Log in

Relevant bibliographies by topics / Noucentism / Journal articles

Journal articles on the topic 'Noucentism'

To see the other types of publications on this topic, follow the link: Noucentism.

Author: Grafiati

Published: 4 May 2024

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the top 40 journal articles for your research on the topic 'Noucentism.'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Browse journal articles on a wide variety of disciplines and organise your bibliography correctly.

1

Dasca, Maria. "Una mostra xarona. Una lectura de La <i>"Niña Gorda"</i> (1917), de Santiago Rusiñol." Zeitschrift für Katalanistik 26 (July 1, 2013): 229–48. http://dx.doi.org/10.46586/zfk.2013.229-248.

Full text

Abstract:

Summary: Published in 1917, the novel La “Niña Gorda” by Santiago Rusiñol is one of the few Catalan novels dedicated to the representation of monsters. Conceived as an anti-model of two literary topics, the bovarysm and the “Ben Plantada”, the fiction is a reaction against a series of topics of Eugeni d’Ors’ discourse. Rusiñol uses a direct and realist language, a sense of antiidealist humour and the creation of an “imaginary circus” (that was used by Rusiñol at the end of the XIXth century). La “Niña Gorda” is a transition fiction, written between the “Noucentist” period and the development of the Avant-garde. [Keywords: Catalan narrative; humour; monster; Modernism; Noucentism]

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

2

Iribarren, Teresa. "Noucentisme i cinema còmic." Zeitschrift für Katalanistik 29 (July 1, 2016): 221–42. http://dx.doi.org/10.46586/zfk.2016.221-242.

Full text

Abstract:

Summary: According to the studies of the history of Catalan literature, the publishing of L’abrandament, by Carles Soldevila, in 1918 represents a turning point in the literary context of the Noucentisme: it is the beginning of a new novel resumption. The work by Soldevila is preceded by the famous prologue signed by the poet Josep Carner, a piece in which he urges Catalan writers to cultivate the genre that had previously been banned by the noucentista establishment: the novel. Our goal is to make an exegesis of the nouvelle from the film scope, as a complement to the canonical interpretation made through the noucentist aesthetics. By the close reading of L’abrandament we try to show that the cinephile Soldevila was inspired by silent films when he conceived his narrative piece. Built like a string of sequences, articulated according to the codes of the animated image, and starring a character of film nature – very similar to the comic actor Max Linder–, this piece is one of the first literary transfers of the screen to the high Catalan culture. [Keywords: Noucentisme, Catalan novel, comic cinema, Carles Soldevila, Josep Carner, Max Linder, humor]

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

3

Ginebra, Jordi. "Institucionalització de la literatura i institucionalització de la llengua literària." Zeitschrift für Katalanistik 36 (July 1, 2023): 5–32. http://dx.doi.org/10.46586/zfk.2023.5-32.

Full text

Abstract:

It is accepted, within the framework of the contemporary Catalan cultural system, that Pompeu Fabra was the architect of modern literary Catalan. The contemporary institutionalization of the Catalan language is therefore a product of the 20th century: a work of Fabra and Noucentisme. Yet before Fabra there was already modern Catalan literature, and there is no institutionalization of literature without an also institutionalized literary language. How is this contradiction resolved? The noucentists conveyed the idea that 19th-century literature was «languageless» literature, but a new look at the past compels us to rethink our views, and to ask ourselves whether reality requires further nuances. In this work, a proposal is made to periodise the progressive institutionalization of contemporary Catalan as a literary language, in a span that begins in 1859 and ends in 1913, with the implementation of the Fabra reform.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

4

Mussarra, Joan Josep. "Dues noves "Ilíades" catalanes." Anuari TRILCAT, no. 10 (June 4, 2022): 38–59. http://dx.doi.org/10.31009/anuaritrilcat.2021.i10.03.

