Dissertations / Theses on the topic 'Fish habitat assessment'
Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles
Consult the top 21 dissertations / theses for your research on the topic 'Fish habitat assessment.'
Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.
Browse dissertations / theses on a wide variety of disciplines and organise your bibliography correctly.
Laurich, Ryan Michael. "AN ECOLOGICAL ASSESSMENT OF OHIO FISH COMMUNITIES AND HABITAT STRUCTURE: EXAMINING THE RELATIONSHIP BETWEEN COMMUNITY COMPOSITION AND HABITAT QUALITY FOR AQUATIC ECOSYSTEMS." Miami University / OhioLINK, 2003. http://rave.ohiolink.edu/etdc/view?acc_num=miami1073340050.
Full textFarò, David. "Integrative modeling tools for the assessment of fish habitat and population dynamics in rivers." Doctoral thesis, Università degli studi di Trento, 2020. http://hdl.handle.net/11572/268275.
Full textFarò, David. "Integrative modeling tools for the assessment of fish habitat and population dynamics in rivers." Doctoral thesis, Università degli studi di Trento, 2006. http://hdl.handle.net/11572/268275.
Full textBoys, Craig Ashley, and n/a. "Fish-Habitat Associations in a Large Dryland River of the Murray-Darling Basin, Australia." University of Canberra. Resource, Environmental & Heritage Sciences, 2007. http://erl.canberra.edu.au./public/adt-AUC20070807.112943.
Full textKercher, Diana Marie. "Genetic Assessment of Rare Blackbanded Sunfish (Enneacanthus Chaetodon) Populations in Virginia." VCU Scholars Compass, 2006. http://scholarscompass.vcu.edu/etd/1359.
Full textÁlvarez, Berastegui Diego. "Integration of marine habitat information into the study of fish ecology: New approaches for ecosystem based fisheries management." Doctoral thesis, Universitat de les Illes Balears, 2016. http://hdl.handle.net/10803/650392.
Full textL’estat actual dels recursos vius i dels ecosistemes marins suposa un desafiament constant per a la comunitat científica, que obliga a un progrés continu que asseguri, a llarg termini, la seva explotació sostenible i la seva conservació. Avui en dia els esforços en la investigació se centren, en gran mesura, en el desenvolupament de tècniques i conceptes per millorar l’avaluació i la gestió d’aquestes poblacions des d’un punt de vista holístic en el marc de la gestió basada en l’ecosistema (EBM per les seves sigles en anglès). Mentre que els principis i objectius de l’EBM han estat acceptats per la comunitat científica i pels responsables de la gestió de la pesca i de la conservació, no existeix un consens sobre com s’ha d’aplicar. Un dels motius determinants que obstaculitzen la seva implantació és la complexitat associada a la modelització de sistemes socio-ecològics complexos, que abasta des dels efectes ambientals fins a aspectes socials en la gestió dels recursos. La identificació de processos clau en un ecosistema, com puguin ser les relacions entre l’ecologia de determinades espècies amb els seus hàbitats essencials, ofereix una possibilitat per avançar cap a l’aplicació de la EBM sense haver d’assolir el desenvolupament de models super-complexos que abordin tots els processos que ocorren en un ecosistema. Els diferents estudis desenvolupats al llarg d’aquesta tesi doctoral tenen dos objectius principals. En primer terme s’ aborda l’aplicació de noves tècniques i conceptes per tal de millorar la caracterització dels hàbitats essencials de dues espècies marines localitzades en els estatges superiors de la cadena tròfica, com són l’anfós (Epinephelus marginatus, Lowe 1834) i la tonyina vermella (Thunnus thynnus, Linnaeus 1758). En segon terme, el desenvolupament de metodologies basades en la informació obtinguda sobre els seus hàbitats essencials, la qual cosa permetrà millorar l’avaluació i gestió de les poblacions