Academic literature on the topic 'Intencionality'

V článku diskutuji východiska knihy Tomáše Hříbka Jaké to je, nebo o čem to je? Cílem článku je ukázat, že přes Hříbkovy sympatie k Dennettovu postmetafyzickému pojetí vědomí lze v jeho výkladu vysledovat tendence k tradičně filosofickému myšlení o vědomí. Soustředím se přitom na Hříbkovu definici fyzikálního a na jeho charakterizaci Dennettova programu jako problematické redukce vědomí pomocí intencionality.

Klausimas apie transcendenciją šiuolaikinės fenomenologijos diskusijose susiejamas su klausimu apie jusliškumą. Jutimai tradiciškai suvokiami kaip išorybės ir vidujybės tarpininkai. Nagrinėdamas objekto duotį patirtyje Edmundas Husserlis įsteigia materijos ir formos perskyrą. Grynieji įspūdžiai pateikiami kaip tokia pirminė patyrimo medžiaga, kuri tampa prasminga tiktai per intencionalų formavimą. Michelis Henry supriešina materialią ir intencionalią fenomenologiją. Jis siekia parodyti, jog be grynųjų įspūdžių analizės nebūtų galima ir intencionali fenomenologija. Henry mano, kad Husserlis aiškiai neatsako į klausimą apie juslinės materijos ir intencionalios formos santykį. Be to, jis teigia, jog Husserlis šį santykį interpretuoja pripažindamas intencionalios formos pirmenybę. Taigi Henry siekia reabilituoti materialinę fenomenologiją, nes būtent joje t. y. juslinėje materijoje, kaip tik ir glūdi, jo manymu, bet kokios pirminės duoties paslaptis. Šis posūkis į materialiąją fenomenologiją reabilituoja „gyvenimo imanencijos“ filosofiją. Tačiau Wilhelmo Schapo, Martino Heideggerio ir Maurice’o Merleau-Ponty pateikti fenomenologiniai aprašymai parodo, kad jusliškumas yra ne imanencijos ir transcendencijos tarpininkas, bet tokia transcendentali empirijos plotmė, kurią įmanoma aprašyti tik atmetant grynųjų įspūdžių sampratą.Pagrindiniai žodžiai: hiletiniai duomenys, intencionali forma, jusliškumas, fenomenologija.Transformation of the Notion of Sensibility in Contemporary PhenomenologyDalius JonkusSummaryThe question about transcendence in the contemporary phenomenology is related to the conception of sensibility. Michel Henry and Emanuel Levinas from one side and Aron Gurwitsch and Maurice Merleau-Ponty from the other side have totaly different understandings of sensibility. Analysing sensibility, Husserl elaborates a distinction between hyletic data and animating noesis. He claims that, from one side, hyle itself means nothing without intentional morfe, and, from the other side, the intuitive presentation of an object arises only on the basis of experienced complex of sensations. Michel Henry finds striking contrast between material and intentional phenomenology. He states that without pure impressions intentional phenomenology is impossible. According to him, Husserl gives preference to the intentional morfe and leaves behind the pure impression of sensuous hyletic data. Michel Henry’s task is to rehabilitate material phenomenology, he stresses that sensuous data keeps the secret of primal experience. This turn to material phenomenology rehabilitates „immanence of life“ and creates new form of empiricism. Aron Gurwitsch criticizes construction of hyle-morfe distinction. He claims that descriptive analysis of direct experience fails to ascertain such an intermediary stratum. Also phenomenological description demonstrates that sensibility is not a mediator between immanence and transcendence, but the domain of interaction between senses which create consciousness of meaning. My purpose is to show that this refutation of the hyle in general has important consequences. Phenomenology gives not only a redefinition of the concepts of noesis and intentionality, but also reforms the concept of time.Keywords: hyletic data, intentional morfe, sensibility, phenomenology.

En el presente artículo, el autor se ocupa de esbozar una caracterización general del autoengaño desde algunas de las principales perspectivas en la materia, señalando los problemas centrales que involucra y haciendo énfasis en la línea intencionalista. Luego analiza la relación que el autoengaño guarda con la autoridad de la primera persona y qué imagen resulta de una conjunción teórica de ambos problemas.

