Academic literature on the topic 'Tarragone'

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Tarragone.'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Journal articles on the topic "Tarragone"

1

Rocheville, Sarah. "Le chef invité de Tarragone." Transmettre, no. 5 (August 10, 2011): 163–72. http://dx.doi.org/10.7202/1005497ar.

Full text
Abstract:
Comment penser le rôle du chef d’orchestre contemporain? Que nous fait entendre la nouvelle et étonnante « gestique » musicale et en quoi cette nouvelle visibilité annonce-t-elle le déplacement moderne de l’autorité qui, traditionnellement, se fondait sur une sonorité phénoménale (la musique entendue) et qui semble aujourd’hui se préoccuper surtout du malaise sonore contenu dans la partition écrite? Partant d’une expérience d’écoute qui eut lieu lors d’un concert en juillet 2004, cet article propose de réfléchir au différend qui médiatise la vision du chef et l’oreille du public. Si le chef se donne encore à voir comme un transmetteur (en ce qu’il reconduit), sa transmission paraît toutefois négative, passive, coupée de tout passage à l’acte, bref, possible peut-être uniquement dans une sphère de puissance qu’il est important d’interroger à l’heure où les techniques électroacoustiques semblent faire se résorber le brouillage qui fait pourtant la fortune du concert.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Dawood, Yessar A., Rafeef A. Abdul-Jabar, and Sabaa A. M. Al-Fadal. "The Antioxidant and DNA Protection Activity of the Tarragon’s Methanolic Extract." INTERNATIONAL JOURNAL OF DRUG DELIVERY TECHNOLOGY 12, no. 02 (June 25, 2022): 910–17. http://dx.doi.org/10.25258/ijddt.12.2.78.

Full text
Abstract:
For many years plants were regarded as an important source of medical materials that are used extensively for treating and/or avoiding disease. Tarragons (Artemisia dracunculus) has a long history of medicinal uses and is applied for curative purposes. The important phytochemicals (flavonoid and tannin) in the methanolic extract of Tarragon’s dried leaves were estimated qualitatively and quantitatively, and the free radical scavenging activity against hydrogen peroxide was detected. Also, the methanolic extract’s ability to protect the human genomic DNA from Tarragon’s harmful compound was theoretically detected by doing a docking study for some tannin and flavonoid compounds in the DNA. And practically by incubating the human DNA with the Tarragon’s methanolic extract. Both flavonoid and tannin were found in Tarragon’s methanolic extract with about13.4 ± 0.133 mg of quercetin equivalent/gm of flavonoid and 17.7± 2.05 mg of tannic acid equivalent/gm of tannin. Additionally, the extract’s IC50 for H2O2 scavenging activity was about 3.42 ± 0.073 mg/mL, and the Tarragon’s extract’s highest inhibition percentage was about 34.37% compared with (48.57%) for ascorbic acid. Almost the Tarragon’s section has a protective and no damaging effect on DNA. That was confirmed by the high scores of binding energy between flavonoid and tannin compounds with DNA in the docking study. That means there is no direct damaging effect of edible tarragon leaves on the human genomic DNA, which may be strongly related to the content of active phytochemicals (tannin and flavonoids) in leaves.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Duval, N. "Le problème d’identification et de datation du monument de Centcelles, près de Tarragone." Antiquité Tardive 10 (January 2003): 443–60. http://dx.doi.org/10.1484/j.at.2.300452.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Fernández, Cristina Godoy. "La memoria de Fructueux, Augure et Euloge dans l'arène de l'amphithéâtre de Tarragone." Antiquité Tardive 3 (January 1993): 251–62. http://dx.doi.org/10.1484/j.at.2.301099.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Escoda I Murria, Coia, and Mercé Toldra I Dalmaud. "Le patrimoine documentaire d'un port commercial : Les archives historiques du port de Tarragone (Catalogne)." La Gazette des archives 174, no. 1 (1996): 377–85. http://dx.doi.org/10.3406/gazar.1996.3431.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Álvarez, S. "El Moltó Tarragoní, una raza antigua extinguida." Archivos de Zootecnia 64, no. 247 (July 14, 2015): 25–29. http://dx.doi.org/10.21071/az.v64i247.503.

Full text
Abstract:
Se describe una raza ovina antigua de la zona central de Cataluña, el Moltó Tarragoní (carnero tarraconense). Se detallan sus posibles relaciones con otras razas ovinas próximas y se analizan las causas que contribuyeron a su temprana desaparición. Tarragona Ram, an ancient extinct breed
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Arxiu, Revista. "Informacions i cròniques." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 3 (February 12, 2016): 239. http://dx.doi.org/10.17345/aec3.239-251.