d’aquestes espècies. Avui dia, la conservació de les poblacions explotades de l’anfós i la tonyina vermella s’aborden des d’enfocaments ben diferenciats, sobre la base de les seves característiques ecològiques. L’anfós és una espècie altament resident que habita fons rocosos dels ecosistemes costaners de l’oceà Atlàntic, l’oceà Índic i el mar Mediterrani. La conservació de les seves poblacions explotades es basa principalment en l’establiment d’àrees marines protegides. Per la seva banda, la tonyina vermella és una espècie pelàgica amb una àmplia distribució geogràfica al llarg de l’Atlàntic, que realitza llargues migracions durant la primavera per arribar a les àrees de reproducció, entre les quals s’hi troba el Mar Balear. La gestió d’aquesta espècie es basa, principalment, en l’establiment de quotes de pesca a partir de l’avaluació de l’estat de les poblacions mitjançant l’aplicació de models monoespecífics. En els darrers anys l’aplicació de tècniques procedents de l’ecologia del paisatge terrestre (landscape ecology) en estudis d’ecologia del medi costaner ha donat lloc a l’inici de la “ecologia del paisatge marí” (seascape ecology). En els estudis desenvolupats en el marc d’aquest doctorat s’han aplicat aquestes tècniques per millorar la definició dels hàbitats essencials de l’anfós i per identificar canvis en l’ús de l’hàbitat al llarg del seu desenvolupament ontogènic. La millora en la identificació dels hàbitats essencials de l’anfós a diferents etapes del seu desenvolupament ha proporcionat informació rellevant sobre la seva ecologia i criteris per al disseny d’àrees marines protegides més eficients quant a la conservació d’aquesta espècie. Els resultats obtinguts durant l’estudi dels hàbitats essencials de l’anfós i la millora en la caracterització de l’estructura dels hàbitats a través de l’aplicació de mesures de paisatge submarí han proporcionat la base per al desenvolupament d’una metodologia de disseny d’àrees marines protegides en el marc dels programes d’avaluació ràpida (RAPs per les seves sigles en anglès). En aquesta tesi doctoral es proposa un mètode per a l’avaluació ràpida d’àrees costaneres des d’un enfocament multidisciplinari. Aquest mètode proporciona eines per a la selecció, disseny i gestió d’àrees marines protegides costaneres quan el factor temps, el pressupost o l’acció humana, ja sigui individualment o combinats, crea una necessitat urgent de priorització. L’esquema conceptual aplicat en l’anàlisi de les relacions entre l’ecologia de l’anfós i els seus hàbitats essencials i la transferència d’aquesta informació a la millora en l’avaluació i gestió de l’espècie s’ha adaptat a l’ambient pelàgic. La transferència d’idees i tècniques de l’ecologia del paisatge marí a l’ambient pelàgic ha suposat un repte al llarg d’aquest doctorat. S’han proposat noves mètriques de paisatge marí pelàgic, que s’han aplicat en l’estudi dels hàbitats de reproducció de la tonyina vermella en el Mar Balear, la qual cosa ha permès avançar en el coneixement de l’ecologia d’aquesta espècie i d’altres de túnids. Aquests avanços han permès el desenvolupament d’un model de predicció de la localització de les zones de reproducció de la tonyina a les Balears, basats completament en l’aplicació de dades procedents de l’oceanografia operacional (teledetecció i models hidrodinàmics). Finalment, la monitorització dels estadis larvaris de la tonyina vermella i l’anàlisi dels seus hàbitats essencials han permès desenvolupar índexs d’abundància larvària, i demostrar que la informació sobre l’hàbitat millora significativament l’avaluació d’aquest índexs. Aquests índexs larvaris estàn permetent analitzar l’evolució de la fracció adulta de la població oriental de tonyina vermella de l’Atlàntic, que es reprodueix al Mediterrani.
