Academic literature on the topic 'Italie (nord-est)'

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Italie (nord-est).'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Journal articles on the topic "Italie (nord-est)":

1

Diamanti, Ilvo. "Italie du Nord-Est : une sécession invisible." Critique internationale 3, no. 1 (1999): 27–34. http://dx.doi.org/10.3406/criti.1999.1588.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Diamanti, Ilvo. "Italie du Nord-Est : une sécession invisible." Critique internationale 3, no. 2 (July 1, 1999): 27–34. http://dx.doi.org/10.3917/crii.p1999.3n1.0027.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Pia Sorvillo, Maria, and Valerio Terra Abrami. "La fécondité en Italie et dans ses régions : analyse par période et par génération." Population Vol. 48, no. 3 (March 1, 1993): 735–51. http://dx.doi.org/10.3917/popu.p1993.48n3.0751.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
Abstract:
Résumé Terra Abrami (Valerio), Sorvillo (Maria Pia). - La fécondité en Italie et dans ses régions : analyse par période et par génération Depuis quelques années, l'Italie est un des pays d'Europe ayant la plus basse fécondité, l'indice synthétique atteignant 1,3 naissance par femme. L'importance de l'analyse longitudinale pour la compréhension de cette situation et de l'évolution récente a conduit l'institut italien de statistique (ISTAT) à reconstituer, au niveau régional, l'histoire féconde des générations féminines nées à partir de 1920. Sous la moyenne nationale apparaissent ainsi de fortes diversités entre le Nord, le Centre et le Sud du pays, ainsi que de sensibles disparités entre les régions de chacune de ces trois zones. Par exemple, le baby-boom des années 1960, que l'Italie partage avec toute l'Europe occidentale, ne couvre pas l'ensemble du pays et la répartition des naissances par rang diffère nettement entre le Nord et le Sud. La coupure du pays subsiste ainsi, malgré les signes d'homogénéisation qu'on avait cru, un temps percevoir.
4

Sivan, Hagith. "Le corps d'une pécheresse, le prix de la piété: La politique de l'adultère dans l'Antiquité tardive." Annales. Histoire, Sciences Sociales 53, no. 2 (April 1998): 231–53. http://dx.doi.org/10.3406/ahess.1998.279663.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
Abstract:
La première relation de saint Jérôme qui nous soit parvenue est une lettre qui décrit les tortures et l'exécution d'une femme adultère en Italie du Nord. Pour le début de la carrière d'écrivain d'un des plus prolifiques et influents pères de l'Église, un cas d'adultère constitue un sujet puissant. Toutefois, ce qui paraît être le rapport explicite d'un procès d'adultère est bien plus qu'un simple récit. Ce document contient au moins deux types de dissertation. L'un est le rapport du cas même, avec ses particularités et ses protagonistes ; l'autre est la façon dont saint Jérôme a campé et replacé les événements, avec ses propres exagérations, ses silences et ses choix de mots et d'actions.
5

Lajus, Claire. "L’expérience des mères autochtones en couple mixte face aux discriminations raciales vécues par leur(s) enfant(s)." Revue internationale de l'éducation familiale 52, no. 2 (March 13, 2024): 131–51. http://dx.doi.org/10.3917/rief.052.0131.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
Abstract:
L’article porte sur le point de vue que les mères blanches autochtones en couple mixte vivant en Italie ont vis-à-vis des discriminations vécues par leurs enfants et sur les stratégies qu’elles mettent en place pour y faire face. L’expérience parentale face au vécu discriminatoire lié à l’origine et à la couleur de peau des enfants de couples mixtes en Italie est peu connue. Cette question représente pourtant un important enjeu de la parentalité dans le processus d’inclusion sociale des enfants, dans un contexte postcolonial. Une recherche menée en Italie du Nord auprès de parents italiens et africains subsahariens a permis de montrer le rôle de sensibilisation à la diversité ethnique et mélanique que jouent ces mères dans la relation avec leurs enfants. L’étude interroge les relations avec l’école comme lieu attendu d’une alliance éducative et de prévention des discriminations.
6

Izzo, Annalisa. "Le Roland furieux de l’Arioste: y aurait-il récit sans malentendu?" Cahiers du Centre de Linguistique et des Sciences du Langage, no. 44 (March 23, 2016): 49–62. http://dx.doi.org/10.26034/la.cdclsl.2016.527.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
Abstract:
Le Roland furieux, roman chevaleresque en vers, publié en Italie entre 1516 et 1532, place son intrigue dans le contexte de la guerre entre les chrétiens de Charlemagne et les musulmans d’Espagne et d’Afrique du Nord, au VIIIème siècle. Le récit raconte les aventures des chevaliers qui s’éloignent des objectifs de la guerre pour poursuivre leurs intérêts particuliers. Dans le présent article, plusieurs épisodes du roman sont analysés et le rôle du malentendu dans ces intrigues est examiné.
7

Perrotti, Daniela. "La ruralité urbaine : de plateforme d’expérimentation à lieu de la mise en scène d’un nouveau modèle de durabilité." Environnement urbain 6 (January 15, 2013): 100–117. http://dx.doi.org/10.7202/1013715ar.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
Abstract:
En partant de l’exploration d’une hypothèse fondamentale, concernant la possibilité d’appréhender la ruralité urbaine dans les termes de plateforme d’expérimentation d’un nouveau modèle de durabilité, l’approche analytique proposée par cette étude est fondée sur la mise en perspective critique d’une expérience rurbaine en Italie du Nord. Un premier projet pilote à l’échelle territoriale, ainsi que des outils plus récents de planification stratégique, développés au fil de la dernière décennie par la Provincia de Milan au sein du Parc agricole Sud de Milan, seront analysés par rapport à leurs retombées sur le contexte sociopolitique dans lequel ils s’insèrent, et à l’aune de l’émergence d’un décalage considérable entre discours politique et pratiques réelles de la durabilité.
8