Full text
Abstract:
Departament d’Antropologia Cultural de Tarragona; «Les cultures en revues»; Jornades inaugurals de l’Institut Tarragonès d’Antropologia; Estatutos de la Federación de Asociaciones de Antropología del Estado Español; i Catàleg de publicacions.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

López-Medina, Juana, and Isaías Arrayás Morales. "III. Archéologie du territoire et zones humides. Littoral antique et zones portuaires de Tarragone et d’Almeria." Dialogues d'histoire ancienne 36, no. 1 (2010): 224–34. http://dx.doi.org/10.3406/dha.2010.3227.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Adsera Martorell, J., A. M. Carmona Cornet, and M. D. Esqué Ruiz. "Réflexions historiques à propos de la pharmacie de l'Hôpital « Sant Pau i Santa Tecla » de Tarragone." Revue d'histoire de la pharmacie 84, no. 312 (1996): 45–46. http://dx.doi.org/10.3406/pharm.1996.6153.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Romero Aroca, P., M. Baget-Bernaldiz, J. Fernandez-Balart, I. Mendez-Marin, M. Salvat-Serra, and J. A. Buil Calvo. "403 Étude de prévalence de la dégénérescence maculaire liée à l’âge dans la province de Tarragone (Espagne)." Journal Français d'Ophtalmologie 30 (April 2007): 2S269. http://dx.doi.org/10.1016/s0181-5512(07)80216-6.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Dissertations / Theses on the topic "Tarragone"

1

Ballester, i. Figueras Baltasar C. "El nacionalisme profètic dels catalans : o la prostitució de la Ramoneta /." Tarragona : El Mèdol, 1997. http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb400106350.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Saffroy, Aurélie. "Environnement social et compétence bilingue dans la région du Baix Ebre (Tarragona)." Thesis, Nancy 2, 2011. http://www.theses.fr/2011NAN21002.

Full text
Abstract:
Qu'il s'agisse de sociétés primitives ou de nations plus modernes, les situations de contacts ou de conflits de langues apparaissent comme une réalité universelle. L'Espagne manifeste sur son territoire une considérable pluralité tant au niveau culturel qu'en matière de langues en présence. D'un point de vue linguistique, plusieurs idiomes coexistent avec le castillan, qui est le parler officiel de l'ensemble du pays. Au sein de la communauté autonome de Catalogne, les deux langues co-officielles sont le catalan et le castillan. Notre sujet, intitulé Environnement social et compétence bilingue dans la région du Baix Ebre (Tarragona), va tenter de dégager les connaissances de ces deux langues par la population catalane de cette région. Comme le souligne Jean-Marie KLINKENBERG, « les langues romanes varient selon trois axes qui sont l'espace, la société et le temps »1. Dans une zone de bilinguisme, comme la région du Baix Ebre, où le catalan et le castillan sont tous deux considérés au titre de langue officielle, les langues en présence s'entremêlent et les compétences linguistiques des habitants en sont bouleversées. Force est de constater que les langues ne sont pas des entités statiques. Elles changent, évoluent, s'enrichissent ou s'affaiblissent au cours de l'histoire selon les événements. Dans une région de plurilinguisme, il est intéressant de souligner les compétences bilingues des habitants. C'est pourquoi nous étudierons l'influence de l'environnement social sur les compétences linguistiques des habitants de cette région, tant en langue catalane qu'en langue castillane. Pour cela, il nous faudra prendre en compte les données suivantes : - L'espace, en interrogeant des personnes demeurant dans trois endroits géographiquement proches de la région mais sociologiquement dissemblables. - La société, à travers les études de la politique d'éducation immersive en catalan, du milieu familial, des échanges intergénérationnels et des pratiques langagières. - Le temps. Nous remarquerons que notre étude fera appel à une description synchronique de la langue, c'est-à-dire une description de cette langue à un moment déterminé, tout en sachant qu'il est probable d'avoir recours à la diachronie pour expliquer certains faits parfois non explicables de manière synchronique. 1 In Des langues romanes. Introduction aux études de linguistique romane, Bruxelles, éd. Duculot, 1994, p. 30
This thesis is about the universality of conflicts and interactions between languages from primitive societies to more modern nations. The regions of Spain are considerably diverse, as much at the cultural level as in languages spoken. From a linguistic point of view, several languages coexist with Castilian (Spanish), which is the official language of the whole country. Within the autonomous community of Catalonia, the two co-official languages are Catalan and Castilian. Our thesis, entitled Social Environment and Bilingual Skills in the Baix Ebre (Tarragona) Region will attempt to uncover the knowledge of the Catalan language, held by the people of this region. As emphasized by Jean-Marie Klinkenberg, "Romance languages vary according to three axes, which are space, society and time".1 In a bilingual area, such as the region of Baix Ebre, where Catalan and Castilian are both considered the official languages, the two languages become entangled, and the language skills of the inhabitants are upended. We have to admit that languages are not static entities. They change, evolve, grow richer or weaken during the course of history according to events. In a multilingual region, it is interesting to put emphasis on the bilingual skills of the inhabitants. That is why we shall study the influence of the social environment on the language skills of the people of this region, as much in Catalan as in Castilian. For that purpose, it will be necessary to us to take into account the following elements: - The space, by interviewing persons living in three places geographically close to the region but sociologically dissimilar. - The society, through studies of the educational Catalan immersion policy, the familial environment, intergenerational exchanges and linguistic practices. - The time. We note that our study will employ a synchronic analysis of the languages, that is, a description of a language at a certain point in time. This is done while knowing that we are likely to return to a diachronic analysis to explain certain facts that are not explainable in a synchronic way. 1 In Des langues romanes. Introduction aux études de linguistique romane, Bruxelles, Duculot ed., 1994, p. 30
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Panzram, Sabine. "Stadtbild und Elite : Tarraco, Corduba und Augusta Emerita zwischen Republik und Spätantike /." Stuttgart : F. Steiner, 2002. http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb39101320g.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Berraho, Sarah. "Les ateliers locaux de sarcophages sculptés en Méditerranée occidentale : les cas d'Arles, Carthage et Tarragone (IIe-Ve)." Thesis, Sorbonne université, 2019. http://www.theses.fr/2019SORUL134.

