Dissertations / Theses on the topic 'Microstructure and crystal texture characterization'
Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles
Consult the top 27 dissertations / theses for your research on the topic 'Microstructure and crystal texture characterization.'
Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.
Browse dissertations / theses on a wide variety of disciplines and organise your bibliography correctly.
Khabouchi, Amal. "Microstructure, texture et propagation des ondes ultrasonores dans un superalliage à base de nickel fait par fabrication additive." Electronic Thesis or Diss., Université de Lorraine, 2021. https://docnum.univ-lorraine.fr/public/DDOC_T_2021_0349_KHABOUCHI.pdf.
Additive Manufacturing is a revolutionary industrial technique that has attracted increasing interest since the late 1980s and is gradually beginning to replace conventional manufacturing processes, and even to open horizons for the creation of new types of materials. This importance is attributed to it thanks to several specificities, namely the almost infinite possibility of building parts with complex geometries and the possibility of mixing several types of powders with different chemical compositions to obtain materials with well-defined properties depending on the final applications. These materials are often referred to as functionally graded materials. Additive manufacturing is even used to build composite materials. It is now used in almost all industrial fields: aerospace, medical, automotive and electronic components. The extension of additive manufacturing to metal alloys is even more recent. Over the past 20 years, many metal additive manufacturing processes have been developed. Examples include laser powder bed fusion (called SLM or L-PBF), direct additive laser construction (CLAD), selective laser sintering (SLS), etc... Although that it is a very promising technique, additive manufacturing, especially the metallic one, is still poorly controlled. Considerable technological work has been done to optimise the manufacturing parameters and improve the properties, particularly mechanical ones, of the parts produced. However, to fully use the advantages of the technique, a major research effort remains to be made to fully understand and control the fine mechanisms involved in the processes. As a result, the scientific community is currently very active in this field and the publications are very numerous. From a metallurgical point of view, two points seem to be important for the mechanical strength of the parts. On one hand, the presence of porosities, in a greater or lesser proportion, in the deposited material, which can le ad to a decrease in its resistance. On the other hand, the crystalline texturing inherent in the process used, which results in an anisotropic mechanical behaviour. The work of this thesis is in this context. It was conducted as part of a collaboration between the LEM3 in Metz and CEA-LIST in Saclay, integrated within a wider program of research and innovation joining CEA-Tech Lorraine and the Region of Lorraine. The CEA-LIST is specialized -among other things- in the development of non-destructive control methods (NDT) to detect the presence of defects in metal parts. LEM3 has particular competence in quantifying and understanding the crystalline textures of metal alloys related to their elaboration conditions. From a scientific point of view, the objectives of the thesis were twofold: on the one hand, our objective was to improve our understanding of the genesis of crystalline textures during the deposit of a metal alloy by SLM; On the other hand, we aim to evaluate the consequenc es of these textures on the propagation of the ultrasound waves which are traditionally used in CND. From a more practical point of view, the question that arose at the beginning of the thesis was: does the elastic anisotropy of propagation of ultrasound linked to the crystalline texturing produced by the SLM process require a review of the protocol of non-destructive control by ultrasound?
Mandal, Sudipto. "Texture and Microstructure in Two-Phase Titanium Alloys." Research Showcase @ CMU, 2017. http://repository.cmu.edu/dissertations/1024.
Brunet, Frédéric. "Texture et microstructure de films de diamant : effet du dopage au bore." Université Joseph Fourier (Grenoble ; 1971-2015), 1997. http://www.theses.fr/1997GRE10176.
Bastos, da Silva Fanta Alice. "Characterization of the microstructure, grain boundaries and texture of nanostructured electrodeposited CoNi by use of electron backscatter diffraction (EBSD)." Göttingen Cuvillier, 2007. http://d-nb.info/991032845/04.
Bastos, da Silva Fanta Alice. "Characterization of the microstructure, grain boundaries and texture of nanostructured electrodeposited CoNi by use of Electron Backscatter Diffraction (EBSD) /." Göttingen : Cuvillier, 2008. http://bvbr.bib-bvb.de:8991/F?func=service&doc_library=BVB01&doc_number=017078787&line_number=0001&func_code=DB_RECORDS&service_type=MEDIA.
Niyonzima, Jean de dieu. "Topological defects in smectic A liquid crystal thin films." Electronic Thesis or Diss., Sorbonne université, 2023. https://accesdistant.sorbonne-universite.fr/login?url=https://theses-intra.sorbonne-universite.fr/2023SORUS660.pdf.