El estado actual de los recursos vivos y de los ecosistemas marinos supone un desafío constante para la comunidad científica, obligando a un progreso continuo que asegure, a largo plazo, su explotación sostenible y su conservación. Hoy en día los esfuerzos en la investigación se centran, en gran medida, en el desarrollo de técnicas y conceptos para mejorar la evaluación y gestión de estas poblaciones desde un punto de vista holístico en el marco de la gestión basada en el ecosistema (EBM por sus siglas en inglés). Mientras que los principios y objetivos de la EBM han sido aceptados por la comunidad científica y los responsables de la gestión de la pesca y la conservación, no existe un consenso sobre cómo debe aplicarse. Una de las razones determinantes que obstaculizan su implementación es la complejidad asociada a la modelización de sistemas socio-ecológicos complejos, que abarca desde los efectos ambientales hasta aspectos sociales en la gestión de los recursos. La identificación de procesos clave en un ecosistema, tales como las relaciones entre la ecología de determinadas especies con sus hábitats esenciales, ofrece una posibilidad para avanzar hacia la aplicación de la EBM sin tener que alcanzar el desarrollo de modelos super-complejos que aborden todos los procesos que ocurren en un ecosistema. Los diferentes estudios desarrollados a lo largo de esta tesis doctoral tienen dos objetivos principales. En primer lugar, la aplicación de nuevas técnicas y conceptos para la mejora de la caracterización de los hábitats esenciales de dos especies marinas localizadas en los estados superiores de la cadena trófica, el mero (Epinephelus marginatus, Lowe 1834) y el atún rojo del Atlántico (Thunnus thynnus, Linnaeus 1758). En segundo lugar, el desarrollo de nuevas metodologías, basadas en la información obtenida sobre hábitats esenciales, que permitan mejorar la evaluación y la gestión de las poblaciones de estas especies. Hoy en día, la conservación de las poblaciones explotadas del mero y el atún rojo se abordan desde enfoques técnicos bien diferenciados, en base a sus características ecológicas. El mero es una especie altamente residente que habita en fondos rocosos de los ecosistemas costeros del Mediterráneo. La conservación de sus poblaciones explotadas mediante el establecimiento de reservas marinas ha dado buen resultado. El atún rojo del Atlántico es una especie pelágica con una amplia distribución geográfica a lo largo de las aguas del Atlántico, que realiza largas migraciones durante la primavera para llegar a las áreas de reproducción, entre las que se encuentra el Mar Balear. La gestión de esta especie se basa, principalmente, en el establecimiento de tallas mínimas de captura y de cuotas de pesca a partir de la evaluación del estado de las poblaciones mediante la aplicación de modelos uni-específicos. En los últimos años la aplicación de técnicas procedentes de la ecología del paisaje terrestre (landscape ecology), en estudios de ecología en el medio costero ha dado lugar al inicio de la “ecología del paisaje marino”(seascape ecology). En los estudios desarrollados en el marco de este doctorado se han aplicado estas técnicas para mejorar la definición de los hábitats esenciales del mero y para identificar cambios en el uso del hábitat a lo largo de su desarrollo ontogénico. La mejora en la identificación de los hábitats esenciales del mero en diferentes etapas de desarrollo ha proporcionado información relevante sobre la ecología de esta especie y criterios para el diseño de áreas marinas protegidas más eficientes en cuanto a su conservación. Los resultados obtenidos durante el estudio de los hábitats esencial de mero, y la mejora en la caracterización de la estructura de los hábitats mediante la aplicación de medidas de paisaje marino, han proporcionado la base para el desarrollo de una metodología de diseño de áreas marinas protegidas en el marco de los programas de evaluación rápida (RAPs por sus siglas en ingles). En esta tesis doctoral se propone un método para la evaluación rápida de aéreas costeras desde un enfoque multidisciplinar. Este método proporciona herramientas para la