Dissertations / Theses on the topic 'Pressure groups – Europe'

ABSTRACT THE NGOs AS POLICY ACTORS: THE CASE OF TÜ
SiAD WITH REGARD TO TURKEY&rsquo
S EU MEMBERSHIP GÜ
NDEM, Sebnem Master of Science, Department of European Studies Supervisor: Associate Prof. Dr. ihsan Dagi January 2004, 130 pages This study explores the effectiveness of NGOs within the policy process and governments&rsquo
decisions based on the case of TÜ
SiAD&rsquo
s activities with regard to Turkey&rsquo
s full membership process in the European Union. It firstly explains the process by which NGOs&rsquo
have become &ldquo
actors&rdquo
in world politics. The thesis, then, scrutinizes the role of NGOs in the policy process with regard to pluralist and corporatist paradigms and the concept of power since policy process can not be well understood without this theoretical background. After examining the roles of NGOs, especially the lobbying one, the importance of NGOs and strength of civil society for Turkey&rsquo
s integration to the European

Dans le cadre d'une politique publique presque universelle, la sécurité routière, cette thèse se consacre à une catégorie précise de conducteurs, les motocyclistes. Ceux-ci forment à la fois un groupe distinct d'usagers de la route, objet à ce titre de réglementations spécifiques, et, du moins quand ils sont et se considèrent comme motards, un groupe social. Dans les années 1970, au moment de son institutionnalisation, la politique de sécurité routière rencontre avec ces motards un problème inédit. La moto, disparue durant les années 1960, revient en effet massivement dans les rues avec de nouveaux, et jeunes, utilisateurs. Il lui faut alors inventer une façon de gérer le risque inédit qu'ils représentent, ce qu'elle fera en choisissant, parmi plusieurs options, une politique répressive dont on montrera comment elle a évolué jusqu'à nos jours, en la justifiant à l'aide de considérations morales et d'un appareillage statistique dont on montrera ce qu'il a d'inapproprié, de lacunaire et, parfois, de fictif.S'attaquant à un groupe social décidé à se défendre, cette politique va susciter une opposition organisée qui, au gré des alternances politiques, parviendra à en infléchir plus ou moins le cours, et formera toujours un adversaire avec lequel elle devra composer. Pour traiter un sujet de cet ordre il semble donc pertinent de s'appuyer sur la sociologie interactionniste, d'analyser de façon diachronique cette politique à partir de 1972, de l'étudier à divers échelons, de procéder enfin à des comparaisons diverses, entre États, entre capitales, mais aussi avec une politique publique qui traite de façon fort différente les utilisateurs d'un autre deux-roues, la bicyclette
This thesis is devoted to an aspect of road safety policy, an almost universal public policy, and to a particular category of drivers, namely motorcyclists. They represent both a distinct road users' group, subject as such to specific regulations, and, at least when there are and do consider themselves as motorcycle riders, a social group. When the French road safety policy was designed, in the early 70's, motorcyclists turned out to be an unexpected problem. After vanishing during the 60's, the motorcycle was back in large numbers with new and young users. The state therefore invented a way of dealing with the unprecedented risk they represented. Among several options, it chose a repressive policy whose evolution we will trace from the 1970s to today. This policy was grounded on moral justifications and strengthened by an inadequate, incomplete and sometimes fictitious statistical body.This policy endangered a social group ready to defend itself, thus creating an organized opposition able to reorientate it partially. To this day, motorcycles remain an opponent the state has to cope with. To deal with this subject, it seems relevant to use the findings of interactionist sociology and to analyse this policy from a diachronic point of view, starting in 1972. We will study this subject at different scales and proceed to various comparisons between countries or capitals. Furthermore, we'll see how it compares to public policy that deals, in a very different manner, with users of another two-wheel vehicle, the bicycle

