Dissertations / Theses on the topic 'Mesoporous Materials - Drug Delivery -'
Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles
Consult the top 50 dissertations / theses for your research on the topic 'Mesoporous Materials - Drug Delivery -.'
Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.
Browse dissertations / theses on a wide variety of disciplines and organise your bibliography correctly.
Atakan, Aylin. "Mesoporous material systems for catalysis and drug delivery." Doctoral thesis, TDX (Tesis Doctorals en Xarxa), 2018. http://hdl.handle.net/10803/668659.
Full textLos sistemas de materiales híbridos poseen propiedades multifuncionales. En este trabajo se desarrolló un nanoensamblaje alrededor de un soporte de sílice mesoporoso. Como soporte se seleccionó SBA-15 debido a su estructura de poro bien definida y volumen de poro accesible. La matriz de sílice fue dopada con átomos de Zr y los poros se infiltraron parcialmente con nanopartículas de Cu dando como resultado un material híbrido con propiedades ajustables . La síntesis de SBA-15 se realizó mediante un método de sol-gel en el que se empleó una solución micelar como plantilla para el sílice. Para lograr la versión dopada, se añadió un precursor de Zr a la solución de síntesis. Se investigaron los efectos de diferentes condiciones de síntesis, como el catalizador así como la fuente de Si en las características del material final. Los cambios en estas condiciones de. síntesis dieron lugar a partículas con distinta morfología, tamaño de poro (11-15 nm) y área superficial específica (400-700 m2/g). Las nanopartículas de Cu (NP) se hicieron crecer en el sustrato (Zr-) SBA-15 usando los métodos de infiltración (lnf) o de impregnación húmeda inducida por evaporación (EIWI).Dependiendo del método de infiltración utilizado, se logran diferentes propieddes químicas del material final, es decir, el contenido de Zr y las propiedades de red porosa son diferentes. Los nanoensamblajes de Cu-Zr-SBA-15 producidos bajo diversas condiciones de síntesis se usaron para la conversión catalítica de C02 en combustibles valiosos tales como metanol y dimetil éter (DME). El precursor de Si (TEOS o SMS) tuvo un impacto considerable en el rendimiento global del catalizador mientras que el método de carga de Cu (lnf o EIWI) cambió la selectividad catalítica entre DME y metanol. Por otra parte, la actividad del catalizador se investigó evaluando la acumulación de cada producto en la fase gaseosa y los grupos moleculares unidos a la superficie del catalizador a lo largo del tiempo. Se llegó al equilibrio termodinámico en el día 14 de la reacción a 250 ºC y 33 bar. La conversión total resultante de C02 fue del 24%, que es la conversión termodinámicamente más alta posible, según los cálculos teóricos . El material híbrido sintetizado Cu-Zr-SBA-15 también se investigó para aplicaciones de administración de fármacos, debido a su potencial como material de relleno en compuestos dentales y las propiedades antibacterianas del Cu. Por otra parte, la bioactividad de SiO2 y ZrO2 podría ser ventajosa para esta aplicación. El rendimiento del material final como vehículo de administración de fármacos se probó mediante un estudio de liberación in vitro con digluconato de clorhexidina . Los materiales desarrollados muestran una elevada capacidad de carga de fármaco (25-40%). Los perfiles de liberación del fármaco muestran dos etapas: una primera etapa de liberación rápida de las moléculas del fármaco unidas con interacciones más débiles al sustrato mesoporoso, seguida por la difusión de las moléculas del fármaco que están unidas a la superficie del portador. La presencia de Zr y Cu limita la liberación inicial y reduce la velocidad de liberación del fármaco . En otro estudio se evaluó el efecto del tamaño de poro de SBA-15 en la liberación del antibiótico hiclato de doxiciclina. Se observó que el tamaño de poro es directamente proporcional a la capacidad de carga de fármaco, el porcentaje y la cantidad de fármaco liberado . En resumen, este trabajo demuestra el carácter multifuncional de una nanomatriz diseñada a medida que proporciona información valiosa para dos aplicaciones en catálisis y liberación de fármaco.
Hybridmaterial består av minst två komponenter, vilket ger dem mångfacetterade egenskaper. Detta har gjort att denna typ av material attraktiva sedan länge. Det är dock inte enkelt att tillverka dessa materialsystem. Ett enkelt och effektivt tillvägagångssätt behövs för att tillvara ta de önskade egenskaperna hos varje komponent och få dem att samverka. Denna avhandling bygger huvudsakligen på utvecklingen av ett hybridmaterial.Ett hybridmaterial med en sammansättning bestämd på nanonivå, tillverkades med mesoporös kiseldioxid, SBA-15, som stomme. SBA-15 valdes framför andra typer av mesoporös kiseldioxid på grund av dess väldefinierade porstruktur och stora, tillgängliga porvolym. Kiseldioxiden dopades med zirkoniumatomer och porerna fylldes delvis med kopparnanopartiklar, vilket resulterade i ett hybridmaterial med egenskaper som kunde varieras. SBA-15 tillverkades via en våtkemisk metod där en micellösning används som mall för kiseldioxidens struktur. Vid dopningen tillsätts en zirkoniumkälla till synteslösningen. Effekterna av olika tillverkningsparametrar, till exempel salter med katalytiska egenskaper (salter med F- eller Cl-), olika kiselkällor (tetraetyl ortosilikat eller natriummetasilikat), på materialens egenskaper studerades. Variationer av dessa parametrar ger material med olika form, porstorlekar (11 – 15 nm) och specifik yta (400 – 700 m2/g). Kopparnanopartiklar växtes i (Zr-)SBA-15-stommarna med två metoder: infiltration (Inf) eller indunstningsinducerad våtimpregnering (EIWI). Inf baseras på funktionalisering av (Zr-)SBA-15-stommen innan kopparjoner fick reagera med ytan. EIWI bygger på en blandning av (Zr-)SBA-15 och kopparsalt i en lösning där vätskan långsamt får avdunsta. Båda metoderna är designade för framställning av oxiderade kopparnanopartiklar, mindre än 10 nm i diameter, som ska växa i stommens porer. Dock påverkar infiltrationsmetoden den kemiska sammansättningen hos det slutliga materialet då Zr-koncentrationen och porositeten i stommen ändras. Cu-Zr-SBA-15-sammansättningar, tillverkade med varierande syntesparametrar, användes som katalysatorer för omvandling av CO2 till bränslen såsom metanol och dimetyleter (DME). Resultaten visar att valet av kiselkälla har en stor inverkan på katalysatorns prestanda, samt att metoden för att introducera koppar ändrar den katalytiska selektiviteten mellan DME och metanol. Katalysatorns aktivitet undersöktes även över tid. Ackumuleringen av varje produkt, både i gasfas och på katalysatorns yta, registrerades över tid. Termodynamisk jämvikt nåddes efter att reaktionen fortgått i fjorton dagar