Academic literature on the topic 'Mercedari'

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Mercedari.'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Journal articles on the topic "Mercedari"

1

Ceballos Guerrero, Antonio. "Del yermo al altar. Noticia de los Mercedarios Calzados granadinos y de la beata María de Santa Rosa." Hispania Sacra 72, no. 145 (July 9, 2020): 267. http://dx.doi.org/10.3989/hs.2020.020.

Full text
Abstract:
El trabajo que presentamos facilita noticia sobre los orígenes de la Orden de la Merced Calzada en Granada, de su presencia antigua e instalación conventual. Hemos centrado el interés principal en la presencia femenina en torno a los mercedarios granadinos y al beaterio que fundaron, partiendo de un grupo de beatas libres de sujeción a regla. De singular interés resulta la figura de una de ellas, la ermitaña María de Santa Rosa, popularmente conocida como la «santa de Sierra Elvira». Sobre su figura recayó un proyecto de santidad frustrado, con fines fundacionales. De este propósito mercedario solo perduró una tradición que se mantuvo hasta el siglo XX.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Ruiz Sánchez, Marcos, and María Ruiz Sánchez. "Elementos iconográficos y emblemáticos en los epigramas de Interián de Ayala." IMAGO. Revista de Emblemática y Cultura Visual, no. 10 (February 4, 2019): 217. http://dx.doi.org/10.7203/imago.10.13132.

Full text
Abstract:
ABSTRACT: The Neo-Latin poetry of Interián conveys the interest of the author of the Pictor Christianus in iconography and emblems. This interest is expressed in all of his compositions. But it is in the epigrams in particular where this side of the Mercedarian writer can be best observed. KEYWORDS:Juan Interián de Ayala,Epigrams, Iconography, Emblems. RESUMEN: La poesía neolatina de Interián refleja el interés del autor del Pictor Christianus por la iconografía y los emblemas. Este interés se manifiesta en todas sus composiciones. Pero es sobre todo en los epigramas donde mejor puede observarse esta faceta del escritor mercedario. PALABRAS CLAVES: Juan Interián de Ayala; epigramas; iconografía; emblemas.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Alejos Grau, Carmen-José. "Severo APARICIO QUISPE, Los Mercedarios en la Universidad de San Marcos de Lima, Ed. Provincia Mercedaria del Perú, Lima 1999, 162 pp." Anuario de Historia de la Iglesia 9 (May 3, 2018): 695. http://dx.doi.org/10.15581/007.9.25443.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Vázquez Fernández, Luis. "Evangelización pacificadora de los mercedarios durante la conquista del Perú. Visión global en la que se señala, al final, al pacificador P. Bovadilla." Estudios Humanísticos. Historia, no. 5 (December 1, 2006): 71. http://dx.doi.org/10.18002/ehh.v0i5.3079.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Bolius, David, Margit Schwikowski, Theo Jenk, Heinz W. Gäggeler, Gino Casassa, and Andrés Rivera. "A first shallow firn-core record from Glaciar La Ollada, Cerro Mercedario, central Argentine Andes." Annals of Glaciology 43 (2006): 14–22. http://dx.doi.org/10.3189/172756406781812474.

Full text
Abstract:
AbstractIn January 2003, shallow firn cores were recovered from Glaciar Esmeralda on Cerro del Plomo (33°14’S, 70°13’W; 5300 ma.s.l.), central Chile, and from Glaciar La Ollada on Cerro Mercedario (31°58’S, 70°07’W; 6070 ma.s.l.), Argentina, in order to find a suitable archive for paleoclimate reconstruction in a region strongly influenced by the El Nino-Southern Oscillation. In the area between 28°S and 35°S, the amount of winter precipitation is significantly correlated to the Southern Oscillation Index, with higher values during El Nino years. Glaciochemical analysis indicates that the paleo-record at Glaciar La Ollada is well preserved, whereas at Glaciar Esmeralda the record is strongly influenced by meltwater formation and percolation. A preliminary dating of the Mercedario core by annual-layer counting results in a time-span of 17 years (1986-2002), yielding an average annual net accumulation of 0.45 m w.e.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Zuriaga, Vicent Francesc. "EL REY FUNDADOR: JAUME I EN LA ICONOGRAFÍA MERCEDARIA." POTESTAS. REVISTA DEL GRUPO EUROPEO DE INVESTIGACIÓN HISTÓRICA. RELIGIÓN, PODER Y MONARQUÍA., no. 15 (2019): 7–32. http://dx.doi.org/10.6035/potestas.2019.15.1.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Ossio Acuña, Juan. "A propósito del misterioso mercedario Fray Martín de Murua." Colonial Latin American Review 27, no. 2 (April 3, 2018): 280–89. http://dx.doi.org/10.1080/10609164.2018.1481278.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Bejarano Pellicer, Clara. "La perfecta mercedaria: discurso histórico de la ejemplaridad barroca en la obra de fray Francisco de Ledesma." Erasmo. Revista de Historia Bajomedieval y Moderna, no. 4 (September 7, 2017): 39. http://dx.doi.org/10.24197/erhbm.4.2017.39-62.