selección, diseño y gestión de áreas marinas protegidas costeras cuando el factor tiempo, el presupuesto o la acción humana, ya sea solos o en combinación, crea una necesidad urgente de priorización. El esquema conceptual aplicado en el análisis de las relaciones entre la ecología del mero y sus hábitats esenciales y la transferencia de esta información a la mejora en la evaluación y gestión de esta especie, se ha adaptado al ambiente pelágico. La transferencia de ideas y técnicas de la ecología de paisaje marino al ambiente pelágico ha supuesto un reto a lo largo de este doctorado. Se han propuesto nuevas métricas de paisaje marino pelágico, que se han aplicado en el estudio de los habitats de reproducción del Atún rojo en aguas del Mar Balear, lo que ha permitido avanzar en el conocimiento de la ecología de esta especie y otras especies de túnidos. Estos avances han permitido el desarrollo de un modelo de predicción de la localización de las zonas de reproducción del atún rojo en Baleares, basados enteramente en la aplicación de datos procedentes de la oceanografía operacional (teledetección y modelos hidrodinámicos). Finalmente, la monitorización de los estadios larvarios del atún rojo y el análisis de sus hábitats esenciales han permitido desarrollar índices de abundancia larvaria, y demostrar que la información sobre hábitat mejora significativamente la evaluación de estos índices. Estos índices larvarios están permitiendo analizar la evolución de la población adulta de la población oriental del atún rojo del Atlántico, que se reproduce en el Mediterráneo.
Neary, James P. "Use of physical habitat structure to assess stream suitability for brown trout : a case study of three upland Scottish streams." Thesis, University of Stirling, 2006. http://hdl.handle.net/1893/209.
Full textPolato, Francesca. "Assessment of hydropower mitigation measures for fish habitat rehabilitation with a coupled eco-hydraulic model : A case study on the Skålan-Äldern stretch." Thesis, KTH, Hållbar utveckling, miljövetenskap och teknik, 2021. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:kth:diva-302397.
Full textUnder det senaste århundradet har vattenkraftsutbyggnaden i Sverige underlättats av bristen på lämplig miljölagstiftning. Detta utnyttjande har lett till att de flesta svenska vattenförekomster har en dålig ekologisk status och att det behövs en ny politik som återspeglar det europeiska ramdirektivet för vatten från 2000. Således har Havs och vattenmyndigheten, Energimyndigheten och Svenska Kraftnät utarbetat en ny nationell plan för översyn av nästan alla vattenkraftslicenser under de kommande 20 åren, och Vattenkraftens Miljöfond har genomfört ett pilotprojekt i Ljungan älv för att testa olika arbetsmetoder för regionalt samarbete och hitta effektiva lösningar för att uppnå största möjliga nytta för vattenmiljön samtidigt som man säkerställer en effektiv nationell vattenkraftförsörjning. Denna avhandling fokuserar på återställandet av fiskhabitatet i en del av Ljungan älven som är starkt påverkad av vattenkraftsutövning. Genom att kombinera en 1D/2D hydraulisk modell, kalibrerad och validerad, med en habitatmodell som definierar målfiskarternas hydrauliska preferenser var det möjligt att göra olika simuleringar och kvantifiera den optimala livsmiljö som kan erhållas i varje scenario, enligt PHABSIMmetodiken. Detta tillvägagångssätt har använts för att först och främst bedöma den förbättring av livsmiljön som skulle bli resultatet av att ta bort de dammar som finns längs älvsträckan, vilket ledde till slutsatsen att avlägsnandet skulle vara effektivt endast om det kombineras med andra morfologiska förändringar av flodfåran. Dessutom har den kopplade ekohydrauliska modellen varit användbar för att utform ekologiska flödesscenarier som kan uppnå olika nivåer av habitatförbättring, inklusive scenarier som syftar till att minimera förlusterna i energiproduktionen.
Eddings, James B. "The Utility of Environmental DNA and Species Distribution Models in Assessing the Habitat Requirements of Twelve Fish Species in Alaskan North Slope Rivers." DigitalCommons@USU, 2020. https://digitalcommons.usu.edu/etd/7708.
