Dissertations / Theses on the topic 'Cataloni'

La tesi s’origina en la constatació que el terme “immigrat” és present en el discurs polític i intel·lectual català des del principi del segle XX amb l’objectiu de designar els espanyols que han anat a viure a Catalunya. Aquesta designació utilitzada per referir-se als migrants vinguts d’altres regions d’Espanya entra en contradicció amb la seva definicióde la paraula “immigrant”, que implica un encreuament de la frontera estatal. La distinció del lloc d’origen crea una segona distinció: la de la identitat. Es crea i es manté una diferència entre dos grups que viuen en un mateix territori i que comparteixen una mateixa nacionalitat espanyola, però que van néixer a dins o a fora de Catalunya. Desenvolupant una imatge de l’“immigrat” i fent-la present fins al segle XXI, el discurs català insisteix en el fet que el flux de població prové de l’exterior. Expressar-se sobre aquest tema permet afirmar la pròpia visió de la societat catalana, entesa com a multicultural, bicultural o com una única comunitat. El punt comú entre aquestes diferents maneres de concebre la catalanitat consisteix en l’afirmació de la coherència i de l’autonomia d’un grup receptor capaç d’acollir altres persones, malgrat els temors d’alguns. Reflexionar sobre el fenomen migratori permet, finalment, afirmar la pròpia identitat i l’existència d’una nació catalana. La imatge d’una persona nouvinguda es troba al centre de les lluites simbòliques i és un instrument que permet imposar una ideologia nacional o una manera de concebre la societat catalana en el discurs polític o universitari. Tanmateix, hi ha un desplaçament del primer cap al segon, que explica perquè aquesta representació, polèmica al llarg del XX, s’ha convertit en part de la memòria històrica. Finalment, la recerca realitzada mostra la implicació de la “immigració” espanyola en la reflexió sobre la construcció identitària catalana. Primer, per la seva presència i el debat que provoca, obliga el sistema interdiscursiu a realitzar una sèrie de vincles per a imposar la definició de la seva pròpia identitat. Hi participa físicament per la seva visibilitat com a “immigració” durant esdeveniments importants en la construcció identitària, com va ser el cas de la Diada de 1977. També va ésser visible i va participar activament en la vida política catalana, com mostra l’exemple de Francisco Candel. La participació del fenomen en la reflexió generada pel discurs polític i intel·lectual català també apareix a través de la contribució de les generacions posteriors, nascudes a Catalunya. Al llarg de les anàlisis, vam notar que aquestes generacions ja no eren considerades com a “immigrades” ni com un problema sinó com un enriquiment per a Catalunya. Per cert, la segona generació és activa en la feina de reconeixement de la “immigració”, especialment gràcies als treballs científics fets a partir dels anys vuitanta. L’observació dels noms dels universitaris que van ajudar a institucionalitzar la representació de l’“immigrat” ens permet afirmar-ho, tot i que caldrà confirmar o refutar aquesta afirmació en futurs estudis complementaris.