Full text
Abstract:
Esta obra traza un perfil esquemático de las características de la religiosa ideal, propuesta que la orden mercedaria descalza realizó en Madrid en el siglo XVII a través de la codificación y posterior publicación de las vidas de sus más virtuosas representantes.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Cortés Ortiz, Cecilia A. "“Es grande el poder de la poesía”. El Libro segundo de la Relación historiada de las solemnes fiestas que se hicieron en la muy noble y leal Ciudad de México al glorioso padre y esclarecido patriarca san Pedro Nolasco (1633). Edición crítica y estudio pre." Tesis (Lima) 15, no. 20 (June 30, 2022): 336–43. http://dx.doi.org/10.15381/tesis.v15i20.23553.

Full text
Abstract:
En 1628 el papa Urbano VIII canonizó al fundador de la orden de los mercedarios san Pedro Nolasco. Sin embargo, en la capital de la Nueva España no pudieron llevarse a cabo los festejos ese año ni los cuatro siguientes debido a las fuertes inundaciones que padeció la ciudad. A finales de 1631 los mercedarios novohispanos, un tanto cansados por la espera, decidieron que ya no podían postergar más la celebración y que las fiestas se celebrarían, ocurriera lo que ocurriera, en 1633.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Monclova González, Francisco Javier. "Estudio histórico-artístico de la Torre de la Merced de Rota (Cádiz)." Anuario de Historia de la Iglesia Andaluza 14 (June 25, 2021): 357–84. http://dx.doi.org/10.46543/ahia.2114.1011.

Full text
Abstract:
La Torre de la Merced es uno de los escasos restos del desaparecido convento mercedario de Rota. El artículo trata los aspectos constructivos y de estilo, aportando una hipótesis de autoría en la figura del arquitecto Alonso Moreno. Por último, se realiza la descripción del edificio en su estado actual.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Dissertations / Theses on the topic "Mercedari"

1

Taylor, Bruce. "The prospect of reform : the Mercedarian Order under Philip II." Thesis, University of Oxford, 1996. http://ethos.bl.uk/OrderDetails.do?uin=uk.bl.ethos.308907.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Bosco, Michele. "Ragion di Stato e salvezza dell’anima. Il riscatto dei cristiani captivi in Maghreb attraverso le redenzioni mercedarie (1575 - 1725)." Thesis, Paris, EHESS, 2017. http://www.theses.fr/2017EHES0037.