Fois-Braga, Humberto. "Le corps dépaysé : la migration transsexuelle et la prostitution dans le récit de voyage brésilien A Princesa." Textures, no. 24-25 (January 1, 2018): 219–42. http://dx.doi.org/10.35562/textures.269.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
Abstract:
A Princesa: depoimentos de um travesti brasileiro a um líder das Brigadas Vermelhas (1995) [Princesse : les déclarations d’une travestie brésilienne à un leader des Brigades Rouges] est un récit mémorialiste écrit à partir de notes prises par la transsexuelle et prostituée brésilienne Fernanda Alburquerque alors qu’elle purgeait une peine de prison en Italie dans les années 1990. Fernanda raconte sa vie depuis son enfance au sertão (région pauvre, aride et traditionnelle du Nord-est brésilien) jusqu’au moment de son arrestation en Italie. Cet article propose de dévoiler comment la mobilité physique de Fernanda, qui a parcouru et vécu dans une dizaine de villes brésiliennes et européennes, aura des conséquences dans la construction d’une performance de son corps transsexuel. Ensuite, et toujours par rapport à ce trajet plein de préjugés et de découverte de sa sexualité, notre recherche se penchera sur les motivations qui ont amené Fernanda à avancer dans son projet de migration, tandis qu’elle est incapable de retourner chez sa mère. On s’aperçoit pour finir que Fernanda se trouve toujours en mouvement parce qu’elle n’arrive jamais à concevoir de façon harmonieuse sa sexualité et son plaisir dans les frontières chrétiennes hétérosexuelles. Ainsi, son corps, qui devient performant et palimpseste, se présente comme une allégorie de ses dépaysements, car il est plein de cicatrices, de chirurgies et finit enfermé dans une prison. À partir de cette appréhension archiviste du corps, on verra que les transsexuelles immigrées se trouvent deux fois déplacées : lorsqu’elles décident de remodeler, de reconstruire et de réarranger leur corps, elles troublent les archives sexuelles et nationales légitimées par la société traditionnelle.
9

Giuffrida, Giovanni. "Accompagner les processus pastoraux pour renouveler les ministères. Réflexion à partir de la situation en Italie du Nord." Nouvelle revue théologique Tome 145, no. 4 (September 22, 2023): 606–19. http://dx.doi.org/10.3917/nrt.454.0606.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
Abstract:
Cet article est issu d’une conférence donnée en novembre 2022 à l’occasion du congrès « Vocations et ministères dans une église synodale » dans le diocèse de Trévise. L’approche de la théologie pastorale permet de mettre en évidence certains processus culturels et ecclésiaux qui sont en cours dans le contexte de l’Italie du Nord. Une lecture de ces processus conduit, en s’appuyant également sur le récent magistère du pape François, à proposer un renouveau des ministères dans plusieurs domaines : la Parole, l’accompagnement et l’animation ; l’hospitalité ; la formation-éducation.
10

Chevrefils Desbiolles, Yves. "camoufleurs français en Italie. Le cubisme d’André Mare s’est évanoui à Venise." L'uomo nero. Materiali per una storia delle arti della modernità 19, no. 19-20 (December 13, 2022): 202–15. http://dx.doi.org/10.54103/2974-6620/uon.n19-20_2022_pp202-215.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
Abstract:
Le camouflage aura été l’une des grandes affaires de la Grande Guerre. Dès 1915, sous l’impulsion du peintre Guirand de Scevola, les Français créent un premier service intégré de conception et de fabrication de dispositifs de camouflage, animé par des équipes spécialisées de militaires et de civils. Dans une guerre de positions où des dizaines de milliers d’hommes sont massés de part et d’autre de la ligne de front, voir sans être vu pour tromper l’ennemie est devenu un enjeu vital. Bientôt, des officiers britanniques, américains, belges et italiens viennent visiter les principaux ateliers de la section de camouflage situés à Amiens et à Noyon dans le nord de la France. En Italie, un laboratorio di mascheramento est créé au début de 1917 et des camoufleurs français viennent épauler leurs confrères italiens dès septembre de la même année. Un atelier de fabrication de matériel de camouflage est installé près de Milan et un autre à Piazzola sul Brenta. Le commandement du camouflage français s’installe à Padoue puis à Vicence.L’histoire de l’art retient le nom d’André Mare (1885-1932) à deux titres: son rôle dans le renouvèlement de l’art décoratif français avant la Grande Guerre et son action dans la section de camouflage de l’armée française durant la Grande Guerre. Le texte analyse un journal tenu par André Mare durant toute la durée du conflit; un journal remarquable par le nombre et par la facture des dessins dont il orne ces pages, dix carnets dans lesquels il consigne sa formation d’artilleur, puis ses activités de camoufleur, décrit les évènements dont il est témoin et les sentiments qu’ils suscitent en lui, le tout truffé de nombreuses photographies de petit format et d’annotations graves ou légères.