Meglátásunk szerint az ember és más fajok gondolkodása közötti lényegi különbséget a közös célokat és szándékokat feltételező együttműködő tevékenységekben való részvétel, vagyis a közös intencionalitás jelenti. Az ilyen tevékenységekhez a különösen hatékony szándékolvasási és kulturális tanulási formákon kívül szükséges még az a sajátos motiváció, amely a pszichológiai állapotok másokkal való megosztására késztet, valamint azok a különleges kognitív reprezentációs formák, amelyek ezt lehetővé teszik. Az ilyen tevékenységekben való részvétel a fajra jellemző egyedülálló kulturális gondolkodási és evolúciós formákhoz vezet, és ez utóbbiak révén lehetséges mind a nyelvi szimbólumok megalkotása és használata, mind a társas normák és egyéni vélekedések kialakítása és a társadalmi intézmények felállítása. Állításunkat azzal az érvvel és kísérleti bizonyítékaival támasztjuk alá, hogy a nagy emberszabásúak (és egyes autista gyerekek) értik a szándékos cselekvés alapjait, és mégsem vesznek részt közös szándékokat és figyelmet feltételező tevékenységekben (közös intencionalitásban). A gyerekek életük első 14 hónapjában fokozatosan tesznek szert a közös intencionalitás képességére, és a folyamatot két ontogenetikai fejlődési vonal összefonódása határozza meg: 1. annak az emberszabásúakra általában jellemző képességnek az alakulása, hogy másokat eleven, célvezérelt és intencionális ágenseknek tekintsenek, és 2. annak az egyedülálló, fajra jellemző motivációnak az alakulása, amely arra készteti őket, hogy érzelmekben, élményekben és tevékenységekben osztozzanak másokkal.

John Searle ha defendido un enfoque intencionalista de lo social, a saber, la idea de que la realidad social es creada y mantenida por ciertos estados mentalesy actos de habla. En este trabajo, en primer lugar, presentamos una versión detallada de los argumentos fundacionales de Searle, basada en la conexión entrereconocimiento colectivo y lenguaje. En segundo lugar, ofrecemos una crítica de estos argumentos, sugiriendo que ellos mismos nos llevan a admitir que losfundamentos de la realidad social son más prácticos que representacionales.

El presente trabajo intenta explorar los problemas conceptuales inherentesa la divisoria entre diseñadores y usuarios tomando como punto de partidael modelo intencionalista de Vermaas y Houkes y, especialmente, sutratamiento de la relación intencional entre agente y objeto técnico. Con talobjetivo la primera sección se ocupa de reconstruir críticamente lospostulados de dichos autores sobre el problema del diseño. La segundasección aborda el fenómeno del re-diseño, es decir, cierto tipo deaprovechamiento de posibilidades ofrecidas por el entorno artificial. Latercera sección, finalmente, presenta algunas objeciones al concepto liberalde diseño de Vermaas y Houkes y sugiere algunos criterios adicionales paramejorar nuestra comprensión del fenómeno.

Intencionalinės sąmonės koncepcijos intencionalumą traktuoja kaip subjekto santykius su pasauliu, kurie turi dvi ypatybes – priklausomybę nuo tų santykių suvokimo būdo ir nepriklausymą nuo realaus objekto egzistavimo. Pastaroji savybė yra sunkiausia problema, su kuria susiduria intencionalinė sąmonės koncepcija. Tipiški intencionalumo problemos sprendimai ir galimos loginės-semantinės intensionalinių (propozicinių nuostatų) kontekstų interpretacijos vieni kitus eksplicitiškai arba implicitiškai suponuoja. E. Husserlio intencionalumo samprata yra suderinama su J. Hintikkos galimų pasaulių propozicinėms nuostatoms semantika. Loginėje-semantinėje subjektyvių kontekstų interpretacijoje, besiremiančioje E. Husserlio idėjomis apie intencionalumą, turėtų būti atspindėta singuliarinių terminų referentai juose – tai subjektų, apie kuriuos kalbama, subjektyvūs referentai. Semantinės kalbos išraiškų savybės gali atlikti analogo arba modelio funkciją, konceptualizuojant subjektyvius išgyvenimus kaip ypatingą realybę.

A la tradició catalana hi ha un gran nombre de llegendes que tracten del naixement i la infantesa de Jesús i que s’articulen entorn d’episodis dels evangelis. L’estudi revisa més de 150 d’aquests relats provinents de diversos indrets del domini lingüístic, els confronta amb les informacions que aporten els evangelis, n’analitza els personatges principals, les estructures narratives, els aspectes literaris, les funcions que acompleixen en el context social, la ideologia que vehiculen i la seva intencionalitat moral. Finalment, es constata l’abundància i varietat de materials, la relació amb les creences religioses i màgiques, la funcionalitat estructural i ideològica i la seva importància en el context dels gèneres narratius orals així com en l’imaginari col·lectiu.

