar l'eficàcia vacunal. Vacunar-se contra la grip es va associar amb una reducció significativa del 37% en el risc ajustat de mortalitat hivernal durant tot el període 2002-2005. La reducció atribuïble del risc de mortalitat en persones vacunades va ser de 8,2 morts per cada 1.000 persones-hivern. Estimem que una mort va ser previnguda per cada 122 vacunacions anuals (variant entre 49 a l'hivern de 2005 i 455 l'hivern de 2003). Els nostres resultats suggereixen un benefici de la vacunació contra la grip i recolzen una estratègia de vacunació anual per a les persones grans amb malalties cardíaques. 4- C. de Diego, Á. Vila-Córcoles, O. Ochoa-Gondar, A. Valdivieso, V.Arija y T. Rodríguez-Blanco. Vacunación antigripal y mortalidad invernal en pacientes diabéticos mayores de 65 años. Semergen.2010;36(1):3–9. En aquest estudi s’ha analitzat l’impacte de la vacunació antigripal anual sobre la mortalitat hivernal en una cohort de 2.650 diabètics majors de 65 anys seguits durant 4 anys. L’estat vacunal antigripal es va considerar com una condició canviant en el temps i la variable principal fou la mort per totes les causes en els períodes gener-abril del quadrienni d’estudi. Globalment, durant els períodes gener–abril de 2002–2005, la mortalitat hivernal (per 100.000 persones/setmana) fou de 97,0 per a vacunats i de110,5 per a no vacunats, amb un risc atribuïble de 13,5 morts hivernals per 100.000 persones/setmana (IC 95%:11,4 a 38,4). La recepció de la vacuna antigripal es va associar amb una reducció no significativa del 12% en el risc de mortalitat hivernal per qualsevol causa (risc relatiu: 0,88; IC 95%:0,67–1,19). Les nostres dades apunten cap a un petit benefici de la vacunació antigripal per a disminuir la mortalitat hivernal en pacients diabètics majors de 65 anys, encara que la possibilitat d’un efecte nul no pot ser exclosa totalment. La infecció del virus de la grip té una incidència alta en persones joves i en nens, més que en gent gran, però la mortalitat i morbiditat associades a la infecció pel virus de la grip augmenta amb l’edat, especialment en individus amb patologia concomitant. En aquesta tesi s’ha seguit una cohort de 11.240 persones de Tarragona majors de 65 anys, assignades a 8 àrees bàsiques de salut (ABS) durant 4 anys (entre gener de 2002 i abril de 2005), estudiant la relació existent entre la recepció de la vacuna antigripal (VAG) i la mortalitat hivernal en la totalitat de la població major de 65 anys i en els subgrups de gent amb patologia crònica, com són la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), gent amb patologia cardíaca crònica i amb diabetis mellitus (DM). S’han utilitzat quatre articles per a la realització de la present tesi: 1- Ángel Vila-Córcoles, Teresa Rodríguez, Cinta de Diego, Olga Ochoa, Amparo Valdivieso, Elisabet Salsench, Xabier Ansa, Waleska Badía, Neus Saún, EPIVAC Study Group. Effect of influenza vaccine status on winter mortality in Spanish community-dwelling elderly people during 2002–2005 influenza periods. Vaccine. 2007 Sep 17;25(37-38):6699-707. Aquest estudi va avaluar la relació entre la recepció de la vacuna antigripal inactivada convencional i la mortalitat hivernal en un estudi de cohorts prospectiu que va incloure a 11.240 persones grans residents a la comunitat i varen ser seguits entre gener de 2002 fins abril de 2005. L’estat vacunal antigripal anual era una condició variable en el temps i el resultat primari va ser la mort per qualsevol causa durant el període d'estudi. Es van utilitzar models multivariables proporcionals de Cox ajustat per edat, sexe i comorbiditat per avaluar l'eficàcia de la vacuna. La vacunació antigripal es va associar amb una reducció significativa del 23% en el risc de mortalitat hivernal durant els períodes gripals totals. El risc atribuïble de mortalitat en les persones no vacunades va ser de 24 morts per cada 100.000 persones-setmana en períodes gripals, la fracció de prevenció per a la població general va ser del 14%, i es va prevenir una mort per cada 239 vacunacions anuals (variant de 144 a l'hivern 2005 fins 1.748 a l'hivern 2002). 2- A. Vila-Córcoles, O. Ochoa, C. de Diego, A. Valdivieso, I. Herreros, F. Bobé, M. Alvarez, M. Juárez, I. Guinea, X. Ansa, N. Saún. Effects of annual influenza vaccination on winter mortality in elderly people with chronic pulmonary disease. Int J Clin Pract, January 2008, 62, 1, 10–17. En aquest estudi es van avaluar els efectes de la VAG anual sobre la mortalitat hivernal en 1.298 persones majors de 65 anys amb MPOC (cohort prospectiva). La mesura principal de l’efecte va ser la mort per qualsevol causa durant els períodes gripals (gener-abril). La regressió de Cox amb càlcul de hazard ratios (HR) ajustats per edat, sexe i comorbiditat es va utilitzar per avaluar l’efectivitat de la vacunació. La VAG es va associar amb una reducció estadísticament no significativa del 16% en la mortalitat hivernal entre els pacients amb MPOC vacunats [HR: 0,84, interval de confiança (IC) al 95%: 0.60-1.17]. L'anàlisi multivariant va mostrar, encara que no va assolir significació estadística, que hi havia una tendència cap a una reducció de la mortalitat en el grup dels vacunats considerant els períodes totals de la grip 2002-2005 (HR ajustat: 0,76; IC 95%: 0,52-1,06; p = 0,098). Estimem que, en la població total de MPOC, es va prevenir una mort per cada 187 vacunacions anuals (95% IC: 62 a ¥). Les dades suggereixen un benefici de la vacunació contra la grip i donen suport a les campanyes vacunals anuals en pacients ancians amb MPOC. 3- Cinta de Diego, Angel Vila-Córcoles, Olga Ochoa, Teresa Rodriguez-Blanco, Elisabeth Salsench, Imma Hospital, Ferran Bejarano, M. del Puy Muniain, Mercé Fortin, Montserrat Canals, and EPIVAC Study Group. Effects of annual influenza vaccination on winter mortality in elderly people with chronic heart disease. European Heart Journal (2009) 30, 209–216. En aquest estudi, hem avaluat els efectes de la vacunació antigripal anual sobre la mortalitat hivernal en 1.340 persones residents a la comunitat de 65 anys o més que tenien cardiopatia crònica (insuficiència cardíaca congestiva o malaltia coronària). L'estat anual de vacunació antigripal era una condició variable en el temps i la mesura de l’efecte va ser la mort per qualsevol causa durant el període d'estudi. Es van utilitzar models multivariables de Cox ajustats per edat, sexe i comorbiditat per avaluar l'eficàcia vacunal. Vacunar-se contra la grip es va associar amb una reducció significativa del 37% en el risc ajustat de mortalitat hivernal durant tot el període 2002-2005. La reducció atribuïble del risc de mortalitat en persones vacunades va ser de 8,2 morts per cada 1.000 persones-hivern. Estimem que una mort va ser previnguda per cada 122 vacunacions anuals (variant entre 49 a l'hivern de 2005 i 455 l'hivern de 2003). Els nostres resultats suggereixen un benefici de la vacunació contra la grip i recolzen una estratègia de vacunació anual per a les persones grans amb malalties cardíaques. 4- C. de Diego, Á. Vila-Córcoles, O. Ochoa-Gondar, A. Valdivieso, V.Arija y T. Rodríguez-Blanco. Vacunación antigripal y mortalidad invernal en pacientes diabéticos mayores de 65 años. Semergen.2010;36(1):3–9. En aquest estudi s’ha analitzat l’impacte de la vacunació antigripal anual sobre la mortalitat hivernal en una cohort de 2.650 diabètics majors de 65 anys seguits durant 4 anys. L’estat vacunal antigripal es va considerar com una condició canviant en el temps i la variable principal fou la mort per totes les causes en els períodes gener-abril del quadrienni d’estudi. Globalment, durant els períodes gener–abril de 2002–2005, la mortalitat hivernal (per 100.000 persones/setmana) fou de 97,0 per a vacunats i de110,5 per a no vacunats, amb un risc atribuïble de 13,5 morts hivernals per 100.000 persones/setmana (IC 95%:11,4 a 38,4). La recepció de la vacuna antigripal es va associar amb una reducció no significativa del 12% en el risc de mortalitat hivernal per qualsevol causa (risc relatiu: 0,88; IC 95%:0,67–1,19). Les nostres dades apunten cap a un petit benefici de la vacunació antigripal per a disminuir la mortalitat hivernal en pacients diabètics majors de 65 anys, encara que la possibilitat d’un efecte nul no pot ser exclosa totalment.
The infection of influenza virus has a high incidence in young people and children rather than the elderly, but the morbidity and mortality associated with influenza virus infection increases with age, especially in patients with concomitant pathology . In this thesis, we followed a cohort of 11,240 people over 65 in Tarragona, assigned to eight basic health areas (ABS) for 4 years (between January 2002 and April 2005), studying the relationship between receipt the vaccine (VAG) and the winter mortality in the whole population aged 65 years and in subgroups of people with chronic diseases, such as chronic obstructive pulmonary disease (COPD), people with chronic heart disease and diabetes mellitus (DM). Four articles were used for the realization of this thesis 1- Ángel Vila-Córcoles, Teresa Rodríguez, Cinta de Diego, Olga Ochoa, Amparo Valdivieso, Elisabet Salsench, Xabier Ansa, Waleska Badía, Neus Saún, EPIVAC Study Group. Effect of influenza vaccine status on winter mortality in Spanish community-dwelling elderly people during 2002–2005 influenza periods. Vaccine. 2007 Sep 17;25(37-38):6699-707. This study assessed the relationship between the reception of conventional inactivated influenza vaccine and winter mortality in a prospective cohort that included 11,240 Spanish community-dwelling elderly individuals followed from January 2002 to April 2005. Annual influenza vaccine status was a time-varying condition and primary outcome was all-cause death during study period. Multivariable Cox proportional- hazard models adjusted by age, sex and co-morbidity were used to evaluate vaccine effectiveness. Influenza vaccination was associated with a significant reduction of 23% in winter mortality risk during overall influenza periods. The attributable mortality risk in non-vaccinated people was 24 deaths per 100,000 persons-week within influenza periods, the prevented fraction for the population was 14%, and one death was prevented for every 239 annual vaccinations (ranging from 144 in Winter 2005 to 1748 in Winter 2002). 2- A. Vila-Córcoles, O. Ochoa, C. de Diego, A. Valdivieso, I. Herreros, F. Bobé, M. Alvarez, M. Juárez, I. Guinea, X. Ansa, N. Saún. Effects of annual influenza vaccination on winter mortality in elderly people with chronic pulmonary disease. Int J Clin Pract, January 2008, 62, 1, 10–17. Background: Although there is a general agreement for the recommendation of the influenza vaccine to persons with chronic obstructive pulmonary disease (COPD), the magnitude of clinical effectiveness and benefit from the annual vaccin- ation is controversial. We assessed the effects of annual influenza vaccination on winter mortality in older adults with COPD. Methods: This prospective cohort study included 1298 Spanish community-dwelling individuals aged 65 years or older with a diagnosis of COPD followed from 1 January 2002 to 30 April 2005. The primary outcome was all-cause death during influenza periods (January–April). Multivariable Cox proportional hazard models adjusted by age, sex and comorbidity were used to evaluate vaccine effectiveness. Results: Influenza vaccination was associated with a non-statistically significant 16% reduction in winter mortality among vaccinated COPD patients [unadjusted hazard ratio (HR): 0.84; 95% confid- ence interval (CI): 0.60–1.17]. Multivariable analysis showed that there was an insignificant trend towards a reduced mortality in the vaccinated group considering overall influenza periods 2002–2005 (adjusted HR: 0.76; 95% CI: 0.52–1.06; p 1⁄4 0.098). We estimated that, in the total COPD population, one death was pre- vented for every 187 annual vaccinations (95% CI: 62 to ¥). Conclusions: Our data suggest benefit from the influenza vaccination and support an annual vaccin- ation strategy for elderly COPD patients. 3-Cinta de Diego, Angel Vila-Córcoles, Olga Ochoa, Teresa Rodriguez-Blanco, Elisabeth Salsench, Imma Hospital, Ferran Bejarano, M. del Puy Muniain, Mercé Fortin, Montserrat Canals, and EPIVAC Study Group. Effects of annual influenza vaccination on winter mortality in elderly people with chronic heart disease. European Heart Journal (2009) 30, 209–216. Aims Although there is general agreement for the recommendation of the influenza vaccine to elderly and high-risk adults, the magnitude of clinical effectiveness and benefit from the annual vaccination is controversial. In this study, we have assessed the effects of annual influenza vaccination on winter mortality in older adults with chronic heart disease. Methods and results Cohort study that included 1340 Spanish community-dwelling individuals 65 years or older who had chronic heart disease (congestive heart failure or coronary artery disease) followed from January 2002 to April 2005. Annual influenza vaccine status was a time-varying condition and primary outcome was all-cause death during the study period. Multivariable Cox proportional-hazard models adjusted by age, sex, and comorbidity were used to evaluate vaccine effectiveness. Influenza vaccination was associated with a significant reduction of 37% in the adjusted risk of winter mortality during the overall period 2002 – 2005. The attributable mortality risk reduction in vaccinated people was 8.2 deaths per 1000 person-winters. We estimated that one death was prevented for every 122 annual vaccinations (ranging between 49 in Winter 2005 and 455 in Winter 2003). Conclusion Our results suggest a benefit from the influenza vaccination and support an annual vaccination strategy for elderly people with cardiac diseases. Keywords Influenza vaccine † Effectiveness † Elderly † Heart disease † Mortality 4- C. de Diego, Á. Vila-Córcoles, O. Ochoa-Gondar, A. Valdivieso, V.Arija y T. Rodríguez-Blanco. Vacunación antigripal y mortalidad invernal en pacientes diabéticos mayores de 65 años. Semergen.2010;36(1):3–9. Introduction: To analyze the effectiveness of annual influenza vaccination on winter mortality in a cohort of diabetic patients over 65 years followed-up for 4 years. Methods: Cohort of 2650 non-institutionalized, individuals older than 65 years with Diabetes Mellitus, followed-up from January 2002 until April 2005, from 8 primary health care centers. The vaccination status was considered as a condition changing over time and the endpoint was death from all causes in the period from January to April of the 4-year study period. Results: Overall, during the January to April periods including the years 2002–2005, the winter mortality (per 100,000 person-week) was 97.0 for vaccinated and 110.5 for non- vaccinated subjects, with an attributable risk of 13.5 deaths per 100,000 person-weeks in winter (95% CI:11.4 to 38.4). The reception of the influenza vaccine was associated with a non-significant reduction of 12% in the risk of mortality from all causes during winter in the 2002–2005 overall period (relative risk 0.88; 95% CI: 0.67–1.19). Conclusion: Our data suggest a small benefit of influenza vaccination to reduce winter mortality in diabetic patients over 65 years, although the possibility of no effect cannot be excluded completely.

