Academic literature on the topic 'Museu de Prehistòria de València'
Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles
Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Museu de Prehistòria de València.'
Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.
Journal articles on the topic "Museu de Prehistòria de València"
Girona Magraner, Maje. "Sobre la construcción de la soltería como elemento de resistencia en las mujeres de mitad del siglo XXI en la sociedad tradicional valenciana." Revista de Antropología Social 30, no. 2 (September 13, 2021): 219–20. http://dx.doi.org/10.5209/raso.77903.
Full textDe Juan, Carlos. "El pecio de El Sec (Mallorca) y la arquitectura naval en Época Clásica." Drassana 31 (March 30, 2024): 126–37. http://dx.doi.org/10.51829/drassana.31.709.
Full textMacián Ferrandis, Julio. "Un llibre a les mans de la Verge. A propòsit de la Mare de Déu de l’Esperança de Joan de Joanes." Saitabi 1, no. 71 (February 28, 2022): 059. http://dx.doi.org/10.7203/saitabi.72.20011.
Full textGuiralt, Carmen, and Sofía Barrón. "La pintura de María Dolores Casanova (1914-2007): estudio de su trayectoria y obra artística." Asparkía. Investigació feminista, no. 43 (December 13, 2023): 197–222. http://dx.doi.org/10.6035/asparkia.7020.
Full textMúgica Mestanza, Janire, Trinidad Pasíes Oviedo, and Ramón Canal Roca. "Las fosas de Paterna: un proyecto de conservación sostenible y puesta en valor en el Museu de Prehistòria de València." revista PH, August 2, 2023. http://dx.doi.org/10.33349/2023.110.5433.
Full textHernàndez i Martí, Gil-Manuel. "El Museu Faller de València: buenas prácticas comunitarias y en gestión del turismo." revista PH, October 1, 2021, 258. http://dx.doi.org/10.33349/2021.104.4882.
Full textAparici Martí, Joaquín. "El Museu de la Seda de València: accions educatives." Temps d’Educació, 2020. http://dx.doi.org/10.1344/tempseducacio2020.58.7.
Full textArañó, Laia, and Josep-Vicent Garcia Raffi. "Presentació del dossier «L’Euroregió com a escenari per a l’estudi de la Retirada i l’exili de 1939»." Dictatorships and Democracies, no. 10 (December 31, 2022). http://dx.doi.org/10.7238/dd.v0i10.409552.
Full textDissertations / Theses on the topic "Museu de Prehistòria de València"
Farguell, Magnet Josep. "L’associacionisme arqueològic a Catalunya en el segon franquisme i la transició. Estudi del cas del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2020. http://hdl.handle.net/10803/671003.
Full textEl sentit d’aquest treball de recerca va dirigit a la pràctica de l’arqueologia que es realitzava des de l’associacionisme arqueològic Catalunya. El moviment cultural de la Renaixença reivindicava un passat gloriós de Catalunya durant la formació de les diferents nacions europees. L’interès pel passat propi, a imatge del romanticisme, va propiciar que a final del segle XIX i principis del XX, l’associacionisme arqueològic fos una realitat a Catalunya. Principalment es va organitzar a l’entorn de l’excursionisme científic. Aquest associacionisme va tenir el punt culminant a la Segona República. En l’anomenat primer franquisme la Comisaría General de Excavaciones Arqueològicas que dirigia el falangista Julio Martínez Santa-Olalla va fer servir la xarxa d’associacions arqueològiques que Pere Bosch Gimpera havia emprat per el coneixement arqueològic del territori de Catalunya des de principis del segle XX. El Decreto de 2 de diciembre de 1955 va suprimir aquesta comissaria i va fer néixer el Servicio Nacional de Excavaciones Arqueológicas. Aquesta data coincideix aproximadament amb el què la historiografia anomena com el segon franquisme. S’ha comprovat que la nova organització de l’arqueologia en aquest segon franquisme va continuar fent servir aquesta xarxa d’associacions arqueològiques. Cada lloc del territori català tenia la seva particularitat i demana una investigació per ell mateix. En aquest treball i com estudi d’un cas, s’efectua el del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga que des de 1965 va tenir un permís directe des de la Dirección General de Bellas Artes per a la pràctica de l’arqueologia en el territori del Berguedà
Cacheda, Pérez Maria. "Coeducació patrimonial en arqueologia prehistòrica: model i aplicació en els casos de la Roca dels Moros del Cogul (Les Garrigues, Lleida) i el Museu d'Art Precolombí i Indígena (Montevideo)." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2021. http://hdl.handle.net/10803/673212.