Due to their ubiquitous and versatile nature, the topological defects have been the subject of a great interest for over a century in different research areas such as cosmology, biology and condensed matter physics. They are important in the determination of dynamic and static properties of the material that host them. Smectic A liquid crystal topological defects have been shown to be able to attract, trap and orient nanoparticle into different networks in their defect cores. However, their intimate structure remains elusive. Liquid crystals are laboratory systems to study topological defects. The confined smectic liquid crystal thin films that can lead to the formation of topological defects are useful since they allow for the use of X-ray scattering to study the defects at an unprecedented resolution. Using Grazing Incident Small-Angle X-ray Scattering (GISAXS) on the SIXS beamline of Soleil Synchrotron facility, we studied the internal structure of an array of oriented smectic topological defects in thin smectic-A liquid crystal films of of 4-n-octyl-4’-cyanobiphenyl (8CB) confined between two strong antagonistic anchoring imposed by Polyvinyl alcohol substrate (planar unidirectional) and air (homeotropic). We studied a film of 180 nm thickness and found that it is composed of smectic layers superimposed into flattened hemicylinders. We have theoretically determined the relationship between the integrated Bragg intensity, the Full width at Half maximum of the scattered peak and the number of scattering rotating smectic layers. This allowed us to reconstruct with precision the internal structure of these thin smectic films. We have evidenced that three different kinds of topological defects coexist inside these thin smectic films, dislocations, disclination and 2D topological grain boundaries, all oriented in the direction parallel to the axis of the hemicylinders. The rotating smectic layers that connect these defects display an unusually strong increase of their interlayer spacing close to the hemicylinder curvature center. A minimization of the elastic energy leads to a quantitative relationship between the interlayer spacing and the curvature radius of the smectic layers in perfect agreement with the experimental data. This interlayer spacing appears to be not only at the origin of the dislocation formation but also at the origin of a chevron formation in the middle of the hemicylinders. We have then analyzed the evolution of the structures as a function of the film thickness. We found that it is essentially the disinclination zone that manages the change in structure as the thickness increases due to the need to decrease the surface energy of the smectic film. This allowed us to show in particular how the size of the disclination core can be controlled by the thickness of the smectic film
Chen, Zhe. "Relation microstructure et propriété mécanique des films de ZrO2 obtenus par MOCVD." Phd thesis, Université Paris Sud - Paris XI, 2011. http://tel.archives-ouvertes.fr/tel-00637177.
Bernier, Jeremy Scott. "Evolution and Characterization of Partially Stabilized Zirconia (7wt% Y2O3) Thermal Barrier Coatings Deposited by Electron Beam Physical Vapor Deposition." Digital WPI, 2002. https://digitalcommons.wpi.edu/etd-theses/826.
Barrat, Sylvère. "Caractérisations morphologiques, chimiques, et structurales de cristaux et films de diamant élaborés par un procédé de dépôt chimique en phase vapeur assisté par plasma micro-onde." Vandoeuvre-les-Nancy, INPL, 1994. http://docnum.univ-lorraine.fr/public/INPL_T_1994_BARRAT_S.pdf.
Missaoui, Amine. "Dynamics of topological defects in freely floating smectic liquid crystal films and bubbles." Electronic Thesis or Diss., Sorbonne université, 2021. http://www.theses.fr/2021SORUS207.
The aim of the thesis is to study the dynamics of topological defects in liquid crystals (LC). Among the wide range of possible choices, we are interested in the thermotropic smectic-C liquid crystalline phase. The unique property of this LC phase allows to form freely suspended films, that are supported on a holder and bounded by a meniscus, and freely floating bubbles. The studies in these suspended systems are on the one hand less influenced by the boundary conditions that exist in the case of the LC cells and on the other hand easier to interpret thanks to the two-dimensional geometry of these films and bubbles. The aim of the PhD consists in exploiting the properties of smectique-C freely suspended films and bubbles for the study of the dynamics of topological defects
Croteau, Jean-François. "Single crystal and polycrystalline niobium and OFE copper for SRF cavities applications : mechanical characterization at low to high strain rates and microstructural investigations." Thesis, Brest, École nationale supérieure de techniques avancées Bretagne, 2021. http://www.theses.fr/2021ENTA0006.
Manufacturing of superconducting radiofrequency (SRF) cavities with high performances is paramount to increase the collision energy in new particle accelerators. The use of high-speed sheet forming techniques, such as electro-hydraulic forming, can be beneficial, but requires a detailed understanding of the mechanical properties of the materials being deformed and the consequence on their microstructure. This thesis focuses on the characterization of high-purity niobium single crystals, polycrystalline niobium sheets, and polycrystalline OFE copper sheets. The results from this study are separated in two parts. In Part I, the characterization of niobium single crystals focused on the mechanical properties in tension and compression at strain rates of 10-4 to 103 s-1 and on the microstructure (analyzed using SEM, EBSD, TEM, and nanoindentation) of the deformed specimens. The effect of crystal orientation, strain rate, and loading direction on the mechanical properties, the crystal rotation, and the dislocation substructures are presented. In Part II, the forming limit diagram (FLD) of polycrystalline niobium sheets and OFE copper sheets were measured at a quasi-static strain rate. The FLDs of those materials should provide important data for manufacturers using conventional techniques, such as deep-drawing and spinning. The second part also presents the mechanical properties of electron beam (EB) welded polycrystalline niobium sheets and OFE copper sheets deformed in tension and compression at strain rates of 10-3 to 103 s-1
Thomas, Joshua Michael. "Simulating the mechanical response of titanium alloys through the crystal plasticity finite element analysis of image-based synthetic microstructures." The Ohio State University, 2012. http://rave.ohiolink.edu/etdc/view?acc_num=osu1325088641.
Rakotoarison, Sylvain. "Effets du champ magnétique sur la solidification d'alliages : texturation, blocage de la convection de Marangoni et séparation par force magnétique." Université Joseph Fourier (Grenoble), 1995. http://www.theses.fr/1995GRE10205.
Saedi, Soheil. "Shape Memory Behavior of Dense and Porous NiTi Alloys Fabricated by Selective Laser Melting." UKnowledge, 2017. http://uknowledge.uky.edu/me_etds/90.