Mediante la elaboración de una metodología operativa apropiada, la labor de investigación que aquí se presenta tiene por objeto cuestionar el papel de los think tanks en las sociedades contemporáneas mediante un marco general que combina principalmente enfoques epistemológico crítico, sociohistórico y empírico. Sin embargo, lo que constituye un fenómeno mundial, permaneció a las puertas del debate público en la mayoría de los países hasta principios de la década de 2000. Desde entonces, los think tanks se han convertido en actores centrales y familiares de la vida política. El innegable foco de atención del que son objeto ha ido acompañado también de una creciente institucionalización de su participación en los procesos de política pública y en el debate público, tanto a nivel nacional como europeo. Sin embargo, la sobreexposición mediática resultante ha contribuido en gran medida a desdibujar la comprensión que se puede tener de su naturaleza, funcionamiento y objetivos. Esto no está exento de problemas para la calidad del debate democrático, especialmente en el actual período de crisis de legitimidad política tanto a nivel nacional como europeo. Así, el análisis comparativo del papel de los think tanks franceses y españoles especializados en Asuntos europeos en el marco de la política de integración parece particularmente fructífero desde una perspectiva heurística. Una reflexión epistemológica sobre los problemas ligados a la definición del término que, en su forma idiomática o traducida, ha entrado en el lenguaje corriente sin que sus usos se cuestionen, cuestiona en consecuencia la posibilidad de llevar a cabo una investigación pertinente sobre estas organizaciones. Por otra parte, el análisis de las condiciones socio-históricas de su aparición y desarrollo a través del prisma del modelo estadounidense pone de relieve un tropismo neoliberal fuertemente ligado al progreso de la globalización y a la propia integración europea. En este sentido, el análisis del papel de los think tanks seleccionados para esta investigación en la política de integración europea, anclado en el periodo altamente estructurante para la construcción europea 2005-2016, facilita el acceso a sus principales repertorios de actuación, a saber: la producción de conocimientos especializados y la mediación desde su posición en el intersticio entre las esferas nacional y europea, y los campos políticos, económicos, mediáticos y académicos con los que interactúan. Lejos de ser neutrales, se deduce que estos colectivos intelectuales pro-mueven productos cognitivos que alineados con sus propios intereses y valores.
Mitjançant l'elaboració d'una metodologia operativa apropiada, la tasca d'investigació que aquí es presenta té per objecte qüestionar el paper dels think tanks a les societats contemporànies mitjançant un marc general que combina principalment enfocaments epistemològic crític, sociohistòric i empíric. No obstant això, el que constitueix un fenomen mundial, va romandre a les portes de l'debat públic en la majoria dels països fins a principis de la dècada de 2000. Des de llavors, els think tanks s'han convertit en actors centrals i familiars de la vida política. El innegable focus d'atenció de què són objecte ha anat acompanyat també d'una creixent institucionalització de la seva participació en els processos de política pública i en el debat públic, tant a nivell nacional com europeu. No obstant això, la sobreexposició mediàtica resultant ha contribuït en gran mesura a desdibuixar la comprensió que es pot tenir de la seva naturalesa, funcionament i objectius. Això no està exempt de problemes per a la qualitat de l'debat democràtic, especialment en l'actual període de crisi de legitimitat política tant a nivell nacional com europeu. Així, l'anàlisi comparativa de el paper dels think tanks francesos i espanyols especialitzats en Assumptes europeus en el marc de la política d'integració sembla particularment fructífer des d'una perspectiva heurística. Una reflexió epistemològica sobre els problemes lligats a la definició de el terme que, en la seva forma idiomàtica o traduïda, ha entrat en el llenguatge corrent sense que els seus usos es qüestionin, qüestiona en conseqüència la possibilitat de dur a terme una investigació pertinent sobre aquestes organitzacions. D'altra banda, l'anàlisi de les condicions sociohistòriques de la seva aparició i desenvolupament a través de l'prisma de el model americà posa en relleu un tropisme neoliberal fortament lligat a el progrés de la globalització i de la pròpia integració europea. En aquest sentit, l'anàlisi de el paper dels think tanks seleccionats per a aquesta investigació en la política d'integració europea, ancorat en el període altament estructurant per a la construcció europea 2005-2016, facilita l'accés als seus principals repertoris d'actuació, que són: la producció de coneixements especialitzats i la mediació des de la seva posició en el interstici entre les esferes nacional i europea, i els camps polítics, econòmics, mediàtics i acadèmics amb què interactuen. Lluny de ser neutrals, es dedueix que aquests col·lectius intel·lectuals pro-mouen productes cognitius que alineats amb els seus propis interessos i valors.
