Dissertations / Theses on the topic 'DEIS schools'

The climate issue has become more relevant in the last decade with international alarm reports being exposed in various media. Today's social discussions are characterized by this complex subject, and our way of life affects the climate both for us and for future generations. Therefore, it is important that our children are given the opportunity to make decisions concerning the climate. The school has an important role in conveying knowledge and answer the primary school students' conceptions of climate change and its causes. The purpose of this literature study is to present primary school students' conceptions towards causes, concequenses and actions regarding the on going climate change, and their information sources, according to current research. Findings from this study may be useful for teachers so that they could be able to meet common misconceptions among the students. The material we have reviewed consists of 14 scientific studies from different parts of the world, to get a broad picture of what conceptions students can have about climate change. The results show that students have good knowledge of certain aspects of the climate issue, for example, that carbon dioxide emissions are a contributing factor to the increasing greenhouse effect and global warming, but at the same time there are many misconceptions about what the greenhouse effect, global warming and climate change entails. The students showed many conceptions about how we can reduce the on going climate change, but the willingness to implement these actions was low if they had to change their way of life.

Bakgrund: Internetanvändandet erbjuder en arena för social interaktion men kan innebära en risk att bli utsatt för nätmobbning. Flera barn och ungdomar beskriver negativa emotionella och psykiska effekter till följd av nätmobbning. I skolsköterskans yrkesansvar ingår att arbeta förebyggande och hälsofrämjande samt att verka för en god fysisk, psykisk och social skolmiljö. Syfte: Syftet med studien var att beskriva skolsköterskors erfarenheter av hur nätmobbning påverkar elevers hälsa i mellan- och högstadiet. Metod: Data insamlades genom kvalitativa intervjuer med sju skolsköterskor. Data analyserades med induktiv ansats och kvalitativ innehållsanalys enligt Graneheim och Lundman (2004). Resultat: I analysen framkom att nätmobbning på olika sätt bryter ner elevers välbefinnande. Detta genom att den tär på eleverna, påverkar självbilden, orsakar självdestruktivt beteende och skapar stress. Den kan även påverka utsatta elevers sociala relationer genom att den skapar bristande tillit, utanförskap och i att de uppvisar utåtagerande beteende. Slutsats: Skolsköterskornas erfarenheter stämmer väl överens med tidigare forskningsresultat där barn och ungdomar beskriver hur de påverkats av nätmobbning. Nätmobbning påverkar ibland inte bara den utsatta eleven utan kan även uppfattas som en kollektiv kränkning mot en hel grupp eller familj. Enligt författarna kan nätmobbning ses som en riskfaktor som kan påverka elevers känsla av sammanhang och därmed påverka deras hälsa negativt.
Background: The use of internet offers an arena for social interaction but can imply a risk of being subjected for cyberbullying. Several children and youth describe negative emotional and psychological effects as a cause of cyberbullying. It is a part of the school nurse responsibility to work proactive and health- promoting with physical, psychological and social environment in the school.Aim: The purpose of the study was to describe school nurses experience of how cyberbullying affects health of pupils in intermediate- and senior level.Method: Data collection was made by qualitative interviews with seven school nurses. Data was analyzed using an inductive approach to a qualitative content analysis according to Graneheim and Lundman (2004).Results: The analysis showed that cyberbullying has a deteriorating effect on pupil’s wellbeing in various ways. It drains the pupils mentally, affects the self-esteem, causes self destructive behavior and creates stress. It can also affect exposed pupils social relationship by the way it causes degraded self confidence, alienation and acting out behavior.Conclusion: The school nurses experience matches the results from earlier research studies where children and youth describe how they are affected by cyberbullying. Cyberbullying may sometimes affect not only the exposed pupil but also be regarded as a collective insult against a whole group or family. According to the authors, cyberbullying may be seen as a risk factor which can affect the pupil’s sense of coherence and thus affect their health in a negative way.

La tesis que lleva por título "La cultura moral deIs centres educatius: via institucional de l'educació moral" se integra en la línea investigadora del GREM -Grup de Recerca d'educació Moral- de la Universidad de Barcelona que pretende dar respuesta a la cuestión de cómo nos educamos moralmente en el seno de la institución escolar. La investigación concreta su interés en el conjunto del centro educativo, en todos los elementos que componen su organización, dinámica y funcionamiento y lo dotan de valor formativo propio. La hipótesis de fondo es que la escuela, en su totalidad -en su propuesta y práctica institucionales-también educa moralmente. En este marco, la cultura moral así entendida representa el sistema de prácticas morales que un centro educativo ha diseñado, adaptado y lleva a cabo, la cantidad y cualidad de las cuales influencia en la formación de la personalidad moral de sus alumnos y alumnas. Los objetivos de la investigación se dividen en objetivos teóricos y prácticos. En primer lugar, hemos trabajado por fundamentar teóricamente los conceptos próximos al núcleo de la investigación -clima y cultura en las organizaciones-, también por elaborar y presentar un propio concepto de cultura moral de los centros educativos. A nivel práctico, los objetivos de la investigación hacen referencia a describir la cultura moral de los centros educativos, describir sus perfiles de valor, evaluar la cultura moral de los centros educativos a través de medidas objetivas, medir la cultura moral a través de la opinión de los maestros y maestras del centro y, finalmente, retornar la información a los centros e impulsar procesos de reflexión, evaluación interna y formación por parte de sus profesionales. La parte empírica de la investigación se fundamenta en el trabajo de campo realizado en diferentes escuelas -de educación infantil, primaria y secundaria.

L’agenda de nombroses reformes educatives dutes a terme arreu del món, les quals han convergit en el concepte-paraigües de la ‘nova gestió pública’, s’ha articulat al voltant de propostes per adreçar la gestió pública de l’educació cap a models basats en el mercat, com ara els quasi-mercats educatius o l’aliança pública-privada (PPP). Es tracta de propostes que combinen mecanismes de mercat amb sistemes més o menys intensos de control i de regulació pública. Aquestes reformes posen l’èmfasi en la reorganització administrativa del sistema públic d’educació per augmentar-ne l’eficiència, fomentant la participació de les famílies en l’elecció de centre i incentivant la competència entre els centres educatius. L’autoregulació i l’autonomia escolar esdevenen estratègies perquè els centres articulin una oferta diversificada que els permeti trobar una posició en el mercat, gestionin els seus propis recursos i puguin competir amb altres centres escolars, amb l’objectiu últim de respondre d’un mode eficient a les demandes específiques dels estudiants i de les seves famílies. L’autonomia esdevé doncs una peça clau per fomentar un millor encaix entre l’oferta i la demanda educativa. No obstant això, en un sistema en què la gestió dels processos està descentralitzada, es poden generar disfuncions derivades d’interessos divergents i d’una manca de coherència entre els objectius que persegueixen els agents escolars i les funcions delegades pel principal – autoritats educatives i famílies. Enfront de la pressió dels processos d’elecció escolar, els centres poden desviar-se de la seva missió principal quan utilitzen els marges d’autonomia per buscar estratègicament una posició en el mercat. Els centres poden fer un ús de la seva autonomia que els permeti atraure un perfil socialment homogeni d’alumnes, que a la vegada afavoreixi la gestió dels processos pedagògics i organitzatius interns. Aquestes desviacions es poden originar arrel de l’asimetria informativa inherent a la distància entre principal i agència, la qual esdevé un incentiu advers perquè els agents actuïn de forma oportunista amb un mínim risc de ser penalitzats. Un ús dels recursos que no persegueixi la maximització dels aprenentatges, o bé que la persegueixi encara que això suposi adoptar comportaments que vulnerin alguns dels principis distributius dels béns educatius bàsics, pot tenir conseqüències en termes de segregació escolar i, a la vegada, pot suposar una vulneració del principi d’igualtat d’oportunitats educatives. Aquesta investigació parteix d’un marc teòric que defineix l’autonomia escolar com una estratègia d’auto-posicionament en sistemes orientats al mercat que pot derivar en efectes no desitjats en matèria de segregació escolar i d’igualtat de oportunitats educatives. A través d’una anàlisi internacional realitzada amb les cinc edicions de l’estudi PISA de l’OCDE (2000-2012) s’estimen, mitjançant tècniques economètriques, els efectes de diferents dimensions de l’autonomia en la composició social dels centres i en l’eficàcia dels sistemes educatius, en funció de la seva configuració i del seu grau de disfunció. Concretament, es demostra empíricament que 1) els nivells de segregació escolar estan associats a uns majors marges d’autonomia, tant en l’admissió escolar com en la gestió dels processos (personal i oferta); 2) les pràctiques d’agrupació dels estudiants per nivells, les quals ofereixen condicions desiguals d’ensenyament i d’aprenentatge, estan associades amb nivells més alts d’autonomia en matèria pedagògica; aquesta probabilitat augmenta en la mesura que els centres concentren estudiants immigrants o amb un estatus social baix; i 3) les reformes d’autonomia escolar perjudiquen als resultats dels estudiants en països amb sistemes escolars orientats al mercat – competència entre centres i titularitat privada –, mentre que els afavoreix en països amb nivells menors de segregació escolar.
The agenda of numerous educational reforms around the world, which can be brought together under the umbrella concept of the ‘new public management’, has been articulated around proposals to direct public education towards market-based models such as quasi-markets in education or public-private partnerships. Such proposals combine market-based mechanisms with systems which are more or less publicly controlled or regulated. These reforms emphasize the administrative reorganization of the public education system to increase its efficiency, encouraging family participation in the choice of school and fostering competition between schools. As such, autonomy and self-regulation become a strategy for schools to articulate a diversified offer that allows them to position themselves in the market, to manage their own resources, and to compete with other schools, with the ultimate goal of efficiently responding to the specific demands of students and their families. School autonomy thus becomes key in education policy to promote a better fit between the educational offer and demand. However, in a system where school management is decentralised, deviations may arise from divergent interests and lack of consistency between the objectives pursued by the agents and the functions delegated by the principal – education authorities and families. Faced with the pressure of school choice, schools may move away from their primary mission when using the margins of autonomy to find a strategic position in the market. Schools can use these margins to attract a socially homogenous profile of students, which in turn may be seen as a way to facilitate the school internal management and organisation. Such deviations can occur due to the asymmetry of information inherent in the distance between principal and agency, becoming an adverse incentive for agents to act opportunistically with a minimal risk of being penalized. The use of resources which is in detriment to the objective of maximising learning, or that maybe marginally favours it but violates the distributive principles of educational goods, may have consequences in terms of school segregation and, in turn, could be considered a breach of the principle of equal educational opportunities. This research is based on a theoretical framework that defines school autonomy as a strategy of self-positioning in market-oriented systems, which can lead to undesirable effects in terms of school segregation and equal educational opportunities. Through cross-national analyses conducted with the five sequential OECD PISA studies (2000-2012), the effects of different dimensions of autonomy on school composition and the effectiveness of educational systems, depending on the configuration of education systems and the level of dysfunction, are estimated. We demonstrate empirically that: 1) school segregation is associated with greater margins of school autonomy, both in school admission and school management (staff and educational offer); 2) the within-school practice of grouping students by ability, which provides unequal conditions of teaching and learning, is associated with higher levels of autonomy in educational matters. This probability increases to the extent that schools concentrate immigrant students or those with low social status; and 3) school autonomy reforms seem to damage student outcomes in countries with market-oriented systems – competition between schools and private ownership – while favouring performance in countries with lower levels of school segregation.

This dissertation contributes to the study of educational change and the conditions thereof. During the second half of the 19th and first half of the 20th centuries, Swedish early care and education (ECE) programs underwent a comprehensive transformation as formal instruction was supplanted by early childhood education. My analysis of this transformation utilizes a comparatively long time-frame, an organizational historical perspective, and archival material from 44 ECE societies. It focuses on three types of ECE programs: infant schools, day nurseries, and kindergartens. Since philanthropic societies organized such programs, this study’s results are also of interest to the history of philanthropy. Early childhood education was established through a selection and adaptation process in which existing ECE programs were closed or changed as new ones were established. My investigation demonstrates that this occurred on the basis of the conditions in which individual ECE programs operated. Factors that stand out in this regard are the debate concerning infant schools, the funding of ECE programs, and the expansion of the mandatory elementary education system, together with changes in the dissemination of ideas about education and the establishment of municipal regulations. How these conditions contributed to educational change constitutes the substance of the dissertation. The results of this dissertation deepen our knowledge of the finances of ECE programs, their organizational niche, and their relations with municipal authorities. This study questions the significance for educational change within these programs that has been attributed to the growth of a romantic conception of childhood. It provides a new picture of the role of the kindergarten movement in this regard and ascribes to day nurseries a previously unobserved role in educational change. This dissertation thereby contributes to a revision of recurrent assumptions concerning educational change and of the connection between such change and general societal or ideological structures.

Studier visar att stödsamtalet kan ses som otydligt och tycks sakna en bestämd utformning. Syftet med denna studie var därför att undersöka vad stödsamtal innebär för skolkuratorer som arbetar på högstadium samt hur de tillämpar stödsamtal i praktiken. Studiens insamlade data baseras på kvalitativa intervjuer med sex skolkuratorer. Det insamlade datamaterialet analyserades mot bakgrund av en teoretisk tolkningsram bestående av perspektiv på stödsamtal, samtalsfärdigheter samt verktyg och metoder tillämpbara i samtal. Datamaterialet analyserades även mot tidigare forskning. Studiens resultat visar att stödsamtal ses som otydligt och icke-behandlande samt att stödsamtalet uppfattas som ett hantverk. Stödsamtalet ses även som flexibelt och utformningen anpassas utifrån elevens behov och dennes situation. Framträdande var vikten av en samtalsstruktur, allians med eleven samt skolkuratorns förhållningssätt i stödsamtalet. Studiens resultat påvisar även att motiverande samtal är en metod som används samt att skolkuratorerna tillämpar ett integrerat arbetssätt i stödsamtalet.
The aim of this study was to examine what counselling means to school counselors who work at lower secondary schools and how they use counselling in their practice. The collected data is based on qualitative interviews with six school counselors. The data was analyzed towards a theoretical framework consisting of perspectives of counselling, counselling skills as well as tools and methods which can be used in conversations. The data was also analyzed towards previous research. The result shows that counselling is seen as unclear, a non-treatment method and counselling apprehends as a handicraft. The counselling is flexible and the design can be adapted to the pupils needs and situation. It’s important with a structure in conversations, the alliance with the pupil and the school counselors approach in counselling. The result also shows that motivational interviewing is used and that the school counselors is using an integrated work procedure in counselling.

Efter den senaste tidens debatter om Laboraskolan så har vi i denna uppsats valt att fördjupa oss i skolan och det samfund som driver den. Laboraskolan är en grund- och gymnasieskola belägen i Hylte kommun, det som gör den speciell är att den drivs av det religiösa samfundet Plymouthbröderna. Plymouthbröderna är ett litet samfund som kallats för bland annat “sekternas sekt” och som håller sig frånvända från det omgivande samhället. Trots detta fick skolan år 2007 efter flera tvister och vad som kallats en “administrativ cirkus” tillåtelse att starta sin skola. Efter starten har Skolinspektionen granskat skolan i flertalet omgångar och skolan har i dessa granskningar fått mycket kritik. I denna uppsats så fördjupar vi oss i dessa granskningar och främst i de återkommande problemen gällande främst allsidighet och saklighet, motverkande av traditionella könsroller och studie och yrkesvägledning. När vi fördjupat oss i Brödernas lära och vad som ingår i denna försöker vi sedan analysera om det kan finnas några samband mellan denne och de problem som påvisats i Skolinspektionens granskningar. Det visar sig att det inte är helt lätt att besvara frågan då det är många olika röster som hörs i frågan och som också motsätter varandra. Att det är ett slutet samfund som startat en skola och som sedan granskats för problem som kan tänkas ha med läran att göra står dock klart, men det finns också en bild av en skola med en god studiemiljö och elever med höga studieresultat.

