Academic literature on the topic 'ICONA'

Nel recente magistero dei papi si trovano alcune affermazioni concernenti la correlazione teologica fra la Trinità e la famiglia umana. Il modello originario della famiglia deve essere ricercato nel mistero trinitario della vita di Dio. Il tema della famiglia come immagine della Trinità rappresenta una sfida per la riflessione teologica. Qual è il fondamento, la portata e i limiti di un’autentica analogia familiare della Trinità?

L'articolo indaga il valore e il senso complessivo della visione che Lucio Fontana, un artista-icona del XX secolo, propone dell'arte, dell'artista e dell'osservatore. Si evidenziano altresì i legami con la filosofia e la psicologia del profondo.

(italijanski) Il Monastero della Visitazione di Treviso conserva un?icona che vi e giunta da Venezia nel XVII secolo. Non si hanno informazioni sulla sua originaria provenienza o sul suo committente. Datata, da analisi al carboonio 14, effettuate durante il restauro, a un?eta assai alta, tra il 664 e l?886 essa e stata pubblicata di recente come opera bizantina di eta macedone venendo anche identificata con la Vergine 'Ikokyra' di Costantinopoli: In questo articolo si ritiene invece che l?icona sia un tipico prodotto della cultura 'franca' di area mediterranea: All?imitazione di normativi modelli bizantini si congiungono infatti espressioni formali originate in occidente e confrontabili con opere, fra le quali la pala di Santa Chiara ad Assisi tardoduecentesca, simile per l?impostazione spaziale della figura 'iconica' stretta fra le colonnette. Altri confronti di dettaglio confermano la plausibilita di una data duecentesca, comunque non ateriore al 1200 circa. Il suo luogo d?origine puo essere stato un centro mediterraneo di dominio 'franco' o veneziano, non potendosi tuttavia nemmeno escludere del tutto una sua esecuzione a Venezia stessa.

Thesis (Ph.D.)--Indiana University, Dept. of French and Italian, 2008.
Title from home page (viewed on May 7, 2009). Source: Dissertation Abstracts International, Volume: 69-07, Section: A, page: 2707. Adviser: Harry W. Storey.