By developing an appropriate operational methodology, the research presented here aims to question the role of think tanks in contemporary societies through a general framework that mainly combines epistemological, socio-historical and critical empirical approaches. However, what constitutes a global phenomenon remained at the gates of public debate in most countries until the early 2000s. Since then, think tanks have become central and familiar actors in political life. The undeniable attention given to them has also been accompanied by a growing institutionalization of their participation in public policy processes and public debate, both at the national and European levels. However, the resulting media overexposure has largely contributed to a blurring of the understanding of their nature, functioning and objectives. This is not without problems for the quality of democratic debate, especially in the current period of crisis of political legitimacy at national and European level. Thus, the comparative analysis of the role of French and Spanish think tanks specialized in European affairs in the framework of integration policy seems particularly fruitful from a heuristic perspective. An epistemological reflection on the problems related to the definition of the term which, in its idiomatic or translated form, has entered everyday language without its uses being questioned, consequently questions the possibility of conducting relevant research on these organizations. On the other hand, the analysis of the socio-historical conditions of their emergence and development through the prism of the American model highlights a neoliberal tropism strongly linked to the progress of globalization and European integration itself. In this sense, the analysis of the role of the think tanks selected for this research in European integration policy, anchored in the highly structuring period of European construction 2005-2016, facilitates access to their main repertoires of action, namely: the production of specialized knowledge and mediation from their position in the interstice between the national and European spheres, and the political, economic, media and academic fields with which they interact. Far from being neutral, it follows that these intellectual collectives promote cognitive products that are in line with their own interests and values.

El objetivo general de esta investigación es estudiar el discurso de los grupos de presión de la industria láctea europea (ILE) desde una perspectiva antiespecista. Para ello se examina a la ILE como actor económico y de influencia, con el fin de identificar a las principales empresas y grupos de presión, y se analiza el discurso que estos últimos construyen con respecto a los animales a los que la industria explota, las vacas, y a las recomendaciones nutricionales que acaban en las guías alimentarias. Mediante el análisis documental y el análisis crítico del discurso, se concluye que la industria láctea constituye un entramado económico y corporativo que dedica un enorme esfuerzo a ejercer influencia en las recomendaciones alimentarias. El análisis demuestra que los grupos de interés de la ILE han adaptado su narrativa a los valores actuales de preocupación por la ciencia, salud e incluso bienestar animal, al mismo tiempo que los contradicen. De entre las contradicciones destaca la negación de los intereses de los animales explotados por sus segregaciones maternas a través de una representación que les cosifica y obvia su capacidad de sintiencia, autonomía e individualidad.
The general objective of this research is to study the discourse of the European Dairy Industry (EDI) lobbyists from an antispeciesist perspective. To achieve this, the EDI is examined as an economic and influential actor, in order to identify the main companies and pressure groups, and the discourse that the latter construct with respect to the animals that the industry exploits, the cows, and to the nutritional recommendations that end up in the dietary guidelines. Through documentary analysis and critical discourse analysis, it is concluded that the dairy industry constitutes an economic and corporate framework that dedicates a great effort to exert influence on food recommendations. The analysis shows that the EDI interest groups have adapted their narrative to the current values of concern for science, health and even animal welfare, while contradicting them. Outstanding among the contradictions is the denial of the interests of animals exploited by their maternal segregations through a representation that objectifies them and obviates their capacity for sentience, autonomy and individuality.

This study analyses the possible impact of the European Union (EU) on the development of the relations between business interest groups and the government in Turkey, more precisely on the interventions of the business interest groups in domestic policy-making. Hence it deals with the links between the progress of the relationship between Turkey and the EU and the development of domestic interest group activity in Turkey.