vid 250 °C och 33 bar. Den totala CO2-omvandlingen var 24 %, vilket, enligt teoretiska beräkningar, är den termodynamiskt högsta möjliga omvandlingen. Det observerades att DME bildas genom en kombination av två metoxygrupper på katalysatorns yta, samt att bildandet av DME ökar den totala omvandlingen av CO2 till bränsle, vilken annars är begränsad till 9.5 %. Cu-Zr-SBA-15-sammansättningen användes även i läkemedelstillämpningar. De kan användas som biomaterial, e.g., fyllnadsmaterial i tandkompositer, och koppar har antibakteriella egenskaper. Dessutom kan kiseldioxid och zirkoniumdioxid vara bioaktiva vilket ses som en fördel. För denna tillämpning tillverkades Cu-Zr-SBA-15 med TEOS som kiselkälla och Inf-metoden för att växa kopparnanopartiklar. Cu-Zr-SBA-15 lämplighet som bärare av läkemedelet klorhexidindiglukonat testades in vitro. I detta fall uppvisar bäraren en laddningskapacitet [massa laddat läkemedel/(massa laddat läkemedel +massa bärare)] på 25 – 40 %. Frisättningen av läkemedel skedde i två steg. Först frisattes en stor mängd läkemedelsmolekyler. Dessa var löst placerade i håligheter i de mesoporösa stommarna. Därefter frisattes läkemedel via diffusion av molekyler som bundit till stommens yta. De två stegen representerar växelverkan mellan läkemedel – läkemedel- och läkemedel – bärare. Närvaron av zirkonium och koppar begränsar den första frisättningen och förlänger den aktiva tiden, vilket är fördelaktigt ur tillämpningsperspektiv. Effekten av porstorlek hos SBA-15 vid läkemedelsfrisättning undersöktes också i en studie där SBA-15 fylldes med doxycyklinhyklat. Laddningskapaciteten och mängden frisatt läkemedel och andelen av laddat läkemedel som frisätts var båda direkt proportionella mot porstorleken där frisättningen av doxycyklinhyklat dominerades av läkemedel – läkemedelsväxelverkan. Doxycyklinhyklat är en mindre molekyl jämfört med klorhexidindiglukonat och växelverkar svagare med SBA-15 på grund av sin mer anjoniska natur. Sammanfattningsvis visar arbetet den multifunktionella karaktären hos en skräddarsydd nanosammansättning, vilket ger värdefulla insikter i två användningsområden: katalys och läkemedelstransport Materialet testas sedan i två olika tillämpningar: katalys och läkemedelstransport.
Feil, Florian, Anna Sauer, Jens Michaelis, Thomas Bein, and Christoph Bräuchle. "Single molecule diffusion studies of mesoporous materials: from material science to drug-delivery applications." Diffusion fundamentals 16 (2011) 28, S. 1-2, 2011. https://ul.qucosa.de/id/qucosa%3A13761.
Full textRitchie, Lyndsey Kay. "Large pore mesoporous silicas for application in protein adsorption, enzyme immobilisation and drug delivery /." St Andrews, 2009. http://hdl.handle.net/10023/747.
Full textGuillet-Nicolas, Rémy. "Designing ordered mesoporous materials for MRI cell tracking and oral drug delivery applications." Thesis, Université Laval, 2014. http://www.theses.ulaval.ca/2014/30515/30515.pdf.
Full textAmong recent discoveries in material science, ordered mesoporous silica (OMS) have been in the limelight and attracted considerable attention because of their prospects of application, especially in the biomedical field and separation technologies. Such growing interest is explained by their unique physico-chemical properties. Indeed, OMS usually exhibit high specific surface areas, high pore volumes, adjustable pore sizes, ease of surface functionalization and customizable particle size and shape. The main objective of this Ph.D. thesis is to use these properties in order to design and characterize novel systems with potential applications in magnetic resonance imaging (MRI) and/or oral drug delivery. The first and second parts of this project (chapters 4 and 5) deal with SBA-15 and KIT-6 materials and the effects of the different synthesis parameters on the porosity features of the structures, obtained after calcination. The results showed that it is of prime interest to thoroughly and accurately characterize the porosity of these silicas in order to correctly assess their porous topologies. Such knowledge could be of substantial importance for high-tech applications of OMS. The third and fourth part of this thesis (chapters 6 and 7) are aimed to design, characterize and evaluate the potential of novel positive contrast agents (CA) for MRI based on MCM-41 and MCM-48 nanoparticles (Nps) functionalized with paramagnetic ions such as gadolinium (Gd) or manganese (Mn). The results reported in these studies demonstrate the superiority of 3-D pore networks as a host for the insertion of paramagnetic atoms used to enhance the signal in MRI. Also Gd and Mn loaded MCM-48 Nps provide a significant increase in 1H proton longitudinal relaxivity while maintaining low r2/r1 ratio (1.5 – 2) in water. Furthermore, various modern techniques and in vitro tests were used to clearly delineate the true potential and limitations of these inorganic contrast agents for cellular and in vivo tracking studies. The last part of this work (chapter 8) is focused on the binding of a succinylated protein, the β-lactoglobulin, onto functionalized MCM-48 Nps for the development of a new oral drug delivery platform. This nutraceutical nano-conjugate system reveals promising features such as high biocompatibility, efficient pH-responsive properties for both hydrophilic and hydrophobic drugs/dyes and excellent colloidal stability. The use of this low-cost protein could represent an alternative over classical biopolymers.
Fan, Dongmei. "Mesoporous silicon/biopolymer composities for orthopedic tissue engineering and drug delivery applications." [Fort Worth, Tex.] : Texas Christian University, 2008. http://etd.tcu.edu/etdfiles/available/etd-12192008-090502/unrestricted/fan.pdf.
Full textRitchie, Lyndsey K. "Large pore mesoporous silicas for application in protein adsorption, enzyme immobilisation and drug delivery." Thesis, University of St Andrews, 2009. http://hdl.handle.net/10023/747.
Full textGIGNONE, ANDREA. "Ordered Mesoporous Silica for Drug Delivery in Topical Applications." Doctoral thesis, Politecnico di Torino, 2016. http://hdl.handle.net/11583/2652565.
Full textGeite, Patrik. "Medical Implant Applications of Mesoporous Silica Films." Thesis, Linköpings universitet, Nanostrukturerade material, 2019. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:liu:diva-154463.
Full textJiang, Ke. "Silicon nanowires and mesoporous silicon as potential therapeutic platforms for bone tissue engineering and drug delivery applications." [Fort Worth, Tex.] : Texas Christian University, 2009. http://etd.tcu.edu/etdfiles/available/etd-03162010-124735/unrestricted/Jiang.pdf.
Full textMa, Hui. "Nanomaterials for Biological Applications: Drug Delivery and Bio-sensing." ScholarWorks@UNO, 2013. http://scholarworks.uno.edu/td/1647.
