Academic literature on the topic 'Grape seed extract (GSE)'
Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles
Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Grape seed extract (GSE).'
Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.
Journal articles on the topic "Grape seed extract (GSE)"
Söğütlü, İnci, Nihat Mert, Handan Mert, Leyla Mis, Halil Cumhur Yılmaz, and Kıvanç İrak. "The Effects of Grape Seed Extract on Insulin, Adiponectin and Resistin Levels in Diabetic Rats." Turkish Journal of Agriculture - Food Science and Technology 9, no. 4 (April 24, 2021): 709–13. http://dx.doi.org/10.24925/turjaf.v9i4.709-713.4023.
Full textVerheyen, Davy, Maria Baka, and Jan F. M. Van Impe. "Sublethal Injury Caused to Listeria monocytogenes by Natural Plant Extracts: Case Study on Grape Seed Extract and Garlic Extract." Applied Sciences 9, no. 13 (July 5, 2019): 2731. http://dx.doi.org/10.3390/app9132731.
Full textNair, Narayanan, Supriya Mahajan, Ram Chawda, Chithan Kandaswami, Thomas C. Shanahan, and Stanley A. Schwartz. "Grape Seed Extract Activates Th1 Cells In Vitro." Clinical and Vaccine Immunology 9, no. 2 (March 2002): 470–76. http://dx.doi.org/10.1128/cdli.9.2.470-476.2002.
Full textSu, Xiaowei, and Doris H. D'Souza. "Grape Seed Extract for Control of Human Enteric Viruses." Applied and Environmental Microbiology 77, no. 12 (April 15, 2011): 3982–87. http://dx.doi.org/10.1128/aem.00193-11.
Full textBijak, Michal, Agnieszka Sut, Anna Kosiorek, Joanna Saluk-Bijak, and Jacek Golanski. "Dual Anticoagulant/Antiplatelet Activity of Polyphenolic Grape Seeds Extract." Nutrients 11, no. 1 (January 5, 2019): 93. http://dx.doi.org/10.3390/nu11010093.
Full textAlomair, Manar Khalid, Amjad Abdullah Alobaid, Marwah Abdulaziz Ali Almajed, Lama Salman Alabduladheem, Essraa Abdulrahman Alkhalifah, Maged Elsayed Mohamed, and Nancy Safwat Younis. "Grape Seed Extract and Urolithiasis: Protection Against Oxidative Stress and Inflammation." Pharmacognosy Magazine 19, no. 1 (January 18, 2023): 117–27. http://dx.doi.org/10.1177/09731296221145069.
Full textDIMITRIU, TUDOR, ZSOFIA DARADICS, SOIMITA SUCIU, ADRIAN CIMPEAN, CORNEL CATOI, GABRIEL ARMENCEA, GRIGORE BACIUT, and MIHAELA BACIUT. "The effects of a grape seed extract on ligature induced – periodontitis in rats – an experimental study." Romanian Biotechnological Letters 26, no. 1 (January 1, 2021): 2347–54. http://dx.doi.org/10.25083/rbl/26.1/2347.2354.
Full textMuhaisen, Ahmed Hasan, and Ahmed Chaloob Saddam. "The Effect of Grape Seed Extract on Lipid Profile in Diabetic Mice." IOP Conference Series: Earth and Environmental Science 1214, no. 1 (July 1, 2023): 012027. http://dx.doi.org/10.1088/1755-1315/1214/1/012027.
Full textMandic, Anamarija, Sonja Djilas, Jasna Canadanovic-Brunet, Gordana Cetkovic, and Jelena Vulic. "Antioxidant activity of white grape seed extracts on DPPH radicals." Acta Periodica Technologica, no. 40 (2009): 53–61. http://dx.doi.org/10.2298/apt0940053m.
Full textEdirisinghe, Indika, Britt Burton-Freeman, and C. Tissa Kappagoda. "Mechanism of the endothelium-dependent relaxation evoked by a grape seed extract." Clinical Science 114, no. 4 (January 15, 2008): 331–37. http://dx.doi.org/10.1042/cs20070264.
Full textDissertations / Theses on the topic "Grape seed extract (GSE)"
Ranepura, Hewage Lahiru P. "Developing and optimizing methods for grape seed polyphenol extraction." Thesis, Edith Cowan University, Research Online, Perth, Western Australia, 2023. https://ro.ecu.edu.au/theses/2645.
Full textMabrouk, Maha. "Évaluation de l’effet correcteur d’un extrait polyphénolique de pépins de raisin dans un modèle murin de sclérose en plaques, l’encéphalomyélite auto-immune expérimentale." Electronic Thesis or Diss., Université Clermont Auvergne (2021-...), 2022. http://www.theses.fr/2022UCFAC111.