Examensarbetets syfte var att beskriva den aktuella forskningen kring vilka arbetsterapeutiska interventioner som används för barn med koncentrationssvårigheter vid skolaktiviteter. En litteraturstudie genomfördes för att få en aktuell överblick över vilken forskning och kunskap om arbetsterapeutiska interventioner som finns. Litteratursökningen genomfördes i digitala databaser och resultatet baserades på åtta vetenskapliga artiklar från åren 2007 till 2012. Resultatet beskriver arbetsterapeutiska interventioner för barn mellan fem och sexton år med och utan någon diagnos. Interventionerna bygger på olika teoretiska angreppssätt. Interventionernas effekt mättes med hjälp av olika instrument som till stor del fokuserade på kroppsfunktion. Interventioner som beskrevs var; användning av viktväst, stabilitetsboll och en speciell sittdyna i klassrummet, samt olika strategier, anpassningar av aktivitet, fysisk och social miljö i skolan. Effekten av interventionerna varierade i de olika studierna och det verkade finnas ett samband mellan deltagarnas grad av svårigheter, interventionens utformning och/eller kontexten av interventionen.
The project aimed to describe the current research of school-based occupational therapy interventions for children with attention difficulties. A literature study was conducted to provide a description of existing research and knowledge about interventions for occupational therapists. The literature study was carried out in digital data bases and consisted of eight scientific articles from year 2007 to 2012. The result describes school-based interventions for children who were between five and sixteen years old, with and without any diagnosis. The interventions based on different approaches. The effectiveness of the interventions was measured by different instruments which mostly focused on body functions. The interventions which are described was; weighted vest, stability ball, Disc’o’sit cushion, various strategies and adjustments of the activity, physical and social environment. The effect of the interventions varied in the different studies and there seemed to be a correlation between participants' degree of difficulty, the design and/or the context of interventions.

Amb aquest títol -La lluita pel reconeixement dels oficis artístics i l’Escola Massana de Barcelona. El cas dels esmalts, la ceràmica i la joieria.- nosaltres hem volgut reflexionar sobre els processos de reconeixement aplicat als oficis artístics. Dins de la sociologia de l’art s’han estudiat aquests processos (Bowness, Heinich, Furió, Peist) aplicats a artistes, i on s’ha emprat una certa metodologia que ha intentat objectivar com funciona la reputació i la valoració dels diferents autors. Aquesta metodologia comporta la descripció dels diferents moments de reconeixement, quines instàncies o actors participen, essent de importància cabdal els anomenats gatekeepers (Mauger), aquells que obren o tanquen portes al mercat, a la valoració crítica, als museus. En el cas dels oficis artístics (i aquesta és una novetat en l’enfoc: tractar el reconeixement no lligat només a autors) apareix un nou element que és el procés d’artification (Heinich, Shapiro), que és aquella transformació per la qual una determinada activitat és considerada art (i a l’inrevés). Sembla obvi que els mons de l’art i l’artesania (Becker) tenen uns límits difosos, i que comporten una llarga discussió històrica (Shiner), i justament la fluctuació d’aquests límits ens parla dels mecanismes d’artification. El segle XX a Barcelona és un bon camp d’anàlisi per veure com diferents oficis artístics han transitat des d’un alt reconeixement fins a un quasi oblit, tot essent significatius els diferents moments històrics. Cóm són aquests moments? Quins aspectes varen facilitar aquest reconeixement? Aquest reconeixement va ser equivalent al del camp artístic? Quines sinergies es van activar? Quins oficis van protagonitzar aquestes interrelacions? Va canviar això el reconeixement dels oficis, o només d'alguns? Va variar la posició dels diversos llenguatges artístics? Les connexions entre aquests mons, s'han consolidat? En aquesta lluita pel reconeixement, quin ha estat el balanç final a les darreries del s. XX? Aportem també la inclusió del paper dels centres formatius en els processos de reconeixement, en aquest cas amb un protagonisme clar de l’Escola Massana de Barcelona que va protagonitzar durant aquest segle un lideratge en el camp de l’esmalt (Miquel Soldevila), la ceràmica (Josep Llorens Artigas) i la joieria (Manuel Capdevila). Les conclusions ens portaran a parlar de les consagracions creuades (professors i escoles), reconeixements endogàmics (l’esmalt), sostres de vidre (la ceràmica) i la recerca d’un reconeixement específic (la joieria) que potser obre un mecanisme nou pels oficis artístics en general. Mostrem també el paper que el paradigma de l’art contemporani (Heinich) ha tingut i té en els processos de valoració, que estan afectant no només els anomenats “bells oficis” sinó de retruc les pràctiques reconegudes de la pintura i l’escultura.
In – “The struggle for recognition of crafts and Escola Massana in Barcelona. The enamels, ceramics and jewellery case” - we have tried to reflect on the process of recognition applied to the crafts. These processes have been studied within the sociology of art (Bowness, Heinich, Furió, Peist) applied to artists, trying to use a methodology that tries to take an objective approach on how the reputation and commercial value operates on different authors. This methodology involves the description of the different moments of recognition, which involved actors or instances, being of paramount importance so-called gatekeepers (Mauger), those that open or close doors on the market in the write-up, museums. In the case of crafts (and this is a novelty in the approach: social recognition not only linked to an author) a new element is the process of artification (Heinich, Shapiro), which is why a particular activity is considered art (and vice versa). It seems obvious that the worlds of art and crafts (Becker) have vague limits and poses a long historical discussion (Shiner), these limits and their fluctuation explains artification mechanisms. The 20th century in Barcelona is a good field of analysis to see how different artistic trades have traversed from high consideration to almost oblivion, while the different historical moments are significant. How are these moments of social recognition? Which aspects have helped to provide consideration? Was this recognition equivalent to that of the artistic field? What synergies were activated? What trades did these interrelations carry out? Did this change the recognition of all trades or just some of them? Did the position of various artistic languages vary? The connections between these worlds have been consolidated? In this fight for recognition, what has been the final balance at the end of the s. XX? We also provide the inclusion of the role of the training centers in the processes of recognition, in this case with a clear role of the Escola Massana of Barcelona that carried out during this century a leadership in the field of enamel (Miquel Soldevila), ceramics (Josep Llorens Artigas) and jewellery (Manuel Capdevila). The findings will lead to the crossed consecrations (teachers and schools) endogamous awards (enamel), glass ceilings (ceramics) and a search for a specific recognition (jewellery) which may open a new mechanism for artistic trades in general. We show the role that the paradigm of contemporary art (Heinich) has had and has in the process of assessment. This role affects not only the so-called "Fine Arts" but also the reputed practices of painting and sculpture.

I denna studie undersöks om det finns skillnader mellan lärare som har specialpedagogisk utbildning jämfört med lärare som inte har denna sortens utbildning. Hur påverkar detta elevernas inlärningsmiljö? Kort sagt: ”Lärarnas erfarenheter och dess betydelse för elevernas inlärningsmiljö.”Den studie som jag arbetat efter är Assarsons (2007) studie om kompetens att möta alla elever och den teori som jag använt är praxistriangeln som passar in till lärarnas personliga erfarenhet kopplat till överförd kunskap till andra människor, som i detta fall är eleverna. Empirin består av observationer av idrottslektioner och intervjuer av undervisande lärare. 13 lektioner observerades och fyra lärare från fyra olika skolor intervjuades. De lärare som medverkade i undersökningen arbetade i årskurserna 7-9 på särskolan och två av lärarna har specialpedagogisk utbildning medan de andra två saknade denna utbildning. Tre av lärarna är även behöriga idrottslärare och den fjärde är inte behörig idrottslärare. Vid observationstillfällena lades det fokus på lärarnas engagemang, hur lektionen var planerad och responsen från eleverna gällande lektionsvalet. Vid intervjuerna med lärarna fokuserades det på deras tidigare erfarenheter såsom utbildning och idrottslig bakgrund. Resultatet visar att de lärare som har bakgrund inom en viss sport visar mer engagemang för eleverna när de undervisar i just den sporten. Gällande utbildningsbakgrunden finns det likheter mellan de behöriga lärarna när det kommer till planering och undervisning. Jämfört med de andra lärarna som inte har specialpedagogisk utbildning så har de behöriga lärarna mer tanke bakom planeringen med extra övningar till de elever som inte behärskar alla övningar.
In this study the differences between teachers who have special education compared to the teachers who does not have special education are being examined. How is this affecting the students learning environment? Shortly said: “Teachers’ experiences and its meaning to the students learning environment.”I have worked with Assarsons (2007) studie about the competence to meet every student and I have also worked with theory about praxis triangle. This triangle is about teachers personal experiences connected to transmitted knowledge to others, in this case the students. The collection of the empiricism I used observations of PE lessons and I interviewed the teachers. Altogether I observed 13 lectures and interviewed four teachers at four different schools. The participating teachers are working in year 7-9 in special school and two of the teachers have special education while the other two does not have any special education. Three of the participating teachers are authorized physical education teachers while the fourth teacher is not an authorized physical education teacher. While observing the lectures I focused on the teacher’s participation, how the lectures were planned and the response from the students. During the interviews I focused on the questions about their past experiences such as sports and education. To summarize, the teachers who had a background in sport showed more involvement during lectures. According to the education background there are similarities between the authorized teachers when it comes to lecture planning and education. Compared to the teachers who did not have a Special teaching qualification, the authorized teachers had more thought about planning extra exercises for the students who not master all exercises.

Syftet med studien är att se om det skolkurativa arbetet influeras av empowerment, det vill säga, om skolkuratorerna arbetar utifrån att stärka elevernas egen kapacitet. För att finna svar har fyra skolkuratorer från två olika kommuner, som är verksamma från grundskola till gymnasienivå intervjuas. Tolkningsramen för analysen av det empiriska materialet utformades efter Adams tre dimensioner för empowermentbaserat socialt arbete. Resultaten visade på att skolkuratorerna hade kännedom om empowerment begreppet och även insikt i vad ett empowerment inriktat arbete bidrar till. Det framkom även att samtliga skolkuratorers arbetssätt innehöll drag av empowerment även om det inte var den uttalade arbetsmetoden och utförandet skilde sig. Studiens slutsats är således att det skolkurativa arbetet uttryckligen inte följer empowerment teori men att det återfinns i arbetssättet. Studien indikerar på att ett behov av vidare forskning kring empowermentbaserade arbetsmetoder och dess applicering inom det skolkurativa arbetet.
The purpose of the study is to see if the school counselors work is influenced by empowerment, that is, if the school counselors aim to strengthen the students' own capacity. Four school counselors from two different municipalities who work from elementary school through high school have been interviewed. The interpretation framework for the analysis of the empirical material was designed according to Adam's three dimensions for empowerment-based social work. The results showed that the school counselors were aware of the empowerment concept and had insight into what empowerment-oriented work contributes to. It also emerged that the work methods of all school counselors contained features of empowerment even though it was not the stated working method and the performance differed. The study concludes that the school counselors work does not explicitly follow empowerment theory but that it is found in the working method. The study indicates a need for further research on empowerment-based working methods and its application in school counseling.

Begreppet vision är mångfacetterat och återfinns i en mängd olika sammanhang, kopplat till både ledarskap och skolutveckling och tillskrivs stor betydelse inom forskning på dessa områden. Tidigare forskning visar även att visionens betydelse, funktion och syfte varierar såsom synen på arbetet med att arbeta fram den i verksamheter och organisationer. Studiens övergripande syfte är att bidra till kunskap om visionens funktion i skolan och dess betydelse för ledarskap och skolutveckling. En enkätundersökning genomfördes bland rektorer på grundskolan. Studien är kvantitativ såtillvida att undersökningen genomfördes med hjälp av strukturerade enkäter med fasta svarsalternativ, vilka sedan bearbetades och analyserades med avseende på kvantiteter dvs. frekvens, spridning och samvariation. Studiens vetenskapsteoretiska ramar innebär att avsikten inte är att blottlägga några absoluta sanningar eller att uttala mig om kausala samband. Jag ser statistiken som ett sätt att upptäcka mönster i en variation, vilka sedan måste tolkas och förstås på samma sätt som andra typer av data. Undersökningen är gjord på ett urval bestående av samtliga rektorer på grundskolan inom kommunal verksamhet inom ett geografiskt och administrativt sammanhängande område som består av 14 kommuner. Den icke-slumpmässiga bestämningen av populationen har gjorts genom bekvämlighetsurval. Resultatet visar att rektorerna i stor utsträckning uppfattar att visionen har stor eller mycket stor betydelse för deras förutsättningar att leda skolan och för skolans utveckling. Rektorernas uppfattning om vilka funktioner visioner fyller i skolan är samstämmig. Enligt respondenterna fyller visionen i stor utsträckning flera funktioner vilka har olika fokus och syfte.
The concept of vision is multifaceted and is found in a variety of contexts, linked to both leadership and school improvement and assigned great importance in research in these areas. The purpose of this study is to contribute to the knowledge of vision-building in school and its impact on leadership and school development. A survey was conducted among principals in the compulsory school. The study is quantitative, in that the survey was carried out by means of structured questionnaires with fixed response options, which were then processed and analysed with regard to quantities, i.e. frequency, proliferation and co-variation. The study's scientific theoretical framework means that the intention is not to expose any absolute truths or to speak about causal relationships. I see these statistics as a way to detect patterns in a variation, which must then be interpreted and understood in the same way as other types of data. The survey is made on a convenience sample consisting of all principals within a geographically and administratively contiguous area that is composed of 14 municipalities.The non-random determination of population has been made by comfort choice. The result shows that principals largely perceive that the vision has great or very great significance for their potential to lead the school and for the school's development. Principals' perceptions of what features visions fill in school are unanimous. According to the respondents the vision has several features which have a different focus and purpose.

The purpose of this article has been to elucidate social secretaries’ and teachers’ experiences of collaboration around children in need of society’s intervention. We wanted to examine what the difficulties could be, according to their experience, and how they handled them. Additionally our aim was to analyze whether their method of dealing with the obstacles were likely to succeed, viewed from the perspective of system theory. In order to achieve our purpose we used a qualitative method and interviewed four social secretaries and four teachers. The results displayed a similarity between what our respondents experienced to be obstacles to collaboration and that which previous research has acknowledge as obstacles. The social secretaries tried to overcome the difficulties they experienced by different acts of communication with their collaborators in order to create a common experience through language and narration concerning the children. Reflecting from the perspective of system theory about how they communicate and their attitudes towards their collaborators and the process of collaboration, they would be likely to succeed in their attempts. What would possibly impede their successful handling of the obstacles is their perceived lack of time, and because of the fact that the contacts often lack continuity.

The following essay aims to determine what textbooks and teaching media educators in the county of Västerbotten use when teaching the relation between religion and science. Based on educational science theory and through analyzes of factual texts, the teaching materials was examined to determine how much focus they put on the thematic of religion and science. The result shows how the different teaching materials affect this thematic differently. The main conclusion is therefore that students in Sweden could, depending on the teaching materials used in their education, be taught by different standards to reach the same requirements.

El objetivo fundamental de la tesis es elaborar unas orientaciones para formar psicopedagógicamente a los formadores de seminarios de profesores en formación permanente. Para llegar a este objetivo, en la primera parte de la tesis se realiza un análisis de la formación permanente del profesorado: concepto y terminología, necesidad y obstáculos, tendencias actuales, antecedentes, actualidad en el Estado español, métodos y técnicas en la formación permanente del profesorado. La segunda parte se inicia con un repaso de la formación permanente y la formación de formadores en diversos países y posteriormente se expone una investigación descriptiva realizada mediante un cuestionario que se pasó a una muestra representativa de formadores de formación permanente en escuelas de verano y en cursos de reciclaje. Con los datos de la investigación descriptiva se diseña posteriormente las orientaciones del programa de formación de formadores de seminarios de formación permanente del profesorado.

