Dissertations / Theses on the topic 'GRNNs'

The purpose of this survey is to analyze how civics teachers relate to freedom of speech in their classrooms. To examine this I want to study following questions a) What arguments for and against freedom of speech in the classroom do the teachers use? b) What strategies do the teachers use in class discussions to not risk result into conflicts or violating expressions? To analyze this, I have used a qualitative method in terms of interviews with six different teachers from both primary schools and secondary high schools. This was made on different locations in Sweden. The main theoretical points for this survey have been from Ulf Petäjäs freedom of speech theories how the western countries of democracy and its populations today doesn´t consider its value, but instead mostly talk about its boundaries. Also, Carsten Ljunggren and Ulrika Unemar Östs strategies amongst teachers when it comes to class discussions, what roles they choose to assume. For example, a moderator who let the students discuss freely, or an educator to maintain control over the classroom. And finally, Tomas Englunds deliberative discourse and Olga Dysthes dialogical dialogue regarding strategies how teachers engage in class discussions. The conclusions that I find are that the freedom of speech, teachers strategies and the teachers view towards the freedom of speech is never static but conditional to the climate of the discourse, depending on which subject they teach and how well they know their students. Which leads to my most definitive conclusion, that the freedom of speech among these teachers in this suvery is situation contingent.

Vetandets gräns är en epistemologisk fråga om vilken kunskap människan kan få och ha om allt runt omkring oss. Alla dessa ting som finns omkring oss, men även se på självet1 som objekt. Immanuel Kant skriver om kunskapens gräns i sin bok Kritik av det rena förnuftet och den 1400-tals Juris doktorn Nicolaus Cusanus2 skriver även han om vår vetandets gräns i sin bok ”Gudsseendet”.Det uppsatsen vill söka efter hos Kant och Cusanus är om människans tänkande har någon gräns. Det studiet söker är en större kunskap om vårt egna tänkande, vilket visar på en större kunskap om vår inre värld. ”Den primära världen” som påverkar allt handlande som människan gör i ”den sekundära världen”. Relevansen med detta studium är att människan kan få en mer detaljerad och fördjupad syn på människans tänkandes gränser.Under hela mitt vuxna liv har jag burit på frågan ”varför gör jag det jag gör?”. Under mitt första år som teologistuderande fick jag höra att Immanuel Kant anser att människan inte kan tänka utan tid och rum. Min naturliga reaktion blev att fråga, ”varför inte det?” och fick till svar att ”Det går men det är svårt”. Sedan den dagen har denna tanke varit ämne för reflektion.Detta studium vill se om det kan finna den bortre gräns som människans tänkande har, sin egna förståelse om sig själv och i slutändan kanske få en större kunskap om vad det är att vara en människa i denna tid och rum.

För att ett gemenskapsvarumärke ska kunna registreras krävs att märket uppfyller kravet på särskiljningsförmåga och därmed tillåts inte märken som endast är beskrivande att registreras. Deskriptiva varumärken anses inte kunna särskilja varor och kan därför inte uppfylla varumärkets grundläggande funktion, förmågan att ange ett kommersiellt ursprung. Vidare ska inte beskrivande termer kunna förbehållas enskilda näringsidkare eftersom det finns ett frihållningsintresse beträffande sådana beteckningar. Det är emellertid inte alltid helt enkelt att avgöra om ett figurmärke innehållande deskriptiv text bör anses uteslutande beskrivande eller ej. Logiskt sett ligger det nära till hands att utgå från att sådana märken bör tillåtas registrering i större mån än motsvarande ordmärken. Uppsatsens primära syfte är därför att utreda i vilken utsträckning det är möjligt att registrera gemenskapsfigurmärken delvis bestående av deskriptiva komponenter samt om det är möjligt att dra några slutsatser om särskiljningsförmågans nedre gräns i detta avseende. Utifrån en granskning av drygt 300 OHIM-fall kan jag konstatera att det under vissa omständigheter är möjligt att registrera beskrivande figurmärken, trots att korresponderande ordmärken säkerligen skulle ha nekats registrering. Deskriptiva figurmärken tycks dock endast undantagsvis beviljas registrering och i praktiken framstår det som att OHIM bedömer om ett figurmärke till störst del kommer att uppfattas som beskrivande, snarare än om det endast kommer att uppfattas på så vis. I regel verkar det krävas ”något extra” för att ett deskriptivt figurmärke ska tillåtas registrering, som ett visst mått av fantasifullhet, kreativitet eller åtminstone godtycklighet. Beträffande särskiljningsförmågans nedre gräns förefaller det sig inte möjligt att ange mer specifikt vad som krävs för att en deskriptiv text ska kunna varumärkesregistreras som en del av ett figurmärke, vilket bl.a. beror på att registreringsärenden oundvikligen präglas av ett visst mått av subjektivitet. Med det sagt går det ändå att skönja vissa egenskaper och faktorer som tillmäts stor vikt i registreringssammanhang.

Empathy is the ability to understand another person's subjective condition, including emotions. Depending on culture, emotions are expressed differently, hence there might occur difficulties for one person to understand emotions in another if they belong to different cultures. This study explores how depression is described in western psychiatry, compared to alternative cultural forms of similar conditions. Building on how the understanding of the client's emotions is shaped in the psychiatric meeting, the limit of empathy is discussed as well as what might influence the understanding of another person's emotions. Two limits of empathy are revealed, both depending on differences in the individuals relation to the surrounding world. The first limit is found in differences between emotions, the second limit is related to differences in experience due to when they are based in either emotional or cognitive conceptions. The conclusion of this study is that the scientific thinking and the cognitively based understanding of emotions changes the comprehension of them – from being interpreted as a way to relate to the world to being interpreted more as characteristics within the individual. Consequently, the possibility to empathetically understand the other's emotions diminishes.

La tesi Cases grans. Interiors nobles a Barcelona 1739-1761 té com eix fonamental estudiar el que podem convenir en denominar "l'art de la casa", durant el període de Ferran VI, a la ciutat de Barcelona. Intenta dibuixar la configuració interna de les arquitectures particulars, percebudes aquestes sempre com espais ocupats en constant evolució, com a reflex de personalitats, gustos i modes d'una època determinada, com escenaris polièdrics d'accions, deures, desitjos i funcions, en definitiva com "obra composada". Per tant, Cases grans. Interiors nobles a Barcelona no ha pretès ser mai un estudi acabat i tancat sinó la confecció d'una sòlida trama on sustentar futures línies de recerca. <br/><br/>Metodològicament el corpus teòric es fonamenta amb l'anàlisi d'uns vuitanta, concretament 85 inventaris post-mortem de personatges nobles per tal d'accedir a la descripció dels espais domèstics que havien ocupat. Molta rellevància han tingut en la confecció del discurs i les conclusions les notícies que ofereixen els fons familiars i patrimonials, on cal destacar les despeses domèstiques, o la relectura de documentació sobre afers sanitaris, o gremials, entre altres. Informacions, que en darrera instància van ser posades en relació a un gruix considerable d'assumptes consignats davant notari, on podem destacar la revisió de les voluntats testamentàries, els contractes matrimonials, àpoques o acords comercials <br/><br/>La tesi s'estructura en deu capítol amb un seguit d'annexos documentals i gràfics. A banda de l'introducció que correspon al primer capítol, en el segon, s'analitzen i valoren les diferents fons documentals emprades. En el tercer, titulat Barcelona entre dos tractats de pau, hi ha una aproximació als aspectes que defineixen l'elit barcelonina i la pròpia ciutat. Perfilar la configuració dels seus interiors domèstics amb correcció sols era factible construint la imatge de la família en les múltiples vessants que la conformen, - ocupacions, llinatge, patrimoni- perquè no oblidem que la casa i el seu agençament esdevé un univers simbòlic únic i particular del món clos de la família. En el següent, Figurar, construir i habitar, la mirada es centra en dibuixar les possibles imatges de la ciutat. Per una banda, aquella puntual, que s'engalana, es transforma i s'emmascara en aconteixements importants, com pot ser l'estada d'un monarca, i la ciutat real, considerant especialment el paper de l'administració municipal. El cinquè aborda les dues tipologies de casa emprades per la noblesa, la casa gran en la ciutat i, la casa torre en l'heretat així com la seva estructura compositiva i d'organització. En L'evolució de les mentalitats. Imatges d'ornato i atrezzo, que correspon al sisè capítol es marca el panorama general i internacional dels temes vinculats amb la sociabilitat del moment i la seva correspondència en el cas barceloní. Així s'aborden temes com la creació d'una imatge artificiosa a partir de la màscara, la perruca o el maquillatge o, la posta en escena i funcions familiars, és a dir rebre a casa, el tema de l'oci i el menjar, la festa o actes com casar-se o entrar en un convent. Un cop coneguts aquests aspectes el setè capítol estableix com eren decorativament aquests interiors, quins mobles tenien, quines imatges guarnien les parets, la importància dels tèxtils per configurar ambients,etc. Articles sumptuosos: manufactures, demanda i mecanismes de producció, és on s'explica les maneres de produir i adquirir els artefactes i objectes que vestien cossos i estances, intentant establir com era la manufactura del luxe a Barcelona i l'arribada de productes estrangers. Finalment i, abans de les pertinents conclusions, s'aborda alguns casos concrets com les compres del duc de Sessa o els comptes domèstics de la família Aparici, sota el títol de Noblesa obliga. Apunts sobre les despeses de la clientela.<br>The main purpose of Cases grans. Interiors nobles en Barcelona 1739-1761 is the study of what we can consider "the art of the house" during the period of Fernando VI, in the city of Barcelona. This dissertation tries to draw the internal configuration of the private architectures, always conceived as living areas in constant evolution reflection of the owners, tastes and fashion of a concreted period, as polihedry stages of actions, obligations, desires and function, definitively as a "compound work"<br/><br/>Is for this, the house, its location, contents and their arrangements, but also its activities are the theme of the present study, they were discuss from the intersection of different methodological points of view, in order to found a more complex perspective, and with the aim to built a detailed and wide map of the "fact of living" in a limited period defined by the Catalan 1700s. Besides the importance of the noble homes and in their typology of "casa gran" as a model of private architecture belonging the wealthy class, it doesnt' affect, in any rate from seeing the dwellings of the rest of the population.<br/><br/>The methodology of the theory corpus is based in 85 inventory post-mortem from aristocratic personalities in order to have a description of the domestic spaces that were inhabited for them, the furniture that they may used, the eating habits, their activities, etc. For the elaboration of this argument and its conclusions were very important the family resources found and equity documents, the domestic expenses or the review of documentation about publish health, or guild related matters among others. Information that lately have been consider in relation to a large amount of notary official documentation, were we can highlight the revision of wills, marriage and commercial agreements.

Made available in DSpace on 2014-11-10T11:09:49Z (GMT). No. of bitstreams: 0 Previous issue date: 2013-09-02Bitstream added on 2014-11-10T11:57:57Z : No. of bitstreams: 1 000793214.pdf: 3440329 bytes, checksum: a1f2782e77d62d5a88db6f0fc87f53e8 (MD5)<br>Após a reestruturação da indústria de eletricidade, a energia elétrica tornou-se uma mercadoria que pode ser comprada e vendida nos mercados de eletricidade. Dentro deste contexto, novas ferramentas para previsão de cargas e preços de eletricidade ainda são objetos de estudo. Redes Neurais Artificiais são bastante usadas para previsão de preços juntamente com outras técnicas estatísticas. Nesta pesquisa apresenta-se um método para a previsão de preço do dia seguinte, usando uma Rede Neural de Regressão Generalizada (GRNN) e Perceptron Multicamadas (MLP) com algoritmo de treinamento Levenberg – Marquardt. Os preços nodais são determinados resolvendo um DC-OPF (fluxo de potência ótimo), gerando os preços para todas as barras do sistema elétrico, denominado Locational Marginal Prices (LMP). Para treinar a rede neural, foram gerados vários cenários carga-preço e variando aleatoriamente a carga em cada barra do sistema elétrico. Os resultados são analisados através do erro percentual médio absoluto, uma medida muito comum encontrada na literatura. Os resultados foram comparados com literatura especializada com o caso base bem como com o Erro Máximo que varia de 3% a 8 %. Os resultados obtidos foram satisfatórios, dentro das margens encontradas na literatura, conforme apresentado na seção de resultados. A presente proposta foi aplicada no sistema teste IEEE 24- RTS.<br>After the electricity industry restructuring, electric energy has become a commodity that can be bought or sold in electricity markets. Within this context, new tools to predict loads and electricity prices are yet to be devised. Neural networks have been typically used for price forecasting, among other statistical-based techniques. This work presents a method for day-ahead price forecasting using a generalized regression neural network where nodal prices are determined by solving a DC optimal power flow. In order to train the neural network several load-price scenarios are generated by randomly varying the loads in each bus of the electric energy system. The results are validated by analyzing the mean absolute percentage error, a common measure adopted in the technical literature as well as the base case and the maximum error which are within those found in the literature. The proposed methodology has been successfully applied to the IEEE 24-RTS system.

Orientador: Anna Diva Plasencia Lotufo<br>Co-orientador: Maria do Carmo G. da Silveira<br>Banca: Lilian Yuli Isoda<br>Banca: Maria de Fátima Ribeiro Raia<br>Resumo: Após a reestruturação da indústria de eletricidade, a energia elétrica tornou-se uma mercadoria que pode ser comprada e vendida nos mercados de eletricidade. Dentro deste contexto, novas ferramentas para previsão de cargas e preços de eletricidade ainda são objetos de estudo. Redes Neurais Artificiais são bastante usadas para previsão de preços juntamente com outras técnicas estatísticas. Nesta pesquisa apresenta-se um método para a previsão de preço do dia seguinte, usando uma Rede Neural de Regressão Generalizada (GRNN) e Perceptron Multicamadas (MLP) com algoritmo de treinamento Levenberg - Marquardt. Os preços nodais são determinados resolvendo um DC-OPF (fluxo de potência ótimo), gerando os preços para todas as barras do sistema elétrico, denominado Locational Marginal Prices (LMP). Para treinar a rede neural, foram gerados vários cenários carga-preço e variando aleatoriamente a carga em cada barra do sistema elétrico. Os resultados são analisados através do erro percentual médio absoluto, uma medida muito comum encontrada na literatura. Os resultados foram comparados com literatura especializada com o caso base bem como com o Erro Máximo que varia de 3% a 8 %. Os resultados obtidos foram satisfatórios, dentro das margens encontradas na literatura, conforme apresentado na seção de resultados. A presente proposta foi aplicada no sistema teste IEEE 24- RTS.<br>Abstract: After the electricity industry restructuring, electric energy has become a commodity that can be bought or sold in electricity markets. Within this context, new tools to predict loads and electricity prices are yet to be devised. Neural networks have been typically used for price forecasting, among other statistical-based techniques. This work presents a method for day-ahead price forecasting using a generalized regression neural network where nodal prices are determined by solving a DC optimal power flow. In order to train the neural network several load-price scenarios are generated by randomly varying the loads in each bus of the electric energy system. The results are validated by analyzing the mean absolute percentage error, a common measure adopted in the technical literature as well as the base case and the maximum error which are within those found in the literature. The proposed methodology has been successfully applied to the IEEE 24-RTS system.<br>Mestre

There were many ways of bordering manliness during the historical period covered by my research. Borders have been metaphorically understood as those invisible, often non-enunciated limits that have safeguarded manliness. There were borders separating masculinity from femininity and from childishnes, but there is also a more distant border, separating masculinity from the bestial. The term un-manliness is a useful concept for this analysis, for it can be used to illuminate the different ways in which masculinity has been interrogated. The concept can also be used in comparative analyses of how tolerance towards men deviating from ideas of ideal masculinity has differed according to situation and culture. It has been my ambition to elucidate the particular attitudes, values, customs, knowledge and requirements that influenced the view of masculinity at both individual and the group level. The clearest-cut aspects of manliness and un-manliness expressed in court proceedings were those having to do with sexuality, relations within the household, and the subordinate and dominant masculinities displayed by different court-room actors. The latter, in turn, reflected contemporary social structures, including the social gap that divided the Livonian peasantry’s serfs or former serfs from the ruling Baltic-German elite. Records from the court proceedings have shown the subordinate masculinity of the defendants, subordinate not only to that of the officers of the court but to that of the witnesses. This subordination was an inevitable consequence of the nature of the accusations, regardless of whether they were deemed well-founded or false.  The defendants were placed in a situation where they were forced constantly to be on the alert, ready to defend themselves and show their best sides. As a result, they would often give extremely clear expression to their views of proper masculinity. Such actors stressed, consciously or unconsciously, certain manly traits and behaviour patterns that characterised themselves and others. Their arguments provide insights into what they thought of each other and how they conceived a man should generally be, behave and act in different situations. By the same token, they clearly showed what kinds of behaviours were considered undesirable or outright unmanly. The positioning of the borders of manliness was linked both to time and to space. Deviations have helped different societies set the borders for what they considered acceptable behaviour. There was a clear cultural and geographical border between Sweden as such, and the Swedish province Livonia. This emerges clearly when one compares Livonian results with earlier studies on bestiality in Sweden. This shows that the view of manliness and the tolerance towards certain kinds of behaviour changed as one moved East.