Full textMultiple sclerosis (MS) is an autoimmune disease of the central nervous system leading to many neurological symptoms, among which chronic pain is common and very disabling. To date, MS is an incurable disease with a complex, multifactorial and still poorly understood etiology. Numerous evidence suggest that plant polyphenols may have therapeutic benefits in regulating oxidative stress and providing neuroprotection in MS. In this context, this thesis work aimed to evaluate the effect of a chronic curative treatment with grape seed extract (GSE) in a mouse model reproducing some of clinical and neuropathological features of MS, the experimental autoimmune encephalomyelitis (EAE).First, the biochemical composition of GSE was evaluated. Subsequently, the treatment with GSE initiated from day 10 post-induction (D10) showed both an improvement in the neurological score and sensory disorders in mice. Biochemical and molecular analyzes in the brain and spinal cord showed from D20 a correction of oxidative stress abnormalities allowing restoration of myelin alterations, astroglial and microglial proliferation and levels of sirtuins expression. Finally, a proteomic analysis allowed to confirm these results and to identify new additional beneficial effect of GSE, such as the correction of lipid degradation. All the effects of GSE described during this thesis strongly supports the idea that GSE could be an effective therapeutic approach for the treatment of MS
Levy, Jason M. "Evaluation of Peanut Skin Extract, Grape Seed Extract, and Grape Seed Extract Fractions to Reduce Populations of Select Foodborne Pathogens." Thesis, Virginia Tech, 2014. http://hdl.handle.net/10919/48896.
Full textMaster of Science in Life Sciences
Serrano, López Joan. "Satiating properties of a grape seed proanthocyanidin extract." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2017. http://hdl.handle.net/10803/457133.
Full textDados los problemas de salud asociados al sobrepeso, en esta tesis hemos investigado el posible uso de un extracto de proantocianidinas de pepita de uva (GSPE) como agente saciante, utilizando ratas como modelo de experimentación. Hemos observado que bajo una pauta de administración adecuada, el GSPE disminuye la ingesta tanto de manera aguda como de forma continuada, durante períodos de 8 días consecutivos. Estas propiedades saciantes, sumadas a un efecto lipolítico, resultan en un descenso significativo del peso corporal. Al investigar las vías de señalización implicadas, hemos observado que la administración de GSPE modifica la producción y secreción de varias hormonas gastrointestinales que afectan el apetito, entre las que destacan el GLP-1, de efectos saciantes, y la ghrelina , inductora del apetito. En estudios con antagonistas hemos observado que de manera aguda la administración de GSPE aumenta la concentración plasmática de GLP-1, y que el efecto saciante del GSPE y de uno de sus compuestos, el ácido gálico, son directamente mediados por el receptor de GLP-1. En estudios de 8 días consecutivos hemos observado que los efectos saciantes del ácido gálico no se mantienen a lo largo del tiempo, reforzando la importancia de otros compuestos del extracto para mantener un efecto continuado. En estos estudios subcrónicos, la administración de GSPE conlleva un gran descenso en la síntesis de ghrelina, un hecho que hemos observado estrechamente relacionado con el incremento de señalización de GLP-1 en el hipotálamo, la inducción de la saciedad y el efecto lipolítico del GSPE. Esperamos estos estudios permitan iniciar estudios para la aplicación del GSPE en humanos.
Given the health problems associated with overweight, in this thesis we have investigated the possible use of a grape seed proanthocyanidin extract (GSPE) as a satiating agent, using rats as an experimental model. We have observed that under an adequate administration pattern, GSPE decreases intake both acutely and continuously along periods of 8 consecutive days. These satiating properties, added to a lipolytic effect, result in a significant decrease in body weight. In investigating the signaling pathways involved, we have observed that the administration of GSPE modifies the production and secretion of several gastrointestinal hormones that affect appetite, including GLP-1, with satiating effects, and the appetite-inducing hormone ghrelin. In studies with antagonists we have observed that the administration of GSPE increases the plasma concentration of GLP-1 and that the satiating effect of GSPE and one of its compounds, gallic acid, is directly mediated by the GLP-1 receptor. In studies of 8 consecutive days we have observed that the satiating effects of gallic acid are not maintained over time, reinforcing the importance of other compounds in the extract to maintain a continued effect. In these subchronic studies, GSPE administration leads to a large decrease in ghrelin synthesis, a fact that we have observed closely related to the increase in GLP-1 signaling in the hypothalamus, the satiety induction and the lipolytic effect of GSPE . We hope these studies will allow translational studies for the application of GSPE in humans.
Castell, Auví Anna. "The effects of grape seed procyanidin extract on insulin synthesis and secretion." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2012. http://hdl.handle.net/10803/79133.
Full textLes procianidines són compostos bioactius presents en fruites i vegetals. Tot i que es coneixen els efectes beneficiosos d’aquests compostos en l’homeòstasi de la glucosa, la seva acció en la funcionalitat de la cèl•lulaβ no és clara. La present tesi doctoral s’ha centrat en descriureels efectes de les procianidines en la síntesi i secreció d’insulina. Els nostres resultats mostren la capacitat de les procianidines de modificar la funcionalitat de la cèl•lula β augmentant la relació insulina plasmàtica/mRNA, tot i que l’efectivitat del tractamentdepèn de la situaciófisiològica. En situacions no patològiques, les procianidines afecten la insulinèmia modificant la síntesi, secreciói/o degradació d’insulina. En situacions de resistència a la insulina, el tractamentcrònicamb procianidines disminueix la síntesi i secreció d’insulina gràcies a la seva acció limitant l’acumulació de lípids. En canvi, en un model més danyat (obesitat genètica), les procianidines exerceixen efectes similars però no son capaces de millorar la hiperinsulinèmia. En conclusió, les procianidines, en les dosis assajades, podenutilitzar-seúnicament coma compostos bioactiuslimitant la disfuncionalitat de la cèl•lula β en els seus estats inicials.