Full textGiménez, Morales Cristina. "Design of new bio-gated nanodevices for advanced communication processes and targeted controlled release of therapeutic agents." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de València, 2016. http://hdl.handle.net/10251/62822.
Full text[ES] La presente tesis doctoral titulada "Diseño de nuevos nanodispositivos para procesos avanzados de comunicación y liberación controlada y dirigida de agentes terapéuticos" está centrada en el desarrollo de nuevos materiales híbridos orgánico-inorgánicos funcionales para aplicaciones en el campo de la liberación controlada de moléculas de interés. El primer capítulo de la tesis ofrece una introducción a los materiales híbridos orgánico-inorgánicos funcionalizados con "puertas moleculares" y su aplicación en procesos de liberación controlada. En el segundo capítulo de la tesis se aborda el desarrollo de un nanodispositivo capaz de responder y liberar su carga en función de la concentración de glucosa. Este nanodispositivo está basado en nanoparticulas de sílice mesoporosa funcionalizadas en su superficie externa con grupos benzimidazol y con los poros cargados con un fluoróforo. Los poros se cierran al añadir la enzima glucosa oxidasa funcionalizada con ciclodextrinas (por formación de un complejo de inclusión entre el benzimidazol y los oligosacáridos cíclicos). Al adicionar glucosa se produce su oxidación enzimática dando ácido glucónico. Este ácido induce una bajada del pH del medio con la consiguiente protonación de los benzimidazoles y la ruptura de los complejos de inclusión. Esta ruptura provoca la salida de la enzima de la superficie y la liberación del colorante atrapado en los poros. El tercer capítulo de la tesis se ha centrado en el desarrollo de un material para la liberación controlada de agentes citotóxicos en células cancerosas en respuesta a cambios en el potencial redox. De nuevo se emplean nanopartículas de sílice mesoporosa con los poros cargados con un colorante (safranina O) y la superficie externa funcionalizada con dos polietilenglicoles conteniendo enlaces disulfuro. En presencia de glutatión se produce la reducción del enlace disulfuro con la consiguiente liberación del colorante. Una vez confirmado el protocolo de apertura, se estudió la internalización y la liberación de un fluoróforo y de un agente citotóxico en el modelo celular HeLa, realizando además ensayos de viabilidad. En el cuarto capítulo de la tesis se ha preparado y ensayado un nanodispositivo para la liberación controlada en células senescentes en un modelo murino de fibrosis pulmonar. El material se prepara empleando nanopartículas de sílice mesoporosa y un galactooligosacárido anclado en la superficie externa. En presencia de células senescentes, que sobreexpresan la enzima ¿-galactosidasa, se produce la hidrólisis del oligosacárido con la consiguiente liberación de la carga atrapada en los poros del soporte (rodamina B). Tras los estudios in vitro, la capacidad del nanodispositivo de acumularse y liberar su carga en tejidos ricos en células senescentes se evaluó in vivo. Para ello, ratones con fibrosis pulmonar inducida, patología en la que se ha descrito la aparición de senescencia, se trataron con el material sintetizado y posteriormente fueron examinados para comprobar la capacidad de acumularse y liberar su carga (fluoróforo) en la zona pulmonar dañada. En el quinto capítulo se ha explorado el proceso de comunicación química en cascada empleando tres tipos de nanopartículas mesoporosas de sílice cargadas con diferentes mensajeros y funcionalizadas con tres puertas moleculares distintas. Cuando sobre una suspensión de las tres nanopartículas se añade la enzima capaz de hidrolizar la puerta molecular que bloquea los poros del primer tipo de nanopartículas (S1), se produce la liberación del mensajero 1. Este mensajero es capaz de inducir la apertura del segundo tipo de nanopartículas (S2), que a su vez liberan al medio el mensajero 2. Por último, el mensajero 2 es capaz de abrir la puerta molecular del tercer tipo de nanopartículas (S3), que liberan finalmente su carga (un colorante) como respuesta final.
[CAT] La present tesis doctoral titulada "Disseny de nous nanodispositius per a processos avançats de comunicació i lliberació controlada i dirigida d'agents terapèutics" està centrada en el desenvolupament de nous materials híbrids orgànic-inorgànic funcionals per a aplicacions en el camp de la lliberació controlada de molècules d'interès. El primer capítol de la tesis ofereix una introducció als materials híbrids orgànic-inorgànic funcionalitzats amb "portes moleculars" i la seua aplicació en processos de lliberació controlada. En el segon capítol de la tesis s'aborda el desenvolupament d'un nanodispositiu capaç de respondre i lliberar la seua càrrega en funció de la concentració de glucosa. Este nanodispositiu està basat en nanopartícules de sílice mesoporoses funcionalitzades a la seua superfície externa amb grups benzimidazol i amb els pors carregats amb un fluoròfor. Els pors queden bloquejats al afegir el enzim glucosa oxidasa funcionalitzada amb ciclodextrines (per formació d'un complex d'inclusió entre el benzimidazol i els oligosacàrids cíclics). Al afegir glucosa es produeix la seua oxidació enzimàtica donant lloc a àcid glucònic. Este àcid indueix una baixada del pH del medi amb la consegüent protonació dels benzimidazols i el trencament dels complexes d'inclusió. Este trencament provoca l'eixida del enzim de la superfície i la lliberació del colorant atrapat als pors. El tercer capítol de la tesis s'ha centrat en la preparació d'un material per a la lliberació controlada d'agents citotòxics en cèl¿lules canceroses en resposta a canvis en el potencia redox. De nou s'empren nanopartícules de sílice mesoporoses amb els pors carregats amb un colorant (safranina O) i la superfície externa funcionalitzada amb dos polietilenglicols (de diferent pes molecular) contenint enllaços disulfur. En presència de glutatió es produeix la reducció del enllaç disulfur amb la consegüent lliberació del colorant. Una volta confirmat el protocol d'obertura, es va estudiar la internalització i la lliberació d'un fluoròfor i d'un agent citotòxic en el model cel¿lular HeLa, realitzant ademés assajos de viabilitat. En el quart capítol de la tesis s'ha preparat i s'ha estudiat un nanodispositiu per a la lliberació controlada en cèl¿lules senescents, en un model murí de fibrosis pulmonar. El material es prepara emprant nanopartícules de sílice mesoporoses i un galactooligosacàrid anclat a la superfície externa del material. En presència de cèl¿lules senescents, que sobreexpresen el enzim ¿-galactosidasa, es produeix la hidròlisis del oligosacàrid amb el consegüent alliberament de la càrrega atrapada en els pors del suport (rodamina B). Després dels estudis in vitro, la capacitat del nanodispositiu d'acumular-se i lliberar la càrrega en teixits rics en cèl¿lules senecents es va evaluar in vivo. Amb este propòsit, ratolins amb fibrosis pulmonar induïda, patologia en la que s'ha descrit l'aparició de senescència en els teixits danyats, es van tractar amb el material sintetitzat i posteriorment van ser examinats per a comprovar la capacitat d'acumular-se i lliberar la seua càrrega (fluoròfor) en la zona dels pulmons afectada. En el quint capítol s'ha explorat el procés de comunicació química en cascada utilitzant tres tipus de nanopartícules mesoporoses de sílice carregades amb diferents missatgers i funcionalitzades amb tres portes moleculars diferents. Quan, sobre una suspensió de les tres nanopartícules, s'afegeix l'enzim capaç d'hidrolitzar la porta molecular que bloqueja els pors del primer tipus de nanopartícules (S1), es produeix la lliberació del missatger 1 des de S1. Este missatger és capaç d'induir l'obertura del segon tipus de nanopartícules (S2), les quals lliberen al medi el missatger 2. Per últim, el missatger 2 és capaç d'obrir la porta molecular del tercer tipus de nanopartícules (S3), que lliberen finalment la seua càrr
Giménez Morales, C. (2016). Design of new bio-gated nanodevices for advanced communication processes and targeted controlled release of therapeutic agents [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62822
TESIS
De, la Torre Paredes Cristina. "Nanotechnology and supramolecular chemistry in controlled release and molecular recognition proceses for biomedical applications"." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de València, 2018. http://hdl.handle.net/10251/94043.