La present tesi és de naturalesa experimental i explica diferents processos pictòrics, dels quals se n'extreu un cos teòric capaç de convertir-se en transmissor de coneixement. Per tant, és una tesi proveïda d'un marcat caràcter pedagògic. La tesi està molt implicada en el projecte artístic propi, tant, que en darrera instància ho ha dirigit vertebrant-ho. En un primer moment la tesi versava sobre com procedir per pintar “a la manera Flamenca”, manera pictòrica que es caracteritza per treballar el color i la llum de manera indirecta i acumulativa. A mesura que el coneixement sobre la tècnica pictòrica repercutia en la sofisticació amb la qual s'aplicava, malgrat i tota la millorança en l'aplicació de la tècnica, o fins i tot, a causa d'ella i de sa consegüent ampliació en les possibilitats figuratives i expressives, un aspecte essencial romania irresolt. L’aspecte era com procedir amb les eventuals alteracions de la imatge que implica el desenvolupament del fet pictòric. De fet, a mesura que s’avançava en el coneixement pictòric, més es dubtava de la possibilitat del canvi en si mateix, qüestionant fins a quin punt el pintor que utilitza un sistema pictòric indirecte és lliure d'alterar el seu pla d’imatge una vegada assentades les bases de dibuix. Aquest assumpte va acabar sent el nus de la tesi, es podria resumir en una pregunta: Es licit fer alteracions del dibuix inicial si es pinta per sostres pictórics determinants? El fet d'haver desenvolupat la manera pictòrica “a la Flamenca”, desvinculada de tota tradició viva i de manera pràcticament solitària, feia que en alguns moments es tengués por d’estar construint castells de sorra; per tant es necessitava un punt de suport sòlid i irrefutable des d’on poder revisar el sistema, i poder sentenciar sobre les alteracions. Aquest punt em va atreure, i la pintura bizantina va entrar en la meva vida. Primerament vaig aprendre la tècnica de pintura de les Icones a Xipre, successivament vaig desenvolupar una activitat paral•lela a la meva obra personal com iconògraf amb (òbvia) influència recíproca; i finalment, entre la tardor i l'hivern de 2009-10, vaig realitzar un estudi exhaustiu, sistemàtic i documental de la pintura bizantina grega per tal d’extrapolar, pel que fa a alteracions, a “la manera Flamenca”. Cal tenir present que la pintura bizantina crea les seves imatges mitjançant l'acumulació determinant de capes de llum-color, de manera altament organitzada. L'única diferència bàsica entre la pintura bizantina i el sistema pictòric “a la Flamenca” és que aquest darrer segrega en accions separades la llum del color. Les dues metodologies són en definitiva fàcilment equiparables, per tant, exportables en les seves constants processuals. A més, vist i considerat que la pintura bizantina és un sistema viu i que es va practicant ininterrompudament des dels dies en què el Cristianisme era la religió oficial de l'imperi Romà, els anteriors temors solipsistes desapareixen. La pràctica bizantina s'il•lustra —prèvia una breu introducció històrica al tema—, amb l'elaboració documentada de tres exemples d'Icona. Tot tres elaborats en la més estricta tradició bizantina grega escola de Creta, des de la construcció del suport inclús. Juntament amb les Icones, s'hi inclou l'elaboració documental d'una Tixografia o pintura mural bizantina. Amb la finalitat d'ampliar i reafirmar el que dels quatre exemples pràctics es desprèn, la secció bizantina es complementa amb una llarga visualització de la multipossibilitat d'opcions estètiques que intervenen en la creació d'una obra bizantina, a priori tan aparentment fitada i inamovible. L'estudi de les possibilitats en la praxi bizantina aconsegueix en no donar res per assegut, aguditzar la seva percepció i multiplicar-les fins a l'infinit; deixant ben palès fins que punt una obra pictòrica elaborada per capes és complexa en la seva manufactura, necessitada per tant de gran previsió projectual. Del bloc bizantí se n'extreu les següents conclusions: 1- En la pintura bizantina no es donen pràcticament alteracions de la imatge representada. Per corregir errors importants es tapa o s’esborra l'àrea afectada i es comença de bell nou el protocol pictòric. 2- Gràcies a utilitzar com a punt de partida, referent i guia del protocol creatiu una versió completament acabada de la mateixa Icona que s'està gestant, és possible pintar-la de manera unidireccional sense por a equivocar-se. 3- Si es volgués gestar una Icona des de l'escena mateixa, és a dir, generar un prototip, seria necessària una maqueta a escala 1:1 des d'on construir-la. Allà figurarien tots els aspectes de la nova imatge de manera detallada, alhora que el cromatisme i la seva ruta a seguir. Aquesta maqueta és coneguda com a cartró. El cartró que utilitzen regularment els pintors d’Icones contemporanis, és la fotocòpia d'una versió prèvia de la Icona que es pretén pintar. En no existir aquesta possibilitat al proveïment d'un prototip, solament quedarà l'opció de, mitjançant els estudis de dibuix que siguin necessaris, tancar el projecte per endavant. Llavors, a la pregunta de com d’acabat hauria de ser el dibuix preparatori per a un prototip, la resposta seria que hauria d'estar tan acabat com l'obra final. De manera que es podria afirmar que: Dibuix preparatori=resultat pictòric Totes aquestes consideracions es tracten i cristal•litzen en una definició precisa i útil del cartró perfecte per al treball pictòric per capes. Sobre la base del coneixement adquirit amb la pràctica bizantina, i aplicant les consideracions del capítol just acabat d'esmentar, es desenvolupen i s'il•lustren documentalment tres exemples de prototip d'obra pictòrica per capes”a la Flamenca”. Els dos primers exemples se sustenten en un cartró correcte, però solament correcte. En el primer d'ells es té sort en el seu desenvolupament, podent completar la peça sense problemes. En el segon exemple, en canvi, el procés es complica, havent d'improvisar sobre la marxa unes modificacions parcials que tampoc aconseguiran satisfer les necessitats de la imatge. Com a única solució, solament quedarà ampliar en estudis de dibuix a banda, la preparació de la imatge primer, i després incorporar-la a l'obra final, seguint el sistema bizantí correctiu, que és com ja s'ha dit, tapar i recomençar des de l'inici la part afectada. El tercer exemple es construeix sobre la base d'un cartró no correcte com en els dos casos anteriors, sinó perfecte, obtenint un desenvolupament pictòric a l'una. La demostració de la tesi es veu coronada amb la incorporació de dos exemples d'inestimable vàlua, pel definitori en el seu plantejo i desenvolupament. Els exemples estan meticulosament documentats, però amb la seva presència en el llibre final destil•lada, a fi de no fer-los immanejables o incomprensibles. El primer exemple documenta l'elaboració d'una obra complexa sustentada en un cartró premeditadament obert a les hipotètiques variables que el procés pictòric pugui suggerir a la imatge. El resultat pictòric és poc menys que un gran fracàs, una obra densament embafadora, que a més, va exigir un treball exagerat, demostrant els postulats de la tesi. El segon exemple té la particularitat d'utilitzar dos tipus de resolució diferents en el cartró per a sengles àrees diferenciades de l'obra. Un d'ells és correcte, l'altre és perfecte. El resultat pictòric final demostra que com millor sigui el cartró per a una obra pictòrica per capes, millor invariablement serà aquesta. Amb la intenció d'il•lustrar el procés de destil•lació d'una imatge preparatòria, tres exemples més d'obra personal completen la tesi. Els dos primers exemples recullen raonadament els esbossos per a obra de petit format, sobre paper i a l'aquarel•la. El tercer exemple, bastant més ambiciós, comprèn el material preparatori per a una futura obra pictòrica de gran envergadura, encara en procés de gestació. La tesi, arribant al final dels sistemes pictòrics per capes, afirma el següent: 1- En el dibuix preparatori s'ha d'experimentar l'èxtasi creatiu de la futura peça. És a dir, el nus de l'obra es resol en el cartró, restant el treball pictòric en el suport últim com una activitat dirigida i programada des del primer, desproveïda sobretot de suspens i incògnites. 2- Qualsevol alteració en l'obra pictòrica concebuda per capes s’haurà de considerar com quelcom precari, per tant, les correccions no formen part del procés natural creatiu, sinó que en són una tara. 3- No solament el dibuix preliminar o cartró ha d'estar detallat fins al màxim, sinó que aquest s'haurà de transcendir de manera precisa en bolcar-ho al suport últim, ja que el treball pictòric es desenvolupa sempre de particular a general i no a l'inrevés com podria semblar en un principi.
The thesis “Icon & Reality: Cartoon as an essential element in paint layers” deals with the problem of preparatory work in paint layers. It should emphasize on strong experimental nature of research, which is mainly focused on practical and pedagogical application. The thesis is based on the idea of developing and analyzing the old Flemish painting technique, nowadays abandoned, but in a natural and necessary way it flowed until got focused on one of its specific aspects, the apparent lack of technique’s capacity for corrections, while the image is pictorially constructed. Therefore, the key question that summarizes the thesis is: Relevant changes are or are not possible in an image while this is pictorially constructed by an indirect method, as might be the Flemish. The initial work to study the subject interweaves with other similar spiritual subject – Byzantine painting – an artistic form with regular practice in large parts of Europe still today. By comparing both working ways, circumstantial aspects tend to fade and then is easier to get clear and understand the essence of the image constructed by addition of paint layers. The author creates, search and collects a generous number of examples in both mentioned above pictorial techniques. The examples are extended in two more types of paintings, one using third painting technique also imbued with similar problems, and another getting focused in exclusively drawings’ aspects. Of all the experimental material, a number of conclusions regarding the preparatory, general and procedural implementation work are extracted in the following summary. The ecstasy of the creative work should be experienced through preparatory drawings. That is, the climax of the painting must be developed on the cartoon reminding the consequent pictorial work in the strict support as a drawing’s programmed and directed task. No suspense or unknown activity must be in the specifically painting work. Any correction in painting of the original projected drawn image should be considered as something precarious, as a tare. The preliminary drawing or cartoon should be detailed to the max, and, be transferred accurately in its complexity to the ultimate format.
La tesis “Icono y Realidad: El Cartón como elemento esencial a la pintura por capas” versa sobre la problemática preparatoria de la pintura por capas determinante. Cabe destacar del trabajo de investigación su marcado carácter experimental, orientado sobre todo a la aplicación práctica y pedagógica. La tesis, partiendo en un principio de la idea de desarrollar a la práctica una técnica pictórica en desuso hoy, como es la Flamenca, acaba centrándose de manera natural y necesaria en uno de sus aspectos concretos; su hipotética falta de capacidad aparente para obrar correcciones mientras se construye el cuerpo pictórico. La pregunta clave que resume la Tesis sería la siguiente: ¿Son posibles las alteraciones relevantes de la imagen que se construya utilizando a una metodología pictórica indirecta, como podría ser la Flamenca? El trabajo inicial sujeto a estudio se imbrica con otra de talante semejante, la pintura Bizantina, cuya praxis regular aún pervive en amplias zonas de Europa. El motivo es conseguir —mediante la comparación— borrar lo circunstancial y llegar a la esencia de las imágenes construidas por adicción de estratos pictóricos. El propio autor realiza y recoge testimonio documental de una generosa cantidad de ejemplos en las dos técnicas pictóricas ya mencionadas. Ejemplos que se extienden en dos tipologías mas; unos elaborados desde una tercera técnica pictórica imbuida de problemática similar, y otros centrándose exclusivamente en los aspectos de dibujo. De todo el material experimental se extrae una serie de conclusiones respecto al trabajo preparatorio, genéricas y de aplicación procesual que en resumen son las siguientes: 1- En el dibujo preparatorio debe experimentarse el extasis creativo de la futura obra. Es decir, el nudo de la obra se desarrolla sobre el carton; siendo el consiguiente trabajo pictorico en el soporte último una actividad dirigida y programada desde el primero, sin suspense ni incognitas. 2- Cualquier corrección de la imagen original de la pieza pictorica por capas se deberá considerar como algo precario, como una tara. 3- El dibujo preliminar o cartón debe estar detallado al máximo, y ser traspasado al formato último de manera precisa y preciosista, so pena de perder todo lo estudiado en el primero.