Le travail repose sur un constat selon lequel le terme « immigré » est présent dans le discours politique et intellectuel catalan depuis le début du XXe siècle afin de désigner les Espagnols venus vivre en Catalogne. L’appellation choisie par le discours pour désigner les migrants venus d’autres régions d’Espagne est en contradiction avec sa définition qui sous-entend un dépassement de frontière étatique. La distinction du lieu d’origine permet d’en désigner une autre : celle de l’identité. Une différence est créée et entretenue entre deux groupes vivant sur un même territoire et partageant une même nationalité espagnole, mais dont le lieu de naissance est à l’intérieur ou à l’extérieur de la Catalogne. En développant une image de l’« immigré » et en la maintenant jusqu’au XXIe siècle, le discours catalan insiste sur le fait que ce flux de population provienne d’un extérieur. S’exprimer sur ce sujet permet d’affirmer sa propre vision de la société catalane, comprise comme multiculturelle, biculturelle ou comme une unique communauté. Le point commun entre ces différentes manières de concevoir la catalanité réside dans l’affirmation de la cohérence et l’autonomie du groupe récepteur capable d’accueillir les autres, malgré les craintes de certains. Réfléchir sur le phénomène migratoire permet finalement au discours d’affirmer sa propre identité et l’existence d’une nation catalane. L’image du nouvel arrivant est bien au centre de luttes de classements et apparaît comme un instrument permettant d’imposer une idéologie nationale ou une manière de concevoir la société catalane dans le discours politique ou universitaire. On assiste toutefois à un glissement du premier vers le deuxième, synonyme du passage à la mémoire historique d’une représentation qui a fait polémique tout au long du XXe siècle. Enfin, les recherches réalisées montrent bien l’implication de ladite « immigration » espagnole dans la réflexion autour de la construction identitaire catalane. Tout d’abord, de par sa présence et le débat qu’elle provoque, elle contraint le système interdiscursif à mettre en place une série de rapports de force dans le but de définir sa propre identité. Elle y participe physiquement en étant visible en tant qu’« immigration » lors d’événements clés dans la construction identitaire, comme ce fut le cas pendant la Diada de 1977. Elle s’est également rendue visible et active en participant à la vie politique catalane : Francisco Candel en est un exemple parmi d’autres. La participation du phénomène à la réflexion mise en place par le discours politique et intellectuel catalan apparaît aussi à travers l’apport des générations nées en Catalogne. Au fur et à mesure de nos analyses, nous nous sommes aperçu qu’elles n’étaient plus considérées comme « immigrées » ni comme étant un problème mais comme un apport pour la Catalogne. La seconde génération est d’ailleurs active dans le travail de reconnaissance de l’« immigration », notamment par les travaux des scientifiques à partir des années quatre-vingts. L’observation des noms des universitaires ayant participé à institutionnaliser la représentation de l’« immigré » nous permet d’avancer cette affirmation, qui devra être confirmée ou infirmée par des études complémentaires.
This work builds up on the fact that the word « immigrant » is present on the political and intellectual Catalan discourse since the beginning of the XXth century to reference Spaniards coming to live in Catalonia. The appellation chosen by this discourse to name immigrants coming from other regions of Spain is openly contradictory with its definition that implies crossing a national frontier. The distinction regarding place of origin allows for anotherone: Identity. This difference is created and sustained by these two groups living under the same territory and sharing the Spanish nationality, but whose place of birth is inside or outside Catalonia. Developing an image of the « immigrant » that subsisted until the XXI st century, the catalan discourse insists on the fact that this flow of people come from an outside. Expressing oneself over this subject allows for an original vision of the Catalan society, understood as multicultural, bicultural or as a unique community. The common point between this different ways of conceiving catalanity resides on the affirmation of the receptor group ´s coherence and autonomy and its capacity to host others, in spite of the fear that may arise. Thinking about the immigration phenomenon enables the discourse to affirm its own identity and the existence of a catalan nation. The image of the newcomer is immerse in between the classification struggles and appears as an instrument that allows for an imposition of a national ideology or a way of conceiving the catalan society in the political or academic discourse. We are witnessing a slippage from the first one towards the second, synonym of a transition to historical memory of a presentation that was controversial all along the XXth century. Finally, research has shown the implications of the mentioned Spanish « immigration » in the debate surrounding the catalan identity construction. First off, by its presence and the debate it creates, forcing the interdiscursive system to place a series of power relationships aiming at defining its own identity. Also participating physically, as being visible as « immigration », taking a key role in the process of building identity, as it was the case during the Diadaof 1977. It was visible as well in the catalan political sphere : Francisco Candel is an example among others. The phenomenon ´s participation during the debate created by the political and intellectual discourse is made visible also through contribution of the generations born in Catalonia. As we went along the analysis, we realized they were no longer considered as « immigrants » nor as a problem but as a contribution to Catalonia. The second generation is active in its reconnaissance work of « immigration », especially through the scientific studies starting on the eighties. The observation of the names of the universities who participated in institutionalizing the representation of the « immigrant » allows us to further pursue this affirmation, that has to be confirmed or infirmed by complementary studies.