The relationship between Objective Metrics (OM) and Subjective Assessments (SA) has been analyzed by people using different methods. This paper continues Gaspar Gil Gómez’s research over test method development by use of SOM-GRNN, aiming to find correlations between OM and SA. In this paper, CAE simulation is performed to analyze the relationship between OM and vehicle parameters. First impression test is refined and one more dataset has been added in order to populate SOM-GRNN map. This paper also conducts analysis over SOM and GRNN algorithms, and explores several possible applications using SOM-GRNN map. Finally the whole SOM-GRNN system is integrated and a User Interface is built in GUI for future research and application. The system can still be improved by populating database, refining SA evaluation method and optimizing SOM-GRNN training algorithms.<br>Relationen mellan målmetri (OM) och subjektiv bedömning (SA) har analyserats av personer som använder olika metoder. I detta dokument fortsätter Gaspar Gil Gómezs forskning kring testmetodutveckling med hjälp av SOM-GRNN, som syftar till att finna korrelationer mellan OM och SA. I detta papper utförs CAE-simulering för att analysera förhållandet mellan OM och fordonsparametrar. Första intryckstestet är raffinerat och ytterligare en dataset har lagts till för att fylla i SOM-GRNN-kartan. I detta dokument analyseras även SOM- och GRNN-algoritmer, och undersöker flera möjliga tillämpningar med hjälp av SOM-GRNN kartan. Slutligen är hela SOM-GRNN-systemet integrerat och ett användargränssnitt är byggt i GUI för framtida forskning och tillämpning. Systemet kan fortfarande förbättras genom att fylla i databasen, förädla SA utvärderingsmetod och optimera SOM-GRNN träningsalgoritmer.

Normalment les grans xarxes d'interconnexió o de comunicacions estan dissenyades utilitzant tècniques de la teoria de grafs. Aquest treball presenta algunes contribucions a aquest tema. Concretament, presentem dues noves operacions: el "producte Jeràrquic" de grafs i el "producte Manhattan" de digrafs. El primer és una generalització del producte cartesià de grafs i ens permet construir algunes famílies amb un alt grau de jerarquia, com l'arbre binomial, que és una estructura de dades molt utilitzada en algorísmica. El segon dóna lloc a les conegudes Manhattan Street Networks, les quals han estat extensament estudiades i utilitzades per modelar algunes classes de xarxes òptiques. En el nostre treball, definim formalment i analitzem el cas multidimensional d'aquestes xarxes. Estudiem algunes propietats dels grafs o digrafs obtinguts mitjançant les dues operacions esmentades, especialment: els paràmetres estructurals (les propietats de l'operació, els subdigrafs induïts, la distribució de graus i l'estructura de digraf línia), els paràmetres mètrics (el diàmetre, el radi i la distància mitjana), la simetria (els grups d'automorfismes i els digrafs de Cayley), l'estructura de cicles (els cicles hamiltonians i la descomposició en cicles hamiltonians arc-disjunts) i les propietats espectrals (els valors i vectors propis). En el darrer cas, hem trobat, per exemple, que la família dels arbres binomials tenen tots els seus valors propis diferents, "omplint" tota la recta real. A més a més, mostrem la relació del seu conjunt de vectors propis amb els polinomis de Txebishev de segona espècie. També hem estudiat alguns protocols de comunicació, com els enrutaments locals i els algorismes de difusió. Finalment, presentem alguns models deterministes (com les xarxes Sierpinski i d'altres), els quals presenten algunes propietats pròpies de les xarxes complexes reals (com, per exemple, Internet).<br>Large interconnection or communication networks are usually designed and studied by using techniques from graph theory. This work presents some contributions to this subject. With this aim, two new operations are proposed: the "hierarchical product" of graphs and the "Manhattan product" of digraphs. The former can be seen as a generalization of the Cartesian product of graphs and allows us to construct some interesting families with a high degree of hierarchy, such as the well-know binomial tree, which is a data structure very used in the context of computer science. The latter yields, in particular, the known topologies of Manhattan Street Networks, which has been widely studied and used for modelling some classes of light-wave networks. In this thesis, a multidimensional approach is analyzed. Several properties of the graphs or digraphs obtained by both operations are dealt with, but special attention is paid to the study of their structural parameters (operation properties, induced subdigraphs, degree distribution and line digraph structure), metric parameters (diameter, radius and mean distance), symmetry (automorphism groups and Cayley digraphs), cycle structure (Hamilton cycles and arc-disjoint Hamiltonian decomposition) and spectral properties (eigenvalues and eigenvectors). For instance, with respect to the last issue, it is shown that some families of hypertrees have spectra with all different eigenvalues "filling up" all the real line. Moreover, we show the relationship between its eigenvector set and Chebyshev polynomials of the second kind. Also some protocols of communication, such as local routing and broadcasting algorithms, are addressed. Finally, some deterministic models (Sierpinsky networks and others) having similar properties as some real complex networks, such as the Internet, are presented.

<p>För att revisorn på ett självständigt och opartiskt sätt ska kunna utföra en trovärdig granskning krävs att han är oberoende i förhållande till revisionsklienten och att han har den kompetens som krävs. Revisorn kan utöver granskningen även ge fristående rådgivning till revisionsklienten. Detta har på senare år diskuterats intensivt, då många anser att det inte går att kombinera rollerna som granskare och rådgivare utan att oberoendet riskeras. </p><p>Vi testade olika faktorer som vi tror påverkar revisorn i hans/hennes rådgivning och utgick från en modell när vi testade faktorerna. Vi skapade hypoteser som vi testade med hjälp av en enkätundersökning som vände sig till kvalificerade revisorer. Det empiriska materialet testade vi sedan genom ett Chitvå-test för att antingen acceptera eller falsifiera hypoteserna. Variablerna som vi har bevisat har en inverkan på revisorns roll som rådgivare är klientföretagens storlek, erfarenhet och revisorsexamen samt revisionsbyråns storlek. Slutligen studerade vi även hur revisorn definierade gränsen för den revisionsnära rådgivningen och fann att den skiljer sig mellan de olika revisorerna och från uppdrag till uppdrag.</p>

The limit between the proper and the foreign – how this limit is established, but also crossed and dissolved – has remained a crucial issue in phenomenology. Setting these questions in the context of the phenomenology of religion, this thesis develops an analysis of the relation between transcendence and body understood in terms of a certain limit. The introductory part is rooted in Edmund Husserl’s discussions of the concept of transcendence, which is shown to have an essential connection to the analysis of inner time-consciousness. Here we encounter a decisive limit to objectifying knowledge, which also comes across in his investigations of the body and its spatiality. The second part discusses Max Scheler’s critique of Husserl’s excessively objectifying view of knowledge, with a particular focus on Scheler’s understanding of love as a condition of possibility for any knowledge. Scheler is shown to have developed a new concept of transcendence that avoids the pitfalls of objectivism, although in his philosophy of religion he tends to downplay the importance of the body. The third part undertakes a reading of Edith Stein, who develops ideas similar to Scheler’s, though in a phenomenologically more nuanced fashion. Although her philosophy of religion also bypasses the body, Stein provides a more genuine access to the writings of the mystics, the analysis of which forms the core of the fourth and concluding part. Drawing on the work of the 13th century Beguine Mechthild of Magdeburg, this concluding chapter develops a phenomenological understanding of religion with an emphasis on transcendence and limit, while also retaining the centrality of our experience of the body. This means: a phenomenology of the limit is investigated, rather than a limit of phenomenology.<br>Hur gränsen mellan det egna och det främmande ska dras är en central fråga inom den fenomenologiska traditionen, en fråga som här undersöks i ett religionsfilosofiskt sammanhang. På vilket sätt kan vi överskrida oss själva mot det främmande och ogripbara, och på vilket sätt är denna möjlighet förbunden med vår egen kroppslighet? Dessa teman utvecklas i en serie diskussioner av filosofer som Edmund Husserl, Max Scheler och Edith Stein. Redan i Husserls analyser av transcendensen, tidsmedvetandet och kroppsligheten framträder en bestämd gräns för den objektiverande kunskapen, även om han i sista hand alltid uppfattade den som ett ideal. I Schelers och Steins religionsfilosofier utvecklas därefter en kritik av denna kunskapssyn, bland annat i form av en analys av kärleken (Scheler) och mystiken (Stein), men hos ingen av dem får kroppsligheten en central ställning. I den avslutande delen, som analyserar den mystika erfarenhetens uttryck hos den medetida beginen Mechthild von Magdeburg, utvecklas en fenomenologi som förbinder transcendens med kroppslighet och sinnlighet. Därmed undersöks en gränsens fenomenologi snarare än fenomenologins gräns. Jonna Bornemark är forskare och lärare på Södertörns högskola. Boken är hennes doktorsavhandling.

The European migrant crisis showed how fragile the external borders of Europe were. In December 2015 the European Commission put forward a proposal to reinforce the current border agency, Frontex, to become the European Border and Coast Guard Agency to manage EUs external borders. The proposal included a stronger mandate for the agency toward member states and showed more integration toward an issue that has been historically sensitive, since border management is close to state sovereignty. This theory consuming study aim to give further explanation through liberal intergovernmentalism in how the member states were a big part in shaping the outcome of this chosen policy. The study is focusing on state actors as France, Germany, Italy, Greece, Hungary and Poland in how their preferences shaped the intergovernmental negotiations and give explanations if the border agency became more independent in its functions and toward member states.

TITOL: Anàlisi de l’estructura i procés d’innovació de quatre grans hospitals de Barcelona. INTRODUCCIÓ I JUSTIFICACIÓ: A Catalunya, en general, i dins del sistema sanitari i hospitalari en particular, es constata una gran producció científica, de gran qualitat, en l’àmbit biomèdic, i poc retorn econòmic en forma de patents, llicències i sobretot en productes al mercat, provinents del desenvolupament de projectes sorgits dels propis hospitals. Aquesta Tesi intenta mostrar les circumstàncies que envolten aquests projectes, la seva cadena de valor, els gaps que es produeixen a la mateixa i, per tant, les possibles solucions. OBJECTIUS: Són tres: Fer una anàlisi tipus benchmarking internacional entre diversos casos d’èxit, després fer una anàlisi de l’ecosistema innovador de quatre dels grans hospitals de Barcelona, i conèixer els colls d’ampolla dels seus projectes i, per tant, les possibles solucions. MATERIAL I MÈTODE: S’analitzen els casos del Karolinska Institutet, del NHS de Gran Bretanya, dels Hospitals de Toronto i dels Hospitals de París. Pel que fa als Hospitals, s’estudien l’Hospital de Sant Pau, l’Hospital Clínic de Barcelona, l’Hospital de Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat (Barcelona) i el Parc de Salut Mar. Per a l’estudi de l’evolució dels projectes, i com a treball de camp, s’han realitzat un total de vuit entrevistes qualitatives, seguint la metodologia del mètode COREQ (amb 32 items), amb els responsables d’Innovació dels Hospitals, i amb quatre reconeguts experts en Innovació. RESULTATS: Els resultats mostren la sistematització, amb els conseqüents bons resultats, dels processos d’innovació del models internacionals, i mostren també la dificultat per al desenvolupament dels projectes provinents dels Hospitals estudiats. Les entrevistes mostren el criteri dels experts pel que fa als gaps existents i les propostes de possibles solucions. DISCUSSIÓ: La discussió s’ha centrat bàsicament sobre els projectes d’innovació provinents dels Hospitals, la seva evolució, de com s’ha de produir la relació públicoprivada, sobre què cal fer per millorar la actual situació, de com el context europeu Horitzó 20/20 pot ser determinant, de quines fortaleses i limitacions tenen els Hospitals i, finalment, quines propostes de futur són viables. CONCLUSSIONS: Les conclusions de la Tesi, són: 1. La necessitat de complementarietat dels Hospitals. 2. La necessitat d’una interfase entre Hospitals i Empresa. 3. La creació d’un model centralitzat amb antenes i professionals qualificats, que desenvolupin aquesta interfase. 4. La necessitat de canvis regulatoris que permetin la competitivitat dels Hospitals. 5. L’oportunitat que representa l’estratègia europea RIS3 i l’Horitzó 20/20. 6. El paper de palanca que han de desenvolupar les administracions públiques.<br>TÍTULO: Análisis de la estructura y proceso de innovación en cuatro grandes hospitales de Barcelona. INTRODUCCIÓN Y JUSTIFICACIÓN: En Cataluña, en general, y dentro del sistema sanitario y hospitalario en particular, se constata una gran producción científica, de gran calidad, en el ámbito biomédico, y poco retorno económico en forma de patentes, licencias y sobretodo en productos al mercado, provenientes del desarrollo de proyectos surgidos de los propios hospitales. Esta Tesis, intenta mostrar las circunstancias que rodean estos proyectos, su cadena de valor, los gaps que se producen en la misma y, por tanto, las posibles soluciones. OBJETIVOS: Son tres: Hacer un análisis tipo benchmarking internacional entre diversos casos de éxito, después hacer un análisis del ecosistema innovador de cuatro grandes hospitales de Barcelona, y conocer los cuellos de botella de sus proyectos y, por tanto, las posibles soluciones. MATERIAL Y MÉTODO: Se analizan los casos del Karolinska Institutet, del NHS de Gran Bretaña, de los Hospitales de Toronto y de los Hospitales de París. En cuanto a los Hospitales, se estudian el Hospital de Sant Pau, el Hospital Clínic de Barcelona, el Hospital de Sant Joan de Déu de Esplugues de Llobregat (Barcelona) y el Parc de Salut Mar. Para el estudio de la evolución de los proyectos, y como trabajo de campo, se han realizado un total de ocho entrevistas cualitativas, siguiendo la metodología del método COREQ (con 32 ítems), con los responsables de Innovación de los Hospitales, y con cuatro reconocidos expertos en Innovación. RESULTADOS: Los resultados muestran la sistematización, con los consecuentes buenos resultados, de los procesos de innovación de los modelos internacionales, y muestran también la dificultad para el desarrollo de los proyectos provenientes de los Hospitales estudiados. Las entrevistas muestran el criterio de los expertos en cuanto los gaps existentes y las propuestas de posibles soluciones. DISCUSIÓN: La discusión se ha centrado básicamente sobre los proyectos de innovación provenientes de los Hospitales, su evolución, de cómo se tiene que producir la relación público-privada, sobre qué hacer para mejorar la situación actual, de cómo el contexto Europeo Horizon 20/20 puede ser determinante, de cuáles son las fortalezas y limitaciones que tienen los Hospitales y, finalmente, cuáles propuestas de futuro son viables. CONCLUSIONES: Las conclusiones de la Tesis, son: 1. La necesidad de complementariedad de los Hospitales. 2. La necesidad de una interface entre Hospitales y Empresas. 3. La creación de un modelo centralizado con antenas y profesionales cualificados, que desarrollen esta interface. 4. La necesidad de cambios regulatorios que permitan la competitividad de los Hospitales. 5. La oportunidad que representa la estrategia europea RIS3 y Horizon 20/20. 6. El papel de palanca que tienen que desarrollar las administraciones públicas.<br>TITLE: Analysis of the structure and process of innovation in four large hospitals in Barcelona. INTRODUCTION AND JUSTIFICATION: In Catalonia, in general, and especially inside the hospital healthcare system, we can observe large scientific output, of great quality, in the biomedical field, and low income return as far as patents are concerned, licenses and above all in products to the market, originating from projects developed within the hospitals themselves. This Thesis tries to show the circumstances surrounding these projects, its value chain, the gaps that are produced in the same, and therefore, the possible solutions. OBJECTIVES: There are three: Perform an international benchmarking type analysis between successful cases, and then perform an analysis of the innovative ecosystem of four large hospitals in Barcelona, getting to know the bottlenecks of their projects and, therefore, the possible solutions. MATERIALS AND METHODS: The following cases are analysed: Karolinska Institutet, Great Britain’s NHS, Toronto Hospitals and Hospitals in Paris. In regards to the local Hospitals, the following were studied: Hospital de Sant Pau, Hospital Clínic de Barcelona, Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat (Barcelona) and Parc de Salut Mar. For the project evolution study, and as fieldwork, a total of eight qualitative interviews were carried out, following the COREQ method (with 32 items) methodology, as well as the Hospitals’ Innovation coordinators, and four renowned experts on Innovation. RESULTS: The results show the systematization and consistent good results, of the innovation processes of the international models; these also showed the difficulty for the development of projects from the Hospitals studied. The interviews are the opinion of the experts concerning the existing gaps and proposals for possible solutions. DISCUSSION: The discussion was basically focused on innovation projects from the Hospitals, their solutions, how the Public-Private relationship must be produced, what to do to improve the current situation, how the Horizon 20/20 concept can be decisive, what strengths and limitations do the Hospitals have and finally, what future proposals may be viable. CONCLUSIONS: The conclusions of the Thesis are: 1. The need of complementarities of the Hospitals. 2. The need of an interface between Hospitals and Companies. 3. The creation of a centralized model with antennae and qualified professionals, who can develop this interface. 4. The need for regulatory changes that would allow the competitiveness of the Hospitals. 5. The opportunity represented through the European strategy, RIS3, as well as, Horizon 20/20. 6. The leverage role that must be developed by the public administrations.