No hi ha cap dubte que un dels camps que mes avança als últims anys, és el de la història cultural, el qual s’està convertint en un element de matis i complement a la història política. Paral·lelament a aquests interessos de investigació s’han trobat un punt d’equilibri metodològic entre el tractament del impacte de les propostes culturals, ideològiques i polítiques en les masses, i el paper de les individualitats, de manera que tot allò ha revertit en una nova mirada cap a la dimensió dels treballs biogràfics. La tesi que presenta el Dr. Victoriano Durán parteix d’aquests pressuposts, ja que pretén avançar en l’estudi de la dimensió cultural en el franquisme a partir de l’estudi de les complicitats i xarxes culturals en les que va participar el destacat metge barcelonès. Certament, la figura del doctor Agustí Pedro i Pons es sobradament coneguda al mon de la medicina, ja que va marcar una decisiva petjada tant per les seves investigacions com per la seva tasca de docent i mestre de metges. No obstant, si limitem el seu paper en aquest sentit estricte oblidem part de la seva activitat. I es que sabem que en molts casos els professionals (metges, advocats, arquitectes, ...) han sigut un sector d’enorme dinamisme mes enllà del seu entorn laboral estricte, i que individualment o a través de les seves escoles professionals van desenvolupar una important tasca cultural que transcendia el seu treball diari. El busseig previ de Victoriano Durán en l’arxiu del doctor Pedro i Pons, permet plantejar una investigació que va a donar llum precisament a aquesta tasca de dinamitzador cultural, molt relacionada amb la seva visió del mon universitari. Gracies a aquest ric arxiu, aquesta investigació podrà analitzar moltes de les xarxes culturals de l’època, algunes formals, però d’altres mes difícils de percebre, i podrà indicar relacions mes fluides del que normalment es sosté entre la cultura oficial i altres iniciatives independents. El professor doctor Agustí Pedro i Pons (1898-1971) va ser catedràtic de patologia i clínica mèdica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Va destacar àmpliament per treballs com el “Tratado de Patologia i Clínica Médicas”, i per la creació de l’ escola de medicina mes reputada de l’estat espanyol i la projecció dels seus deixebles dins les especialitats mèdiques. Considerat el metge consultor mes important, la seva fama va traspassar fronteres, i va obrir nous camins a la medicina contemporània dins l’època de l’Espanya franquista. Gran bibliòfil i amant de les arts i la cultura catalana, va destacar com un gran mecenes i protector de les arts. Un gran home de negocis, i una persona amb gran sensibilitat humanística. Faceta desconeguda fins ara. La investigació dona a conèixer un personatge des de la faceta social i cultural, per ara poc estudiada i posa en valor aquesta gran figura amb molta transcendència històrica dins la medicina i sobre tot social i culturalment, on des de l’ombra va destacar molt àmpliament en la protecció de la cultura catalana amb una implicació molt forta. Per tant amb la tesi es posen uns fonaments molt sòlids en el que es la recuperació i reivindicació de la figura del metge i obre la porta a la recuperació de personatges íntimament lligats amb el catalanisme però amb vincles al franquisme.
Professor Dr. Agustin and Pedro Pons (1898-1971) was professor of pathology and medical clinic of the Faculty of Medicine of the University of Barcelona. He highlighted work extensively as the "Treaty of Pathology and Medical Clinic" and the creation of the most reputable medical school in Spain and the screening of his disciples within the medical specialties. Considered the most important medical consultant, his fame transcended borders and opened new paths in contemporary medicine in the time of Franco's Spain. Great bibliophile and lover of the arts and culture Catalan, noted as a great protector and patron of the arts. A great businessman and a person with humanistic sensitivity. Hitherto unknown facet. The research unveils a character from the social and cultural aspect, so far little studied and highlights this great figure with great historical significance in medicine and especially socially and culturally, from where the shade was widely noted the protection of Catalan culture with a strong involvement. So with the thesis put very solid foundations on which the recovery and claim the figure of the doctor and opens the door to the recovery of people closely linked with the Catalan but with ties to the regime.