- Contribucions i coneixements nous que aporta la tesi: Es tracta d’un estudi epidemiològic descriptiu de les neoplàsies malignes de cap i coll a la demarcació de Tarragona (609.673 habitants l’any 2001). S’analitza la incidència, la mortalitat, la supervivència i la prevalença en base poblacional de les 3.507 neoplàsies de cap i coll del Registre de Càncer de Tarragona, durant el període 1980-2005 (609 càncers de llavi, 410 de llengua, 374 de cavitat oral, 142 de glàndules salivals, 140 d’amígdala, 118 de nasofaringe, 239 d’hipofaringe, 122 d’altres llocs de la cavitat oral i faringe, 87 de cavitats nasals i sins paranasals i 1.266 de laringe). - Metodologia emprada: S’ha utilitzat la metodologia pròpia dels registres de càncer de base poblacional seguint els criteris de la International Agency for Research on Cancer (IARC), per assegurar tant una bona cobertura dels casos com una bona precisió de les dades. S’avaluen els índexs de qualitat estàndard que resulten adequats pel al conjunt i per a cadascuna de les localitzacions. - Resultats S’ha estudiat la tendència temporal de la incidència i la seva projecció a 2010 i 2015. Tots els resultats estan referits pel total dels càncers de cap i coll i per a cadascuna de les 10 localitzacions. Destaca la taxa ajustada d’incidència del càncer de laringe en homes que és de les més altes del món. S’han fet comparacions internacionals de la incidència i de la supervivència. La supervivència s’ha mantingut estable i és similar a la del conjunt d’Europa. - Conclusions més rellevants: Les principals conclusions han estat que les neoplàsies de cap i coll mostren un patró epidemiològic occidentalitzat, similar especialment al sud d’Europa. Hi ha una reducció global en la tendència temporal de la incidència en els homes que es correlaciona amb la disminució del tabaquisme. S’observa un augment en localitzacions com l’amígdala que es correlaciona amb l’exposició al virus del papil=loma humà. Malgrat les millores diagnòstiques i terapèutiques dels últims anys, igual que a Europa, no s’observa una millora significativa de la supervivència relativa en base poblacional a Tarragona. - Comunicacions a congressos: Laryngeal cancer in Tarragona cancer registry (TCR) Spain. Relative survival by age and stage (pòster). E. Mur, M. Bonet, A. Ameijide, T. Bonfill, J. Borràs. 3rd International Conference on Innovative Approaches in Head & Neck Oncology. Barcelona, febrer de 2011
This is a descriptive epidemiological study of head and neck malignancies in Tarragona province (609,673 inhabitants in 2001). Data of population-based incidence, mortality, survival and prevalence, were analyzed concerning 3,507 head and neck malignancies recorded in the Tarragona Cancer Registry during the period 1980 to 2005 (609 lip cancer, 410 tongue, 374 oral cavity, 142 salivary glands, 140 tonsil, 118 nasopharyngeal, 239 hypopharyngeal, 122 others of oral cavity and pharynx, 87 nasal cavities and sinus and 1,266 laryngeal cancer). The methodology of population-based cancer registries has been applied, following the criteria of the International Agency for Research on Cancer (IARC), in order to ensure both completeness and accuracy of data. Evaluation of the standard quality indices showed that they were appropriate for the anatomical sites studied, both individually and collectively. The temporal trend in incidence has been studied and its projection to 2010 and 2015 estimated. Results are referred by total head and neck and by one out of every ten localizations. It is emphasized that the age-adjusted incidence rate of laryngeal cancer in men is one of the highest in the world. International comparisons of the incidence and survival have been made. The survival rate has remained stable, and is similar to the rest of Europe The main conclusions are that the head and neck malignancies in Tarragona show a westernized epidemiological pattern, similar to Southern Europe. There is an overall reduction in the time trend of incidence in men, correlated with the reduction in tobacco consumption. The increasing trend in sites such as tonsil, has been correlated with the exposure to human papilloma virus. As in the rest of Europe, improvements in population-based relative survival was not observed, despite diagnostic and therapeutic advances in recent years.