L’objectiu d’aquesta tesi ha estat l’estudi de l’epidemiologia del trastorn de l’espectre de l’autisme (TEA) en població escolar en dos períodes evolutius (4-5 anys i 10-11 anys), així com l’adaptació i creació d’instruments per a la detecció de trastorns del neurodesenvolupament a nivell familiar i escolar. L'estudi té un disseny transversal en doble fase que inclou una primera fase de cribratge a través de la informació proporcionada per les famílies (N = 2 765) i els mestres (N = 5 555), així com una segona fase d’avaluació clínica individualitzada (N = 557) de tots els participants a risc i un grup de control. El Childhood Autism Spectrum Test va mostrat una elevada validesa i fiabilitat per la detecció de TEA en població espanyola, amb alts valors de sensibilitat (83,9%) i especificitat (92,5%). El qüestionari EDUTEA per la detecció de TEA i trastorn de la comunicació social a l’entorn escolar va presentar una estructura bifactorial, comprenent els factors d’alteracions de la comunicació (α=0,95) i patrons restrictius de comportament (α=0,93). La puntuació total de 10 va proporcionar alts valors de sensibilitat (87%) i especificitat (91,2%). Els índexs de Conners també van resultar vàlids i fiables per detectar el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat en població espanyola a nivell familiar i escolar. Els símptomes de TEA van mostrar una distribució continua i dimensional a la població, sense observar-se classes o grups en funció del perfil de símptomes, gènere o edat. La prevalença estimada de TEA va ser 1,55% en preescolars i 1,00% en escolars. Entre 1,84% i 2,59% dels nens van mostrar manifestacions subclíniques de diagnòstic i entre 3,98% i 6,18% símptomes de risc. La ràtio de gènere va ser 4:1. El gènere femení va mostrar de forma significativa una menor prevalença de símptomes de risc, manifestacions clíniques i subclíniques del trastorn.
El objetivo de esta tesis ha sido el estudio de la epidemiología del trastorno del espectro del autismo (TEA) en población escolar en dos períodos evolutivos (4-5 años y 10-11 años), así como la adaptación y creación de instrumentos para la detección de trastornos del neurodesarrollo a nivel familiar y escolar. El estudio tiene un diseño transversal en doble fase que incluye una primera fase de cribado a través de la información proporcionada por las familias (N = 2 765) y los maestros (N = 5555), así como una segunda fase de evaluación clínica individualizada (N = 557) de todos los participantes a riesgo y un grupo de control. El Childhood Autism Spectrum Test mostró una elevada validez y fiabilidad para la detección de TEA en población española, con altos valores de sensibilidad (83,9%) y especificidad (92,5%). El cuestionario EDUTEA para la detección de TEA y trastorno de la comunicación social en el entorno escolar presentó una estructura bifactorial, comprendiendo los factores de alteraciones de la comunicación (α = 0,95) y patrones restrictivos de comportamiento (α = 0,93). La puntuación total de 10 proporcionó altos valores de sensibilidad (87%) y especificidad (91,2%). Los índices de Conners también resultaron válidos y fiables para detectar el trastorno por déficit de atención e hiperactividad en población española a nivel familiar y escolar. Los síntomas de TEA mostraron una distribución continua y dimensional a la población, sin observarse clases o grupos en función del perfil de síntomas, género o edad. La prevalencia estimada de TEA fue 1,55% en preescolares y 1,00% en escolares. Entre 1,84% y 2,59% de los niños mostraron manifestaciones subclínicas de diagnóstico y entre 3,98% y 6,18% síntomas de riesgo. La ratio de género fue 4:1. El género femenino mostró de forma significativa una menor prevalencia de síntomas de riesgo, manifestaciones clínicas y subclínicas del trastorno.
The aim of this thesis was to study the epidemiology of autism spectrum disorder (ASD) in the school population in two age periods (4-5 years old and 10-11 years old), and to validate and design instruments for the screening of neurodevelopmental disorders in family and school environments. The study had a double-phase cross-sectional design that includes a first phase of screening based on the information provided by families (N = 2 765) and teachers (N = 5555), and a second phase of individualized clinical assessment (N = 557) of all the participants at risk and a control group. The Childhood Autism Spectrum Test showed a high validity and reliability for ASD screening in the Spanish population, with high values for sensitivity (83.9%) and specificity (92.5%). The EDUTEA questionnaire for the detection of ASD and social communication disorder in the school environment presented a two-factor structure, including the factors of communication alterations (α = 0.95) and restrictive patterns of behavior (α = 0.93). A total score of 10 in the EDUTEA provided high values of sensitivity (87%) and specificity (91.2%). The Conners indexes were also valid and reliable for detecting attention deficit hyperactivity disorder in the Spanish population in the family and school environments. The distribution of ASD symptoms was continuous and dimensional in the population, without showing different classes in basis of symptom profile, gender or age. The estimated prevalence of ASD was 1.55% in preschoolers and 1.00% in school-age children. Between 1.84% and 2.59% of the children exhibited subclinical diagnosis and between 3.98% and 6.18% exhibited risk symptoms. The male-to-female ratio was 4:1 and females showed a significantly lower prevalence of risk symptoms, and clinical and subclinical diagnosis.

New production is not the only thing that is important for the city’s growth. It is also crucial to recover existing buildings in order to create attractive areas. There is a school in Västerås city called Wenströmska skolan which consists of six high schools that provide different professional specializations and which has an area of about 35000 square meters. Due to many different reasons the city has decided to close the school down and any decisions on what to do with the remaining buildings have not yet been made. The aim of this thesis is to develop a proposal on Wenströmska skolan future. The proposal illustrates a vision towards adaptive reuse of school’s buildings based on the district’s needs and the city’s visions for the future. The proposal can be used as inspiration in the larger context or as idea for upcoming decisions regarding Wenströmska skolan. The theoretical part is an overview and compilation of general requirements and rules on availability and technical aspects regarding school buildings design. The pre-study investigates the best alternative which is based on the needs in the district that provides support making the choice of activities. SWOT-analysis helps to define strengths, weaknesses, opportunities and threats which affect the choice of activities too. New drawings are created in order to illustrate the proposal. Both the buildings and the plot of Wenströmska skolan are used to develop the proposal. The buildings can be adapted to a secondary school in combination with other operations such as sports and health, cultural, music and theater, rooms and areas for children activities, a restaurant with food from different cultures, offices spaces for companies and new residents. The buildings and the plot can also be used as a gathering place. The proposal shows that adoption of the vision may help to raise social values, sustainability and quality of life in the district. The residents would be connected in a way they haven’t been before.
Nyproduktion är inte det enda som är viktigt i en stad som växer utan även befintlig byggnation måste tillvaratags för att skapa attraktiva områden. I stadsdelen Vallby i Västerås är Wenströmska skolan belägen. Skolan har en yta på cirka 35 000 kvadratmeter och bedriver gymnasieverksamheter som består av sex mindre gymnasieskolor med olika yrkesinriktningar. Av olika skäl har kommunen bestämt att lägga ned skolan där utflyttningen fortfarande är under process sedan år 2013 och beräknas vara klar år 2017; något beslut om vad som ska göras med den kvarstående byggnaden har ännu inte fattats. Syftet med detta arbete är att ta fram ett förslag på möjligheter för ändrad verksamhet för Wenströmska skolan där en anpassning till en högstadieskola i kombination med övriga verksamheter ska göras. Förslaget illustrerar en vision över de möjligheter som finns för byggnadens framtid utifrån stadsdelens behov och stadens framtidsvisioner. Förslaget kan användas som inspirationskälla i större sammanhang vid ett beslut om byggnadens framtid och användningsmöjligheter. Arbetet består av bland annat en litteraturstudie som handlar om skolbyggnaders utformning och var till hjälp vid planering av en ny skolverksamhet. Utifrån den grundläggande litteraturstudien skapades förståelse vid uppbyggnad av en skolverksamhet med hänsyn till skolbyggnaders funktioner och utrymmen, tillgänglighet och tekniska aspekter som ljud, ljus, luft samt brand och säkerhet. För skolbyggnader handlar det mest om hur anpassningen för tillgänglighet och användbarhet för personer med nedsatt rörelse- och orienteringsförmåga ska utvecklas. Skolbyggnader ses som arbetslokaler och här ska både elever och anställda som vistas i lokalen ha rätt till god arbetsmiljö där trivsel, tillgänglighet och användbarhet är tre viktiga begrepp. Arbetet består även av en förstudie som gick ut på att göra ett platsbesök i skolbyggnaden, utföra studier och analyser samt en materialinsamling hos Stadsbyggnadskontoret i Västerås för tillgång av bland annat ritningar. Platsbesöket gav en uppfattning av dagsläget som skapade en vision till nya utformningsmöjligheter. Behovsstudien belyser stadsdelens olika behov och utgör ett beslutsunderlag vid val av verksamheter. Objektet behandlas i dagsläget och med hjälp av en nulägesanalys i form av SWOT-analyser analyseras både skolbyggnaden och omkringliggande områden där dess styrkor, svagheter, möjligheter och hot tags fram. Denna analys skapar en överblick över nuläget och ligger som underlag för arbetet. De befintliga ritningarna över skolbyggnaden låg som grund vid framtagande av nya skisser på alternativa planlösningar med hänsyn till fastställda förutsättningar. En lång skissprocess resulterade slutligen i färdiga förslagsritningar. Arbetet studerar hur skolbyggnader bör utformas och hur den befintliga byggnaden kan anpassas till en ny högstadieskola samt vilka förutsättningar som finns för att uppnå detta. Den nya utformningen av byggnaden ska gynna stadsdelsborna efter de behov som finns samt koppla samman omgivande stadsdelar genom en naturlig samlingsplats för social integration och livskraft. Utifrån de möjligheter och tillgångar som behövs för att skapa en hållbar och livskraftig stadsdelsmiljö studeras omgivningen och närområdet för att ta fram de behov som finns. De mötespunkter som skapas ska främja utbyte och mångfald både kulturellt och socialt. A-byggnaden uppfyller de krav som krävs för att en skolverksamhet och därför kan en del av byggnaden anpassas till en ny grundskola med årskurserna sex till nio. A-byggnaden innehåller de viktigaste delarna en skola behöver såsom idrottshall, aula och matsal; resterande yta går enkelt att anpassa till klassrumsbehovet och övriga utrymmen för en elevmängd på cirka 500 till 600 elever. En skolbyggnad ska utformas med hänsyn till själva skolverksamheten eftersom undervisningsämnena skiljer sig mellan olika skolverksamheter. En ytterligare viktig punkt i hur en skolbyggnad bör utformas är tillgängligheten och användbarheten för personer med nedsatt rörelse- och orienteringsförmåga. Det är viktigt att skolbyggnadens alla utrymmen och funktioner är utformade efter de minimikrav som gäller så att alla elever och lärare kan röra sig i byggnaden utan hinder och problem. Även god arbetsmiljö måste råda för både elever och lärare; vid utformning av skolbyggnader måste hänsyn tags till tekniska aspekter som påverkar välbefinnandet, undervisningen och inlärningsförmågan. För att byggnaden ska bidra de omgivande stadsdelarna en naturlig samlingsplats för social integration och livskraft måste de omgivande mångkulturella stadsdelarna kopplas samman och förenas med gemensamma intressen. Byggnadens olika funktioner kommer även att skapa mötespunkter som främjar utbyte och mångfald både kulturellt och socialt; omgivningen är mångkulturell med olika målgrupper där studenter och ungdomar, barnfamiljer och äldre är bosatta. En viktig utgångspunkt för de möjligheter och tillgångar som behövs för att skapa en hållbar och livskraftig stadsdelsmiljö är stadsdelens behov. Stadsdelens behov är bland annat skola, idrott och hälsa, mat, boenden av olika slag, kultur- och föreningsliv samt möjligheter för verksamheter i form av kontorsytor och lokaler. Omgivningen består av blandad bebyggelse och kultur med närområden som består av mångkulturella stadsdelar vilket innebär en anpassning till olika målgrupper som i sin tur bidrar till många möjligheter. Området har en stor del odefinierade ytor utan funktion vilket gör att området har stor potential att utvecklas och förtätas.

Submitted by Fabio Sobreira Campos da Costa (fabio.sobreira@ufpe.br) on 2016-07-07T13:43:38Z No. of bitstreams: 2 license_rdf: 1232 bytes, checksum: 66e71c371cc565284e70f40736c94386 (MD5) Dissertação Emanuelle Rodrigues PPGCOMUFPE 2015 (1).pdf: 2730118 bytes, checksum: 0042afb51780f1f5ebc517e48704b5df (MD5)
Made available in DSpace on 2016-07-07T13:43:38Z (GMT). No. of bitstreams: 2 license_rdf: 1232 bytes, checksum: 66e71c371cc565284e70f40736c94386 (MD5) Dissertação Emanuelle Rodrigues PPGCOMUFPE 2015 (1).pdf: 2730118 bytes, checksum: 0042afb51780f1f5ebc517e48704b5df (MD5) Previous issue date: 2015-12-11
FACEPE
A relação entre religião e empreendedorismo é a discussão que norteia este trabalho, em especial quando desta se vê emergir um discurso mercadológico sobre os afetos vinculados ao mundo corporativo. Ideias como “amor inteligente” ou “casamento-empresa” nos abriram os olhos para uma reestruturação das práticas discursivas da Igreja Universal do Reino de Deus (IURD): para além da esfera empresarial, o ato de “empreender” passa a ser difundido na igreja, através de um tipo peculiar de pedagogia, como modo de agir em todos os âmbitos da vida, em especial nas relações afetivas. Renato e Cristiane Cardoso, os “professores do amor”, ensinam, através do próprio exemplo e de lições didáticas – características “herdadas” da IURD, instituição a qual são vinculados – como alcançarmos a felicidade na relação a dois e como ela pode nos tornar produtivos em outros âmbitos, como educação e trabalho, principalmente. Partimos da hipótese que a religião tem sido cada vez mais afetada pela cultura empreendedora, de modo tal que até mesmo os afetos passam a ser compreendidos sob a ótica da racionalidade. Nossa proposta central é discutir a relação entre empreendedorismo e religião no contexto moderno por meio de uma análise sociodiscursiva e de trajetória de vida das narrativas do casal Cardoso e de seus seguidores, todas difundidas nos programas da Escola do Amor, nas reuniões da Terapia do Amor, na igreja, e nos livros do casal. O que nos parece mais latente, ao concluir essa pesquisa, é a concepção de vida como projeto de autorrealização, no qual o indivíduo, em sua condição autorreflexiva, orienta suas ações a partir de modelos ideais de felicidade perpetuados por agentes sociais e religiosos.
Relation between religion and entrepreneurship is the main discussion that guides this work, especially when we see arises a marketing discourse about affections related to the corporative world. Conceptions such as “clever love” or “marriage enterprise” drew attention to a restructuring process regarding the Universal Church of the Kingdom of God (UCKG): beyond the business strategy, the conception of entrepreneurship is spread among the Church trough a peculiar kind of pedagogy, a type that became a modus operandi in all levels of someone´s life, specially the emotional one. Renato and Cristiane Cardoso, the “teacher of love”, teach, using themselves as examples and and didactic lections – features inherent from UGCD, institution to what there are joined – how we can reach happiness in our marriage and how this can make us more productive, mainly in the fields of education and work.Our start point is that religion has been being overly influenced by entrepreneurship culture in such way that even affects are understanding under the rationality view. We aim to discuss the relation between religion and entrepreneurship in the modern context, using a sociodiscursive analyses as well as analyzing the narratives regarding Cardoso´s couple and their followers life path. All that can be found either on the School Love, a TV show, and on the Love Therapy, in the Church, and on the books that the couple publish. It seems more conclusive to us is that the conception of life as a self-realization project, in which the individuals, in their autoreflexive condition, guide their actions from ideal models of life that come from social and religious agents.

Till den här undersökningen har en kromatografilaboration konstruerats. Högstadieelevers attityd gentemot kemi före och efter genomförandet av kromatografilaborationen jämförs. Genomförandet skedde vid Vetenskapens Hus i Stockholm. Även medföljande lärares upplevelse av laborationen och eventuell påverkan på elever undersöks. Frågeformulär används för undersökande av elevernas attityder gentemot kemi och intervjuer med medföljande lärare används som komplement till elevernas svar. För en grupp av de deltagande eleverna syns en förändring i attityd gentemot kemi i positiv riktning, vilket stämmer överens med elevgruppens lärares upplevelse. För den andra gruppen deltagande elever syns ingen förändring i attityd gentemot kemi, vilket stämmer överens med elevgruppens lärares upplevelse. Laborationen anses lämplig av de medföljande lärarna, oavsett om den har en affektiv påverkan på eleverna eller inte. Utifrån elevernas svar på frågeformulären och lärarintervjuerna går det att fastställa laborationens möjlighet att påverka elever affektivt, men även att denna påverkan inte är självklar.
In this report, a chromatography lab is constructed and the attitudes towards chemistry of students in lower secondary school are compared before and after the lab is carried out at Vetenskapens Hus in Stockholm. The attendant teachers’ experiences of the lab and potential effects on the students are also taken into consideration. Questionnaires are used to survey the students’ attitudes towards chemistry, and interviews with the attendant teachers are used as a complement to the students’ answers. For one group of students, a significant positive change in their attitudes towards chemistry is measured, which is consistent with their teacher’s experience. For the other group of students, there is no significant change in their attitudes towards chemistry, which is consistent with their teacher’s experience as well. The lab itself is seen as appropriate by the attendant teachers, regardless of whether it influences the students affectively or not. Based on the answers of the students and the interviews with the teachers, it is possible to conclude that the lab has the potential to influence the students affectively, but also that this influence isn’t a necessary effect of the lab.