La tesi fa un estudi intens i crític de l'obra filosòfica del professor nordamericà John Searle, qui va formalitzar el que es coneix com "teoria dels actes de parla". Es presenta una investigació sobre els temes principals del pensament de Searle: llenguatge, ment i "background" així com les conexions que hi ha entre ells. Aquest estudi suposa una crítica a alguns aspectes poc clars de la concepció del llenguatge de Searle, i, a la vegada, una aposta a possibles solucions a aquestos aspectes.

MOITA, Cristiano de Aguiar Portela. Entre hermenêutica filosófica e hermenêutica jurídica: do caráter produtivo da compreensão a uma crítica ao argumento intencionalista. 2016. 125 f. Dissertação (Mestrado em Direito) - Faculdade de Direito, Universidade Federal do Ceará, Programa de Pós-Graduação em Direito, Fortaleza, 2016.
Submitted by Vera Martins (vera.lumar@hotmail.com) on 2017-05-17T17:21:40Z No. of bitstreams: 1 2016_dis_capmoita.pdf: 1220798 bytes, checksum: 32b8e3ccf65e104b64fca80cf2b33736 (MD5)
Approved for entry into archive by Camila Freitas (camila.morais@ufc.br) on 2017-06-16T14:12:55Z (GMT) No. of bitstreams: 1 2016_dis_capmoita.pdf: 1220798 bytes, checksum: 32b8e3ccf65e104b64fca80cf2b33736 (MD5)
Made available in DSpace on 2017-06-16T14:12:55Z (GMT). No. of bitstreams: 1 2016_dis_capmoita.pdf: 1220798 bytes, checksum: 32b8e3ccf65e104b64fca80cf2b33736 (MD5) Previous issue date: 2016
The problem of understanding has acquired a perspective as much promising as polemic since the developments of the philosophical hermeneutics. The contemporary legal hermeneutics must deal with this school of thought if it wants to depurate its studies concerning the interpretation and the application of texts, specially the juridical ones. One of the several paths that it must follow is the one related to the meaning of texts, not just one possible meaning, but the adequate and the correct one. And that was always afflicted to the jurist, i.e., to identify a secure criterion to the textual interpretation. Until today, enough updated, some theories struggle to develop methods which can guarantee certain objectivity in the interpretation. That is the case of intentionalism and the originalism. But this search for interpretative certainty cannot disregard what lies behind every and single act of understanding, i.e., a preconceptual structure, essentially historic, that can put down some of these theories of meaning. That does not imply a relativistic attitude, but the recognition that the understanding can be non-arbitrary. Thereby, this work aims in establish a specific contribution that philosophical hermeneutics can provide to legal hermeneutics: a description of the understanding phenomenon that can help jurists avoid some arguments, especially those intentionalists and originalists, which are constantly and decisively brought in some legal decisions. This research seeks to demonstrate this contribution through the following way: firstly, it exposes some of the fundamental traces of philosophical hermeneutics; secondly, it analyses the first contact held between this school of thought and the legal hermeneutics in order to defend the possibility of a correct, non-relativistic interpretation; thirdly, it deepens in the relation between philosophical hermeneutics and legal hermeneutics, through the explanation of the productive character of the understanding, something already noticed by some legal theorists but centralized in such peculiar way by Gadamer around the fundamental problem of the application; lastly, after demonstrating some difficulties in contemporary intentionalists theories, it analyses a legal decision that has used similar arguments, contestable by the theses defended in this research.
O problema da compreensão adquiriu uma perspectiva tão promissora quanto polêmica a partir dos desenvolvimentos da hermenêutica filosófica. A hermenêutica jurídica contemporânea tem de lidar com essa corrente de pensamento se quiser depurar os estudos acerca da interpretação e da aplicação de textos, mormente os jurídicos. Uma das várias sendas que deve percorrer é aquela que diz respeito ao sentido dos textos, não só um sentido possível, mas o sentido adequado e correto. E isso sempre foi aflitivo para o jurista: identificar um critério seguro para a interpretação textual. Ainda hoje, bastante atualizadas, algumas teorias esforçam-se por desenvolver métodos que garantam certa objetividade na interpretação. É o caso do intencionalismo. Mas essa busca por segurança interpretativa não pode desconsiderar aquilo que está por trás de todo ato de compreensão, isto é, uma estrutura preconceitual, essencialmente histórica, que pode pôr abaixo algumas teses dessas teorias do sentido. Isso não implica uma postura relativista, mas sim o reconhecimento de que a compreensão pode não ser arbitrária. Dessa maneira, este trabalho preocupa-se em estabelecer uma contribuição específica que a hermenêutica filosófica pode fornecer para a hermenêutica jurídica: uma descrição do fenômeno da compreensão que ajude juristas evitar alguns argumentos, especialmente os de caráter intencionalista e originalista, cotidiana e decisivamente colacionados em algumas decisões judiciais. Esta pesquisa pretende demonstrar esta contribuição pelo seguinte caminho: em primeiro lugar, expondo alguns dos traços fundamentais da hermenêutica filosófica; em segundo lugar, analisando o primeiro contato travado entre essa corrente e a hermenêutica jurídica e defendendo a possibilidade de uma compreensão correta, não relativista na hermenêutica filosófica; em terceiro lugar, aprofundando-se na relação entre hermenêutica filosófica e hermenêutica jurídica, a partir da explicação do caráter produtivo da compreensão, algo já notado por alguns teóricos do direito, mas que foi centralizado de maneira peculiar por Gadamer em torno do problema fundamental da aplicação; por fim, após demonstrar algumas dificuldades de teorias intencionalistas contemporâneas, analisar uma decisão que recorreu a argumentos similares, contestáveis a partir da tese defendida nesta pesquisa.