Full text
Abstract:
Cette thèse a pour but d’examiner la production de sarcophage à décor sculpté, à travers l’étude comparative de trois grands pôles occidentaux de l’Empire romain, puissances économiques et productives, et symboles d’un lien privilégié avec Rome. Si ce procédé funéraire a toujours été utilisé dans ces régions, la généralisation de l’inhumation vers le milieu du IIe siècle implique la mobilisation d’importantes forces productives et techniques afin de répondre à la demande nouvelle sans cesse croissante. Ce serait trois grands centres situés à Rome, en Grèce et en Asie Mineure, qui assureraient les fonctions essentielles : décision des décors et des motifs, prise en charge de la majorité de la production et de son exportation, signification et portée de ce procédé funéraire. Notre étude ville par ville a pour ambition de montrer que le développement de la production des sarcophages à décor sculpté ne peut s’expliquer dans un tel schéma traditionnel où les provinces se laisseraient passivement imposer toutes les décisions de sièges plus importants. Au-delà de l’indispensable analyse technique, stylistique et iconographique du corpus, c’est la prise en compte pratique d’un contexte local d’ateliers décentralisés qui doit permettre de saisir la réalité de production et son évolution : comment cet objet s’intègre dans une production déjà existante qu’il investit en retour. Cela nous conduira à ne plus l’envisager sous le seul rapport de la copie à son original, passant ainsi d’un modèle de rayonnement unilatéral du centre vers la périphérie, à une structure d’échange dynamique entre influences centrales et ateliers locaux
This dissertation explores the production of sarcophagi with sculpted decorations, through the comparative study of three Western towns of the Roman Empire that are economic and production centers as well as closely connected to Rome.Although in these regions, such funeral process was always in use, the generalisation of burials in the middle of the 2nd century required the mobilization of production and technical forces in order to meet the increasing new demand.We argue that three main centers located in Rome, Greece and Asia Minor were responsible for the development of this funeral technique: they decided on the decorations and designs, were in charge of the majority of the production and exportations, and gave this process its characteristics and meaning. Considering each city consecutively, we aim to show that the development of sarcophagi production goes beyond a traditional context where provinces would passively let more important cities be in charge of all the decisions. In addition to the technical, stylistic and iconographic analysis of the corpus, if we want to grasp the specificity of this funeral technique, we also need to replace its production and evolution in a local context of decentralized workshops. How do sarcophagi with sculpted decorations fit in an already existing production, and how do they transform such production? This will lead us to consider this technique from another point of view than the mere copy of an original model, thus moving from the unilateral model of a central influence on the peripheries to a structure of dynamic exchanges between main cities and local workshops
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Sauch, Cruz Núria Martínez de Sas María Teresa. "Guerrillers i bàndols civils entre l'Ebre i el Maestrat : la formació d'un país carlista (1808-1844) /." Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004. http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb39273092m.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Toldrà, Domingo Jose Maria. "La geometria de l'Amfiteatre de Tarragona." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2013. http://hdl.handle.net/10803/130930.

Full text
Abstract:
L’objectiu principal del treball és identificar la geometria que va servir per replantejar el traçat de l’amfiteatre romà de Tarragona, seguint una metodologia que es correspon amb els diferents capítols en què s’estructura la investigació: historiografia de la recerca, identificació de les estructures originals, aixecament de les restes in situ, comprovació gràfica i estadística dels traçats proposats i anàlisi constructiva. Entre les diverses opcions possibles pel replanteig de l’amfiteatre de Tarragona, creiem que la més viable és una el•lipse traçada amb un mètode discontinu. Els òvals de 8 o més centres presenten desviacions equivalents, però requereixen operacions de replanteig molt complexes per aconseguir un traçat similar al de l’el•lipse. Hem descartat completament un replanteig mitjançant un òval de 4 centres.
The main objective of this work is to identify the geometry that was used to design the layout of Tarragona’s Roman amphitheater. It follows a methodology that corresponds to the chapters in which the investigations is structured: historiography research, identification of the original structures, survey of in situ remains and, finally, graphic, statistic and constructive analysis of the proposed figures. Among the various options for the layout of Tarragona’s amphitheater, we believe that the most feasible is an ellipse drawn with a discontinuous method. Eight-centered ovals exhibit equivalent deviations, but require complex operations to achieve a layout similar to that of the ellipse. We have completely ruled out a four-centered oval layout.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Aragón, Guiol Mireia. "Caracterització de l'atmosfera del port de Tarragona." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2013. http://hdl.handle.net/10803/128938.