Theyssier, Marie-Christine. "Compression plane à chaud de cristaux d'aluminium et d'aluminium-magnésium : de la déformation à chaud à la recristallisation." Grenoble INPG, 1996. http://www.theses.fr/1996INPG4209.
Li, Jia. "Simulation par éléments finis de la propagation de fissures de fatigue dans les matériaux polycristallins imagés par tomographie aux rayons X." Thesis, Paris, ENMP, 2015. http://www.theses.fr/2015ENMP0079/document.
The short fatigue crack propagation in polycrystal materials depends strongly on microstructure. Although numerous studies of characterisation and of simulation, the prediction of the short fatigue crack propagation remains a challenge.In order to understand the mechanisms of short fatigue crack propagation, an in-situ characterisation by X-ray tomography was carried out at ESRF, using two techniques of tomography. Diffraction Contrast Tomography (DCT) that is a non-destructive method can be used to obtain 3D morphology and grain orientations in an undeformed state of polycrystal materials. Couple with Phase Contrast Tomography (PCT), it allows to characterise the short fatigue crack propagation at different loading stages. Access to this information, it is possible to simulate the short fatigue crack propagation using a 3D reel microstructural mesh reconstructed from the tomographic images.In this work, the elastic anisotropic behaviour in a 3D microstructural mesh is performed. The elastic strain tensors averaged in grains are also compared to the experimental measurements. Then, a new numerical approach is proposed to simulate crack propagation. From a crystal plasticity FE simulation, the crack growth direction is determined by a post processing. Next, the crack is propagated through remeshing. This approach is firstly applied to the single crystals, then to the polycrystal mesh reconstructed from the tomographic images. The grain boundary effects and the crack growth rate are also analysed. By comparing between simulation and experimental crack, the damage indicator is discussed at the end
Jouili, Mohamed. "Caractérisations Mécaniques et Microstructurales des Films de Zircone Obtenus Par MOCVD et Sol-Gel." Phd thesis, Université Paris Sud - Paris XI, 2011. http://tel.archives-ouvertes.fr/tel-00684387.
Ben, Boubaker Houssemeddine. "Développement d'une modélisation à l'échelle cristalline d'un alliage de titane pour la simulation de l'usinage." Thesis, Angers, 2019. http://www.theses.fr/2019ANGE0058.
Titanium alloys, have seen their use increase in recent years due to their low density and good mechanical properties. However, because titanium alloys are hard-to-cut materials, their shaping by dry machining is often difficult. Hence, it is difficult to understand the mechanisms inducing the poor machinability of titanium alloys using only experimental tests. Performing numerical simulations is an alternative that can provide some access to local physical quantities and can improve the understanding of chip formation mechanisms. Most of numerical machining simulations are based on the hypothesis of isotropic and homogeneous material properties. These simulations provide an overall estimate of mechanical, thermal and tribological phenomena induced by machining operations. The main objective of this study is the development of a mechanical model adapted to the machining modelling of the Ti17 titanium alloy. Because of its high grain size, explicitly taking into account the microstructural heterogeneity is an essential part of the modelling strategy, which relies on the crystal plasticity framework. A homogenization law written on the local scale is used to consider the two-phases Ti17 microstructure. Thus, an identification procedure of the constitutive model parameters based on tensile, compression and shear tests is proposed. While the objective of this work is to develop a constitutive model at crystal scale, it is nevertheless necessary to characterize the behavior of the Ti17 titanium alloy. The viscoplastic behavior is studied using compression tests and then, the damage phenomena are investigated using tensile and shear tests. Finally, the model is mainly used to predict the impact of cutting parameters and microstructure on chip formation mechanisms
Bierlich, Jörg. "Einfluss der Bekeimung auf die Qualität von schmelztexturierten YBCO-Hochtemperatur-Supraleitern." Doctoral thesis, Technische Universitaet Bergakademie Freiberg Universitaetsbibliothek "Georgius Agricola", 2010. http://nbn-resolving.de/urn:nbn:de:bsz:105-qucosa-33090.
Galindo, Virginie. "Synthèse par MOCVD (conventionnelle et à injection), caractérisations structurale et physique de films supraconducteurs d'YBa2Cu3O(7-(delta)) et de multicouches YBa2Cu3O(7-(delta))/PrBa2Cu3O(7-(delta)." Grenoble INPG, 1998. http://www.theses.fr/1998INPG0167.
Huang, Hui-chun, and 黃惠君. "The study of characterization microstructure defects of LiAlO2 crystal." Thesis, 2008. http://ndltd.ncl.edu.tw/handle/pyh2nc.
Yazar, K. U. "Effect of microstructure and texture on the dwell fatigue behaviour of titanium alloys." Thesis, 2021. https://etd.iisc.ac.in/handle/2005/5046.
Liang, Cheng-Wei, and 梁呈維. "A Study on the Characterization and Microstructure of Carbon Fiber/Liquid Crystal Polymer Composites." Thesis, 2004. http://ndltd.ncl.edu.tw/handle/23573842118913041003.