Full text
Abstract:
Dans le but d’éclairer les dynamiques économiques et les mécanismes institutionnels qui régulaient le rachat des chrétiens captifs au Maghreb aux siècles centraux de l’époque moderne, l’auteur se propose de reconstruire l’activité rédemptrice de l’un des indiscutables protagonistes de ce commerce: l’Ordre de Notre Dame de la Merci. Pour en illustrer les spécificités, l’auteur présente d’abord de façon général le phénomène des rachats des captifs entre les XVIe et le XVIIIe siècles en Méditerranée, dans le contexte de la guerre de course qui se déroulait entre ses rives. Par la suite, il retrace de façon synthétique l’histoire de l’Ordre de la Merci, de son expansion et de son progressif développement dans les contextes italien et ibérique, et en Amérique latine. Il y aborde l’aspect théologique de cette histoire, à l’aide d’une partie de la production mémorialiste et des traités justificatifs produits par l’Ordre. Suit une analyse des missions de rédemption conduites par les religieux de l’Ordre, entre le dernier quart du XVIe siècle et le début du XVIIIe siècle. Concernant la procédure, l’auteur met en relief les contours juridiques et normatifs et souligne l’importance des raisons économiques et politiques qui étaient derrière eux. Quatre exemples de rédemptions de captifs sont ainsi abordés à-traves l’analyse de livres de comptabilité. L’étude sur une longue période, entre 1575 et 1723, permet à l’auteur de mettre en évidence les changements intervenus dans les rachats en ce qui concerne la procédure, le financement et l’usage des aumônes et de l’argent collecté. Le modus operandi des rédemptions mercédaires est ensuite comparé avec celui d’autres institutes, laïcs et étatiques, qui s’occupent du rachat des captifs dans les territoires italien et ibérique. Là encore les logiques économiques, les exigences politiques et les intérêts nationaux et locaux qui guidaient cette activité sont mis en avant.La thèse soutient que les religieux de l’ordre de la Merci ne furent pas totalement libres d’agir, selon les prérogatives dictées par son propre Ordre, mais qu’ils se trouvèrent étroitement vinculés à des instructions données par le gouvernement espagnol et par les sujets eux-mêmes, ces dernières étant les principaux financeurs des missions de rachats. Autrement dit, il apparaît que l’action humanitaire de ces religieux répondait, en réalité, plutôt à des logiques économiques et à des intérêts politiques (c’est pour ça qu’on y parle de « Raison d’État ») et non pas aux principes d’une charité chrétienne qui était indifférente aux frontières nationales. Pour cette raison, en partant de l’observatoire spécifique des rédemptions mercédaires, l’auteur arrive enfin à envisager que le commerce des captifs à l’époque moderne ait pu servir de «catalyseur» de processus bien plus longs et complexes, tandis que le progressif détachement des politiques d’assistance des États européennes de la dimension religieuse. Et, aussi, qu’il ait pu en quelque sorte accélérer la graduelle et controverse naissance de sentiments d’appartenance nationale, ceux-ci s’imposant, à la fin de l’époque moderne, au détriment d’autres, plus traditionnels, liés aux communautés confessionnelles
The aim of this work is to analyse the captives redemptions' mechanism, through the study of the specific case of Mercedarians ransoming expeditions to North Africa. We have compared this mechanism with the ones pursued by other ransoming institutions in the Italian and Iberian areas, in order to let economics logics and juridical laws emerge that regulated te ransoming process. After a general introduction on the principal aspects that phenomenon entailed, a chapter of the tesis is dedicated to the analysis of four redemption missions, conducted by the religious Order of Our Lady of Mercy during a period of a century and half, precisely between 1575 and 1723