Full textDuncan, Murray. "The genetic stock structure and distribution of Chrysoblephus Puniceus, a commercially important transboundary linefish species, endemic to the South West Indian Ocean." Thesis, Rhodes University, 2014. http://hdl.handle.net/10962/d1011868.
Full textFrezza, T. "A comparison of observer repeatability and precision of sampling using two different fish habitat assessment methods in lakes, transect sampling and the littoral zone cruise." Thesis, National Library of Canada = Bibliothèque nationale du Canada, 2001. http://www.collectionscanada.ca/obj/s4/f2/dsk3/ftp05/MQ57986.pdf.
Full textEllis, Jeffrey M. "A Quantitative Assessment of the January 2010 Cold Spell Effect on Mangrove Utilizing Coral Reef Fishes from Biscayne National Park, Florida." NSUWorks, 2015. http://nsuworks.nova.edu/occ_stuetd/377.
Full textLynch, Patrick D. "Habitat and Fish Population Dynamics: Advancing Stock Assessments of Highly Migratory Species." W&M ScholarWorks, 2013. https://scholarworks.wm.edu/etd/1539616756.
Full textTugores, Ferrà M. Pilar. "Uncertainty in stock assessments, spatial distribution and habitat modelling of two small pelagic fich species, sardine (Sardina pilchardus) and anchovy (Engraulis encrasicolus), in the Mediterranean from late autumm Spanish acoustic surveys." Doctoral thesis, Universitat de les Illes Balears, 2015. http://hdl.handle.net/10803/385108.
Full textLos pequeños peces pelágicos son especies que viven en la columna de agua y que tienen poca relación con el fondo marino. Durante el día forman bancos de peces con el objetivo de alimentarse, defenderse de potenciales depredadores o por motivos de eficiencia energética, dispersándose durante la noche. La importancia de los pequeños pelágicos en el ecosistema marino radica en la proporción de biomasa que representan y en la función clave que desempeñan como eslabones intermedios, transfiriendo energía entre los niveles tróficos inferiores y superiores de la cadena trófica. Sus poblaciones son particularmente sensibles a las fluctuaciones ambientales (Cole and McGlade, 1998; Lloret et al., 2004) y frecuentemente se encuentran en un régimen de explotación elevado por parte de las pesquerías comerciales. Esto puede comportar de manera ocasional el colapso de sus poblaciones explotables, afectando al ecosistema marino y a las pesquerías que las mantinen. Casi el 50% del total de la biomssa anual desembarcada en los puertos del Mediterráneo provienen de los pequeños peces pelágicos (Lleonart and Maynou, 2003). En el Mediterráneo Occidental, la sardina (Sardina pilchardus) y el boquerón (Engraulis encrasicolus) son las dos especies más importantes, tanto en términos de biomasa como capturada como por su interés comercial (Lleonart and Maynou, 2003). A pesar de su importancia, la distribución espacial de las poblaciones explotables es poco conocida así como también lo es la relación de la distribución espacial con los parámetros ambientales. Desde principios de los años 90, se llevan a cabo campañas acústica en la plataforma continental española del Mediterráneo a finales de otoño (Abad et al., 1998 a,b), coincidiendo con el reclutamiento de la anchoa y la época de puesta de la sardina (Abad and Giráldez, 1993; Giráldez and Abad, 1995). A pesar de que el principal objetivo de estas campañas es la estimación de la abundancia y de la biomas de la sardina y el boquerón, datos de la comunidad pelágica en conjunto también se recogen periódicamente. Además, a lo largo de la última década se ha detectado una aparición incremental de otras especies de pequeños y medianos pelágicos y por tanto, se aconsejó la aplicación de un enfoque multiespecífo en la evaluación de pesquerías del Mediterráneo (Lleonart and Maynou, 2003). El presente trabajo se estructura en dos seciones. La primera sección del trabajo analizará la distribución espacial (1D y 2D) de la sardina y el boquerón por medio de técnicas geoestadísticas, tanto transitivas como intrínsecas (Matheron, 1969). Se prestará especial atención a la incertidumbre asociasda a las estimaciones de abundancia y, concretamente, a la incertidumbre asociada al diseño de muestro que se considera uno de los factores que contribuyen con mayor intensidad al error aleatorio (ICES, 1998). La segunda sección explorará los factores ambientales que condicioinan la presencia o ausencia de sardina y boquerón a finales de otoño. Datos ambientales obtenidos de satélite, como la temperatura superficial del mar, la salinidad, clorofila, radiación fotosintéticamente activa, anomalía del nivel del mar y la profundidad del fondo marino se relacionarán con la presencia-ausencia de las poblaciones explotables de sardina y boquerón mediante modelos aditivos generalizados (GAM, del acrónimo inglés) para determinar las relaciones existentes (Bellido et al., 2008; Giannoulaki et al., 2008). El hábitat de la puesta de sardina será igualmente estudiada para modelar la presencia-ausencia de huevos de sardina e intentar entender la evolución de las especies explotables.