Denna uppsats bygger på en observationsstudie som undersöker den aktivitetsbaserade kontorsmiljön utifrån hur den fysiska platsen och miljön styr och styrs av de människor och objekt som befinner sig på platsen. Syftet är att bidra till en djupare förståelse för hur makt kan manifesteras genom att handlande möjliggörs, uppmuntras och begränsas i fysiska rum, såväl av objekten som av människorna som befinner sig på platsen. Till skillnad från tidigare studier i fältet, som främst har fokuserat på hur det aktivitetsbaserade arbetssättet påverkat de anställdas hälsa, välmående och motivation, så ämnar denna uppsats att deskriptivt kartlägga den studerade kontorsmiljön och hur interaktionen mellan aktanter på arbetsplatsen ter sig. Detta görs genom att genomföra en deltagande observationsstudie på en arbetsplats med aktivitetsbaserad kontorsmiljö. Genom att utveckla och använda en teoretisk ansats baserad på främst Actor network theory utgångspunkter, Akrich (1992) begrepp script och de Certeaus (1984) begreppspar strategier och taktiker analyserar vi våra observationer på arbetsplatsen i strävan att undersöka hur aktanters handlande styr och styrs av den miljö de är en del av på kontoret. Studiens resultat visar att den aktivitetsbaserade kontorsmiljön i flera avseenden inte skiljer sig, eller skiljer sig marginellt, i praktiken från så kallade traditionella kontorslandskap. Kontorets utformning är beroende av de sociala och arbetsrelaterade relationerna mellan kollegor, som många gånger i högre grad förklarar strukturen på nätverket och dess möjliggörande av ett visst sätt att handla. Vidare visar analysen att vissa aktanter blir obligatoriska passagepunkter som definierar, formar och styr sin omgivning i relativt hög utsträckning. Produkten av relationerna på kontoret är den makt som manifesteras. Denna makt finns i alla typer av handlingar, men visar sig också vara en del av traditionellt studerade makrostrukturer som exempelvis intressekonflikten mellan arbete och kapital.

L’objectiu d’aquesta tesi és conèixer la pràctica infermera en el maneig del dolor de les persones grans amb demència, implicant a les infermeres a través d’una recerca-acció-participativa (PAR) perquè, a partir d’una reflexió crítica, identifiquin facilitadors i barreres que influeixen en el maneig del dolor i, proposin i portin a terme accions que permetin millorar la seva pràctica i els resultats en el pacient. Segons els resultats, existeix variabilitat en la pràctica infermera relacionada amb l’experiència professional, la manca de formació i habilitats en demència i dolor i, el temps insuficient per atendre als pacients. Una solució pot ser un pla formatiu basat en les necessitats de les infermeres. L’ús de la PAR permet a les infermeres, reflexionar sobre la seva pràctica, proposar i portar a terme accions ajustades a la realitat en que es porten a terme les cures, augmenta els seus coneixements i, promociona el treball en equip.<br>The thesis’ aim is to describe nursing practice in pain management in older adults with dementia, involving nurses through a Participatory-Action-Research (PAR) because, from a critical reflection, identify facilitators and barriers that influence pain management and, propose and carry out actions to improve their practice and outcomes in the patient. According to the results, there is variability in nursing practice related to professional experience, lack of training and skills in dementia and pain, and insufficient time to care for patients. One solution may be a training plan based on nurses’ needs. Use of PAR allows nurses to reflect on their practice, propose and carry out actions adjusted to the reality in which the care is carried out, increases their knowledge and promotes teamwork.<br>Programa de Doctorat: Cures Integrals i Serveis de Salut

Aim: To describe and interpret patients’, family members’ and ambulance personnel’s experiences with regard to survival, attendance, and caring at cardiac arrests and deaths, and to analyze ethical conflicts that arise in relation to families and how the personnel’s ethical competence can affect caring and the ability to handle ethical problems. Method: The three interview studies were guided by a reflective lifeworld approach grounded in phenomenology and analyzed by searching for the essence of the phenomenon in two studies and by attaining a main interpretation in one study. In the fourth study, the general approach was supplemented by “reflective equilibrium” that guided the ethical analysis. Results: The survivors are striving towards a good life by means of efforts to reach meaning and coherence, facing existential fear and insecurity as well as gratitude and the joy of life. Family members lose everyday control through feelings of unreality, inadequacy and overwhelming responsibility. Ambulance personnel’s care mediates hope and despair until the announcement of survival or death. After the event, family members risk involuntary loneliness and anxiety about the future. For the ambulance personnel, caring for families involves a need for mobility in decision making, forcing the personnel to balance their own perceptions, feelings and reactions against interpretative reasoning. To base decision making on emotional reactions creates the risk of erroneous conclusions and a care relationship with elements of dishonesty, misdirected benevolence and false hopes. Identification with family members can promote recognition of and response to their existential needs, but also frustrate meeting family members emotions’ and handling one’s own vulnerability and inadequacy. It was found that futile cardiopulmonary resuscitation, administered to patients for the benefit of family members, is not an acceptable moral practice, due both to norms of not deliberately treating persons as mere means and to norms of taking care of families. Conclusions: Ethical conflicts exist when it comes to conveying realistic hope, relief from guilt, participation, responsibility for decision making, and fairness in the professional role. Ambulance personnel need support to enhance ethical caring competence and to deal with personal discomfort, as well as clear guidelines on family support.

Genom kriminalisering fastslår staten att ett visst beteende är önskvärt eller icke önskvärt.Syftet med detta är repressivt, att förhindra oönskat beteende; att försöka styra medborgarna till att undvika de kriminaliserade, oönskade, handlingarna. Vilket beteende somkriminaliseras är ett kriminalpolitiskt övervägande. Arbetet handlar om det subjektiva inslaget i straffrätten. Utvecklingen av personligt ansvar inom straffrätten har pågått under en längre tid, under inflytande av bland annat etiska diskussioner och den kristna kyrkans läror om skuld. Ett antal större straffrättsliga utredningar tillsattes för att modernisera först straffrätten i 1734 års lag och senare också 1864 års Strafflag. Någon definition av uppsåt (dolus) och oaktsamhet (culpa) infördes dock inte i lagtext, inte heller i Brottsbalken. Definitionerna har i stället utarbetats i doktrin och praxis. Uppsåt är kan sägas vara när gärningsmannen begår en handling som han är medveten om och som han inser konsekvenser, följder och betydelser av. För att uttrycka det på ett mycket vardagligt sätt kan sägas att gärningsmannen gör något med flit, med vilje. Oaktsamhet, å andra sidan, kan förstås som att gärningsmannen inte förstår sin handlings betydelse, men att han borde förstått den. Det relevanta för detta arbete är främst uppsåtet. I modern svensk straffrätt har begreppen direkt, indirekt och eventuellt uppsåt (med hypotetiskt prov) traditionellt använts. Det eventuella uppsåtet, och därmed sättet på vilket man bestämmer uppsåtets nedre gräns gentemot oaktsamheten, har utsatts för skarp kritik i doktrinen. Kritiken har främst riktat sig mot att begreppet är svåranvänt och riskerar att fokusera på gärningsmannen snarare än på gärningen. År 2002 kom ett avgörande från HD (NJA 2002 s. 449) som skulle bli startskottet på en förändring av den svenska straffrättsliga uppsåtsläran. Domstolen slog, i ett splittrat avgörande, fast att gärningsmannens inställning nu skall bedömas på ett mer individuellt sätt än tidigare och att det bör vara gärningsmannens inställning vid gärningen som avgör. Bland forskare var mottagandet blandat och de flesta menade att rättsläget förblev oklart. År 2004 kom den dom som i efterhand anses vara den viktigaste, nämligen NJA 2004 s. 176. Denna dom var mycket utförligt skriven och rätten var enig i sitt beslut. Dessa två faktorer bidrog tillatt klarlägga vissa av de frågor som rests efter NJA 2002 s. 449. Utifrån HD:s resonemang iNJA 2004 s. 176 är det begreppen insikts-, avsikts- och likgiltighetsuppsåt som skall användas. Det som främst återstår att arbeta med är bevisfrågor; främst vad som kan tillåtas ha betydelse när gärningsmannens inställning skall klarläggas. Slutligen kan konstateras att det är olyckligt att det som kan sägas vara halva straffrätten, den subjektiva delen, inte är lagfäst. En definition i lagtext skulle på intet sätt lösa alla demateriella definitions- och gränsdragningsproblem som idag uppstår men skulle förhoppningsvis lösa en del av dem. Det skulle också vara ett steg mot att bättre uppfylla legalitetsprincipen, i vart fall i formell bemärkelse.<br>By using criminalization the society establishes what is acceptable and non-acceptable behaviour for its citizens. This is done with a repressive cause; to make the citizens avoid the criminalized, unwanted, actions. What specific actions that should be criminalized is a matter of politics. This thesis deals with the subjective part of criminal law. The development of personal responsibility within criminal law has been in progress for a long time, influenced by discussions of moral ethics and religious, Christian views on human fault. A number of committees were appointed to modernise the criminal law in the Code of 1734 and the Penal Code of 1864. However, clear definitions of dolus and culpa were not introduced into either of them, and neither into the Criminal Code of 1964. The definitions have instead been worked out by the doctrine and the case law. Dolus is when the perpetrator commits an action that is deliberate and which he or she realises will have certain consequences and meanings. In other words, the action is done wilfully, on purpose. Culpa, on the other hand, is when the perpetrator does not understand the consequences and meanings of his or her actions, but should have done it (if he or she hadacted properly). The main focus for this thesis is dolus. The terms direct and indirect dolus and dolus eventualis have been used in modern Swedish criminal law. Dolus eventualis and the way that the borderline between dolus and culpa is drawn in Swedish criminal law has been subject to harsh criticism in the doctrine. The crucial point is that the dolus evetualis tends to focus more on the perpetrator as a person then on the actual criminal act. In 2002 the Supreme Court of Sweden passed a judgement (NJA 2002 s. 449) that would be the starting point for a change in the Swedish theory on dolus. The court stated that the attitude of the perpetrator instead of being evaluated in general now should be evaluated in relation to the actual (criminal) action. The opinion among legal scientists was diversified and the issue of law remained unsolved. In 2004 then, the Supreme Court passed a new judgement regarding the question of dolus (NJA 2004 s. 176). This judgement was unanimously and in great detail and these factors contributed to make the judgement as important as it became. With reference to this judgement, a new terminology was established and dolus based on intention, understanding or indifference are now in force. Dolus based on indifference is hereby the new way to draw the borderline between dolus and culpa. The most important that remained to be done after NJA 2004 s. 176 was to sort out some things about what can be used as means of proof concerning dolus based on indifference. Finally something can be said about the fact that half of the criminal law, the subjective part, is not regulated by law. A legal definition of the meaning of dolus and culpa would not solve all problems associated with the borderline, but probably some of them. A regulation would also be a step towards a better fulfilment of the important principle of legality.

Med sitt ofullbordade verk Le Visible et l’invisible påbörjade Maurice Merleau-Ponty formulerandet av en poetisk ontologi – en filosofi som sätter konsten i centrum för erfarenheten av Varat och som därmed går att förstå som en estetik. Uppsatsen undersöker Merleau-Pontys Le Visible et l’invisible som en estetik i den dubbla bemärkelsen av en teori om sinnlighetens relation till tänkandet och vilken betydelse konsten har för denna relation. I fokus är sinnlighetens öppenhet gentemot en värld bortom det enskilda subjektet, som detta subjekt står i kontakt med genom sin kroppslighet. Här undersöks hur konstens sinnliga idéer indirekt frambringar en erfarenhet av Varats osynliga lager, de latenta samband mellan Varats framträdelser som följer och bär upp det synliga, och hur konsten därmed kan sägas frambringa en ny sanning. Här undersöks hur dessa sinnliga idéer kommer till uttryck, vilka former de antar. Med det aktiveras frågan om konstverkets form och innehåll, uttryck och mening. Sinnligheten förstås som samtidig gräns och öppning, som plats för den händelse som skapar världen.<br>With his unfinished work Le Visible et l’invisible Maurice Merleau-Ponty began to formulate a poetic ontology – a philosophy that places art in center of the experience of Being, and which is therefore possible to understand as an aesthetics. The essay examines Le Visible et l’invisible as an aesthetics in the double sense as a theory of how perception relates to cognition and what impact the arts has to this relation. It focuses on the perception’s openness towards a world beyond the subject, a world that the subject is connected to through its corporeality. It examines how the sensuous ideas of the arts indirectly brings forth the experience of the invisible layers of Being, the latent connections that lines and supports the visible, and how the arts therefore can be said to bring forth a new truth. It examines how these sensuous ideas come into expression, which forms they take. With that the question about form and content, expression and meaning, of the art work is activated. Perception is understood as the simultaneous limit and opening, as the place of the event that creates the world.

The object of this dissertation is to describe the opinions about the limits of natural science in their social and cultural context There exist two antagonistic positions to this matter restrictionism and expansionism. Restrictionism assumes that the natural sciences have no influence on metaphysics. Expansionism, on die other hand, argues that the natural sciences can legitimise the positions of beliefs and values. During the 1870b a restrictionist attitude on scientific knowledge established itself among influential German and British scientists. Emil Du Bois-Reymond, Rudolf Virchow, Hermann von Helmholtz and Thomas Henry Huxley were some of the famous scientists who rejected attempts to adduce science in religious and metaphysical matter. This restrictionism was rejected by other scientists and philosophers who believed that the modern natural sciences constituted a complete Weltanschauung, hostile to obsolete Christianity and philosophy. The thesis primarily deals with the debate on the limits of scientific knowledge in Sweden. We follow the development of the discussion from the 1870's to the years after the First World War. At the end of the 19th century Swedish scientists freed themselves from dominant natural philosophy and natural theology. Restrictionism was later on supported, in different ways, by recognized scientists, theologians, conservative critics, and philosophers. At the turn of the centuiy the restrictionist view of science was turned against metaphysical materialism, monism, naturalism, and an emergent, radical counter-culture. The controversies continued as long as the mechanical world picture dominated the natural sciences. With social and cultural changes, and the new physics of Rutherford, Einstein, Bohr, and Heisenberg, the debate slowly faded.<br>digitalisering@umu

Democracy is a concept held in high regard today. The basis for democracy is the acceptance of political equality including a well-informed citizen body with opportunity to affirm their interests. Through (civic) education children are expected to develop the knowledge, and the competence, that is needed to uphold a democratic form of government. Although needed, ed-ucation is not a categorical requirement for children to gain full citizenship; this is instead based upon a arbitrary age. However, when Sweden introduced a criterion-referenced grading system in primary and secondary school during the 1990’s, it also included a sharp distinction in the grading between approved/passed ("godkänt") and not approved/failed ("icke godkänt", alter-natively "underkänt"). One can see an implicit tension between the universal conception of citizenship, and the fact that students may be failed in the (civic) education. The purpose of this essay is to discuss this tension between civic education, and the criterion-referenced grading system that includes a sharp distinction between passed and failed school performances. This is done through two steps. (i) Firstly, the concept of civic qualification through education is discussed in relation to democratic theory, especially with references to the political theorist Robert A. Dahl. Based on this it is theorized that civic education can be understood as two distinct ideal types, strong or weak civic competence requirements. The weak requirements can be regarded as an expectation that civic education will result in competent citizens; whereas strong requirements implies that a student must reach a predetermined level of competence, e.g. a "passing grade". This theoretical framework is then used in the essay’s second step (ii), where an ideological analysis of debate articles regarding the criterion-refer-enced grading system is performed. Special attention is being directed towards the fact that students are at risk of being failed in their education. The purpose is to analyze whether a tension between civic education and the grading system arises. Through the ideological analysis it is found that this tension does arise but is nullified using weak civic competence requirements; although the strong civic competence requirements can be implicitly identified within the argu-mentation. Thus, the essay conclude that it is problematic to combine the two forms of compe-tence requirements because they are in many ways incompatible on a theoretical level. Finally, the essay asks if it’s possible by extension to have a school system that includes both civic education and a sharp distinction between passed and failed grades.