Syftet med denna studie är att utifrån elevers perspektiv undersöka vad eleverna själva uppfattar att de lär sig och vad som är meningsfullt lärande för dem. Följande frågeställningar har legat till grund för denna undersökning. Vad uppfattar eleverna att de lär sig i fritidshemmet? Vad uppfattar eleverna som meningsfullt lärande i fritidshemmet? Studien är kvalitativ och utgår från en fenomenografisk ansats där samtalspromenader har legat till grund för insamling av data. Tio semistrukturerade intervjuer har gjorts med elever i årskurs tre som är inskrivna i fritidshemmet. Analys av transkriberingarna har givit studien ett resultat som visar på att eleverna kunde beskriva och sätta ord på sitt lärande. Följande beskrivningskategorier har hittats som besvarar studiens frågeställningar: Rörelse, Kognitiv förmåga, Skapande och Bra kompis. Samlärande, Sortera och klassificera samt Vardagsnytta.

Introducció: L’interès per la mesura de la Qualitat de Vida Relacionada amb la Salut (QVRS) ha augmentat en els darrers anys tant a nivell d’investigació com en la pràctica clínica i l’avaluació de programes sanitaris. S’han desenvolupat i validat en el nostre medi diversos qüestionaris genèrics de QVRS en adolescents. No obstant, no es coneixen estudis que hagin analitzat de manera global els factors sociodemogràfics, sanitaris i psicosocials com potencials determinants de la salut mental juvenil i la seva influència sobre la QVRS. Objectiu: Estimar la QVRS dels adolescents de dues Àrees Bàsiques de Salut urbanes i explorar la seva relació amb variables sociodemogràfiques, sanitàries i psicosocials. Material i mètodes: Estudi descriptiu transversal d’escolars de 3er i 4art d’ESO de quatre escoles: una concertada i una pública de la Dreta de l’Eixample de Barcelona i el mateix de Collblanc, l’Hospitalet del Llobregat, que representen una població de 589 adolescents. Els criteris d’inclusió són pertànyer a aquests cursos i tenir autorització paterna. S’exclouen els que no assisteixen a classe el dia de la recollida de dades. S’utilitzà un qüestionari amb variables sociodemogràfiques, sanitàries i psicosocials de confecció pròpia, la versió espanyola del Qüestionari Vecú et Santé Perçue de l’Adolescent (VSPA) per mesurar la QVRS i del Strengths and Difficulties Questionnaire (SDQ) per mesurar el distrès psicològic. Resultats: La participació va ser del 80% (n=471). Un 51% dels adolescents eren noies i un 68% tenien entre 13 i 15 anys. Un 40% havien nascut a l’estranger i un 67% vivien amb pare i mare. Una tercera part dels progenitors tenien estudis universitaris. Un 63% dels adolescents feien exercici físic fora de l’escola i un 11% presentaven malalties cròniques. Un 9% fumaven, un 51% havien consumit d’alcohol i un 31% altres drogues. Un 22% referien tenir familiars o amics amb problemes amb l’alcohol i un 24% amb les drogues. Un 22% presentaven un Índex de Massa Corporal (IMC) corresponent a baix pes i un 9% a sobrepès o obesitat. Un 62% tenien una religió i un 25% havien patit discriminació i/o racisme. La puntuació mitjana de QVRS en la dimensió Total del VSPA va ser de 60,6 (IC del 95%: 59,4-61,8) i un 61,7% van obtenir una puntuació inferior a 65. Els adolescents de sexe masculí, nadius, de centres concertats, que conviuen amb pare i mare, que realitzen exercici físic fora de l’escola, que no consumeixen tabac, alcohol ni altres drogues, amb un entorn proper sense problemes d’alcohol ni drogues i els que no han patit discriminació ni racisme, tenen millor QVRS. No s’observen diferències en funció de l’edat, estudis i immigració dels pares, malalties cròniques, IMC ni religió. La puntuació mitjana de distès psicològic en la dimensió Dificultat Total del SDQ va ser de 11,7 (IC del 95%: 11,3-12,2). Els adolescents de sexe masculí, que conviuen amb pare i mare, que no consumeixen tabac ni altres drogues, amb un entorn proper sense problemes d’alcohol ni altres drogues, fills de mare amb estudis universitaris i els que no han patit discriminació ni racisme, mostren menys distrès psicològic. Un model multivariant de la puntuació Total del VSPA va explicar el 42,6% de la variància, incloent com a variables independents la puntuació dificultat total del SDQ, el sexe, l’exercici físic fora de l’escola, el consum de drogues i l’haver patit discriminació o racisme. Conclusions: La QVRS en els adolescents investigats és inferior a l’esperada, especialment en aquells que presenten més distrès psicològic. El sexe masculí i l’exercici físic fora de l’escola protegeixen la QVRS, mentre que el consum de drogues i l’experiència d’haver patit discriminació o racisme serien factors de risc afegits.
Introduction: Interest in measuring Health Related Quality of Life (HRQL) has increased in recent years, both in research and in clinical practice and also in evaluation of health programs. Various generic adolescents HRQL questionnaires have been developed and validated. However, there are no known studies that have globally analyzed how social-demographic, health and psychosocial factors can determinate on youth mental health and its influence on HRQL. Objective: To estimate adolescents’ HRQL in two urban Basic Health Areas and explore its relationship to social-demographic, psychosocial and health variables. Methods: Descriptive Cross-sectional study of schoolchildren in 3rd and 4th year of ESO from four schools: a concerted and a public school from Dreta Eixample in Barcelona and the same from Collblanc, Hospitalet de Llobregat, representing a population of 589 adolescents. Inclusion criteria are belonging to these courses and having parental permission. Excluding criteria was not attending class the day of data collection. We used a questionnaire with social-demographic , health and psychosocial variables own made, the Spanish version of the questionnaire Vécu et Santé Perçue Adolescent (VSPA) to measure HRQL, and the Strengths and Difficulties Questionnaire (SDQ) to measure psychological distress . Results: The participation was 80% (n = 471). 51% were teen girls and 68% were aged between 13 and 15 years. 40% were born abroad and 67% lived with both parents. One third of parents had university education. 63% of adolescents performed physical exercise outside of school and 11% presented chronic diseases. 9% smoked, 51% had consumed alcohol and 31% other drugs. 22% have referred friends and family with alcohol problems and 24% with drugs. 22% had a Body Mass Index (BMI) corresponding to underweight and 9% for overweight or obese. 62% had a religion and 25% had suffered discrimination and/or racism. The average HRQL measured by VSPA Total score was 60.6 (95% CI: 59.4-61.8) and 61.7% obtained a score below 65. Male teenagers, native, from concerted schools, living with mother and father, who perform physical exercise outside of school, who do not consume tobacco, alcohol or other drugs, who didn’t have relatives or friends with alcohol or drugs problems, and those who have not experienced discrimination or racism, have better HRQL. There were no differences in age, parental studies and immigration, chronic diseases, BMI or religion. The average psychological distress measured by total difficulty score in SDQ was 11.7 (95% CI: 11.3-12.2). Male adolescents, who live with both parents, who do not consume tobacco or other drugs, who didn’t have relatives or friends with alcohol or drugs problems, whose mother had university education and those who have not suffered discrimination or racism, show less psychological distress. A multivariate model for VSPA Total score explained 42.6% of the variance, including SDQ total difficulties score, gender, physical exercise outside of school, drug use and having suffered discrimination or racism as independent variables. Conclusions: HRQL in surveyed adolescents is lower than expected, especially in those who have more psychological distress. Being male and performing exercise outside of school protect HRQL, while drug use and having suffered discrimination or racism could be added risk factors.

Under två terminer har vi medverkat i en forskningscirkel på en grundskola som behandlat historieundervisning i en mångkulturell miljö. Forskningscirkeln startades i samband med att den aktuella skolan fick ett stort tillskott av elever med invandrarbakgrund. Det ena syftet med detta examensarbete är att synliggöra lärarnas syn på rollfördelningen inom den aktuella forskningscirkeln. Den rollfördelning vi syftar på är framförallt den mellan forskarna och lärarna, inte lärarna emellan. Det andra syftet är att se hur lärarna upplever att de påverkats av att medverka i forskningscirkeln, och då med fokus på historieundervisning i en mångkulturell miljö. Forskningscirklar inom skolans värld är ett ganska nytt fenomen. I forskningscirkeln möts teoretiker och praktiker kring ett gemensamt problem, utformat av praktikerna. Om forskningscirkeln i skolan ska kunna bli ett möte på lika villkor bör forskarna håller en medvetet låg profil. Risken finns annars att traditionella mönster upprepas; forskarna agerar ledare och lärarna blir de passiva deltagarna som utför uppgifter de tilldelats. Även om forskarnas låga profil kan innebära att arbetsprocessen i cirkeln tar längre tid så uppnås troligtvis resultat som är mer relevanta både för forskare och för lärare. Lärarna i den aktuella forskningscirkeln upplever att forskarna i cirkeln har hållit en låg profil. Deras uppfattning är att alla deltagit på lika villkor, oavsett yrke och tidigare erfarenheter. Dagens forskning inom det historiedidaktiska området fokuserar framförallt på hur man i skolan kan förändra sin historieundervisning utifrån de elever läraren har framför sig, och vems historia det egentligen är som ska förmedlas. Undersökningen visar att lärarna anser att på grund av sin medverkan i forskningscirkeln har det vuxit fram idéer och tankar kring hur de ska kunna förändra sin undervisning. Även om det inte är helt oproblematiskt, så försöker lärarna att hitta nya vägar, så att historieundervisningen ska angå alla i klassrummet. Centrala begrepp för forskningscirkeln och för detta examensarbete har varit, identitet, historiemedvetenhet, kultur och kulturarv. Begreppen har diskuterats utifrån ett didaktiskt perspektiv.
During these two last terms we took part in a research group on history teaching in a multi-cultural environment at a compulsory school. The research group started when the school in question had recently taken on a large number of pupils of a foreign background. This thesis has two purposes, the first of which is to show the teachers’ view on the division of rolls within the aforementioned research group. The division referred to is principally that between the researchers and the teachers, not that between the teachers. The other purpose is to see how the teachers perceived the influence of participating in the research group, the focus being on history teaching in a multi-cultural environment. Research groups in the school world are quite new phenomena. In the research group theoreticians and practitioners meet about a mutual problem, defined by the practitioners. In order for the research group to meet on an equal footing, the researchers have to maintain a consciously low profile. Otherwise they run the risk of repeating a worn pattern where the researchers act as leaders and the teachers become the participants performing their allocated tasks. Even though the researchers’ low profile may mean the work process taking a longer time, chances are that results more relevant to the teachers and researchers are achieved. The teachers in this particular research group feel the researchers in the group did keep a low profile. Their impression is that everyone who participated took part on equal conditions, regardless of their profession and earlier experiences. Research today within the area of history didactics mainly focuses on how schools might change their history teaching based on the pupils sitting in front of the teacher, and on whose history one is actually trying to convey. This research shows that the teachers feel their participation in the research group did provoke ideas and thoughts on how to change the lessons. While it is not completely unproblematic, the teachers are trying to find new ways of making the history lessons relate to everyone in the classroom. Central conceptions for the research group and for this thesis have been identity, history awareness, culture and culture heritance. These conceptions have been discussed from a didactic perspective.

The idea of the essay is to give a glimpse of the how the tranfunction of the ninth grade students’ grades in transition from high school to the gymnasium. The model used in the analysis is hermeneutic and this has permeated the paper strong. The issues I wanted the paper would answer was: What problems may exist in the assessment of pupils at the end of grade nine in Swedish and mathematics? How does this affect the transition between high school and the gymnasium? What individual differences can arise?

The problems surrounding the assessment of students in the ninth grade are not only the objectives of the different rates that affect the assessment. Students' relationship with teachers is an important factor that plays into how they are assessed. The high school teachers admit that students can get approved in Swedish A and Mathematics A, although they have not achieved all the objectives of the substances. Students cannot see any connection between this and the difficulties they have to cope with the courses in Swedish A and Mathematics A. Gymnasium teachers, however believe that this may be a factor that students do not reach the intended targets.

The analysis also shows that it is difficult for teachers to know what skills students bring to school. The two high school teachers think that the knowledge they assessed and rated is not necessarily the consolidation of the pupil. It is very possible that the knowledge which they exhibit is constant. The survey also shows how students can be affected both positively and negatively by the problems associated with a nicer grad than they diserve. The two student examples highlighted in this paper shows, for example, that students may have trouble keeping up with the teaching and understand what teachers go through this saw Simon as very tough. It can also give students the benefits when they get the chance to attend the gymnasium and continue their studies immediately after high school.

Den 19 februari 2004 presenterade IASB IFRS 2. IFRS 2 innebär att företagen skall hantera personaloptioner som en kostnad i resultaträkningen. I författningen regleras ej vilken värderingsmodell som skall användas vid värderingen av optionerna. På grund av detta kan redovisningen påverkas på olika vis beroende på vilken optionsvärderingsmodell som används av bolaget. Uppsatsens syfte är att fastställa vilka effekter olika optionsvärderingsmodeller har på bolagens värdering av personaloptioner och även beskriva vilka antaganden av indata i modellen som görs av bolagen och undersöka om dessa antaganden är teoretiskt korrekta. Uppsatsen grundas på en fallstudie av tio bolag som har aktiva optionsprogram som redovisas enligt IFRS 2. Vid jämförelsen av optionsvärderingsmodellerna så sätts bolagens indata in i två olika värderingsmodeller och beräkningar görs med dessa värden för att kunna se hur värdena på optionerna varierar mellan dessa optionsvärderingsmodeller. Eftersom volatiliteten är en mycket viktig faktor i värderingsmodellerna och påverkar det teoretiska värdet i betydande utsträckning så görs även en undersökning som skall ge en bild av hur bolagen har kommit fram till sitt volatilitetsantagande och som även utreder om detta värde är teoretiskt korrekt. Av de ursprungliga 102 bolagen hittades 35 bolag (34 %) som har personaloptioner som redovisas enligt IFRS 2. Av dessa 35 bolag hittades endast tio bolag (28,57 %) med fullständig information av dess indata. Efter min estimering av den historiska volatiliteten, fem år bakåt i tiden, så är den i genomsnitt 216,43 % högre än bolagens antagna volatilitet och optionsvärdet i genomsnitt 179,53 % högre än bolagens beräknade värde. Använder vi istället min estimering av den historiska volatiliteten, av ett år tillbaka i tiden, så hamnar vi på ett lägre värde, 41,39 % högre än bolagens beräknade verkliga värde och ett beräknat optionsvärde som är 39,13 % högre än bolagens. Skillnaderna i den riskfria räntan var oerhört stora, från 2,00 % till 4,30 %, en skillnad på 215 %. Skillnaden i beräknat verkligt värde skiljer sig minimalt mellan Black & Scholes modellen och binominalmodellen. Medeldifferensen mellan de tio analyserade bolagen var endast 0,0059 %, dvs. en knappt mätbar skillnad.

19th February 2004 the IASB introduced the IFRS 2. IFRS 2 means that the corporations must handle employee stock options as a cost in the income statement. It is not regulated in the constitution which model that should be used to value the options. Because of this the income statement can be affected by which model that is used by the corporation. The purpose of this paper is to confirm which affects different valuing models has to the value of the corporations employee options and even describe which assumptions of the in data that are used by the corporations and examine if this assumptions are theoretical correct. The paper is based on a case study of ten corporations who has employee stock option programs which are accounted according to the IFRS 2. At the comparing of the option valuing models the corporations in data is placed into the two models and calculations are made to see if the values vary between the models. Because that volatility is a very important factor in the option valuing models and affects the theoretical value at a significant extent an examination which is mean to give a picture of how the corporations has create the volatility assumption and that even will study if this value is correct theoretical value. Only 35 of the original 102 (34 %) corporations had employee stock options which are accounted according to the IFRS 2. Only 10 of these 35 (28,57 %) had a complete information about the in data. After my estimation of the historical volatility, five years back in time, my estimated volatility was in average 216,43 % higher than what the corporations had estimated and the average value of the options was 179,53 % higher. An estimation of the historical volatility one year back in time I get a lower value of the volatility that is in average 41,39 % higher than the corporations estimation and a option price that is 39,13 % higher. The differences of the risk free interest rate are huge, from 2,00 % to 4,30 %, a difference at 215 %. The calculated variation between the Black & Scholes model and the binomial method is tiny. The average difference between the ten examined corporation are only 0,0059 %, i.e. a hardly noticeable difference.