El Sindicat d'Iniciativa i Turisme de Tarragona és una associació que es va crear el 1910 amb l'objectiu de promoure el turisme a Tarragona. Des dels seus orígens i fins a l'actualitat ha passat per diferents etapes històriques però sempre ha tengut cura d'organitzar tot un conjunt d'iniciatives destinades a fomentar la indústria turística. Per això ha editat un gran nombre de fulletons, cartells, guies o àlbums fotogràgics, materials tots ells que ha difós el nom i la imatge de Tarragona. La preocupació per unes infraestructures i uns transports que facilitassin els desplaçaments dels visitants també ha estat una línia de prioritat per al SIT. També ha organitzat un gran nombre de fires, exposicions i congressos encaminats a difondre el tema turístic. El patrimoni arqueològic, historicoartístic i natural han estats utilitzats per desenvolupar un turisme cultural. El foment de l'excursionisme, les festes i tradicionals locals ha estat una altre via de treball del SIT per aconseguir els seus objectius.
The Sindicat d'Iniciativa i Turisme de Tarragona is an association that was created in 1910 with the goal to promote the tourism in Tarragona. From its origins and until the present it has passed appened for different historical stages but always has cure of organizing a real set of initiatives destined to fostering the touristic industry. Because of that a great number of serials, posters, guides or fotografics albums, has edited materials all them that it has spread the name and the image of Tarragona. The worry from some infrastructures and some transports that facilitated the displacements of the visitors also has been a line of priority for the SIT. Also it has organized a great number of fairs, exhibitions, exposures and congresses directed to spread the touristic subject. The archeologic, historicartistic and natural patrimony they have been used to develop a cultural tourism. The promotion of the hiking, the parties and traditional premises has been one another way of work of the SIT to achieve its goals.

Aquesta Tesi Doctoral pretén contribuir a incrementar el coneixement sobre la presència de diverses famílies de contaminants orgànics emergents com les fragàncies sintètiques, els retardants de flama bromats i les benzotiazoles en mostres d’organismes marins consumides al Camp de Tarragona i dur a terme la caracterització del risc per a la salut humana, tenint en compte la ingesta dietètica. La tècnica analítica emprada ha estat la cromatografia de gasos acoblada a l’espectrometria de masses en tàndem, la qual ofereix certes avantatges respecte altres tècniques i que s’ha pogut aplicar amb èxit i per primera vegada per a la determinació de benzotiazoles en mostres d’organismes marins. Per altra banda, s’ha realitzat un estudi de bioaccessibilitat per al galaxolide (HHCB), mitjançant un procés de digestió in vitro, per a determinar si aquest contaminat és adsorbit per l’organisme humà i poder així fer un càlcul de risc més acurat. A més, a més, s’ha determinat si el procés de cuinat afecta a la concentració de HHCB ingerida. Per a aquest estudi s’han escollit el cuinat al vapor i a la brasa per ser els dos processos més habituals.
Esta Tesis Doctoral pretende contribuir a incrementar el conocimiento sobre la presencia de diversas familias de contaminantes orgánicos emergentes como las fragancias sintéticas de almizcle, los retardantes de llama bromados y las benzotiazolas en muestras de organismos marinos ampliamente consumidos en la zona de Tarragona y llevar a cabo la caracterización del riesgo para la salud humana, teniendo en cuenta la ingesta dietética. La técnica analítica utilizada ha sido la cromatografía de gases acoplada a la espectrometría de masas en tándem, la cual ofrece ciertas ventajas respecto otras técnicas y que se ha podido aplicar con éxito y por primera vez para la determinación de benzotiazolas en muestras de organismos marinos. Por otra parte, se ha realizado un estudio de bioaccesibilidad para el galaxolide (HHCB), mediante un proceso de digestión in vitro, para determinar si este contaminante es absorbido por el organismo humano y poder así realizar un cálculo de riesgo más riguroso. Asimismo, también se han determinado si el proceso de cocción afecta a la concentración de HHCB ingerida. Para este estudio se han escogido el proceso de cocción al vapor y a la parrilla por ser los dos procesos más habituales.
This Doctoral Thesis aims to contribute to increase the knowledge on the presence of various families of emerging organic contaminants such as synthetic musk fragrances, brominated flame retardants and benzothiazoles in seafood samples widely consumed in Tarragona County, and carry out the risk characterisation for human health taking into account the dietary intake. The analytical technique used was gas chromatography coupled to tandem mass spectrometry which offers certain advantages over other techniques and it has been successfully applied and for the first time for the determination of benzothiazoles in seafood samples. On the other hand, a study of the bioaccessibility of galaxolide (HHCB) through an in vitro digestion process has been carried out to determine if this contaminant is absorbed by the human organism and thus, to be able to perform a more rigorous risk assessment. Moreover, it has also been determined whether the cooking process affects the concentration of ingested HHCB. For this study the steaming and grilling processes have been chosen because they are the two most common cooking processes.

La Festa Major de Santa Tecla de Tarragona ha esdevingut, durant els darrers trenta anys, un fet social que cap tarragoní es vol perdre. La ciutat es paralitza del dia 14 al 24 de setembre, sent el moment àlgid el 23 als voltants de les 21.00h, quan finalitza la processó en honor a la santa. Els orígens de la festa se situen a principis de segle XIV i s’ha mantingut de manera més o menys inalterada fins a l’actualitat. És el 1321, quan les autoritats civils i eclesiàstiques conviden als gremis de la ciutat a participar, amb les seves banderes i les seves danses, de la processó, gestant d’aquesta manera el seguici festiu de Tarragona. Amb aquesta llarga trajectòria històrica no és d’estranyar la importància que en l’actualitat té el seguici tarragoní, principalment com un signe d’identitat i pertinença a un col·lectiu, a la vida urbana de la ciutat i a les fortes implicacions socials que porta associades. Amb tota aquesta perspectiva es crea també un marc ideal per l’estudi de les relacions intrínseques que es generen entre l’espai i el so; en aquest cas el nucli urbà i la difusió dels diferents registres sonors generats pel seguici tarragoní. Anàlisi musical, paisatge sonor, context social i context històric dels fets musicals acaben confluint tots junts en aquesta investigació. S’han atomitzat i fracturat els diferents aspectes sonors implicats per poder fer una anàlisi, reflexiva i profunda, des d’una doble aproximació en metodologies diferents però complementaries: musicològica i etnomusicològica.
The Santa Tecla Festival of Tarragona has become, over the last thirty years, a social event that no person who lives in Tarragona wants to miss out on. The city is brought to a standstill between 14 and 24 September, the climax being on the 23rd at about 9pm when the procession in honor of the saint ends. The origins of the festival date from the beginning of the fourteenth century, and it has been more or less unchanged until today. From 1321 the civil and ecclesiastical authorities invited the guilds of the city to participate, with their flags and their dances, in the procession, thus creating the festive procession of Tarragona. Given this long historical trajectory, the importance today of the Tarragona procession is not surprising, mainly as a sign of identity and belonging to a group, a major contribution to the urban life of the city with all the strong social implications involved. This longue-durée perspective provides an ideal framework for the study of the intrinsic relationships that are generated between space and sound; in this case, the urban nucleus and the diffusion of the different sonorities generated by the Tarragona procession. Musical analysis, soundscape, social and historical context of musical events mesh together in this research. The different sonorous aspects involved have been fragmented and fractured in order to make a detailed and reflexive analysis the adoption of a double approach in different but complementary methodologies: musicological and ethnomusicological.

Tesi Doctoral: La Dimensió Europea de l'Educació als Centres d'Educació Secundària al Tarragonès
Presentada per: M. Concepció Torres Sabaté
Directora: Dra. Joana Noguera Arrom
Universitat Rovira i Virgili Tarragona 2004

La Tesi doctoral que presentem es desenvolupa en sis capítols. El contingut del primer capítol està dedicat a situar el marc històric, polític i legislatiu que ha generat la unificació del bloc de països que configuren la Unió Europea, presentant un resum d'aquells esdeveniments més remarcables que hi ha influit. Però donat que el tema que ens interessa és el de l'educació, és a dir, com es viu en l'àmbit educatiu la integració a la UE, precisem en el segon capítol com ha evolucionat el tractament de l'educació al llarg de les diverses estapes i tractats, així com les accions, documents i programes més rellevants al respecte, les línies programàtiques de la política educativa i els nous reptes en aquest àmbit i en la societat del S.XXI.

Creiem que és a través de l'educació com podrem aconseguir el sentiment de ciutadania europea. Perquè com diu Jacques Delors "...la Comissió és conscient de la contribució que l'educació ha d'aportar al desenvolupament econòmic i social." (1)

El fet de conèixer quina ha estat la història i el procés de construcció de la Unió Europea i els vincles entre la creixent importància donada a la formació, afavoreix situar una realitat actual així com analitzar l'evolució que cada Estat Membre desenvolupa, aspectes que han fet augmentar l'interès personal vers els temes relacionats amb la Unió Europea i l'Educació.

És en els capítols tercer i quart on presentem la situació real de la dimensió europea de l'educació al Tarragonès i la recerca endegada al respecte. La investigació té l'objectiu general d'analitzar els programes i/o accions que es desenvolupen als cetres d'Educació Secundària Obligatòria del Tarragonès, així com també el fet de conèixer la realitat dels alumnes i professors vers la dimensió europea a través d'uns instruments (entrevistes i qüestionaris) que ens ajuden a determinar amb metodologies qualitatives i quantitatives, alguns resultats sobre la pràctica, els coneixements i el pensament europeu, per realitzar al final un seguit de propostes d'actuació per millorar el concepte de ciutadania europea.