Procyanidins are bioactive compounds found in fruits and vegetables widely consumed. It has been reported that procyanidins show some beneficial effects on glucose homeostasis, although their effects on β-cell functionality remain unresolved. This doctoral thesis is focus on describing the effects of procyanidins on insulin synthesis and secretion. Our results showed that procyanidins modify β-cell functionality through increasing the plasma insulin/mRNA ratio, although the effectiveness of the treatment depends on the physiological situation. Under non-pathological situation, procyanidins affected insulinaemia by modifying insulin synthesis, secretion and/or degradation activity. Under insulin-resistance situation, chronic procyanidins administration decreased insulin synthesis and secretion, thanks to its lipid-lowering effect. Otherwise in a more damaged model, Zucker fatty rat, procyanidins treatment is not able to reduce insulin plasma levels although they repress insulin expression. In conclusion, procyanidins could be used as bioactive compound to limit β-cell dysfunctions under high-palatable diets, but at the assayed doses, it is not enough to counteract a strong metabolic disruption.
Cedó, Giné Lídia. "Effects of grape seed procyanidin extract on proliferation and apoptosis in pancreatic cells." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2013. http://hdl.handle.net/10803/132854.
Full textLes procianidines són compostos fenòlics abundants en plantes i vegetals. S’ha demostrat que aquests compostos bioactius tenen efectes beneficiosos per la salut, entre els quals destaquen les seves propietats antiinflamatòries i antioxidants. També s’ha vist que participen en l’homeòstasi dels lípids i la glucosa. En un estudi previ realitzat en el grup de recerca, es van avaluar els efectes d’un extracte de procianidines de pinyol de raïm (GSPE) en un model de resistència a la insulina induït per l’alimentació de rates femelles amb una dieta de cafeteria. Es va veure que el GSPE reduïa l’índex HOMA-IR i els nivells d’insulina plasmàtica, suggerint una millora de la resistència a la insulina en teixits perifèrics. A més a més, aquests resultats semblaven indicar que les procianidines podrien estar afectant el pàncrees, el principal òrgan responsable de l’homeòstasi dels nutrients, ja sigui millorant la funcionalitat o la massa de les cèl•lules β pancreàtiques. De fet, en una tesi doctoral duta a terme en paral•lel amb una altra, en la qual es va concloure que les procianidines actuen en el pàncrees modulant la síntesi, secreció i degradació de la insulina. Els individus amb diabetis del tipus 2 presenten hiperglucèmia i un metabolisme lipídic alterat, juntament amb resistència a la insulina, disfunció de les cèl•lules β i disminució de la massa β. Tot i que determinats factors genètics hi estan implicats, la diabetis del tipus 2 està estretament lligada a l’obesitat, i ambdós patologies estan assolint proporcions d’epidèmia a nivell mundial. En els primers estadis de la resistència a la insulina, la massa β s’incrementa per compensar la hiperglucèmia. Tot i així, quan les cèl•lules β ja no són capaces de compensar l’augment de la demanda d’insulina, la massa β es veu reduïda degut a un augment de l’apoptosi. A més a més, considerant el pàncrees, l’adenocarcinoma pancreàtic és un dels càncers més agressius, caracteritzat per una elevada resistència al tractament. L’acumulació d’alteracions genètiques resulta en un augment del creixement cel•lular i de la proliferació i en una inhibició de l’apoptosi. D’aquesta manera, l’obtenció d’informació sobre els compostos naturals amb efectes beneficiosos sobre la proliferació i l’apoptosi en les cèl•lules pancreàtiques, processos estretament lligats i alterats en les malalties mencionades anteriorment, és de gran interès. Els efectes de les procianidines sobre la proliferació i l’apoptosi han estat molt estudiats en diferents tipus cel•lulars. En línies cel•lulars de càncer les procianidines baixen els nivells de proliferació i incrementen l’apoptosi, actuant com a anticarcinogèniques. En altres tipus cel•lulars, les procianidines actuen com a eina terapèutica, protegint les cèl•lules del dany induït per factors ambientals o químics, disminuint l’apoptosi i estimulant el creixement cel•lular. Tot i així, existeix poca informació relativa als efectes de les procianidines en el pàncrees. Per tant, aquesta tesi doctoral es va centrar en l’estudi dels efectes de les procianidines sobre la proliferació i l’apoptosi de les cèl•lules pancreàtiques, avaluant la modulació d’aquests processos en situacions fisiològiques o patològiques. Per assolir els nostres objectius, vam utilitzar models in vivo de rates sanes, de rates amb obesitat induïda per la dieta i rates amb obesitat induïda genèticament; i models in vitro, usant la línia cel•lular d’insulinoma de rata INS-1E i d’adenocarcinoma de pàncrees MIA PaCa-2. La hiperglucèmia postprandial i la dislipèmia són factors comuns que tenen lloc prèviament al desenvolupament de la diabetis del tipus 2. L’exposició crònica a un ambient hiperglucèmic i a elevades concentracions d’àcids grassos causa la disfunció de les cèl•lules β pancreàtiques i la mort cel•lular, fenòmens anomenats glucotoxicitat i lipotoxicitat, respectivament. D’aquesta manera, quan vam exposar les cèl•lules INS-1E a elevades concentracions de glucosa i palmitat, ambdós nutrients van incrementar l’apoptosi. Quan, en aquestes condicions, les cèl•lules es