Els petits peixos pelàgics són espècies de peixos que viuen a la columna d’aigua i que tenen poca relació amb el fons marí. Durant el dia formen bancs de peixos amb l’objectiu alimentar-se, defensar-se en front potencial depredadors o per eficiència energètica, dispersant-se durant la nit. La importància dels petits pelàgics a l’ecosistema marí radica en la proporció de biomassa que representen i en la funció clau que exerceixen com esglaons intermedis, transferint energia entre les nivells inferiors i superiors de la cadena tròfica. Les seves poblacions són particularment sensibles a les fluctuacions ambientals (Cole and McGlade, 1998; Lloret et al., 2004) i freqüentment es troben baix un règim d’explotació elevat per part de les pesqueres comercials. Això pot comportar de manera ocasional el col·lapse de les seves poblacions explotables, afectant a l’ecosistema marí i a les pesqueries que sostenen. Gairebé el 50% del total de la biomassa anual desembarcada als ports del Mediterrani prové dels petits peixos pelàgics (Lleonart and Maynou, 2003). Al Mediterrani Occidental, la sardina (Sardina pilchardus) i l’aladroc (Engraulis encrasicolus) són les dues espècies més importants, tant en termes de biomassa capturada com pel seu interès comercial (Lleonart and Maynou, 2003). Malgrat la seva importància, la distribució espaial de les poblacions explotables és poca coneguda així com també ho és la relació d’aquesta distribució espaial amb variables ambientals. D’ençà de principis dels anys 90, es duen a terme campanyes acústiques a la plataforma continental del Mediterrani espanyol a finals de la tardor (Abad et al., 1998 a,b), coincidint amb el reclutament de l’aladroc i amb l’època de posta de la sardina (Abad and Giráldez, 1993; Giráldez and Abad, 1995). Tot i que el principal objectiu d’aquestes campanyes és l’estimació de l’abundància i de la biomassa de la sardina i l’aladroc, dades del conjunt de la comunitat pelágica també es recolleixen. A més a més, al llarg de la darrera dècada s’ha detectat una aparició incremental d’altres espècies de petits i mitjans pelàgics i per tant, es va aconsellar l’aplicació d’un enfoc multiespecífic a l’avaluació de les pesqueres del Mediterrani (Lleonart and Maynou, 2003). El present treball s’estructura en dues seccions principals. La primera secció del treball analitzarà la distribució espaial (1D i 2D) de la sardina i l’aladroc per mitjà de tècniques geoestadístiques, tant transitives com intrínseques (Matheron, 1969). Es prestarà especial atenció a la incerteza associada a les estimacions d’abundància i, concretament, a la incertesa originada pel disseny de mostreig que és considerat un dels factors que contribueixen amb més intensitat a l’error aleatori (ICES, 1998). La segona secció explorarà els factors ambientals que condicionen la presència o absència de sardina i aladroc a finals de tardor. Dades ambientals obtingudes de satèl·lit, com la temperatura superficial de la mar, la salinitat, clorofil·la, radiació fotosintèticament activa, anomalies del nivell de la mar i la profunditat del fons marí es relacionaran amb la presència-absència de les poblacions explotables de sardina i aladroc mitjançant models additius generalitzats (GAM, de l’acrònim anglès) per determinar les relacions existents (Bellido et al., 2008; Giannoulaki et al., 2008). L’hàbitat de la posta de la sardina serà igualment estudiada per tal de modelar la presència-absència d’ous de sardina i intentar entendre l’evolució de les seves poblacions explotables.