Con l’obiettivo di far luce sulle dinamiche economiche e sui meccanismi istituzionali che regolavano il riscatto dei cristiani captivi in Maghreb nei secoli centrali dell’età moderna, l’autore si propone di ricostruire l’attività redentrice di uno dei protagonisti indiscussi di quel commercio: l’Ordine di Nostra Signora della Mercede. Al fine di illustrane le specificità, l’autore presenta dapprima un quadro complessivo del fenomeno dei riscatti di captivi tra i secoli XVI e XVIII, inserendolo nel più generale contesto del Mediterraneo e della guerra da corsa combattuta tra le sue sponde. Successivamente, traccia una storia sintetica dell’Ordine della Mercede e della sua diffusione e progressivo sviluppo nei contesti italiano e iberico - con un occhio anche alla realtà dell’America spagnola - e attenta all’aspetto teologico e alla trattatistica giustificativa prodotta dai Mercedari stessi. Analizza, poi, a livello procedurale le missioni di redenzione condotte dai religiosi dell’Ordine a cavallo tra il tardo Cinquecento e il primo Settecento, ne traccia i contorni giuridici e normativi e mira a far emergere le ragioni economiche e politiche che le muovevano. A tal fine, prende in esame quattro esempi di redenzioni di captivi attraverso lo studio di altrettanti libri di conto: l’ampio arco cronologico di riferimento - un secolo e mezzo, dal 1575 al 1723 - consente all’autore di evidenziare i cambiamenti intercorsi a livello procedurale nei riscatti, così come in merito al loro finanziamento e alla destinazione d’uso delle elemosine di volta in volta raccolte. Il modus operandi delle redenzioni mercedarie è quindi messo a confronto con quello di altre istituzioni, laiche e statali, dedite al riscatto dei captivi in area italiana ed iberica e, anche qui, nell’intento di far emergere le logiche economiche, le istanze politiche e gli interessi nazionali e locali che vi sottostavano.La tesi difende l’idea che i religiosi della Mercede, nella loro opera della redenzione dei captivi, non fossero liberi di agire autonomamente e secondo le prerogative dettate dal proprio Ordine, ma che fossero, al contrario, strettamente vincolati a istruzioni date loro dal governo spagnolo e da privati cittadini, essendo questi ultimi i principali finanziatori delle loro missioni di riscatto. Sostiene, insomma, l’idea che l’azione umanitaria dei religiosi rispondesse, in realtà, più a logiche economiche e agli interessi della politica che non a quelli di una carità cristiana indifferente ai confini nazionali. Per tale ragione, l’autore, prendendo spunto dall’osservatorio specifico delle redenzioni mercedarie, giunge a ipotizzare che il commercio dei captivi in età moderna abbia potuto giocare un ruolo di «catalizzatore» di processi ben più ampi e complessi, come il progressivo distacco delle politiche assistenziali degli Stati dalla sfera religiosa, e che abbia potuto accelerare il graduale e controverso imporsi di sentimenti di appartenenza nazionale a scapito di altri, più tradizionali, legati alle comunità confessionali
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Keller, Maret [Verfasser], and Claudia [Akademischer Betreuer] Brosseder. "Expansion und Tätigkeiten des Mercedarier-Ordens im Andenraum des 16.Jahrhunderts / Maret Keller ; Betreuer: Claudia Brosseder." Heidelberg : Universitätsbibliothek Heidelberg, 2015. http://d-nb.info/1180499387/34.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Álvarez-Calderón, Gerbolini Annalyda. "Fray Martín de Murúa y su crónica : vida, obra y mentiras de un mercedario en los Andes (Fines del siglo XVI y principios del XVII)." Pontificia Universidad Católica del Perú, 2014. http://repositorio.pucp.edu.pe/index/handle/123456789/113809.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Teixeira, Vanessa Cerqueira. "Fé e cultura barroca sob o manto mercedário : hierarquias, devoções e sociabilidade a partir da Irmandade de Nossa Senhora das Mercês de Mariana." Universidade Federal de Juiz de Fora (UFJF), 2017. https://repositorio.ufjf.br/jspui/handle/ufjf/4486.