Syftet med studien är att belysa och diskutera svårigheter som elever har med atomens uppbyggnad och egenskaper inom den inledande kemidelen i kursen Naturkunskap 2. Undersökningen genomfördes i två steg. I första steget fick eleverna rita sina atommodeller och berätta om dem innan arbetet med kemi började. Samtidigt fick de berätta om svårigheter de upplevt med atomkonceptet. I steg två intervjuades elever efter genomfört kemiavsnitt i kursen om svårigheterna och hur dessa skulle kunna avhjälpas. Intervjuerna transkriberades och i analysarbetet grupperades svaren efter likheter och mönster. Resultatet visade att samtliga elever i urvalsgruppen behövde arbeta mer med atomens uppbyggnad innan de kunde arbeta vidare med kemin inom Naturkunskap 2 kursen. Bland svårigheterna nämnde eleverna att atomen är abstrakt på grund av sin storlek och för att den inte förekommer i vardagliga sammanhang, vidare används många begrepp inom atomkonceptet som de inte bearbetat tillräckligt. Några elever nämnde även en dålig undervisning på grund av täta lärarbyten i grundskolan som orsak till svårigheterna. Eleverna önskade mer samtal i undervisningen både för att bearbeta begrepp och atomkonceptet och för en mer vardagsnära användning av atomen.
The purpose of the study is to shed light on difficulties that students have with the structure and properties of the atom within the initial chemistry part in the course Science studies 2. The study was conducted in two steps. First the students draw their atomic models and explained what they had drawn. At the same time they told about difficulties they experienced with the concept of the atom. The next part was conducted after completing the chemistry section in the course. Students were interviewed on the difficulties and how they would like to work with the concept of the atom. The interviews were transcribed and in the analysis work the answers were grouped according to similarities and patterns. The result showed that all the students needed to work more with the structure of the atom initially in the course. The students thought that the atom is abstract because of its size and because it is not found in their everyday contexts, many words are used within the atomic concept that the students have not worked with sufficiently. Some students also mentioned a poor teaching because of frequent teacher changes in compulsory school as the cause of the difficulties. The students wanted more conversation in the teaching, both to process concepts and the atomic concept, and for a more everyday use of the atom.

Teaching mathematics towards mathematical proficiency cannot easily be described since mathematical proficiency is complex and no term alone capture all aspects. The purpose of the study was to examine how mathematical proficiency in conceptual understanding can be discriminated through the concept of subtraction in grade 1 and 3 primary school. Question raised by the study was 1. What different levels in quality can be discriminated in the ways students subtracts?   2. Can progression be discriminated within subtraction operations between grade 1 and 3? Concepts like mathematical artefacts, capability and ability have been useful tools when analyzing the material. Developing mathematical thinking in students is about developing conceptual understanding anchored in the process rather than focus on procedures and outcome. When subtracting with comprehension one knows that subtraction undoes addition since subtraction is the inverse operation of addition.      The methods used are qualitative studies using observations and interviews. The material consists of notes from observations, recordings of interviews and written solutions. The study developed an analysis tool in order to compare the different ways of thinking when doing subtraction activities. Developing the tool was critical in order to compare and discriminate different levels of mathematical thinking. The results indicate that the Swedish curricula in mathematics do not support mathematical teaching towards mathematical proficiencies because it’s lack of concrete measurable goals.

(On the shift of responsibility for compulsory schooling. The path to management by objectives and results and some of its consequences). The aim with this thesis is to contribute to the discussion about the responsibility for compulsory schooling in the 1990s. The decade began with a shift of responsibility for the compulsory school, a process generally referred to as 'municipalization', which on an everyday basis makes it perfectly clear where the responsibility lies. This thesis probes a little further into the problems of the distribution of responsibility, through investigating how the issue of responsibility for the nine-year comprehensive compulsory school has been discussed and motivated over time, in order to analyse more precisely the conditions at hand as the municipalities were to take over responsibility for the different schools in the 1990s. As a sequel to the fundamental direction of this study it enters into a discussion about the consequences following the distribution of responsibility: the effects of management by objectives and results on the school's cognitive approach and problematizing the issue of power and influence under the new model of responsibility. The thesis contains an analysis of how the issue of responsibility for compulsory schooling has been discussed in official commission reports over time, with the purpose of gaining a better understanding of the compulsory school in the 1990s, and its conditions. The historical study thus focuses on the school reform conducted in the early 90s and the three concepts seen as central to the discussion about responsibility for the compulsory school towards the end of the twentieth century: municipalization, decentralization and turning the school into a goals and achievement-related organisation. The analysis is founded upon an outlook based on discourse, aiming to distinguish any changes in the meaning of those three key expressions as well as to define shifts and discursive breaks in textual references to the responsibility for comprehensive school.

Syftet med vår studie är att få en inblick i om förskollärare är medvetna om hur de utformar innemiljön på förskolan och vilken barnsyn som speglar sig i deras pedagogiska miljö. Vi vill veta om förskollärarna utformar miljön så att den lockar till meningsskapande aktiviteter för varje barn.

Frågeställningar:

Vad har förskollärarna för tankar kring den pedagogiska miljön på förskolan?

Vilken barnsyn speglas i de pedagogiska miljöerna?

Hur utformar förskollärarna miljön så att den lockar till meningsfulla aktiviteter för varje barn?

Uppsatsen tar sin huvudsakliga teoretiska utgångspunkt i det postmoderna perspektivet. Studien bygger på data bestående av sex intervjuer med förskollärare och observation av innemiljöerna på de förskolor som de är verksamma i.

Vårt resultat visar att förskollärarnas tankar och barnsyn speglar sig i miljön. Miljön bör vara föränderlig och barnens intressen samt behov ska vara utgångspunkten vid utformningen. Detta för att varje barn ska hitta någon aktivitet som är meningsfull för dem.

The purpose of our study is to get an insight into if the pre-school teachers are aware of how they design the indoor environment at the pre-schools and which child perspective is reflected in their pedagogical environment. We want to know if pre-school teachers design their environment so that it invites to meaningful creativity and activity for each child.

Questions:

What thoughts do the pre-school teachers have regarding the pedagogical environment at the pre-school?

Which child perspective is reflected in the pedagogical milieus/environments?

How does the pre-school design the environment so that it invites to meaningful creativity and activity for each child?

The paper takes its primary theoretical starting point in the postmodern perspective. The study is based on data from six interviews with pre-school teachers and observations of their pre-schools’ indoor environment.

Our result shows, that the pre-school teachers’ thoughts and child perspective are reflected in the environment. It should be in constant change, and the child’s interests and needs should be the primary focus in the design of the environment. Each child needs to get the possibility to find some activities which can develop them.

Denna studie har undersökt skolformen “second chance” school. Studien utgick från en specifik verksamhet i Norrland som kallas “Unga till arbete eller studier”, eller UTAS. Syftet med undersökningen var att ta reda på vad som krävs av en studie- och yrkesvägledare som väljer att jobba inom en sådan verksamhet. Studien undersökte även hur denna typ av verksamhet påverkar deltagarnas självförmåga, och vilka möjligheter och svårigheter som kan finnas i denna typ av verksamhet. Arbetet baseras på tidigare forskning om social cognitive career theory, tidigare forskningsrapporter gjorda om second chance school verksamheter och gruppvägledningsmetoden WATCH som står för ”What Alternatives? Thinking Coping Hoping”. En kvalitativ metod användes, och semi-strukturerade intervjuer gjordes med fyra anställda på verksamheten UTAS: två studie och yrkesvägledare, en specialpedagog och verksamhetens samordnare. Resultatet av studien beskriver vilka kunskaper som krävs av en studie- och yrkesvägledare som vill arbeta inom denna typ av verksamhet, bland annat en mer finkänslig förmåga att anpassa sig till sin klient. Resultaten visade även att second chance school verksamhet har en positiv inverkan på deltagarnas självförmåga, och ger deltagarna det stöd och den stabilitet de kan behöva. Slutligen visade även resultaten tydliga tecken på att orsaken till att denna typ av utbildning behövs, är samhälleliga problem som ligger utanför skolväsendet.

L'estudi de les formes d'organització de l'activitat conjunta en l'ensenyament de la col·laboració tàctica en els esports col·lectius en l'àmbit escolar mostra com a punts de referència teòrica, per un costat aportacions provinents de la psicologia de la instrucció, i per un altre costat aportacions provinents de la didàctica de l' ensenyament de l' educació física i l' esport.
Pel que fa al camp de la psicologia, cal situar l'estudi de l'activitat conjunta en una perspectiva constructivista dels processos d'ensenyament i aprenentatge. Aquesta pren com a referents Piaget, Ausubel, ... i molt especialment les aportacions fetes des de la teoria sociohistòrica i cultural per Vigotsky i també per Bruner. Així, conceptes com "mediació semiòtica", "internalització", "intersubjectivitat" i "zona de desenvolupament pròxim" tenen un paper molt rellevant. El que ens interessa en aquest treball és saber com s'ho fan el professor i els alumnes per aconseguir que aquests últims construeixin el seu propi coneixement al voltant del contingut proposat. En aquest sentit les idees de Vigotsky, així com la metàfora de "la bastida" de Bruner, són d'una gran importància.
Des del camp de l'ensenyament dels esports col·lectius han pres com a referència bàsica el model d'ensenyament a partir de la tàctica provinent dels treballs de Bunker i Thorpe sobre l'ensenyament "per a la comprensió dels esports col·lectius". Així mateix ens hem guiat per aportacions d'autors com Bayer, Castejón, Riera o DevÍs. Pel que fa al camp de la didàctica, les recerques de Pieron han tingut una influència considerable.
Es proposa l'estudi del procés d'ensenyament i aprenentatge esportiu des de l'anàlisi de la "interacció educativa" i de la "influència pedagògica", i molt especialment des de la "interactivitat". En aquest marc destaquen els "mecanismes d'influència educativa", que operen en l'àmbit de la interactivitat i que permeten comprendre com el professor ajusta l'ajuda per afavorir la construcció de coneixement dels alumnes.
El nostre treball estudia un dels dos mecanismes descrits pels treballs de Coll i els seus col·laboradors de la Universitat de Barcelona i també corroborats pels treballs dirigits per Vila (Universitat de Girona). En concret, el treball se centra en l'anàlisi del procés de cessió i traspàs de la responsabilitat i del control de l' aprenentatge del professor envers els alumnes. Per això s'empren els nivells i les unitats d'anàlisi proposades per aquests treballs: la seqüència didàctica, la sessió, els segments d'interactivitat i les configuracions de segments d'interactivitat. Així mateix, s'incorpora l'anàlisi de les característiques del contingut, tant pel que fa a la tipologia de les tasques com pel que fa als criteris d' organització i seqüenciació. Es manté la idea que l'organització de l'activitat conjunta entre el professor i els alumnes esta fortament influenciada per les característiques del contingut.
Per dur a terme el treball s'ha realitzat una seqüència didàctica de 4 sessions amb 10 alumnes de segon cicle d'ensenyament primari de l' escola "Annexa-Joan Puigbert" de la ciutat de Girona. S'ha enregistrat amb vídeo i amb micròfons sense fils tot el que deien i feien tant el professor com els alumnes durant la seqüència d'ensenyament. Posteriorment s'han transcrit les dades a un "full de transcripció" .
Hem analitzat les característiques de la seqüència, de les sessions i del contingut: número de tasques, tipus de tasques, elements que intervenen en les tasques, etc., així com la millora en el comportament tàctic dels alumnes. Igualment s'ha analitzat l'activitat conjunta mitjançant segments d'interactivitat i configuracions de segments d'interactivitat. S'ha estudiat l'evolució dels diferents segments, tant en quantitat com en temps emprat durant la seqüència. I també l'evolució de l'activitat conjunta en diferents tipus de tasques: tasques repetides, tasques-base i les respectives modificacions, etc. Això ens ha permès veure el paper del contingut en l'organització de l' activitat conjunta.
Les dades obtingudes permeten corroborar les hipòtesis plantejades en el treball i que tenen a veure amb que:
1. És possible obtenir indicadors sobre el procés de cessió i traspàs del control i de la responsabilitat en una situació d'ensenyament i aprenentatge de la col·laboració tàctica en atac en la iniciació als esports col·lectius. Aquest procés és temporal, gradual i discontinu i no es produeix ni de forma absoluta ni definitiva.
2. És necessari considerar aquest mecanisme en relació amb un segon mecanisme descrit: la construcció d'un sistema cada vegada més ampli i més ric de significats compartits entre el professor i els alumnes al voltant del contingut. Ambdós mecanismes estan interrelacionats i són irreductibles tot i que és possible estudiar-los focalitzant l'atenció en un d'ells.
3. Es constata el paper fonamental del contingut, tant la tipologia com els criteris d'organització i seqüenciació, en l'organització de l'activitat conjunta.
Dels resultats obtinguts se'n desprenen algunes conclusions finals que van referides, d'una banda a aspectes d'interès per a futures recerques en aquest camp, i d'altra banda, a aspectes d'interès per a les pràctiques educatives.
The study of collaborative activity (joint activity) in the teaching of term sports (games) in schools takes as points of departure contributions of instructional psychology, on the one hand, and contributions of methodology of physical and sports education on the other. From psychology we have focused on constructivist perspectives, especially on contributions made by Vigotsky and Bruner (zone of proximal development and the metaphor of scaffolding).
We propose the study of the process of teaching and learning sports from the analysis of 'interactional education' and especially from 'interactivity'. We highlight the 'mechanisms of educational influence' which operate in this ambit and which allow to understand how teachers adjust the help they give to students to enhance the construction of knowledge. We have studied one of these mechanisms: the process of cession and transfer of responsibility of the control and of the learning, following the theoretical and epistemological models proposed by Coll et al (1992, 1995) and also by Vila (1996, 1998). From the teaching of term sports, we have taken as a point of departure the teaching model based on tactics (Bunker&Thorpe, 1982; Castejón, 1997; Devís, 1996).
We have developed a didactic sequence of four sessions with ten students and we have obtained data of what the participants say and do in the sequence. The research is interpretative and uses the participants' observation as a technique. As units of analysis we have used the didactic sequence, the session, the segments of interactivity and the configurations of interactivity segments together with the analysis of the tasks and the sequencing of content.
The data obtained have permitted to corroborate the following hypothesis:
a) It is possible to obtain indicators about the process of cession and transfer in a teaching situation about tactic collaboration in initiation to sports. This process is gradual and discontinuous and does not occur in an absolute and definitive way.
b) We need to relate this mechanism in relation to a second one: the construction of a system of meanings shared between the teacher and the students.
c) We can verify the fundamental role of typology and the criteria of organisation and the sequencing of content in the organisation of the collaborative activity.

The aim of this dissertation is to investigate what linguistic meanings the concept of quality is imbued with in different educational arenas and to discuss the consequences of such meanings for education. From this aim the main research question is: What does the concept of quality do to education and what does education do to the concept of quality? The question indicates an interest in understanding how the concept of quality and education mutually influence each other. The empirical material consists of national texts written by the government and the national school authorities, mainly between the years of 1997 to 2008, as well as interviews with different people from three local school authorities and schools. Theoretically the approach is inspired by Quentin Skinner and speech-act theory as well as Reinhart  Koselleck and conceptual history. While Skinner is mainly interested in the rhetorical use of concepts, Koselleck’s interest lies in investigating how concepts carry historical time. For this study, some analytical concepts are lifted from these two theories and are applied to the empirical material. From the analysis, four concluding criteria of application are formulated: education quality, result quality, market quality and system quality. The result shows that certain meanings, which for a long time have been connected to education and, in this study, are incorporated under the umbrella criterion education quality, have been challenged and partly  marginalized. Instead, the dominance of result quality, market quality and system quality lead to an acceptance of new social perceptions in education. The different national and local structures that are developed to measure quality have a high impact on local practice. As a consequence of a shift from goal to result, overriding goals are clarified and made juridically controllable. The changes also lead to consequences for the different actors in the education system, as well as for teachers, national politicians and for national and local school administrations.