(1)DELORS JACQUES, (1996): Educació hi ha un tresor amagat a dins. Barcelona. Edit UNESCO. Pàg. 16

Es presenta també de manera il.lustrativa, un recull d'accions vers la UE de diverses institucions implicades en l'educacó de la comarca del Tarragonès, com són la Universitat Rovira i Virgili, així com la formació permanent que ofereix l'ICE (Institut de Ciències de l'Educació) de la mateixa universitat i la informació que des de la Delegació d'Ensenyament de Tarragona s'ofereix al professorat dels centres educatius, a través del propi Departament o des del Centre de Recursos del Tarragonès.
Tot el procés de recollida d'informació ha estat dinàmic i laboriós, però poder analitzar una realitat tan propera en el territori -Tarragonès- ha estat molt gratificant. Alguns dels punts que s'especifiquen en la partt teòrica s'han actualitzat continuament, ja que la construcció de la Unió Europea s'ha anat concretant al llarg d'aquests anys.

La Dimensió Europea de l'Educació als Centres d'Educació Secundària al Tarragonès, després de les conclusions finalitza amb una proposta d'idees que se'n poden derivar i que, a partir de les necessitats detectades, poden ajudar a potenciar la dimensió europea de l'educació a alumnes i professors/es i altres professionals de l'educació. Aquestes queden desenvolupades en el capítol cinquè.

El capítol sisè és tot el recull bibliogràfic, els índex de gràfics i quadres, axí com els índexs dels annexos

Europa va rebre el seu nom fa més de vint-i-cinc segles i continua encara sent un projecte de futur. (2)


(2) LE GOFF, (1995) La vieja europa y el mundo moderno. Madrid. Alianza Editorial. Pàg. 71.
Doctoral Thesis: The European Dimension of Education in the Secondary Education Centres of the Tarragonès.
Presented by: M. Concepció Torres Sabaté
Supervisor: Dr Joana Noguera Arrom
Universitat Rovira i Virgili Tarragona 2004

This doctoral thesis is developed over six chapters, the first of which defines the historical, political and legislative framework that has been generated by the unification of the countries that form the European Union, presenting a summary of the most noteworthy events that have been of influence. However, since the subject that interests us is education, that is how integration in the EU is lived in the educational environment, in the second chapter we specify how the treatment of education has evolved over various stages and treaties, as well as actions, documents and programmes that are most relevant to this aspect, programmatic lines of education policy and new challenges in this field and in twenty-first century society.

We believe that through education the feeling of European citizenship can be achieved. As Jacques Delors says, "... the Commission is aware of the contribution that education must make to economic and social development."

Knowing the history and the construction process of the EU and its links with the growing importance giving to education allows us to define the current reality as well as analyse the evolution of each member state, aspects that have increased our personal interest in areas related to the EU and education.

It is in the third and fourth chapters that we present the real situation of the European dimension in education in the Tarragonès and research in this area. The investigation's general objective is to analyse the programmes and actions that are developed in the Obligatory Secondary Education centres of the Tarragonès, as well as to identify the reality of students, teachers and the European dimension. This is done using instruments (interviews and questionnaires) that help us to determine, using qualitative and quantitative methodologies, some results about practice, knowledge and European thought, thereby arriving at a series of proposals to improve the concept of European citizenship.

To illustrate this study there is a presentation of a collection of actions about the EU from various institutions involved in education in the Tarragonès, such as the Universitat Rovira I Virgili, as well as the life-long learning offered by the Institute of Education Sciences of the same university and the information offered by the Department of Education of Tarragona to the teaching staff of education centres, available through the Department itself and the Resource Centre of the Tarragonès.

The process of collecting information has been dynamic and laborious, but the chance to analyse a reality so close to home the Tarragonès has been very gratifying. Some of the points that are specified in the theory section have been continually updated, since the construction of the EU has carried on throughout these years.

After the conclusions, this thesis ends with a proposal of ideas derived from it and which, based on the needs that have been identified, can help to promote the European dimension in education to students, teachers and other education professionals. These are developed in the fifth chapter.

The sixth chapter contains a bibliography, indices of diagrams and tables and indices of attachements.

"It has been more than 25 years since Europe got its name and it is still a future project." (2)


2) Le Goff (1995): La vieja europa y el mundo moderno, Madrid, Alianza, p. 71.

La tesi pretén posar en relleu les interrelacions entre el territori i els noms de lloc (o topònims), i demostrar la idoneïtat de l'enfocament geogràfic en l'estudi de la toponímia. S'ha actuat, en aquest sentit, a dos nivells: per una banda, s'ha aprofundit en els aspectes teòrics de la ciència onomàstica, amb vista a argumentar que la geografia constitueix un dels tres pilars bàsics en què es fonamenta tota investigació sobre els noms de lloc (essent els altres dos la lingüística i la història). D'altra banda, els plantejaments teòrics s'han aplicat a l'estudi geogràfico-toponímic d'una regió concreta de Catalunya: la comarca del Baix Camp (695,30 km2 i 140.546 habitants el 1996), la capital de la qual és Reus. En el pla concret de l'estudi dels noms de lloc de la comarca, una de les primeres qüestions que ens hem hagut de plantejar en profunditat ha estat l'ordenació i la sistematització dels topònims. Aquest aspecte l'hem considerat com una condició estructural de la recerca; en el sentit de donar al conjunt dels noms una "xarxa referencial" lògica al nivell de l'espai. Estudiades les diverses fórmules i propostes existents al respecte, hem arribat a la conclusió que era impossible establir una tipologia única, de valor general i aplicable a qualsevol territori. Partint d'aquesta base, hem elaborat una tipologia d'ordenació especifica per a la toponímia de la comarca, que hem fonamentat en els trets geogràfics bàsics del seu territori. Des del punt de vista metodològic, ha estat igualment imprescindible preparar un “corpus” de toponímia adequat a les nostres necessitats, i que fos operatiu a la pràctica. Aquest “corpus” l'hem identificat com la toponímia bàsica de la comarca. Tal com hem tingut ocasió de definir-lo, consisteix en el conjunt de noms de lloc que es pot considerar com a vigent dins la demarcació estudiada. Globalment representa un total d'uns 16.500 topònims, que es reparteixen entre els vint-i-nou municipis (inclòs l'antic terme de la Mussara) del Baix Camp. Des de la perspectiva de la distribució temàtica, una tercera part de la “toponímia bàsica” correspon a elements de caràcter físic, mentre que les altres dues terceres parts fan referència a l'activitat humana, en el sentit més general de l'expressió, Tot i aquesta diferent importància quantitativa, hem tingut ocasió de constatar -i d'assenyalar en el seu moment- que la seva significació territorial no té el mateix valor. La toponímia del medi físic és més variada al nivell del detall; té una diversificació lèxica més gran i presenta, a més, unes diferències considerables entre uns municipis i uns altres (en funció de la variació del propi medi físic). En canvi, la toponímia sobre l'activitat humana respon a uns patrons d'articulació més generals i presenta un grau de diversificació interna molt menor. L'estudi de la toponímia de la comarca al nivell del detall ens ha permès, també, detectar unes similituds i unes diferències en la utilització de determinats genèrics molt remarcables, Sobre aquesta base, hem pogut fer en alguns casos una sèrie de precisions de detall sobre l'àmbit concret de distribució de determinats termes de caràcter geogràfic (aspecte que, fins ara, no quedava del tot aclarit en les obres i els diccionaris a l'abast), En aquest sentit, creiem que l'enfocament específicament geogràfic de la recerca ha permès que arribéssim a aquests resultats, L'estudi detallat dels aspectes territorials dels inventaris onomàstics i la correlació cartogràfica d'aquesta informació han estat els factors metodològics fonamentals del procés, Pel que fa a les conclusions, ha quedat àmpliament palès a partir de la nostra anàlisi, que, amb caràcter general, la toponímia és un reflex fidel de les realitats del territori, de les interrelacions entre els seus aspectes físics i humans, i de les transformacions successives que aquest territori experimenta. En aquest sentit, el cas del Baix Camp és paradigmàtic perquè els seus noms de lloc testimonien dos aspectes fonamentals del territori actual: d'una banda, la importància que ha tingut (com a mínim fins l'últim terç del segle XX) el món rural i les activitats agràries; d'altra banda, la profunda transformació socioeconòmica que ha registrat en les tres darreres dècades, i que s'ha concretat, particularment, en l'expansió urbanística derivada de les activitats industrials i del turisme. Com a corol.lari de l'estudi, dues observacions finals, L'una en relació amb el treball dut a terme; l'altra, en relació amb el sentit general de la geografia, La primera va en la línia de remarcar que ens movem dins un camp en e! qual hem d'estar disposats, permanentment, a arribar a noves conclusions. En el camp de la toponímia, la manca d'una informació de base extensa, homogènia i globalment fiable és, sens dubte, un condicionant de cara al futur. Però és segur que a mesura que es vagin omplint els buits existents, s'aniran depurant les observacions i fent més precisos els resultats de qualsevol recerca, És convenient no perdre de vista, en aquest context, que per a l'estudiós, i per al geògraf en particular, el repte no és arribar a uns resultats perfectament acabats. Més aviat diríem que és donar compte del món, del territori, de la realitat immediata que ens envolta i que, per definició, està en transformació permanent. La segona observació apunta cap a una perspectiva més general, i amb ella reprenem el fil de les consideracions que hem anat fent, en diversos capítols i apartats de la tesi, sobre la raó de ser i sobre les possibilitats de la geografia com a eina de coneixement. Es tracta, senzillament, de reivindicar la seva plena validesa i la seva utilitat; sobretot perquè, com a disciplina de síntesi vinculada específicament a l'estudi del món -entès com una globalitat- ofereix unes possibilitats insospitades per a la sensibilització i l'aprenentatge amb caràcter general. l això, en uns moments de desconcert intel.lectual i de banalització cultural en el pla col.lectiu, pensem que no és poca cosa.
This thesis illustrates the links between territory and place-names and demonstrates the suitability of a geographical approach to the study of toponymy. This is achieved on two levels: first, the theoretical aspects of onomastics are analysed in order to show that geography is one of the three main pillars supporting research into place names (the other two being linguistics and history). Second, the theoretical positions outlined are applied to the geographical-toponymic study of an area within Catalonia: the comarca of the “Baix Camp” (695,30 km2 and 140.546 inhabitants at 1996), whose capital is the town of Reus. Drawing on bibliographic records, documents and maps, the ''basic toponymy" of the Baix Camp is established (that is, the place-names, currently used, in this territory). Nearly 16,500 toponyms are recorded (23.7 names per Km2). The ''basic toponymy" of the Baix Camp is ordered in accordance with certain geographical criteria, and then analysed in detail. In general, it can be concluded that the toponymy constitutes a faithful reflection of the realities of the territory, of the interrelationships between its physical and human aspects and of its successive transformations. In this sense, the case of the Baix Camp is paradigmatic since its place-names stand testimony to two fundamental aspects of the present-day territory: on the one hand, the importance that the rural world and agrarian practices have held (at least until the last thirty years of the XX century); and on the other, the far-reaching socio-economic transformation that has occurred in the last three decades, and which has manifested itself above all in the urban expansion derived from industrial activities and tourism.