Aquesta tesi se centra en l’edició i l’estudi de la Gramàtica catalana de Pau Cardellach i Busquets (1814-1879), una obra inèdita de la qual només existeix una còpia, manuscrita, avui dipositada a la Universitat de Girona. La gramàtica de Cardellach, només coneguda fins ara per referències indirectes, és una obra original que exemplifica una perspectiva davant la llengua catalana diferent de les que coneixíem fins ara en el segle XIX. El seu estudi contribueix a precisar millor el procés, tardà, de codificació gramatical de la llengua catalana i enriqueix la història de la filologia al nostre país. El treball necessari de contextualització de l’obra ha exigit també un estudi exhaustiu del seu autor i de les circumstàncies en què va produir la gramàtica. És per això que la tesi s’estructura internament en tres grans blocs: a) l’estudi biobibliogràfic de Pau Cardellach i de les circumstàncies en què va produir la Gramàtica catalana; b) l’edició crítica de l’obra, amb l’advertiment de tots els aspectes materials, dels problemes textuals i de les intervencions que s’hi han fet per posar-la a l’abast dels estudiosos; i c) l’estudi detallat dels continguts i de les particularitats de la gramàtica, i de la seva rellevància respecte del context gramatical contemporani
This thesis focuses on the edition and study of the Catalan Grammar of Pau Cardellach i Busquets (1818-1879), an unpublished work of which there is only one copy, handwritten, today at the University of Girona. Cardellach's grammar, which only known by indirect references, is an original work that exemplifies a different outlook on the Catalan language than those we knew so far in the nineteenth century. Its study helps to better define the late process of grammatical encoding of Catalan, and enriches the history of philology of Catalan. The necessary work to contextualize this book has also demanded a thorough study of its author and the circumstances that led to his grammar. Therefore, the thesis is divided internally into three sections: a) the bio-bibliographic study of Pau Cardellach and the circumstances in which he produced his Catalan Grammar; b) the critical edition of the work, with attention to all material respects, to the textual problems and to interventions to make it available to scholars; and c) the detailed contents and peculiarities of grammar, and their relevance to contemporary grammatical context study

This dissertation is devoted to the study and partial edition of the Gazophylacium Catalano-Latinum by Joan Lacavalleria Dulac, a Catalan-Latin lexicographic thesaurus published in Barcelona in 1696 that constitutes the most extensive and exhaustive collection of Catalan lexicon of the seventeenth century. This work begins with a historical search around the members of Lacavalleria family and their time. Secondly, the sources used by Lacavalleria are identified and the extent of their followup is studied in the elaboration of the Gazophylacium. Thirdly, the elements that make up the structure of the thesaurus and the nature of the vocabulary it contains are analyzed. Fourth, an account on the reception of the thesaurus and its subseqüent influence over Catalan lexicography and linguistics is given. Fifth, the adopted criteria for the critical edition of the selected texts are reported. Finally, I offer the texts edited according to the ecdotical criteria aforementioned
Aquesta tesi està dedicada a l’estudi i a l’edició parcial del Gazophylacium Catalano-Latinum, de Joan Lacavalleria i Dulac, un tresor lexicogràfic català-llatí publicat l’any 1696 a Barcelona que constitueix l’aplec de lèxic català més extens i exhaustiu de la dissetena centúria. El treball s’enceta amb una recerca històrica a l’entorn dels membres de la família Lacavalleria i de la seva època. En segon lloc, s’identifiquen les fonts emprades per Lacavalleria i s’estudia fins a quin punt les va seguir en l’elaboració del Gazophylacium; en tercer lloc, s’analitzen els elements que configuren l’estructura del diccionari i la naturalesa del lèxic que conté; en quart lloc, es tracta de la recepció de l’obra i de la seva influència sobre la lexicografia i la lingüística catalana posterior; en cinquè lloc, es reporten els criteris adoptats per a l’establiment dels textos d’aquest diccionari que edito críticament i, a l’últim, s’ofereixen els textos editats