The progress of Turkey’s relations with the EU enhanced the visibility of the Turkish Peak Business Organizations (PBOs) in representing Turkish business interests in Brussels. Moreover, the evolution of the activities of the PBOs, provides a broader understanding of the developments of the general characteristics of the relations between the government and business interest groups in Turkey. Hence the investigation focuses on the major Turkish PBOs.

We examine the relations of Turkish PBOs with the EU, essentially, on the basis of the observation of their transnational actions within the EU as well as their participation in financial and technical assistance programmes of the EU and in the joint institutional structures of the association regime between Turkey and the EU. By analysing these two dimensions we assess the repercussions of the socialization of the Turkish PBOs on their strategies of action in dealing with European Affairs, on discourses they adopted regarding domestic policy-making and on their organizational structure and policy agenda.

We elaborate our topic with reference to the Europeanization concept, which covers the examination of the consequences of the European governance on national systems. Through the Europeanization concept we observe the correlation between the progress of the Turkey-EU relations and the ongoing process of change in the patterns of interventions of the Turkish business interest groups in domestic policy-making.

Doctorat en sciences politiques
info:eu-repo/semantics/nonPublished

This doctoral thesis explores under what circumstances executive actors, political parties and interest groups gain visibility in EU (European Union) related debates in the Spanish media for the period 2005-2015. The case of Spain allows exploring aspects so far subjected to little empirical investigations. For example, the motivations of Europhile parties’ to pay attention to the EU, to what extent parties use an EU frame to achieve political goals in a multilevel system of government, or the changing patterns of politicization of EU issues in one of the countries more seriously hit by the euro crisis. The analysis relies on the content analysis of 40.000 stories and 354.000 claims of political actors published in El País and El Mundo from 2005 to 2015. The first chapter, devoted to the analysis of executive actors and political parties, corroborates that political actors react to top-down pressures. Executive actors, those with more media visibility, mainly react to the approval of new EU normative and events, such as European Council meetings, while the visibility of political parties is more associated to European parliament elections. Yet, the thesis shows that political actors do not react only to EU processes and events. Even if European integration is not a politicized issue in Spain, the analysis of public debates on EU affairs show that parties use Europe strategically, as part of their competition to each other in the domestic political arena. Results also illustrate that the euro crisis did not redistribute significantly political actors’ visibility in the media. Even if challenger parties were very critical of most decisions adopted to overcome the crisis, their visibility on EU related public debates did not significantly increase during this critical juncture. Finally, even if European integration is not a politicized issue, as far as the EU is associated with domestic political debates, patterns of media political parallelism emerge. For example, the visibility of secessionist Catalan parties in EU related debates only increases parallel to increasing support for independence in El Mundo. The second chapter, devoted to the analysis of interest groups, corroborates that in this case top-down processes do not play an important role in explaining their visibility in EU related debates. Interest groups do not obtain more media coverage when new normative is discussed at the EU level, not even on those policy areas where the EU has more competences. Yet, stories where new EU regulation in the fields of energy, environment, labor and social issues is discussed, show higher diversity of interest groups than policy domains of economic nature, which are monopolized by few groups. The analysis also shows that debates related to the European parliament and the European Commission are generally associated with a more pluralistic patterns, involving interest groups of different types, than those where the European Council participate. The visibility of interest groups does not increase neither during the approval of new EU normative, nor when their implementation is discussed at domestic level. Interest groups with a role in the implementation process have no visibility in public debates on European affairs, not even on highly politicized issues. Regarding the impact of the euro crisis, it did raise attention to previously excluded groups in EU related debates, such as labor unions or citizens groups. Yet, important differences exist between El Mundo and El País. The analysis of interest groups further corroborates that the media are not passive actors but may be actively involved in the process of giving some actors more attention in public debates to support their political allies.