Dissertations / Theses on the topic "Italie (nord-est)":

1

Tummolo, Cosentino Maura Rosaria. "Céramique à vernis noir dans la Basilicate du Nord-Est : (IVe-Ier siècles av. J.-C.)." Aix-Marseille 1, 2008. http://www.theses.fr/2008AIX10067.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
Abstract:
Il s'agit principalement d'une étude typologique des céramiques à vernis noir - y compris les productions à pâte grise et de Gnathia - découvertes dans la Basilicate du Nord-Est (Italie). Environ huit cents formes reconstituables, publiées et inédites, ont été insérées dans la typologie conçue par J. P. Morel, en tenant compte de tous les critères distinctifs de chaque groupe (catégories, genres, espèces, séries). On a aussi essayé de définir l'aire de production et de diffusion et la chronologie des vases catalogués. Dans la troisième partie quelques réflexions sur les procédés de fabrication, les aspects commerciaux, l'usage des vases, les problèmes d'influences et d'imitation ont été proposées. L'étude typologique est précédée par le cadre historique de l'aire concernée à l'époque considérée (IVe-Ier s. Av. J. -C. ) qui a été tracé en utilisant les textes antiques, littéraires et épigraphiques, et les résultats des recherches archéologiques.
2

Fasser, Nicolò. "Lithic armatures manufacture during the Late Glacial and the beginning of the Early Holocene between North-Eastern Italy and South-Western France : production methods and techniques." Electronic Thesis or Diss., Toulouse 2, 2022. http://www.theses.fr/2022TOU20016.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
Abstract:
Cette thèse de doctorat porte sur les modalités de fabrication des armatures lithiques au Tardiglaciaire et au cours de la première partie de l’Holocène dans deux régions spécifiques: le nord-est de l’Italie et le sud-ouest de la France. Depuis les premières études une séparation culturelle après le Gravettien entre ces deux régions, et en général entre la zone ouest-atlantique et méditerranéenne-balkanique, a été mise en évidence. L’objectif de ce projet est de contribuer à la définition du cadre culturel de ces deux séquences en soulignant les variations d’un point de vue diachronique et les éventuelles tendances communes. Pour la zone italienne, nous avons sélectionné trois sites de l’Épigravettien récent et un du Sauveterrien qui s’étendant du GS-2a au début de l’Holocène. Pour la zone française, nous avons choisi deux sites que se réfèrent au Magdalénien moyen et supérieur, à l’Azilien ancien et récent ainsi qu’au Laborien ancien. La méthodologie appliquée pour l’analyse des armatures lithiques est basée sur une approche expérimentale et une technologique. Les deux ont comme objectif la reconstruction de l’ensemble des chaînes opératoires pour la production des armatures, depuis la sélection des supports jusqu’aux méthodes et techniques de retouche. Pour la reconnaissance de ces dernières nous avons développé une analyse qualitative à haut et bas grossissement et une quantitative. L’application de ce type d’analyse a permis d’observer la variabilité des armatures sous un jour nouveau. Les résultats indiquent que malgré les divergences morpho-fonctionnelles considérables entre les armatures des deux territoires analysés, des transformations communes concernant la sélection des supports et les méthodes et techniques de retouche ont été enregistrées, en confirmant un important réseau social entre les groupes de l'Europe du Sud
This Ph.D thesis focuses on manufacturing modalities of lithic armatures during the Late Glacial and the first part of the Early Holocene in two specific areas: North-Eastern Italy and South-Western France. These two regions and more generally the Western-Atlantic and Mediterranean-Balkan areas are characterized, after the Gravettian period, by a clear cultural separation. The aim of this project was to contribute to the definition of the cultural framework in these two regions trying to emphasise variations and/or continuity into each chrono-cultural sequence and possible common trends between the two analysed territories. To answer this question, armatures from six sites located in South-Western France and North-Eastern Italy have been analysed. For the Italian area we selected three Late Epigravettian sites, and a Sauveterrian one, spanning from the latest part of the Oldest Dryas (GS-2a) to the beginning of the Early Holocene. For the French area we choose two multi-layered sites referring to the Upper Magdalenian, Early and Late Azilian and Early Laborian. Armatures were examined by applying a specifically designed methodology. This is based on two complementary approaches, an experimental and a technological one. Both were aimed at reconstructing the whole chaîne opératoire of armatures manufacture, from blanks selection to retouch methods and techniques. The latter were identified by combining a low and high magnifications analysis and a quantitative approach creating a new protocol for the study of lithic backed armatures. Applying this type of analysis allowed observing the variability of Late Glacial armatures in a new light. Despite the considerable morpho-functional divergences among armatures from the two territories analysed, common transformations concerning blanks selection and both retouch methods and techniques were recorded, suggesting the presence of important social networks linking Eastern and Western societies across time
Questa tesi di dottorato si concentra sulle modalità di fabbricazione delle armature litiche durante il Tardoglaciale e l’inizio del primo Olocene in due aree specifiche: l’Italia nord-orientale e la Francia sud-occidentale. Fin dai primi studi della fine del XIX e l’inizio del XX secolo, la variabilità tipologica delle armature litiche dopo il Gravettiano ha permesso di stabilire una divisione culturale tra le regioni atlantico-occidentali e quelle mediterraneo-balcaniche. La prima ha visto il susseguirsi di diverse culture (Solutreano, Badegouliano, Maddaleniano, Aziliano e Laboriano), mentre la seconda è caratterizzata da una maggiore continuità culturale che ha portato allo sviluppo dell’Epigravettiano antico e recente. All’inizio dell’Olocene entrambe le aree studiate presentano evidenze riferibili al Sauveterriano.L’obiettivo di questo progetto di ricerca è di contribuire alla definizione del quadro culturale di queste due regioni è di verificare se a questa chiara diversità morfo-tipologica corrisponde una differenza nelle modalità di produzione e in particolare nella selezione dei supporti, nei metodi e nelle tecniche di ritocco. Per raggiungere tale obiettivo sono state analizzate le armature di due siti della Francia sud-occidentale e di quattro dell’Italia nord-orientale. Per l’area italiana sono stati selezionati siti dell’Epigravettiano recente e del Sauveterriano localizzati in Friuli e nelle Prealpi e Alpi venete datati tra la fine del Dryas antico (GS-2a) e l’inizio dell’Olocene (17.000-10.000 cal BP). Per quanto riguarda l’area francese, invece, abbiamo scelto due siti pluristratificati che coprono approssimativamente lo stesso arco cronologico di quelli italiani e si riferiscono al Magdaleniano superiore, all’Aziliano antico e recente e al Laboriano antico. Non è stato possibile analizzare armature riferibili al Laboriano recente e al Sauveterriano francese.Le armature sono state studiate tramite una metodologia appositamente elaborata. Quest’ultima si basa su due approcci complementari, uno sperimentale e uno tecnologico. Entrambi mirano a ricostruire l’insieme delle catene operative che portano alla produzione delle armature. Sono state realizzate tre principali sessioni sperimentali: la prima è stata dedicata alle tecniche di ritocco, la seconda alla tecnica del microbulino e la terza all’identificazione di altre tecniche utili ad ottenere una fratturazione controllata del supporto. In seguito, il campione sperimentale è stato esaminato combinando un’analisi a basso e alto ingrandimento e un analisi quantitativa. Si è quindi elaborato un approccio integrato spesso utilizzato nell’ambito dell’analisi funzionale, ma raramente applicato per la ricostruzione delle modalità di fabbricazione di strumenti litici.L’applicazione di questa metodologia ha permesso di osservare la variabilità delle armature sotto una nuova luce. I risultati delle analisi effettuate indicano che nonostante le notevoli differenze da un punto di vista morfo-funzionale tra le armature delle due aree prese in esame, molteplici sono i punti in comune. Questi riguardano soprattutto le modalità di selezione dei 3 supporti, i metodi e le tecniche di ritocco, che in diversi periodi del Tardoglaciale sembrano seguire un trend simile. Sebbene i motivi di queste affinità tecnologiche potrebbero essere ricondotti alle dinamiche climatico-ambientali che colpiscono entrambe le regioni durante il Tardoglaciale e l’inizio dell’Olocene, la presenza degli stessi comportamenti tecnici su ampia scala non può che essere il risultato di un’importante rete di connessioni tra gruppi umani appartenenti a diverse culture
3