Full text
Abstract:
La tesi doctoral es centra en l’estudi de la qualitat de l’aire del Port de Tarragona i per tant en la determinació de diversos grups de contaminants orgànics a l’atmosfera. Per una banda, es determina la presència del hidrocarburs aromàtics políciclics, els compostos orgànics volàtils i un conjunt de contaminants majoritaris (NO2, NOX, SO2, CO, O3 i partícules PM2,5 i PM10). També es desevolupen mètodes analítics per a la determinació d’altres grups de contaminants orgànics, menys estudiats, però de gran importància pels efectes nocius que comporten. D’aquesta manera es determinen diversos èsters de l’àcid fosfòric i ftàlic, l’adipat, les nitrosamines i la nicotina en les diverses fraccions del medi atmosfèric (fracció particulada i fracció gasosa) per mitjà de la tècnica de cromatografia de gasos acoblada a l’espectrometria de masses.
This Doctoral Thesis is based on the study of the harbour air quality of Tarragona. To evaluate the air quality of harbour of Tarragona, the presence of different kind of organic atmospheric pollutants have been studied. On one hand, polycyclic aromatic hydrocarbons, organic volatile compounds and majority contaminants (NO2, NOx, SO2, CO, O3 and PM2.5 and PM10) have been determined. Moreover, analytical methods for determining poor studied compounds with toxic effects for human health have also been developed. For this, phthalate and organophosphate esters, N-nitrosamines and nicotine have been determined in air particulate matter and gas phase by gas-chromatography-mass spectrometry.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Milton, Gregory Brian. "Commerce and community in a medieval town Santa Coloma de Queralt, 1293-1313 /." Diss., Restricted to subscribing institutions, 2004. http://proquest.umi.com/pqdweb?did=813763281&sid=1&Fmt=2&clientId=1564&RQT=309&VName=PQD.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Nadal, Querol Maria Josep. "Òpera i sarsuela a Tarragona de 1850 a 1900." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/399672.

Full text
Abstract:
El propòsit d'aquest projecte de tesi ha estat fer un estudi de camp sobre la vida lírica a la ciutat de Tarragona al llarg de la segona meitat del segle XIX. Posant en relleu la importància que van tenir les diverses activitats musicals: òpera, sarsuela, concerts i balls, en una capital provincial, que tot i ser de dimensions reduïdes, va veure passar pels seus escenaris gran part del repertori operístic i de sarsuela més destacat en aquells anys. En aquells temps van arribar a convergir temporades líriques en quatre sales de teatre al mateix temps. Tarragona al segle XIX era una ciutat molt activa culturalment, les diversions públiques arribaven a àmplies capes de la societat, on a més dels teatres, diversos cafès i associacions culturals també proporcionaven actuacions selectes, que anaven a càrrec dels músics locals o amb músics i cantants d'altres ciutats. En aquesta tesi s'ha estudiat el període 1850-1900. Per això s'ha seguit una metodologia basada en el paradigma interpretatiu, de caràcter descriptiu i exploratori que ha combinant dades qualitatives i quantitatives i implicant la recol·lecció, anàlisi i vinculació d'aquestes dades. En aquests anys podem afirmar que la vida cultural i, especialment, la lírica ha quedat documentada a través d'uns 2.500 retalls de premsa ordenats cronològicament per dia, mes i any, conjuntament amb la seva capçalera. Tota la informació recollida s’ha complementat, sempre que s’ha pogut, amb evidències externes extretes dels diferents arxius històrics locals consistents en imatges, cartes, documents i escrits de l'època referents a qüestions administratives o d’organització relatives a temes teatrals i / o lírics. Hem pogut constatar l'existència de més de 400 estrenes d'òpera, opereta i sarsuela, que suposen més de 1.800 representacions en 51 anys, algunes d'elles poc després de la seva estrena absoluta a Madrid, Barcelona o altres teatres internacionals, en el cas de l’òpera. Els resultats obtinguts en la recollida de dades s’exposen en quadres sinòptics creats expressament per fer evident la magnitud de les dades recollides.
This doctoral thesis explains the presence of the specific musical genres of opera and sarsuela in Tarragona, form 1850 to 1900. This research provides the information by which this study’s is going to validate our investigation premise that stated the facts around the lyric season in the fifty-one years studied. To find information we used chosen procedures, and applied quantitative and qualitative protocols described in different documents focusing on the analysis of all the data collected. It was possible to study the lyric seasons and their duration in the city because of lots of newspapers from those years that were kept and properly digitalized at the Archive Library of Tarragona (Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona). Most of them were carrying articles which talked openly and critically about the way the plays were performed. It was also possible to find some texts featuring everyday activities about the companies that staged their operas or sarsuelas in the city. Although we had found so much information it was impossible to describe or clarify every one of the lyric seasons, because there were problems with the preservation of some newspapers at the beginning of the studied period. Due to the overwhelming flow of information it was necessary to use charts for methodological and organizational purposes in order to make a reliable reading of all the lyrical events present in Tarragona those years. It was possible to make accounts for all the opening nights found, one world premiere sarsuela, repositions and repetitions numbered for all of them. As a result it was found more than 1800 lyric performances in Tarragona in fifty – one years.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Fuentealba, María Magdalena. "Reconstrucción geoquímica de la Paleolaguna de Creixell, Tarragona España." Tesis, Universidad de Chile, 2013. http://www.repositorio.uchile.cl/handle/2250/115449.