Full text

Abstract:

La publicació en un mateix any de dues noves traduccions de la Ilíada homèrica al català, una en prosa rítmica i l’altra en vers, és en si mateixa un esdeveniment important. A més, aquestes dues traduccions es van fer seguint estratègies diferents, i també tenen una relació diferent amb la tradició que les va precedir. Una d’elles, la de Montserrat Ros, segueix la tradició noucentista, allunyada del català tant parlat com escrit d’avui dia, mentre que l’altra, de Pau Sabaté, cerca en aparença un model lingüístic més proper al gran públic. Ambdues afirmacions, però, són matisables. Així, la versió de Ros s’allunya de les maneres més tradicionals de transposició dels metres clàssics a la llengua catalana i juga amb la possibilitat d’una prosa rítmica que evoca la forma de l’original sense imitar-la estrictament. A més, parteix del lèxic i la fraseologia pròpies del noucentisme per construir un llenguatge accessible al lector actual. La de Sabaté, per la seva banda, experimenta amb un registre lingüístic que, malgrat la seva facilitat aparent, conté un fort element d’estrangerització, en tant que s’allunya de les formes que són més familiars per al típic lector català de clàssics grecs i llatins.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

5

Trenç Ballester, Eliseo. "Un arte nacionalista español: Regionalismo versus «Noucentisme». Años 20." Boletín de Arte, no. 20 (January 25, 2021): 267–76. http://dx.doi.org/10.24310/bolarte.1999.vi20.11646.

Full text

Abstract:

El presente artículo plantea un debate incisivo y abierto en torno a la relación del Noucentisme con el marco general del regionalismo español, cuya vertiente localista sería abiertamente cuestionada por Cataluña de cara a proclamar la vocación nacionalista del Noucentisme.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

6

Calleja, Eduardo González, and Claude Bleton. "Noucentisme, catalanisme et arc latin." La pensée de midi N° 1, no. 1 (April 1, 2000): 44–51. http://dx.doi.org/10.3917/lpm.001.0044.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

7

Cabañas Bravo, Miguel. "La mediterraneidad en el arte español del siglo XX." Hispania 56, no. 192 (March 5, 2019): 115. http://dx.doi.org/10.3989/hispania.1996.v56.i192.754.

Full text

Abstract:

Desde comienzos del siglo XX, el Mediterráneo —su herencia, sociedad, cultura y particularismos— ha jugado un papel decisivo en el arte español en cuanto a las definiciones artísticas de «avanzada», la aceptación de nuevos procedimientos y las necesarias naturalizaciones. Así, el largo fenómeno de la mediterraneidad artística del novecientos ha recibido consideraciones de arte regionalista o periférico, de movimiento concreto (noucentisme) o de simple constante o adjetivación de parte del arte español. Pero nunca se ha podido concretar dicho fenómeno con demasiada precisión. Aquí se trata de exponer algunas de las características y dimensiones más acusadas del tema, incidiendo especialmente en dos de sus momentos más significativos y trascendentes: el del desarrollo del noucentisme catalán y el de repliegue del arte español de la postguerra.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

8

Llopis i Alarcon, Moisés. "Ressenya a Simbor i Roig, Vicent, Ironies de la Modernitat. La ironia del Modernisme al Noucentisme, Barcelona, 2016." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 7, no. 7 (June 29, 2016): 281. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.7.8471.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

9

Font Batallé. "BLANCHE SELVA Y EL "NOUCENTISME" MUSICAL EN CATALUÑA." Revista de Musicología 33, no. 1/2 (2010): 541. http://dx.doi.org/10.2307/41959334.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

10

Freixa, Mireia. "2023. Any Domènech i Montaner." EMBLECAT, Estudis de la Imatge, Art i Societat 1, no. 12 (July 31, 2023): 185–90. http://dx.doi.org/10.56349/emblecat.222.

Full text

Abstract:

L’any 2023 ha estat declarat per la Generalitat de Catalunya com Any Domènech i Montaner per a commemorar els 100 anys de la seva mort. Lluís Domènech i Montaner (1849-1923) és conegut, sobretot, com a arquitecte, però la seva empremta és visible en molts altres camps de la vida política i cultural en l’ampli període que comprèn des de la Renaixença al modernisme i el noucentisme.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

11

Minguet Batllori, Joan M. "Classicism and cinema: Eugeni d'Ors, «Noucentisme» and the industrial arts." Locus Amoenus 5 (December 1, 2000): 291. http://dx.doi.org/10.5565/rev/locus.116.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

12

Navarrete, Miquel Àngel, and Josep Maria Sala-Valldaura. "La tela de Penelope: Entre la Grècia clàssica i la poesia catalana actual." Zeitschrift für Katalanistik 1 (July 1, 1988): 93–105. http://dx.doi.org/10.46586/zfk.1988.93-105.