Full text
Abstract:
Submitted by Renata Lopes (renatasil82@gmail.com) on 2017-05-12T11:58:15Z No. of bitstreams: 1 vanessacerqueirateixeira.pdf: 2950352 bytes, checksum: 2f423f70d4798c3f495135881c7e5544 (MD5)
Approved for entry into archive by Adriana Oliveira (adriana.oliveira@ufjf.edu.br) on 2017-05-17T15:39:03Z (GMT) No. of bitstreams: 1 vanessacerqueirateixeira.pdf: 2950352 bytes, checksum: 2f423f70d4798c3f495135881c7e5544 (MD5)
Made available in DSpace on 2017-05-17T15:39:03Z (GMT). No. of bitstreams: 1 vanessacerqueirateixeira.pdf: 2950352 bytes, checksum: 2f423f70d4798c3f495135881c7e5544 (MD5) Previous issue date: 2017-02-17
CAPES - Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior
O presente trabalho propôs a análise da Irmandade de Nossa Senhora das Mercês, enquanto instituição social e devocional, em meio aos contextos confrarial de Mariana e cultural barroco no Setecentos mineiro. Em um primeiro momento, almejamos a compreensão do contexto social em que a irmandade se insere, com a discussão de questões mais amplas, como a construção de identidades, hierarquizações e sociabilidades no meio confrarial, onde diferentes grupos buscavam seu espaço e, para isso, desenvolviam múltiplas possibilidades de relações sociais. Além disso, a caridade e a preocupação com a libertação dos cativos também foram nossos focos de análise. Em um segundo momento, promovemos a análise da religiosidade e da constituição de uma cultura barroca na sociedade colonial mineira, visto que as irmandades também se consagraram pela função de assistência frente às doenças e à morte, ressaltando a ―economia das almas‖ e a exteriorização da fé. Desempenhando obras para o bem viver e o bem morrer, tinham como grande obrigação socorrer os irmãos zelosos que precisassem de auxílio a qualquer instante. Como espaços de socialização, possibilitaram interações culturais e ressignificações a partir da prática dos ritos e da vivência religiosa. Sendo assim, buscaremos também a compreensão das percepções religiosas dos fiéis agremiados, e de como seus medos e crenças levavam a certas posturas em seu cotidiano.
This work proposes an analysis of the Irmandade de Nossa Senhora das Mercês, as a social and devotional institution, between the social context of Mariana and the cultural baroque at 18th century on Minas Gerais. By first, we seek the understanding of the social context where the brotherhood inserts itself, with the discussion of wide questions, such as development of identities, ranking and sociabilities on brotherhoods environment, where diferent groups seek their own spaces and, for that, developed multiple possibilities of social relationships. Furthermore, the charity and concerns about the release of captives were our focus of analysis as well. On a second moment, we promoted an analysis about the religiosity and the formation of an baroque culture on the colonial society of Minas Gerais, since the brotherhoods consecrated themselves by the care function on diseases and death, highlighting the ―economy of souls‖ and the exteriorization of faith. Developing works for ―living well‖ and ―dying well‖, they had as main duty to help the zealous brothers who needed back up at any moment. As socialization spaces, they allowed the cultural interaction and redefinition by performing rites of the the religious experience. Therefore, we seek as well the comprehend religious perceptions of the faithful members, and how their fears and beliefs guided their actions on the daily life.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Rovira, i. Marquès Maria del Mar. "Casa de la Congregació de la Missió a Barcelona. De l’església de Sant Sever i Sant Carles Borromeu dels paüls a la parròquia mercedària de Sant Pere Nolasc (1703-2017)." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2019. http://hdl.handle.net/10803/667213.