Aquesta tesi doctoral explora les circumstàncies en les que actors de l'executiu, partits polítics i grups d'interès obtenen visibilitat en els debats relacionats amb la UE (Unió Europea), publicats pels mitjans de comunicació espanyols durant el període 2005-2015. El cas d'Espanya permet explorar aspectes poc investigats des d’un punt de vista empíric fins ara. Per exemple, les motivacions per les quals els partits euròfils presten atenció a la UE, fins a quin punt utilitzen un emmarcat europeu per a aconseguir objectius polítics en un sistema de govern multinivell, o els canvis en els patrons de politització dels assumptes europeus en un dels països més afectats per l'Euro crisi. L'estudi es basa en l'anàlisi del contingut de 40.000 notícies i 354.000 afirmacions d'actors polítics, publicats en El País i El Mundo entre 2005 i 2015. El primer capítol, enfocat en l'anàlisi dels actors de l'executiu i els partits polítics, corrobora que els actors polítics reaccionen a pressions top-down. Els actors de l'executiu, aquells amb més visibilitat mediàtica, reaccionen principalment a l'aprovació de nova normativa i esdeveniments europeus, com, per exemple, reunions del Consell Europeu, mentre que la visibilitat dels partits polítics està més associada amb les eleccions al Parlament Europeu. No obstant això, aquesta tesi mostra que els actors polítics no només reaccionen a processos i esdeveniments europeus. Fins i tot si la integració europea no és un assumpte polititzat a Espanya, l'anàlisi dels debats públics sobre assumptes europeus mostra que els partits utilitzen Europa de manera estratègica, com a part de la competició partidista en l’arena política domèstica. Els resultats il·lustren que l'Euro crisi no va implicar una redistribució significativa de la cobertura mediàtica dels actors polítics. Malgrat els partits challenger van ser molt crítics amb la majoria de les decisions adoptades per a superar la crisi, la seva visibilitat en els debats públics relacionats amb la UE no va augmentar significativament durant aquesta conjuntura crítica. Finalment, la tesi mostra que tot i que la integració europea no és un assumpte polititzat, en la mesura en que la UE s'associa amb debats polítics domèstics, emergeixen patrons de paral·lelisme polític en la cobertura mediàtica. Per exemple, la visibilitat dels partits catalans secessionistes en debats on es fa referència a la UE només augmenta paral·lelament a l'increment del suport a la independència a El Mundo. El segon capítol, centrat en l'anàlisi dels grups d'interès, demostra que els processos top-down no juguen un paper important a l’hora d’explicar la seva visibilitat en els debats relacionats amb la UE. Els grups d'interès no obtenen major cobertura mediàtica quan es debat nova normativa europea, ni tan sols en aquells àmbits en els que la UE té més competències. No obstant això, notícies sobre l'aprovació de nova regulació europea en àmbits com l'energia, el medi ambient, el treball o els assumptes socials mostren una major diversitat de grups d'interès que aquelles sobre assumpres econòmics, monopolitzades per pocs grups. L'anàlisi també mostra que els debats relacionats amb el Parlament Europeu i la Comissió Europea, generalment es troben associats amb patrons més plurals, involucrant diferents grups d'interès, que aquells en els quals participa el Consell Europeu. La visibilitat dels grups d'interès no és elevada durant la discussió de normativa a nivell europeu ni tampoc durant el procés d’implementació a nivell domèstic. Els grups d'interès amb un rol en el procés d'implementació no obtenen visibilitat en els debats públics sobre els assumptes europeus, ni tant sols en assumptes molt polititzats. Respecte a l'impacte de l'Euro crisi, aquesta va augmentar l'atenció a grups prèviament exclosos dels debats sobre la UE, com, per exemple, sindicats i grups de ciutadans. No obstant, existeixen diferències importants entre El País i El Mundo. L'anàlisi sobre els grups d'interès corrobora que els mitjans de comunicació no són actors passius, sinó que participen activament en el procés, donant més cobertura mediàtica a determinats actors amb l’objectiu de donar suport als seus aliats polítics.