Full text

Abstract:

This essay examines the explicit references to Greek literature in Catalan poetry since 1980. For the first time, it examines how the Catalan poets include the mythology, philosophy and art of classical Hellas today – after the formative "noucentist" tradition of Carles Riba and Salvador Espriu – in their works. The diverse reception of Greek motifs is illustrated using selected examples. The subject areas are limited to a few central myths – primarily to the figure of the cunning Ulysses.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

13

Graus, Ramon. "Architectures of the “noucentisme” in the Sarrià Train stations (1912-1931)." Locus Amoenus 14, no. 1 (December 23, 2016): 187. http://dx.doi.org/10.5565/rev/locus.253.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

14

George, David, and Jaume Vallcorba. "Noucentisme, mediterraneisme i classicisme: Apunts per a la historia d'una estetica." Modern Language Review 91, no. 4 (October 1996): 1019. http://dx.doi.org/10.2307/3733586.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

15

Resina, Joan Ramon, and Jaume Vallcorba. "Noucentisme, mediterraneisme i classicisme. Apunts per a la historia d'una estetica." Hispanic Review 64, no. 3 (1996): 411. http://dx.doi.org/10.2307/474629.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

16

Falgàs, Jordi. "A Catalan Werkstätte? Arts and Crafts Schools between Modernisme and Noucentisme." Journal of Modern Craft 2, no. 3 (November 2009): 279–98. http://dx.doi.org/10.2752/174967809x12556950208907.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

17

Calvo Calvo, Luis. "El Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya o la transformación de la investigación etnográfica en Cataluña a principios de siglo." Disparidades. Revista de Antropología 45, no. 1 (April 29, 2020): 43. http://dx.doi.org/10.3989/rdtp.1990.v45.i1.210.

Full text

Abstract:

El Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya es la primera tentativa de institucionalizar la investigación etnográfica en Cataluña, constituyéndose, asimismo, en una de las primeras de todo el país. Unido al Noucentisme catalán, receptor de la teoría etnológica europea del momento (Lévy-Bruhl, W. Schmidt, Marett, etc. .. ), representó una transformación radical de lo realizado hasta el momento en el terreno de la Etnografía y el Folklore en Cataluña, cambio que se materializó en la teoría de la Psicoetnografla, creada por el director y fundador de la entidad, Tomas Carreras i Artau.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

18

Bonet, Sebastià. "Salvador Espriu i la llengua catalana. Sobre <i>Primera història d'Esther</i> i algun altre text." Zeitschrift für Katalanistik 23 (July 1, 2010): 3–15. http://dx.doi.org/10.46586/zfk.2010.3-15.

Full text

Abstract:

Summary: Building on three texts of Espriu – Primera història d’Esther [The Story of Esther] (1947–48), “Sota la fredor parada d’aquests ulls” [Under the still coolness of these eyes] (1972–76), and El doctor Rip [Doctor Rip] (1931/1972–73] – facts and arguments are put forward concerning the writer’s contribution to the Catalan language. Special attention is drawn to the fact that, even though Espriu remained true to the Fabrian codification, he distanced himself from the version the Noucentisme movement had produced. [Keywords: Salvador Espriu, Catalan language, Fabra codification]

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

19

Kramsch, Olivier Thomas. "Towards the ‘Ideal City’ of Noucentisme: Barcelona's ‘Sirens’ Song' of Cosmopolitan Modernity1." Journal of Spanish Cultural Studies 4, no. 2 (September 2003): 223–41. http://dx.doi.org/10.1080/143620032000117815.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

20

Ramon Resina, Joan. "El <i>Glosari</i> d'Eugeni d'Ors i l'estètica del fragment." Zeitschrift für Katalanistik 15 (July 1, 2002): 43–50. http://dx.doi.org/10.46586/zfk.2002.43-50.

Full text

Abstract:

The Glosari of Eugeni d'Ors is usually seen in connection with the essay form. However, the short and fragmentary texts of D’Ors can also be understood on the background of the Romantic aesthetic of the fragment. In question here is how the individual fragments and the whole relate to each other in the tensions between fragment and totality, fugacity and permanence, accident and necessity. In contrast to representatives of modern aesthetics, the noucentista D'Ors does not give up the claim to construct a totality.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

21

Cat, Jordi. "Territorial Philosophies of Relativity and the Unity of Spain: Ors and Ortega on Einstein and Relativity at the Service of Catalan Noucentisme and the Spanish Republic." Revista de Humanidades de Valparaíso, no. 12 (December 20, 2018): 19. http://dx.doi.org/10.22370/rhv.2018.12.1318.