Chuang, Chao-Chieh, and 莊詔傑. "Assessment on fish habitat area by the "wing deflector" design." Thesis, 2006. http://ndltd.ncl.edu.tw/handle/20753869081556265145.
Full text國立臺灣大學
土木工程學研究所
94
In general, the principles of stream ecological engineering are usually determined by traditional engineer’s experience. After studying relavant literature we found “wing deflectors” were used in Japan. They help streams to meander during normal discharge and do not obstruct the entire cross section of the river during flooding. In Taiwan, we found similar stream ecological engineering in Nei Gou Stream although with a slightly different design. In this study we test the change of hydraulic condition effects fish habitat in different design distance. A flume experiment and a 2-D numerical model, TABS-2, were employed to simulate the hydraulic characteristics in fixed-bed condition. In addition, by selecting Gobioidi, Cyprinidae and Homalopteridae as the indicator species, the change of fish habitat and the habitat diversity for two different Froude number conditions were discussed. In low Froude number (Fr=0.42) condition, the “wing deflector” design will decrease fish habitat area but will increase the habitat diversity. In high Froude number (Fr=0.61) condition, the “wing deflector” design will decrease Cyprinidae habitat area but will increase Gobioidi and Homalopteridae habitat area and also increase the habitat diversity. Results of the simulation show that with a wider design distance, both the fish habitat area and the habitat diversity will increase.
Marcinkevage, Miller Amy Catherine. "An individual-based model of fish habitat selection for network-scale watershed assessment /." 2007. http://gateway.proquest.com/openurl?url_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info:ofi/fmt:kev:mtx:dissertation&res_dat=xri:pqdiss&rft_dat=xri:pqdiss:3290463.
Full textSource: Dissertation Abstracts International, Volume: 68-11, Section: B, page: 7582. Adviser: Edwin E. Herricks. Includes supplementary digital materials. Includes bibliographical references (leaves 244-264) Available on microfilm from Pro Quest Information and Learning.
Sharma, Sapna. "Spatial and temporal assessment of fish habitat and environmental-nearshore fish community relationships in the eastern Lake Erie basin." 2004. http://link.library.utoronto.ca/eir/EIRdetail.cfm?Resources__ID=81185&T=F.
Full textShervette, Virginia Rhea. "Assessment of estuarine habitats for resident and estuarine-dependent species: tools for conservation and management." 2006. http://hdl.handle.net/1969.1/ETD-TAMU-1214.
Full textCandlish, Joseph Ross. "Aquatic Habitat Mapping within the Obed Wild and Scenic River for Threatened and Endangered Species Habitat Delineation." 2010. http://trace.tennessee.edu/utk_gradthes/608.
Full textMcPherson, Rodger Dale. "An assessment of fish community structure and seasonal habitat use of headwater confined channels and headwater wetlands in the lower Flint River Basin, Southwest Georgia." 2005. http://purl.galileo.usg.edu/uga%5Fetd/mcpherson%5Frodger%5Fd%5F200505%5Fms.
Full textBeaton, Andrew. "Testing and Refining a Unique Approach for Setting Environmental Flow and Water Level Targets for a Southern Ontario Subwatershed." Thesis, 2012. http://hdl.handle.net/10214/3850.
Full textLake Simcoe Region Conservation Authority