Full textThis PhD thesis entitled "Nanotechnology and supramolecular chemistry in controlled release and molecular recognition processes for biomedical applications", is focused on two important subjects: molecular recognition and controlled delivery processes. This PhD thesis is structured in four chapters. The first chapter introduces the concept of organic-inorganic hybrid materials containing switchable "gate-like" ensembles and their biomedical applications as nanomaterials for targeting and control drug delivery. Furthermore, is introduced a short review about chromo-fluorogenic chemosensors based on basic principles of supramolecular chemistry, particulary in molecular recognition processes. In particular, in chapter 2 is focus on the development of enzymatic-driven nanodevices. These hybrid materials are composed of two main units: an inorganic silica based mesoporous scaffold, able to store organic molecules and an organic compound anchored on the external surface of the inorganic mesoporous support than acts as molecular gate. All the systems proposed use peptidic gates that respond to temperature or enzimatic stimulis. The second part of this PhD thesis is focused on the design and development of a new chemical compound capable of detecting carbon monoxide in vivo. In summary, for all the results above mentioned we can say that this PhD thesis constitutes an original scientific contribution to the development of supramolecular chemistry. Its results derived from the studies presented leaves open routes to continue the study and development of new hybrid materials and more efficient chemical sensors with biomedical and therapeutic applications.
La present tesi doctoral, titulada "Nanotecnologia i química supramolecular en processos d'alliberament controlat i reconeixement molecular per a aplicacions biomèdiques", es centra en dos temes importants de la química: el reconeixement molecular i els processos d'alliberament controlat. Aquesta tesi doctoral està estructurada en quatre capítols. El primer capítol introdueix el concepte de materials híbrids orgànics-inorgànics funcionalitzats amb portes moleculars i les seves aplicacions biomèdiques com nanomaterials per dirigir i controlar l'alliberament controlat de fàrmacs. A més s'introdueix una breu descripció sobre sensors colorimètrics fonamentats en la base de la química supramolecular, particularment en els processos de reconeixement molecular. En particular, el capítol 2 descriu la preparació de cinc nanodispositius que responen a enzims. Aquests materials híbrids es componen de dues unitats principals: un suport mesoporos basat en sílice inorgànica, capaç d'encapsular molècules orgàniques i un compost orgànic ancorat a la superfície externa del suport mesoporós inorgànic que actua com a porta molecular. La segona part d'aquesta tesi doctoral es centra en el disseny i desenvolupaent d'un nou compost químic capaç de detectar monòxid de carboni in vivo. En resum, per a tots els resultats abans mencionats podem dir que esta tesi doctoral constituïx una contribució científica original al desenvolupament de la química supramolecular. Els seus resultats derivats dels estudis presentats deixen rutes obertes per a continuar l'estudi i el desenvolupament de nous materials hibrids i sensors químics més eficients per a aplicacions biomèdiques i terapeutiques.
De La Torre Paredes, C. (2017). Nanotechnology and supramolecular chemistry in controlled release and molecular recognition proceses for biomedical applications" [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/94043
TESIS
Hernández, Teruel Adrián. "Smart drug delivery systems designed to improve Inflammatory Bowel Disease therapy." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de València, 2019. http://hdl.handle.net/10251/129863.
Full text[CAT] La present tesi doctoral titulada "Sistemes d'alliberament controlat de farmacs dissenyats per a millorar el tractament de Malaltia Inflamatoria Intestinal" se centra en el disseny, preparacio, caracteritzacio i avaluacio in vivo de diferents sistemes d'alliberament controlat de farmacs en colon (*CDDS, per les seues sigles en angles) utilitzant com a suport microparticules de si'lice mesoporosa, funcionalitzades amb portes moleculars. En conclusio, els estudis realitzats demostren que els materials de si'lice mesoporosa, en combinacio amb portes moleculars sensibles a estimuls especifics, tenen un gran potencial per al desenvolupament de nous sistemes d'alliberament controlat de farmacs en el colon, dirigits a millorar l'arsenal terapeutic disponible per al tractament de MII. La possibilitat d'adaptar o personalitzar la carrega i les portes moleculars, fa que aquests suports de silice mesoporosa siguen una opcio interessant per al desenvolupament de nous sistemes d'alliberacio controlada de farmacs en diferents aplicacions biomediques. Finalment, esperem que els resultats obtinguts en aquesta tesi doctoral servisquen d'inspiracio per al desenvolupament de sistemes d'alliberament controlat de farmacs innovadors i cada vegada mes intel·ligents, per a la seua aplicacio tant en medicina com en altres arees.
[EN] This PhD thesis entitled "Smart drug delivery systems designed to improve Inflammatory Bowel Disease therapy" is focused on the design, synthesis, characterization and in vivo evaluation of several Colon Drug Delivery Systems (CDDS) using hybrid mesoporous silica microparticles as scaffolds containing molecular gates. In conclusion, the studies shown in this Thesis demonstrate that mesoporous silica materials in combination with responsive molecular gates have great potential in the design and preparation of new CDDS to improve the therapeutic options available for IBD. The possibility to adapt the cargo and the molecular gate makes mesoporous silica support especially appealing for similar controlled drug delivery applications in the biomedical field. We hope that the obtained results could inspire the development of new innovative smart drug delivery systems in this or other fields.
We thank the Spanish Government (projects MAT2015-64139-C4-1-R and AGL2015-70235-C2-2-R (MINECO/FEDER)) and the Generalitat Valenciana (project PROMETEOII/2014/047) for support. AHT thanks to the Spanish MEC for his FPU grant. We thank the Generalitat Valenciana (Project PROMETEO2018/024)
Hernández Teruel, A. (2019). Smart drug delivery systems designed to improve Inflammatory Bowel Disease therapy [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/129863
TESIS
Sevimli, Filiz F. "Surface Functionalization Of Sba - 15 Particles For Amoxicillin Delivery." Master's thesis, METU, 2011. http://etd.lib.metu.edu.tr/upload/12613801/index.pdf.