義守大學
材料科學與工程學系
92
This study adds four kinds of weight percentage of carbon fibers in liquid crystal polymer (LCP), and prepared carbon fiber/LCP composites through injection molding. Focus of this study has been placed on the effect of carbon fiber orientation and weight percentage on the physical, mechanical and tribological behavior of carbon fiber/LCP composites. The experimental results show that the Young’s modulus, percentage elongation, electrical conductivity and thermal conductivity increase with the weight percentage of carbon fiber. On the contrary, the performance in tensile strength, the friction coefficient of specimens with longitudinal fiber, and the weight loss of specimens with transverse fiber create the opposite effect with the increasing weight percentage of carbon fiber. The results also show that the specimens with longitudinal fiber orientation are better than that with transverse fiber orientation in all tests. Under the same weight percentage of carbon fiber condition, the friction coefficient and weight loss of specimens with longitudinal fiber orientation are much lower than that with transverse fiber orientation in wear test. SEM shows that the carbon fibers are mostly pulled out on the fracture surface of specimens after tensile and bending tests. Furthermore, the matrix in the fracture surface exhibits the more serious tearing phenomenon with increasing weight percentage of carbon fiber. SEM also shows that the transverse carbon fibers of specimens are mostly broken by the friction force during wear process. The result explains that the worn surface of specimens with transverse carbon fiber is more serious than that with longitudinal carbon fiber.
Li, Xiujun. "Quantitative characterization of microstructure in high strength microalloyed steels." Master's thesis, 2009. http://hdl.handle.net/10048/532.
Title from pdf file main screen (viewed on July 16, 2009). "A thesis submitted to the Faculty of Graduate Studies and Research in partial fulfillment of the requirements for the degree of Master of Science in Materials Engineering, Department of Chemical and Materials Engineering, University of Alberta." Includes bibliographical references.
"Microstructure of BAlN and InGaN Epilayers for Optoelectronic Applications." Doctoral diss., 2018. http://hdl.handle.net/2286/R.I.50441.
Dissertation/Thesis
Doctoral Dissertation Physics 2018
Contreras, Ruiz Marina. "Use of ultrasound for the characterization and correction of textural defects in dry-cured ham." Doctoral thesis, 2020. http://hdl.handle.net/10251/153142.
[ES] El jamón curado es un producto muy apreciado por los consumidores, sin embargo, existen numerosos parámetros relacionados con el procesado, así como factores intrínsecos del jamón, que comprometen su calidad final. Uno de los principales problemas de calidad del jamón curado es la aparición de defectos de textura, concretamente, el desarrollo de pastosidad. Este defecto se caracteriza por una textura excesivamente blanda y un comportamiento menos elástico del jamón. A nivel sensorial, provoca una sensación de recubrimiento en boca similar a la masticación de una pasta de harina y agua. La pastosidad también dificulta el loncheado y promueve la adhesividad entre lonchas. Actualmente, los métodos disponibles para caracterizar la pastosidad requieren mucho tiempo y son destructivos. Por esta razón, la búsqueda de tecnologías más rápidas y no destructivas capaces de detectar la pastosidad es de gran importancia. En este sentido, distintas tecnologías como espectroscopía de infrarrojo cercano, rayos-X o ultrasonidos, que han sido ensayadas previamente para la caracterización no destructiva de diferentes productos cárnicos, podrían ser de interés para la detección de pastosidad en jamón. Diferentes alternativas, como el uso de altas presiones hidrostáticas (HHP) o la aplicación de tratamientos térmicos de larga duración a baja temperatura (LTLT) al final del proceso de elaboración del jamón, han sido abordadas previamente para la corrección de pastosidad en jamón curado. Sin embargo, el elevado coste y el largo tiempo requerido para los tratamientos HHP y LTLT, respectivamente, pone de manifiesto la necesidad de encontrar alternativas con un coste moderado y más rápidas. En este contexto, los principales objetivos de esta tesis fueron determinar la viabilidad de la utilización de ultrasonidos de baja intensidad para detectar de manera no destructiva la aparición de pastosidad durante el proceso de elaboración de jamón curado y caracterizar el nivel de pastosidad en el producto final, así como explorar la viabilidad de tratamientos térmicos moderados asistidos por ultrasonidos de alta intensidad para corregir dicho defecto de textura. Para cumplir el objetivo de caracterizar y corregir el defecto de pastosidad en jamón, se diseñó y se llevó a cabo un proceso de elaboración para obtener jamones con distintos niveles de pastosidad sin diferencias considerables del contenido en sal. Durante el procesado, se abordó la viabilidad de utilizar ultrasonidos por contacto para monitorizar la aparición de la pastosidad. Así, la velocidad ultrasónica se midió en el jamón fresco, al final de las etapas de salado y postsalado, 3 veces durante el secado-maduración y una vez terminado el proceso de elaboración. Al final del procesado, también se evaluó el nivel de pastosidad (alto, medio y sin pastosidad) en el jamón loncheado por un panel experto. A medida que avanzó el proceso de elaboración, se observó un aumento progresivo