El treball que es presenta en aquesta tesis incideix sobre aquest aspecte clau en les aplicacions amb feixos làser d'alta potència: com obtenir distribucions d'intensitat que permetin generar tractaments tèrmics uniformes. <br/>És convenient destacar que l'estudi dels processos d'uniformització/integració del feix que es realitza, té com objectiu desenvolupar una nova aplicació en el camp del tractament superficial dels materials: el poliment làser de grans superfícies de vidre. En aquest cas, la necessitat d'uniformitat en la distribució de temperatura encara és més gran degut al menor valor de la conductivitat tèrmica dels vidres en comparació amb la dels metalls o semiconductors.<br/><br/><br/>Resumen<br/>En nombrosos processos de modificació induïda per làser de les propietats d'una superfície (enduriment de metalls, formació d'aleacions, cristalització de semiconductors, etc...) és necessari que la temperatura de la superfície assoleixi durant el temps adequat, uns valors acotats en un interval molt estret. Per tant l'èxit de l'aplicació es fonamenta en aconseguir que la distribució d'intensitat del feix làser aplicada làser indueixi sobre la superfície de la mostra una distribució uniforme de temperatura.

La incidència de les grans erupcions volcàniques sobre el clima de la Terra és un aspecte inherent a la pròpia variabilitat climàtica natural del planeta. En aquesta tesi, s'analitza la resposta del clima de la Península Ibèrica i les illes Balears davant d'aquest forçament extern. Mitjançant l'ús principalment de dues tècniques estadístiques, l'Anàlisi d'Èpoques Superposades i l'Anàlisi per Components Principals (PCA) s'aprecien les següents respostes:<br/><br/>· Des del punt de vista exclusivament tèrmic, la temperatura mitjana mensual experimenta un descens durant els dos o tres anys posteriors a erupcions volcàniques. En funció de la localització, la resposta presenta matisos. Així per a grans erupcions volcàniques de localització tropical la incidència es més perllongada però de magnitud modesta, mentre que per a erupcions d'elevades latituds (de l'hemisferi nord) la resposta té una durada molt inferior (4-6 mesos), però sent aquesta molt més aguda. Espacialment, tendeix a ser més sensible al refredament el sector meridional peninsular, mentre que estacionalment els mesos de tardor i estiu semblen ser els quins mostren un major descens tèrmic.<br/><br/>· La circulació atmosfèrica sobre Europa presenta anomalies durant el primer any posterior a una gran erupció tropical. Així, mitjançant l'ús de la tècnica PCA, en el primer hivern (desembre, gener i febrer) s'aprecia una major persistència de situacions zonals, amb un desplaçament cap al nord de l'anticicló subtropical de les Açores.<br/><br/>·´Com a conseqüència de l'anterior, és possible detectar significatives anomalies de precipitació en el sector peninsular y balear durant els tres hiverns posteriors a fenòmens volcànics de gran magnitud. Així, els dos primers hiverns registren anomalies negatives de precipitació a tota la Península, especialment al sector nord-oest.<br>ABSTRACT:<br/><br/>Large volcanic eruptions are a well-known source of natural variability of climate. The main goal of this research is to detect the volcanic signal in the climate of the Iberian Peninsula and Balearic Islands. Superposed Epoch Analysis and Principal Component Analysis (PCA) are the two techniques used for this purpose.<br/>The main results show:<br/><br/>· Mean surface temperature of Iberia shows a decrease during the two or three years following main volcanic events. For tropical eruptions, the response is more persistent but of moderate magnitude, while for high latitude volcanic events (northern hemisphere) the response is shorter (4-6 months) but more intense. The southern sector of Iberia shows a more intense cooling, being summer and autumn the seasons more affected.<br/><br/>· The atmospheric circulation over Europe shows significant anomalies during the first year following a large tropical eruption. Thus, during the first post-volcanic winter season a more persistent westerly circulation is displayed, with a northward displacement of the subtropical Azores high. <br/><br/>· As a consequence, significant negative rainfall anomalies are clearly detected all over the Iberian Peninsula during the first two winter seasons.<br><I>La incidencia de las grandes erupciones volcánicas sobre el clima de la Tierra es un aspecto inherente a la propia variabilidad climática natural del planeta. En esta tesis, se analiza la respuesta del clima de la Península Ibérica e islas Baleares ante este tipo de forzamiento externo. Mediante el uso principalmente de dos técnicas estadísticas, el Análisis de Épocas Superpuestas y el Análisis por Componentes Principales (PCA), se ha podido apreciar la siguiente respuesta: <br/><br/>* Desde el punto de vista exclusivamente térmico, la temperatura media peninsular experimenta un descenso durante los dos a tres años posteriores a eventos volcánicos. En función de la localización, la respuesta presenta matices. Así para grandes erupciones tropicales la incidencia es más prolongada pero de magnitud modesta, mientras que para erupciones de elevadas latitudes (del hemisferio norte) la respuesta tiene una duración mucho menor (4-6 meses), pero siendo esta mucha más aguda. Espacialmente, tiende a ser más sensible al enfriamiento el sector meridional peninsular, mientras que estacionalmente los meses otoñales y estivales parecen ser los que reflejan un mayor descenso térmico. <br/><br/>* La circulación atmosférica sobre Europa presenta anomalías durante el primer año posterior a una gran erupción tropical. Así, mediante el uso de la técnica PCA, en el primer invierno (diciembre, enero y febrero) se aprecia una mayor persistencia de situaciones zonales, con un desplazamiento hacia el norte del anticiclón subtropical de las Azores. <br/><br/>* Como consecuencia de lo anterior, es posible detectar significativas anomalías de precipitación en el sector peninsular y Baleares durante los tres inviernos posteriores a eventos volcánicos de gran magnitud. Así, los dos primeros inviernos registran anomalías negativas de precipitación en toda la Península, especialmente en el sector NW. </I>

ANTECEDENTS I OBJECTIUS: Avaluar la incidència de les caigudes en funció dels factors sociodemogràfics i de salut, i determinar llurs conseqüències físiques, psicològiques i socials. Desenvolupar una nova eina d’avaluació del factor de risc amb l’objectiu d’assolir una intervenció preventiva multifactorial. METODOLOGIA: Estudi poblacional prospectiu, que inclou una cohort representativa de 448 persones grans, de 65 anys o més, que viuen a la ciutat de Mataró (Espanya). Hem fet una avaluació basal, que es va repetir després d’un any de seguiment. L’avaluació es va realitzar mitjançant un qüestionari estandarditzat sobre característiques sociodemogràfiques, activitat física, proves de funció física i cognitiva, historia prèvia de caigudes durant l’any anterior, Falls Efficacy Scale , i patologies cròniques associades. Es van fer entrevistes de seguiment mensuals fins als dotze mesos, mitjançant un qüestionari estandarditzat que tenia per objectiu detectar i descriure qualsevol caiguda esdevinguda durant el mes precedent. RESULTATS: El 25.1% (95% CI, 18.8-31.4) dels homes i el 37.0% (95% CI, 31.2-42.8) de dones van patir una caiguda. El 3.8% dels homes i el 10.9% de les dones van tenir caigudes múltiples. Es varen detectar 203 caigudes, amb una taxa d’incidència crua de 30.9 caigudes per cada 100 persones/any pels homes (95% CI, 23.3-41.0) i 56.5 per les dones (95% CI, 46.5-68.8). FACTORS DE RISC: Hem trobat una associació positiva entre caigudes i: edat, sexe femení, caigudes prèvies, semi-tàndem test, reflex palmomentonià, cataractes, problemes d’audició, dolor a les cames, asma, depressió, autopercepció de salut física i cognitiva, venes varicoses, vertigen. CONSEQÜÈNCIES: El 71.1% de les caigudes van tenir conseqüències físiques, amb un 7.7% de fractures, i un 21.7% van requerir atenció mèdica. El 64.4% dels que van caure tenien por a tornar a caure. S’ha desenvolupat i validat una nova eina: el MINI FALLS ASSESSMENT AND INTERVENTION QUESTIONNAIRE (MFAI). El MFAI té una bona validesa externa. El coeficient de correlació intraclasse del nombre de recomanacions és de 0.875, mentre que el rang dels valors kappa per a cadascuna de les recomanacions es va situar entre 0.576 i 0.926. CONCLUSIONS: El nostre estudi mostra una alta incidència de caigudes en persones grans no institucionalitzades a Espanya. Les nostres dades confirmen que les conseqüències adverses de les caigudes són freqüents i a vegades severes, la qual cosa fa de les caigudes un dels majors problemes de la gent gran. El MFAI és un nou qüestionari vàlid i fiable per sistematitzar una avaluació dels factors de risc de caigudes orientada a la realització d’intervencions preventives multifactorials.<br>BACKGROUND AND OBJECTIVES: To evaluate the incidence of falls according to socio-demographic and health factors, and to determine their physical, psychological and social consequences. To develop a new risk factor assessment tool oriented to a multifactorial preventive intervention. SUBJETS AND METHOD: Population-based prospective study, which included a representative cohort of 448 elderly community-dwellers, aged 65 or more living in the city of Mataró (Spain). We made a baseline evaluation, which was repeated after a one-year follow up, consisting of a standardized questionnaire on socio-demographic characteristics, physical activity, tests of physical and cognitive function, history of falls during the previous year, the Falls Efficacy Scale1, and associated chronic conditions. Follow-up interviews at intervals of one month over 12 months, consisting of a standardized questionnaire aimed at detecting and describing any fall occurred during the previous month. RESULTS: 25.1% (95% CI, 18.8-31.4) of males and 37.0% (95% CI, 31.2-42.8) of females fell. Multiple falls were observed in 3.8% of men and 10.9% of women. 203 falls were reported, providing a crude incidence rate of 30.9 falls per 100 men-years (95% CI, 23.3-41.0) and 56.5 falls per 100 women-years (95% CI, 46.5-68.8). RISK FACTORS: A positive association with falls was found with: age, feminine genre, previous falls, semi-tandem test, Palmomentonian reflex, cataracts, hearing problems, pain in lower limbs, asthma, depression, physical and cognitive subjective health, varicose veins, dizziness. CONSEQUENCES: 71.1% of falls had physical consequences, with 7.7% of fractures, and 21.7% needed medical intervention. 64.4% of fallers feared of falling again. A new tool was developed and validated. The MINI MALLS ASSESSEMNT AND INTERVETION QUESTIONNAIRE (MFAI)2. The MFAI has a good external validity. The ICC for the number of recommendations was 0.875, whereas the kappa value for individual recommendations of each item ranged from 0.576 to 0.926. CONCLUSIONS: Our study shows a pattern of high incidence of falls among the elderly living in the Spanish non-institutionalized community. Our data confirm that adverse consequences derived from the falls are frequent and often severe, which makes falls one of the major problems of older people. The MFAI, is a valid and reliable new questionnaire to systematize the risk factors assessment oriented to preventive multifactorial intervention.

INTRODUCCIÓ: La soledat és un factor de risc establert de mala salut, i el suport social i la participació social són factors protectors de la salut també ben establerts. De totes maneres, la recerca experimental en aquesta àrea és feble. Per aquests motius, els objectius són: 1. Realitzar una revisió sistemàtica de l’evidència actual en intervencions que promouen el capital social entre les persones grans per tal de millorar la seva salut. 2. Dissenyar, implementar i avaluar intervencions en el nostre context que promoguin el capital social per tal d’alleugerir la soledat de les persones grans de la comunitat i d’aquelles que viuen a l’entorn residencial. MÈTODES: S’ha realitzat una revisió sistemàtica d’assajos clínics amb intervencions que promouen el capital social en les persones grans i que avaluen l’impacte en qualsevol resultat de salut. S’han dissenyat, implementat i avaluat dues intervencions. 1) El programa “Camins: de la solitud a la participació” ha promogut el capital social i la participació de persones grans de la comunitat que se senten soles. La intervenció complexa s’ha implementat a tres centres d’atenció primària de salut d’Espanya en un estudi pre-post amb un seguiment de dos anys. La intervenció ha estat avaluada quantitativa i qualitativament. 2) El programa de reminiscència basat en el futbol s’ha adreçat a persones grans amb demencia de tres centres residencials d’Espanya en un estudi pre-post. Exfutbolistes han fet de voluntaris aportant els seus coneixements i exfutbolistes amb demència també han participat en la intervenció. El programa s’ha avaluat amb mètodes qualitatius. RESULTATS: En la revisió sistemàtica, s’han examinat 17.341 abstracts i inclòs 36 assajos clínics. Els assajos clínics eren clínica i metodològicament diversos. Les intervencions han mostrat efectes mixtes en qualitat de vida, benestar i salut autopercebuda, i han estat generalment inefectives en soledat, estat d’ànim i mortalitat. Els assajos clínics d’alta qualitat han mostrat resultats favorables en salut general, mental i física, mortalitat i ús de recursos relacionats amb la salut. Complementàriament, s’ha desenvolupat la taxonomia SOCAI que caracteritza intervencions basades en capital social. La intervenció “Camins” s’ha provat com a factible, 38 participants van ser inclosos i es van implicar 10 persones voluntàries. Després de la intervenció, la soledat va disminuir significativament, i la participació i el suport van augmentar significativament. Als dos anys de seguiment, els efectes socials es van mantenir i els símptomes depressius van disminuir participant en activitats. En el programa de reminiscència basada en el futbol, un total de 20 persones amb demència van participar, tres dels quals eren exfutbolistes. A més, quatre exfutbolistes van ser voluntaris. Els agents involucrats van reportar beneficis en relació amb les habilitats comunicatives i cognitives, estat d’ànim, benestar psicològi, interacció entre participants i sentiment de pertinença. DISCUSSIÓ: Aquesta és la primera revisió sistemàtica que valora l’impacte d’assajos clínics basats en el capital social en resultats de salut. Destaca la falta d’evidència, la baixa qualitat, mentre suggereix el potencial del capital social d’impactar en la salut de les persones grans. La intervenció “Camins” ha aportat una estratègia d’intervenció innovadora per tal d’alleugerir la solitud. El programa grupal de reminiscència basat en el futbol ha unit persones amb demència per gaudir d’una activitat compartida i significativa. CONCLUSIONS: Aquesta tesi aporta un treball epidemiològic i conceptual per tal de donar suport a la introducció del capital social com a factor protector de la salut, i la solitud com un factor de risc, en estratègies d’intervenció adreçades a persones grans. A més, el capital social hauria de ser especialment considerat com una manera de contribuir a una vida més significativa a l’envellir.<br>INTRODUCCIÓN: La soledad es un factor de riesgo establecido de mala salud, y el apoyo social y la participación social son factores protectores de la salud también bien establecidos. Sin embargo, la investigación experimental es débil. Por estos motivos, los objetivos son: 1. Realizar una revisión sistemática de la evidencia actual en intervenciones que promueven el capital social entre las personas mayores para mejorar su salud. 2. Diseñar, implementar y evaluar intervenciones en nuestro contexto que promuevan el capital social con el fin de aliviar la soledad de las personas mayores de la comunidad y de aquellas que viven en el entorno residencial. MÉTODOS: Se ha realizado una revisión sistemática de ensayos clínicos con intervenciones que promueven el capital social en las personas mayores y que evalúan el impacto en cualquier resultado de salud. 1) El programa “Camins: de la solitud a la participació” (“Caminos: de la soledad a la participación”) ha promovido el capital social y la participación de personas mayores de la comunidad que se sienten solas. La intervención compleja se ha implementado en tres centros de atención primaria de salud de España en un estudio pre-post con un seguimiento de dos años. La intervención se ha evaluado cuantitativa y cualitativamente. 2) El programa de reminiscencia basado en el fútbol se ha dirigido a personas mayores con demencia de tres centros residenciales de España en un estudio pre-post. Exfutbolistas han hecho de voluntarios aportando sus conocimientos y exfutbolistas con demencia también han participado en la intervención. El programa se ha evaluado con métodos cualitativos. RESULTADOS: Se han examinado 17.341 abstracts e incluido 73 artículos que corresponden a 36 ensayos clínicos. Los ensayos clínicos eran clínica y metodológicamente diversos. Las intervenciones han mostrado efectos mixtos en calidad de vida, bienestar y salud autopercibida, y han sido generalmente inefectivas en soledad, estado de ánimo y mortalidad. Los ensayos clínicos de alta calidad han mostrado resultados favorables en salud general, mental y física, mortalidad y uso de recursos relacionados con la salud. Complementariamente, se ha desarrollado la taxonomía SOCAI que caracteriza intervenciones basadas en capital social. La intervención “Camins” se ha probado como factible, 38 participantes fueron incluidos y se implicaron 10 personas voluntarias. Después de la intervención, la soledad disminuyó significativamente, y la participación y el apoyo aumentaron significativamente. A los dos años de seguimiento, los efectos sociales se mantuvieron y los síntomas depresivos disminuyeron participando en actividades. En el programa de reminiscencia basada en el fútbol participaron un total de 20 personas con demencia, tres de las cuales eran exfutbolistas. Además, cuatro exfutbolistas fueron voluntarios. Los agentes involucrados reportaron beneficios en relación a las habilidades comunicativas y cognitivas, el estado de ánimo, el bienestar psicológico, la interacción entre participantes y el sentimiento de pertenencia. DISCUSIÓN: Esta es la primera revisión sistemática que valora el impacto de ensayos clínicos basados en el capital social en resultados de salud. Destaca la falta de evidencia, la baja calidad, y sugiere el potencial del capital social para impactar en la salud de las personas mayores. La intervención “Camins” ha aportado una estrategia de intervención innovadora para aliviar la soledad. El programa grupal de reminiscencia basado en el fútbol ha juntado personas con demencia para disfrutar de una actividad compartida y significativa. CONCLUSIONES: Esta tesis aporta un trabajo epidemiológico y conceptual con la finalidad de introducir el capital social como factor protector de la salud, y la soledad como un factor de riesgo, en las estrategias de intervención dirigidas a personas mayores. Además, el capital social debería ser especialmente considerado como una manera de contribuir a una vida más significativa al envejecer.<br>BACKGROUND: Loneliness is an established risk factor for poor health, while social support and social participation are established protective factors for health. However, experimental research in this area is weak. Therefore, we aimed to: 1. Conduct a systematic review of current evidence on interventions that promote social capital among older people to improve their health. 2. Design, implement and evaluate interventions in our context that promote social capital to alleviate loneliness among community-dwelling older people and among older people living in longterm care. METHODS: We conducted a systematic review of trials with interventions that promote social capital among older people and assessed the impact on any health outcome. We designed, implemented and evaluated two intervention programmes. 1) The programme “Camins: de la solitud a la participació” (“Pathways: from loneliness to participation”) promoted social support and participation among lonely older adults in the community. The complex intervention was conducted in three primary health care centres in Spain in a pre–post study with a two-year follow-up. The intervention was evaluated with quantitative and qualitative methods. 2) The football-based reminiscence programme targeted older people with dementia in three long-term care settings in Spain in a pre–post study. Former football players contributed as volunteers with their knowledge and former football players with dementia also participated in the intervention. The programme was evaluated with qualitative methods. RESULTS: In the systematic review, we examined 17,341 abstracts and included 36 trials. Trials were clinically and methodologically diverse. Interventions showed mixed effects on quality of life, well-being and self-perceived health and were generally ineffective on loneliness, mood and mortality. Trials of high quality showed favourable impacts on overall, mental, and physical health, mortality and use of health-related resources. Complementarily, we developed the SOCAI taxonomy that characterized social capital-based interventions. The intervention “Camins” proved to be feasible, 38 participants were in cluded and 10 volunteers took part. After the intervention, loneliness significantly decreased while social participation and support significantly increased. After the two-year follow-up, social effects were maintained and depressive symptoms had decreased. In the football-based reminiscence programme, a total of 20 people with dementia participated; three of them were former players. In addition, four former football players volunteered. The agents involved reported benefits in the participants regarding communicative and cognitive abilities, mood, psychological well-being, interaction between participants and sense of belonging. DISCUSSION: The systematic review is the first one that assesses the impact of clinical trials based on social capital on health outcomes. It highlights the lack of evidence and the low quality, while suggesting the potential of social capital to impact health in older adults. The intervention “Camins” contributes a novel strategy for alleviating loneliness. Group-based football reminiscence interventions brought people with dementia together to enjoy a shared and meaningful activity. CONCLUSIONS: This thesis contributes epidemiological and conceptual work to support introducing social capital as a protective health factor and loneliness as a risk factor for health into intervention strategies targeting older people. Furthermore, social capital should be especially considered as a way of contributing to a more meaningful life in ageing.