Fraccaro, Deborah. "Le capital social comme ressource intégrative d’une société locale." Thesis, Paris 4, 2012. http://www.theses.fr/2012PA040050.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
Abstract:
La recherche s'est occupée des liens de solidarité qui se créent à partir d’actions bénévoles spontanées au sein d’une communauté territoriale. L’ensemble de ces liens a été traité telle une ressource sociale conceptualisable par la notion de « capital social solidaire » et ce dernier a été considéré comme un bien public pouvant favoriser le bien-être social d’une société locale. De cette ressource, nous avons tenté d'en comprendre : 1) ses spécificités ; 2) son processus de micro-fondation ; 3) ses implications théoriques pour une théorie de la société. Le premier but a été atteint en dressant la carte des actions bénévoles mises en place dans deux provinces du nord-est de l’Italie (Trente et Trévise). La carte a montré un cadre hétérogène et diffus d’actions mises en place par les principales catégories d’acteurs de la société locale. Pour analyser le processus de création, les raisons des promoteurs ont été identifiées grâce à une série d’entretiens biographiques Les résultats des entretiens montrent une pluralité de motivations qui soutiennent ces actions et les limites de la théorie du choix rationnel à les expliquer. En ce qui concerne le troisième but, la réflexion a essayé d’éclaircir la nature de bien public du capital social et son utilité pour les débats sur la société civile et sur la cohésion sociale. Cette recherche a mis en évidence, d’une part, la contribution du capital social solidaire dans la valorisation du lien social et, de l’autre, l’utilité de la notion dans les analyses du courant associationniste de la société civile et dans les modèles individualistes de type communautaire de la cohésion sociale
The research work presented in this doctoral thesis analysed the solidaristic bonds generated by spontaneous voluntary actions within a territorial community. Such bonds form a distinctive social resource conceptualized as “solidaristic social capital”, meant as a public good that benefits the social well-being of a local society. Three main aspects of this resource were investigated: 1) its specificities; 2) the process of its micro-foundation; 3) its theoretical implications for a theory of society. As for the first aspect, a survey of voluntary actions was conducted in two provinces in North-Eastern Italy (Trento and Treviso). Data showed a variety of types of actions producing solidaristic bonds, carried out by a heterogeneous set of social groups. In order to explain the generative process of social capital, a series of biographical interviews were conducted, which shed light on the life stories of promoters of voluntary actions, as well as on the limitations of the rational choice theory in accounting for the complexity of their motivations. Finally, the main theoretical implications of the notion of social capital were discussed, focusing on its nature as a public good and on its contribution to a theory of civil society and social cohesion. On the one hand, the solidaristic social capital emerged as a source that helps strengthen social bonds. On the other, this notion might play a crucial role in the theoretical elaborations based on the associationalistic approach to civil society and on individualistic models of community type of social cohesion
4