Full textLlopis, Lorente Antoni. "Enzyme-functionalized hybrid mesoporous nanodevices for sensing, controlled release and molecular communication." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de València, 2019. http://hdl.handle.net/10251/117612.
Full text[CAT] La present tesi doctoral titulada "Nanodispositius mesoporosos híbrids funcionalitzats amb enzims per a detecció, alliberació controlada i comunicació molecular" es centra en el disseny, preparació, caracterització i avaluació de distints nanodispositius híbrids orgànic-inorgànics utilitzant com a suport nanopartícules tipus Janus d'or i sílice mesoporosa, que s'equipen amb enzims, espècies fluorescents i portes moleculars. Com a conclusió general, els estudis realitzats mostren que la incorporació d'enzims sobre nanopartícules permeten introduir funcions de reconeixement amb alta especificitat i dissenyar nanodispositius avançats per a distintes finalitats. La combinació de nanopartícules híbrides amb grups orgànics com portes moleculars, efectors enzimàtics i espècies cromo-fluorogèniques o fàrmacs pot resultar molt versàtil; i s'espera que els resultats obsessos inspiren el desenvolupament de nous materials intel·ligents amb aplicació en distintes àrees com la nanomedicina i la detecció de molècules d'interés.
[EN] This PhD thesis entitled "Enzyme-functionalized hybrid mesoporous nanodevices for sensing, controlled release and molecular communication" is focused on the design, synthesis, characterization and evaluation of several hybrid organic-inorganic nanodevices using Janus gold-mesoporous silica nanoparticles as scaffolds, equipped with enzymes, fluorescent species and molecular gates. In conclusion, these studies show that the incorporation of enzymes on nanoparticles allows to introduce recognition capabilities with high specificity and to design advanced nanodevices for different purposes. The combination of hybrid nanoparticles with organic groups such as molecular gates, enzymatic effectors and chromo-fluorogenic species or drugs can be very versatile; and we hope that the obtained results inspire the development of new smart materials with application in different areas such as nanomedice and sensing.
Llopis Lorente, A. (2019). Enzyme-functionalized hybrid mesoporous nanodevices for sensing, controlled release and molecular communication [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/117612
TESIS
Abdelki, Andreas. "Fused deposition modeling of API-loaded mesoporous magnesium carbonate." Thesis, Uppsala universitet, Nanoteknologi och funktionella material, 2020. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:uu:diva-417897.
Full textWeiß, Veronika Ortrud Sophie. "Mesoporous silica nanoparticles as drug delivery platforms." Diss., Ludwig-Maximilians-Universität München, 2014. http://nbn-resolving.de/urn:nbn:de:bvb:19-185595.
Full textParamasivam, Vithya <1993>. "Mesoporous Zirconia Nanoparticles as an antimicrobial drug delivery." Master's Degree Thesis, Università Ca' Foscari Venezia, 2020. http://hdl.handle.net/10579/18015.
Full textHunt, Graham. "Mucoadhesive materials for drug delivery." Thesis, Cardiff University, 1988. http://www.gbv.de/dms/bs/toc/123058414.pdf.
Full textYohe, Stefan Thomas. "Superhydrophobic materials for drug delivery." Thesis, Boston University, 2013. https://hdl.handle.net/2144/12898.
Full textSuperhydrophobicity is a property of material surfaces reflecting the ability to maintain air at the solid-liquid interface when in contact with water. These surfaces have characteristically high apparent contact angles, by definition exceeding 150°, as a result of the composite material-air surface formed under an applied water droplet. Superhydrophobic surfaces were first discovered on naturally occurring substrates, and have subsequently been fabricated in the last several decades to harness these favorable surface properties for a number of emerging applications, including their use in biomedical settings. This work describes fabrication and characterization of superhydrophobic 3D materials, as well as their use as drug delivery devices. Superhydrophobic 3D materials are distinct from 2D superhydrophobic surfaces in that air is maintained not just at the surface of the material, but also within the bulk. When the superhydrophobic 3D materials are submerged in water, water infiltrates slowly and continuously as a new water-air-material interface 1s fonned with controlled displacement of air. Electrospinning and electrospraying are used to fabricate superhydrophobic 3D materials utilizing blends of the biocompatible polymers poly(ε-caprolactone) and poly(caprolactone-co-glycerol monostearate) (PGC-C18). PGC-C18 is significantly more hydrophobic than PCL (contact angle of 116° versus 83° for flat materials), and further additions of PGC-C18 into electrospun meshes and electrosprayed coatings affords increased stability of the entrapped air layer. For example, PCL meshes alone (500 µm thick) take 10 days to fully wet, and with 10% or 30% PGC-C18 addition wetting rates are dramatically slowed to 60% wetted by 77 days and 4% by 75 days, respectively. Stability of the superhydrophobic materials can be further probed with a variety of physio-chemical techniques, including pressure, surfactant containing solutions, and solvents of varying surface tension. Superhydrophobicity is shown to be enhanced with further increases in PGC-C18 content and surface roughness (a decrease in fiber size). We demonstrate the utility of superhydrophobicity as a method for drug delivery. When the camptothecin derivatives SN-38 and CPT-11 are encapsulated within electrospun meshes, changes in air layer stability (due to changes in PGC-C 18 content) dictate the rate of drug release by controlling the rate in which water can permeate into the porous 3D electrospun structure. Drug release can be tuned from 2 weeks to > 10 weeks from 300 µm meshes, and meshes effectively kill a variety of cancer cell lines (lung, colon, breast) when utilized in a cytotoxicity assay. After determining that air could be used to control the rate of drug release, superhydrophobic 3D materials are explored for three applications. First, meshes are considered as a potential combination reinforcement-drug delivery device for use in resectable colorectal cancer. Second, removal of the air layer in superhydrophobic meshes is used as a method to trigger drug release. The pressure generated from high-intensity focused ultrasound (0.75-4.25 MPa) can remove the air layer spatially and temporally, allowing drug release to be controlled with application of a sufficient treatment. Third, "connective" electrosprayed coatings are deposited on chemically distinct material surfaces, which are both three-dimensional and mechanically robust. In summary, superhydrophobic 3D materials are fabricated and characterized, and are utilized as drug delivery devices. Controlled air removal from these materials offers an entirely new strategy for drug delivery, and is promising for the applications considered in this work as well as many others.
Martínez, Edo Gabriel. "Radial-capped mesoporous silica nanoparticles for multiple drug delivery." Doctoral thesis, Universitat Ramon Llull, 2020. http://hdl.handle.net/10803/669168.