OBJETIVOS: El objeto de estudio son los condicionantes sociales de la depresión en persones mayores y, particularmente, nos ocupamos de la relación entre soledad y depresión. Basándonos en aquellos aspectos que no cuentan con un amplio consenso entre la comunidad científica, nuestros objetivos son: 1.-Evaluar las variables mediadoras en la relación entre estatus socloeconómlco y la probabilidad de sufrir episodios de depresión mayor entre personas mayores. 2.-Analizar las asociaciones longltudinales existentes entre sentimientos de soledad, aislamiento social objetivo y depresión. 3.-Estudiar el rol de los diferentes componentes de las redes sociales en la relación entre soledad y depresión. 4. -Investigar el impacto de la Interacción entre estatus socioeconómico y edad así como entre capital social Individual y capital social colectivo en la probabilidad de sentir soledad. MÉTODOS: Los cuatro artículos que componen la tesis se corresponden con cada uno de los objetivos de ésta y forman parte de diferentes estudios marco: Sant Bol Ageing Study, Collaboratlve Research for Ageing in Europe y The Irish Longitudinal Study of Ageing. Los dos primeros son de diseño transversal y el último, longitudinal. Son estudios que cuentan con muestras probabilísticas de las poblaciones de 50 y más años en diferentes territorios: Sant Boi de Llobregat en el primer caso; en el segundo, Finlandia, Polonia y España y, en el tercero, I rlanda. En todos los casos, la soledad fue evaluada mediante la escala de soledad de la Universidad de Califo rnia-Los Ángeles (UCLA). Las características de las redes sociales se midieron utilizando el índice de redes sociales Berkman -Syme. El trastorno depresivo mayor se evaluó a través de la Entrevista Diagnóstica Internacional Compuesta (CIDI). Se realizaron modelos de regresión logística y análisis de mediación a partir de los cuales pusimos a prueba las diferentes hipótesis planteadas en torno a nuestros objetivos. RESULTADOS: Según los resultados obtenidos en correspondencia con los objetivos planteados: 1.-Cada uno de los componentes tradicionales de estatus socioeconómlco (nivel educativo, ingresos del hogar y ocupación) tienen un efecto independiente en las probabilidades de sufrir depresión durante la vejez y cuentan con diferentes conjuntos de variables mediadoras que contribuyen a la explicación causal de ese efecto. 2.-En referencia a la relación longitudinal entre soledad, aislamiento social objetivo y depresión, aislamiento objetivo y soledad han sido detectados como ca\,lsantes independientes de la depresión. Por otro lado, la soledad ha sido identificada como predictor del aislamiento social objetivo y no a la inve rsa. 3. - La soledad está más fuertemente asociada a la depresión cuando está vinculada al tamaño de la red social que cuando lo está al estado civil o a la falta de una pareja sentimental. 4.- Entr e las personas de so a 60 años, aquellas con un nivel socioeconómlco Inferior tienen más probabilidad de sentir soledad mientras que no existe una relación significativa en este sentido entre las personas de más de 60 años. Por otro lado, el capital social cognitivo solo se relacionó con una menor prevalencia de soledad en áreas de alto capital social estructural. CONCLUSIÓN: A nivel global, los resultados del presente estudio destacan las dificultades de los adultos mayores socialmente aislados para reconstruir o mejorar las características de sus redes sociales, con especial incidencia entre aquellos coo un bajo nivel socioeconómico. Una situación que puede aqravars e progresivamente por los sentimientos de soledad. Todos estos factores -el aislamiento ' social objetivo, los sentimientos de soledad y el estatus socioeconómico-, han resultado ser factores de riesgo independientes y robustos para la depresión en la vejez. De acuerdo con nuestros resultados, en lo que se refiere a la probabilidad de sufrir depresión, la reducción de la prevalencia del aislamiento social a través de la creación de ambientes sociales capaces de paliar los efectos del deterioro de las redes sociales provocado por el paso del tiempo es un desafío al menos tan importante como la reversión de parte de las consecuencias de la depravación material a través de la concesión de ayudas económicas a los más desfavorecidos.

En nombrosos processos de modificació induïda per làser de les propietats d'una superfície (enduriment de metalls, formació d'aleacions, cristalització de semiconductors, etc...) és necessari que la temperatura de la superfície assoleixi durant el temps adequat, uns valors acotats en un interval molt estret. Per tant l'èxit de l'aplicació es fonamenta en aconseguir que la distribució d'intensitat del feix làser aplicada làser indueixi sobre la superfície de la mostra una distribució uniforme de temperatura.El treball que es presenta en aquesta tesis incideix sobre aquest aspecte clau en les aplicacions amb feixos làser d'alta potència: com obtenir distribucions d'intensitat que permetin generar tractaments tèrmics uniformes. És convenient destacar que l'estudi dels processos d'uniformització/integració del feix que es realitza, té com objectiu desenvolupar una nova aplicació en el camp del tractament superficial dels materials: el poliment làser de grans superfícies de vidre. En aquest cas, la necessitat d'uniformitat en la distribució de temperatura encara és més gran degut al menor valor de la conductivitat tèrmica dels vidres en comparació amb la dels metalls o semiconductors.Pel que fa als aspectes concrets, es realitza un estudi teòric i experimental de les distribucions d'intensitat que s'obtenen amb els sistemes de integració de feixos làser de CO2 d'alta potència: miralls facetats i calidoscopis. Aquests sistemes es basen en la superposició de diferents porcions del front d'ona ("beamlets") en el pla de millor integració per obtenir així una distribució d'intensitat uniforme. Tot i així i de la manera com s'analitza en el treball, si s'utilitzen làsers de cavitats inestables que proporcionen feixos monomode de coherència espacial i temporal elevada, la superposició dels beamlets origina un patró interferencial que modula la distribució de intensitat. Una aportació especialment rellevant que s'inclou en el treball ha estat desenvolupar un nou sistema "d'integració activa" que permet reduir extraordinàriament la contribució no uniforme lligada al patró interferencial. La combinació d'aquesta nova tècnica d'integració i un sistema òptic ha permès processar superfícies de vidre de grans dimensions (mostres de 80mm de diàmetre).Respecte als resultats concrets obtinguts en el poliment làser de vidre, el treball demostra que aquest procés és factible en vidres termorresistents amb coeficients de dilatació linial compressos entre 80 i 100 x 10-7 ºC-1. Aquest resultat és una altra de les aportacions originals de treball i es basa en el pre-escalfament de les mostres de vidre abans del procesament làser, a una temperatura lleugerament superior a la corresponent al punt de transformació.Un altre aspecte destacable és que s'acota la viabilitat de la tècnica discutint per a tots els mètodes d'uniformització/ integració del feix, quin és l'efecte de la irradiació amb làser sobre la textura de la superfície (rugositat i ondulacions) i la seva forma geomètrica. Així es demostra que la tècnica de poliment làser és extraordinàriament eficaç per eliminar les components d'alta freqüència espacial de la rugositat mentre que no és adequada per eliminar o reduir les ondulacions de període espacial major. Pel que fa a la forma geomètrica es demostra que sempre es modifica després del procesament làser, però que aquesta modificació és parametritzable i repetitiva de manera que pot controlar-se amb el disseny correcte dels experiments i de les mostres.Per acabar senyalar que la qualitat científica de la tesis ve avalada per quatre publicacions[*] en revistes indexades i que el treball s'ha realitzat en el marc d'un ampli projecte científic-tecnològic dirigit a desenvolupar un prototip preindustrial pel poliment de superfícies òptiques amb làser de CO2, la financiació del qual ha corregut a càrrec majoritàriament d'empreses privades vinculades al sector de l'òptica oftàlmica.

La sarcopènia és un fenomen caracteritzat per la pèrdua de massa muscular, força i canvis qualitatius del teixit muscular associada a l’envelliment. Nivells alts de sarcopènia estan relacionats amb discapacitat funcional i fragilitat. L’activitat física és un factor important per millorar la sarcopènia però la gent gran té tendència a disminuir els nivells d’activitat física amb l’envelliment. Diferents estudis han comprovat que l’entrenament de força comporta guanys de les diferents manifestacions de la força inclús a edats molt avançades. L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és comparar dos programes d’entrenament de força a les extremitats inferiors, per analitzar l’efecte sobre les diferents manifestacions de la força, i la transferència que aquests possibles canvis comporten amb relació als símptomes depressius, la percepció de la qualitat de vida o les caigudes. La mostra està formada per tres grups d’estudi, un grup que treballarà amb vibracions de cos sencer, un grup que treballarà amb resistències i un grup control. La intervenció durarà sis mesos. Els principals resultats de la tesi suggereixen guanys significatius en tres de les quatre variables de força analitzades i relacions inverses entre els nivells de força i les caigudes. Contràriament el grup control ha experimentat una reducció significativa de tres de les variables de força. Com a conclusió poden dir que l’entrenament de la força amb un component de velocitat millora diferents variables de la força i augmenta, al final de la intervenció, la distància que separa els grups experimentals i el control.

Undervisning är ett nygammalt begrepp inom förskolan, begreppet har funnits sedan förskolan startade i Sverige på 1800-talet. Efter revideringen av läroplanen för förskolan (Skolverket, 2018) har begreppet fått en starkare framtoning, vilket medfört att förskollärare fått större krav på sig (Skolverket, 2018). Det övergripande syftet med studien är att bidra med kunskap om hur förskollärare talar om att bedriva undervisning. För att få svar på syftet har två forskningsfrågor formulerats. Hur beskriver förskollärare sitt arbetssätt med undervisning? Vilka utmaningar beskriver förskollärare att de ställs inför i sitt uppdrag som undervisande lärare? Datainsamlingen i studien gjordes med hjälp av kvalitativ metod i form av semistrukturerade intervjuer där färdigt frågeformulär med öppna frågor användes. Sex legitimerade förskollärare intervjuades från två olika kommuner.     Intervjusvaren har analyserats med hjälp av begreppen lärandets akt och lärandets objekt, vilka är hämtade från utvecklingspedagogiken. En teori som Pramling Samuelsson och Asplund Carlsson (2008) beskriver med hur man lär sig, lärandets akt och vad man lär sig, lärandets objekt. Förskollärarna behöver enligt Thulin och Jonsson (2018) i sin planering av undervisning utifrån utvecklingspedagogiken inte bara förstå hur barn upplever sin omvärld utan också visa hur barns perspektiv kan tas tillvara och förstås i genomförandet av undervisningen.   Resultatet visar att förskollärarna talar om att bedriva undervisning med barnen i förskolan genom temaarbete, mellanrumsundervisning, lek och material och miljö. Dessa strategier beskriver både den planerade och spontana undervisningen. I studien framkom även vad barn lär sig, det vill säga innehållet i undervisningen relaterat till läroplanen. Resultatet lyfter också fram barns perspektiv och barns intresse, begrepp som förskollärarna i studien beskriver både som grunden till undervisningen men även som en utmaning. Studiens resultat belyser även stora barngrupper som en utmaning och att det är för stora krav på förskollärarna. Avslutningsvis visar resultatet att planerad undervisning sker under en liten del av dagen. Den spontana undervisningen upplevs enligt förskollärarna som den undervisning som blir bäst eftersom den sker här och nu.

The overall aim of this study is to describe the preschool setting that is constructed in the preschool teacher’s planning conversations with a special focus on the border context in which this particular preschool is located. In what ways are the geographic location noticeable and what conceptions are established in their conversations? The study has a social constructivist approach and is informed by borderland theory which means that the focus is on the context and the participants in this context. The staff's experience is, however, seen as historically and culturally influenced by the context. With the support of borderland theory the study explores how the preschool´s borderland location has relevance to the social construction in the preschool studied. This research project is an observation study of a two- sectionpreschool in Sweden close to the Norwegian border which started in the spring of 2013. The preschool teachers were observed in staff meetings, all together and in smaller groups. The target group consists of educators and other staff. The Swedish ethical guidelines for research on children have been observed in all respects. The result shows how the staff of the researched preschool construct themselves as a unified us as opposed to them, not in terms of national borders, but in relation to their joint decisions on what they share and have in common and on who do not – the others. Keywords:Preschool, kindergarten, preschool teachers, border/national border, staff meetings/planning conversations, curricula and constructions/social construction<br>Denna licentiatuppsats har finansierats med medel från Nationella forskarskolan för ämnesdidaktik i mångfaldens förskola, Förutsättningar och möjligheter för barns språkliga och matematiska utveckling och lärande (FoBaSM, Dnr 729-2011-4652). Inom forskarskolan samarbetar Göteborgs universitet, Karlstad universitet, Linköpings universitet och Malmö högskola, som också är värdhögskola. Denna uppsats handlar om sociala konstruktioner av förskolans verksamhet som sker i förskolepersonalens planeringssamtal. Förskolans placering intill den svensk-norska gränsen samt hur barnens och personalens kulturella och nationella tillhörighet synliggörs fokuseras särskilt i analysen av samtalen.  Resultatet visar bland annat hur personalen på den beforskade förskolan konstruerar sig själva som ett gemensamt vi gemtemot de andra. De andra kan i detta fall handla om de som skrivit läroplanen eller förskolechefen som representant för förskolans styrning. Det blev också synligt hur barn och personal med ursprung i Norge inte konstrueras som de andra med en annan kultur utan ses ingå i en och samma gemensamma kultur som barn och vuxna med ursprung i Sverige. Däremot konstrueras barn och vuxna med bakgrund i ett utomskandinaviskt land som tillhörande de andra. Detta resultat handlar därmed inte om den faktiska landsgränsen utan om gränsen mellan vi och de andra, mellan det som är gemensamt och det som vi tillsammans bestämt inte tillhör det gemensamma.  Uppsatsen bidrar med en förståelse för förskolans planeringssamtal och de sociala konstruktioner av verksamheten och barnen som synliggörs i en specifik kontext.  Uppsatsen riktar sig till förskollärare, förskolechefer, forskare och andra som är intresserade av de sociala konstruktioner som sker i förskolans planeringssamtal.