van tractar amb GSPE, l’extracte va incrementar els efectes pro-apoptòtics de l’elevada glucosa, sense modificar la situació de lipotoxicitat. L’apoptosi induïda pel GSPE en situacions d’hiperglucèmia involucra la via intrínseca de l’apoptosi. In vivo, vam continuar l’estudi previ realitzat en rates femelles amb obesitat induïda per una dieta de cafeteria realitzat, i vam veure que GSPE modulava els marcadors d’apoptosi en el pàncrees d’aquestes rates, però els efectes eren dependents de la dosi i el període de tractament. Tot i així, el tractament semblava que tendia a contrarestar l’augment de l’apoptosi de les rates alimentades amb dieta de cafeteria. En canvi, quan els efectes de l’extracte es van analitzar en rates mascle, GSPE incrementava un marcador pro-apoptòtic, suggerint un increment de l’apoptosi en les rates tractades amb l’extracte. D’aquesta manera, es conclou que la modulació dels marcadors d’apoptosi per part del GSPE en rates alimentades amb dieta de cafeteria és dependent de la dosi, el període de tractament i/o el gènere. Pel que fa als efectes de GSPE sobre la proliferació, quan les cèl•lules β pancreàtiques es van exposar a elevats nivells de glucosa i insulina, els quals indueixen la proliferació, i nivells alts de palmitat, el qual inhibeix la proliferació, l’extracte va mostrar un clar efecte antiproliferatiu. Aquests efectes antiproliferatius són probablement a causa de les molècules d’alt pes molecular, les quals no es poden absorbir a l’intestí, de manera que cal tenir-ho en compte en el moment de comparar els efectes obtinguts in vitro amb els possibles efectes in vivo. De fet, en els experiments de rates alimentades amb una dieta de cafeteria, el GSPE no va modificar els marcadors de proliferació analitzats. Com a model d’obesitat induïda genèticament, es van utilitzar rates Zucker Fatty. Quan aquestes rates es van tractar crònicament amb GSPE, tot i que l’extracte contrarestava l’expressió de marcadors d’apoptosi i proliferació en comparació amb les rates obeses no tractades, els canvis moleculars induïts per les procianidines no van ser suficients per contrarestar l’efecte genètic de les rates Zucker Fatty a un nivell fisiològic, ja que tant l’apoptosi com els nivells plasmàtics de glucosa i insulina eren tan elevats com en les rates control. En aquest experiment, també es va analitzar el perfil proteic dels illots realitzant un estudi de proteòmica. Un dels processos biològics en els quals les proteïnes modificades per GSPE estaven involucrades era l’apoptosi i la mort cel•lular. Els nivells de la majoria de les proteïnes incloses en aquest grup contrarestaven els efectes del genotip Zucker Fatty, de la mateixa manera que es va observar en els marcadors d’expressió gènica. Per tant, tenint en compte les rates Zucker Fatty com a referència d’apoptosi, el GSPE tendia a millorar aquest procés, tot i que no va induir canvis als nivells finals d’apoptosi. Un cop analitzats els efectes de GSPE en les cèl•lules β en situacions patològiques, es van avaluar els seus efectes en situacions fisiològiques. El tractament de les cèl•lules INS-1E amb GSPE no va modificar ni l’apoptosi ni la proliferació d’aquestes cèl•lules. Aquests resultats in vitro coincideixen amb els observats in vivo, en els quals, el tractament crònic de rates amb GSPE no va modificar ni l’apoptosi ni la massa β. En aquest experiment, el perfil de microRNA també es va analitzar, ja que alguns microRNA s’ha vist que poden regular la funció pancreàtica, incloent la regulació de la síntesi i la secreció de la insulina i l’apoptosi. Tot i que vam trobar que els microRNAs dels illots pancreàtics eren diana de les procianidines, els modificats per l’extracte no estan involucrats en els processos de proliferació i apoptosi, fet que confirma el fet que el GSPE no altera aquests processos en condicions fisiològiques. Finalment, una altra situació patològica en la qual la proliferació i l’apoptosi estan alterats en cèl•lules pancreàtiques és en càncer, en el qual la proliferació està incrementada i l’apoptosi inhibida. D’aquesta menera, vam analitzar els efectes del GSPE en la línia cel•lular d’adenocarcinoma pancreàtic MIA PaCa-2 i vam veure que l’extracte inhibia la proliferació cel•lular i incrementava l’apoptosi, procés mediat per la modulació de proteïnes de la família de la Bcl-2 i per la despolarització de la membrana mitocondrial, implicant la via intrínseca de l’apoptosi. En aquest cas, els components de l’extracte amb més activitat antiproliferativa i pro-apoptòtica també van ser identificats. Tant l’epigal•locatequina gal•lat com l’àcid gàl•lic foren els components amb efectes antiproliferatius més elevats, però, considerant que la concentració d’àcid gàl•lic en l’extracte és més de 40 vegades més elevat que la d’epigal•logatequina gal•lat, es va considerar l’àcid fenòlic com un dels components de l’extracte responsables dels efectes observats. De la mateixa manera que el GSPE, l’àcid gàl•lic modulava l’expressió de proteïnes de la família de la Bcl-2 i promovia la despolarització de la membrana mitocondrial. En aquest estudi, es van utilitzar dues aproximacions per tal d’apropar-nos a una situació in vivo, ja que un cop ingerides, no tots els components de les procianidines són absorbides a l’intestí. Prèviament, són hidrolitzades en l’intestí prim i metabolitzades en l’intestí prim i el fetge. A més a més, les procianidines i els metabòlits que no són absorbits en l’intestí prim, poden ser absorbits en