En aquesta tesi es tracta un cas concret i significatiu d'interacció entre anàlisi conceptual i investigació científica en psicologia cognitiva: l'aspecte demostratiu de la percepció, un tret central que ha estat estudiat recentment per filòsofs com ara Peter Strawson, Gareth Evans, Christopher Peacocke, John McDowell, John Campbell i Bill Brewer (encara que ja fou objecte d'atenció per part de Hegel a les primeres seccions de la Fenomenologia de l'espirit). La gran majoria dels filòsofs esmentats postulen un mode de presentació demostratiu perceptual distintiu, i tracten d'explicar en què consisteix. Per aquest propòsit, i en consonància amb una utilització heurística de desenvolupaments recents en l'anàlisi dels modes de presentació de les expresions indèxiques, es proposa que el mode de presentació demostratiu en els judicis de percepció és reflexiu del exemplar (token-reflexive). Aquest enfocament està d'acord amb el de Searle d'una manera general, però en el seu desenvolupament concret s'incorpora l'aspecte atencional enfasitzat per John Campbell i Naomi Eilan. La proposta es modela inicialment mitjançant una descripció ('l'objecte atès en aquest acte d'atenció) que s'interpreta referencialment per explicar el tret de particularitat de la percepció.
A la segona part de la tesi s'analitza l'accés conscient a (adonar-se de) aquest mode de presentació (assenyalat per l'expressió demostratiu a la descripció anterior). El problema s'enfoca partint de l'examen d'algunes motivacions per postular que la percepció es dóna normalment en virtut de l'exemplificació de qualitats sensorials o qualia en el subjecte. S'adopta en aquest punt la hipòtesi auxiliar que una concepció dels qualia parcialment funcional i externista defensada en escrits recents per autors com ara Shoemaker i García-Carpintero permet superar amb èxit els coneguts problemes de les teories representacionistes de la percepció si se li afegeix la idea que els qualia dels subjectes de percepció formen part com defensen els autors esmentats de coneixement implícit o "no-tematitzat". Sobre aquesta base, s'argumenta que l'atenció perceptual a l'objecte s'ha d'entendre com "unió" de qualia, dels quals el subjecte de percepció s'adona com a pertanyents a objectes materials.
Després d'examinar les principals aproximacions a una teoria empírica general de l'atenció (com ara les de Broadbent, Kahneman, Allport i Posner) en relació, per una banda, als nivells d'explicació en ciència cognitiva (nivells de Marr) i, per l'altra, les anàlisi conceptuals i basades en la psicologia de sentit comú (William James), la investigació es centra especialment en la teoria de l'atenció selectiva deguda a Anne Treisman. S'argumenta que els trets (features) que com a entitats teòriques es postulen en aquesta teoria són qualitats sensorials semblants als qualia, amb la diferència important que els criteris d'individuació dels trets en qüestió responen a les exigències específiques dels mecanismes funcionals postulats a la teoria empírica en qüestió. Aquest parentiu implica que, encara que la proposta formulada en la investigació sobre el mode de presentació perceptual és sostinguda principalment per arguments a priori, es podria veure afectada pel desenvolupament de la investigació empírica, si bé només en el cas que aquesta resultés ser incompatible amb la postulació de qualia. La posició defensada a la tesi es situa així en una perspectiva defensada d'una manera general per Martin Davies segons la qual les anàlisi conceptuals sobre allò mental tenen conseqüències en els nivells dels mecanismes subpersonals, de manera que són revisables si no s'acompleixen les expectatives corresponents en aquests nivells. Tanmateix, aquesta relació de dependència és menys directa que la postulada a la teoria de Campbell, la qual tracta de caracteritzar directament el mode demostratiu perceptual en termes de mecanismes subpersonals. En les pàgines finals de la tesi s'argumenta que aquest enfocament no és capaç d'explicar els aspectes racionals de la utilització de modes de presentació demostratius.
This dissertation is about a specific and significant case of interaction between conceptual analysis and scientific research in cognitive psychology, namely, the demonstrative aspect of perception, a central feature which has been recently discussed by philosophers such as Peter Strawson, Gareth Evans, Christopher Peacocke, John McDowell, John Campbell and Bill Brewer (although it was already treated by Hegel in the first sections of The Phenomenology of Mind). A great majority among the philosophers mentioned postulate a distinctive perceptual mode of presentation, and try to give an account of it. Making an heuristic use of recent developments in the anaylsis of modes of presentation of indexical expressions to this purpose, the contention is made that the mode of presentation in perceptual judgements is token-reflexive. This approach is in agreement with Searle's in a general way, but the present development integrates into it the key attentional aspect emphasized by John Campbell and Naomi Eilan. The proposal is initially modeled by means of a description ('The object attended in this act of attention) referentially conceived on account of the particularity of perception.
In the second part of the dissertation the notion of conscious access (awareness) to this mode of presentation is analyzed. (The need for an account of this is obvious from the use of the linguistic demonstrative in the above description.) This problem is approached from the discussion of motivations to postulate that perception occurs normally in virtue of the instantiation of sensorial qualities or qualia in a subject. At this point an appeal is made to the auxiliary hypothesis that a partially functional and externalist view of qualia advocated in recent writtings due to Shoemaker and García-Carpintero allows to overcome successfully the well-known problems that plague representative theories of perception in conjuntion with the view that awareness of qualia is to be understood as implicit or unthematized, also defended by the mentioned authors. On this basis, it is argued that perceptual attention to the object is to be understood by a "binding" of qualia of which the subject is aware as belonging to material objects.
After examining the main approaches to a general empirical theory of attention (such as those of Broadbent, Kahneman, Allport i Posner) in connection, on the one hand, to levels of explanation in cognitive science (Marr's levels) and, on the other, to conceptual and folk-psychology analysis (William James), inquiry focuses specially in the theory of selective attention due to Anne Treisman. It is argued that the features postulated as theoretical entities in such a theory are sensorial qualities similar to qualia, the only significant difference between the two being the fact that the individuation criteria of features are responsive to the specific requirements of the functional mechanisms postulate in the empirical theory at issue. This kinship implies that developments in empirical research have a bearing on the proposal on the perceptual mode of presentation advanced in the dissertation, which might be affected by them even if it is supported mainly by a priori arguments. This, however, could happen only if such developments are incompatible with the postulation of qualia. Thus, the position argued for in the dissertation belongs in a perspective (advocated in a general way by Martin Davies) according to which conceptual analysis in the field of the mental have implications for the subpersonal levels of the mechanisms, so that those analysis are to be revised if the expectatives at those levels which such analysis imply turn out not to be fulfiled. Nevertheless, this dependency relation is less direct than the one involved by Campbell's theory, according to which perceptual modes of presentation are to be characterized directly by appeal to subpersonal mechanisms. In the concluding pages of the dissertation it is argued that this approach is not able to account for the rational aspects of the occurence of perceptual modes of presentation.