Uppsatsen ger en retorisk analys av tidningsdebatten Ranelidfejden 2003. Fejden startade med skribenten Linda Skugges recension i Expressen av Björn Ranelids bok Kvinnan är det första könet. Inom kort publicerades artiklar i Dagens Nyheter och Svenska Dagbladet som ifrågasatte Skugges kompetens som kritiker. Uppsatsen undersöker dessa artiklar och hur de argumenterar för att upprätthålla respektive bryta mot de normer som finns kring traditionell litteraturkritik. Detta görs genom att utgå från Kenneth Burkes dramatistiska analys inklusive ett genusperspektiv. Vad räknas som riktig kritik och vad räknas som en personlig reaktion? Slutsats: Ranelidfejden är ett exempel på det grundläggande mänskliga fenomenet att vilja identifiera sig med vissa människor i en social klass, att samlas kring en specialiserad aktivitet, att skapa en hierarki, samt att identifiera sig gentemot och stöta ut människor som överskrider gränserna för korrekt beteende hos klassen. Uppsatsen visar på de dramatistiska och genusteoretiska begreppens fördelar som verktyg för att analysera makthierarkier i mänskliga grupper och hur dessa reproduceras i språket.

Silver and gold deposits from the Viking Age give the contemporaneous societies in the Nordic countries, in particular Sweden, a shining and impressive exterior. Why was this gold and silver unclaimed? What kind of cultural traditions surrounded the deposits of silver and gold from the Viking Age and Early Middle Ages? To reach an understanding of this the author analyses two different aspects, namely, the conceptions that can have been associated with deposits of silver and gold, and the reconstructed milieus where the precious metal was deposited in the provinces of Uppland and Gästrikland in middle Sweden. A person's fortune was intimately linked to the precious metal he owned. Treasure legends indicate that treasures could be perceived distinctly in the landscape, but at the same time were impossible to reach for anyone but their true owners. If one took a treasure by force, one also stole the other person's well-being and luck. This was probably considered to be a fatal act. Both written source material and material culture show that people viewed and treated gold and silver differently. There are 52 silver and 13 gold deposits known from the period c. 850-1200 in Uppland and Gästrikland. The "normal" deposit is small; three fourths of the finds have a weight below 500 grams. It is the farm with its farmstead, cemeteries and boundaries that is the relevant context for the silver deposits. The gold deposits, on the other hand, might have belonged to another level in the landscape than the farm. The Late Viking Age rune stone is the key to a deeper understanding of the places for silver deposits. The rune stone is interpreted as a Christian monument which, in words and images, tries to help the deceased remembered on the stone to reach the eternal light. I argue that the older group among these rune stones was erected by people who had a double identity, that is, they were both members of the royally founded town of Sigtuna and owners of farms in the countryside. The later group of rune stones was more closely connected with the Church and can be interpreted as a result of a missionary campaign. An analysis of a limited district shows that rune stones during the entire eleventh century were erected at the boundaries of a farm and at certain times also in the farmyard. This is interpreted as if the rune stone constituted a gate inwards to the farm domain and a protection outwards for a Christian farm. The silver deposits from c. 850-1100 can have been part of the heathen rituals to guard and secure the welfare of a farm, whereas the later silver deposits from c. 1100-1200 require a different explanation.

The purpose of this thesis is to investigate if elementary school teachers are a vulnerable professional group and if elementary school teachers should be mentally prepared for abusive treatment. Thus determine whether the reduced possibility for certain professionals such as police officers and order guards to obtain compensation for abusive treatment also shall apply for elementary school teachers. To reach that purpose, first the concept of abusive treatment and how compensation for abusive behavior becomes topical have to be straighten out. Then follows an analysis of both the lower possibility to obtain compensation for abusive treatment, but also how elementary teachers can be mentally prepared abusive treatment. It turns out in the conclusion that elementary school teachers are considered vulnerable in relation to the specifications of their work environment and because of that elementary school teachers must be deemed to have knowledge of that they may be subject to abusive treatment. Therefore I believe that elementary school teachers as certain professionals like police officers and order guards may not be granted compensation for every situation of abusive treatment, a lower limit must apply.<br>Syftet med uppsatsen är att utreda och besvara om grundskolelärare är en utsatt yrkesgrupp samt om grundskolelärare ska anses mentalt förberedda mot kränkningar. Därmed konstatera om den minskade möjligheten för vissa yrkesgrupper såsom poliser och ordningsvakter att erhålla kränkningsskadestånd också ska gälla för grundskolelärare. För att uppnå syftet har först kränkningsbegreppet och hur skadestånd på grund av kränkning kan bli aktuellt utretts. Sedan följer en analys av dels den undre gränsen som Högsta domstolen stadgade gällande möjlighet till skadestånd vid kränkning av särskilda yrkesgrupper och dels hur grundskolelärare kan anses mentalt förberedda mot kränkningar.  Det visar sig i slutsatsen att grundskolelärare ansetts utsatta i förhållande till den specifika arbetsmiljö de arbetar i och på grund av att grundskolelärare måste anses ha vetskap om att de kan bli föremål för kränkande behandling. Därför vill jag påstå att grundskolelärare såsom vissa andra yrkesgrupper bland annat poliser och ordningsvakter inte kan medges skadestånd vid varje kränkande situation utan att någon undre gräns måste gälla.

Ecotourism, preservation of nature and local development: the case of Mexico, Central America and the Great Antilles<br/>AREA OF STUDY AND METHODOLOGY<br/>The present thesis is a continuity of the dissertation, in which the area of study at the time was limited to Costa Rica, a country that was starting to stand out in 1994 as regards ecotourism. However, in this doctoral thesis the territorial area of analysis has been considered appropriate for extension. The reasons why are exposed below.<br/>Throughout recent years, the countries around Costa Rica (not only those forming Central America but also Mexico, the Caribbean islands and even the whole South American continent) have become more and more influential within the world tourist panorama. Some of them have been slowly joining the tourist sector while others, with a longer tradition, have been renewing their image by offering what at first made them different from the rest, and what has been making an increasingly important tourist segment travel thousands of kilometres for: nature. A nature that, in most cases, is under some degree of protection.<br/>Focussing this investigation on countries such as Mexico, the area of Central America, Cuba and the Dominican Republic has meant, in the different phases of the investigation, carrying out fieldwork in Mexico, Costa Rica and Nicaragua, which has been essential in order to obtain first-hand information as well as to compile bibliography. The new technologies, such as the Internet, have also been an extremely important resource in writing this thesis.<br/>The large amount of information and data obtained in this investigation has been summarised in statistical charts and graphic and cartographic displays in order to analyse and evaluate the results in a better way.<br/><br/>JUSTIFICATION<br/>This thesis, entitled Ecotourism, preservation of nature and local development: the case of Mexico, Central America and the Great Antilles is focussed on the analysis of ecotourism, a very dynamic tourist modality with a greater expansion worldwide.<br/>This doctoral thesis reinforces a line of investigation where Geography has a lot to say and where it is starting to get into: tourism.<br/>As ecotourism is increasingly interesting for both administrations and businesses, this thesis means to offer useful instruments and management tools that can be applicable to an activity that is just starting back home. It also intends to put forward theoretical models and concrete experiences on the tourist development in protected natural areas from countries such as Costa Rica, which has a great experience in this matter and has become a country to imitate worldwide.<br/>Tourism, in the new century and worldwide, has to become a sustained development phenomenon that helps to preserve both the natural and cultural values that set up the bases for tourist attraction and to offer new socioeconomic options to the local population, above all in certain lower rural areas. Unlike traditional tourism, in modern tourism the environment is an essential component within the total quality of the tourist service.<br/>This new tourist modality incorporates new ethics on tourism and the tourist, sensitivity towards nature, the culture, and the way of living of the receptive populations. Two essential premises in the conception of this new tourism are: the participation of the local population, and the preservation of nature and the respect towards the environment as the only means to ensure the bases of a sustained tourist development in the long run.<br/>All the natural resources progressively become more relevant for the present-day tourist. It can be affirmed, then, that the traditional tourist destinations (large-scale, standardized, centralised and with minimum levels of quality) are losing ground day by day. Nowadays, tourists expect to be treated in a personalised way and not as a number, and they want to discover and to live original experiences. Subsequently, facing this demand, businesses have to offer a new kind of service-product. Finally, the government has started to act as the regulator of all these activities.<br/>Protected natural areas, with their wild landscapes, flora and fauna, together with those cultural characteristics that can be found there, set up remarkable attractions for tourists worldwide. That is why it is necessary to have suitable administrative bodies, as well as appropriate lines for the planning, designing and building of the tourist infrastructure so that tourism benefits from the environment instead of degrading it.<br/>Nevertheless, it should also be mentioned that an inappropriate tourist development may cause serious damage on ecologically important natural areas and effects that are difficult to foresee. Therefore, a balance between the tourist enjoyment and the requirements of the preservation has to be met. The challenge lies in how to ensure that the local communities obtain a part of the benefits from tourism, but at the same time preserving their heritage. That is why it is interesting to promote the symbiotic relationship between tourism and those areas with a high cultural and natural value.<br/>The hypothesis presented in this research sets off from the following question: Is ecotourism a sustained modality and therefore a useful tool for the preservation of nature and local development? At the same time, a series of main objectives have been planned:<br/>- To study the natural potential of the countries within the area of study in order to establish ecotourism. To know which characteristics and which is the real situation of the natural tourist resources; that is to say, the protected areas and whether they are suitable to develop tourism.<br/>- To prove if the concept of ecotourism and what it implies is a myth or a reality and if it really is a sustained tourist modality that respects the environment.<br/>- To check if the protected areas can be used as tourist destinations without altering the purposes for which they were created.<br/>- The role and intervention of the corresponding national and local governments in the process of planning and management of ecotourism and the specific policies carried out.<br/>- The role of the local population and of both national and overseas businesspeople in this new tourist modality.<br/>- To examine the types of tourist projects that this modality has involved, to establish typologies according to the origin of the capital and its characteristics.<br/>CONCLUSIONS<br/>The research and fieldwork have verified that this modality is not being applied correctly. Even though there are concrete cases which prove that ecotourism can achieve everything that it meant in the beginning as local development and preservation, the negative experiences are on the increase, above all due to lack of planning (understood as a legal void in tourist and environmental matters, lack of human and economic resources, etc.) and improvisation.<br/>The results obtained, as a consequence of inappropriate ecotourist development models, are very useful for those countries which are just starting to incorporate this modality in their tourist products to prevent making the same mistakes.<br>ÀREA D'ESTUDI I METODOLOGIA<br/>Aquesta tesi és una continuïtat de la tesi de llicenciatura, en la que l'àrea d'estudi d'aleshores es va limitar a Costa Rica, país que començava a sobresortir l'any 1994 en matèria d'ecoturisme, però en aquesta tesi doctoral s'ha cregut oportú ampliar l'àrea territorial d'anàlisi. Els motius s'exposen a continuació. <br/>En el transcurs d'aquests anys, es va poder percebre que els països que envoltaven Costa Rica, i no únicament es fa referència als que conformen l'Amèrica Central , sinó també Mèxic, les illes caribenyes i fins i tot el continent sud-americà, estaven prenent un cert protagonisme dins del panorama turístic mundial. Alguns s'incorporaven tímidament al sector turístic i d'altres que ja portaven més temps estaven renovant la seva imatge, oferint allò que en un principi els feia diferents de la resta de països i que estava motivant a un segment turístic, cada cop més important, a desplaçar-se milers de quilometres: la natura. Una natura que en la majoria dels casos es troba sota alguna categoria de protecció. <br/>Centrar aquesta investigació en països com Mèxic, la regió d'Amèrica Central i les illes de Cuba i la República Dominicana ha suposat en les diferents fases de la investigació efectuar treball de camp a Mèxic, Costa Rica i Nicaragua, imprescindible per obtenir informació de primera mà així com per recopilar bibliografia. També destacar la gran utilitat de les noves tecnologies com internet, un recurs important en aquesta tesi.<br/>L'alt volum d'informació i de dades obtingudes en aquesta investigació han fet necessària la seva sintetització en quadres estadístics, representacions gràfiques i cartogràfiques que han permès analitzar i avaluar millor els resultats.<br/>JUSTIFICACIÓ<br/>Aquesta tesi titulada: Ecoturisme, conservació de la natura i desenvolupament local: el cas de Mèxic, Amèrica Central i les Grans Antilles es centra en l'anàlisi de l'ecoturisme, modalitat turística de gran dinamisme i de major expansió actualment a nivell mundial.<br/>Amb aquesta tesi doctoral, es reforça una línia d'investigació on la Geografia té molt a dir i on tot just comença a introduir-se: el turisme. <br/>L'ecoturisme, és un tema que suscita un interès creixent entre administracions i empresaris i amb aquesta tesi el que es pretén és oferir instruments i eines de gestió útils i aplicables en una activitat que tot just comença a casa nostra i amb la que es pretén oferir models teòrics i experiències concretes sobre el desenvolupament turístic en espais naturals protegits, de països com Costa Rica, de gran experiència i que s'ha convertit en un país a imitar a nivell mundial. <br/>El turisme, en aquest nou segle i a nivell mundial, ha de convertir-se en un fenomen de desenvolupament sostenible, que ajudi a preservar justament els valors, tant naturals com culturals, que constitueixen la base de l'atractiu turístic i oferir noves opcions socioeconòmiques a les poblacions locals, sobretot en certes àrees rurals deprimides. A diferència del turisme tradicional, en el turisme modern el medi ambient forma un component essencial dins de la qualitat total del servei turístic.<br/>Aquesta nova modalitat turística incorpora una nova ètica del turisme i del turista, la sensibilitat cap a la naturalesa, la cultura i les formes de vida de les poblacions receptores. Dues premisses essencials en la concepció d'aquest nou turisme són: la participació de la població local i la conservació de la naturalesa i el respecte al medi ambient com únic mitja d'assegurar a llarg termini la base d'un desenvolupament turístic sostenible. <br/>Tots els recursos naturals es tornen progressivament més rellevants pel turista actual. Podem dir doncs que les destinacions turístiques tradicionals, massives, estandaritzades, centralitzades i amb mínims de qualitat perden cada dia terreny. El turista avui en dia busca ser tractat d'una manera personalitzada i no com un número, busca descobrir i viure experiències originals. Posteriorment davant d'aquesta demanda els empresaris veuen necessari oferir un nou tipus de producte-servei. Finalment el govern ha començat a actuar com a regulador de totes aquestes activitats.<br/>Les àrees naturals protegides, amb els seus paisatges, flora i fauna silvestres, junt amb aquells trets culturals que poden estar allí presents, constitueixen atraccions notables pels turistes d'arreu del món. Per això és precís comptar amb estructures administratives apropiades, així com línies adequades de planificació, disseny i construcció d'equipament turístic, amb la finalitat de que el turisme beneficiï i no degradi l'entorn natural. <br/>Però també cal dir que un desenvolupament turístic inapropiat pot causar greus deterioraments en les àrees naturals d'importància ecològica i produir efectes difícilment previsibles. S'haurà, per tant, de trobar un equilibri entre el gaudiment del turista i els requeriments de la conservació. El repte està en com assegurar que les comunitats locals obtinguin una part apropiada dels beneficis del turisme, conservant a la vegada el seu patrimoni. És per això que és d'interès impulsar la relació simbiòtica entre turisme i àrees d'alt valor natural i cultural.<br/>La hipòtesi d'aquest treball d'investigació parteix de la pregunta següent: Es l'ecoturisme una modalitat sostenible i per tant una eina útil per la conservació de la natura i el desenvolupament local?. Alhora també s'han plantejat una sèrie d'objectius principals com: <br/>- Estudiar el potencial natural amb el que compten els països de l'àrea d'estudi per assentar l'ecoturisme. Conèixer quines característiques i quina és la situació real dels recursos turístics naturals, és a dir les àrees protegides i si aquestes són adequades per desenvolupar el turisme. <br/>- Demostrar si el concepte d'ecoturisme i el que aquest implica és un mite o una realitat i si realment s'està davant d'una modalitat turística sostenible i respectuosa amb l'entorn.<br/>- Comprovar si els espais protegits poden ser utilitzats com a destinacions turístiques sense alterar els fins pels quals van ser creats. <br/>- El paper i intervenció dels respectius governs nacionals i locals en el procés de planificació i gestió de l'ecoturisme i les polítiques específiques que es duen a terme.<br/>- El paper de la població local i dels empresaris tant nacionals com estrangers en aquesta nova modalitat turística. <br/>- Examinar els tipus de projectes turístics que ha comportat aquesta modalitat, establir tipologies segons l'origen del capital i les seves característiques. <br/><br/>CONCLUSIONS<br/>La recerca i el treball de camp ens ha permès constatar que aquesta modalitat no està sent aplicada correctament, i tot i que hi ha casos concrets que demostren que l'ecoturisme pot suposar tot allò que pretenia en un principi com desenvolupament local i conservació, les experiències negatives cada cop estan prenent més protagonisme sobre tot per la manca de planificació, (entenent aquesta com un buit legal en matèria turística i mediambiental, manca de recursos humans i econòmics, etc.) i per la improvisació. <br/>Els resultats obtinguts, conseqüència d'uns models de desenvolupament ecoturístic inapropiats, són de gran utilitat per a d'altres països, que tot just estan començant a incorporar en els seus productes turístics aquesta modalitat, a no caure en els mateixos errors.