Full text
Abstract:
Geógrafo
No autorizada por el autor para ser publicada a texto completo
Se estudia la evolución de la paleo laguna del Creixell mediante una reconstrucción geoquímica. El interés de la temática radica en que los territorios litorales son muy frágiles a los procesos oceanográficos, atmosféricos y geomorfológicos, pues corresponden a zonas de contacto e interacción litológica, marina y climática. El objetivo fue conocer y analizar la evolución de la paleo laguna del Creixell, para luego correlacionar los resultados con la morfodinámica del área de estudio, evidencias de ocupación del suelo, registros polínicos y paleoclimáticos. Para ello se extrajeron dos testigos cerrados (CR-20 y CR-21) los cuales fueron analizados geoquímicamente a través de espectrometría con el escáner XRF-core scanner; y para conocer el contenido de materia orgánica se aplicó el método de la pérdida por combustión (LOI, Loss On Ignition). Además se obtuvieron dataciones con C14 para conocer la edad de las muestras y se caracterizó la evolución climática gracias al proxy δ18O. Los resultados de los análisis geoquímicos se correlacionaron con las temperaturas del proyecto GISP2 (Alley, 2004) y así se caracterizó si las fases sedimentarias corresponden a períodos fríos o cálidos. También se utilizaron los estudios polínicos realizados por Burjachs y Schulte (2003) y Schulte (2003) con el fin de correlacionar las condiciones vegetales del área con la geoquímica. No obstante, en los últimos centímetros del perfil los análisis de polen no han sido satisfactorios, por lo que se recurrió a fuentes históricas de los siglos XII al XV. Los principales resultados sitúan el funcionamiento de la laguna en torno a los 5000 años cal B.P. El análisis geoquímico, cronoestratigráfico y de presencia de materia orgánica, ha permitido determinar 5 fases de sedimentación, caracterizadas por las variaciones del Ca, y de los grupos compuestos por una parte de TOC, Cl y S y por otra de Aluminio, Sílice, Potasio y Titanio. Además, las mayores concentraciones de Ca se corresponden con fases cálidas, las que son observables entre los 115 y 160cm; además de los 190 y 235 cm.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Books on the topic "Tarragone"

1

Rigau, Joan-Vianney M. Arbeloa i. Tarragona romana. Tarragona: Patronat municipal de turisme, 1993.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Francesc, Valls-Calzada, ed. Shalom Tarragona. [Tarragona, Spain?]: Arola Editors, 2007.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Glenn, Andrews. Growing & using tarragon. Pownal, Vt: Storey Books, 1999.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Llorens, Josep Maria. La meva Tarragona. Andorra la Vella: Edicions Mirador del Pirineu, 1991.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Biografies de Tarragona. Benicarlo: Onada Edicions, 2010.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Llegendes de Tarragona. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2014.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Marigot, Lluís Pagès, and Eulàlia Pagès Valls. Història de Tarragona. Edited by Duch i Plana, Montserrat, 1959-, Sala Ramos Robert, Bonet Donato Ma (Maria), Rovira i. Gómez Salvador-J, and Saladié Òscar. Lleida: Pagès editors, 2011.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Bonillo, D. López. El puerto de Tarragona. Tarragona: Caja de Pensiones "La Caixa", 1986.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Altarriba, Emilia. La Catedral de Tarragona. [Tarragona]: Consell Comarcal del Tarragonès, 1990.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Roba, Silvia. Tarragona Y Port Aventura. Madrid: Anaya Touring Club, 2007.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Book chapters on the topic "Tarragone"

1

Bährle-Rapp, Marina. "tarragon." In Springer Lexikon Kosmetik und Körperpflege, 545. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 2007. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-540-71095-0_10335.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Charles, Denys J. "Tarragon." In Antioxidant Properties of Spices, Herbs and Other Sources, 545–51. New York, NY: Springer New York, 2012. http://dx.doi.org/10.1007/978-1-4614-4310-0_53.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Nair, Kodoth Prabhakaran. "Savory and Tarragon." In A Compendium of Unique and Rare Spices, 77–84. Cham: Springer Nature Switzerland, 2023. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-031-20249-0_7.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Valdecasas, F. G. "The 6th Congress — Tarragona 1968." In Thirty Years CINP, 20–22. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 1988. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-642-73956-9_7.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Rica, Elena, Susana Álvarez, and Francesc Serratosa. "Tarragona Graph Database for Machine Learning Based on Graphs." In Lecture Notes in Computer Science, 302–10. Cham: Springer International Publishing, 2022. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-031-23028-8_31.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Kitto, S. L., and W. A. Mackay. "Micropropagation of French Tarragon (Artemisia dracunculus L. var. sativa)." In High-Tech and Micropropagation III, 348–60. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 1992. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-662-07770-2_22.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Ulldemolins Subirats, Amanda. "La presència del tortosí al Telenotícies comarques Tarragona de TV3." In IVITRA Research in Linguistics and Literature, 360–77. Amsterdam: John Benjamins Publishing Company, 2019. http://dx.doi.org/10.1075/ivitra.20.21sub.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Montoya, Isabel, Inmaculada Rodríguez, María José Sánchez, and Francisco Carreño. "Geohazards and Geographic Information in the Coast of Tarragona (Spain)." In Coastal Systems and Continental Margins, 371–77. Dordrecht: Springer Netherlands, 2009. http://dx.doi.org/10.1007/978-1-4020-9720-1_35.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Garcia-Eamon, M. Dolores. "Agricultural change in an industrializing area: the case of the Tarragona area." In Uneven Development in Southern Europe, 140–54. London: Routledge, 2022. http://dx.doi.org/10.4324/9781003290766-6.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Toldrà, Josep Maria, Josep Maria Macias, Josep Maria Puche, and Pau Sola-Morales. "The Roman Amphitheatre in Tarragona, Five Centuries of Drawing and Still Unsatisfied." In Architectural Draughtsmanship, 1461–73. Cham: Springer International Publishing, 2017. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-319-58856-8_114.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Conference papers on the topic "Tarragone"