Full text

Abstract:

Tras la Guerra Civil el filósofo catalán Eugeni d’Ors y el filósofo español José Ortega y Gasset ofrecieron una lectura de la teoría de la relatividad de Einstein in la cual conectaron discusiones de unidad y pluralidad con sus respectivas filosofías y proyectos nacionalistas de análisis y reforma política y cultural sintetizantes. Además, frecuentes referencias a Einstein distinguen sus respectivas ideas filosóficas, sus preocupaciones territoriales y sus circunstancias personales en relación a Cataluña, España y Europa. La teoría de Einstein simbolizó la conexión salvadora entre lo clásico y lo moderno, Europa y el Mediterráneo, y ciencia y filosofía. En este artículo analizo los casos inseparables de Ors en relación con el nacionalismo catalán y al proyecto que denominó Noucentisme y de Ortega en relación con el nacionalismo español y a su filosofia política articulada en La España Invertebrada.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

22

Anderson, Andrew A. "Cataluña and Castilla, Noucentisme and avant-garde: towards a reading of Salvador Dalí’s Autorretrato cubista (1923)." Journal of Iberian and Latin American Studies 25, no. 1 (January 2, 2019): 159–80. http://dx.doi.org/10.1080/14701847.2019.1583941.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

23

Siguan, Marisa. "La recepció de Henrik Ibsen i Gerhart Hauptmann a la literatura catalana del canvi de segle." Zeitschrift für Katalanistik 1 (July 1, 1988): 150–56. http://dx.doi.org/10.46586/zfk.1988.150-156.

Full text

Abstract:

At the turn of the century, Ibsen and Hauptmann caused an uproar in the theaters all over Europe with their theses drama, and also did so in Catalonia, which is at a particularly favorable moment for their reception, in an epoch of enormous vitality. The rising Catalan bourgeoisie wants Catalonia to be integrated into modern European culture and, based on its own tradition and language, wants to distance itself from Spanish culture and politics. Ibsen and Hauptmann are received as revolutionary authors by the most committed line of renovadors (innovators), namely as the Ibsen of the ghosts and the enemy of the people and the «naturalistic» Hauptmann. They serve as a model for the renewal of Catalan theatre, which reaches a peak in a short space of time. Only when a new aesthetic norm developed in the form of Noucentisme (from 1906, the year Ibsen died), did the Nordic influence ebb away and Catalonia returned to classic mediterranean Latinity.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

24

Cuerva, Eva, Judith Urbano, and Còssima Cornadó. "Recovering Industrial Heritage: Restoration of the Wine Cellar Cooperative in Falset (Catalonia, Spain)." Buildings 9, no. 12 (December 11, 2019): 243. http://dx.doi.org/10.3390/buildings9120243.

Full text

Abstract:

Awareness regarding conservation of industrial heritage is recent. Several policies have been adopted to start protecting these buildings because of their historic, artistic and scientific values. Wine cellars are an important example of industrial heritage in Catalonia due to the tradition of this product in the territory and the influence of Art Nouveau and Catalan ‘Noucentisme’ in their construction and style. The wine cellar in Falset, built by Cèsar Martinell in 1919, has recently been restored and still maintains its original function. This article analyses its history, its architectonic and construction characteristics, as well as the restoration process carried out in 2009, which consisted of recovering its original appearance and allowed to emphasize the architectural value of the building. This restoration is a prototypical example whose experience can be applied in other cases of restoration of wine cellars both for the characteristics of the building and for its good restoration practices. This restoration enabled the wine cellar to continue carrying out its original industrial function, providing suitable conditions to add a new cultural use as well.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

25

MARFANY, JOAN-LLUÍS. "Francesc Fontbona and Francesc Miralles, " Història de l'art català. VII. Del Modernisme al Noucentisme 1888-1917" (Book Review)." Bulletin of Hispanic Studies 65, no. 2 (April 1988): 202. http://dx.doi.org/10.3828/bhs.65.2.202.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

26

Rosselló, Maribel. "La casa mediterránea: la arquitectura del turismo y la apropiación de los referentes tradicionales en Cataluña y Baleares." Locus Amoenus 19 (March 11, 2022): 245–69. http://dx.doi.org/10.5565/rev/locus.378.