El grup demogràfic de persones grans, entès com a més de 55 anys, experimenta un increment destacable, i els seus integrants presenten un perfil ben diferent del que fins avui semblava establert i tàcitament acceptat com una realitat indiscutible. Aquesta novetat ha de trobar encaix dins la biblioteca pública (BP). OBJECTIUS: establir si la BP disposa d’una oferta de serveis dissenyada per al segment d’usuaris de +55 anys, en igualtat de condicions que l’oferta existent per a altres segments; si en la planificació es preveu que les seves necessitats com a usuaris poden ser diferents –en referència a altres usuaris adults, i també a l’estereotip associat a l’edat–; si es pren en consideració que aquest segment de població ha d’augmentar a mitjà termini, i cal preveure la resposta de la biblioteca pública; si s’han fet estudis de l’impacte d’aquest envelliment a la biblioteca. Apreciar, doncs, si des de la BP es coneixen aquests usuaris i si s’hi actúa en conseqüència. METODOLOGIA: la BP té el compromís d’oferir els seus serveis a tota la ciutadania, sense distincions de cap mena, tampoc d’edat; s’ha fixat l’atenció en la tasca feta per la comunitat bibliotecària internacional, sensibles i actius, des de fa anys, davant el canvi demogràfic i sociològic; també s’ha tancat la lent a nivell local supralocal o nacional; mitjançant la revisió bibliogràfica i la cerca especialitzada, s’ha obtingut una visió de realitats i experiències internacionals i de casa. S’ha pres com a objecte d’estudi la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona (XBM). S’ha analitzat l’oferta documental, i altres serveis disponibles a les BP integrades a la XBM, que responguin als interessos i les necessitats del grup estudiat. La BP te un barem d’edats, que estableix els intervals segons els quals es defineixen els grups d’usuaris que són la referència per dissenyar serveis, per fer plans d’acció i projectes a curt i mig termini. En el cas de la XBM, el barem actual és: petits lectors 0-4 (4 anys d’interval); infants 5-14 (9 anys d’interval); joves 15-24 (9 anys d’interval); adults 1 25-39 (14 anys d’interval); adults 2 40-64 (24 anys d’interval); gent gran 65+. Els intervals d’edat dels dos darrers grups són molt més dilatats. S’ha fet l’anàlisi dels webs institucionals, i dels propis de cada biblioteca, tot valorant-ne la usabilitat global, i la visibilitat de l’oferta específica; les pàgines web no consideren els usuaris grans com a potencials usuaris virtuals. S’ha entrevistat totes les responsables de zona de la XBM, la Gerent dels Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, que coordina tota la XBM, i la Directora de Serveis del Consorci de Biblioteques de Barcelona (BB); ja que BB és la xarxa urbana més gran dins la XBM, amb un cos de gestió propi, i polítiques pròpies, tot i coordinar-se amb la XBM. També s’ha entrevistat persones expertes en diferents disciplines, que han aportat coneixement i anàlisi de les necessitats i les expectatives del grup, perquè en formen part, o/i els estudien, o/i treballen en contacte amb ells, o bé tenen, o han tingut formació o responsabilitats que comporten aquest coneixement. RESULTATS: Pel que fa a la producció internacional, es presenten dos grans grups temàtics: documents que ajuden a definir el perfil dels grans (inclosos estudis d’usuaris), i documents que aporten orientacions d’actuació (instruccions, guies, manuals, directrius, recomanacions...). A casa, les biblioteques i els seus professionals no han fet el pas d’aprofundir en aquest tema de forma corporativa: no s’han fet estudis d’usuaris amb aquesta finalitat; les Centrals de gestió, en general, no treballen per sensibilitzar els professionals, tot i que BB ha fet un esforç considerable per posar les bases del canvi. Generalment, les biblioteques no pensen a dissenyar serveis per a grans. Les bibliotecàries amb qui hem parlat, amb algunes excepcions, pensen que quan es parla de grans es vol dir els «vells», els «avis». Es proposen algunes línies de treball futures, especialment estudis d’usuaris i formació temàtica dels professionals. Es suggereix la necessitat de redactar un cos normatiu, i se’n fa una proposta.<br>The demographic group of older people, understood as more than 55 years old, experienced a remarkable increase, and its members present a very different profile from what until today seemed established and tacitly accepted as an indisputable reality. This novelty must find accommodation within the public library (PL). OBJECTIVES: to establish if the PL has a range of services designed for the segment of users of +55 years, under the same conditions as the existing offer for other segments; if the planning foresees that their needs as users may be different -in reference to other adult users, and also to the stereotype associated with age-; if it is taken into consideration that this segment of the population has to increase in the medium term, and it is necessary to foresee the response of the PL; if studies of the impact of this aging on the library have been made. Appreciate, then, if these users are known from the PL and if action is taken accordingly. METHODOLOGY: the PL is committed to offering its services to all citizens, without distinctions of any kind, nor of age; attention has been focused on the task done by the international librarian community, sensitive and active, for years, in the face of demographic and sociological change; the lens has also been closed at the supralocal or national local level; through bibliographic review and specialized search, a vision of realities and international and home experiences has been obtained. The Municipal Library Network of the Diputació de Barcelona (XBM) has been taken as the object of study. We have analyzed the documentary offer, and other services available at the PL integrated in the XBM, that reference to design services are defined, to make action plans and projects in the short and medium term. In the case of the XBM, the current scale is: small readers 0- 4 (4 years of interval); children 5-14 (9 years interval); young 15-24 (9 years interval); adults 1 25-39 (14-year interval); adults 2 40-64 (24-year interval); elderly people 65+. The age ranges of the last two groups are much more extensive. We have analyzed the institutional webs, and those of each library, assessing the global usability, and the visibility of the specific offer; web pages do not consider older users as potential virtual users. We have interviewed all the area managers of the XBM, the Library Services Manager of the Diputació de Barcelona, that coordinates the entire XBM, and the Services Director of the Library Consortium of Barcelona (BB); since BB is the largest urban network within the XBM, with its own management team, and its own policies, despite coordinating with the XBM. Experts in different disciplines have also been interviewed, who have contributed knowledge and analysis of the needs and expectations of the group, because they are part of, or/and study them, or/and work in contact with them, or they have, or they have had training or responsibilities that involve that knowledge. RESULTS: In terms of international production, two major thematic groups are presented: documents that help define the profile of the elderly (including user studies), and documents that provide patterns for action (instructions, guides, manuals, guidelines, recommendations ...) At home, libraries and their professionals have not taken the step to deepen this issue in a corporate way: no user studies have been done for this purpose; Management centers, in general, do not work to sensitize professionals, even though BB has made a considerable effort to lay the foundations for change. Generally, libraries do not think about designing services for the elderly. The librarians with whom we have spoken, with some exceptions, think that when we speak of elders we mean the "old people", the "grandparents". Some future lines of work are proposed, especially user studies and thematic training of professionals. The need to draft a normative body is suggested, and a proposal is made.<br>El grupo demográfico de personas mayores, entendido como más de 55 años, experimenta un incremento destacable, y sus integrantes presentan un perfil muy diferente del que hasta hoy parecía establecido y tácitamente aceptado como una realidad indiscutible. Esta novedad tiene que encontrar acomodo dentro de la biblioteca pública (BP). OBJETIVOS: establecer si la BP dispone de una oferta de servicios diseñada para el segmento de usuarios de +55 años, en igualdad de condiciones que la oferta existente para otros segmentos; si en la planificación se prevé que sus necesidades como usuarios pueden ser diferentes –en referencia a otros usuarios adultos, y también al estereotipo asociado a la edad–; si se toma en consideración que este segmento de población tiene que aumentar a medio plazo, y hay que prever la respuesta de la biblioteca pública; si se han hecho estudios del impacto de este envejecimiento a la biblioteca. Apreciar, pues, si desde la BP se conocen estos usuarios y si se actúa en consecuencia. METODOLOGÍA: la BP tiene el compromiso de ofrecer sus servicios a toda la ciudadanía, sin distinciones de ningún tipo, tampoco de edad; se ha fijado la atención en la tarea hecha por la comunidad bibliotecaria internacional, sensibles y activos, desde hace años, ante el cambio demográfico y sociológico; también se ha cerrado la lente a nivel local supralocal o nacional; mediante la revisión bibliográfica y la búsqueda especializada, se ha obtenido una visión de realidades y experiencias internacionales y de casa. Se ha tomado como objeto de estudio la Red de Bibliotecas Municipales de la Diputación de Barcelona (XBM). Se ha analizado la oferta documental, y otros servicios disponibles en las BP integradas en la XBM, que respondan a los intereses y las necesidades del grupo estudiado. La BP tiene un baremo de edades, que establece los intervalos según los cuales se definen los grupos de usuarios que son la referencia para diseñar servicios, para hacer planes de acción y proyectos a corto y medio plazo. En el caso de la XBM, el baremo actual es: pequeños lectores 0-4 (4 años de intervalo); niños 5-14 (9 años de intervalo); jóvenes 15-24 (9 años de intervalo); adultos 1 25-39 (14 añosde intervalo); adultos 2 40-64 (24 años de intervalo); gente mayor 65+. Los intervalos de edad de los dos últimos grupos son mucho más dilatados. Se han analizado los webs institucionales, y los propios de cada biblioteca, valorando la usabilidad global, y la visibilidad de la oferta específica; las páginas web no consideran a los usuarios mayores como potenciales usuarios virtuales. Se ha entrevistado a todas las responsables de zona de la XBM, la Gerente de los Servicios de Bibliotecas de la Diputación de Barcelona, que coordina toda la XBM, y la Directora de Servicios del Consorcio de Bibliotecas de Barcelona (BB); puesto que BB es la red urbana más grande dentro de la XBM, con un cuerpo de gestión propio, y políticas propias, a pesar de coordinarse con la XBM. También se ha entrevistado a personas expertas en diferentes disciplinas, que han aportado conocimiento y análisis de las necesidades y las expectativas del grupo, porque forman parte, o/y los estudian, o/y trabajan en contacto con ellos, o bien tienen, o han tenido formación o responsabilidades que comportan ese conocimiento. RESULTADOS: En cuanto a la producción internacional, se presentan dos grandes grupos temáticos: documentos que ayudan a definir el perfil de los mayores (incluidos estudios de usuarios), y documentos que aportan orientaciones de actuación (instrucciones, guías, manuales, directrices, recomendaciones...). En casa, las bibliotecas y sus profesionales no han dado el paso de profundizar en este tema de forma corporativa: no se han hecho estudios de usuarios con este objeto; las Centrales de gestión, en general, no trabajan para sensibilizar a los profesionales, a pesar de que BB ha hecho un esfuerzo considerable para poner las bases del cambio. Generalmente, las bibliotecas no piensan en diseñar servicios para mayores. Las bibliotecarias con quienes hemos hablado, con algunas excepciones, piensan que cuando se habla de mayores se quiere decir los «viejos», los «abuelos». Se proponen algunas líneas de trabajo futuras, especialmente estudios de usuarios y formación temática de los profesionales. Se sugiere la necesidad de redactar un cuerpo normativo, y se hace una propuesta.

Die langtermynaard van 'n investering noop die voornemende investeerder om meer omsigtig te beplan as in die geval van 'n belegging wat gewoonlik oor 'n korter termyn strek. Die voornemende investeerder moet besef dat 'n investeringsbesluit nie in isolasie van eksterne faktore geneem kan word nie. Dit is daarom raadsaam dat die voornemende investeerder hom deeglik van die makro- en mikro ekonomiese milieu waarbinne die investering beoog word, sal vergewis. Ten einde die kompleksiteit van investeringsbesluitneming op te helder, word daareerstens in hoofstuk 1 op die begrip van investering gekonsentreer. Voorts word die beginsel dat die investeringsbesluit nie in isolasie geneem kan word nie, beklemtoon. In hierdie opsig word daar veral na die determinante van investering gekyk. In makro-ekonomiese verband word die gedagte sterk beklemtoon dat investering nodig is om kapitaalvorming te laat plaasvind wat op sy beurt een van die vereistes is om ontwikkeling te bevorder. As gevolg van meningsverskille ten opsigte van die invloed van investering in ontwikkelde teenoor ontwikkelende lande is daar gevolglik aandag aan enkele ekonomiese groeimodelle gegee. Gesien uit die oogpunt van die daarstelling van 'n konsessiepakket om streeksekonomiese ontwikkeling te stimuleer, is die huidige konsessiepakket met die determinante van investering vergelyk. Daardeur word die kwessie aangeraak of die konsessiepakket weI die teoretiese determinante van investering in ag geneem het. Die belangrike vraag of die nyweraars self met die konsessiepakket tevrede is, word in die empiriese studie behandel. Die langtermynaard van 'n investering sal die weldeurdagte investeerder dwing om 'n verdere determinant, naamlik die land as risikofaktor deeglik in ag te neem. Met hierdie veronderstelling word daar in hoofstuk 2 na die land waar die investering oorweeg sal word, naamlik Suid-Afrika gekyk. Daar word veral aan die ekonomiese ontwikkeling van Suid-Afrika aandag gegee. In hierdie opsig word die ongelyke verdeling van inkome wat gedurende die jare al hoe meer beklemtoon is, bespreek en word daar na owerheidspogings gekyk om die probleem op streeksvlak teen te werk. Hierdie owerheidspogings konsentreer helaas op die daarstelling van 'n streeksekonomiese beleid wat moes meehelp om die geografiese verskille in die verdeling van inkome teen te werk. Die streeksekonomiese beleid het gestalte gekry in die vorm van 'n konsessiepakket wat dan ook in hierdie hoofstuk bespreek word. Aangesien die konsessiepakket daarop ingestel was om nyweraars na gedesentraliseerde gebiede te lok, is dit 'n voorwaarde vir die sukses van streeksekonomiese beleid dat nyweraars wat gedesentraliseer het met die konsessiepakket tevrede moet wees. Die navorsingsmetodiek wat gevolg is om hierdie vraag te probeer beantwoord word in hoofstuk 3 bespreek. Daar word in hierdie hoofstuk na die onderwerp, die hipotese, die vraelys en die beantwoordingsmetode gekyk. Hierdie hoofstuk dien dus as 'n skakel tussen die eerste twee hoofstukke wat hoofsaaklik oor die normatiewe en teoretiese aspekte van investering gehandel het en hoofstuk 4 wat die navorsingsresultate oftewel die werklikheid verteenwoordig. Die hipotese dat gedesentraliseerde nywerhede nie met die konsessiepakket tevrede is nie, word in hoofstuk 4 met die navorsingsresultate vergelyk en daar word ook na die verskille wat tussen die Grens, Ciskei en Transkei voorgekom het, gekyk. Die beleidsimplikasies van die navorsingsresultate sowel as In samevatting van die verhandeling word in hoofstuk 5 behandel terwyl daar ook na die implikasies ten opsigte van die huidige debat in die ontwikkelingsekonomie gekyk word (Introduction, p. ix-xi)