La investigació presenta un triple vessant de les biennals d’art en tres àmbits diferenciats, que, alhora, s’interrelacionen: el vessant historicoartístic, el sociològic i el didàctic. En el vessant historicista de les arts visuals es realitza, per primera vegada, una anàlisi global de les manifestacions artístiques, es revisen les edicions de les biennals, les obres d’art i l’evolució dels artistes que hi han participat i la seva projecció, i es fa menció especial als guanyadors dels certàmens biennals. En el vessant sociològic, s’analitza la participació de la convocatòria al concurs, la repercussió que ha tingut en l’àmbit cultural de les respectives ciutats i si ha propiciat la creació de contextos favorables, així com la Incidència social de l’impacte mediàtic a la premsa. En el vessant didàctic, s’analitza la relació entre educació i art al llarg de la història de l’educació artística, en els diferents nivells educatius, amb el centre d’atenció a la demarcació de Tarragona, i emfatitza en l’estudi del cas de les biennals del Museu d’Art Modern de Tarragona. Paraules clau: biennal, ciències socials, educació artística, demarcació Tarragona, museu, art contemporani.
La investigación analiza un triple componente de las Bienales de Arte en tres ámbitos diferenciados, que, a su vez, se interrelacionan: la vertiente histórico-artística, la sociológica y la didáctica. En el componente historicista de las artes visuales se realiza, por primera vez, un análisis global de las manifestaciones artísticas, revisando las ediciones de las bienales, las obras y la evolución de los artistas que han participado, su proyección, haciendo mención especial de los ganadores de los certámenes bienales. En el componente sociológico se analiza la participación de la convocatoria al concurso, la repercusión que ha tenido en el ámbito cultural de las respectivas ciudades y se ha propiciado la creación contextos favorables, así como la incidencia social del impacto mediático en la prensa. En el componente didáctico, se analiza la relación entre educación y arte a lo largo de la historia de la educación artística, en los diferentes niveles educativos, con el centro de atención a la demarcación de Tarragona, enfatizando en el estudio del caso de las bienales del Museu d’Art Modern de Tarragona. Palabras clave: bienal, ciencias sociales, educación artística, demarcación Tarragona, museo, arte contemporáneo.
The research analyzes a triple component of the Art Biennials focusing on three distinct, but interrelated, areas: The art-historical, the sociological and the educational aspects. In the historicist component of the visual arts, for the first time a comprehensive analysis of the artistic production is performed, reviewing the biennial editions, the work and evolution of the participating artists and the impact of their work, with specific attention to the winners of these biennial competitions. The sociological component analyzes the participation in the call of the competition, the impact it has had on the cultural environment of the respective cities, whether it has contributed to the creation of favourable contexts and, finally, the social impact of media coverage in the press. The didactic component analyzes the relationship between education and art throughout the history of art education, at different educational levels and focused on the province of Tarragona, centred on the case study biennal of the Museu d'Art Modern de Tarragona. Keywords: biennial, social sciences, art education, Tarragona, museum, contemporary art.

Aquesta tesis té com a objectiu la caracterització de la mobilitat i les estratègies de captació i gestió del sílex com a matèria primera de cinc assentaments prehistòrics als voltants de les Muntanyes de Prades (Tarragona, Catalunya). La realització de prospeccions, anàlisi petrogràfiques i físiques i químiques (mitjançant lupa binocular, anàlisis de làmines primes, EDS (SEM), DRX, µ-DRX i espectroscòpia Raman) i la determinació de l’abundància silícia al territori (SIG), han determinat la variabilitat de silicificacions, la seva disponibilitat i el grau d’explotació per part del darrers caçadors-recol·lectors. L’anàlisi dels conjunts de Sant Gregori, Cova de Les Borres, Molí del Salt, Balma de la Vall i Picamoixons, amb seqüències des del Magdalenià superior final al Mesolític, i la distribució dels diferents tipus de sílex a la cadena operativa, han permès identificar els patrons de gestió d’aquestes roques. Tests estadístics multivariants han determinat la procedència geogràfica dels suports, establint els factors influents a l’aprovisionament i definint les rutes de mobilitat als diferents conjunts Les associacions de matèries primeres arqueològiques presenten correlacions positives amb la variabilitat de silicificacions mostrejades a les àrees pròximes als assentaments. Aquests resultats confirmen estratègies de captació coincidents amb els perfils de disponibilitat dels diferents sectors del territori, i plantegen: 1) un alt grau d’estabilitat a les dinàmiques de captació lítica dels jaciments, a nivell diacrònic; 2) diferències en l’explotació de matèries primeres entre els assentaments, que poden ser indicatives de patrons d’ocupació diferencial. L’estudi determina radis de mobilitat locals-regionals, similars als desplaçaments definits per al context del Tardiglacial europeu, i coherents amb un territori on els recursos lítics són abundants i predictibles, i presenten una extensió similar al rang anual residencial forager, determinat per l’etnologia.
Esta tesis tiene como objetivo la caracterización de la movilidad y las estrategias de captación y gestión del sílex como materia prima en cinco asentamientos prehistóricos en torno a las Montañas de Prades (Tarragona, Cataluña). La realización de prospecciones, análisis petrográficos y físico-químicos (mediante lupa binocular, análisis de láminas delgadas, EDS (SEM), DRX, µ-DRX y espectroscopía Raman) y la determinación de la abundancia silícea en el territorio (SIG), han establecido la variabilidad de silicificaciones, su disponibilidad y grado de explotación por parte de los últimos cazadores-recolectores. El análisis de los conjuntos de Sant Gregori, Cova de Les Borres, Molí del Salt, Balma de la Vall y Picamoixons, cuyas secuencias abarcan desde el Magdaleniense superior final al Mesolítico, y la distribución de los diferentes tipos silíceos en la cadena operativa, han permitido establecer los patrones de gestión de estas rocas. Test estadísticos multivariantes han determinado la procedencia geográfica de los soportes, estableciendo los factores influyentes en la captación y definiendo las rutas de movilidad en los distintos conjuntos. Las asociaciones de materias primas arqueológicas presentan correlaciones positivas con la variabilidad de silicificaciones muestreadas en las áreas próximas a los asentamientos. Estos resultados confirman estrategias de captación coincidentes con los perfiles de disponibilidad de los distintos sectores del territorio, y plantean: 1) un alto grado de estabilidad en las dinámicas de aprovisionamiento de cada yacimiento a nivel diacrónico; 2) Diferencias en la explotación de materias primas entre yacimientos, que pueden ser indicativas de patrones de ocupación diferencial. El estudio determina radios de movilidad local-regional, similares a los desplazamientos definidos para el contexto tardiglaciar europeo, y coherentes con un territorio con abundancia y predictibilidad de recursos silíceos, cuya extensión es similar al rango anual residencial forager, determinado por la etnología.
This PhD has as main objective to characterize the mobility and the procurement and management strategies of the chert as raw material in five prehistoric settlements around the Prades Mountains (Tarragona, Catalonia). The variability of silicifications, its territorial availability and grade of exploitation by the latest hunter-gatherers have been determined by prospecting, and petrographic and physical-chemical analysis (binocular loupe, analysis of thin lames, EDS (SEM), XRD, µ-XDR and Raman Spectroscopy) of cherts and their enclosing rocks. The analysis of the assemblages of Sant Gregori, Cova de Les Borres, Molí del Salt, Balma de la Vall and Picamoixons sites, with sequences from final Upper Magdalenian to Mesolithic, and the distribution of different siliceous types within the knapping operative chain let to stablish the management patterns of these rocks. Multivariant statistical tests determine the geographical provenance of lithic supports, and stablish the factors influencing the procurement process, defining the mobility routes frequented. The archaeological raw materials associations are positively correlated with the chert varieties sampled in the closest outcrops to the settlements. These results confirm cherts representation profiles according to the availability of the different territorial sectors, and set: 1) A diachronic high stability of the in-site procurement strategies; 2) Differences in the raw materials exploited among sites, which could be indicative of differential occupational patterns. This study determines mobility radius within a local-regional range, which are similar to the displacements for lithic catchment stablished European archaeological context after the Late Glacial. These distances are coherent with a territory with high abundance and predictability of siliceous rocks, and an extension similar to the forager annual residential range, determined by ethnology.