Esta tesis doctoral explora las circunstancias en las que actores del ejecutivo, partidos políticos y grupos de interés obtienen visibilidad en los debates relacionados con la UE (Unión Europea), publicados por los medios de comunicación españoles durante el periodo 2005-2015. El caso de España permite explorar aspectos poco investigados desde un punto de vista empírico hasta el momento. Por ejemplo, las motivaciones por las que los partidos eurófilos prestan atención a la UE, hasta qué punto usan un enmarcado europeo para lograr sus objetivos políticos en un sistema de gobierno multinivel, o los cambios en los patrones de politización de los asuntos europeos en uno de los países más afectados por la Euro crisis. El estudio se basa en el análisis del contenido de 40.000 noticias y 354.000 afirmaciones de actores políticos, publicadas en El País y El Mundo entre 2005 y 2015. El primer capítulo, centrado en el análisis de los actores del ejecutivo y los partidos políticos, corrobora que los actores políticos reacciones a presiones top- down. Los actores del ejecutivo, aquellos con más visibilidad mediática, reaccionan principalmente a la aprobación de nueva normativa y eventos europeos, como, por ejemplo, reuniones del Consejo Europeo, mientras que la visibilidad de los partidos políticos está más asociada con las elecciones al Parlamento Europeo. Sin embargo, esta tesis muestra que los actores políticos no sólo reaccionan a estos procesos y eventos europeos. Incluso si la integración europea no es un asunto politizado en España, el análisis de los debates públicos sobre asuntos europeos muestra que los partidos usan Europa de forma estratégica, como parte de la competición partidista en la arena política doméstica. Los resultados también ilustran que la Euro crisis no implicó una redistribución significativa de la cobertura mediática de los actores políticos. A pesar de que los partidos challenger fueron muy críticos con la mayoría de las decisiones adoptadas para superar la crisis, su visibilidad en los debates públicos relacionados con la UE no aumentó significativamente durante esta coyuntura crítica. Finalmente, la tesis muestra que a pesar de que la integración europea no es un asunto politizado, en la medida en que la UE se asocia con debates políticos domésticos, emergen patrones de paralelismo político en la cobertura mediática. Por ejemplo, la visibilidad de los partidos catalanes secesionistas en debates en los que se hace referencia a Europa solo aumenta paralelamente al incremento del apoyo a la independencia en El Mundo. El segundo capítulo, centrado en el análisis de los grupos de interés, demuestra que los procesos top-down no juegan un papel importante para explicar su visibilidad en los debates relacionados con la UE. Los grupos de interés no obtienen mayor cobertura mediática cuando se debate nueva normativa europea, ni siquiera en aquellos ámbitos en los que la UE tiene más competencias. No obstante, noticias sobre la aprobación de nueva regulación europea en ámbitos como la energía, el medio ambiente, el trabajo o los asuntos sociales muestran una mayor diversidad de grupos de interés que aquellas sobre asuntos económicos, monopolizadas por pocos grupos. El análisis también muestra que los debates relacionados con el Parlamento Europeo y la Comisión Europea, generalmente se encuentran asociados con patrones más plurales, involucrando diferentes grupos de interés, que aquellos en los que participa el Consejo Europeo. La visibilidad de los grupos de interés no es elevada durante la discusión de normativa a nivel europeo ni tampoco durante el proceso de implementación a nivel doméstico. Los grupos de interés con un rol en el proceso de implementación no obtienen visibilidad en los debates públicos sobre los asuntos europeos, ni siquiera en asuntos muy politizados. Con respecto al impacto de la Euro crisis, ésta aumentó la atención a grupos previamente excluidos de los debates sobre la UE, como, por ejemplo, sindicatos y grupos de ciudadanos. No obstante, existen diferencias importantes entre El País y El Mundo. El análisis sobre los grupos de interés corrobora que los medios de comunicación no son actores pasivos, sino que participan activamente en el proceso, dando más cobertura mediática a determinados actores con el objetivo de apoyar a sus aliados políticos.