La situació problemàtica de la qual partim en aquesta tesi és la constatació de l'existència d'unes dinàmiques escolars negatives -expressades amb males notes reiterades- difícils de modificar, que determinats infants inicien i desenvolupen al llarg de la seva escolarització i que els condueix a una situació de fracàs escolar. Les males notes són el senyal que alerta pares i educadors de la presència de problemes escolars en els alumnes i constitueixen la causa explícita que motiva la cerca de solucions. Sovint es busquen solucions fora de l'escola, la qual cosa suggereix que, malgrat els esforços realitzats, l'escola i el sistema educatiu han tingut dificultats per a ajudar els infants a millorar globalment els seus resultats escolars. D'una banda, l'escola troba dificultats per a identificar el mes aviat possible quins infants seran mes susceptibles de desenvolupar unes dinàmiques escolars negatives que els puguin conduir a una situació de fracàs escolar. D'altra banda, també hi ha dificultats per trobar i aplicar estratègies preventives d'intervenció educativa a l'aula, que resultin adequades per a prevenir el desenvolupament de dinàmiques escolars negatives en alguns infants.
Partint de la situació problemàtica descrita, la finalitat de la tesi es obtenir informació teòrica , empírica sobre algunes variables que puguin resultar rellevants per a articular, des de l'aula escolar, intervencions educatives destinades a prevenir el desenvolupament de les dinàmiques escolars negatives. Des de la perspectiva de la prevenció, la rellevància de les variables hauria d'establir-se en funció de la seva utilitat per a:
A) Identificar des de l'aula escolar situacions de més perill -de més risc- de desenvolupar aquestes dinàmiques negatives i, consegüentment, arribar a la situació de fracàs escolar . Això implica, per tant, que les variables han de permetre la identificació abans que la situació de fracàs escolar es produeixi .
B) Intervenir educativament des de l'escola; per tant, cal que siguin variables sobre les quals l'escola pugui incidir. La modificabilitat de les variables ha de permetre que es puguin emprendre accions educatives, des de la mateixa aula escolar.
Variables que resultin suficientment importants de cara a disminuir el perill o evitar el desenvolupament de dinàmiques negatives. Es a dir, que la seva modificació contribueixi a evitar que els infants arribin a la situació de fracàs escolar.
Per assolir aquesta finalitat es realitzen un segut de passes en funció de les quals s'ha estructurat la tesi en dues parts: Un marc teòric i un estudi de casos.
EI Marc teòric té dos objectius:
1. Definir la situació problemàtica. En el capítol primer del marc teòric de la tesi, s'exposen les dimensions d'aquesta situació problemàtica. La revisió bibliogràfica entorn del tema del fracàs escolar ens ajuda a emmarcar la qüestió de les dinàmiques escolars en el fenomen complex del fracàs i l'èxit escolar, i del rendiment. Aquestes aportacions teòriques juntament amb les aportacions de la recerca educativa en relació a l'estabilitat del rendiment al llarg dels cursos són la base per a definir la situació problemàtica.
2. Delimitar, des d'un punt de vista teòric, algunes variables rellevants per a la prevenció del desenvolupament de dinàmiques escolars negatives, conduents a la situació de fracàs escolar. La primera passa per a dur a terme aquesta delimitació teòrica, que es presenta al segon capítol, ha estat revisar les aportacions de les investigacions sobre variables que incideixen en el rendiment escolar, les quals s'han analitzat en funció de la seva rellevància per a la prevenció. Aquesta revisió ha permès constatar un seguit de problemes de caire terminològic, metodològic i sobre la repercussió d'aquesta recerca en la practica educativa que afecten directament la utilitat de les aportacions d'aquestes investigacions de cara a identificar variables rellevants per a la prevenció. De l'anàlisi dels resultats d'aquestes recerques es desprèn que:
a) Hi ha moltes variables associades al rendiment escolar, algunes difícilment modificables mitjançant la intervenció educativa escolar.
b) EI fet que una variable estigui associada al rendiment no implica que sigui rellevant per a la prevenció
c) S'obté poca informació sobre variables que contribueixin a disminuir la probabilitat de fracàs escolar.
En base a aquests resultats es constata que cal buscar una perspectiva d'anàlisi de les variables mes adequades a l'enfocament preventiu, perspectiva que ha d'orientar-se a l'estudi del risc de fracàs escolar. La segona passa que es duu a terme per arribar a una delimitació teòrica de les variables rellevants es l'estudi del concepte de risc i d'altres conceptes relacionats: signe de risc, marcador de risc, factor de risc, factor protector, població en risc, infant en situació de risc, així com la revisió d'estudis i recerques que s'han plantejat en aquesta línia. Aquest treball ha permès:
a) Clarificar aquests conceptes i aplicar-los en l'àmbit educatiu, en referència al problema del fracàs escolar, estructurant un marc teòric en funció del qual plantejar una anàlisi de les variables associades al rendiment escolar.
b) Concretar un model per a l'anàlisi, des de l'aula escolar, de les variables que incideixen en el risc de fracàs escolar. Aquest model, que es situa en la perspectiva de l'aula escolar i que pren en consideració el paper actiu que els estudiants tenen respecte al seu aprenentatge, consta de tres components: unes variables, les seves relacions i la funció que exerceixen en relació al risc de fracàs escolar.
La conclusió a la qual s'arriba es que, des d'un punt de vista teòric, una variable serà rellevant per a articular intervencions educatives preventives des de l'escola si constitueix o bé un factor de risc, o be un factor protector o compensador del risc.
La delimitació empírica de variables rellevants per a la prevenció del fracàs escolar -que constitueix l'objectiu de la segona part de la tesi- es duu a terme mitjançant un estudi de casos que es deriva del plantejament teòric elaborat. L'objectiu d'aquest estudi es identificar variables que han pogut constituir factors protectors en joves que es troben en situació de risc per circumstàncies sociofamiliars. Se seleccionen tres noies i dos nois que, malgrat trobar-se en situació de risc, han assolit un cert nivell d'èxit escolar. Basant-nos en el model s'ha recollit informació sobre característiques actitudinals dels estudiants, del seu procés d'autoaprenentatge i de l'ambient d'aprenentatge. S'utilitza un disseny qualitatiu d'estudi de casos, utilitzant entrevistes amb profunditat per a recollir informació, la qual s'analitza mitjançant tècniques d'anàlisi de continguts. L'estudi de cada un dels cinc casos i la seva posterior comparació ha permès identificar algunes variables que poden haver constituït factors protectors del risc de fracàs escolar. Entre elles podem citar
1. La consciència de la pròpia situació complexa i desfavorable que han viscut o estan vivint.
2. Tenir un projecte vital a mig o llarg termini, en el qual els estudis són concebuts com a una via per assolir-lo.
3. Ser autoresponsables dels aprenentatges.
4. Haver identificat models a seguir en altres persones.
Del treball realitzat tant des d'una perspectiva teòrica com empírica i les conclusions a les quals s'ha arribat se'n desprenen implicacions per a la practica educativa, per a la recerca i per a la formació professional dels educadors i educadores socials.
Pel que fa a les implicacions per a la practica educativa, es proposa el model com a base per a la identificació de situacions de risc i per al disseny d'intervencions educatives amb l'objectiu de prevenir el fracàs escolar. En aquest sentit, i en funció dels resultats obtinguts a l'estudi de casos, es proposen unes línies d'intervenció preventiva en casos de risc similars als que han estat objecte d'estudi, línies que poden prendre en consideració tant els/les mestres com els educadors/es.
Pel que fa a les implicacions per a la investigació educativa, es deriven quatre línies de recerca: investigació sobre factors de risc, investigació sobre factors protectors, investigació sobre el potencial preventiu d'intervencions educatives dissenyades en base a factors de risc i factors protectors, l'investigació sobre com potenciar des de diferents àmbits (escola i vida quotidiana) els fadors protectors.
Quant a les implicacions per a la formació professional dels educadors/es socials, els resultats de l'estudi de casos com a possibles aspectes a treballar per part dels educadors/es impliquen un treball en el qual aquests professionals han d'haver rebut formació sobre:
1. La relació educativa com a recurs per a la intervenció educativa professional.
2. La necessitat d'un treball coordinat interdisciplinari com a estratègia de treball professional.
3. EI coneixement de programes coherents i estratègies d'intervenció sobre factors protectors.
4. L'elaboració de programes educatius, de manera que els educadors/es puguin adaptar les intervencions a les necessitats educatives dels subjectes.
5. La intervenció educativa en famílies.
The present dissertation states the necessity of approaching the theme of the school failure and the school success from a preventive perspective. The reason is the confirming that, on one hand, there exists negative school dynamics that certain children show and develop alongside their schooling ¬dynamics hard to modify and expressed by repeated bad marks- and that, on the other, the school is in trouble when it tries to modify these dynamics. The aim of this dissertation is to obtain theoretical and empirical information about some variables that could be outstanding in order to articulate, from the classroom, educative interventions, intending to prevent the development of negative school dynamics. From the point of view of prevention, the significance of variables should be established by means of their usefulness in relation to:
A) Identifying, from the classroom, the most dangerous situations- the situations with more risk- that could lead to develop those negative dynamics and, consequently, to the school failure. So, this implies that variables have to facilitate the identification of the school failure before this failure takes place.
B) Intervening educatively from the school; so, it is necessary that the school be able to operate with and on theses variables. The modifiable nature of them has to provide elements to take on educative actions from the classroom.
C) Decreasing the danger or avoiding the development of negative dynamics. That is to say that their modification could contribute to avoid children reaching the school failure situation.
The dissertation contains two parts: a theoretical frame and a case study. The former one deals with the revision of researches already done about variables that influence school profit and it analyze them depending on the significance to the prevention. That revision had allowed us to confirm that there are methodological and terminological problems that have an effect to the usefulness of these researches to identify significant variables to prevention. It is seen the need of looking for a perspective of the analysis of variables more appropriate to the preventive focusing. The study of the concept of risk and some related concepts: sign of risk, risk factor, protective factor, at risk population, child in a risky situation and, also, the revision of studies and researches provide us this perspective. This study has allowed us to make concrete a model for the analysis of variables that concern in the school failure. This model consists of three components: some variables, their relationship with themselves and the role that they play in relation to the risk of school failure.
It is reached the conclusion that, from a theoretical point of view, a variable will be outstanding to articulate educative interventions from the school if it is a risk factor or else a protective factor for the risk.
The second part of the present dissertation consists of the empirical delimitation of significant variables for preventing school failure and it is done by means of a case study with the aim of indentifying variables that may have been protective factors in young people that are in a risky situation because of the sociofamiliar circumstances. We are based on the model in order to pick up information about five cases. The information has to do with students' attitudinal characteristics, their self-learning process and the learning environment.
We used a quality design of case study with interview in depth for picking up information which is analyzed by means of a method of content analysis. The study of each case and the later comparison allow us to identify some variables that may have been protective factors of the risk of school failure. Among them, we enumerate:
1. The conscientiousness of the own situation complex and unfavorable that the teenagers have lived or are living.
2. To have a long-term living project or mid-tern1 project and the schooling is considered as a way to reach this project.
3. To be self-responsible for their own training.
4. To have identified some patterns to follow in other people.
From the job done, not only from a theoretical perspective but also form empirical one, and from the conclusion we have reached, it follows implications for educational practice, for educational research and for the training of social educator professionals.

Teknik som skolämne är, jämfört med många andra skolämnen, en relativt ny företeelse. Detta gäller för Sverige såväl som för resten av världen. De flesta andra skolämnen vilar på en sedan länge etablerad akademisk modersdisciplin. Dessa andra kunskapsområden är väldefinierade och har utvecklat egna ämnesfilosofier. Tekniken har varit ett dynamiskt och starkt expanderande kunskapområde under 1900-talet och detta har speglats inom filosofin, med en tilltagande debatt om teknikens väsen och även om dess förhållande till naturvetenskapen. I skolvärlden har en parallell diskussion funnits. De flesta länder anser idag att elever i grundskolan ska delges teknisk kunskap, men det saknas en samsyn på vad den tekniska kunskapen ska omfatta. Det råder även skilda meningar om hur tekniken ska integreras i schemat. Med detta som bakgrund har jag intervjuat högstadielärare i teknik från Sverige och Israel. I Sverige är teknik ett självständigt ämne, på sidan om NO-ämnena biologi, kemi och fysik. I Israel har man i stället valt att integrera dessa fyra ämnen till ett enda, kallat ”naturvetenskap och teknik”. Jag har intresserat mig för lärarnas syn på teknik som begrepp, tekniken som kunskap och förhållandet mellan naturvetenskap och teknik. Kan det sätt som skolämnena organiseras påverka lärarnas uppfattningar och synsätt? Då det gäller förhållandet mellan teknik och naturvetenskap kom några tydliga skiljelinjer fram: • De israeliska lärarna var mer benägna att se på teknik som tillämpad naturvetenskap än de svenska lärarna som hade en mer nyanserad bild. • De svenska lärarna hade svårare att beskriva vad som skiljer de båda kunskapsområdena åt, medan de israeliska lärarna hade en mer strukturerad bild avdetta. • De israeliska lärarna betonade att koppling till modern teknik var ett effektivt sätt att frambringa elevers nyfikenhet för naturvetenskap. Annars visar studiens resultat på subtila skillnader i synen på teknikbegreppet och tekniskkunskap.
Technology as a school subject is, in comparison to many other school subjects, a relatively new phenomenon. This is true for Sweden as well as the rest of the world. Most other school subjects rest on a well established academic discipline. These other areas of knowledge are well defined with developed subject philosophies. Technology has been a dynamic and strongly expanding area of knowledge during the 20th century and this has been reflected in philosophy, with a growing debate around the nature of technology and its relationship to natural science. At the school level a parallel discussion has existed. Most countries believe that students in elementary and middle school should receive technological knowledge, but there is no consensus on the content of such knowledge. In addition, opinions on how to integrate technology into the curriculum differ. In light of this, I have interviewed middle high school technology teachers from Sweden and Israel. In Sweden, technology is an independent school subject, parallel to biology, chemistry and physics. In Israel these four disciplines were integrated into one school subject, named ”science and technology”. My main interests have been the teachers’ view on the concept of technology, technological knowledge and the relationship between science and technology. Would the mode of organizing the school subjects impact the teachers’ perception and views? Regarding the relationship between technology and natural science there were some visible differences: • The Israeli teachers were more inclined to view technology as applied science than the Swedish teachers, who had a more nuanced picture. • The Swedish teachers were not so successful in describing the differences between technology and science, whereas the Israeli teachers had a more structured understanding of this. • The Israeli teachers emphasized how the connection to modern technology was an efficient way to arouse the students’ curiosity for the natural sciences. Apart from that the results from this study show only subtle differencies in the view on technology and technological knowledge.

This licentiate thesis addresses what textbooks in the school subject Swedish specifically oriented to pupils in different vocational programmes at Swedish high school/ upper secondary schools (Gymnasiet) offer to their readers. The study uses qualitative textual analysis as its main approach as well as, to a certain extent, quantitative data from textbooks in the Blickpunkt series (Blickpunktserien). Since they are included in so called comprehensive teaching materials, Bra Svenska A and Bra Svenska B, certain aspects of these two books, primarily their selection of texts are also studied. My point of departure is that a given textbook presumes a certain type of reader – this is supported by Umberto Eco’s theory that an author always writes with a reader in mind, a model reader, and I pose the following question: What views on subject matter, literature and cognitive approach are conveyed by the textbooks and what does this tell us about their model readers? My interpretation is that there are both many similarities and many differencies between the various model readers presumed by the textbooks. The focus on future professional activities permeates all of the textbooks, but is somewhat less prominent in Blickpunkt bygg and Blickpunkt el, where, to a certain extent, the model reader is presumed to be working with topics which can be attributed to the Swedish subject matter area. In Blickpunkt barn och fritid, Blickpunkt fordon, Blickpunkt hotell och restaurang and Blickpunkt omvårdnad, the postulated reader is assumed to be uninterested in literature and is expected to work in a field only marginally related to the Swedish subject matter area. Instead the textbooks are organized on the basis of a general assumption regarding what know-how and qualifications are currently in demand on the labor market. Therefore we cannot say that they contain a genuine Swedish subject matter area. The formulation of the textbooks implies that a model reader is not expected to approach the texts with a critical mind in order to help him or her develop cognitive thinking and oral and written language skills.