Aquest treball pretén apropar-se a la realitat de la història de Tàrraco des de l’arribada dels romans en el transcurs de la Segona Guerra Púnica fins a l’inici del principat d’August, a través de l’estudi dels contextos ceràmics. Hem tractat de recollir el major nombre possible de conjunts de vaixella ben contextualitzats estratigràficament, per poder arribar a establir, a partir de l’instrumentum domesticum, com era la dinàmica comercial de la ciutat als segles II i I aC, els hàbits de consum de la seva població, la seva evolució, i alhora establir la tipologia dels conjunts ceràmics que defineixen els diferents períodes dintre d’aquesta cronologia. Per al nostre objectiu, hem incorporat i revisat els estudis sobre contextos significatius del període tardorepublicà a Tàrraco, hem revisat els contextos derivats d’intervencions d’urgència, recollits inicialment a les memòries d’excavació, i també hem aportat contextos d’excavacions recents en les que hem intervingut de manera directa, en tot o part del procés d’excavació, inventari i classificació del material, i realització de la memòria. Finalment, el relacionar aquests conjunts ceràmics amb el seu context arqueo-estratigràfic i cronològic, és una dada que ens serveix per conèixer millor l’evolució de la ciutat de Tàrraco, des de la fundació del praesidium militar a la part alta a finals del segle III aC, tot controlant un oppidum ibèric que dominava la zona portuària, fins a la creació d’una nova ciutat de tipologia romana, que va ser la capital de la Hispània Citerior.
This dissertation aims to approach the historical reality of Tarraco from the arrival of the Romans during the Second Punic War until the beginning of the princedom of Augustus using the study of ceramic contexts., We have tried to collect the greatest number of ceramic groups stratigraphically well-contextualized in order to be able to define, as of instrumentum domesticum, the commercial dynamism of the city during the second and first centuries BC, the consumption habits of the population, its evolution and, at the same time, to establish the typology of the ceramic groups that define the different periods within this time-frame. With this purpose, we have incorporated and reviewed the studies of meaningful contexts dated on the late-republic period in Tarraco. We have revised the contexts derived from emergency interventions too, which are to be found in their corresponding memories of digging, and we have added the ceramic contexts of recent interventions in which we have contributed directly, either wholly or in part of the excavation process, the inventory and classification of the material, or making the memory. Finally, relating these ceramic groups to their archaeological and stratigraphical context and their chronology provides us with a better understanding of the evolution of the city of Tarraco, from the foundation of the military praesidium in the highest part of the city at the end of the third century BC, controlling the Iberian oppidum that dominated the harbour, until the creation of a new city, typologically Roman, which was the capital of Hispania Citerior.
El presente trabajo tiene por objeto acercarse a la realidad histórica de Tarraco desde la llegada de los romanos, en el transcurso de la Segunda Guerra Púnica, hasta el inicio del principado de Augusto, a través del estudio de los contextos cerámicos. Hemos tratado de reunir el mayor número posible de conjuntos de vajilla bien contextualizados estratigráficamente, para poder llegar a definir, a partir del instrumentum domesticum, la dinámica comercial de la ciudad durante los siglos II y I a.C., los hábitos de consumo de su población, su evolución, y además establecer la tipología de los conjuntos cerámicos que definen los diferentes períodos de este lapsus temporal. Para conseguir nuestro objetivo, hemos incorporado y revisado estudios sobre contextos significativos del período tardo-republicano en Tarraco, hemos revisado los contextos derivados de intervenciones de urgencia, reunidos inicialmente en las memorias de excavación, y también hemos aportado contextos de intervenciones recientes en las que hemos intervenido de manera directa, en todo o en parte del proceso de excavación, inventariado y clasificación del material, y/o realización de la memoria. Finalmente, el relacionar estos conjuntos cerámicos con su contexto arqueo-estratigráfico y cronológico, es un dato indicativo que nos sirve para conocer mejor la evolución de la ciudad de Tarraco, desde la fundación del praesidium militar de la parte alta a finales del siglo III a.C., controlando el oppidum ibérico que dominaba la zona portuaria, hasta la creación de una nueva ciudad de tipología romana, que fue la capital de la Hispania Citerior.
Le présent travail il a par objet se rapprocher à la réalité historique de Tarraco depuis l'arrivée des romains, au cours de la Deuxième Guerre punique, jusqu'au début du principat d'Auguste, à travers l'étude des contextes céramiques. Nous avons agi de réunir le majeur nombre possible des ensembles de vaisselle bien contextualisés stratigraphiquement, pour pouvoir arriver à définir, à partir de l'instrumentum domesticum, la dynamique commerciale de la ville pendant les siècles II et I avant J.-C., les habits de consommation de sa population, son évolution, et puis établir la typologie des ensembles cerámiquess que définissent les différentes périodes de ce lapsus temporel. Pour réussir notre but, nous avons incorporé et révisées études sur des contextes significatifs des siècles II et I avant J.-C. en Tarraco, nous avons révisé les contextes dérivés d'interventions d'urgence, réunis initialement dans les mémoires d'excavation, et nous avons aussi apporté des contextes d'interventions récentes dans lesquelles nous sommes intervenus de façon directe, en tout ou en partie du procès d'excavation. Enfin, pouvez lier ces ensembles céramiques avec son contexte archéo-estratigraphique et chronologique, c’est une donnée indicatif que nous sert pour connaître mieux l'évolution de la ville de Tarraco, depuis la fondation du praesidium militaire de la part superiére à la fin du siècle III avant J.-C., en contrôlant l'oppidum ibérique que dominé la zone portuaire, jusqu'à la création d'une nouvelle ville de typologie romaine, que sera la capitale de l'Hispania Citerior.
Il presente lavoro proprone di avvicinare alla realtà storica di Tarraco, dall’arrivo dei romani nella seconda guerra punica, fino l'inizio del principato di Augusto, attraverso lo studio dei contesti ceramici. Abbiamo cercato di raccogliere il maggior numero possibile di vasellame stratigraficamente ben contestualizzato in modo da essere in grado di definire, a partire dall’instrumentum domesticum, le dinamiche commerciali della città durante il II e I sec. a.C., le abitudini di consumo della popolazione, la sua evoluzione, ed anche per stabilire la tipologia del vasellame che definisce i diversi periodi di questo lasso temporale. Per raggiungere l’obbiettivo, abbiamo incluso e visionato gli studi sui contesti più significativi del periodo tardo-repubblicano a Tarraco e rivisto il materiale derivante dagli scavi d’emergenza, inizialmente raccolti nei diari di scavo, ed inoltre fornito contesti di recenti interventi nei quali abbiamo potuto partecipare in modo diretto, del tutto o in parte nel processo di scavo, inventariando e classificando il materiale, sino alla stesura della relazione finale. Infine, il confronto dell’insieme del vasellame con il suo contesto archeo-stratigrafico e cronologico, ha delineato dati indicativi che ci servono per conoscere meglio l’evoluzione di Tarraco, dalla fondazione del praesidium militare nella parte alta della città della fine del III sec. a.C., controllando l’oppidum iberico che invece dominava la zona portuaria, fino la creazione di una nuova città di tipo romano, che sarà la capitale dell’Hispania Citerior.

The recent developments in urban conservation and urban archaeology have given considerable importance to the presentation of urban archaeological remains to the public in order to raise public awareness for conservation. Parallel to this, in the last decade, urban planners have begun to seek for alternatives for creating sustainable places with the emphasis on sustainable urban development. These two goals of different disciplines meet themselves in the integration of urban archaeological remains to modern town and to modern life in historic town centers. In this context, this thesis aims to discuss how these urban archaeological resources can be integrated to everyday life in historic town centers. This is achieved by investigating two successful European cases Tarragona and Verona, and then discussing their possible contributions to a Turkish case Tarsus.

Las dibenzo-p-dioxinas policloradas (PCDD) y dibenzofuranos (PCDF) son compuestos organoclorados tóxicos formados como productos secundarios de diversos procesos de la industria química y de combustión. La posición y el número de átomos de cloro en los anillos de benceno de las moléculas de PCDD/Fs conduce a 75 compuestos individuales o congéneres de PCDDs y 135 de PCDFs. Su elevado carácter lipofílico favorece que se acumulen en los suelos, sedimentos, plantas, tejido adiposo humano y animal. A partir de estudios de diversos episodios de contaminación, El Instituto de Medicina Norteamericano ha tenido especial evidencia de que la exposición a PCDD/Fs a través de la cadena alimenticia e inhalación provoca en el hombre diversos síntomas de toxicidad: cutáneos, sistémicos y neuro-psíquicos. En cuanto a los efectos carcinogénicos de la exposición al congénere TCCC, la Agencia Internacional para la Investigación del Cáncer (IARC) reclasificó esta substancia en 1997 desde el grupo II de su clasificación: "probable agente cancerígeno en humanos" al grupo I: "conocido agente cancerígeno en humanos". Se ha acordado expresar la concentración de una mezcla de congéneres en unidades equivalentes tóxicas internacionales de la 2,3,7,8-TCC, lo cual da una medidad de su potencial tóxico. Esta se calcula como resultado de sumar las concentraciones de cada congénere, que se obtienen a partir de los factores de equivalencia tóxica (TEFs).