de la velocidad ultrasónica, de 1536 m/s en jamón fresco hasta 1713 m/s en jamón curado. Sin embargo, el aumento en la velocidad ultrasónica no se relacionó con el defecto de pastosidad, probablemente porque los cambios de textura del jamón vinculados con la pastosidad fueron enmascarados por la gran influencia de los cambios composicionales (ganancia de sal y pérdida de humedad) en la velocidad ultrasónica. Así, la velocidad ultrasónica no fue un parámetro útil para detectar la aparición de pastosidad en jamón durante su procesado ni para clasificar los jamones según su nivel de pastosidad al final del procesado. Los ultrasonidos por contacto también se utilizaron para monitorizar los cambios composicionales y texturales que tienen lugar a lo largo de la etapa de postsalado del jamón. Para ello, se saló otro lote de jamones y se evaluaron distintos tiempos de postsalado, desde 7 hasta 56 días. Durante el postsalado, los jamones se pesaron y se midió su velocidad ultrasónica cada 2 días. Cada 7 días de postsalado, se analizó destructivamente la composición y las propiedades texturales de un jamón. La pérdida de peso de los jamones durante la etapa de postsalado fue descrita satisfactoriamente (r=0.95) por el aumento de la velocidad ultrasónica. Además, la distribución de sal y la pérdida de humedad en el interior del jamón se relacionaron de forma satisfactoria (r=0.93 y r=0.86, respectivamente) con el aumento de la velocidad ultrasónica. La variación en la dureza del jamón durante el postsalado fue no significativa y, por ello, el aumento de la velocidad ultrasónica se atribuyó principalmente a los cambios de composición, siendo apenas afectada por los cambios de textura. Los jamones obtenidos con distintos niveles de pastosidad después del proceso de elaboración, se cortaron y se midió la velocidad y la atenuación ultrasónica del músculo Biceps femoris con el objetivo de averiguar de forma no destructiva su nivel de pastosidad. Además, con el fin de analizar mejor este defecto de textura, se analizaron el índice de proteólisis, la microestructura, la textura instrumental y la composición de los jamones. Las muestras pastosas presentaron el índice de proteólisis más alto (38.7% comparado con el 33.1% de los jamones no pastosos), mostraron la degradación estructural más relevante (estructuras miofibrilares fusionadas y aparición de grandes huecos) y, en consecuencia, fueron las más blandas (5.4 N de dureza en comparación con los 16.7 N de los jamones no pastosos) y presentaron el comportamiento viscoso más intenso (0.434 comparado con el 0.372 de los jamones no pastosos), aunque se encontró una gran variabilidad experimental. La evaluación no destructiva llevada a cabo mediante ultrasonidos reveló que la atenuación ultrasónica se podría aplicar con éxito para la clasificación de las lonchas de jamón curado según su nivel de pastosidad. Así, cuanto mayor fue la pastosidad, mayor fue la atenuación ultrasónica, siendo el coeficiente de atenuación promedio de las muestras con alta, media y sin pastosidad de 48.2, 45.4 y 43.1 Np/m, respectivamente. Sin embargo, la velocidad ultrasónica fue muy similar en todas las muestras de jamón, independientemente de su nivel de pastosidad. Como se observó en los jamones enteros, la velocidad ultrasónica no fue un parámetro útil para cuantificar el defecto de pastosidad en jamón loncheado, ya que la gran influencia de la composición en la velocidad ultrasónica sumada al contenido similar de sal y humedad de las muestras, independientemente de su nivel de pastosidad, dio lugar a una velocidad similar en todos los niveles de pastosidad. Se desarrollaron dos técnicas de ultrasonidos acoplados por aire, tanto en modo transmisión-recepción como en pulso-eco, para caracterizar la textura de jamón curado. El carácter no invasivo de los ultrasonidos acoplados por aire permite llevar a cabo medidas sin contacto, facilitando su aplicación a nivel industrial en comparación con las técnicas ultrasónicas convencionales, ya que pueden realizarse medidas a mayor velocidad, sin alterar la superficie del material y evitando la contaminación cruzada entre alimentos. En cuanto a las medidas de corrección de defectos texturales en jamón curado, se evaluaron tratamientos térmicos moderados en dos medios de calentamiento diferentes (agua y aire). Además, se consideró la viabilidad de intensificar dichos tratamientos mediante la aplicación de ultrasonidos de alta intensidad (o de potencia). Para ello, se calentaron lonchas de jamón curado comercial envasadas al vacío en medio líquido, con y sin la aplicación de ultrasonidos, a diferentes temperaturas (40, 45 y 50 ºC), midiendo la temperatura en los músculos Biceps femoris y Semimembranosus. Respecto a los tratamientos en aire, se utilizaron cilindros de jamón curado comercial envasado al vacío. En el primer set de experimentos, el jamón se calentó a velocidad de aire constante (2 m/s) a diferentes temperaturas (40, 45 y 50 ºC); mientras que, en el segundo experimento, el jamón se calentó a temperatura de aire constante (50 ºC) a distintas velocidades (1, 2, 3, 4 y 6 m/s). En los dos sets, los tratamientos se llevaron a cabo con y sin la aplicación de ultrasonidos de potencia, midiendo la temperatura en el centro del cilindro. Los tratamientos térmicos se prolongaron hasta alcanzar la temperatura objetivo, definida como 5 ºC por debajo de la temperatura del medio de calentamiento (agua o aire). Así, no se llevó a cabo una fase de mantenimiento de la temperatura y sólo se consideró