Programa de Doctorat en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura

Catalan is an autochthonous minority language within the Spanish state that is undergoing a programme of linguistic normalisation which is widely regarded as a successful model. Today, its progress is being challenged by globalisation, mass migration, and the sociolinguistic agencies of new migrants, in particular Spanishspeaking Latin Americans, who are allochthonous speakers of marked varieties of the official language of the Spanish state. The micro-level focus of the study is on how Spanish-speaking Latin Americans are constructing Catalan: how Catalan is being incorporated into repertoire (in-group and inter-group), and how and why individuals are forming conflicting constructions of being addressed in Catalan. At the macro level, the focus is on how policies of linguistic normalisation of the Catalan language are responding to the challenges of globalisation, and to the sociolinguistic agencies of new migrants, especially Spanishspeakers. Semi-structured interviews were carried out with 44 informants, and recordings made of the interactions of 11 of them. The focus of the data collection was on [i] Spanish-speaking Latin Americans' interactions involving Catalan, [ii] on the paths of migration and of identity formation along which individuals' epistemologies evolve, consolidate and transform, and [iii] on informants' opinions about language policies. The study is framed around 'structure and agency' (Giddens, 1984), and the data analysed according to a view of language as recursive social practice, which links the macro and the micro, seeing individuals' agencies as the outcomes of social structures and also as engendering change in these structures. Central to individuals' recursive language practice is knowledgeability and reflexivity (Giddens, 1984) as they interact in a heteroglossic Catalonia (Pujolar, 2001), and negotiate codeswitching norms of practice that are specific to Catalonia, in particular an 'accommodation norm' (Woolard, 1989) which involves Catalan speakers often switching to Castilian with interlocutors who do not look or sound Catalan.

Consideramos que es el resultado de la evolución de la cuestión catalana y de la ideología nacionalista que le acompaña. Por consiguiente, es objetivo central de esta tesis culminar la Conmemoración del Tricentenario de 1714 celebrada en Catalunya en 2014, haciendo hincapié en la relectura de los hechos más significativos de la identidad del pueblo catalán desde 1624hasta hoy. Así, pues, redescubrir el pasado através del recuerdo de unos hechos que hacen referencia al “maltrato” recibido por Catalunya de manos de la España de entonces. Los pilares sobre los que se asienta esta investigación son los siguientes: A) Breve mención a los orígenes de la cuestión catalana (XVII-XVIII) y profundización en el XX y XXI B) Conmemoración del Tricentenario de 1714: Actos celebrados en Catalunya durante 2014
We believe that this doctoral thesis is the result ofthe evolution ofthe Catalan question and the nationalist ideology. Therefore, the main objective ofthis thesis is to culminate the commemoration ofthe 1714. Tercentenary held in Catalonia in 2014, with aspecial emphasis on the rereading regarding the most relevant facts ofthe identity ofthe Catalan people from 1624 until today. Therefore, rediscovering the past through memories ofevents that make reference to the “abuse” received by Catalonia from the Spain of those years. The pillars on which this research is based are the following: A) Brief mention ofthe origins ofthe Catalan question (XVII-XVIII) and deepening in XX and XXI B) Commemoration of the 1714 Tercentenary: Events held in Catalonia during 2014.