1

Cicotti, Pietro, and Scott B. Baden. "Poster reception---Asynchronous programming with Tarragon." In the 2006 ACM/IEEE conference. New York, New York, USA: ACM Press, 2006. http://dx.doi.org/10.1145/1188455.1188620.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Cosentino, P. L., A. Casas, P. Capizzi, Y. Diaz, G. Fiandaca, E. Garcia, M. Himi, R. Martorana, and R. Sala. "Integrated Geophysical Surveys in the Tarragona Cathedral." In Near Surface 2009 - 15th EAGE European Meeting of Environmental and Engineering Geophysics. European Association of Geoscientists & Engineers, 2009. http://dx.doi.org/10.3997/2214-4609.20146991.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Koç, Banu, Nazan Çağlar, and Gamze Atar. "Functional properties of dried tarragon affected by drying method." In 21st International Drying Symposium. Valencia: Universitat Politècnica València, 2018. http://dx.doi.org/10.4995/ids2018.2018.7834.

Full text
Abstract:
Tarragon is a small shrubby perennial herb in the Asteraceae family. It is cultivated for the use of its aromatic leaves in seasoning, salads, sauces, vinegars, mustard and spices. In this study, tarragon was dried in two different drying equipment (infrared (ID) and microwave dryers (MD)) to compare the drying and final product properties (moisture content, water activity and colour change). Three different output power levels of 125, 250 and 500 W were used for MD, whereas the ID treatment involved three drying temperature levels that were 60, 70 and 80°C. A comparison of the drying kinetics, MD was more effective in shortening drying time when compared with ID. Keywords: Tarragon, microwave drying, infrared drying, color change
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

De Ortueta Hilberath, Elena. "Nuevas arquitecturas o la protección de las fortificaciones en Tarragona." In FORTMED2020 - Defensive Architecture of the Mediterranean. Valencia: Universitat Politàcnica de València, 2020. http://dx.doi.org/10.4995/fortmed2020.2020.11380.

Full text
Abstract:
New architectures or the protection of the fortifications in TarragonaThe conservation of the fortification in Tarragona was not an easy task. In 1884 the Roman wall was declared a National Monument, and in 1966 it was declared a historical and artistic complex. These measures distant in time did not achieve a joint protection of it. This study deals with the transformation of the bastion of Cadenas in the San Antonio Promenade. It is an example of urban speculation during Franco’s developmentalism. Our contribution is the result of an analysis and comparison of various types of documentation: military, engineering command headquarters as well as municipal and state. We demonstrate that the destruction of the bastions was due to the low value given to these defensive structures, which were considered an obstacle to urban expansion and development.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Zaguirre Fernández, Juan Manuel, and Josep Maria Solé Gras. "Los barrios de origen industrial ante el desafío de la desindustrialización. El "ponent" de Tarragona, entre la marginalidad y el anhelo urbano." In ISUF-h 2019 - CIUDAD COMPACTA VERSUS CIUDAD DIFUSA. Valencia: Editorial Universitat Politècnica de València, 2019. http://dx.doi.org/10.4995/isufh2019.2019.9660.

Full text
Abstract:
El interés de esta propuesta de comunicación radica en revelar los desafíos entre la Tarragona (España) compacta de límites históricos, reconocibles y consolidados y sus barrios dispersos de origen industrial. Sobre terrenos cuarterados “entrevías”, y apoyándose sobre la nueva geometría impuesta por las lógicas de la infraestructura de la movilidad, se desplegó una condición periférica que la ciudad ignoró y de la que rápidamente se apropiaron las fuerzas productivas. Hoy, ante el desafío de la desindustrialización y sus derivadas urbanas en estos barrios de origen industrial, la investigación aborda tanto los efectos de la renuncia de la ciudad de Tarragona a incorporar esta periferia en términos de vulnerabilidad y segregación derivada como la dualidad generada con ello en términos de paisaje resultante. Bajo esta perspectiva, y con el fin de averiguar y comprender esta anomalía, deducimos que, para el caso de Tarragona, existió –y existe todavía– un “orden inverso”, es decir, que la construcción de la periferia emana desde el territorio hacia la ciudad y no de la ciudad al territorio, motivando un desarrollo en paralelo de estas dos dinámicas. El resultado ha sido la emergencia de un “Distrito Distinto” que está rebasando las expectativas industriales y que de su correcto manejo depende la solución de esta controversia. En este sentido, la parte final de esta investigación explora posibles líneas estratégicas de transformación de unos suelos de alto valor urbano, productivo, social y de paisaje cuya imagen está por redibujar.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Zaguirre Fernández, Juan Manuel, and Josep Maria Solé Gras. "Los barrios de origen industrial ante el desafío de la desindustrialización. El "ponent" de Tarragona, entre la marginalidad y el anhelo urbano." In ISUF-h 2019 - CIUDAD COMPACTA VERSUS CIUDAD DIFUSA. Valencia: Editorial Universitat Politècnica de València, 2020. http://dx.doi.org/10.4995/isufh2019.2020.9660.