Flera studier om motorik tyder på en positiv inverkan på flera olika områden såsom barns inlärningsförmåga, fysiska aktivitet och optimala hälsa. Frågan är därför om motorisk träning får nog utrymme i dagens skola. I studien undersöktes fyra klasslärares och fyra idrottslärares förståelse, erfarenheter och förutsättningar för att erbjuda en undervisning i Idrott och Hälsa som uppfyller kraven gällande styrdokumentens innehåll inom motorik. Detta för att se om arbetsuppgifter, planeringstid och utbildning kan spela in. Frågeställningar studien utgick ifrån var;vilken utbildning och erfarenhet informanterna besitter samt hur de planerar, genomför och utvärderar undervisningen ur motorisk synpunkt. I studien valdes en kvalitativ metod, den empiriska insamlingen har skett genom åtta intervjuer i halvstrukturerad form. Motorisk förståelseför idrottslärare och klasslärare visade sig variera i stor utsträckning. Samband som kunnat uttydas är att utbildning kan spela in för vilken förståelse våra informanter förmedlat vid intervjuerna.Frågor om planering och genomförande av lektioner visade att lärarnas mål skilde sig ifrån varandra och därmed även undervisningens syfte. Vissa informanter arbetade mer ingående med motoriska färdighetsövningar medan andra strävade mer mot att bygga upp en god sammanhållning och få bort tävlingsmomenten i idrottsundervisningen. Majoriteten av informanterna uttryckte en avsaknad av material för att bedöma och utvärdera barns motoriska utveckling. En viss skillnad kunde tydas i utvärderingsmetoder.

Föreliggande studie hade som syfte att undersöka vilken betydelse organisationen Here 4 U hade haft för sina medlemmar under skoltiden och senare i livet. I studien har kvalitativa forskningsintervjuer genomförts och tillsammans med tidigare forskning utgjorde de grunden för föreliggande studie. För djupare förståelse i den avslutande analysen har Salutogen teori och empowerment som teori använts. I studien framkom att Here 4 U hade haft stor betydelse för sina medlemmar både under skoltiden och senare i livet. Det visade sig att medlemskapet under skoltiden bidragit till ökad trygghet, bättre trivsel i skolan och känslan av att kunna påverka sin skolsituation. Detta bidrog i sin tur till ett bättre studieresultat.  Även senare i livet hade medlemskapet i Here 4 U haft betydelse för medlemmarnas sociala förankring i samhället. Det handlade bland annat om inställning till droger, kriminalitet men också ett ökat engagemang i sociala frågor.  Slutsatser från studien visade att förebyggande insatser som Here 4 U kunde fylla ett behov för ungdomar i skolan både på kort sikt och på lång sikt.  Det förbättrade inte bara trivseln och känslan av delaktighet i skolan utan kunde även bidra till förankring i samhället genom socialt engagerat beteende vilket kunde leda till ökad hälsa hos ungdomar.

The aim of this study was to examine what meaning the organization Here 4 U has had for the members during their school years and what influence this had later on in life. The study was based on qualitative interviews along with previous research on topics relevant for the subject. For deeper understanding of the result of the study, the theory of empowerment and the Salutogenic theory have been used. The study showed that Here 4 U did have a significant meaning for their members during and after their school years. The membership during the school years provide an increased comfort, a sense of feeling secure in school and the ability to make an impact on their school situation. All together this improved the member’s results in school. To be a member in the organization had an effect on the member’s sense of belonging and will to participate in their society even after the school years. Conclusions of the study showed that prevention efforts, like Here 4 U, could fill the needs for youths during their school years and later on in life. Further conclusions of the study showed that the youth’s engagement in the society and the feeling to contribute could increase young peoples health.

En aquesta tesi es fa una valoració dels elements que incideixen en les creences dels mestres d'educació infantil i primària i dels professionals dels EAP respecte la detecció dels alumnes amb altes capacitats i les principals mesures d'intervenció educativa. Els instruments utilitzats són els propis de les metodologies naturalistes i quasi experimentals. L'anàlisi de resultats obtinguts llarg de tres cursos escolars recull les creences dels mestres i EAP a partir de diferents fonts d'informació: entrevistes, descripció de casos, anàlisi de dades, valoració de normativa i dos qüestionaris, un per a mestres i l'altre per a EAP. Els resultats posen en evidència una molt baixa detecció, insuficiència de regulació legal, eines de diagnòstic febles, dispersió documental i falta de formació. Es detecten contradiccions entre les creences i les pràctiques. Finalment es proposa una redefinició del concepte Altes Capacitats-superdotació des dels àmbits de l'eficàcia, del perfil i del rendiment escolar.
In this thesis, the factors influencing the beliefs of the teachers of primary school (pupils of 3-12 years old) and the members of the "EAP" (Psychopedagogy Assessors' Teams) towards the detection of gifted and high capabilities pupils are evaluated. The used instruments are the typical ones of naturalistic methodologies and quasi-experimental. The results obtained during three academic years from different information sources (interviews, description of cases, data analysis, legal regulations and two questionnaires, one for teachers and one for EAP members) are analysed. Results put into evidence a very low detection rate, insufficient legal regulations, weak diagnosis instruments, heterogeneous information in pupils' expedients and lack of teachers formation training. Contradictions are detected between the beliefs of the teachers and their practices at school. Finally, a redefinition of the concept of high capabilities-gifted pupils is proposed from the area of efficiency, of the profile and of the school performance.

Särskolan har funnits i Sverige sedan mitten av 1950-talet, men som en egen skolform parallellt med grundskolan och med egen läroplan, är grundsärskolan relativt ung. Dock har dess verksamhet präglats av att inte vara tillräckligt kunskapsutmanande och anses istället anammat ett mer omsorgs fokuserat uppdrag. Oavsett skolform finns det alltid en rektor knuten till skolan, uppdraget som rektor innebär ett stort ansvar där ledarskapet är centralt. I grundsärskolan är det rektorn som bär huvudansvaret för att bedriva och ekonomiskt möjliggöra undervisning för elever med funktionsvariation samt vara chef över skolans anställda.    Denna studie undersöker några rektorers perspektiv av grundsärskolan som skolform. Hur upplever och hur ser rektorerna på undervisning för elever med funktionsvariation. Studiens empiriska del visar resultat från en kvalitativ intervjuundersökning av sex rektorer. Studien visar att rektorerna är eniga om mycket, men att det finns vissa upplevelser som sticker ut. Resultaten redovisas i form av fem teman; specialpedagogik, kompetens, undervisning, assistentens roll och utveckling. Intervjuerna gav en förståelse för hur rektorerna upplevde grundsärskolan och bidrog till en insikt om hur dess undervisning ter sig inom skolvärlden samt hur komplex grundsärskolan är.

The aim of this essay seeks to study the laestadian movements perspective on modern culture, based on what has been reported in a Swedish media context. Through a subjective perspective of the self-experienced school attendance, all the modern culture that is being discussed in this essay where being utilized. A study with this focus was of interest, based upon this reflection. The material, which is the media, consists of 53 sources, originated from 26 different media actors. The method that is primarily being used to study this phenomenon is a content analytical approach which in practical terms means that a coding scheme and a coding manual were used to study the material. Regarding the theoretical approach there where two different theories used, one to understand the material, and one to understand the results. To understand the material, mediatisation theory was used. To comprehend the results, a didactical theory was used. The result points towards a fragmented view regarding modern culture within the laestadian movement, based upon a media context. Also, seen through a didactic perspective, the result ought to address some sort of reflection about the didactical choices when teaching pupils with a restricted view upon modern culture, this despite of religious affiliation. The empirical outcome presented and analyzed of the material in this essay indicate explicit thoughts concerning a school context, even though it is mostly a general context that is being addressed. Previous research on the laestadian movement indicates that the research context is limited, especially in Sweden, and there is quite amount left to explore. The outcome of the research presented in this essay supports this thesis and concludes that the potential of this field is yet unexplored.

The purpose of this independent work is, firstly, to gain a greater understanding of the complex cooperation between educators in the after-school programme and guardians, and secondly, to see how the collaboration affects the social development of pupils. The study is based on two stories about our own professional experience from situations which are difficult to assess. The first story describes how the perspective of the educator and that of guardian contradict each other. The second story is about the educator´s duty to provide problem-oriented information and to promote collaboration with guardians. The methods we have used are scientific essay writing and hermeneutical analysis. Theories and concepts of inter-subjective interaction, human learning and social development have been central to our analysis. The study shows how the speech at home and at school affects the collaboration and how the relationship between the guardian and the educator affects the pupil´s connection to the educator and his/her ability to promote social development. The strong connection between the guardian and the child can be seen to help complement the child's perception of an incident at school. The study highlights the educator's obligations to take responsibility for constructive collaborative processes, his/her expanded opportunities for student support through the utilization of guardians' perspectives, and limitations in the form of resources. Continued and further researches can be focused on looking at how the conditions for relational work and relational competence can be systematically ensured at different levels - political, local, within work teams and for individual educators.
Syftet med detta självständiga arbete är, för det första, att få ökad förståelse för det komplexa samarbetet mellan pedagoger inom fritidshemmet och vårdnadshavare, och för det andra, se hur samarbetet påverkar elevernas sociala utveckling. Arbetet utgår från våra yrkeserfarenheter av två svårbedömda händelser inom fritidshemmet. Den ena berättelsen beskriver hur pedagogens och vårdnadshavarens perspektiv blir varandras kontraster. Den andra handlar om pedagogens uppdrag att både framföra problemorienterad information och främja samarbete med vårdnadshavare. De metoder vi har använt oss av är vetenskapligt essäskrivande och hermeneutisk analys. Teorier och begrepp som beskriver intersubjektiv interaktion, mänskligt lärande och social utveckling har varit centrala i vår analys. Studien visar hur talet i hemmet och i skolan påverkar samarbetet samt hur vårdnadshavarens relation med pedagogen påverkar elevens anknytning till pedagogen och dennes möjlighet att främja social utveckling. Vårdnadshavarens och barnets nära anknytning kan ses bidra till att barnets bild av en händelse på skolan kompletteras. I studien synliggörs dels pedagogens skyldigheter att ta ansvar för konstruktiva samarbetsprocesser, dels dennes utökade möjligheter till elevstöd genom tillvaratagande av vårdnadshavares perspektiv, samt begränsningar i form av bristande resurser. Fortsatt forskning kan se över hur förutsättningar för relationellt arbete och relationell kompetens kan säkerställas systematiskt på olika nivåer - politiskt, lokalt, inom arbetslag samt för enskild pedagog.

The threat from homegrown terrorism in the United States is called a new face of the threat from terrorism. The aim of this study is to empirically examine how the new threat from homegrown terrorism has been constructed in the American discourse. Furthermore it is interesting to examine how the construction relates to the American counterterrorism policy and possible consequences. This is done by using the theoretical framework of Copenhagen’s school of securitization. By using a discourse analysis, documents and speeches from the U.S. government are analysed to see how the threat from homegrown terrorism are constructed by using the securitization theory. This study concludes that the threat from homegrown terrorism is constructed by portraying it as an existential threat to the United States, it’s people and it’s collective identity. The construction has made it possible to undertake exceptional actions that may reduce the American citizens’ freedom in benefit for security.

Syftet med studien är att ta reda på några lärares och elevers inställning till användandet av beteendehantering, i matematikundervisningen. Studien genomförs i en grundskola i Australien. Metoderna som används är observation av två matematiklektioner och intervjuer med två lärare och  sex elever. Resultatet visar  att eleverna och lärarna har olika åsikter och tankar kring användandet av beteendehantering i undervisningen. Eleverna anser att beteendehanteringen leder till ett nervöst och aggressivt klimat i klassrummet, men de blir dock motiverade av att veta att de blir belönade om de beter sig korrekt och gör sitt bästa. Lärarna anser att beteendehanteringen är en nödvändighet för att lärande ska ske.

I denna socialantropologiska kandidatuppsats undersöks fenomenet hederskultur och hur hederskulturen påverkar idrott och- simundervisning i grundskolan, årskurs 7-9. Med kvalitativ metod och semistrukturerade intervjuer presenteras tre idrottslärares perspektiv på hederskultur, samt en skolkurators perspektiv och en socialsekreterares perspektiv. Informanternas perspektiv bygger på deras erfarenheter av hederskulturella situationer inom deras arbetsmiljö, och uppfattningar om hederskultur. Teori om patriarkat är användbar för att förstå hederskulturen och med hjälp av lagstiftning, skollag och tidigare forskning diskuteras det empiriska materialet i denna studie, som visar ett hedersrelaterat förtryck mot elever med utländsk bakgrund.
This thesis in social anthropology aims to study the phenomenon of culture of honor and how it expresses itself in sports and swimming lessons in elementary school, grade 7-9. With qualitative method and semi structured interviews this thesis presents the perspective of three physical educational teachers considering the culture of honor, as well as the perspective of a school counselor and the perspective of a social worker. The perspectives of the informants are based on their experiences and meetings with situations related to the culture of honor in their work related environment, and how that in turn has formed their perception of the culture of honor. Theory of patriarchy are useful for understanding the culture of honors, and with help of the legislation, education acts and previous research, the empirical material in this study is discussed which demonstrates an honorary based oppression against pupils with a non-Swedish cultural background.

This is a qualitative interview study aiming to examine the concept of tolerance as it is a core value in the curriculum for the Swedish upper secondary school and high school. The concept of tolerance is linked to the subject of religious studies. A total of six teachers were interviewed regarding their understanding and interpretation of the concept, as well as its place in their teaching. The method of analysis was hermeneutic and the statements made by the teachers were further analyzed in the light of normcritical pedagogy and didactical awareness. The results show a diversified understanding of the concept, manifested in a broad scale of attitudes to it, ranging from negative to positive, though all were based on a reflective approach. This affected the teachers' tendency to include, or focus on, the concept of tolerance in their teaching, varying from active inclusion to exclusion. The discussion focuses on the differences and difficulties associated with acts of tolerance versus attitudes of tolerance. The teachers define religious studies as a subject with heavy focus on interpersonal relations. Acts of tolerance are therefore problematic as they are also acts of power between individuals and groups. This shows the didactical importance of discussing the concept of tolerance, mainly in relation to attitudes and acts, between teachers as well as in the classroom.

Les aules d'acollida tenen com a objectiu principal donar suport lingüístic a l'alumnat estranger perquè aquest desenvolupi coneixement de la llengua de l'escola.La tesi presenta els resultats de l'avaluació de les aules d'acollida de primària de tot Catalunya durant el curs 2006-2007. En l'avaluació es van emprar tres instruments: una prova de coneixement de català nivell A2, un qüestionari d'adaptació escolar i un qüestionari individual que recollia variables com el temps d'estada a Catalunya, el nombre d'hores setmanals a l'aula d'acollida, la llengua inicial o l'escolarització prèvia de l'alumnat. Totes les dades van ser introduïdes en el programa SPSS versió 15 i es van aplicar diferents tècniques estadístiques.Els resultats mostren que la variable que descriu millor les diferències de coneixement de català de l'alumnat estranger de les aules d'acollida és la seva adaptació escolar. Aquesta variable es mostra tan potent en la descripció dels resultats que mitiga els efectes reals d'altres variables com el temps d'estada a Catalunya, el nombre d'hores setmanals a l'aula d'acollida o la llengua inicial de l'alumnat.
Linguistic support classes aim to give linguistic support to foreign students to develop their knowledge of the school language.The thesis presents the results of the evaluation carried out of primary school linguistic support classes in Catalonia during academic year 2006-2007. Three different instruments were used in the evaluation: a Catalan test level A2, a questionnaire of school adaptation and an individual questionnaire which gathered variables such as the students' length of time living in Catalonia, the number of hours per week attending linguistic support, their initial language or their previous schooling. All the data were introduced in the SPSS programme version 15 and different statistical techniques were applied.
The results show that the variable which best describes the differences of knowledge of Catalan of foreign students attending linguistic support classes is their school adaptation. This variable appears to be so powerful that mitigates the real effects of other variables such as the length of time living in Catalonia, the number of hours per week attending linguistic support or the students' initial language.

Syftet med denna studie var att utveckla mer kunskap kring skolan som lärande organisation. Detta gjordes genom en kvalitativ fallstudie där förbättringsprogrammet PRIO och dess effekter på utvecklingsarbetet i Landskrona stads skolor studerades. Aspekterna implementering, uppföljning, avtryck av förändringsarbetet i organisationen idag, kvalitetsökning för eleverna samt koppling mellan skolornas utvecklingsområden och forskningsfältet lärande organisationer i stort undersöktes. Slutsatserna blev att implementeringen fungerat bra i initialskedet men att utvecklingsarbetet kopplat till PRIO på drygt hälften av skolorna sedan stannat av. Detta kan delvis kopplas till stor personalomsättning bland rektorerna, men också till att PRIO-arbetet i många fall inte varit en del av skolornas systematiska kvalitetsarbete. Man upplever en kvalitetsökning för eleverna men kopplingen till PRIO är inte helt självklar. Drygt hälften av de utvecklingsområden som skolorna arbetat med korrelerar med de områden som lyfts fram som väsentliga inom forskningsfältet kring lärande organisationer. Skolorna utvecklade en lärande organisation genom PRIO-arbetet men det är inte alla skolor som kunnat bibehålla den över tid.
Purpose: The purpose of this study was to develop   more knowledge about the school as a learning organization. Design: A qualitative case study was conducted, where   the improvement program PRIO and its effects on the schools in Landskrona were   studied. The aspects implementation, long term improvement, the effects of   PRIO in the schools today, increase of quality for the students and the   connection between the schools' development spheres and the research field of   learning organizations in general were examined. Findings: The conclusion was that the implementation   was successful in the initial phase, but that the improvement then faded in   more than half of the schools. This can partly be linked to large staff turnover   among the principals, but also to the fact that in many cases the PRIO work   has not been part of the schools' systematic quality management. The schools   experiences an increase of quality for the students, but the connection to   PRIO is not entirely evident. More than half of the development spheres that   the schools have worked with correlate with the spheres highlighted as   essential in the research field around learning organizations. The schools   developed a learning organization through the PRIO work, but not all schools   have been able to maintain it over time.