Es presenta una tesi multidisciplinària en el context de la Ciència de la Informació Geogràfica on convergeixen sinèrgicament metodologies de la Geostadística, la Teledetecció, la Ciència Computacional i els Sistemes d’Informació Geogràfica amb l’objectiu d’estudiar i oferir noves solucions que permetin l’automatització de determinats algorismes d’anàlisi espacial i de processament d’imatges. L’automatització d’aquests algorismes està enfocada a possibilitar i millorar l’eficiència del processament massiu de grans volums de dades geospacials. L’automatització d’aquests processos està fonamentada en dos pilars principals: • L’aprofitament adequat de les metadades en la presa de decisions automàtiques. Aquestes metadades poden ser generades tant pel proveïdor de les dades originals com pels resultats intermedis derivats dels processos implicats en els algorismes estudiats. Aquest important rol de conductor dels processos d’anàlisi espacial afegeix a les metadades un component més geogràfic que altres usos més habituals com són les cerques sobre catàlegs. • L’estudi i adaptació específic de l’algorisme a l’automatització. S’ha analitzat i re- dissenyat cada algorisme fins aconseguir una solució automàtica que mantingui la màxima qualitat possible: kriging, anàlisis del variograma, interpoladors òptims, models de regressió multivariant o logística adequats i correccions radiomètriques. Addicionalment, l’automatització ha permès aplicar les metodologies de distribució de còmput entre diferents unitats de processament i reduir de forma significativa els temps d’execució (s’ha aconseguit speed-ups propers a 60 en algun cas, i propers a un comportament lineal en altres). Aquestes millores computacionals s’han dut a terme mitjançant la paral·lelització dels codis en llenguatge C i l’enviament de dades entre processadors mitjançant Message Passing Inteface (MPI) en un entorn d’elevades prestacions computacionals (HPC). Les automatitzacions s’han aplicat a diversos camps i a diversos tipus de dades, essent les sèries temporals d’imatges de Teledetecció el principal àmbit de recerca i aplicació. Per exemple, en aquesta tesi es proposa un mètode que millora la selecció d’imatges (reflectàncies de Terra MODIS) d’elevada qualitat respecte a la que només s’efectua en funció de les màscares de qualitat que acompanyen aquests productes. El nou mètode afegeix una anàlisi automàtica del variograma que detecta les possibles anomalies radiomètriques i geomètriques respecte un patró espacial tipus, definit també amb criteris geostadístics. Aconseguir corregir radiomètricament de forma automàtica imatges Landsat de diversos sensors en base a valors radiomètrics de referència des de polígons pseudo-invariants, també generats automàticament, és una altra de les fites d’aquesta tesi. Aquesta aportació permet processar llargues sèries temporals d’imatges d’elevada resolució espacial per a àmbits geogràfics extensos amb un elevat rigor radiomètric i, per tant, obre la porta a realitzar anàlisis del territori amb un nivells de detall fins ara no viables. Finalment, en el camp de la compressió amb pèrdua d’imatges de Teledetecció s’ha realitzat aportacions que afegeixen una visió més espacial (i per tant territorial) sobre visions més clàssiques en l’àmbit general del tractament d’imatges. La compressió d’imatges és una de les metodologies àmpliament acceptades avui per a gestionar de forma eficient grans volums de dades i, altre cop, l’anàlisi geostadística ha permès conduir les compressions cap a resultats que conservin millor les propietats espacials de les imatges comprimides.<br>Se presenta una tesis multidisciplinar en el contexto de la Ciencia de la Información Geográfica dónde convergen sinérgicamente metodologías de la Geoestadística, la Teledetección, la Ciencia Computacional y los Sistemas de Información Geográfica con el objetivo de estudiar y ofrecer nuevas soluciones que permitan la automatización de determinados algoritmos de análisis espacial y de procesamiento de imágenes. La automatización de estos algoritmos está enfocada a posibilitar y mejorar la eficiencia del procesamiento masivo de grandes volúmenes de datos geoespaciales. La automatización de estos procesos está fundamentada en dos pilares principales: • El aprovechamiento adecuado de los metadatos en la toma de decisiones automáticas. Estos metadatos pueden ser generados tanto por el proveedor de los datos originales como por los resultados intermedios derivados de los procesos implicados en los algoritmos estudiados. Este importante rol de conductor de los procesos de análisis espacial añade a los metadatos una componente más geográfica que otros usos más habituales como son las buscas sobre catálogos. • El estudio y adaptación específico del algoritmo a la automatización. Se ha analizado y rediseñado cada algoritmo hasta conseguir una solución automática que mantenga la máxima calidad posible: kriging, análisis del variograma, interpoladores óptimos, modelos de regresión multivariante o logística adecuados y correcciones radiométricas. Adicionalmente, la automatización ha permitido aplicar las metodologías de distribución de cómputo entre diferentes unidades de procesamiento y reducir de forma significativa los tiempos de ejecución (se ha conseguido speed-ups próximos a 60 en algún caso, y próximos a un comportamiento lineal en otras). Estas mejoras computacionales se han llevado a cabo mediante la paralelización de los códigos en lenguaje C y el envío de datos entre procesadores mediante Message Passing Inteface (MPI) en un entorno de elevadas prestaciones computacionales (HPC). Las automatizaciones se han aplicado a varios campos y a varios tipos de datos, siendo las series temporales de imágenes de Teledetección el principal ámbito de investigación y aplicación. Por ejemplo, en esta tesis se propone un método que mejora la selección de imágenes (reflectividades de Terra MODIS) de elevada calidad respecto a la que sólo se efectúa en función de las máscaras de calidad que acompañan estos productos. El nuevo método añade un análisis automático del variograma que detecta las posibles anomalías radiométricas y geométricas respecto a un patrón espacial tipo, definido también con criterios geoestadísticos. Conseguir corregir radiométricamente de forma automática imágenes Landsat de varios sensores en base a valores radiométricos de referencia desde polígonos pseudo-invariantes, también generados automáticamente, es otro de los logros de esta tesis. Esta aportación permite procesar largas series temporales de imágenes de elevada resolución espacial para ámbitos geográficos extensos con un elevado rigor radiométrico y, por lo tanto, abre la puerta a realizar análisis del territorio con un niveles de detalle hasta ahora no viables. Finalmente, en el campo de la compresión con pérdida de imágenes de Teledetección se ha realizado aportaciones que añaden una visión más espacial (y por lo tanto territorial) sobre visiones más clásicas en el ámbito general del tratamiento de imágenes. La compresión de imágenes es una de las metodologías ampliamente aceptadas hoy para gestionar de forma eficiente grandes volúmenes de datos y, nuevamente, el análisis geoestadístico ha permitido conducir las compresiones hacia resultados que conserven mejor las propiedades espaciales de las imágenes comprimidas.<br>This is a multidisciplinary thesis in Geographical Information Science. Methodologically, it draws on Geostatistics, Remote Sensing, Computer Science and Geographical Information Systems. The thesis studies certain algorithms for spatial analysis and image processing, and proposes new ways of automatize them. This automatization is meant to enable and improve the efficiency of massive processing of big geospatial data. The automatization of these processes is based on: 1) The use of metadata in automated decision making. This metadata can be generated either by the supplier of the original data or by the intermediate results derived from the processes involved in the algorithms. Allowing them to drive the processes of spatial analysis, gives metadata a geographic dimension that is missing in more common uses, such as catalogue search. 2) The study and specific adaptation of the algorithm to automatization. Each algorithm has been studied and redesigned to achieve an automatic solution while preserving the highest possible quality: kriging, variogram analysis, optimal interpolation, multivariant or logistic regression models, and radiometric corrections. In addition, automatization allows us to distribute computing amongst different processing units, significantly reducing execution time (speed-ups close to 60 have been achieved in some instances, while in others behaviour was nearly linear). These computational improvements result from parallel programming in C language and from sending data between processors through Message Passing Interface (MPI) in a High Performance Computing (HPC) environment. Automatization has been applied to various fields and various types of data, first and foremost to temporal series of Remote Sensing images, our main domain of research and application. For example, this thesis proposes a method that improves the selection of high quality images (Terra MODIS reflectance) with regard to the selection based on the quality masks accompanying these products. The new method adds an automatic variogram analysis capable of detecting possible radiometric and geometric anomalies with respect to a spatial pattern type, defined with geostatistical criteria. Another aim of this thesis is to automatize the radiometric correction of Landsat images from various sensors, on the basis of radiometric reference values from pseudo-invariant polygons that are also automatically generated. This contribution makes it possible to process long temporal series of high spatial resolution images covering large geographic areas, and to do so with high radiometric accuracy. This could be applied to geographical analysis at a level of detail not feasible until now. Finally, in the field of lossy compression for Remote Sensing images, the thesis proposes a view that is more spatial (and therefore geographical) than more traditional views in the domain of image processing. Image compression is widely accepted today as a methodology to efficiently manage big data. Here again, geostatistical analysis has allowed us to compress images with a minimum loss of their spatial properties.

Objectiu: Identificar els factors determinants de la qualitat de vida relacionada amb la salut de les persones grans que viuen al domicili. Mètodes: Estudi descriptiu i transversal. La mostra total va ser de 640 persones de 75 anys o més que vivien al seu domicili. La variable dependent va ser la qualitat de vida relacionada amb la salut mesurada amb l’escala SF-36. I, les variables independents van ser: els determinants de salut (característiques sociodemogràfiques, hàbits saludables i estils de vida i hàbits socials) i l’estat de salut. Les dades van ser obtingudes a partir de l’enquesta FRALLE. Es va procedir a un anàlisi descriptiu i analític (bivariat) i posteriorment es va realitzar un anàlisi de regressió logística múltiple. Resultats: La mitjana d’edat va ser de 81,5 anys i el 60,3% dels subjectes eren dones. Els participants en l’estudi gaudien d’una bona qualitat de vida, la mitjana de les 8 dimensions era de 71,5 punts sobre 100. Els resultats tenint en compte els components sumari físic, mental i els resultats globals se situaven en: 72, 75 i 71,5 respectivament. Tenint en compte l’anàlisi amb regressió logística les variables més influents en la qualitat de vida global foren: sexe, zona de la ciutat, son, caminar, exercici físic, hàbit de lectura, visita a l’especialista i al CAP, la discapacitat, els símptomes depressius i la desnutrició. Conclusions: Els determinants de salut que afecten negativament als resultats de la qualitat de vida són: Ser dona, disposar de pocs recursos econòmics, el mal descans nocturn, caminar poc, no practicar exercici físic, la menor utilització del sistema sanitari, viure en una zona de la ciutat menys afavorida i el poc hàbit lector. Pel que fa a l’estat de salut general els factors que més negativament influencien la qualitat de vida són: La discapacitat, els símptomes depressius i el risc de desnutrició.<br>Objetivo: Identificar los factores determinantes de la calidad de vida relacionada con la salud de las personas mayores que viven en el domicilio. Métodos: Estudio descriptivo y transversal. La muestra total fue de 640 personas de 75 años o más que vivían en su domicilio. La variable dependiente fue la calidad de vida relacionada con la salud medida con la escala SF-36, y las variables independientes fueron: los determinantes de salud (características sociodemográficas, hábitos saludables y estilos de vida y hábitos sociales) y el estado de salud. Los datos fueron obtenidos a partir de la encuesta FRALLE. Se procedió a un análisis descriptivo y analítico (bivariado) y posteriormente se realizó un análisis de regresión logística múltiple. Resultados: La media de edad fue de 81,5 años y el 60,3% de los sujetos fueron mujeres. Los participantes en el estudio disfrutaban de una buena calidad de vida, la media de las 8 dimensiones era de 71,5 puntos sobre 100. Los resultados teniendo en cuenta los componentes sumario físico, mental y los resultados globales se situaban en : 72, 75 y 71,5 respectivamente. Teniendo en cuenta el análisis con regresión logística las variables más influyentes en la calidad de vida global fueron: sexo, zona de la ciudad, problemas de sueño, caminar, ejercicio físico, hábito de lectura, visita al especialista y al CAP, la discapacidad, los síntomas depresivos y el riesgo de desnutrición. Conclusiones: Los determinantes de salut que afectan negativamente a los resultados de la calidad de vida son: Ser mujer, disponer de pocos recursos económicos, el mal descanso nocturno, caminar poco, no practicar ejercicio físico, la menor utilización del sistema sanitario, vivir en una zona de la ciudad más desfavorecida y el poco hábito lector. Referente al estado de salud general los factores que más negativamente influyen en la calidad de vida son: La discapacidad, los síntomas depresivos y el riesgo de desnutrición.<br>Objective: Identify the determinants of quality of life related to the health of elderly people living at home. Methods: A cross-sectional descriptive study. The total sample was 640 people 75 years or older living at home. The dependent variable was the quality of life related to health as measured by the SF-36 scale, and the independent variables were: the determinants of health (demographic characteristics, habits and healthy lifestyles and social habits) and state of health. Data were obtained from the survey FRALLE. We proceeded to a descriptive and analytical analysis (bivariate) and later performed a multiple logistic regression analysis Results: The overage age was 81,5 years and 60,3% of subjects were women. Participants enjoyed a good quality of life. The average of the 8 dimensions of SF-36 was 71.5 points out of 100 in global quality of life. The results considering the physical component summary, mental and overall results in quality of life were placed in : 72, 75 and 71.5 respectively. Using the logistic regression analysis the results showed that: gender, city, sleep problems, walking, exercising, reading habits, visits to the specialist, visit a common doctor, disability, depressive symptoms and the risk of malnutrition were the factors that influence more in the quality of life global results. Conclusions: The determinants of health that negatively influence the results of quality of life include: Being female, having low incomes, poor sleep, walk little, do not practice exercise, the less use of the health system, live in a disadvantaged area city and the poor reading habit. As for the general health factors that negatively affect the quality of life are: disability, depressive symptoms and the risk of malnutrition.

Enligt socialkonstruktivister är samhället konstruerat av människor i inter­aktion med varandra. Med hjälp av ett teoretiskt ramverk med socialkonstruktivistiska teorier söker vi i denna uppsats förstå och analysera hur manliga sistaårselever talar om kvinnor och kvinnlighet i interaktion med varandra. Ett exempel på en social konstruktion är den form som bestämmer samtal mellan människor; ordval, uttryck och idéer bakom det som sägs, men också den konstruerande egenskap samtalet har, vars innehåll formar, omformar, skapar och förkastar föreställningar och idéer i det sociala rummet. Därför anser socialkonstruktivister att könsskillnader är sociala konstruktioner. Samtalet och dess innehåll är därför viktigt i konstruerandet av skillnader mellan kvinnligt och manligt beteende. Det finns många vetenskapliga studier kring vad som anses manligt respektive kvinnligt, och man kan se att dessa skillnader internaliseras hos individer redan som barn. Inom den tidigare forskningen ligger fokus främst på vuxna och skolungdomar i nedre tonåren, men inte kring övergången mellan dessa åldersgrupper, och vi har därför valt att studera hur manliga sistaårselever i det svenska gymnasiet talar om kvinnor och kvinnlighet i interaktion med varandra. Vi har utfört kvalitativa fokusgruppintervjuer och med utgångspunkt i hermeneutisk metodik analyserat interaktionen mellan eleverna i varje grupp. Vi finner att föreställningar om kvinnor och kvinnlighet som våra respondenter ger uttryck för både är sociala konstruktioner av rådande uppfattningar, men också befinner sig i ett stadium av förändring.

Orientador: Prof. Dr. Luiz Carlos da Silva Rozante<br>Dissertação (mestrado) - Universidade Federal do ABC, Programa de Pós-Graduação em Ciência da Computação, 2015.<br>A inferência de redes de regulação gênica é um dos problemas cruciais no campo de Biologia de Sistemas. É ainda um problema em aberto, principalmente devido à alta dimensionalidade (milhares de genes) com um número limitado de amostras (dezenas), tornando difícil estimar dependências entre genes. Além do problema de estimação, outro obstáculo é a inerente complexidade computacional dos métodos de inferência de GRNs. Este trabalho teve como foco contornar problemas de desempenho de uma técnica baseada em perturbação de sinais para inferir dependências entre genes. Um dos passos principais consiste em resolver o problema da Transversal Mínima (do Inglês Hitting Set, ou HSP), o qual é NPDifícil. Existem diversas propostas para se obter soluções aproximadas ou exatas para esse problema. Uma dessas propostas consiste em um algoritmo baseado em GPU (Graphical Processing Unit) para se obter as soluções exatas do HSP. Entretanto, tal método não é escalável para GRNs de tamanho real. Foi proposto nesse trabalho, portanto, uma extensão desse algoritmo para resolver o HSP, que é capaz de lidar com conjuntos de entrada contendomilhares de variáveis, pela introdução de inovações nas estruturas de dados e um mecanismo de ordenação que permite um descarte eficiente de candidatos que não são solução do HSP. Foi provida uma implementação em CPU multi-core e em clusters de GPU. Os resultados experimentais mostraram que o uso do mecanismo de ordenação fornece speedups de até 3,5 na implementação em CPU. Além disso, utilizando uma única GPU, foi obtido um speedup adicional de até 4,7, em comparação com uma implementação multithreaded em CPU. Porfim, o uso de oito GPUs de um cluster de GPU forneceu um speedup adicional de até 6,6. Combinando todas as técnicas, foram obtidos speedups acima de 60 para a parte paralela do algoritmo.<br>Gene regulatory networks inference is one of the crucial problems of the Systems Biology field. It is still an open problem, mainly because of its high dimensionality (thousands of genes) with a limited number of samples (dozens), making it difficult to estimate dependenciesamong genes. Besides the estimation problem, another important hindrance is the inherent computational complexity of GRN inference methods. In this work, we focus on circumventing performance issues of a technique based on signal perturbations to infer gene dependencies. One of its main steps consists in solving the Hitting Set problem (HSP), which is NP-Hard. There are many proposals to obtain approximate or exact solutions to this problem. One of these proposals consists of a Graphical Processing Unit (GPU) based algorithm to obtain exact solutions to the HSP. However, such method is not scalable for real size GRNs. We propose an extension of the HSP algorithm to deal with input sets containing thousands of variables by introducing innovations in the data structures and a sorting scheme to allow efficient discarding of Hitting Set non-solution candidates. We provide an implementation for multi-core CPUs and GPU clusters. Our experimental results show that the usage of the sorting scheme brings speedups of up to 3.5 in the CPU implementation. Moreover, using a single GPU, we could obtain an additional speedup of up to 4.7, in comparison with the multithreaded CPU implementation. Finally, usage of eight GPUs from a GPU cluster brought an additional speedup of up to 6.6. Combining all techniques, speedups above 60 were obtained for the parallel part of the algorithm.