l’intestí gros posteriorment a l’acció de la microflora bacteriana. D’aquesta manera, per una banda, vam tractar les cèl•lules amb medis basolaterals que contenien els components de l’extracte absorbits i metabolitzats pels enteròcits humans Caco-2. Aquest sistema és novedós, tot i així, les cèl•lules Caco-2 s’han usat àmpliament per estudiar l’absorció i secreció intestinal de fàrmacs i compostos de la dieta. Tot i així, els compostos absorbits i metabolitzats per les cèl•lules Caco-2 no van modificar la taxa de proliferació de les cèl•lules MIA PaCa-2. De fet, l’anàlisi dels medis basolaterals va revelar que ni l’epigal•locatequina gal•lat ni l’àcid gàl•lic, les molècules més efectives en la inhibició de la proliferació, no eren absorbits per les cèl•lules Caco-2. Per altra banda, també vam tractar les cèl•lules MIA PaCa-2 amb sèrums de rata tractats amb GSPE. Aquesta aproximació, que segons el nostre coneixement no s’havia usat anteriorment, permet l’exposició de les cèl•lules als compostos fenòlics absorbits i metabolitzats en l’organisme i que aconsegueixen arribar al teixit diana in vivo. Tot i que lleument, el tractament amb els sèrum de les rates tractades amb GSPE van inhibir la proliferació de les cèl•lules d’adenocarcinoma de pàncrees. Per concloure, en aquesta tesi doctoral hem vist que el GSPE modula la proliferació i l’apoptosi de les cèl•lules pancreàtiques, tant in vitro com in vivo, però els seus efectes són dependents del model, la dosi i la durada del tractament. Hem utilitzat tècniques òmiques i diferents aproximacions in vitro per tal d’acostar-nos a situacions in vivo, a més d’identificar les molècules de l’extracte responsables dels efectes observats.
Smithson, Andrew Todd. "The Effect of Supplemental Grape Seed Extract on Pig Growth Performance and Body Composition During Heat Stress." Thesis, Virginia Tech, 2016. http://hdl.handle.net/10919/71764.
Full textMaster of Science in Life Sciences
Engelbrecht, Lize. "Grape seed extract affects adhesion competence and maturation of primary isolated rat myoblasts after contusion injury." Stellenbosch : Stellenbosch University, 2013. http://hdl.handle.net/10019.1/80380.
Full textENGLISH ABSTRACT: Contusion injuries cause significant muscle damage, activating a series of cellular events. Satellite cells (SC), the key role players in muscle regeneration, are activated to proliferate and develop into mature myoblasts, which could fuse to form new myotubes or to repair damaged fibres. Evidence suggests that anti-oxidants, such as those found in grape seed extract (GSE), enhance repair, but their effect on SCs is still unclear. This study aimed to harvest and culture primary rat myoblasts to investigate the effect of chronic in vivo GSE supplementation on SCs following a standardised crush injury. Using a modified pre-plate technique, myoblasts were harvested from rat muscle and then compared with the immortal C2C12 cell line for proliferation and differentiation competence. Several media options were compared: i) DMEM with or without L-glutamine, ii) Ham‘s F10 or iii) DMEM with L-glutamine and Ham‘s F10 combined. Primary myoblasts proliferated and differentiated at a much slower rate than C2C12 cells. The combined media was selected for further use. To investigate the effects of GSE on the recovery, rats were supplemented daily with GSE or placebo 14 days prior to a standardised mass-drop crush injury to the gastrocnemius. SCs were isolated and cultured from uninjured (NI, baseline) and from injured rats 4 hours (4h), 3 days (3d) or 14 days (14d) post-injury. Expression of myogenic proteins Pax7, M-cadherin, MyoD, CD56, desmin and CD34 was determined by flow cytometry. Myoblasts were sorted according to their CD56 and CD34 expression and three sub-sets were collected and re-cultured, namely CD56+/CD34-, CD56-/CD34+ and CD56+/CD34+. After 24 hours, sorted cells were stained for desmin expression. Pax7, M-cadherin and MyoD were present in 100% of isolated cells from all groups confirming their myogenic SC identity. For all groups, desmin was expressed only in ~80% of SCs. Lower adhesion competency in GSE supplemented groups resulted in lower yield obtained for culturing. Expression of CD56 increased significantly 3d post-injury in the placebo group. In contrast, with GSE, CD56 already increased 4h post-injury and decreased again 3d post-injury. Although CD34 expression did not differ dramatically, expression pattern resembled that of CD56. Immunocytochemistry revealed a range in morphology and desmin expression of sorted myoblasts. More myoblasts with high desmin expression were observed in the two CD56+ sub-sets (irrespective of CD34 expression), indicating that CD56 is still expressed in more mature myoblasts. Flow cytometry revealed a population of myoblasts expressing particularly high levels of desmin, primarily in the non-injured baseline GSE group. We hypothesise that this result is an indication of preparedness of myoblasts to respond earlier to injury, enabling quicker repair. This cell population with high desmin content is restored in skeletal muscle after repair (14d), only when supplemented with GSE. In conclusion, GSE attenuated adhesion competence of primary myoblasts in culture, but resulted in earlier maturation of SCs, possibly due to baseline preparedness of myoblasts in uninjured muscle for a quick response. Both reduced adhesion competence and early progression of myoblasts could enhance wound healing in skeletal muscle.