2019-06-26

En aquesta tesi es pretén realitzar una perspectiva dels usos de la tecnologia a l’aula de ciències de secundària així com establir la seva relació amb les creences del professorat. La tesi s’articula al voltant de tres estudis. L’Estudi I es basa en la realització d’una enquesta al professorat de ciències de secundària dels centres participants del programa EduCAT1x1. L’anàlisi de les dades recollides es basa en procediments de l’estadística descriptiva i l’estadística inferencial. Els resultats revelen un ús considerable dels dispositius de l’equipament 1x1 –en especial de la Pissarra Digital Interactiva (PDI). Aquests dispositius, però, s’emprarien emulant l’ús d’eines ja existents i per a l’atenció a les necessitats del propi docent. En paral·lel, s’estableixen relacions entre els usos del professorat, les seves creences i la durada i el contingut de les activitats formatives en les que han participat. L’Estudi II es basa en observacions d’aula de 10 docents i entrevistes posteriors. L’anàlisi de les dades recollides parteix d’un paradigma qualitatiu. En base a una aproximació socioconstructivista al fenomen educatiu i emprant la Teoria de l’Activitat s’identifiquen contradiccions associades als sistemes de l’activitat dels docents. Es discuteix la relació d’algunes de les creences del professorat en els usos observats com, per exemple, l’autoeficàcia percebuda pels propis docents i l’existència d’una dicotomia accés – creació entre la tecnologia i altres eines tradicionals. Finalment, l’Estudi III es basa en observacions d’aula i entrevistes posteriors a 6 docents –que ja van participar de l’Estudi II- dos cursos després de les primeres observacions i entrevistes. L’anàlisi de les dades es basa en la Teoria de l’Activitat per a posar de manifest les diferències que s’observen en el sistema de l’activitat de cada docent. S’identifiquen i es discuteixen el paper del context educatiu i la identitat professional i personal com a possibles factors motivadors de canvi. Igualment, també es descriuen i discuteixen diversos processos de reconceptualització de les eines emprades que s’identifiquen en els docents i el seu paper en els processos d’introducció de la tecnologia. Els resultats dels tres estudis permeten discutir alguns dels elements del procés d’introducció massiva de dispositius a les aules i el seu impacte en l’educació científica.
En esta tesis se pretende realizar una perspectiva de los usos de la tecnología en las aulas de ciencias de secundaria así como establecer algunas relaciones entre dichos usos y las creencias del profesorado. La tesis se articula alrededor de tres estudios. El Estudio I se basa en la realización de una encuesta al profesorado de ciencias de secundaria de los centros participantes del programa EduCAT1x1. El análisis de los datos recogidos se basa en procedimientos de la estadística descriptiva y la estadística inferencial. Los resultados revelan un uso considerable de los dispositivos del 1x1 –en especial de la Pizarra Digital Interactiva. No obstante, estos dispositivos se utilizarían emulando principalmente el uso de herramientas ya existentes. En paralelo, se establecen relaciones entre los usos del profesorado, sus creencias y la duración y contenido de las actividades formativas en las que han participado. Estas relaciones revelan un impacto bajo de las actividades formativas en la promoción de la utilización de la tecnología. El Estudio II se basa en observaciones de aula de 10 docentes de ciencias de secundaria y entrevistas posteriores. El análisis de los datos recogidos parte de un paradigma cualitativo. Partiendo de una aproximación socioconstructivista a los procesos educativos y en base a la Teoría de la Actividad se identifican contradicciones asociadas a los sistemas de la actividad de los participantes. Se discute la relación de algunas creencias del profesorado en los usos observados como, por ejemplo, la autoeficacia percibida por los propios docentes y la existencia de una dicotomía acceso – creación entre la tecnología y otras herramientas tradicionales. Finalmente el Estudio III se basa en observaciones de aula y entrevistas posteriores a 6 docentes -que ya participaron del Estudio II- dos cursos después de las primeras observaciones y entrevistas. El análisis de datos se basa en la Teoría de la Actividad para poner de manifiesto las diferencias que se observan en los sistemas de la actividad para cada participante. En paralelo, se identifican y se discuten el papel del contexto educativo y la identidad profesional y personal como posibles factores motivadores de cambios. Del mismo modo, se describen y discuten diversos procesos de reconceptualización de las herramientas utilizadas que se identifican en los docentes. Los resultados de los tres estudios permiten discutir algunos de los elementos del proceso de introducción masiva de los dispositivos en las aulas y su impacto en la educación científica.
This thesis is aimed to make an overview of the uses of the technology in secondary schools science classrooms. As well, it is aimed to set some relations between these uses and teachers’ beliefs. Three related studies form the unity of this thesis. In the Study I several secondary school science teachers that participate in EduCAT1x1 programs are surveyed. Data analysis is based on descriptive statistics and inferential statistics procedures. The results reveal that the devices of the one-to-one equipment are used substantially –specially the Interactive Whiteboard (IWB). In parallel, some relations between teachers’ use of the technology, their beliefs and their training are made. Former teachers’ training is revealed to have had a low impact on subsequent uses of the Information and Communication Technologies (ICT). Classroom observations and subsequent interviews are used for the Study II. Data analysis is based on qualitative methods. Based on a socioconstructivist approach to education and Theory of Activity some contradictions in the activity system of teachers are identified. In parallel, teachers show a low awareness of specific affordances of ICT for teaching and learning science, which is related to their low participation in specific training. Some teachers’ beliefs and their relation with observed uses are discussed; for example, the relation between teachers’ perceived self-efficacy and the access – creation dichotomy between technology and other traditional tools. Finally, the Study III is based on new classroom observations and subsequent interviews of 6 teachers who participated in Study II. The new observations and interviews were performed two academic courses after the previous ones. Data analysis is equivalent to data analysis for Study II. Theory of Activity is used in the Study III to reveal the differences in teachers’ activity system in these two years. The interpretation of these differences is also made in light of socioconstructivist theories. In parallel, the relevance of educational context and professional and personal identity as possible factors of change is discussed. As well, some processes of reconceptualization of devices are described and discussed. Results of the different studies lead to discuss some elements of the massive introduction of technology in secondary schools and, in particular, their impact in science education.

Aquesta tesi doctoral aborda l’anàlisi de la mediació escolar en relació a les experiències de participació i representació dels joves d’origen immigrant als instituts de secundària, amb l’objectiu de discernir si aquestes poden constituir un exemple de racisme institucional. La tesi es divideix en tres parts diferenciades, que permeten una aproximació gradual a l’objecte final d’estudi. En una primera part es descriuen les percepcions en relació al conflicte escolar i la convivència per part de diversos autors: alumnat, opinió pública i perspectiva institucional. Aquesta triple aproximació ens permet obtenir una fotografia de quina és la imatge existent en relació al conflicte escolar, centrant-se amb la seva vinculació amb la immigració. A continuació s’introdueix la mediació en tant que estratègia restaurativa de resolució de conflictes, que substitueix la perspectiva punitiva clàssica per una visió centrada en el reconeixement del dany causat i la reparació. Aquesta part conté una anàlisi detallada del funcionament i característiques de la mediació escolar als instituts catalans, així com la constatació de les diverses resistències institucionals vers determinats usos d’aquesta pràctica. Finalment, s’introdueix un primer anàlisi específic en relació als usos i percepcions sobre la mediació i l’alumnat d’origen immigrant. Finalment, la tercera part de la tesi centra la seva anàlisi en la mediació i l’alumnat d’origen immigrant. Des d’un abordatge antiracista i seguint principis i mètodes de la Critical Race Theory, es demostra com l’ús actual de la mediació en relació a aquest alumnat constitueix un exemple de discriminació institucional, ja que incorpora barreres a l’accés d’aquesta metodologia restaurativa basades directa o indirectament en atributs ètnics constatables o construïts. La tesi tanca amb recomanacions específiques per la gestió del conflicte per a una escola antiracista. Aquesta és una tesi de transició, organitzada formalment com una tesi clàssica, però que internament conté material publica, articles en procés de publicació i capítols potencialment transformables en articles.
This thesis analyses school mediation in relation to participation experiences and representation of children of immigrants in high schools. Its goal is to obverse if these can be considered an example of institutional racism. The thesis is divided in three parts, which gradually reachs to the final objective of the study. In the first part, perceptions regarding school conflict and coexistence are described from perspectives of differect actors: students, public opinion and institution. This multiple approach allows us to see the existent image on school conflict, while focusing on its links to immigation. Second part starts with the introduction of mediation as a restorative practice of conflict resolution, which substitutes the classical punitive perspective for one focusing on the recognition of the harm and its reparation. This part contains a detailed analysis of the uses and characteristics of school mediation in high schools in Catalonia. It also shows the diverse institutional resistences towards certain uses of this practice. Finally, it introduces a first specific analysis regarding uses and perceptions towards mediation and children of immigrants. The third part of the thesis focuses fully on the analysis of mediation and children of immigrants. From an antiracism perspective and using principles and methods or Critical Race Theory, it shows how nowadays the use of mediation involving children of immigrants constitutes indeed an example of institutional racism, since there are direct or indirect barriers based on ethnicity when this restorative method is used. The thesis finishes with specific recommendations for conflict management in antiracist schools. This is a transition thesis, formally organized like classical thesis, but containing published material, articles in the process of publication and chapters potentially transformable into articles.

Esta dissertação apresenta uma avaliação teológ ica e perspectivas para a herm enêutica pentecostal, a partir dos temas bíblicos estudados na Escola Dominical da Igreja Assembléia de Deus, entre os anos de 2000 e 2009. O primeiro capítulo discorre sobre o Movimento Pentecostal e a Assembléia de Deus no Bras il. O pentecostalismo surge nos Estados Unidos em 1901, sob influência, principalmente, da pregação metodista da segunda benção, associada ao batismo no Espírito Santo, buscando restaurar a experiência vivida pela igreja cristã, nos tempos apostólicos. A Assembléia de Deus brasileira tem sua origem em Belém (PA), em 1911, a partir do trabalho de dois missionários suecos, Daniel Berg e Gunnar Vingren, i nfluenciados pelo movimento pentecostal norte-americano. Após décadas de constante cres cimento, representa hoje cerca de 30% dos evangélicos brasileiros, estando presente em todas as regiões do país. Num segundo momento, são apresentadas refl exões de vários autores, acerc a da teologia e do princípio pentecostal. O segundo capítulo trata da leitura pentecostal da Bíblia, relacionando os assuntos estudados na Escola Dominical e avaliando teologicamente os temas mais relevantes: Inspiração da Bíblia Sagrada, Volta de Jesus, Disciplinas da Vida Cristã , Jesus, Batismo com o Espírito Santo, Teologia da Prosperidade, Curas e Milagres. O terceiro capítulo observa que a leitura bíblica praticada pela Assembléia d e Deus é direcionada por uma h ermenêutica pentecostal conservadora e experimental. Conclui, em termos de perspectiva contemporânea, propondo a adoção de duas outras ênfases: a diaconal e a profética, traduzidas como a disponibilidade em servir à Igreja e à comunidade, denunciar as mazelas sociais e buscar a justiça e a paz, preparando o povo de Deus para o serviço cristão, a fim de construir o corpo de Cristo na realidade brasileira.
This dissertation presents a theological evaluation and per spectives for the Pentecostal hermeneutics, from the biblical themes studied in Sunday Sch ool Assembly of God Church, between the years of 2000 and 2009. The first chapter discusses the Pentecostal Movement and the Assembly of God in Brazil. Pentecostalism emerged in the United States in 1901, influenced mainly by the "second blessing" Methodist preaching associated with the baptism in the Holy Spirit, seeking to restore the lived experience of the Chris tian church in apostolic times . The Brazilian Assembly of God has its origin in Belem (PA), in 1911, from the work of two Swedish missionaries, Daniel Berg and Gunnar Vingren, influenced by the American Pentecostal movement. After decades of steady growth, it currently represents about 30% of the Brazilian evangelicals, being present in all the regions of the country. In a second moment, reflections of some authors are presented about theology and Pentecostal principle. The second chapter deals with the Pentecostal reading of the Bible, relating the subjects that were taught in the Sunday School and theologically evaluating the most relevant topics: Ins piration of the Holy Bible, Return of Jesus, Disciplines of Christian Life, Jesus, Baptism with the Holy Spirit, Theology of Prosperity, Healing and Miracl es. The third chapter says that Bi ble reading practiced by the Assembly of God is guided by a conservative and experimental Pentecostal hermeneutics. It concludes, in terms of contemporary perspective, proposing the adoption of two other emphases: the diaconal and prophetic, both translated as the willingness to serve the Church and the community, to denounce the social ills and to seek for justice and peace, preparing the people of God for the Christian service, in order to build the body of Christ in the Brazilian reality.

Les recherches menées sur l’enseignement public élémentaire dans les Alpes-Maritimes dans l’entre-deux-guerres permettent de dégager des perspectives intéressantes. En premier lieu cette étude conduit à préciser les caractères du milieu géographique et humain du département. Celui-ci ne se résume pas à l’image d’une Côte d’Azur cosmopolite et luxueuse. Les Alpes-Maritimes comprennent certes un littoral dynamique ouvert, attirant de nouveaux habitants souvent accompagnés d’enfants, pour qui doivent être créées des écoles. Mais le département présente également, un moyen et haut-pays dans lequel subsistent de nombreux villages et hameaux souvent très isolés et en voie de dépeuplement. La présente étude permet également une approche des mentalités. Elle apparaît que l’absentéisme scolaire, bien réel n’est pas en contradiction avec l’attachement des parents pour maintenir des écoles même dans de modestes hameaux. L’esprit localiste est très vivant et se traduit par l’attachement au maintien des écoles normales dans le département et par le refus des instituteurs de s’exiler dans d’autres départements. La thèse éclaire l’histoire de l’administration des instituteurs notamment dans le domaine du recrutement facile des élèves dans l’école normale, le déroulement des carrières et des règles de mutations. L’engagement politique et syndical notamment au sein du parti communiste conduit certains maîtres à s’opposer à l’administration. C’est, entre autres, le cas de Virgil Barel. Dans les Alpes-Maritimes l’école se trouve dans une situation intermédiaire entre tradition et modernité. En somme entre 1919 et 1939, les Alpes-Maritimes peuvent être définies comme une sorte de laboratoire dans lequel se confrontent deux conceptions de l’école, deux cultures et deux univers
The researches undertaken on élémentaire public éducation in the Alpes-Maritimes in the inter-war period make it possible to release from interesting prospects. Initially this study results in specifying the characters of the human geographical environment of the department. This one is not summarized with the image of a cosmopolitan and luxurious Riviera. The Alpes-Maritimes understand certainly an open dynamic littoral, attracting new often accompanied inhabitants children, for whom must be create schools. But the department also presents, a means and high-country in which remains of the many villages and very isolated hamlets often and send depopulation. The present study also allows uneapproche mentality. It specifies school absenteeism which is not in contradiction with the attachment of parents to maintain schools even in the modest hamlet. The spirit very alive localist and results by the attachment with the maintenance of the teacher training schools in the apartment and in the refusal of the teachers to exile itself in other departments. The thesis clarifies the history of the teachers in particular in the field of the easy recruitment of the pupils in the teacher training school, and the rule career profile of changes. Political commitment and trade-union in particular within the Communist party led to certain Masters to be opposed to the administration. In the Alpes-Maritimes the school is in an intermediate situation between tradition and modernity. All in all between 1919-1939, the Alpes-Maritimes can be defined as a kind of laboratory in which two designs of the school are confronted, two cultures and two universes