Full text
Abstract:
L'objecte de la present tesi, que duu per títol Casa de la Congregació de la Missió. De l’església de Sant Sever i Sant Carles Borromeu dels paüls a la parròquia mercedària de Sant Pere Nolasc (1703-2017), és l'estudi històric dels aspectes artístics i arquitectònics que caracteritzaren la casa de la Congregació de la Missió a Barcelona, en ser concebuda a partir d’uns preceptes constructius singulars i paradigmàtics en el context artístic català del Set-cents. Així mateix, el treball mostra els resultats de la investigació relacionada amb l’evolució estructural del conjunt per tal d’explicar l’adaptació de l'edifici a les successives modificacions dels seus usos i a l’entramat urbà que l'emparava. Per consegüent, s’han analitzat les circumstàncies relatives al seu establiment el 1703 al Principat, la seva evolució al llarg de tot el segle XVIII i primer terç del XIX, les conseqüències de la secularització d’aquest espai sacre i la seva transformació en conjunt civil entre el 1809 i el 1942, per finalment estudiar el procés d’enderroc del cenobi i la rehabilitació d’un dels seus elements constitutius, el temple de la Casa de la Missió del carrer Tallers, per tal de desenvolupar el procés d’adequació a la nova trama urbana i al culte mercedari. L’estudi de la fundació, del desenvolupament i de les vicissituds que envoltaren l’establiment de les Cases de la Congregació de la Missió a Barcelona, permet donar valor als seus elements artístics i arquitectònics, a les mostres de pintura mural que encara s’hi conserven i als béns patrimonials mobles que formaren part dels conjunts; així com reconèixer, a través d’aquests casos d’estudi, els condicionants que envoltaren la transformació dels conjunts cultuals de Barcelona en edificis per a ús militar a partir de la Guerra del Francès, així com les problemàtiques derivades d’aquestes ocupacions pel que fa a la gestió i conservació del seu patrimoni. L’estructura del treball es planteja en tres blocs principals que es corresponen amb tres períodes temporals rellevants per a la història del nostre objecte d’estudi: en un primer bloc (1703-1808) analitzem l’establiment de les Cases de la Missió a Barcelona, els seus aspectes arquitectònics i el seu patrimoni artístic, així com estudiem la possible concepció d’un tipus constructiu propi de la Congregació de la Missió, a partir de l’observació de les característiques que presentaven les altres cases construïdes al Principat durant el Set-cents i a l’inici del Vuit-cents. El segon bloc (1809-1942) tracta l’adaptació dels conjunts als usos civils imposats i les seves conseqüències en el patrimoni moble i immoble de la congregació; i, per acabar, es dedica un tercer bloc (1943-2017) a l’enderroc dels conjunts i la rehabilitació d’un espai subsistent en concret, l’església dels paüls, per a convertir-se en una de les esglésies parroquials que caracteritzen el paisatge urbanístic del barri del Raval. El caràcter d’aquesta investigació és històric, amb un objecte d’estudi de naturalesa artística i d’àmbit local, però considerem que les seves conclusions són extrapolables més enllà de la ciutat de Barcelona. Considerem que el camp d’estudi és interdisciplinari, ja que es basa en una recerca interessada en aspectes geogràfics, culturals, religiosos, polítics i econòmics a Barcelona. El marc teòric general, per tant, és el de la història de l'art, i els específics són els estudis sociològics de l'art i els estudis sobre la gestió i conservació del patrimoni artístic moble i immoble. En termes metodològics, les tècniques d'investigació aplicades han estat la revisió bibliogràfica, el treball documental i el treball de camp; i l’enfocament metodològic observa una primera anàlisi dels condicionants que van caracteritzar l’establiment, construcció i transformació dels conjunts cenobials del Raval barceloní en època moderna; per tal de continuar l’escomesa del nivell específic de la recerca, en el qual s’analitza l’objecte d’estudi per conèixer la seva naturalesa, la seva relació amb el territori i elements urbans que l’envolten, l’estat i el desenvolupament històric de les seves instal·lacions i la seva gestió, entre d’altres.
The following investigation, entitled Casa de la Congregació de la Missió a Barcelona. De l’església de Sant Sever i Sant Carles Borromeu dels paüls a la parròquia mercedària de Sant Pere Nolasc (1703-2017), is conceived as a historical study of the artistic and architectural features characterizing the house of the Congregation of the Mission in Barcelona, because of their singularity in the artistic context of the eighteenth century in Catalonia. Similarly, this work showcase the results of the investigation related to the structural evolution of the Vincentians' residence in order to explain the adaptation of the building to the successive changes in use and of the urban framework surrounding it. Therefore, we have analysed the circumstances of its establishment in 1703 in Catalonia, its evolution during the eighteenth and first third of the nineteenth century, the effects of the secularization of the sacred space and its transformation to a civil building between 1809 and 1942, to finally study the dismantling of the convent and the rehabilitation of one of its elements, the church of the House of the Mission of Tallers street, in order to develop the project of adaptation to the new urban premises and the Mercedarian Order's cult.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