AFRIKAANSE OPSOMMING: Kneuswonde veroorsaak aansienlike skade aan skeletspier, wat ‘n reeks sellulêre prosesse in werking stel. Satellietselle, die hoofrolspelers tydens spierregenerasie, vermenigvuldig en ontwikkel tot volwasse mioblaste, wat saamsmelt om nuwe spiervesels te vorm. Antioksidante, soos die wat in druiwepit-ekstrak voorkom, bespoedig herstel, maar hul uitwerking op satellietselle is steeds onduidelik. Die doel van hierdie studie was om mioblaste uit rotspiere te isoleer en te kweek om die effek van langdurige in vivo aanvulling van druiwepit-ekstrak op satellietselle na ‘n kneusbesering te bepaal. 'n Aangepaste protokol is gebruik om primêre mioblaste te isoleer, wat daarna met C2C12 selle, ten opsigte van hul vermenigvuldigings- en differensiasievermoë vergelyk is. Verskeie groeimedia is gebruik: i) DMEM met of sonder L-glutamien, ii) Ham F10 en iii) ‘n kombinasie van DMEM, L-glutamien en Ham F10. Primêre mioblaste het stadiger vermenigvuldig en gedifferensieer as C2C12 selle. Die gekombineerde medium is vir verdere gebruik gekies. Om die uitwerking van druiwepit-ekstrak op spierherstel te ondersoek, is rotte vir 14 dae onderwerp aan daaglikse aanvullings van druiwepit-ekstrak of placebo voor ‘n gestandardiseerde kneusbesering aan die gastrocnemius. Satellietselle is geïsoleer vanuit onbeseerde spier (basiskontrole) en vanuit beseerde spier 4 ure (4h), 3 dae (3d) en 14 dae (14d) na die besering. Die uitdrukking van spierverwante proteïene Pax7, M-cadherin, MyoD, CD56, desmin en CD34 is vasgestel met 'n vloeisitometer. Mioblaste is daarna gesorteer op grond van hul CD56- en CD34-uitdrukking. Drie sub-groepe is versamel en verder gekweek, nl. CD56+/CD34-, CD56-/CD34+ en CD56+/CD34+. Na 24 uur is gesorteerde selle gekleur om desmin-uitdrukking te bepaal. Pax7, M-cadherin en MyoD is deur 100% satellietselle in alle groepe uitgedruk, wat hul spierverwante identiteit bevestig, alhoewel slegs 80% selle in alle groepe desmin uitgedruk. Druiwepit-ekstrak het die vermoë van selle om aan plate te heg onderdruk, wat gelei het tot ‘n laer opbrengs van mioblaste. Drie dae na die besering in die placebo groep het die CD56-uitdrukking beduidend toegeneem. In teenstelling hiermee het CD56-uitdrukking in die druiwepit-ekstrak groep 4 ure na die besering beduidend toegeneem en weer afgeneem na 3 dae. Hoewel daar nie sulke dramatiese verskille was tussen groepe ten opsigte van CD34-uitdrukking nie, was daar ‘n soortgelyke tendens as vir CD56-uitdrukking. Immunositochemie het ‘n verskeidenheid van morfologieë en variërende desminvlakke in gesorteerde mioblaste blootgestel. In die twee CD56+ groepe is meer mioblaste wat hoë desmin vlakke uitdruk gevind, wat aandui dat CD56 uitgedruk word deur meer volwasse mioblaste, ongeag van CD34-uitdrukking. Tydens vloeisitometrie is ‘n populasie selle wat hoë desminvlakke uitdruk, hoofsaaklik in die onbeseerde en 14d druiwepit-ekstrak groepe gevind. Dit is ‘n aanduiding dat sommige mioblaste voorbereid is om na 'n besering vinniger te reageer. Na die herstelproses word hierdie groep selle hernu in die teenwoordigheid van druiwepit-ekstrak-aanvulling. Die resultate het gevolglik daartoe gelei dat druiwepit-ekstrak die hegtingsvemoë van mioblaste verlaag, maar dat die aanvulling in vivo tot vroeër ontwikkeling van mioblaste lei, waarskynlik deur satellietselle voor te berei vir 'n vinnige respons na ‘n besering. Beide die onderdrukking van aanhegting aan kultuurplate en die vroeë ontwikkeling van mioblaste, kan die herstel van die skeletspier verbeter.