Full text

Abstract:

A lo largo de la costa catalana y de las islas Baleares se reproducen durante todo el siglo XX numerosos diseños de construcción, principalmente casas unifamiliares de segunda residencia o de veraneo, que son identificados como viviendas mediterráneas, en una clara vinculación entre la condición de lugar de descanso y ocio con el pasado cultural, el paisaje y la arquitectura tradicional. El artículo indaga en las razones y los valores que vinculan a la arquitectura turística con la tradicional hasta llegar a tomarla como referente, incluso de manera descontextualizada, y analiza el modo como esta vinculación la va identificando con las características del diseño constructivo mediterráneo. Con este propósito se identifican y se analizan diferentes momentos y aproximaciones a lo largo del siglo a través de diversos estudios de casos conformadores de dicha arquitectura. El trabajo nos permite identificar el momento inicial de su conformación durante las décadas de 1920 y 1930 desde los planteamientos, por un lado, del noucentisme y del regionalismo y, por otro, desde la modernidad. También se resiguen los planteamientos que se reafirman desde sensibilidades muy diversas en las décadas de 1940 y 1950 y se constata que, con la eclosión turística a partir de la década de 1960, se popularizan y se asumen como propios.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

27

Lladó Pol, Francisca. "De Argentina al Mediterráneo insular. El plácido viaje de Mariano Montesinos." Ars Longa. Cuadernos de arte, no. 28 (April 5, 2020): 233. http://dx.doi.org/10.7203/arslonga.28.13771.

Full text

Abstract:

La finalidad de este artículo es la recuperación del pintor argentino Mariano Montesinos en su paso por Mallorca (1925-1936). Para ello se ha partido de la idea de insularidad dentro del enclave mediterráneo occidental ya que entre finales del siglo XIX y las primeras décadas del XX los conceptos de modernidad y clasicismo se hallaban intrínsecamente unidos. Ha sido necesario analizar los movimientos en boga que oscilaban entre el novecentismo italiano, el retorno al orden y el noucentisme y a partir de este último se efectuará un análisis más exhaustivo, consecuencia de las relaciones entre Mallorca y Cataluña. Para comprender correctamente sus intereses se han tenido en cuenta las manifestaciones artísticas argentinas y los medios de difusión ligados al arte nuevo o martinfierrismo. El hecho de trabajar de forma comparativa a la vez que interrelacionada permite recolocar las relaciones entre España y Argentina, tanto dentro de los circuitos del internacionalismo como para el reconocimiento de centros artísticos al margen de Madrid y Barcelona. El resultado es una producción ambivalente en el arte de Montesinos que nos permite asignarle un papel relevante en la modernidad que paulatinamente entraba en Mallorca, periodo que constituye la etapa más fructífera de su trayectoria.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

28

Ugarte i Ballester, Xus. "Llicències paremiològiques (i altres) dels tres torsimanys catalans de Franklin, Rojas i Rabelais: Gaietà Vidal 1868, Antoni Bulbena 1914 i Lluís Faraudo 1929." Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística 5 (December 23, 2015): 141–58. http://dx.doi.org/10.1344/afel.2015.5.9.

Full text

Abstract:

LLICÈNCIES PAREMIOLÒGIQUES (I ALTRES) DELS TRES TORSIMANYS CATALANS DE FRANKLIN, ROJAS I RABELAIS: GAIETÀ VIDAL 1868, ANTONI BULBENA 1914 I LLUÍS FARAUDO 1929 Són nombrosos els autors del darrer terç del segle XIX i principis del XX que dediquen part de la seva obra a traslladar clàssics i autors contemporanis al català. La traducció juga durant la Renaixença i el Noucentisme un paper destacat en el procés de consolidació i recuperació del català com a llengua literària. En aquest context, ens proposem fer una pinzellada il lustrada dels criteris paremiològics de tres traductors catalans d’obres clàssiques de tres llengües majoritàries: anglès, castellà i francès. Els torsimanys mostren a bastament la seva competència paremiològica, tot i que es permeten algunes llicències, sovint enginyoses i amenes, que la professionalització de l’ofici de la traducció actual no admetria. Gaietà Vidal, el 1868, fa de Lo camí de la fortuna de Benjamin Franklin, obra estructurada al voltant de cent aforismes, un anostrament més semblant a una recreació que a una traducció; Antoni Bulbena, traductor “vitalici” del Quixot al català, trasllada 383 parèmies de La Celestina el 1914; i finalment, Lluís Faraudo, que gira a la nostra llengua obres de François Rabelais des de 1909, farcides de jocs lingüístics i manipulacions fraseològiques, publica Gargantua l’any 1929.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