la fase de calentamiento de los tratamientos térmicos. Las cinéticas de calentamiento del jamón tratado tanto en agua como en aire se describieron matemáticamente considerando que la transferencia de calor estuvo únicamente controlada por conducción. Una vez finalizado el calentamiento, se evaluaron los cambios texturales del jamón (dureza y comportamiento elástico). Los experimentos mostraron que la aplicación de ultrasonidos de potencia aceleró la transferencia de calor, reduciendo significativamente (p<0.05) el tiempo de calentamiento y aumentando la difusividad térmica aparente hasta un 51 y 37% en los tratamientos térmicos en agua y aire, respectivamente. En el caso de los tratamientos térmicos en agua, el aumento de la temperatura durante el calentamiento provocó una intensificación ultrasónica menor (la difusividad térmica aparente aumentó un 51% a 40 ºC comparado con el 21% a 50 ºC). Por el contrario, en las experiencias en aire, cuanto mayor fue la temperatura, más efectiva fue la aplicación de los ultrasonidos (la difusividad térmica aparente incrementó un 5% a 40 ºC comparado con el 38% a 50 ºC). El efecto de la aplicación de los ultrasonidos disminuyó con el aumento de la velocidad del aire, siendo mínimo con la velocidad de aire más alta ensayada (la difusividad térmica aparente aumentó un 21% a 1 m/s comparado con el 5% a 6 m/s). En cuanto a los cambios de las propiedades texturales del jamón después de los tratamientos térmicos moderados limitados a la fase de calentamiento, se observó un aumento en su dureza y en su comportamiento elástico. Por último, se abordó la corrección de textura en jamón curado con distintos niveles de pastosidad. Para ello, se calentaron lonchas de jamón con alta, media y sin pastosidad envasadas al vacío en medio líquido a 40 y 50 ºC durante tiempos más largos (5 h, incluyendo las fases de calentamiento y mantenimiento) que en las experiencias sólo de calentamiento, con y sin la aplicación de ultrasonidos de potencia únicamente durante la fase de calentamiento. La textura (dureza, comportamiento elástico y adhesividad) y la microestructura del jamón se evaluaron tanto en las muestras tratadas como en las control. Después de los tratamientos térmicos moderados, la textura del jamón se vio mejorada puesto que su dureza aumentó (102%) y su comportamiento viscoso disminuyó (11%). En promedio, el aumento de la dureza a 50 ºC fue un 159% mayor que a 40 ºC, mientras que la disminución del comportamiento viscoso fue un 13.5% mayor a 50 ºC que a 40 ºC. La adhesividad del jamón también se vio disminuida, independientemente de la temperatura de tratamiento, observándose una reducción media del 55%. La aplicación de ultrasonidos de potencia durante la fase de calentamiento no implicó ningún cambio textural adicional. Asimismo, después de los tratamientos térmicos, la microestructura de los jamones con alta pastosidad cambió notablemente, experimentando una severa contracción de las miofibrillas, lo cual contribuyó a explicar los cambios de textura mencionados. En conclusión, la pastosidad es un defecto textural relevante y muy complejo en jamón curado. El uso de ultrasonidos por contacto y la medida de la atenuación ultrasónica podría considerarse a nivel industrial para detectar y caracterizar de forma no destructiva la pastosidad en lonchas de jamón curado. Futuros trabajos deberían estar orientados a la aplicación de esta tecnología para la identificación de jamones pastosos enteros, considerando para ello el uso de ultrasonidos acoplados por aire. Además, el uso de tratamientos térmicos moderados en medio líquido o gaseoso podría ser un método viable para corregir la textura defectuosa de jamones curados y la aplicación de ultrasonidos de potencia durante la fase de calentamiento podría considerarse para acelerar los tratamientos térmicos.
[CA] El pernil curat és un producte molt apreciat pels consumidors, no obstant això, existeixen nombrosos paràmetres relacionats amb el processament, així com factors intrínsecs del pernil, que comprometen la seua qualitat final. Un dels principals problemes de qualitat del pernil curat és l'aparició de defectes de textura, concretament, el desenvolupament de pastositat. Aquest defecte es caracteritza per una excessiva blanor i una pèrdua del comportament elàstic del pernil. A nivell sensorial, provoca una sensació de recobriment en boca similar a la masticació d'una pasta de farina i aigua. La pastositat també dificulta el tallat i promou l'adhesivitat entre rodanxes. Actualment, els mètodes disponibles per a mesurar la pastositat requereixen molt de temps i són destructius. Per aquesta raó, la cerca de tecnologies més ràpides i no destructives capaces de detectar la pastositat és de gran importància. En aquest sentit, diferents tecnologies com espectroscòpia d'infraroig pròxim, raigs-X o ultrasons, que han sigut assajades prèviament per a la caracterització no destructiva de diferents productes carnis, podrien ser d'interés per a la detecció de pastositat en pernil. Diferents alternatives, com l'ús d'altes pressions hidroestàtiques (HHP) o l'aplicació de tractaments tèrmics de llarga duració a baixa temperatura (LTLT) al final del procés d'elaboració del pernil, han sigut abordades prèviament per a la correcció de pastositat en pernil curat. No obstant això, l'elevat cost i el llarg temps requerit per als tractaments HHP i LTLT, respectivament, posa de manifest la necessitat de trobar alternatives amb un cost moderat i més ràpides. En aquest context, els principals