Aquesta tesi tracta sobre la gestió de l’espai públic a Barcelona en la era neoliberal actual mitjançant tres perspectives. La primera, a nivell municipal, analitza la localització, la tipologia i la distribució de les inversions municipals en l’espai públic. La segona, la qual cobreix la escala de districte, estudia les transformacions de diferents espais i el seus dissenys actuals en Ciutat Vella i Nou Barris. La tercera, que aprofundeix en l’àmbit de les relacions socials, examina les conseqüències d’allò anterior en les conductes dels individus. Al llarg d’aquestes pàgines, es mostra com el mode de gestió municipal de l’espai públic ha prioritzat la producció econòmica sobre les formes de reproducció social, articulant els impulsos del capitalisme en Ciutat Vella y Barcelona, en general, i com en Nou Barris, es va passar d’una gestió paternalista amb finalitat política a dissenys homogeneïtzats als de la resta de la ciutat.
Esta tesis estudia la gestión del espacio público en Barcelona en la era neoliberal reciente mediante tres perspectivas. La primera, a nivel municipal, analiza la localización, la tipología y la distribución de las inversiones municipales en espacio público. La segunda, en la que se pasa a la escala de distrito, indaga sobre las transformaciones de diversos espacios y sus diseños actuales en Ciutat Vella y Nou Barris. La tercera, que se adentra en el ámbito de las relaciones sociales, examina las consecuencias de lo anterior en las conductas de los individuos. A lo largo de estas páginas se evidencia cómo el modo de gestión municipal del espacio público ha priorizado la producción económica sobre las formas de reproducción social articulando los impulsos del capitalismo en Ciutat Vella y, Barcelona en general, y cómo, en Nou Barris, se pasó de una gestión paternalista con fines políticos a diseños homogéneos como los del resto de la ciudad.
This thesis developments three perspectives about how the public space has been managed in the neoliberal era in Barcelona. First, it has been analysed how the local investments are localised, distributed and classified in the public space in Barcelona City. Second, the research shows how different areas the both districts, Ciutat Vella and Nou Barris, have been transformed and designed. Finally, the last analysis examines how the spatial transformations, mentioned above, have influenced upon the social relationship of the users in the studied areas. Municipal management about public space in Barcelona City increasingly articulates the impulses of capitalist production rather than social reproduction. This process is consolidated in Ciutat Vella but, also, in Barcelona City. In Nou Barris, a homogenised design, similar to the rest of the city, has replaced a more paternalist management of the space.