Prazzoli, Giuseppe <1991&gt. "Ruolo della Consulenza e sviluppo economico tra Italia (Nord-Est nello specifico) e Romania." Master's Degree Thesis, Università Ca' Foscari Venezia, 2017. http://hdl.handle.net/10579/10057.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
Abstract:
Nella mia Tesi verranno analizzati gli aspetti più rilevanti, in modo tale da fornire un’adeguata analisi su tutto ciò che concerne il mondo delle Società di Consulenza e, successivamente, si farà riferimento a come l’Italia, in particolare il Nord-Est, si sia relazionato con il mercato della Romania attualmente in forte crescita sia per vantaggi logistici sia di bassi costi. Alla fine della stesura, si andrà a chiarire come si è giunti a determinate conclusioni riguardanti gli argomenti precedentemente trattati. Nello specifico, l’elaborato si presenta suddiviso in tre capitoli: - Nel primo capitolo andremo ad analizzare quelle che sono le principali peculiarità delle Società di Consulenza, i motivi della loro importanza nel mercato, il loro sviluppo e faremo una breve analisi della differenza tra il concetto di prodotto e di servizio. - Nel secondo capitolo si parlerà del rapporto che le Società di Consulenza hanno con le Società che ad esse si rivolgono, definendo poi quali sono i protagonisti del mercato e come tale modello “americano”, è stato proposto in Europa. - Nel terzo e ultimo capitolo, si farà un’attenta analisi sulle strette relazioni commerciali tra Italia e Romania, focalizzando l’attenzione in particolare sul Nord-est italiano e sui suoi imprenditori. Infine, chiariremo i motivi dell’investimento di Veneto Banca in Romania dai primi anni 2000 sino ad oggi.
5

Marchesin, Claudia <1997&gt. "Il mercato e le funzionalità dei software gestionali ERP nelle aziende del Nord-Est Italia." Master's Degree Thesis, Università Ca' Foscari Venezia, 2021. http://hdl.handle.net/10579/19764.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
Abstract:
L’attuale offerta di sistemi informativi integrati ERP è il risultato di un’evoluzione che ha avuto inizio negli anni ’70 e che è ancora in atto. Nel corso del tempo le software house hanno diversificato la loro offerta con l’obiettivo di realizzare software ERP sempre più all’avanguardia e sempre più adatti a soddisfare le esigenze aziendali. Il presente elaborato, dopo una breve introduzione teorica sull’argomento, si occupa di studiare le peculiarità dell’offerta a livello locale, con particolare attenzione al caso Elinet srl, nazionale e internazionale. Successivamente verrà presentata un’indagine relativa al mercato e alle funzionalità di tali sistemi nel Nord-Est Italia, avvenuta mediante la somministrazione di un questionario online ad un campione di aziende utilizzatrici e produttrici di software ERP, operanti nell’area geografica in cui si concentra la ricerca. I risultati dell’indagine, analizzati in forma aggregata e anonima, permetteranno di raccogliere informazioni più dettagliate sui sistemi attualmente in uso e di scoprire quali possono essere i loro possibili sviluppi futuri. Nell’ultima parte dell’elaborato si guarda al futuro dei sistemi ERP e, più in particolare, a quali sono gli ambiti che non trovano ancora adeguata risposta, quali sono le problematiche che persistono nelle fasi di implementazione e come l’intelligenza artificiale sta cambiando tali sistemi.
6