Partendo da alcuni concetti chiave nell’analisi del culto della personalità, la seguente tesi analizza l’evoluzione del culto di Mao Zedong: dai germogli al consolidamento, fino al raggiungimento dell’apice nel decennio della Rivoluzione Culturale e il suo perdurare post mortem. La principale reseach question è: in che modo l’evoluzione del culto di Mao ha influito sui cambiamenti avvenuti in ambito sociale, religioso ed artistico? Nella tesi dimostro come questa “religione politica” oltre all’esaltazione della figura di Mao portò anche alla deumanizzazione dei cosiddetti “nemici di classe”. Se da un lato alcuni considerarono Mao un dittatore, dall’altro vi fu chi – per sincera devozione o per paura – lo esaltò per il suo carisma. Il culto si affermò e si impose attraverso canali di propaganda e attraverso un processo di brainwashing che portò all’annullamento del “pensiero indipendente”. Il clima di ansia e paura portò ad una situazione in cui i capricci di una persona divennero una politica ufficiale che gettò le premesse per esperimenti ingiustificati, estremismi e instabilità. La tesi affronta anche come è cambiata nel tempo la percezione che i cinesi hanno di Mao e dimostra come nonostante l’ubiquità della figura di Mao in Cina permanga tutt’oggi e il culto della personalità continui ad esistere nel cuore di qualche nostalgico, tuttavia esso sia destinato ad indebolirsi gradualmente sotto l’influenza del capitalismo e della globalizzazione.