The aim of this dissertation is to provide a non-reductive account of cognitive phenomenology and the experience of thinking. The nature of conscious thought is an issue that has occupied philosophers since ancient times, and still many questions in this domain remain unanswered. One of them is the relation between thought and experience or phenomenal consciousness, in the particular way explored in this thesis: when we undergo a certain cognitive mental episode, should we recognize an experience like our other sensory, perceptual, or emotional experiences or should we rather recognize a very different sort of experience? Experiences are usually characterized by a phenomenal character or what-it-is-likeness for the subject to undergo them, which is usually taken as the mark of phenomenal consciousness and which, for mainstream contemporary philosophy of mind, has been limited to sensory and perceptual experiences, or even to emotional experiences. My general thesis is that conscious thought should be included in the domain of phenomenal consciousness and that there is an experience of thinking or conscious thought with a specific phenomenal character, namely, a phenomenal character that cannot be reduced to other non-cognitive kinds of phenomenologies. The thesis has three main parts, which are divided in several chapters. In the first part, Introduction, I present the basic elements to be able to start the investigation. I firstly clarify the relevant issues involved in the debate (Chapter 1), I justify the terminology chosen and I present the main views and a brief history of the problem. I then propose a way to approach the experience of thinking from a methodological point of view (Chapter 2), through a study of some methodological problems in philosophy and psychology, mainly related to introspection and introspective evidence. In the second part of the thesis, Main Arguments in Cognitive Phenomenology, I defend my non-reductive view with several arguments. I present the obvious argument (Chapter 3) for the conclusion that conscious thoughts have phenomenal properties and I resist some putative cases against the argument. I then present my version of the phenomenal argument (Chapter 4), which shows that there is a phenomenal change between two cognitive experiences contrasted and that this change cannot be explained by appealing to the sensory/emotional elements that by hypothesis remain constant. My presentation of this argument is complemented by a defense against some restrictivist views (Chapter 5). I then present the epistemic argument, which claims that we have introspective immediate knowledge of the kind of mental episode we are in (and of different cognitive atittudes), and that this would not be possible unless cognitive episodes have a specific cognitive phenomenology (Chapter 6). I finally consider another argument, the ontological argument, that might support the reductionist view , but I argue that it does not succeed (Chapter 7). In the third part of the thesis, The Specification of Cognitive Phenomenology, and as a further step in the discussion, I propose a specification of cognitive phenomenology in relation to intentionality and its two main components in conscious thought, cognitive content (Chapter 8) and cognitive attitude (Chapter 9). This proposal provides us with a way of determining similarities and differences in cognitive phenomenology that result in different experiential kinds and different types of conscious thought in virtue of their phenomenology. Moreover, it offers an answer to the question of the relation of determination between both components and their phenomenal character. This dissertation questions well some well-established assumptions in philosophy of mind and consciousness studies: (i) it implies a comprehension of phenomenal consciousness as including cognition, (ii) it rejects the assymetry between sensory/perceptual experience and cognitive one (regarding temporal structure and specification attempts) and (iii) it questions separatist positions between intentionality and phenomenal consciousness. It also opens new research in relation to other philosophical topics and empirical studies and it contributes to the examination of two research fields (consciousness and cognition) that have normally been investigated separately.
L’objectiu d’aquesta tesi és presentar una teoria no reductivista de la fenomenologia cognitiva i de l’experiència del pensament. La naturalesa del pensament conscient és una qüestió que ha preocupat als filòsofs des de l’antiguitat i un àmbit on encara trobem moltes qüestions que no tenen resposta. Una d’elles és la relació entre el pensament i l’experiència o la consciencia fenomènica, en el sentit particular que exploro en aquesta tesi: quan tenim una experiència d’un cert episodi mental cognitiu, es tracta d’una experiència com les altres experiències sensorials, perceptives o emocionals, o bé es tracta d’un tipus molt diferent d’experiència? Les experiències normalment es caracteritzen per tenir un caràcter fenomènic o un “com a què és” (what it is like) pel subjecte tenir aquestes experiències, que es prèn com la marca de la consciència fenomènica i que, en filosofia contemporània de la ment, generalment es restringeix a les experiències sensorials, perceptives o, fins i tot, emocionals. La tesi general que defenso és que el pensament conscient ha de ser inclòs en l’extensió de la consciència fenomènica i que existeix una experiència de pensament conscient amb un caràcter fenomènic específic, és a dir, un caràcter fenomènic que no es pot reduir a altres tipus de fenomenologies. Aquesta conclusió general qüestiona alguns supòsits ben establerts en filosofia de la ment i estudis sobre consciència, i així obre la porta a noves investigacions en aquesta direcció. Per tal de defensar aquesta teoria no reductivista, primerament clarifico les qüestions rellevants en el debat i examino com hem d’aproximar-nos a l’experiència del pensament (Capítols 1 i 2). En segon lloc, presento una sèrie d’arguments a favor de la meva tesi (Capítols 3, 4 i 6) i argumento en contra d’estratègies restrictivistes (Capítols 5 i 7). Finalment, com a un pas més en la discussió, proposo una especificació de la fenomenologia cognitiva en relació a la intencionalitat i els seus dos components principals en el pensament conscient, el contingut cognitiu (Capítol 8) i l’actitud cognitiva (Capítol 9), oferint respostes a la qüestió de la relació de determinació entre ambdós components i el seu caràcter fenomènic.