29

Giugliano, Marcello. "Antoni Marí (ed.): <i>La imaginació noucentista.</i> Barcelona: Angle Editorial, 2009." Zeitschrift für Katalanistik 27 (July 1, 2014): 301–7. http://dx.doi.org/10.46586/zfk.2014.301-307.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

30

MARCO, Josep. "Las traducciones al catalán de la poesía de Wordsworth y Coleridge." Hikma 8 (October 1, 2009): 63. http://dx.doi.org/10.21071/hikma.v8i.5280.

Full text

Abstract:

Este trabajo pretende dar cuenta de las traducciones al catalán de la obra poética de los dos principales poetas lakistas, Wordsworth y Coleridge. En tanto que inspiradores de una nueva sensibilidad poética, su obra ha suscitado un interés constante en el ámbito catalanoparlante desde las primeras décadas del siglo XX hasta la actualidad. Los primeros exponentes de dicho interés fueron Joaquim Folguera y Josep Maria López-Picó, en el seno del movimiento noucentista; pero quien mayores esfuerzos dedicó a verter al catalán a los dos románticos ingleses fue Marià Manent, por lo cual su obra ocupa un lugar central en este artículo. Después de Manent, Wordsworth y Coleridge fueron traducidos por el poeta ibicenco Marià Villangómez y, más recientemente, por Francesc Parcerisas y Miquel Desclot. En relación con todos estos traductores, pero de modo especial en el caso de Manent, se ha intentado señalar sus afinidades con los poetas que traducían y describir a grandes rasgos sus criterios de traducción.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

31

Pérez Cristóbal, Enrique. "L’exil comme métaphore de la traduction : la pure langue de Walter Benjamin et la langue vive de Carles Riba." Meta 56, no. 4 (July 11, 2012): 852–60. http://dx.doi.org/10.7202/1011256ar.

Full text

Abstract:

L’exil a été à maintes reprises lu comme une possible métaphore de la traduction, ou en tout cas comme une expérience structuralement proche de celle de la traduction. Walter Benjamin (1892-1940) et Carles Riba (1893-1959), tout en partant de la lecture de Hölderlin, et sans jamais arriver à se lire l’un l’autre, ont élaboré à la même époque une poétique de la traduction à la fois commune et antagonique. Benjamin, quant à lui, a spéculé sur la possibilité d’une « pure langue » exilée, comme on sait, à l’intérieur des différentes langues empiriques, tandis que Riba a travaillé le catalan noucentista – en tant que poète et traducteur – presque comme cette langue hypothétique supposée par Benjamin. L’objet du présent article est de mesurer la distance existant entre la pure langue (reine Sprache) de Benjamin et la langue vive (llengua viva) de Riba, toujours à partir de l’expérience de l’exil comme possible modèle anthropologique et structural de la traduction.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

32

Espinosa, Paula. "Les traduccions de Josep Vallverdú per a la col·lecció La Cua de Palla: les solucions lèxiques per al trasllat del “mal parlar”." Anuari TRILCAT, no. 11 (December 28, 2023): 73–95. http://dx.doi.org/10.31009/anuaritrilcat.2023.i11.05.