En los últimos años ha habido un desarrollo notable de métodos que han buscado ser una herramienta eficaz en la toma de decisiones en la gestión medioambiental. Los métodos Funciones de Daño son los más generalizados. Estos utilizan la variable concentración como cauce para determinar el impacto ocasionado por la contaminación. Sin embargo, el presente trabajo ha buscado ser una alternativa respecto a los métodos anteriores al incorporar la variable flujo de contaminantes como instrumento de sus cálculos. Se ha desarrollado y aplicado a la provincia de Tarragona una metodología de gestión medioambiental basada en las siguientes cuatro etapas:

a) Realizar un inventario de fuentes de PCDD/Fs al aire, suelo y agua en la provincia de Tarragona: para determinar las cantidades de PCDD/Fs emitidas por las fuentes identificadas no ha sido posible en bastantes casos disponer de datos procedentes del propio foco emisor. En ese caso se ha recurrido a una extrapolación: el uso de factores de emisión y concentraciones procedentes de la bibliografía, y que son representativas de la clase industrial en estudio. Las emisiones totales de estimadas durante 1999 han sido una media de 175,7 g I-TEQ/año.
b) La utilización del Análisis de Flujos de Substancias (AFS) ha llevado a compartimentalizar el sistema provincia de Tarragona en 30 subsistemas, con 88 flujos de entrada, salida e internos entre ellos. Se ha estimado el valor de todos los flujos de PCDD/Fs no medidos y se ha reconciliado -esto es: optimizado la incertidumbre- el valor de 32 flujos medidos. Una reducción completa de las emisiones industriales de PCDD/Fs conlleva una reducción del 1,7% en el flujo de acumulación en humanos.
c) La evaluación de riesgos permite conocer los impactos debidos a cambios en la calidad medioambiental. El presente trabajo se ha centrado en impactos sobre la salud de la población, y dentro de ellos en los riesgos cancerígenos. La evaluación de riesgos ha concluido que la reducción del índice de riesgo cancerígeno anual en la población de la provincia de Tarragona, debida a una reducción total de las emisiones de dioxinas al aire en una específica planta industrial tiene una media de 0,30 casos/año.
d) El Análisis Coste-Beneficio (ACB) ha concluido que en el caso americano, el proyecto de reducción de contaminación en la planta industrial es viable con una probabilidad del 15%, y en un contexto europeo no es en ningún caso viable.
Polychlorinated dibenzo-p-dioxins (PCDD) and dibenzofurans (PCDF) are ubitiquous organic pollutants. They are generated in small quantities as by-products of several chemical and combustion processes. The number and position of chlorine atoms at the benzene rings of PCDD/Fs molecules lead to 75 PCDDs individual compounds or congeners and 135 PCDFs congeners. Their high lypophilic character is the cause of their tedency to accumulate in soils, sediments, plants, animal and human adipose tissue. From several studies about impacts on humans to the congener 2,3,7,8-TCDD, the American Insitute of Medicine has described that there is evidence that exposure to this compound through the feeding chain and inhalation induces in humans several symptoms of toxicity: cloracne, systemic and neropsyquic. Respect to carcinogenic effects, the International Agency of Research on Cancer (IARC) reclassified in 1997 this congener from the group II of its classification: "a probable carcinogenic agent in humans" to the group I: "known carcinogenic agent in humans". Concentration of a mixture of congeners is the result of adding up concentrations of each congener, and it is expressed in international toxic equivalents of the 2,3,7,8-TCDD (I-TEQ), which gives a toxic potential of the mixture. It is obtained from the toxic equivalent factors (TEF).

During the last decade there has been an important development of methodologies which have searched to be an efficient tool within environmental management. Damage Function methods are the most usual. These use the variable concentration as the way to fix the impact by pollution. Nevertheless, the present study has looked to be an alternative, by adding the variable flow of pollutants as a tool for its calculations. Then, it has been developed and applied to the area Tarragona province an environmental management methodolgy based on the following four steps:

a) Drawing up an inventory of PCDD/Fs sources to air, soil and water in Tarragona province. In order to know amounts of PCDD/Fs released to the environment by the identified sources, it has not been possible in many cases to have data coming from the own focus. In these cases, it has been resorted to an extrapolation: the use of emission factors and concentrations, which come from the literature and are representative of the industrial class in study. Global estimated emissions to air, land and water in 1999 were a mean of 175,7 g I-TEQ/year.
b) The use of Substance Flow Analysis (SFA) has led to compartimentalize Tarragona province system into 30 environmental subsystems, with 88 input, ouptut and internal flows among them. It has been estimated the value of all non-measured flows, and reconciliated -i.e.: opitmization of uncertainty- of 32 measured flows. A complete reduction of industrial PCDD/Fs emissions implies a 1,7% reduction of the flow "accumulation in human adipose tissue".
c) A risk assessment allows to estimate the impacts on population due to changes in environmental quality. The present study has focused on human health impacts, and inside them on carcinogenic risk, as a result of a reduction of PCDD/Fs emissions to air. The risk assessment has concluded that the reduction of the annual cancer risk rate for all the population, as a result of a total reduction of dioxin emissions to air in a specific industrial plant, has a meanvalue of 0,30 cases/year.
d) As a final step, a Cost-Benefit Analysis (ACB) has concluded that in an american environment, the project of PCDD/Fs reduction in the plant is feasible only with a 15% probability, while in a european environment the project is in any way viable.

Tesi: Human health risk assessment of exposure to environmental pollutants in the chemical/petrochemical industrial area of Tarragona (Catalonia, Spain).

Autor: Martí Nadal

Resum:

Un dels complexos químics/ petroquímics més importants del sud d'Europa està ubicat a Tarragona. En els darrers anys, ha augmentat la preocupació pública envers els possibles efectes adversos que el complex industrial podria tenir per a la salut de la població resident a Tarragona. En resposta, el 2002 s'inicià un estudi per tal de determinar els nivells de diversos contaminants a l'àrea. En concret, es van recollir mostres de sòls i vegetació (bledes silvestres) en diversos punts dels Polígons Nord i Sud, així com del centre urbà de Tarragona i diversos barris residencials. Finalment, es van prendre mostres fora de l'àrea d'influència directa de les indústries (controls). En totes les mostres, es van determinar les concentracions d'arsènic (As), cadmi (Cd), crom (Cr), mercuri (Hg), manganès (Mn), plom (Pb) i vanadi (V). Per altra banda, també s'hi analitzaren els nivells de policlorodibenzo-p-dioxines i furans (PCDD/Fs), bifenils policlorats (PCBs), naftalens policlorats (PCNs) i hidrocarburs aromàtics policíclics (PAHs).

Els sòls recollits en el complex químic i les àrees urbana/residencial presentaren les concentracions més elevades per a tots els contaminants analitzats. La diferència respecte a les zones petroquímica i no contaminada fou significativa pel Cr, el V, els PCDD/Fs i els PCBs. No obstant, els nivells de tots els contaminants en sòl foren clarament menors a les concentracions màximes permeses en les legislació. Quant a les bledes, no es van trobar diferències significatives per a cap dels contaminants, llevat del V. En conseqüència, es podria considerar que Tarragona presenta un cert grau de contaminació per part d'aquest metall.

L'aplicació del mapa auto-organitzatiu de Kohonen (SOM) i l'anàlisi de components principals (PCA) permeté la identificació d'alguns punts del sud-oest del complex químic, i del centre urbà de Tarragona, pels seus alts nivells de contaminació. De fet, la presència d'una planta de producció de clor, així com el règim de vents predominant (mestral) i l'altura de les torxes i xemeneies de la refineria (facilitant la dispersió lluny del focus) serien una explicació raonable de les concentracions relativament més elevades de l'àrea química.

Les actuals concentracions de metalls pesants no suposen un augment rellevant dels riscos no cancerígens per a la població. No obstant, un cert nombre de casos de càncer podria derivar de la ingesta d'As (a causa dels baixos nivells d'As establerts per l'US EPA) i inhalació de Cr (ja que es va assumir que el Cr6+ era 1/6 del crom total). L'avaluació de riscos de l'exposició a PCDD/Fs es dugué a terme en funció del nivell socioeconòmic de la població. L'exposició directa suposa menys del 2% del total. Globalment, els habitants de les àrees residencials estan més exposats a les PCDD/Fs a causa de la ingesta dietètica. De tota manera, els riscos associats a aquesta exposició són assumibles.

Considerant les baixes concentracions de PAHs, es va estudiar la influència de la temperatura i la radiació solar en la fotodegradació de PAHs. S'observà que ambdues variables podrien tenir un efecte sinergètic. Per tal d'estudiar l'estat integral de contaminació a Tarragona, es desenvolupà un Índex de Risc Integral en base al SOM. Així, es va elaborar un ranking dels diversos contaminants en funció de la seva persistència, bioacumulació i toxicitat. Posteriorment, es va dissenyar un mapa del risc de la zona mitjançant la representació espacial de l'Índex amb un Sistema d'Informació Geogràfica.

Tot i que el risc per metalls pesants i contaminants orgànics no és significatiu, fóra molt recomanable dur a terme mesures continuades del nivells d'aquests i altres contaminants en les àrees industrials i urbanes de Tarragona. Així mateix, caldria fer un esforç conjunt per tal de reduir els nivells ambientals d'As, Cr i V.


Thesis: Human health risk assessment of exposure to environmental pollutants in the chemical/petrochemical industrial area of Tarragona (Catalonia, Spain).