Full textEn la presente tesis doctoral, se ha desarrollado un sistema de liberación de fármacos sensible a pH basado en nanopartículas mesoporosas de sílice (MSN). Los poros de la nanopartícula están radialmente obstruidos mediante la funcionalización de cadenas de PEG, sustituidas con un fármaco en uno de sus extremos. El objetivo de esta nueva metodología es la de preservar la carga interna de estas MSN. En primer lugar, se ha estudiado el concepto de obstrucción radial para evaluar la utilidad práctica de este método. Por esta razón, diferentes tipos de cadenas de PEG con carga, a saber, aminas cuaternarias y PEG neutrales, se han funcionalizado sobre la MSN para estudiar su capacidad de obstrucción. Como prueba de concepto, se ha estudiado la liberación de safranina en medio fisiológico (pH 7.4). Los resultados obtenidos han demostrado que las cadenas de PEG que contienen una carga positiva obstruyen mejor los poros que las cadenas de PEG neutrales de la misma longitud. Utilizando esta aproximación, se ha diseñado un sistema de liberación de fármacos para la vehiculización de camptotecina (CPT) y topotecán (TPT). En primer lugar, uno de los anteriores fármacos se ha adsorbido dentro de los poros de la MSN. Posteriormente, los poros se han sellado mediante una cadena de PEG que contiene doxorrubicina (DOX) en uno de sus extremos (DOX-PEG). La estabilidad de dicho sistema en condiciones fisiológicas prueba la eficacia de la obstrucción radial. Por otro lado, en condiciones ácidas, se produce una liberación descontrolada de los fármacos. Asimismo, los experimentos de citotoxicidad in vitro han demostrado que el sistema puede liberar CPT y DOX en las células cancerígenas HeLa, logrando un mayor efecto sinérgico que la combinación de TPT y DOX. También se ha sintetizado un profármaco de la CPT con el objetivo de aumentar su carga en una MSN y mejorar así su efecto sinérgico con la DOX. Para llevarlo a cabo, se ha unido una cadena escindible de PEG a la CPT. Empleando esta estrategia se ha conseguido cargar un 30% más de CPT en el interior de las MSN. El sistema muestra una gran estabilidad en condiciones fisiológicas, ya que se observa una liberación negligible de los fármacos. Además, se ha evaluado la citotoxicidad del sistema en dos líneas celulares diferentes: HeLa y HepG2. Los resultados obtenidos demuestran que el nuevo profármaco sintetizado en combinación con DOX, resulta en un mayor efecto sinérgico en las células HepG2. Por otro lado, la selectividad de las MSN hacia las células HepG2 se ha mejorado mediante la introducción del ligando ácido glicirretínico (GA) sobre el grupo DOX-PEG. Para llevarlo a cabo, se ha empleado la misma aproximación radial establecida para los otros sistemas. Los estudios de internalización celular han demostrado que este nuevo sistema es capaz de discriminar entre las células HeLa y HepG2, acumulándose preferentemente en estas últimas. Finalmente, se ha evaluado un sistema de administración triple de medicamentos con el objetivo de superar el efecto de resistencia de los tumores a múltiples fármacos. Esta acción se puede emprender mediante la combinación de medicamentos quimioterapéuticos, DOX y CPT, con un agente fototerapéutico (ftalocianina). Por esta razón, se ha sintetizado un nuevo conjugado de la CPT con una ftalocianina. Dicho conjugado se ha cargado dentro de los poros de la MSN y posteriormente se han sellado con el grupo DOX-PEG. Los experimentos de internalización celular han demostrado la endocitosis de este sistema en las células HeLa y la posterior liberación de los fármacos. Asimismo, se ha evaluado in vitro el efecto sinérgico entre la DOX y la CPT.
In this PhD dissertation, a pH-responsive multiple drug delivery system (DDS) based on mesoporous silica nanoparticles (MSN) with a radial-capping of its pores has been developed. This is a new concept that relies on the functionalization of the particle surface with PEG chains substituted with a drug at its end to preserve the inner cargo of the MSN. First, the concept of radial-capping has been studied to assess the practical usefulness of such capping method. Thus, different types of charged PEGs, namely quaternary amines and neutral PEGs, have been introduced upon an MSN in order to study its capping ability. As a proof of concept, the dye safranin was loaded into the nanoparticles pores, which were subsequently capped with PEGs chains. Then, the release of safranin was assessed under physiological conditions (pH 7.4). The results obtained demonstrated that PEG chains possessing positive charge provides a more efficient capping than the neutral PEGs of the same length. Using this approach, a drug delivery system (DDS) based on the radial capping for the delivery of camptothecin (CPT) and topotecan (TPT) has been studied. CPT or TPT has been loaded within the pores of an MSN, and subsequently sealed with a PEG chain decorated with doxorubicin (DOX) at its end (DOX-PEG moiety). The system is stable under physiological conditions (pH 7.4) which confirms the effectiveness of the radial capping. On the other hand, under acidic pH, a burst release of drugs takes place. Furthermore, the in vitro cytotoxicity test has demonstrated that this DDS can effectively deliver CPT and DOX to HeLa cells achieving a better synergistic effect than the combination of TPT and DOX. With the aim to improve the loading of CPT to enhance the synergistic effect with the latter system (DOX-PEG moiety), a prodrug of CPT has been synthesised. To do so, a cleavable reductive short PEG chain has been bonded to CPT. An increase of loading of 30% has been achieved in comparison with the unmodified drug. The stability of the radial-capping methodology has been tested as mentioned above. Under physiological conditions, the release of drugs is negligible. The cytotoxicity activity of the system has been tested in two different cell lines: HeLa and HepG2 cells. The results showed a better synergistic effect of this new synthesised system towards HepG2 cells. In order to further improve the selectivity of the system towards HepG2 cells, the MSN were decorated with glycyrrhetinic acid (GA) ligand over the DOX-PEG moiety. Uptake studies have shown that this new system preferably accumulates in HepG2 cells in comparison to HeLa cells. Finally, a tri-deliver system of drugs has been developed with the aim to try to overcome the multiple drug-resistant (MDR) effect by the combination of chemotherapeutic drugs (DOX and CPT) with a phototherapeutic agent (phthalocyanine). In this regard, a new CPT conjugate with a phthalocyanine has been synthesised and loaded within the pores of an MSN. Then, the system has been sealed with the DOX-PEG moiety. The uptake studies have demonstrated the proper endocytosis of the system inside HeLa cells and the subsequent delivery of the three drugs in the cytoplasm and nucleus. Furthermore, the synergistic effect of DOX and CPT has been assessed in vitro.
Vivero-Escoto, Juan Luis. "Surface functionalized mesoporous silica nanoparticles for intracellular drug delivery." [Ames, Iowa : Iowa State University], 2009. http://gateway.proquest.com/openurl?url_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info:ofi/fmt:kev:mtx:dissertation&res_dat=xri:pqdiss&rft_dat=xri:pqdiss:3389157.