Full text

Abstract:

A partir de 1962, va produir-se un augment de traduccions de literatura estrangera al català, encara sota censura, i va sorgir una desavinença referent a l’estil de les traduccions literàries: hi havia partidaris de continuar amb el model noucentista i hi havia els qui el consideraven obsolet i, en alguns contextos, inservible. Josep Vallverdú va ser un dels traductors que intentaven apropar els textos a un públic vast mitjançant un català versemblant i genuí apte per a la literatura escrita. La primera part d’aquest estudi posa en context les traduccions de Vallverdú per a La Cua de Palla i la segona se centra en l’anàlisi descriptiva de la traducció de l’anomenat “mal parlar” i en l’observació d’algunes alternances que revelen una època de transició estilística, en què la traducció s’enfrontava a grans dificultats. Les traduccions que s’analitzen són Una besada abans de morir, La gran dormida i El ritual de la sang.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

33

Anderson, Andrew A. "Celebration and ambivalence in Lorca’s “Oda a Salvador Dalí”: Apollo and Dionysus, Noucentisme and Cadaqués, and the rose." Romance Quarterly 69, no. 1 (November 5, 2021): 16–28. http://dx.doi.org/10.1080/08831157.2021.1997070.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

34

Arnau i Segarra, Pilar. "Jaume Pomar: <i>El meu Llorenç Villalonga</i> (Biblioteca Raixa; 153). Palma: Moll, 1995 / Jaume Pomar: <i>La raó i el meu dret - Biografia de Llorenç Villalonga</i> (Col·lecció Els treballs i els dies; 38). Palma: Moll, 1995 / Jaume Pomar: <i>Llorenç Villalonga i el seu món</i>, pròleg de Damià Pons i Pons. Binissalem: Di7 Edició, 1998 / Damià Ferrà-Ponç: <i>Escrits sobre Llorenç Villalonga</i>, pròleg i edició a cura de Pere Rosselló Bover (Biblioteca Miquel dels Sants Oliver; 6). Barcelona: Universitat de les Illes Balears / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997 / Joaquim Molas - Maria Josepa Gallofré (coord.): «Vida i obra de Llorenç Villalonga II», in: <i>Randa</i> 34, Barcelona: Curial, 1994 / «Centenari de Llorenç Villalonga», in: <i>Estudis Baleàrics</i> 57, Palma: Conselleria d'Educació, Cultura i Esports del Govern Balear, 1997 / Pere Rosselló Bover: <i>«Bearn o la sala de les nines» de Llorenç Villalonga</i> (Les Naus d'Empúries / Quaderns de Navegació; 12). Barcelona: Empúries, 1993 / Manuela Alcover: <i>Llorenç Villalonga i les Belles Artes. Un ideari estètic noucentista</i>, pròleg de Maria del Carme Bosch (Menjavents; 16). Palma: Documenta Balear, 1996." Zeitschrift für Katalanistik 11 (July 1, 1998): 174–84. http://dx.doi.org/10.46586/zfk.1998.174-184.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

35

D´Ors Führer, Carlos. "Apuntes sobre la escultura noucentista." Espacio Tiempo y Forma. Serie VII, Historia del Arte, no. 1 (January 1, 1988). http://dx.doi.org/10.5944/etfvii.1.1988.2103.

Full text

Abstract:

El «Noucentisme» es un movimiento ideológico-estético que surge en Cataluña a principios de siglo como reacción frente al «Modernismo», al «Romanticismo» y, en general y por extensión, frente a todo el arte y el espíritu del «Fin-de-sigio». El «Noucentisme» cabalga cronológicamente de 1906 a 1929, con la «Exposición Universal de Barcelona», expresión del «Noucentisme» oficialista. El «Noucentisme» se opone genéricamente a la mentalidad y al espíritu ochocentistas con una voluntad de rigor y un clasicismo que busca en el pasado renacentista y dieciochesco sus modelos ideales a imitar y teniendo como valores esenciales el orden, la claridad y la mesura. «Noucentisme » que se enfrenta al naturalismo, psicologismo y sentimentalismo, propios del siglo xix, critica el «Impresionismo» y el «Romanticismo», mostrando un deseo de jerarquía, con un gusto por la creación de espíritu mediterráneo, lúcida y, al mismo tiempo, lúdica, en contraposición al decadentismo finisecular.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

36

Pubill Brugués, Joan. "La recepció de Georges Valois a Catalunya. Aproximació a les influències i interpretacions d’un referent oblidat (1918-1928)." Cercles. Revista d'Història Cultural, no. 24 (November 24, 2021). http://dx.doi.org/10.1344/cercles2021.24.1004.