Full text
Abstract:
El interés de esta propuesta de comunicación radica en revelar los desafíos entre la Tarragona (España) compacta de límites históricos, reconocibles y consolidados y sus barrios dispersos de origen industrial. Sobre terrenos cuarterados “entrevías”, y apoyándose sobre la nueva geometría impuesta por las lógicas de la infraestructura de la movilidad, se desplegó una condición periférica que la ciudad ignoró y de la que rápidamente se apropiaron las fuerzas productivas. Hoy, ante el desafío de la desindustrialización y sus derivadas urbanas en estos barrios de origen industrial, la investigación aborda tanto los efectos de la renuncia de la ciudad de Tarragona a incorporar esta periferia en términos de vulnerabilidad y segregación derivada como la dualidad generada con ello en términos de paisaje resultante. Bajo esta perspectiva, y con el fin de averiguar y comprender esta anomalía, deducimos que, para el caso de Tarragona, existió –y existe todavía– un “orden inverso”, es decir, que la construcción de la periferia emana desde el territorio hacia la ciudad y no de la ciudad al territorio, motivando un desarrollo en paralelo de estas dos dinámicas. El resultado ha sido la emergencia de un “Distrito Distinto” que está rebasando las expectativas industriales y que de su correcto manejo depende la solución de esta controversia. En este sentido, la parte final de esta investigación explora posibles líneas estratégicas de transformación de unos suelos de alto valor urbano, productivo, social y de paisaje cuya imagen está por redibujar.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Bobe, Anna, Amalui Vasquez, Elizabeth Rua, Marc Garcia, Alba Gomez, Maria Teresa Pascual, and Montserrat Bosque-Garcia. "Characterization of severe asthma in the pediatric population of Tarragona. Observational study." In ERS International Congress 2019 abstracts. European Respiratory Society, 2019. http://dx.doi.org/10.1183/13993003.congress-2019.pa956.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

"INMUNIZACIÓN COVID-19 PARA LOS USUARIOS DEL PROGRAMA DE METADONA DEL CAS TARRAGONA." In 23° Congreso de la Sociedad Española de Patología Dual (SEPD) 2021. SEPD, 2021. http://dx.doi.org/10.17579/sepd2021p051s.

Full text
Abstract:
La vacunación es una forma de prevenir la transmisión de enfermedades infecciosas, con el objetivo de erradicar globalmente una enfermedad. Nuestro objetivo ha sido obtener inmunidad pasiva en COVID 19 de los usuarios del Centro Dispensador de Metadona de Tarragona lo antes posible, mediante la vacunación por el equipo de enfermería del propio CAS, coincidiendo con el horario y día de recogida del fármaco -sin cita previa-. Cuando en enero 2021 desde el sistema público de salud se inicia la campaña de vacunación en población general pudimos constatar lo siguiente: una parte considerable de los/las usuarios / -as del programa de metadona no disponen de las herramientas tecnológicas exigidas para ser citados y vacunados de COVID 19 en las condiciones establecidas por el sistema; este hecho está relacionado en gran parte con la desigualdad digital. Por otro lado, los pacientes con adicción a opiáceos presentan elevada comorbilidad psiquiátrica y son considerados un colectivo vulnerable y de riesgo. Desde el 25 de mayo de 2021 y durante 42 días se ofrece la vacunación a 314 personas, de las cuales vacunamos a 170 usuarios, 66 fueron vacunados en su ambulatorio, 74 rechazaron la vacuna y 4 dados de alta del servicio. Adecuamos el procedimiento de vacunación a la realidad de la mayoría de los usuarios del programa de metadona, se ha demostrado como una medida efectiva para conseguir la inmunidad pasiva en Covid 19 en este colectivo situando a la persona y sus necesidades en el centro del sistema sanitario permitiendo emprender acciones encaminadas a garantizar los derechos básicos de salud.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Bordas Eddy, Marta, Miguel M. Usandizaga Calparsoro, and Carlos Vidal Wagner. "Resultados del programa LOCUS: estudio para la accesibilidad del recorrido peatonal entre la Plaza de la Font y la Catedral en Tarragona." In International Conference Virtual City and Territory. Barcelona: Centre de Política de Sòl i Valoracions, 2009. http://dx.doi.org/10.5821/ctv.7563.