Die Arbeit rekonstruiert jugendliche Mitgestaltung und jugendkulturelle Artikulationen in westdeutschen Schulen entlang eines umfassenden Bestandes an Schülerzeitungen. Zur Mitgestaltung der Schulgemeinschaft und zum Erlernen demokratischer Handlungsweisen wurden Schülerzeitungen von den Alliierten zusammen mit der Schülermitverantwortung (SMV) insbesondere an Gymnasien eingeführt. Erstmals wird hier auch die Entwicklung der Schülerzeitungen in der ersten Hälfte des 20. Jahrhunderts nachgezeichnet. Schülerzeitungen zeugten gegenüber der Schülermitverantwortung (SMV) von deutlich unproblematischer und erfolgreicher zu etablierenden Mitgestaltungs- und Artikulationsmöglichkeiten und trugen zur Entwicklung von stärker durch Liberalisierung und Partizipation geprägte Schulkulturen bei. Dies wird für prägende Themen in der behandelten Zeit dargestellt: mit Blick auf (1) die Diskussion von Technik und naturwissenschaftlich-technischen Entwicklungen während des Kalten Krieges, (2) auf die Beschäftigung mit den USA und ihrem kulturellen Einfluss sowie (3) auf die Auseinandersetzungen mit jugendkulturellen Entwicklungen. Die zunehmende Öffnung der Schule für jugendkulturelle Ausdrucksweisen wird sowohl thematisch als auch auf materieller Ebene untersucht. Dazu wird u. a. die symbolische Kommunikation auf Titelblättern von Schülerzeitungen analysiert. Die dargestellten produktiven Bemühungen um Meinungsfreiheit in der Schule verdeutlichen auch die Bedeutung von Schülerzeitungen für das Lehrer-Schüler-Verhältnis. Die Arbeit bekräftigt die Relevanz von Schülerzeitungen für die Rekonstruktion von Jugendkulturen bzw. peer cultures im schulischen Raum sowie als ertragreiche Quelle für die Jugend- und Schulforschung. Schülerzeitungen sind darüber hinaus ein internationales und auch transnationales Phänomen. Für weitere Forschungen wird daher zudem ein erster umfassender Forschungsbericht zu Schülerzeitungen in Westeuropa, in der DDR und in den USA gegeben.
This doctoral thesis reconstructs youth participation and youth-cultural articulations at West German secondary schools. After 1945, the Allies introduced student newspapers along with student councils in order to foster the acquisition of democratic behaviors and codetermination of the school community. This project first offers a thorough documentation of the development of student newspapers in the first half of the 20th century, and then focuses on their development in the 1950s and 1960s. By the mid-1950s, the editors of the student newspapers had claimed independence vis-a-vis student councils. Student newspapers, meanwhile, bespoke far less problematic, and more successful, potentials for participation and youth-cultural articulation. They thereby contributed to school cultures more strongly influenced by liberalization and participation. The following defining themes from the era are presented in these articles: (1) the discussion of technology and natural science/technical developments during the cold war, (2) engagement with the USA and its cultural influence, and (3) involvement with youth-cultural developments. The increasing opening of schools for youth-cultural forms of expression is examined on both thematic and material levels. In addition, newspaper elements such as the symbolic communication in title pages will be analyzed. The productive efforts toward freedom of opinion in schools show the importance of school newspapers in terms of the teacher-student relationship and the development of participatory structures in schools. This project underlines the relevance of school newspapers for the reconstruction of youth cultures and peer cultures in schools in addition to being sources for youth research and school research. Moreover, school newspapers are an international and transnational phenomenon. Areas for further research are indicated in a literature review for Western Europe a consideration of the GDR and the USA.