Full textEsta tesis presenta una nueva herramienta de diagnosis en coeducación patrimonial para la divulgación de la arqueología prehistórica, para poder implementarla en museos e instituciones patrimoniales que trabajen la divulgación de la prehistoria. Esta herramienta, en forma de rúbrica de evaluación, está construida desde una metodología nueva en coeducación patrimonial, que consiste en aplicar la perspectiva de género a la acción educativa patrimonial a través del relato que se explica, la acción educativa en sí (ámbito relacional), y el lenguaje. Esta metodología fue creada, para esta investigación a través de diferentes disciplinas. El marco teórico con que se construye la herramienta de diagnosis en coeducación patrimonial para la divulgación de la arqueología prehistórica se realiza con un marco teórico que bebe de diferentes ámbitos de conocimiento transversales. La construcción de esta herramienta implicó un acercamiento epistemológico desde diferentes ámbitos de conocimiento teórico y práctico: la arqueología prehistórica, la educación y el feminismo. Desde la perspectiva de la arqueología prehistórica, presenta una oportunidad de profundizar de una forma crítica en los contenidos (relatos, narrativas) y las formas que están presentes en los ámbitos de la divulgación de la prehistoria y del patrimonio arqueológico asociado. Esta metodología en coeducación patrimonial se ha evaluado en el Conjunto Rupestre de la Roca de los Moros del Cogul (Les Garrigues, Lleida). Después de la construcción y la evaluación del modelo se generan unos resultados con los cuales se obtiene la herramienta de diagnosis que se ha aplicado en el Museo de Arte Precolombino e Indígena de Montevideo (Uruguay). Se aplica el modelo de diagnosis del arte rupestre europeo a un museo de arte precolombino e indígena latinoamericano, un caso totalmente opuesto: un contexto expositivo sobre arqueología prehistórica, pero con referentes diferentes y se comprueba que se ha construido una herramienta no limitada a un contexto prehistórico concreto. Una herramienta patrimonial aplicable a todos los contextos de arqueología prehistórica de divulgación de la prehistoria.
This thesis presents a new diagnostic tool in heritage coeducation for the dissemination of prehistoric archaeology, to implement it in museums and heritage facilities aimed at the dissemination of prehistory. This tool, in the form of an evaluation scheme, is built up from a new methodology in heritage coeducation, which means to apply the gender perspective to patrimonial educational action through the explanatory account, educational action itself (relational realm), and language. This methodology was created for this research through different disciplines. The theoretical framework by which the diagnostic tool is constructed in heritage coeducation for the dissemination of prehistoric archaeology is built within a theoretical framework based different knowledge fields. The construction of this tool involved an epistemological approach from different approaches of theoretical and practical knowledge: prehistoric archaeology, education and feminism. From the perspective of prehistoric archeology, it presents an opportunity to delve in a critical way into the content (relates, narratives) and forms that are present in different contexts of the dissemination of prehistory and associated archaeological heritage. This methodology of heritage coeducation is used for evaluating the Roca dels Moros rock shelter (Les Garrigues, Lleida), because it is a model that is constructed from scratch for the spread of prehistory, from the postulates of feminist archaeology, heritage education (narratives and stories in the forms of discourse and images or museographies), and coeducation (the scope that has to do with educational action, the situations when educational activity occurs, and how the relationships between the different actors/activities that develop it: heritage – students – space), with qualitative methodologies (criteria and applied indicators relating, language and field) and quantitative (observation and surveys). Following the construction and evaluation of the model, results are generated from which the diagnostic tool is obtained. An application of this tool is made in the Museum of Pre-Columbian and Indigenous Art in Montevideo (Uruguay). In summary, a new elaborated diagnosis model is applied to opposite, but complementary cases: a European rock art cave and a pre-Columbian and indigenous Latin American museum of art. They represent expository contexts on prehistoric archaeology, but with different referents, demonstrating that the diagnostic tool is not limited to a particular prehistoric context, but is applicable to all kind public presentations about prehistoric archaeology.