BOSCO, MICHELE. "Ragion di Stato e salvezza dell’anima. Il riscatto dei cristiani captivi in Maghreb attraverso le redenzioni mercedarie ( 1575 - 1725 )." Doctoral thesis, 2017. http://hdl.handle.net/2158/1080336.

Full text
Abstract:
Con l’obiettivo di far luce sulle dinamiche economiche e sui meccanismi istituzionali che regolavano il riscatto dei cristiani captivi in Maghreb nei secoli centrali dell’età moderna, il testo propone una ricostruzione dell’attività redentrice di uno dei protagonisti indiscussi di quel commercio: l’Ordine dei Mercedari. Vi si sostiene che i frati del detto Ordine non fossero liberi di agire autonomamente, né secondo le prerogative dettate dall’Ordine stesso, ma che fossero, al contrario, strettamente vincolati a istruzioni date loro dal governo spagnolo e da privati cittadini, essendo questi i principali finanziatori delle loro missioni di riscatto. Vi si sostiene, insomma, che l’azione umanitaria dei religiosi rispondesse, in realtà, più a logiche economiche e agli interessi della politica che non a quelli di una carità cristiana indifferente ai confini nazionali. Per tale ragione, l’A., prendendo spunto dall’osservatorio specifico delle redenzioni mercedarie, giunge a ipotizzare che il commercio dei captivi in età moderna abbia potuto giocare un ruolo di «catalizzatore» di processi ben più ampi e complessi, come il progressivo distacco delle politiche assistenziali degli Stati dalla sfera religiosa, e che abbia potuto accelerare il graduale e controverso imporsi di sentimenti di appartenenza nazionale a scapito di altri, più tradizionali, legati alle comunità confessionali. ************************** Dans le but d’éclairer les dynamiques économiques et les mécanismes institutionnels qui régulaient le rachat des chrétiens captifs au Maghreb aux siècles centraux de l’époque moderne, l’auteur se propose de reconstruire l’activité rédemptrice de l’un des indiscutables protagonistes de ce commerce: l’Ordre de Notre Dame de la Merci. Pour en illustrer les spécificités, l’auteur présente d’abord de façon général le phénomène des rachats des captifs entre les XVIe et le XVIIIe siècles en Méditerranée, dans le contexte de la guerre de course qui se déroulait entre ses rives. Par la suite, il retrace de façon synthétique l’histoire de l’Ordre de la Merci, de son expansion et de son progressif développement dans les contextes italien et ibérique, et en Amérique latine. Il y aborde l’aspect théologique de cette histoire, à l’aide d’une partie de la production mémorialiste et des traités justificatifs produits par l’Ordre. Suit une analyse des missions de rédemption conduites par les religieux de l’Ordre, entre le dernier quart du XVIe siècle et le début du XVIIIe siècle. Concernant la procédure, l’auteur met en relief les contours juridiques et normatifs et souligne l’importance des raisons économiques et politiques qui qui étaient derrière eux. Quatre exemples de rédemptions de captifs sont ainsi abordés à-traves l’analyse de livres de comptabilité. L’étude sur une longue période, entre 1575 et 1723, permet à l’auteur de mettre en évidence les changements intervenus dans les rachats en ce qui concerne la procédure, le financement et l’usage des aumônes et de l’argent collecté. Le modus operandi des rédemptions mercédaires est ensuite comparé avec celui d’autres institutes, laïcs et étatiques, qui s’occupent du rachat des captifs dans les territoires italien et ibérique. Là encore les logiques économiques, les exigences politiques et les intérêts nationaux et locaux qui guidaient cette activité sont mis en avant. La thèse soutient que les religieux de l’ordre de la Merci ne furent pas totalement libres d’agir, selon les prérogatives dictées par son propre Ordre, mais qu’ils se trouvèrent étroitement vinculés à des instructions données par le gouvernement espagnol et par les sujets eux-mêmes, ces dernières étant les principaux financeurs des missions de rachats. Autrement dit, il apparaît que l’action humanitaire de ces religieux répondait, en réalité, plutôt à des logiques économiques et à des intérêts politiques (c’est pour ça qu’on y parle de « Raison d’État ») et non pas aux principes d’une charité chrétienne qui était indifférente aux frontières nationales. Pour cette raison, en partant de l’observatoire spécifique des rédemptions mercédaires, l’auteur arrive enfin à envisager que le commerce des captifs à l’époque moderne ait pu servir de «catalyseur» de processus bien plus longs et complexes, tandis que le progressif détachement des politiques d’assistance des États européennes de la dimension religieuse. Et, aussi, qu’il ait pu en quelque sorte accélérer la graduelle et controverse naissance de sentiments d’appartenance nationale, ceux-ci s’imposant, à la fin de l’époque moderne, au détriment d’autres, plus traditionnels, liés aux communautés confessionnelles.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Books on the topic "Mercedari"