Author: Martí Nadal

Summary:

One of the most important chemical/petrochemical complexes in Southern Europe is located in Tarragona (Catalonia, Spain). In recent years, public concern over possible adverse health effects for the population living near the industrial complex has increased. In response, in 2002 we initiated a wide survey to determine the current levels of various pollutants in the area. Specifically, samples of soils and vegetation (wild chards) were collected in several locations of the chemical and petrochemical industrial complex of Tarragona, as well as in Tarragona downtown and some residential suburbs. Finally, a few samples were collected outside the direct influence of the chemical industries (controls). Concentrations of arsenic (As), cadmium (Cd), chromium (Cr), mercury (Hg), manganese (Mn), lead (Pb), and vanadium (V) were determined in those samples. In turn, the levels of polychlorinated dibenzo-p-dioxins and furans (PCDD/Fs), polychlorinated biphenyls (PCBs), polychlorinated naphthalenes (PCNs), as well as polycyclic aromatic hydrocarbons (PAHs) were also determined in the same samples.

Soils collected near the chemical complex and in urban/residential areas showed the highest concentrations for all the chemicals analyzed. The difference with respect to the petrochemical and unpolluted areas was significant for Cr, V, PCDD/Fs and PCBs. However, the levels of all pollutants in soil were clearly lower than the maximum allowed concentrations established by the legislation. With regard to chard samples, no significant differences were observed for any of the pollutants, excepting V. Consequently, it can be considered that Tarragona is impacted by some degree of pollution by this metal.

The application of Kohonen's Self-Organizing Map (SOM) and Principal Component Analysis (PCA) allowed to identify some sampling locations in the south-western corner of the chemical area, and in Tarragona downtown, due to relatively high levels of pollution. In fact, the presence of a chlor-alkali plant, as well as the predominant wind regime (from North) and the height of stacks and torches of the oil refinery (making easier the dispersion far away these sources), would be a reasonable explanation why higher concentrations were found in the chemical area.

The current concentrations of heavy metals do not pose relevant non-carcinogenic risks for the population. However, a certain number of cancer cases could derive from As ingestion (due to the low As levels established by US EPA) and Cr inhalation (according to the assumption that Cr+6 is 1/6 of the total chromium). Human health risk assessment of PCDD/F exposure was carried out according to the socioeconomic status of the population. The environmental exposure only means less than 2% of the total exposure. Overall, people of residential areas result more exposed to PCDD/Fs. However, non-carcinogenic and carcinogenic risks associated to that exposure would be assumable.

Considering the low levels of PAHs, the influence of the temperature and solar radiation on the PAH photodegradation was studied. It was found that both variables might have a synergistic effect over PAH degradation. To study the global state of pollution in the area of Tarragona, a SOM-based Integral Risk Index was developed. Inorganic and organic pollutants were ranked according to different properties of persistence, bioaccumulation, and toxicity. Subsequently, a risk map of the zone was designed as the spatial representation of this Index with a Geographic Information System (GIS).

Although the risk by heavy metals and organic pollutants is not notable, continuous measurements of these and other pollutants in the industrial and urban Tarragona are remarkably advisable. Likewise, some efforts should be done to reduce the environmental levels of As, Cr, and V.

Se investiga la presencia de larvas de anisákidos por los métodos de disección y digestión en 1960 especímenes de pescado fresco capturados durante diferentes periodos en la zona pesquera de Tarragona (España), al noroeste del mar Mediterráneo.

Las ocho especies sometidas a estudio son sardinas (Sardina pilchardus) (160 ejemplares), boquerones (Engraulis encrasiocholus) (153 ejemplares), bacaladillas (Micromesistius poutassou) (166 ejemplares), merluzas (Merluccius merluccius) (267 ejemplares), brótolas (Phycis blennoides) (123 ejemplares), fanecas (Trisopterus minutus capelanus) (84 ejemplares), caballas (Scomber scombrus) (456 ejemplares) y jureles (Trachurus trachurus) (155 ejemplares).

No se hallan larvas en sardinas ni en boquerones. La presencia de anisákidos se detecta en bacaladilla con prevalencias entre 18,7% y 28,4% según el periodo, merluza (14,2%-19%), caballa (9,5%-18,5%) y en menor proporción en brótola (4,7%-8,4%), jurel (7,1%) y faneca (1.2%). La intensidad media de infección más elevada corresponde a las caballas con 6,3 larvas y a las brótolas con 5, mientras que el resto de especies, presentan entre 1 y 3,3 larvas.

Las localizaciones preferentes de las larvas de anisákidos en el pescado son sobre todo la cavidad pertoneal, el hígado (principalmente en merluza y bacaladilla) y la serosa digestiva (caballa, jurel y brótola). Se presentan en mucha menor proporción en la musculatura.

El género Anisakis es el más común y frecuente identificado mientras que los géneros Contracaecum e Hysterothylacium se observaron en porcentajes menores. Además, el género Hysterothylacium es el único que se presenta en brótolas y fanecas.

Se confirma que en algunas especies de pescado estudiadas (merluza), la presencia de anisákidos varía proporcionalmente con la edad del pez. La edad se deduce mediante las variables de la longitud y del peso.

En algunas especies de pescado (bacaladilla y caballa) también se aprecian fluctuaciones debidas a factores temporales a lo largo de los periodos en los que se realiza el estudio.

El eje central de la investigación de tesis doctoral son las transformaciones espaciales, funcionales y estructurales, ocurridas dentro del ámbito central del Camp de Tarragona, en un período de tiempo específico (1977 - 2008) y con especial énfasis en los cambios de localización de las piezas de producción, distribución y consumo, y su impacto sobre el territorio. Para introducir el concepto de la metropolización del territorio, a la investigación de caso le antecede un apartado teórico que revisa sus diferentes modalidades y sus causas estructurales, distinguiéndose entre los ámbitos norteamericano y europeo.
El interés principal de esta investigación es observar los cambios ocurridos en un lapso de tiempo determinado en regiones urbanas con presencia de ciudades intermedias que contengan fenómenos de dispersión, aglomeración y polarización, semejantes a los fenómenos ocurridos en regiones metropolitanas de primer orden. Se busca con ello, demostrar la tendencia actual de las ciudades intermedias a seguir aunque con caracteres específicos , procesos similares de metropolización territorial que han seguido las regiones urbanas mayores.
Además de identificar las transformaciones en las relaciones jerárquicas y resaltar las nuevas estructuras territoriales generadas por las lógicas de localización de las piezas productivas, de distribución y de consumo (polaridades, clusters, dispersiones, redes), se verifica la noción general de una tendencia a la "terciarización" del espacio metropolitano y se detectan hechos innovadores (fenómenos que por su carácter de novedad, tienen una influencia enorme sobre su entorno) que tienden a la consolidación de un territorio sectorizado y en el que se ha observado una transformación en la escala de las operaciones urbanísticas (de la manzana al sector).
El objetivo principal de la investigación es aumentar el conocimiento, ante la escasez de estudios urbanos apoyados en análisis espaciales de análisis gráficos, sobre la metropolización de ciudades intermedias y su relación con sistemas metropolitanos mayores.
Se plantea a priori, que es un proceso en curso la terciarización del espacio en regiones metropolitanas intermedias como el Camp de Tarragona; que la localización de las grandes piezas de producción y consumo obedecen más a una lógica regional de integración / servicio a una red metropolitana mayor que a una lógica de ordenación local y que, la metropolización del territorio del ámbito central del Camp de Tarragona, por la celeridad de sus trasformaciones y la escala del territorio, podría convertirlo en una conurbación de tamaño considerable.
Dichos planteamientos han sido verificados mediante la elaboración y análisis de mapas temáticos que consignan las transformaciones territoriales en un período temporal específico y que permiten, mediante la elaboración de un pequeño sistema de información territorial y su comparación, un análisis cualitativo (del espacio transformado) y cuantitativo (la medición de las transformaciones urbanizadoras). Los mapas elaborados son la expresión de las tendencias, corredores específicos, polarizaciones o cambios de uso de suelo principales que se han producido.
The main axis of this PhD thesis are the spatial, functional and structural transformations, occurred within the central area of the Camp of Tarragona, between 1977 - 2008, with special emphasis on locational changes of production, distribution and consumption and its impact on the built environment. To introduce the concept of territorial metropolisation, the investigation is preceded by a theoretical section which reviews its different ways structural causes, comparing both cases: the North American and the European one.
The main goal of this research is to observe and compare changes in clusters of intermediate cities that shows dispersion, agglomeration and polarization, in a similar way bigger metropolitan areas had revealed through time. The aim is thus to show the current trend of intermediate cities to follow similar processes of metropolisation although with specific characteristics that have been developed before by larger urban areas.
Aside of identifying the changes in the hierarchical relationships and highlighting the new territorial structures generated by the postindustrial logic of localization of production, distribution and consumption (polarities, clusters, dispersions, networks), we verify the hypothesis that states there is a general tendency of metropolitan areas to shift their land use into services, by detecting innovative events, such as the transformation of big portions of land into service oriented spaces.
The main goal of this research is to increase awareness about the shortage of urban studies of the metropolisation process that has been happening in intermediate cities, phenomena widely studied for larger metropolitan areas.
The investigation seeks to demonstrate how these intermediate cities tend to follow a different way of metropolisation, mainly because they are subdued to what happens in larger metropolitan areas, and they follow a regional logic in an attempt to be part of a major regional network, rather than been (the metropolisation) a local urban initiative. Also, we had foreseen that The central area of the Camp of Tarragona due to the rapidness of the changes observed , could be in a years from now a new form of conurbation, yet still hosting metropolization processes.
These approaches have been verified by developing and analyzing thematic maps, which records territorial changes in a specific time range and that allow us, through the development of a small GIS, a qualitative analysis (what and in what had the space been transformed) and a quantitative one (how many). The produced maps have answered questions regarding trends, specific corridors, polarizations, or changes in land use at large scale.