En la era de globalización, cada día hay más estudiantes chinos que estudian en el extranjero. Cataluña, como región con abundantes recursos académicos, también se ha convertido en un destino popular entre los estudiantes chinos. Cataluña es una sociedad bilingüe con dos lenguas oficiales, el catalán y el castellano, en la que los estudiantes contactan con la lengua catalana. Hasta ahora no hay estudios dedicados a examinar el aprendizaje de catalán por parte de la comunidad china en Cataluña que llega para hacer estudios de postgrado. En esta tesis, intentamos llenar este vacío explorando cómo es el aprendizaje del catalán por parte de los estudiantes chinos de posgrado en Cataluña que tienen el castellano y el inglés como lenguas adicionales. Se lleva a cabo un estudio etnográfico y se recogen datos que incluyen entrevistas semi-estructuradas, capturas de pantalla y grabaciones de pantalla de su aprendizaje de catalán en entornos digitales. Con los datos recogidos, en primer lugar, analizamos su motivación con el marco teórico L2MSS, su identidad y sus actitudes hacia el catalán y la situación sociolingüística de Cataluña. En segundo lugar, analizamos también sus formas de aprender catalán (aprendizaje formal, informal, con tecnología, entre otros) y las dificultades que encuentran durante el aprendizaje. Finalmente, analizamos las estrategias y los recursos que utilizan y sus necesidades en el aprendizaje de esta lengua minorizada. Llegamos a la conclusión que los estudiantes chinos de posgrado en Cataluña están motivados para aprender catalán (self de L2 ideal y ought-to L2 self). La mayoría de ellos tienen actitudes positivas o neutrales hacia el catalán y apoyan la protección y revitalización de las lenguas minorizadas. A pesar de la actitud neutral-positiva, la mayoría de los participantes solo tienen la identidad china y no adquieren nuevas identidades. Al aprender catalán dentro del aula, los participantes perciben la vi diferencia entre los métodos de enseñanza seguidos en China y en Cataluña, y la diferencia cultural entre los estudiantes chinos y europeos, percibida en el aula, también afecta a su motivación y actitud. Cuando aprenden catalán fuera del aula, aprovechan todos los recursos disponibles y aplican distintas estrategias que facilitan su aprendizaje. Sin embargo, también se han encontrado con algunas dificultades durante el aprendizaje, como la falta de recursos lingüísticos para la combinatoria chino-catalán, la falta de motivación o la falta de oportunidades para practicar la expresión oral.
En l'era de globalització, cada dia hi ha més estudiants xinesos que estudien a l'estranger. Catalunya, com a regió amb abundants recursos acadèmics, també s'ha convertit en una destinació popular per als estudiants xinesos. Catalunya és una societat bilingüe amb dues llengües oficials, el català i el castellà, on els estudiants contacten amb la llengua catalana. Fins ara, no hi ha estudis dedicats a analitzar l'aprenentatge de català per part de la comunitat xinesa a Catalunya que hi arriba per fer estudis de postgrau. En aquesta tesi, intentem omplir aquest buit, estudiant com és l'aprenentatge de català per part dels estudiants xinesos de postgrau a Catalunya que tenen el castellà i l'anglès com a llengües addicionals. Es fa un estudi etnogràfic i es recullen dades que inclouen entrevistes semi-estructurades, captures de pantalla i gravacions de pantalla del seu aprenentatge de català en entorns digitals. Amb les dades recollides, en primer lloc, analitzem la seva motivació amb el marc teòric L2MSS, la seva identitat i les seves actituds cap al català i la situació sociolingüística de Catalunya. En segon lloc, analitzem també les seves formes d'aprendre català (aprenentatge formal, informal, amb vii tecnologia, entre altres) i les dificultats que troben durant l'aprenentatge. Finalment, analitzem les estratègies i els recursos que utilitzen i les seves necessitats en l'aprenentatge d'aquesta llengua minoritzada. Arribem a la conclusió que els estudiants xinesos de postgrau a Catalunya estan motivats a aprendre català (self de L2 ideal i ought-to L2 self). La majoria d'ells tenen actituds positives o neutrals cap al català i donen suport a la protecció i revitalització de les llengües minoritzades. Malgrat l'actitud neutral-positiva, la majoria dels participants només tenen la identitat xinesa i no n’adquireixen de noves. En aprendre català dins de l'aula, els participants perceben la diferència entre els mètodes d'ensenyament seguits a la Xina i a Catalunya, i la diferència cultural entre els estudiants xinesos i els europeus, percebuda a l'aula, també afecta la seva motivació i actitud. Quan aprenen català fora de l'aula, aprofiten tots els recursos disponibles i apliquen diferents estratègies que els faciliten l'aprenentatge. No obstant això, també s'han trobat amb algunes dificultats en aprendre català, com la falta de recursos lingüístics per a la combinatòria xinès-català, la manca de motivació o la falta d'oportunitats per practicar l'expressió oral.