Full textDatt, Ashish. "Applications of mesoporous silica and zeolites for drug delivery." Diss., University of Iowa, 2012. https://ir.uiowa.edu/etd/3442.
Full textSauer, Anna Magdalena. "Live-cell imaging of drug delivery by mesoporous silica nanoparticles." Diss., lmu, 2011. http://nbn-resolving.de/urn:nbn:de:bvb:19-138222.
Full textWong, Dennis. "Novel amphiphilic materials for drug delivery." Thesis, University of Strathclyde, 2005. http://ethos.bl.uk/OrderDetails.do?uin=uk.bl.ethos.424250.
Full textPiotto, Chiara. "Nanostructured materials for hydrophobic drug delivery." Doctoral thesis, Università degli studi di Trento, 2019. https://hdl.handle.net/11572/367644.
Full textPiotto, Chiara. "Nanostructured materials for hydrophobic drug delivery." Doctoral thesis, University of Trento, 2019. http://eprints-phd.biblio.unitn.it/3575/2/Piotto_thesis.pdf.
Full textDatz, Stefan [Verfasser], and Thomas [Akademischer Betreuer] Bein. "Multifunctional mesoporous nanoparticles for drug delivery / Stefan Datz ; Betreuer: Thomas Bein." München : Universitätsbibliothek der Ludwig-Maximilians-Universität, 2017. http://d-nb.info/1189067102/34.
Full textAngelos, Sarah Ann. "Molecular machines supported on mesoporous silica nanoparticles for drug delivery applications." Diss., Restricted to subscribing institutions, 2009. http://proquest.umi.com/pqdweb?did=1835827851&sid=1&Fmt=2&clientId=1564&RQT=309&VName=PQD.
Full textNAIRI, VALENTINA. "Functional ordered mesoporous silica in nanomedicine: target and drug delivery systems." Doctoral thesis, Università degli Studi di Cagliari, 2018. http://hdl.handle.net/11584/255981.
Full textCauldbeck, Helen. "Polymeric materials for controlled ophthalmic drug delivery." Thesis, University of Liverpool, 2015. http://livrepository.liverpool.ac.uk/2037399/.
Full textQin, Jian. "Environment-Sensitive Multifunctional Drug Delivery Systems." Doctoral thesis, KTH, Funktionella material, FNM, 2010. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:kth:diva-12053.
Full textQC20100722
Lei, Wang S. "Fabrication of drug delivery MEMS devices." Thesis, Massachusetts Institute of Technology, 2007. http://hdl.handle.net/1721.1/58271.
Full text"May 2007." Cataloged from PDF version of thesis.
Includes bibliographical references (p. 19).
There is considerable amount of interest in the immediate treatment of personnel involved in high risk situations on the battlefield. A novel approach to drug delivery on the battlefield based on MEMS technology is discussed. By combining three separately fabricated layers, a single implantable drug delivery device capable of delivering up to 100 mm3 of a vasopressin solution was developed. In vitro release of vasopressin was observed and the I-V response of the bubble generator was characterized. Results show that the voltage at the time of release is ~11V while the current is ~0.35A, giving a power output of 3.79W. The time to total release of the drug was less than 2 minutes.
by Wang Lei.
S.B.
Argyo, Christian. "Tailoring properties of multifunctional Mesoporous Silica nanoparticles for controlled drug delivery applications." Diss., Ludwig-Maximilians-Universität München, 2014. http://nbn-resolving.de/urn:nbn:de:bvb:19-183268.
Full textHo, Duc Hong Linh 1978. "Packaging for a drug delivery microelectromechanical system." Thesis, Massachusetts Institute of Technology, 2005. http://hdl.handle.net/1721.1/30262.
Full textIncludes bibliographical references (p. 52-55).
Local drug delivery is a fast expanding field, and has been a center of attention for researchers in medicine in the last decade. Its advantages over systemic drug delivery are clear in cancer therapy, with localized tumors. A silicon microelectromechanical drug delivery device was fabricated for the purpose of delivering chemotherapeutic agents such-as carmustine, a potent brain cancer drug, directly to the site of the tumor. Limitations in the delivery capacity of the device led to the design of a new package. This package is made from thermally bonded Pyrex® 7740 frames that are anodically bonded to the drug delivery chip. It increases the capacity of the chip, is smaller than the previous package and possesses true hermeticity, because of the bonding processes involved. This work describes the fabrication steps of the new package and a problem with the thermal bonding of Pyrex® frames preventing the achievement of a package true to the original design. A temporary solution was devised and the completed package was tested with regards to its intended goals. It managed to increase the load capacity of the chip by a, factor of 10, with potential for more, while decreasing the overall size of the package. Short-term hermeticity was achieved for this package by using a UV-cured epoxy to bond some pieces, which was not in the original design. Future work will focus on finding a permanent solution to the aforementioned problem, and directions for it were suggested.
by Hong Linh Ho Duc.
S.M.
Ho, Duc Hong Linh 1978. "Emergency delivery of Vasopressin from an implantable MEMS rapid drug delivery device." Thesis, Massachusetts Institute of Technology, 2009. http://hdl.handle.net/1721.1/52790.
Full textThis electronic version was submitted by the student author. The certified thesis is available in the Institute Archives and Special Collections.
Cataloged from student submitted PDF version of thesis.
Includes bibliographical references.
An implantable rapid drug delivery device based on micro-electro-mechanical systems (MEMS) technology was designed, fabricated and validated for the in vivo rapid delivery of vasopressin in a rabbit model. In vitro characterization of device performance found the device capable of reliably and reproducibly delivering 85% of its loaded drug solution. A comparison of intraperitoneal and subcutaneous injections of vasopressin in rabbits was performed to determine the implantation location for the device. Both routes of delivery were found to be viable implantation locations, and the less invasive subcutaneous site was chosen. Vasopressin was released from the subcutaneously implanted device in anesthetized rabbits and found to exert a measurable effect on blood pressure. The bioavailability of vasopressin delivered from the device was found to be 6.2% after one hour. Proof-of-concept experiments were also conducted to address long-term stability of drugs in the implanted device and wireless activation of the device. These experiments defined areas of future research for improvement of the device.
by Hong Linh Ho Duc.
Ph.D.
Che, Rose Laili. "Exploiting nanoscale materials properties for controlled drug delivery systems." Thesis, University of East Anglia, 2013. https://ueaeprints.uea.ac.uk/47950/.
Full textLee, Parker Walter. "Melt Processed Polymer/Protein Materials for Sustained Drug Delivery." Case Western Reserve University School of Graduate Studies / OhioLINK, 2018. http://rave.ohiolink.edu/etdc/view?acc_num=case1508886279190443.
Full textRonhovde, Cicily J. "Biomedical applications of mesoporous silica particles." Diss., University of Iowa, 2017. https://ir.uiowa.edu/etd/5837.