The icon represents a great part of the heritage of Christian arts in Egypt. In this thesis the early stages of iconic art are studied to find out the influential factors leading to the formation of the icon as it is now. The Coptic icon in particular is studied, both the icon itself and how it differs from the Byzantine icon. The religious factor is focussed on as an effective and modelling element in defining the icon, and the symbols are studied in order to go back to their historical roots. This study also aims at tracing the phenomenon of iconic art, by studying its characteristics and the works themselves and by clarifiying the iconic symbols as part of the cultural and creative activity. The important artworks in iconic art are analysed, and the effect of iconic art on human and social life is shown

Information Technology is an essential part of the National Curriculum in the UK, yet despite the growth of IT in schools that this has generated, there is evidence that children are not to be taken into consideration enough when designing aspects of educational software. The functionality available in education software packages tends to be made available through static icons, yet there are problems with their implementation as they can at times cause confusion for the user in terms of the functionality that they are aiming to represent. In order to make icons in educational software more effective, and to meet the needs of children, of the use of animated icons has been suggested. Animating the function of the icon aims to provide a clarification of its meaning and demonstrate its capabilities, as well as explaining to the user the method of use. However, there is little information available on how to support the design of effective animated icons. Focusing on a target age group of 11 to 12 year olds, this thesis argues that some form of support mechanism should be developed for the design of animated icons to ensure that consideration is being given to the types of object that children find useful and accessible. A set of dimensions where guidance on visual aspects of the icon may be useful are developed through analysis of relevant literature and it is highlighted that they do not provide any insight into what types of object may be helpful in designing the animated icons. This thesis then argues that animated icon design can be usefully informed by psychological theories of learning and that using such theories as a base may provide an understanding of how children identify icon functionality. The thesis introduces and critiques Piaget’s Genetic Epistemology theory, Vygotsky’s Sociocultural theory and Leontjev’s Activity Theory, identifying aspects of the theories which may be of relevance to the design of animated icons. By investigating the relationships between the dimensions of animated icons and the concepts from the theories of learning, insights are developed into the impact of visual factors on a child’s identification and understanding of icon functionality. The thesis goes on to report a practical study where the sample is a group of 11 to 12 year old children. The practical study consists of three phases. The first phase gathers data related to the children’s familiarity with computers and the types of software packages that they use. The second phase looks at their use and recognition of static icon functionality. The last phase involves using the findings from phases 1 and 2 to create and evaluate a set of animated icons, the development of which is based on the relationships between the concepts from theories of learning and the identified dimensions of animated icons. The analysis of the evidence from the practical study leads to a small set of design principles being proposed that are aimed to provide advice/guidance on how to design animated icons effectively for this target age group, with an emphasis on the types of object that might be used. The principles are underpinned by the concepts from the theories of learning and presented in a manner that aims to be understandable by, and accessible to, designers.