Deline, Philip. "Etude géomorphologique des interactions entre écroulements rocheux et glaciers dans la haute montagne alpine : le versant sud-est du massif du Mont-Blanc (Vallée d'Aoste, Italie)." Chambéry, 2002. http://www.theses.fr/2002CHAMS009.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Zerbinati, Gloria. "Il sacro, il riscatto, la perdita dell'anima. L'Italia del Nord-Est nel documentario cinematografico dal dopoguerra al miracolo economico." Doctoral thesis, Università degli studi di Padova, 2009. http://hdl.handle.net/11577/3425650.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
Abstract:
The aim of this thesis is the analysis, by documentary images, shoot from post-war period until the “economic boom”, of landscape, anthropological, cultural and economic transformation which took place in North-East Italy. Thanks to a multidisciplinary approach which deals with sociological, artistic, psychoanalytic, philosophic, historic and economic aspects, the work develops enabling a deeper, more stratified and complex reading of the cinematographic representation of this transformation. After a short introduction in which the methodological and content choices are explained, we pass to the body of the thesis, divided into three main areas: The work, the rite, the sacred; The landscape, the soul of the places, the places without a soul; The loss of human importance towards the space. In the first domain, after realizing the total lack of religious or anthropological documentaries as the ones shoot in South Italy in the same period, the presence of the sacred is investigated from other points of view. Since the sacred always slopes down, after all, into the rite, a possible comparison can be found in the rite of work. It is thanks to the short films realized by Ermanno Olmi for Edisonvolta that work becomes the symbol of the holy rite, of the human demiurge who keeps his knowledge and his own individuality in spite of the quick passage to the modern. However, this perspective is counterbalanced by other film directors who show, instead, the dehumanization of the worker inside the factory, thus analysing the different aspects of the same issue. In the second area, work is no more related to the sacred but it becomes a tool which frees from hunger, sorrow and humiliation, as evident in Florestano Vancini’s works. Supported by the “Camera del lavoro” of Ferrara, these works associate the civil and political commitment to a style which is influenced by both the neorealist and the “macchiaioli” painting. The landscape, which in Vancini’s works is subject of denouncement because of its decay, or a matter of pictorial digressions if interpreted in a bucolic perspective, in film directors like Piavoli and the less known Renzo Ragazzi, becomes immediately a myth bearer. In the third part, in comparison with the anthropocentrical vision of the first one and with the balanced perspective between man and nature of the second one, there is a process of depersonalisation of man until his final disappearance. The results are empty spaces or disturbing architectonic buildings in a De Chirico style. The filmmaker who better grabs this tendency is Michelangelo Antonioni whose works not only deal with philosophic existential and aesthetic problems but also directly reflect upon this vision. Antonioni’s short films are compared with those of other film directors who, consciously or unconsciously, are influenced by him. They are charmed by the “shapes” of his rural and urban landscapes, stating at the same time the loss of the human being bearing. In the conclusion, besides summing up the different trends focused by the analysis of the cinematographic material taken into account, we try to identify the film directors who, still today, both in documentary and in fiction, talk about the changes of the territory. We also try to identify the ones who are looking again for the soul of the landscape by putting art, literature, poetry and especially cinema as places of the memory and by considering them as tools able to hinder the levelling and the barbaric destruction.
La tesi analizza le trasformazioni paesaggistiche, antropologiche, culturali, economiche dell’Italia del Nord-Est attraverso le immagini dei documentari realizzati tra l’immediato dopoguerra e gli anni del boom economico. Lo studio si articola secondo un approccio pluridisciplinare - sociologico, artistico, psicanalitico, filosofico, storico-economico - che favorisce una lettura più stratificata e molteplice della rappresentazione cinematografica di tale mutamento, ponendo a questione l’osmosi intercorrente fra difformi materie che, da angolazioni diverse, catturano un comune sentire riproducendolo nella forma loro più congeniale. Dopo una breve introduzione, in cui vengono esplicate le scelte metodologiche e contenutistiche, si passa al vero e proprio corpus della tesi, composta da tre macroaree: Lavoro, rito, sacralità; Il paesaggio, l’anima dei luoghi, i luoghi senz’anima; La perdita di importanza dell’uomo nei confronti dello spazio. Nella prima, dopo aver preso atto della totale assenza di documentari di matrice religiosa o di carattere antropologico assimilabili a quelli prodotti nel Sud Italia nel medesimo periodo, la presenza del sacro viene indagata sotto altri aspetti. Poiché la sacralità si declina, in fondo, sempre in una ritualità, un possibile riscontro è rintracciabile nel rituale lavorativo. Soprattutto grazie ai cortometraggi che Ermanno Olmi realizza per l’Edisonvolta, il lavoro diventa l’emblema del rito sacrale, dell’uomo-demiurgo che, pur nel rapido passaggio alla modernità, mantiene i propri saperi e la propria individualità. Ciò però viene controbilanciato da altri autori, che mostrano invece la disumanizzazione del lavoratore all’interno della fabbrica, indagando così le varie facce del medesimo problema. Nella seconda macroarea, il lavoro non ha più alcuna attinenza col sacro, ma diventa strumento che affranca dalla fame, dalla desolazione, dall’umiliazione, come è evidente nelle opere di Florestano Vancini che, sostenute dalla Camera del Lavoro di Ferrara, associano all’impegno civile e politico uno stile che risente della lezione neorealista così come della pittura dei Macchiaioli. Il paesaggio, che in Vancini è argomento di denuncia, a causa del degrado, o di divagazioni pittoriche, se declinato in chiave bucolica, in registi come Piavoli, ma anche in altri meno conosciuti come Renzo Ragazzi, è immediatamente portatore di mito. La posizione antropocentrica delineata nella prima parte e quella di equilibrio tra uomo e natura tratteggiata nella seconda vengono soppiantate, nella terza macroarea, da una progressiva spersonalizzazione dell’uomo culminante talora nella sua scomparsa, per lasciare il campo a spazi vuoti o a costruzioni architettoniche dagli inquietanti richiami dechirichiani. L’autore che meglio identifica questa parabola è Michelangelo Antonioni, i cui lavori, saturi di problematiche filosofiche, esistenziali ed estetiche, sono anche tra i pochi che interroghino direttamente lo statuto ontologico della visione. I cortometraggi di Antonioni vengono confrontati con quelli di registi che, consapevolmente o inconsapevolmente, risentono della sua influenza e rimangono affascinati dalle “forme” di paesaggi contadini e urbani, decretando al tempo stesso la perdita di rilevanza dell’uomo. Nella conclusione, oltre a fare il punto sulle varie tendenze ricavate dallo studio del materiale cinematografico analizzato, si tenta di individuare chi oggi, nel documentario e nel cinema di finzione, riprenda le fila del discorso sulla trasformazione del territorio e ricerchi nuovamente un’anima nel paesaggio, affermando l’arte, la letteratura, la poesia e soprattutto il cinema come luoghi della memoria e come strumenti atti a contrastare, coraggiosamente, l’appiattimento e la barbarica distruzione.
8