A la tesi s'elabora un marc teòric interdisciplinar per fonamentar l'estudi dels inicis del desenvolupament comunicatiu i lingüístic dels infants i es presenten els resultats d'una investigació sobre diferents aspectes del desenvolupament pragmàtic i del desenvolupament lexical en el primer any i mig de vida.

Al primer capítol s'aborden els temes de la intencionalitat comunicativa i del significat. S'integren aportacions de disciplines diverses i es proposa una definició operacional d'acte comunicatiu. Al segon capítol es presenten les perspectives funcionals de l'adquisició del llenguatge i es revisen els treballs sobre els mecanismes preadaptats per a la interacció social, la intersubjectivitat i l'ajuda adulta. Al tercer capítol es delimita l'àmbit del desenvolupament pragmàtic i s'ubica la investigació dins del conjunt de fenòmens pragmàtics. També es realitza un apunt sobre l'evolució vocàlica i gestual en les etapes prelingüística i de les primeres paraules, es revisen els estudis sobre el desenvolupament de les habilitats implicades en la gestió de l'atenció conjunta i els treballs sobre l'expressió d'intencions comunicatives en les esmentades etapes. En aquest capítol s'acaba configurant, partint de les aportacions de diversos autors, una aproximació pragmàtica a l'adquisició del lèxic inicial.

En el quart capítol es presenten els objectius i hipòtesis de la recerca, així com els diferents aspectes metodològics. Els objectius generals de l'estudi són: 1) mostrar que la intencionalitat comunicativa i el significat són processos graduals i observables en el marc de la interacció nadó-adult; 2) estudiar l'evolució de l'expressió d'intencions comunicatives al llarg de les etapes prelingüística i de les primeres paraules; 3) estudiar l'evolució de les intencions comunicatives maternes i 4) abordar els processos d'aprenentatge pragmàtic que operen en els inicis de l'adquisició del llenguatge. S'ha dut a terme un estudi longitudinal/obervacional de tres parelles mare-fill/a en context familiar, durant els àpats. Els registres audiovisuals han estat transcrits en format CHAT (CHILDES-Child Language Data Exchange System; MacWhinney, 2000; MacWhinney i Snow, 1985, 1990). Per a la codificació de les intencions comunicatives s'ha traduït i adaptat el sistema de categories elaborat per Ninio i Wheeler (1984, 1988).