Cette thèse reconstruit la participation des jeunes et les articulations culturelles des jeunes dans les écoles ouest-allemandes à travers une collection de plus de 7 500 journaux scolaires archivés à la Bibliothek für Bildungsgeschichtliche Forschung (BBF) de Berlin. Afin d'aider à façonner la communauté scolaire et d'apprendre à agir de manière démocratique, les journaux scolaires ont été introduits après 1945 par les Alliés en collaboration avec le conseil des élèves, en particulier dans les écoles secondaires. Ce faisant, certaines préformes réussies du passé ont été poursuivies. Pour la première fois, cet ouvrage retrace l'évolution des journaux scolaires dans la première moitié du XXe siècle, puis se concentre sur les développements des années 1950 et 1960. A partir du milieu des années 1950, les rédacteurs en chef des journaux de l'école ont revendiqué avec succès leur indépendance vis-à-vis du conseil des élèves, dont les possibilités de codécision ont été désillusionnées à un stade précoce. Contrairement au conseil des élèves, les journaux scolaires ont témoigné de possibilités de co-design et d'articulation à établir nettement moins problématiques et plus fructueuses et ont ainsi contribué au développement de cultures scolaires plus fortement influencées par la libéralisation et la participation. Il est présenté dans le présent document pour les thèmes de formation au cours de la période couverte : en vue (1) de la discussion sur la technologie et les développements scientifiques et techniques pendant la Guerre froide, (2) de l'occupation avec les Etats-Unis et son influence culturelle, et (3) des confrontations avec les développements culturels des jeunes. L'ouverture croissante de l'école aux expressions culturelles des jeunes est examinée tant au niveau de la thématisation que sur le plan matériel sous la forme d'une analyse des artefacts. A cet effet, la communication symbolique sur les pages de titre des journaux scolaires sera analysée. Les efforts productifs présentés pour la liberté d'opinion dans les écoles illustrent également l'importance des journaux étudiants pour la relation enseignant-élève et le développement de structures participatives dans les écoles. Les travaux confirment la pertinence des journaux scolaires pour la reconstruction des cultures des jeunes ou des cultures des pairs dans les écoles et en tant que source productive pour les jeunes et la recherche scolaire. Les journaux scolaires sont également un phénomène international et transnational. Pour des recherches plus approfondies, ce document fournit un premier rapport de recherche complet pour l'Europe occidentale ainsi qu'une présentation pour la RDA et les Etats-Unis.

Defence date: 21 May 1993
Examining board: Prof. Bernd Marin (European Centre, Vienna, supervisor) ; Prof. Giandomenico Majone (EUI) ; Prof. Wyn Grant (Warwick University) ; Dr. Brian Girvin (University College, Cork) ; Dr. Richard Sinnot (University College, Dublin)
First made available online: 2 June 2016

Defence date: 5 February 2010
Examining Board: Donatella Della Porta (EUI) (Supervisor), Colin Crouch (University of Warwick, Business School), Klaus Eder (Humboldt-Universität Berlin), Marco Giugni (Université de Genève)
First made available online on 26 March 2013.
The following thesis looks at the contentious action of the unemployed in Paris and Berlin. The thesis investigates the role of local organisations of the unemployed in contentious activities. More specifically, it looks at the forms of collective action these local organisations are engaged in, and asks about which conditions lead to the disruptive activities considered crucial for poor people’s actors. This is done by analysing different empirical sources: semi-structured interviews, participant observation, surveys, and expert interviews. In order to describe the forms of contentious engagement seen and the role of local organisations, the second part employs an analytical descriptive approach. In an attempt to explain the tactical choices of organisations of the unemployed I link four different conditions (access to resources, access to the field of institutionalised actors, belonging to a counter-cultural network and movement experience) to the use of disruptive activities. Combining all four conditions I then carry out a Comparative Qualitative Analysis (QCA). One important insight of the thesis is that contentious action by the poor can be stabilised over time. Further, the thesis also shows that the two fields of local organisations are characterised by different features. Some features, for example the existence of certain types of organisations - as defined by their preferred activities - can be explained by the political system and, more particularly, by the institutions of contention present in each country. However, there are also many similarities between the fields, showing that national opportunity structures explain only some aspects of contentious action. In looking at the conditions leading to the use of disruptive action, the thesis shows that political opportunities are just one of several other factors that explain types of contentious engagement. The thesis disconfirms the assumption of the central role of exclusion from centres of political and discursive power and the lack of resources in accounting for disruptive action. It is more important that organisations of the unemployed belong to a counter-cultural network, defined as a necessary, albeit not a sufficient condition for disruptive action.