NRF and the Harry Crossley bursary for funding
Cherubin, Patrick. "The Anti-toxin Properties of Grape Seed Phenolic Compounds." Master's thesis, University of Central Florida, 2014. http://digital.library.ucf.edu/cdm/ref/collection/ETD/id/6254.
Full textM.S.
Masters
Molecular Biology and Microbiology
Medicine
Biotechnology
Lall, Satinder. "Evaluation of the therapeutic potential of red clover extract and red grape seed extract on human adult malignant brain tumours in vitro." Thesis, Middlesex University, 2017. http://eprints.mdx.ac.uk/21543/.
Full textBooks on the topic "Grape seed extract (GSE)"
Hansen, Clark. Grape seed extract: Procyanidolic oligomers (PCO). New York: Healing Wisdom Publications, 1995.
Find full textAll About Grape Seed Extract. RM Barry Publications, 2004.
Find full textMichaels, Phillip. Grape Seed Extract (Woodland Health Series). Woodland Publishing, 2007.
Find full textGrape Fruit Seed Extract (Woodland Health Series). Woodland Publishing, 1999.
Find full textFAQs All about Grape Seed Extract (Freqently Asked Questions). Avery, 1998.
Find full textColgan, Michael. The Flavonoid Revolution: Grape Seed Extract and Other Flavonoids Against Disease. Apple Publishing Company (WA), 1997.
Find full textFrench Grape Seed Extract: Nature's Warrior Against Heart Disease, Inflammation and More. To Your Health Books, 2017.
Find full textMan, Enzyte. Enzyte: Doctor-Formulated for a Boost in Blood Flow for Natural Male Enhancement with Asian Ginseng, Ginkgo Biloba, Grape Seed Extract - 30 Capsules. Independently Published, 2019.
Find full textBook chapters on the topic "Grape seed extract (GSE)"
Kaur, Manjinder, Rajesh Agarwal, and Chapla Agarwal. "Grape Seed Extract." In Encyclopedia of Cancer, 1–5. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 2015. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-642-27841-9_2510-2.
Full textKaur, Manjinder, Rajesh Agarwal, and Chapla Agarwal. "Grape Seed Extract." In Encyclopedia of Cancer, 1956–60. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 2016. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-662-46875-3_2510.
Full textKaur, Manjinder, Chapla Agarwal, and Rajesh Agarwal. "Grape Seed Extract." In Encyclopedia of Cancer, 1599–602. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 2011. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-642-16483-5_2510.
Full textPushpalatha, C., N. Sneha, V. S. Gayathri, and R. Deveswaran. "Cranberry and Grape Seed Extract as an Intracanal Medicament During Endodontic Therapy." In Special Publications, 139–42. Cambridge: Royal Society of Chemistry, 2019. http://dx.doi.org/10.1039/9781839160783-00139.
Full textZhou, Kequan, Shelly Hogan, Corene Canning, and Shi Sun. "Inhibition of Intestinal α-Glucosidases and Anti-Postprandial Hyperglycemic Effect of Grape Seed Extract." In ACS Symposium Series, 431–41. Washington, DC: American Chemical Society, 2012. http://dx.doi.org/10.1021/bk-2012-1093.ch025.
Full textPushpalatha, C., N. Sneha, R. Deveswaran, and Latha Anandakrishna. "Assessment of Remineralisation Potential of Cranberry Extract and Grape Seed Extract Dentifrice on Primary Teeth Using Laser Fluorescence Device." In Lecture Notes in Electrical Engineering, 187–93. Singapore: Springer Singapore, 2020. http://dx.doi.org/10.1007/978-981-15-3477-5_24.
Full textYe, X., R. L. Krohn, W. Liu, S. S. Joshi, C. A. Kuszynski, T. R. McGinn, M. Bagchi, H. G. Preuss, S. J. Stohs, and D. Bagchi. "The cytotoxic effects of a novel IH636 grape seed proanthocyanidin extract on cultured human cancer cells." In Stress Adaptation, Prophylaxis and Treatment, 99–108. Boston, MA: Springer US, 1999. http://dx.doi.org/10.1007/978-1-4615-5097-6_12.
Full textClouatre, Dallas, Chithan Kandaswami, and Kevin Connolly. "Grape Seed Extract." In Encyclopedia of Dietary Supplements, Second Edition, 391–401. CRC Press, 2010. http://dx.doi.org/10.1201/b14669-49.
Full text"Grape Seed Extract = Dallas L. Clouatre and Chithan Kandaswami." In Encyclopedia of Dietary Supplements (Online), 329–46. CRC Press, 2004. http://dx.doi.org/10.1201/b13959-37.
Full textKrohn, R. L., X. Ye, W. Liu, S. S. Joshi, M. Bagchi, H. G. Preuss, S. J. Stohs, and D. Bagchi. "DIFFERENTIAL EFFECT OF A NOVEL GRAPE SEED PROANTHOCYANIDIN EXTRACT ON CULTURED HUMAN NORMAL AND MALIGNANT CELLS." In Natural Antioxidants and Anticarcinogens in Nutrition, Health and Disease, 443–50. Elsevier, 1999. http://dx.doi.org/10.1533/9781845698409.7.443.