Tese (doutorado) - Universidade Federal de Santa Catarina, Centro de Comunicação e Expressão. Programa de Pós-Graduação em Letras/Inglês e Literatura Correspondente.
Made available in DSpace on 2012-10-22T13:19:44Z (GMT). No. of bitstreams: 1 233574.pdf: 5727795 bytes, checksum: 68344deac2f4e8ccbe6d3908a6af4940 (MD5)
A presente tese investiga o discurso de anúncios de bonecas sob uma perspectiva comparativa. Através da análise de dez anúncios extraídos do website da boneca brasileira Susi e dez anúncios extraídos do website das bonecas norte-americanas The Bratz - campeãs em vendas nos dois países de origem, respectivamente - a pesquisa investiga seus aspectos visuais, contextuais e lexicogramaticais de transitividade, a fim de observar como as práticas sociais dos dois países são refletidas e como estas reforçam determinadas estruturas sociais, tais como as referentes a questões de gênero. O arcabouço teórico adotado visa situar os dados obtidos em sua dimensão contextual, valendo-se de estudos em Sociologia da Infância e Estudos da Criança, bem como da gramática sistêmico-funcional de Halliday (1978;1994) e do trabalho de Kress & van Leeuwen (1996) em semiótica visual. Os resultados da análise verbal e visual dos dados apontam para a representação da figura feminina em posições predominantemente passivas, as quais reforçam a imagem da mulher enquanto objeto de atribuições estéticas e perpetuam as práticas sociais e distinções de gênero à medida que representam o universo feminino em seu compromisso de combinar papéis da esfera pública e da privada. This dissertation investigates the discourse of doll advertisements in a comparative manner. Through the examination of ten Brazilian and ten North-American doll advertisements available on the websites of best-selling dolls Susi and The Bratz, it looks at how the verbal and the visual choices of these advertisements reverberate the social practices of Brazil and the United States and how they reinforce the 'status quo' of existing social structures, such as the ones related to gender issues. The theoretical framework provides the means to connect the contextual with the textual features of the data. For the macro, contextual dimension, it draws on studies on The Sociology of Childhood and Children's Studies as well as on Halliday's (1978; 1994) system of transitivity in order to account for the lexicogrammatical aspects of the advertisements and Kress & van Leeuwen's (1996) work on the interplay between verbal and visual language analysis. The verbal and visual analyses of the advertisements have pointed to the portrait of the female figure in predominantly passive, objectified positions which reinforces women's image as repositories of aesthetic attributes and perpetuates social practices and gender distinctions in representing the female universe in its compromise between the public and private sphere.

This study investigated the effects of icon familiarity on visual search task and semantic information recall. First, participants need to search for target icons among 10 unfamiliar icons. The familiarity of the ten target icons is different, which is determined by the number of occurrences in the training stage. In the training stage, subjects are familiar with the ten icons and their semantics, and the number of occurrences of each icon is random. After the visual search task, participants first memorize the semantic information of the icon, and then recall the semantic information of the corresponding icon. The results showed that in the visual search task, the participants' response time was faster when the icons were more familiar.