objectius d'aquesta tesi van ser determinar la viabilitat de la utilització dels ultrasons de baixa intensità per a detectar de manera no destructiva l'aparició de pastositat durant el procés d’elaboració de pernil curat i caracteritzar el nivell de pastositat en el producte final, així com explorar la viabilitat de tractaments tèrmics moderats assistits per ultrasons d’alta intensitat per a corregir aquest defecte de textura. Per a complir l'objectiu de caracteritzar i corregir el defecte de pastositat en pernil, es va dissenyar i es va dur a terme un procés d'elaboració configurat per a obtindre pernils amb diferents nivells de pastositat sense diferències considerables del contingut en sal. Durant el processament, es va abordar la viabilitat d'utilitzar ultrasons per contacte per a monitorar l'aparició de pastositat. La velocitat ultrasònica es va mesurar en el pernil fresc, al final de les etapes de salat i postsalat, 3 vegades durant l'assecat-maduració i una vegada acabat el procés d'elaboració. Al final del processament, el nivell de pastositat (alta, mitjana i sense pastositat) també es va avaluar per un panell expert. A mesura que va avançar el procés d'elaboració, es va trobar un augment progressiu de la velocitat ultrasònica, anant des de 1536 m/s en pernil fresc fins a 1713 m/s en pernil curat. No obstant això, l'augment en la velocitat ultrasònica no es va relacionar amb el defecte de pastositat, probablement perquè els canvis de textura del pernil vinculats amb la pastositat van ser emmascarats per la gran influència dels canvis composicionals (guany de sal i pèrdua d'humitat) en la velocitat ultrasònica. Així, la velocitat ultrasònica no va ser un paràmetre efectiu per a detectar l'aparició de pastositat en pernil durant el seu processament ni per a classificar els pernils segons el seu nivell de pastositat al final del processament. Els ultrasons per contacte també es van utilitzar per a monitorar els canvis composicionals i texturals que tenen lloc al llarg de l'etapa de postsalat del pernil. Per a això, es va salar un altre lot de pernils i es van avaluar diferents temps de postsalat, des de 7 fins a 56 dies. Durant el postsalat, els pernils es van pesar i es va mesurar la seua velocitat ultrasònica cada 2 dies. Cada 7 dies de postsalat, es van analitzar destructivament la composició i les propietats texturals d'un pernil diferent. La pèrdua de pes dels pernils durant l'etapa de postsalat va ser descrita satisfactòriament (r=0.95) per l'augment de la velocitat ultrasònica. A més, la distribució de sal i la pèrdua d'humitat a l'interior del pernil es van relacionar de manera satisfactòria (r=0.93 i r=0.86, respectivament) amb l'augment de la velocitat ultrasònica. La variació en la duresa del pernil durant el postsalat va ser mínima i, per això, l'augment de la velocitat ultrasònica es va atribuir principalment als canvis de composició, sent a penes afectada pels canvis de textura. Els pernils obtinguts després del procés d'elaboració configurat per a obtindre pernils amb diferents nivells de pastositat, es van tallar i es va mesurar la velocitat i l'atenuació ultrasònica del múscul Biceps femoris amb l'objectiu d'esbrinar de forma no destructiva el seu nivell de pastositat. A més, amb la finalitat d'analitzar millor aquest defecte de textura, es van analitzar la composició, la degradació proteica, la textura instrumental i la microestructura dels pernils. Les mostres pastoses van presentar l'índex de proteòlisis més alt (38.7% comparat amb el 33.1% dels pernils no pastosos), van mostrar la degradació estructural més rellevant (estructures miofibrilars fusionades i aparició de grans buits) i, en conseqüència, van ser les més blanes (5.4 N de duresa en comparació amb els 16.7 N dels pernils no pastosos) i van presentar el comportament viscós més intens (0.434 comparat amb el 0.372 dels pernils no pastosos), encara que es va trobar una gran variabilitat experimental. L'avaluació no destructiva duta a terme mitjançant ultrasons va revelar que l'atenuació ultrasònica es podria aplicar amb èxit per a la classificació de les rodanxes de pernil curat segons el seu nivell de pastositat. Així, com més gran va ser la pastositat, major va ser l'atenuació ultrasònica, sent el coeficient d'atenuació mitjà de les mostres amb alta, mitjana i sense pastositat 48.2, 45.4 i 43.1 Np/m, respectivament. No obstant això, la velocitat ultrasònica va ser molt similar en totes les mostres de pernil, independentment del seu nivell de pastositat. Com es va observar en els pernils sencers, la velocitat ultrasònica no va ser un paràmetre satisfactori per a detectar el defecte de pastositat en pernil tallat a rodanxes, ja que la gran influència de la composició en la velocitat ultrasònica sumada al contingut similar de sal i humitat de les mostres, independentment del seu nivell de pastositat, va donar lloc a una velocitat similar en tots els nivells de pastositat. Es van desenvolupar dues tècniques d'ultrasons acoblats per aire, tant en manera transmissió-recepció com en pols-eco, per a caracteritzar la textura de pernil curat. El caràcter no invasiu dels ultrasons acoblats per aire permet dur a terme mesures sense contacte, facilitant la seua aplicació a nivell industrial en comparació amb les tècniques ultrasòniques convencionals, ja que poden realitzar-se mesures a major velocitat, sense alterar la superfície del material i evitant la contaminació creuada entre aliments. Quant a les mesures de correcció de defectes texturals en pernil curat, es