Full textConference papers on the topic "Grape seed extract (GSE)"
Mao, J. T., B. Xue, Q. Y. Lu, and L. Massie. "Combinations of Grape Seed Extract and Milk Thistle Extract Against Lung Cancer." In American Thoracic Society 2020 International Conference, May 15-20, 2020 - Philadelphia, PA. American Thoracic Society, 2020. http://dx.doi.org/10.1164/ajrccm-conference.2020.201.1_meetingabstracts.a2479.
Full textMao, J. T., B. Xue, C. Franco Nitta, and L. Massie. "Combinations of Grape Seed Extract and Milk Thistle Extract Upregulate MiR-663a Against Lung Cancer." In American Thoracic Society 2021 International Conference, May 14-19, 2021 - San Diego, CA. American Thoracic Society, 2021. http://dx.doi.org/10.1164/ajrccm-conference.2021.203.1_meetingabstracts.a4828.
Full textSaric Medic, Belmina, Anesa Jerković-Mujkić, Nikolina Tomic, Jasmin Ramic, Naida Lojo-Kadric, and Lejla Pojskic. "In silico validation of grapefruit seed extract (GSE) as antibiotic enhancer against MRSA strains." In RAD Conference. RAD Centre, 2023. http://dx.doi.org/10.21175/rad.abstr.book.2023.4.4.
Full textPushpalatha, C., Ananditha Stephen, and R. Deveswaran. "Assessment of antioxidant activity of an intracanal medicament containing grape seed extract." In PROCEEDINGS OF INTERNATIONAL CONFERENCE ON ADVANCES IN MATERIALS RESEARCH (ICAMR - 2019). AIP Publishing, 2020. http://dx.doi.org/10.1063/5.0022709.
Full textPushpalatha, C., K. G. Niharika, and R. Deveswaran. "Assessment of biocompatibility of cranberry and grape seed extract as an intracanal medicament." In PROCEEDINGS OF INTERNATIONAL CONFERENCE ON ADVANCES IN MATERIALS RESEARCH (ICAMR - 2019). AIP Publishing, 2020. http://dx.doi.org/10.1063/5.0022708.
Full textMao, J. T., B. Xue, L. lundmark, W. Burns, and L. Massie. "Combinations of Grape Seed Extract and Milk Thistle Extract Synergistically Down-Regulate Exosome Component 9 in Lung Cancer." In American Thoracic Society 2022 International Conference, May 13-18, 2022 - San Francisco, CA. American Thoracic Society, 2022. http://dx.doi.org/10.1164/ajrccm-conference.2022.205.1_meetingabstracts.a4691.
Full textDicu, Tiberius, Ion D. Postescu, Vasile Foriş, Ioana Brie, Eva Fischer-Fodor, Valentin Cernea, Mircea Moldovan, Constantin Cosma, Madalin Bunoiu, and Iosif Malaescu. "The Effect of a Grape Seed Extract on Radiation-Induced DNA Damage in Human Lymphocytes." In PROCEEDINGS OF THE PHYSICS CONFERENCE: TIM—08. AIP, 2009. http://dx.doi.org/10.1063/1.3153444.
Full textBeltrán-Debón, Raúl. "Modulation of Metabolic Changes Associated to Obesity and Aging Using a Grape Seed Proabthocyabidin Extract." In The 1st International Electronic Conference on Nutrients - Nutritional and Microbiota Effects on Chronic Disease. Basel, Switzerland: MDPI, 2020. http://dx.doi.org/10.3390/iecn2020-06977.
Full textManda, Manuela. "USE OF HUMIC ACID AND GRAPE SEED EXTRACT IN PLANTING MATERIAL PRODUCTION OF PELARGONIUM PELTATUM L." In 17th International Multidisciplinary Scientific GeoConference SGEM2017. Stef92 Technology, 2017. http://dx.doi.org/10.5593/sgem2017/52/s20.141.
Full textAgarwal, Chapla, Komal Raina, Alpna Tyagi, Sangeeta Shrotriya, Anal Patel, and Rajesh Agarwal. "Abstract 598: Grape seed extract targets bladder cancer cells via initiating both apoptotic and autophagic machineries." In Proceedings: AACR 103rd Annual Meeting 2012‐‐ Mar 31‐Apr 4, 2012; Chicago, IL. American Association for Cancer Research, 2012. http://dx.doi.org/10.1158/1538-7445.am2012-598.
Full textReports on the topic "Grape seed extract (GSE)"
Kupina, Steve, Mark Kelm, Maria Monagas, and STEFAN GAFNER. Grape Seed Extract Laboratory Guidance Document. ABC-AHP-NCNPR Botanical Adulterants Prevention Program, February 2019. http://dx.doi.org/10.59520/bapp.lgd/dozo2637.
Full textKanner, Joseph, Mark Richards, Ron Kohen, and Reed Jess. Improvement of quality and nutritional value of muscle foods. United States Department of Agriculture, December 2008. http://dx.doi.org/10.32747/2008.7591735.bard.
Full text