As more and more elderly people begin to accept and use Internet product app, the importance of interface icon design is becoming increasingly prominent. The aesthetic feeling and logic of interface icons will seriously affect the performance and experience of user information retrieval, especially for the elderly. Accurately understanding the semantics of interface icons is a part of efficient information retrieval. Questionnaires and behavioral tests are commonly used to measure icon understanding. However, biometric indicators have also been developed to measure icon understanding. The neural indexes of interface icon understanding were studied by measuring event-related potentials (ERPs). The stimulus 1-stimulus 2 paradigm was adopted in this study. 60 participants were divided into two groups and carried out icon recognition experiments independently in the laboratory. This study shows that N300 and N400 are effective neural indicators to evaluate interface icon understanding and can be used to predict interface icon understanding and behavior in the elderly.

Icon plays a crucial role in infographics, which additionally carries essential functions in the human-computer graphical user interface (GUI). However, too similar icon is easy to trigger confusion in the process of using. In this paper, we explored the use of the cognitive rules from global to local based on the theory of topological perception and built a computational discrimination tool from the human perception to describe similarity. Screening out icons that are too similar is the primary purpose of this research to avoid errors in use. We utilized the skeleton algorithm to extract the global features of icons. The optimal subsequence bijection and Hungarian algorithm were used to compare the global skeleton of the icon. Accordingly, the similarity between the icons was calculated. To verify the proposed algorithm, we conducted a subjective cognitive experiment. Participants were asked to rank the similarity of the experimental materials and compare the results with the calculation outcomes. Results demonstrate that the proposed calculation methodology based on skeleton comparison is close to subjective cognition, which can effectively describe the human perception of icon similarity.

The icon on glass, more precisely the icon painted on the back of the glass, is a category of folk art, a genre of folk art practiced almost exclusively in Transylvania and which must be related to some influences from Central Europe. Through this communication, we set out to research, in more detail, a part of the collection of cult objects – icons on glass, bringing to the public’s attention some data about several items of this collection. From this category of heritage, the collection of Dr. Nicolae Minovici Museum of Folk Art counts about 30 icons on glass, made in Transylvania and being dated in the period between the XVIII–XIX centuries. They were made in the two great Transylvanian workshops, Șcheii Brașovului (20 icons) and the one from Nicula (10 icons). The work is structured in two parts; the first part includes some general data about icons, iconography, the appearance of the icon on glass and iconographic centers in our country, especially in Transylvania, where the objects from the museum’s collection were made. The second part includes a series of iconographic representations on glass from the museum’s patrimony, accompanied by descriptions, information on the workshop, craftsmen and technical data.

The icon is an important part of the user interface, and they are a carrier between the user and the interface. In the process of icon design, designers need to take into account both its versatility and uniqueness, and an excellent icon is a perfect blend of function and aesthetics. In recent years, with the great success of generative adversarial networks in computer vision, it has become possible to assist designers in icon creation with the help of artificial intelligence technology. In this study, we constructed icon datasets containing 40,000 samples and improved the structure and loss function based on the MUINT to finally achieve the style conversion task between different styles of icons. The research results show that the improved model can effectively improve the quality and diversity of generated icons. Meanwhile, a questionnaire survey of 34 people with icon design experience proves that our research results can assist designers to a certain extent in the related work. This study can be used as a basis for the intersection of deep generative model and icon design, and we conclude the paper with suggestions and prospects for future work.

This paper presents our ongoing efforts to determine if there are shared references, i.e. mental models, across designers and potential users of sonic icons in mobile applications. First, 13 sound designer students had to conceive sonic icons regarding 11 common mobile functionalities. Their conceptual models were analyzed through lexical analyses of their self-report on their design and manual annotations of their renderings. Second, the 143 obtained icons were evaluated by 52 naïve listeners through a free categorization task. While deeper analyses are still required, results already indicate that some function/sonic icon links make strong consensus on how they should be realized, considering both the designers’ productions and the listeners’ clustering. This forms one key result of the study and could lead to useful guidelines in sonic icon design.

This article mainly explores the influence of brightness and saturation of the background color of the computer icons on the matching color aesthetics. The color of an icon has a crucial effect on its aesthetics. In this study, a total of 72 icons were experimentally evaluated. The experimental results are compared with the conclusions of the matching color aesthetic calculation model. Finally, from this pilot study, we can receive a conclusion that the saturation of the background color has a certain effect on the matching color aesthetic of the icon. However, due to the discrepancy between the results of the brightness experiment and the conclusions of the model, the effect of the brightness on the matching color aesthetic of the icon still needs further research and exploration. Besides, the experimental results show that changes in the shape of the logo in the icon will also have an impact on the evaluation of the aesthetic.