Terlato, Gabriele. "Fate of cave bear in northeastern italy: anthropic impact, extinction chronology, stable isotope and genetic evidence." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2019. http://hdl.handle.net/10803/668377.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
Abstract:
L’ós de les cavernes és un dels animals més emblemàtics del Pleistocè superior final a Europa i és una espècie molt ben coneguda per la quantitat de restes localitzades a múltiples coves. Malgrat això, alguns aspectes de la seva història evolutiva, com per exemple la interacció amb els humans, l’ecologia i la cronologia de la seva extinció són encara desconeguts a l’àrea mediterrània del Sud dels Alps. Aquesta recerca té com objectiu revisar el debat sobre l’extinció i la paleoecologia dels óssos de les cavernes, Ursus spelaeus (sensu lato), a partir de les anàlisis arqueozoològiques, tafonòmiques i químiques de les restes trobades en alguns jaciments del Paleolític mig i superior del Nord-est d’Itàlia: Rio Secco, Fumane, Buso doppio del Broion, Paina i Trenes Caves. Les restes d’ós de les cavernes són freqüentment recuperats a les coves i, en molts casos, representen els animals més abundants dels conjunts faunístics. Les restes analitzades provenen dels nivells datats entre 49-42 ky cal. BP (Rio Secco i Fumane) i 33-23 ky cal. BP (Buso doppio del Broion, Trene i Paina), i moltes d’elles estan associades a evidències de presència humana. Les anàlisis arqueozoològiques i tafonòmiques han estat dirigides a entendre el rol de l’impacte humà sobre les poblacions d’ós de les cavernes durant el citat rang temporal. Altres tècniques, com per exemple els isòtops estables, l’anàlisi ADN antic i datacions radiomètriques han estat aplicades als ossos d’aquests animals dels jaciments de Buso doppio del Broion, Trene i Paina Caves, per tal d’adquirir una visió detallada de la seva ecologia, dieta, dinàmica de població i cronologia de la seva extinció. Solament una perspectiva holística com la utilitzada en aquesta tesi doctoral pot aportar llum a aquest difícil tema sobre l’extinció d’un animal tan icònic com l’ós de les cavernes. Els articles realitzats durant el període de formació permeten assenyalar que la desaparició d’aquests animals al Nord-est d’Itàlia es va produir entre els 24-23 ky cal. BP. Aquest estudi permet suportar la idea d’un potencial impacte humà com un dels condicionants més significatius de la desaparició d’aquest animal no solament en aquesta àrea geogràfica, sinó a tota Europa.
El oso de las cavernas es uno de los animales más emblemáticos del Pleistoceno superior final de Europa y es muy bien conocido como especie por la cantidad de restos localizados en múltiples cuevas. A pesar de esto, algunos aspectos relacionados con su historia evolutiva, como por ejemplo la interacción con los humanos, su ecología o la cronología de su extinción, son aún desconocidos en el área mediterránea del Sur de los Alpes. Esta investigación tiene como objetivo revisar el debate sobre la extinción y la paleoecología de los osos de las cavernas, Ursus spelaeus (sensu lato), a partir de los análisis arqueozoológicos, tafonómicos y químicos de los restos recuperados en algunos yacimientos del Paleolítico medio y superior del Nordeste de Italia: Rio Secco, Fumane, Buso doppio del Broion, Paina y Trenes Caves. Los restos de osos de las cavernas son frecuentemente recuperados en las cuevas y, en muchos casos, ellos representan a los animales más abundantes en los conjuntos faunísticos. Los restos analizados provienen de los niveles datados entre 49-42 ky cal. BP (Rio Secco i Fumane) i 33-23 ky cal. BP (Buso doppio del Broion, Trene i Paina), y muchos de ellos están asociados a evidencias de presencia humana. Los análisis arqueozoológicos y tafonómicos han estado dirigidos a entender el rol del impacto humano sobre las poblaciones de oso de las cavernas durante el citado rango temporal. Otras técnicas, como por ejemplo los isótopos estables, el análisis de ADN antiguo y las dataciones radiométricas han sido aplicadas a los huesos de estos animales en los yacimientos de Buso doppio del Broion, Trene i Paina Caves, para adquirir una visión detallada de su ecología, dieta, dinámica de poblaciones y cronología de su extinción. Solamente una perspectiva holística como la utilizada en esta tesis doctoral puede aportar luz a este difícil tema sobre la extinción de un animal tan icónico como el oso de las cavernas. Los artículos realizados durante el periodo de formación permitan señalar que la desaparición de estos animales se produjo en el Nordeste de Italia entre los 24-23 ky cal. BP. Este estudio permite soportar la idea de un potencial impacto humano como uno de los condicionantes más significativos de la desaparición de este animal no solo en esta área geográfica, sino en toda Europa.
Cave bears was one of the most impressive animals of the Late Pleistocene in Europe and are well known from many caves. Despite the enormous quantities fossils unearthed, some aspects of their history/habits, such as interaction with humans, ecology and extinction chronology, are still little known from the Mediterranean area in the Southern Alps. This research aims at revisiting the debate about the extinction and paleoecology of cave bear, Ursus spelaeus (sensu lato), through archaeozoological, taphonomic and chemical analysis of the bones of this species, from Middle and Upper Palaeolithic sites of northeastern Italy. Key sites for this purpose are Rio Secco, Fumane, Buso doppio del Broion, Paina and Trene caves. Cave bear remains are very often found in these caves and, in several cases are the most frequent fossils found in the assemblages. The remains of cave bear analyzed came from layers dated 49 – 42 ky cal. BP (Rio Secco and Fumane) and 33 – 23 ky cal. BP (Buso doppio del Broion, Trene and Paina), most of them associated with evidence of human presence. Archaeozoological and taphonomic analysis were performed to better understand the role of human impact on cave bear populations during a wide span of time. Further techniques, such as a stable isotope, radiometric and ancient DNA analysis were applied to cave bear bones, selected from Buso doppio del Broion, Paina and Trene caves, in order to acquire a detailed picture of the ecology, diet, population dynamics and extinction chronology of cave bears. Only thanks this cross-disciplinary perspective was it possible to significantly improve our understanding of the difficult issue of extinction of this “iconic” animal. The articles made during this research indicate that the disappearance of these animals in Northeast Italy occurred between 24-23 ky cal. BP. This study supports the idea of a potential human impact as one of the most significant factors in the disappearance of this animal, not only in this geographical area, but throughout Europe.
9