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Arqueologia Prehistòrica
Books on the topic "Museu de Prehistòria de València"
Eduardo, Galán Domingo, Barril Vicente Magdalena, and Museo de Zaragoza, eds. Oro y plata: Lujo y distinción en la antigüedad hispana : colecciones de orfebrería del Museo Arqueológico Nacional : exposición itinerante : Museo de Zaragoza, Museu de Prehistòria de València ... Madrid]: Ministerio de Cultura, Secretaría General Técnica, Subdirección General de Publicaciones, Información y Documentaci,́, 2009.
Find full textMuseu de Prehistòria de València and Museo de Prehistoria de Valencia, eds. Mundos tribales: Una visión etnoarqueológica. València: Museu de Prehistòria de València, 2008.
Find full textF, Mira Joan. La cara de los otros: La imagen de los pueblos "exóticos" en la Europa de los siglos XVIII y XIX : colección Joan F. Mira : Museu de Prehistòria i de les Cultures de València, ciclo Miradas Lejanas, del 19 de diciembre de 2001 al 28 de abril de 2002. Valencia]: Diputació de València, Area de Cultura, 2002.
Find full textRicard, Huerta, and Universidad de Valencia. Patronat Martínez Guerricabeitia, eds. Antoni Miró: La ciutat i el museu : Universitat de València, abril-juny 2005. Valencia]: Fundació General de la Universitat de València, Patronat Martínez Guerricabeitia, 2005.
Find full text1948-, Mendicutti Eduardo, Cortés J. M, Leturcq Sara, Pierre et Gilles, and Museo de Bellas Artes de Valencia., eds. Pierre et Gilles: Museu de Belles Arts de València, 2-VI/29-VII, 1998. [Valencia]: Generalitat Valenciana, 1998.
Find full textaut, Baena Preysler Javier, and Blasco Bosqued, María Concepción, coord., eds. La coll̃ecció Bento del museu d'arqueologia de Catalunya una nova mirada a la prehistòria de Madrid: La colección Bento del museu d'arqueologia de Catalunya una nueva mirada a la prehistoria de Madrid. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2002.
Find full textGarcía, Antonio. Antonio García: Fotograf : Museu de Belles Artes de València, Centre del Carme ; Juliol-Septembre de 2007 = Julio-Septiembre de 2007. Valencia: Generalitat Valenciana, 2007.
Find full textBenlliure, Galería de Arte (Valencia, Spain). Els Benlliure: Vistes italianes = Los Benlliure : vistas italianas : València, Casa-Museu Benlliure, del 12 de març al 26 d'abril de 1998. València: Generalitat Valencia, 1998.
Find full textMuseu de Bellas Artes de Valencia, ed. Los judíos españoles según las fuentes hebreas: Museu de Belles Arts de València, del 11 de abril al 9 de junio de 2002 ... Valencia]: Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, 2002.
Find full textSpain) Biennal Martínez Guerricabeitia (11th 2012 Valencia. Nulla aesthetica sine ethica: 11a Biennal Martínez Guerricabeitia, Universitat de València, 14 de febrer-25 de març de 2012, Museu de la Ciutat. Valencia: Fundació General de la Universitat de València, 2012.
Find full textConference papers on the topic "Museu de Prehistòria de València"
Carabal-Montagud, María Ángeles, Virginia Santamarina Campos, María Del Val Segarra Oña, and María Blanca De Miguel-Molina. "Desarrollo de la competencia tecnológica en el marco STEAM para la docencia universitaria: experiencia en el Museu de Belles Arts de València." In IN-RED 2020: VI Congreso de Innovación Educativa y Docencia en Red. Valencia: Universitat Politècnica de València, 2020. http://dx.doi.org/10.4995/inred2020.2020.11971.
Full textFabregat Gesa, Ramon, Núria Gascons, Teodor Jové, Juan Camilo González-Vargas, and Laura Coris. "Cocreación de contenidos con Motiv-ARCHE en el proyecto PECT "Costa Brava y Pirineo de Girona: Naturaleza, Cultura e Inteligencia en red"." In Congreso CIMED - II Congreso Internacional de Museos y Estrategias Digitales. Valencia: Editorial Universitat Politècnica de València, 2022. http://dx.doi.org/10.4995/cimed22.2022.15649.
Full text