Full textScott, Alexander Wesley. "Microcapsule drug delivery device for treatment of glioblastoma multiforme." Thesis, Massachusetts Institute of Technology, 2010. http://hdl.handle.net/1721.1/59246.
Full textIncludes bibliographical references (p. 87-93).
Controlled-release drug delivery systems are capable of treating debilitating diseases, including cancer. Brain cancer, in particular glioblastoma multiforme (GBM), is an extremely invasive cancer with a dismal prognosis. The use of drugs capable of crossing the blood-brain barrier has shown modest prolongation in patient survival, but not without unsatisfactory systemic, dose-limiting toxicity. Localized delivery of potent chemotherapeutics aims to lower systemic toxicity while increasing drug concentrations directly to the tumor site. I have developed implantable drug delivery microcapsule devices for the localized delivery of temozolomide and for treatment of glioblastoma multiforme in this work. I have been able to modulate the drug release profiles from these microcapsules based on the physical chemistry of the drug and the dimensions of the release orifices in these devices. Experimental in vitro studies were performed in order to test the function, reliability, and drug release kinetics of the devices. The experimental release curves showed mass flow rates of 36 ug/hr for single-orifice devices and an 88 ug/hr mass flow rate for multiple-orifice devices loaded with temozolomide. Intracranial temozolomide-filled microcapsules were tested in a rodent 9L glioma model. Outcomes were animal survival and immunohistochemical analysis of tissue for evidence of DNA strand breaks via terminal deoxynucleotidyl transferase dUTP nick end labeling (TUNEL) assay. Results showed that localized delivery of chemotherapeutics from microcapsule devices is capable of prolonging animal survival and may offer an alternative to the harsh side-effects and low response rates inherent to systemic drug administration in GBM patients.
by Alexander Wesley Scott.
S.M.
He, Wei [Verfasser]. "Hierarchical structured materials for controlled oral drug delivery / Wei He." Mainz : Universitätsbibliothek Mainz, 2018. http://d-nb.info/1166355691/34.
Full textZhao, X. "Injectable degradable composite materials for bone repair and drug delivery." Thesis, University College London (University of London), 2010. http://discovery.ucl.ac.uk/819704/.
Full textYe, Fen. "POROUS POLYMERIC MATERIALS DERIVED FROM BICONTINUOUS MICROEMULSIONS FOR DRUG DELIVERY." University of Akron / OhioLINK, 2007. http://rave.ohiolink.edu/etdc/view?acc_num=akron1176742828.
Full textYan, Huan. "MICRO- AND NANO-MATERIALS FOR DRUG DELIVERY AND BIOIMAGING APPLICATIONS." Kent State University / OhioLINK, 2015. http://rave.ohiolink.edu/etdc/view?acc_num=kent1428155172.
Full textNiedermayer, Stefan [Verfasser], and Thomas [Akademischer Betreuer] Bein. "Multifunctional mesoporous nanoparticles for catalysis, sensing and drug delivery applications / Stefan Niedermayer. Betreuer: Thomas Bein." München : Universitätsbibliothek der Ludwig-Maximilians-Universität, 2013. http://d-nb.info/1080663274/34.
Full textQin, Jian. "Nanoparticles for multifunctional drug delivery systems." Licentiate thesis, Stockholm : Kemi, Kungliga Tekniska högskolan, 2007. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:kth:diva-4369.
Full textKupferschmidt, Natalia. "Toxicological and Immunomodulatory Properties of Mesoporous Silica Particles : Applications in Life Sciences." Doctoral thesis, Uppsala universitet, Nanoteknologi och funktionella material, 2013. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:uu:diva-195904.
Full textNolan, Christine Marie. "Microgel Based Materials for Controlled Macromolecule Delivery." Diss., Georgia Institute of Technology, 2005. http://hdl.handle.net/1853/6874.
Full textSharifabad, Maneea Eizadi. "Study of porous magnetic nanocomposites for bio-catalysis and drug delivery." Thesis, University of Central Lancashire, 2016. http://clok.uclan.ac.uk/20423/.
Full textGrayson, Amy Catherine Richards 1975. "A resorbable polymeric microreservoir device for controlled release drug delivery." Thesis, Massachusetts Institute of Technology, 2003. http://hdl.handle.net/1721.1/17036.
Full textIncludes bibliographical references.
This electronic version was submitted by the student author. The certified thesis is available in the Institute Archives and Special Collections.
The method by which a drug is delivered can have a significant effect on the drug's therapeutic efficacy. Pulsatile delivery of certain drugs and molecules (such as hormones) has been shown to more efficacious than continuous delivery, as the fluctuation in concentration levels in vivo more closely mimics the natural physiological processes of the human body. However, there is a shortage of systems that are capable of delivering drugs in this manner, particularly if it is desired to have a self-contained system that does not require external stimulation to trigger device function. The objectives of this thesis were to design, fabricate, test, and characterize a biodegradable polymeric microreservoir device that is capable of delivering multiple pulses of drugs in a reproducible manner. This polymeric microreservoir device contains an array of reservoirs that are each covered by a thin membrane of a degradable polymer. Control over the release of drugs from the device was achieved by changing the molecular weight of the reservoir membranes. The current prototypes have 36 reservoirs, but the size and geometry of the polymeric chip could be designed to optimize device performance depending on the application for which it will be used. Changing the membrane materials or thicknesses could change the time at which the chemicals are released from the reservoirs. Each reservoir on the device could potentially have a different set of membrane characteristics, enabling release of the contents of each reservoir at a different time. A fabrication process for these devices was developed, that consists of two compression-molding steps, followed by microinjection of the reservoir membranes from solution and subsequent drying of the membranes under vacuum and elevated temperature. The devices are then loaded with the drugs to be released and sealed at room temperature. This fabrication process avoids exposure of the drugs to solvents and high temperatures that may adversely affect their stability. Further, the compression-molding process used to fabricate the main body of the device, as well as minimal solvent used in the fabrication of the reservoir membranes, were designed to minimize adverse effects upon in vivo implantation due to residual solvent. Poly(L-lactic acid) was selected as the component material for the device substrate, while
(cont.) the reservoir membranes were made from copolymers of poly(lactic-co-glycolic acid) having varying molecular weights. The degradation behaviors of these materials have been extensively studied both in vitro and in vivo, and they have been shown to be quite biocompatible. Studies showed that the degradation of the reservoir membranes in vitro and subsequent release times of chemicals from the reservoirs is a function of both the membrane thicknesses and environmental temperature. Proof-of-principle release studies showed up to four pulses of radiolabeled molecules (¹⁴C-dextran, ³H-heparin, and ¹²⁵I-HGH) from single devices, both with one chemical per device (four pulses per chemical) as well as two chemicals per device (two pulses per chemical). Bioactivity measurements showed that heparin released from the devices in vitro retains activity up to at least 143 days ...
by Amy Catherine Richards Grayson.
Ph.D.