Guadagno, Eleonora. "Comment le phénomène du déplacement environnemental est-il perçu par les pays industrialisés ? Observations empiriques en Italie à partir des glissements de terrain à Sarno et à Cerzeto." Phd thesis, Université de Poitiers, 2014. http://tel.archives-ouvertes.fr/tel-01064675.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
Abstract:
Cette recherche interroge la perception du phénomène des déplacés environnementaux dans les pays industrialisés à partir de l'observation de deux catastrophes en Italie. L'analyse de la gestion environnementale et de la vulnérabilité dans le contexte italien, ainsi qu'une étude qualitative sur la couverture médiatique, les discours politiques et le vécu des déplacements environnementaux causés par deux coulées de boue à Sarno (en 1998) et à Cerzeto (en 2005), ont révélé les limites de l'usage de ce concept. De plus, cette recherche a montré que ces déplacements se produisent également dans des pays industrialisés, contrairement aux débats théoriques, aux discours politiques et aux représentations médiatiques actuels, qui se focalisent sur les contextes géographiques spécifiques des pays en développement. Les raisons expliquant les différences dans les discours sur ce même phénomène sont ici enquêtées, avec des instruments propres à la géographie et à la science politique. Les resultats de l'analyse révèlent un dessein politique qui vise à instrumentaliser le débat dans le but de renforcer le déséquilibre des pouvoirs politiques dans les pays industrialisés et entre ces derniers et les pays en développement.
10

Grönwald, Holger [Verfasser], and Sebastian [Akademischer Betreuer] Brather. "Archäologie und Geschichte des hoch- und spätmittelalterlichen Landesausbau im Friaul – Rolle und Entwicklung der Burg Cucagna und ihrer Ausstattung im Nordosten Italiens = Archaeology and history of the High and Late Middle Age land development in Friuli – The role and development of Cucagna castle and its environs in the northeast of Italy = Evidenze archeologiche e evoluzione del sistema insediativo in Friuli in epoca medie-vale – Ruolo e sviluppo del Castello di Cucagna e del suo equipaggiamento nel nord-est Italia." Freiburg : Universität, 2015. http://d-nb.info/1119716918/34.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Books on the topic "Italie (nord-est)":

1

Rossi, Fiorenzo. Da Nord Est a Nord Ovest: Gli emigrati veneti in Italia nel XX secolo. Padova: CLEUP, 2006.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Museo della ceramica in Cottoveneto., ed. La ceramica del Nord-Est =: Ceramics of Northeast Italy. Cornuda (Treviso): Antiga, 2007.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Antonio, Sema. Piume a nord est: I bersaglieri sul fronte dell'Isonzo : 1915-1917. Gorizia: Libreria editrice goriziana, 1997.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Vrsaj, Egidio. Il nuovo ordine economico mondiale e la sfida del 1992: Nord-Sud e Est-Ouest, Italia-Centro Europa-COMECON, Alpe-Adria/Arge-Alp/COTRAO, Friuli-Venezia Giulia, imprese e 1992. Trieste: Edizioni Italo Svevo, 1988.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Book chapters on the topic "Italie (nord-est)":

1

"Anciens noms de métiers dans le Patriarcat d’Aquilée (Italie du nord-est) et leurs influences historiques et linguistiques." In Chronik, Namenetymologie und Namengeschichte, Forschungsprojekte. Berlin, Boston: De Gruyter, 2002. http://dx.doi.org/10.1515/9783110919479-006.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Reports on the topic "Italie (nord-est)":

1

Stumpo, Sergio. The Sustainability of Urban Heritage Preservation: Caso di studio: Verona, Italia. Inter-American Development Bank, August 2010. http://dx.doi.org/10.18235/0007767.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
Abstract:
La città di Verona è situata nella parte nord ovest della penisola italica, nella regione Veneto. E' capoluogo della provincia di Verona, che confina a nord con il Trentino-Alto Adige (Provincia di Trento), a est con la Provincia di Vicenza e con la Provincia di Padova, a sud con la Provincia di Rovigo, a sud e a ovest con la Lombardia (Provincia di Mantova e Provincia di Brescia).
2

Stumpo, Sergio. The Sustainability of Urban Heritage Preservation: Caso di studio: Siracusa, Italia. Inter-American Development Bank, August 2010. http://dx.doi.org/10.18235/0007766.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
Abstract:
La città di Siracusa è situata nella parte sud est della Sicilia, isola a sud dell'Italia. E' capoluogo di provincia e confina a nord con la provincia di Catania ed a ovest con la provincia di Ragusa. Catania rappresenta un polo industriale ed economico molto avanzato mentre Ragusa è una realtà culturale archeologica di grande pregio storico.

To the bibliography