Full text
Abstract:
Se presentan los resultados del Programa Intensivo Erasmus “Let’s Open Cities for Us” (LOCUS), que analiza, mediante talleres intensivos de proyectos, la problemática de la movilidad en centros urbanos históricos. El trabajo se centra en el estudio de la accesibilidad y diseño universal para la supresión de barreras arquitectónicas existentes en núcleos urbanos de pronunciado y complejo emplazamiento y con una fuerte carga patrimonial histórica, circunstancia que limita significativamente el alcance de las posibles maniobras de intervención. LOCUS (www.etsav.upc.eduarrerlocus) es coordinado por la Universidad Politécnica de Cataluña y cuenta con la participación de ocho escuelas de arquitectura de universidades europeas asociadas al programa. Los primeros casos de estudio han sido las ciudades de Tarragona (Febrero 2008) y Gerona (Julio 2008), y los siguientes serán Évora (Julio 2009) e Ibiza (2010). El estudio es realizado por una treintena de estudiantes durante los 15 días de duración del taller. Inicialmente deben someterse a la experiencia previa de pasearse por la ciudad en una sesión práctica de simulación de discapacidades, actividad indispensable y efectiva para la sensibilización y adquisición de los conocimientos necesarios para el óptimo desarrollo del ejercicio propuesto. El objetivo de plantear proyectos de elevada complejidad que deben ser resueltos según el caso más desfavorable –garantizando el acceso según todas las posibles capacidades de las personas y sin dañar la herencia patrimonial de la ciudad- es el de ejercitar al máximo el intelecto mediante la búsqueda de soluciones innovadoras y factibles. El interés de la tarea reside en cómo resolver dicha accesibilidad en entornos construidos donde la libertad de actuación es mucho menor, y más todavía cuando se trata de entornos protegidos, donde cualquier intervención será objeto del juicio más mayoritario y represivo. Tras la experiencia de los talleres realizados en Tarragona y Gerona se han obtenido unas conclusiones generales en el procedimiento de actuación para garantizar la accesibilidad en un núcleo histórico y, sobre todo, se han detectado los puntos clave de intervención en los que se precisa de un estudio más exhaustivo. En ambas ocasiones, estudiantes participantes en el taller han decidido realizar su Proyecto Final de Carrera (PFC) a partir del trabajo desarrollado en LOCUS. Actualmente tres estudiantes están trabajando en zonas propuestas por el programa, y un cuarto estudiante, Carlos Vidal, ha presentado su PFC de Arquitectura Técnica basándose en LOCUS Tarragona, y ha obtenido el Premio Proyecto de Fin de Carrera UPC - Fundación Universia. Cabe remarcar la necesidad y eficacia de estudios de este tipo en otras ciudades y situaciones con problemas de accesibilidad, debido a que la diversidad de enfoques y soluciones que se genera tras un estudio pormenorizado de este tipo puede ser de gran ayuda real para futuras actuaciones municipales. La ponencia presentará de manera concreta los resultados claves de actuación en un núcleo histórico basándose en el caso práctico de Tarragona desarrollado en el PFC de Carlos Vidal. El estudio detecta que la mayor parte de los problemas de accesibilidad de la Parte Alta de Tarragona se pueden resolver interviniendo únicamente en dos puntos del eje peatonal principal que une la Plaça de la Font y la Catedral. Estas intervenciones corresponden a dos puntos con importante desnivel a lo largo de dicho recorrido que se solucionan con propuestas integradas en el patrimonio. Se opta por el uso de edificios existentes para la instalación de ascensores, resultando ser una solución limpia, integradora y polivalente en diversas situaciones donde se compromete la accesibilidad y el respeto del entorno. Asimismo se destaca el doble beneficio que generan dichas intervenciones, al integrar equipamientos que revalorizan y mejoran la calidad de vida de los usuarios.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Vázquez, D., N. Yilo, M. Himi, A. Masachs, and A. Casas. "Usage of Geophysical Methods for Detecting Hydrothermal Aquifers in Montbrió del Camp Area, Tarragona, Spain." In 67th EAGE Conference & Exhibition. European Association of Geoscientists & Engineers, 2005. http://dx.doi.org/10.3997/2214-4609-pdb.1.p204.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Reports on the topic "Tarragone"

1

Gorostidi, Diana, Jordi López Vilar, and Hernando Royo Plumed. Inscribed Pompeian millstones from Tarragona, Spain. Universitat de Lleida. Departament d'Història. Secció d'Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga, 2019. http://dx.doi.org/10.21001/rap.2019.extra-4.16.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Soriano, Ignacio, and Mark A. Hunt Ortiz. Minería y metalurgia prehistóricas en el Priorat y zonas limítrofes (provincia de Tarragona). Estado de la cuestión. Edicions de la Universitat de Lleida, 2018. http://dx.doi.org/10.21001/rap.2018.28.18.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Contreras Cortés, Francisco. A Prehistoric copper mine in the North-East of the Iberian Peninsula: Solana del Bepo (Ulldemolins, Tarragona). Edicions i Publicacions de la UdL, 2019. http://dx.doi.org/10.21001/rap.2019.29.11.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Roig Pérez, Josep Francesc. L’abocador ceràmic de finals del segle iii dC de la vil·la romana dels Castellets (la Canonja, Tarragonès). Edicions de la Universitat de Lleida, 2017. http://dx.doi.org/10.21001/rap.2017.27.8.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Martín Cólliga, Araceli. Prehistoric copper mining in the northeast of the Iberian Peninsula: La Turquesa or Mas de les Moreres Mine (Cornudella de Montsant, Tarragona, Spain). Edicions i Publicacions de la UdL, 2019. http://dx.doi.org/10.21001/rap.2019.29.12.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!

To the bibliography