Full text

Abstract:

A través de l’anàlisi de la recepció de les seves idees en quatre cultures polítiques (maurisme, catalanisme noucentista, catolicisme social i catalanisme progressista), l’article que presentem pretén examinar l’impacte del pensament de Georges Valois a Catalunya.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

37

Gregori, Alfons. "Could H.P. Lovecraft Create a Semblance of Normality?" Litteraria Copernicana 4, no. 40 (January 7, 2022). http://dx.doi.org/10.12775/lc.2021.042.

Full text

Abstract:

As part of historically minorized culture, Catalan literature endured difficult periods, e.g., the Francoist regime. To imagine different worlds writing in this language was even more arduous in the 20th century because of the negative attitude towards the fantastic shared by two fundamental trends of Catalan literature up to the 1970s: Noucentisme and historical realism. Nonetheless, H.P. Lovecraft was an important reference in the Catalan non-mimetic fiction that had a certain revival in post-war times. As a step towards “normalization” of Catalan literature after Franco’s death, the writers’ collective Ofèlia Dracs published several collections of short-stories of “genre” fiction–among them Lovecraft, Lovecraft! (1981). On the one hand, this article inscribes this exceptional collection in its historical context and in the contemporary Catalan literary system; on the other, it aims to shed light on Lovecraft’s role in Ofèlia Dracs’ book, proving the projection of his extraordinary supernatural world onto it by the presence not only of Lovecraftian hypotexts in its different tales, but also of metafictional elements inherited mainly from Joan Perucho’s postmodernist writings.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

38

Maestre Brotons, Antoni. "Vicent Simbor (ed.), «Ironies de la Modernitat. La ironia del Modernisme al Noucentisme», Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2015, 277 pp." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 60 (October 27, 2016). http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.60.8822.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

39

Costa, Óscar. "Casassas i Ymbert, Jordi: La Voluntat i la Quimera. El noucentisme català entre la renaixença i el marxisme. Editorial Pòrtic, 2017. 304 pp." Cuadernos de Historia Contemporánea 40 (July 19, 2018). http://dx.doi.org/10.5209/chco.60341.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

40

Geli Taberner, Marc. "El Paral·lel: absència de la qüestió. De l’oblit a un debat sobre el seu estudi." Cercles. Revista d'Història Cultural, no. 26 (December 17, 2023). http://dx.doi.org/10.1344/cercles2023.26.1001.

Full text

Abstract:

La rellevància que tingué, des de finals del segle xix i fins a la Guerra Civil espanyola (1936-39), l’avinguda del Paral·lel, a Barcelona, contrasta amb el desinterès historiogràfic posterior per aquest espai. La seva importància depassa l’àmbit estrictament cultural, ja que constituí un epicentre interclassista de trobada social, d’oferta del nou oci de masses i quefacilità la formació d’una nova «consciència barcelonina». Amb algunes excepcions i malgrat la persistència d’una certa místicabohèmia i el record popular d’aquells anys. Recentment han aparegut investigacions historiogràfiques més sistemàtiques sobre la socialització dels barcelonins al Paral·lel. És possible que aquest silenci sigui degut a una concepció força classista d’una sèrie d’intel·lectuals i professionals liberals, provinents majoritàriament del Noucentisme, que estigmatitzaren aquest espai i la seva producció cultural, però també s’hi ajunten una sèrie de factors menys explícits, com ara el menor desenvolupament de la història de la sociabilitat a Catalunya i a Espanya.Les fonts a partir de les quals s’ha investigat fins ara el Paral·lel són essencialment literàries: memòries, diaris, etc. Malgrat la seva evident importància, però, cal treballar amb altres tipologies de fonts per tal de complementar una informació que no deixa de ser subjectiva, una característica reforçada per la preferència del relat de l’experiència i la força de conceptes d’antropologia en la historiografia cultural actual. És per aquest motiu que l’autor aposta en aquest article per trobar un punt d’equilibri en la recerca sobre el Paral·lel o altres «districtes de plaer»: donar major importància a les fonts de caràcter quantitatiu i proposar una contenció més gran a l’hora de donar preferència a elucubracions de caire més teòric i antropològic. Ara bé, l’estudi d’aquesta mena de sociabilitat que es donava al Paral·lel, de caràcter tan informal, és un hàndicap important a l’hora d’estudiar-la, ja que les evidències són fragmentàries i no tan abundants com les que deixa una sociabilitat de caire formal, com la dels ateneus o les associacions.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!