1

Mario, Sipala Paolo, and Centro nazionale di studi su Salvatore Quasimodo., eds. Quasimodo e l'ermetismo: Atti del 1⁰ incontro di studio, 15-16 febbraio 1984, Palazzo dei Mercedari, Modica. Modica: Centro nazionale di studi su Salvatore Quasimodo, 1986.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Octavio, Proaño Luis. La Recolección Mercedaria de El Tejar. Quito, Ecuador: L.O. Proaño, 1994.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Gutierrez, Pedro Francisco García. Iconografia mercedaria: Nolasco y su obra. Madrid: Revista "Estudios", 1985.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Octavio, Proaño Luis. Los Mercedarios en Cuenca. Cuenca, Ecuador: L.O. Proaño, 1990.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Barrera, María Teresa Ruiz. Descubriendo Andalucía: El arte mercedario en Sevilla. Roma: Editiones Fratrum Editorium Ordinis de Mercede, 2008.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Barrera, María Teresa Ruiz. Descubriendo Andalucía: El arte mercedario en Sevilla. Roma: Editiones Fratrum Editorium Ordinis de Mercede, 2008.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Fernández, Luis Vázquez. Evangelizar liberando: Ensayos de historia y literatura mercedaria. Madrid: Revista Estudios, 1993.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Palacio, Eudoxio de Jesús. Provinciales del Cuzco de la Orden mercedaria, 1556-1944. Roma: Instituto historico de la Orden de la Merced, 1999.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Rangel, Magdalena E. de. Los mercedarios en Colima: Haciendas y trapiches. Colima: Archivo Histórico del Municipio de Colima, Ayuntamiento de Colima, 1999.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Cruz, Victor C. El Convento Mercedario de las Minas de Tegucigalpa(1650-1830). Tegucigalpa, Honduras: Instituto Hondure no de Antropologia e Historia, 1989., 1989.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Book chapters on the topic "Mercedari"

1

"THE OPERATION OF THE MERCEDARIAN PROVINCE." In The Frontier Mission and Social Transformation in Western Honduras, 87–118. BRILL, 1995. http://dx.doi.org/10.1163/9789004319950_007.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

"MERCEDARIAN EVANGELIZATION OF THE LENCA IN THE PARTIDO OF TENCOA." In The Frontier Mission and Social Transformation in Western Honduras, 133–50. BRILL, 1995. http://dx.doi.org/10.1163/9789004319950_009.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Weeks, John M. "The Mercedarian Mission System in Santa Bárbara de Tencoa, Honduras." In Approaches to the historical archaeology of Mexico, Central & South America, 91–100. Cotsen Institute of Archaeology Press, 1997. http://dx.doi.org/10.2307/j.ctvvh85cd.13.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

"APPENDIX I: NECESSITIES FOR A MERCEDARIAN TRAVELING TO AMERICA IN 1606." In The Frontier Mission and Social Transformation in Western Honduras, 164–67. BRILL, 1995. http://dx.doi.org/10.1163/9789004319950_011.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

"An Order to be Reformed (1561–7)." In Structures of Reform: The Mercedarian Order in the Spanish Golden Age, 151–85. BRILL, 2000. http://dx.doi.org/10.1163/9789004473737_009.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

"The Crisis of Reform (1575–93)." In Structures of Reform: The Mercedarian Order in the Spanish Golden Age, 276–332. BRILL, 2000. http://dx.doi.org/10.1163/9789004473737_012.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

"A New Order (1593–1648)." In Structures of Reform: The Mercedarian Order in the Spanish Golden Age, 333–411. BRILL, 2000. http://dx.doi.org/10.1163/9789004473737_013.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

"The Progress of Reform (1570–5)." In Structures of Reform: The Mercedarian Order in the Spanish Golden Age, 237–75. BRILL, 2000. http://dx.doi.org/10.1163/9789004473737_011.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

"Conclusion: Structures of Reform." In Structures of Reform: The Mercedarian Order in the Spanish Golden Age, 413–24. BRILL, 2000. http://dx.doi.org/10.1163/9789004473737_014.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

"Change and Continuity: The Order from its Origins to 1467." In Structures of Reform: The Mercedarian Order in the Spanish Golden Age, 5–55. BRILL, 2000. http://dx.doi.org/10.1163/9789004473737_006.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!

To the bibliography