Als capítols 5, 6, 7 i 8 es presenten els resultats relacionats amb cadascun dels objectius de l'estudi. En relació amb el primer objectiu, el capítol 5 mostra, a través d'exemples, com als actes comunicatius dels infants poden correspondre diferents nivells d'intencionalitat i de significat d'acord amb un conjunt d'indicadors observacionals.

Pel que fa a l'expressió d'intencions comunicatives infantils (cap, l'estudi ratifica les tendències generals assenyalades en treballs previs (Ninio, 1983a, 1984, 1993b; Ninio i Goren, 1993; Snow, Pan, Imbens-Bailey i Herman, 1996). No obstant, l'aportació fonamental de l'estudi és identificar diferències individuals, tant quantitatives com qualitatives, en el perfil comunicatiu dels infants.

Els capítols 7 i 8 recullen respectivament els resultats relacionats amb l'evolució de les intencions comunicatives expressades per la mare i amb els processos d'aprenentatge pragmàtic que operen en els inicis de l'adquisició del llenguatge. Per aquests dos objectius, les dades analitzades corresponen a una sola parella mare-filla. Pel que fa a l'expressió d'intencions comunicatives maternes, els resultats mostren tant constants com canvis al llarg del període estudiat. Entre les constants, cal destacar la presència, des del primer mes de vida, de certes modalitats d'intercanvi comunicatiu que formen part del nucli identificat per Snow et als. (1996) als 14, 20 i 32 mesos. Els canvis s'interpreten com un reflex d'ajustaments pragmàtics subtils per part de la mare a la creixent competència comunicativa i lingüística de la nena.

Finalment, el capítol 8 presenta alguns resultats a favor de la hipòtesi segons la qual l'infant aprèn a usar les paraules seguint les regles forma-funció que els adults utilitzen en la interacció amb ell.

In this paper I will be mapping so-called intentional profile of juvenile delinquents. This is way of their perception and experience of surrounding world, how they apply significance and how they think about it. Part of this profile is idea of role and participation within the frame of this world. Next goal of this research is explanation of delinquent behavior as part of intentional profile. Research took place in youth detention center. It consisted of narrative and discourse analysis of four fifty minute long autobiographic interviews with four boys sixteen or seventeen years old with delinquent past. In interviews was emphasized independent selection of subject by respondents themselves. Result of analysis was formation of so-called theory of egocentrism. This theory has been compared with other theories and research and embodied in context of social sciences in second part of this paper. Egocentrism is compared with splitting defense mechanism according to M. Klein. In conclusion of this paper were formulated psychotherapeutic recommendations for employees of youth detention centers for work with juvenile delinquents based on findings of performed research.

This work aims to pursue the roots and sources of intentionality. Intentional structure of consciousness is the very core of Edmund Husserl's phenomenology and plays the main role since his Logical investigations. The problem of intentionality is complicated and complex and resonates through the Husserl lifelong work Our starting point is Husserl's late work Erfahrung und Urteil. The reason why we choose this work is twofold. First, this work shows the thoughts which result from the life long investigation of problematics. And the second reason is, this work hasn't been the subject of examination as much as Husserl's earlier works so far. The key to our work is the perspective in which every phenomenon shows. That's the reason, why we follow intentionality in three perspectives, which gradually uncovers itselves. The first perspective is the descent from acts of judgment to the original layers of intentionality. This brings us to the second perspective, which is the instinctive intentionality. This is the subject of following part of our work. The exposing of instinctive intentionality underlines the role of embodiment. The importance of embodiment in regard to intentionality is the final perspective. We investigate this with help of Maurice Merleau-Ponty Phenomenology of perception. This will...

The diploma thesis describes the topic of manipulation in connection with education. Theoretical part analyzes the concept and related essential phenomena and approaches the links between manipulation and education. Mainly, it draws from pedagogical literature, in its social and philosophical context. Qualitative research is based on interviews with primary school teachers. The aim of the survey was to bring closer how educators perceive manipulation in the school environment based on their experience. The results show that manipulation itself manifests, with a few exceptions, as normal part of the educational process. Teachers manipulate pupils directly during teaching. Some of them consider it present at the moment when they apply coercion to pupils, others as more hidden procedures. They perceive manipulation mainly as harmful, which is why some teachers try to avoid it. At the same time, it is partly viewed as a necessary part of normal teaching. Therefore,the phenomenon of manipulation appears to be variously understood. The unifying sign of manipulation is the perception of its realization from a position of power. It is mainly used with the aim of facilitating the education process. KEYWORDS Manipulation, enforcement, objectification, intencionality, education