van avaluar tractaments tèrmics moderats en dos medis de calfament diferents (aigua i aire). A més, es va considerar la viabilitat d'intensificar aquests tractaments mitjançant l'aplicació d'ultrasons de potència. Per a això, es van calfar rodanxes de pernil curat comercial envasades al buit en medi líquid, amb i sense l'aplicació d'ultrasons, a diferents temperatures (40, 45 i 50 °C), mesurant la temperatura en els músculs Biceps femoris i Semimembranosus. Respecte als tractaments en aire, es van utilitzar cilindres de pernil curat comercial envasat al buit. En el primer set d'experiments, el pernil es va calfar a velocitat d'aire constant (2 m/s) fins que es van aconseguir diferents temperatures (40, 45 i 50 °C). Mentre que, en el segon, el pernil es va calfar a temperatura d'aire constant (50 °C) a diferents velocitats (1, 2, 3, 4 i 6 m/s). En els dos sets, els tractaments es van dur a terme amb i sense l'aplicació d'ultrasons de potència, mesurant la temperatura en el centre del cilindre. Els tractaments tèrmics es van prolongar fins a aconseguir la temperatura objectiu, definida 5 °C per davall de la temperatura del medi de calfament (aigua o aire); així, no es va dur a terme una fase de manteniment de la temperatura i només es va considerar la fase de calfament dels tractaments tèrmics. Les cinètiques de calfament del pernil tractat tant en aigua com en aire es van descriure matemàticament mitjançant un model de conducció de calor. Una vegada finalitzat el calfament, es van avaluar els canvis texturals del pernil (duresa i comportament elàstic). Els experiments van mostrar que l'aplicació d'ultrasons de potència va accelerar la transferència de calor, reduint significativament (p<0.05) el temps de calfament i augmentant la difusivitat tèrmica aparent fins a un 51 i 37% en els tractaments tèrmics en aigua i aire, respectivament. En el cas dels tractaments tèrmics en aigua, l'augment de la temperatura durant el calfament va provocar una intensificació ultrasònica menor (la difusivitat tèrmica aparent va augmentar un 51% a 40 °C comparat amb el 21% a 50 °C). Per contra, en les experiències en aire, com més alta va ser la temperatura, més efectiva va ser l'aplicació dels ultrasons (la difusivitat tèrmica aparent va incrementar un 5% a 40 °C comparat amb el 38% a 50 °C). L'efecte de l'aplicació dels ultrasons va disminuir amb l'augment de la velocitat de l'aire, sent mínim amb la velocitat d'aire més alta assajada (la difusivitat tèrmica aparent va augmentar un 21% a 1 m/s comparat amb el 5% a 6 m/s). Quant als canvis de les propietats texturals del pernil després dels tractaments tèrmics moderats a temps curts, es va observar un augment en la seua duresa i en el seu comportament elàstic. Finalment, es va abordar la correcció de textura en pernil curat amb diferents nivells de pastositat. Per a això, es van calfar rodanxes de pernil amb alta, mitjana i sense pastositat envasades al buit en medi líquid a 40 i 50 °C durant temps més llargs (5 h, incloent les fases de calfament i manteniment) que en les experiències només de calfament, amb i sense l'aplicació d'ultrasons de potència durant la fase de calfament. La textura (duresa, comportament elàstic i adhesivitat) i la microestructura del pernil es van avaluar tant en les mostres tractades com en les control. Després dels tractaments tèrmics moderats, la textura del pernil es va veure millorada perquè la seua duresa va augmentar (102%) i el seu comportament viscós va disminuir (11%). En mitjana, l'augment de la duresa a 50 °C va ser un 159% major que a 40 °C, mentre que la disminució del comportament viscós va ser un 13.5% major a 50 °C que a 40 °C. L'adhesivitat del pernil també es va veure disminuïda, independentment de la temperatura de tractament, observant-se una reducció del 55%. L'aplicació d'ultrasons de potència durant la fase de calfament no va implicar cap canvi textural addicional. Així mateix, després dels tractaments tèrmics, la microestructura dels pernils amb alta pastositat va canviar notablement, experimentant una severa contracció de les miofibrilles, el que va contribuir a explicar els canvis de textura esmentats. En conclusió, la pastositat és un defecte de textura rellevant i molt complex en pernil curat. L'ús d'ultrasons per contacte i la mesura de l'atenuació ultrasònica podria considerar-se una tecnologia potencial per a detectar i caracteritzar de forma no destructiva la pastositat en rodanxes de pernil curat. Futurs treballs haurien d'estar orientats a l'aplicació d'aquesta tecnologia per a la identificació de pernils pastosos sencers, considerant per a això l'ús d'ultrasons acoblats per aire. A més, l'ús de tractaments tèrmics moderats en medi líquid o gasós podria ser un mètode viable per a corregir la textura defectuosa de pernils curats i l'aplicació d'ultrasons de potència durant la fase de calfament podria ser una forma rellevant d'accelerar els tractaments tèrmics.
Gracias a la Universitat Politècnica de València por concederme la beca para realizar mis estudios de doctorado, así como a los proyectos de investigación en los que he participado (RTA2013-00030-C03-02 y RTA2017-00024-C04-03)
Contreras Ruiz, M. (2020). Use of ultrasound for the characterization and correction of textural defects in dry-cured ham [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/153142
TESIS
Bierlich, Jörg. "Einfluss der Bekeimung auf die Qualität von schmelztexturierten YBCO-Hochtemperatur-Supraleitern." Doctoral thesis, 2008. https://tubaf.qucosa.de/id/qucosa%3A22720.