Chinese students have constituted one of the largest groups in the study-abroad community. Catalonia, as a region with abundant academic resources, has also become a popular study-abroad destination for them. Catalonia is a bilingual society with two official languages, Catalan and Spanish, in which students have contact with the Catalan language. So far there have been very few studies devoted to examining the learning of Catalan by the Chinese community in Catalonia. In this study, we try to fill this gap by exploring the Catalan-learning situation by Chinese graduate students in Catalonia who have Spanish and English as additional languages. An ethnographic study is carried out and we have collected data that includes semi-structured interviews, screenshots, and screen recordings of their learning of Catalan in digital environments. With the data collected, in the first place, we analyze their motivation with the L2MSS theoretical framework as well as their identity and attitudes towards Catalan and the sociolinguistic situation in Catalonia. Secondly, we also analyze their learning forms (formal, informal learning, with technology, etc.) and the difficulties they have encountered during the learning process. Finally, we analyze the strategies and resources they have used and their needs in learning this minority language. We conclude that Chinese graduate students in Catalonia are motivated to learn Catalan by both ideal L2 self and ought-to L2 self. Most of them have positive or neutral attitudes towards Catalan and they support the protection and revitalization of minority languages. Despite the neutral-positive attitudes, most of the participants only have the Chinese identity without cultivating new identities. When learning Catalan in the classroom, the participants perceive the difference between the teaching methods between China and Catalonia, and the cultural difference between Chinese and European peers perceived in the classroom also affects their motivation and attitudes. When they learn Catalan outside the classroom, they take advantage of all the available resources and different strategies to facilitate their learning. However, they have also encountered some difficulties during the learning of Catalan, such as the lack of Chinese-Catalan linguistic resources, the lack of motivation, and the lack of opportunities to practice oral expression.

Le mot "goigs" designe les poemes chantes qui, a partir de la fin du ma en catalogne, celebrent en langue catalane au cours des offices de l'eglise les "joies" de la vierge et des saints. Ces joies, ce sont les sept joies de la vierge, de sa salutation par l'ange a son assomption, et les joies celestes des saints, en reversion de leurs souffrances. Les "goigs" sont diffuses sous la forme de feuillets imprimes comportant le poeme hagiographique, le verset et l'oraison de l'office latin du saint concerne, l'image du meme saint. Les "goigs" sont une "ecriture" croyante de la parole de l'ange, adaptee a des conditions historiques qui sont autant litteraires que sociales ou spirituelles. Le secret de leur enonciation, portant sur la mort et le passage, est decelable par l'analyse de leur configuration textuelle, de l'image du saint, de la situation des utilisateurs au seuil de l'autel. Prononces avec un officiant legitime grace a un don de monnaie, devant le "corps de pouvoir" du saint, relique ou statue miraculeuse, ils font partie des echanges symboliques lies a la pensee de la mort et des morts et effectues par chaque groupe social paroissial, selon l'utopie proposee par l'eglise. Immobilisation de la parole de l'ange, les "goigs" ne peuvent se passer des corps: aux corps des saints repondent les corps d'"ecriture" des feuillets ou la lettre se dedouble en figure projetee des saints et les corps immobiles des fideles. Par le detour de l'immobilisation de ces corps est represente le passage de la mort
The word "goigs" designates the poems in the catalan vernacular which, since the end of the middle ages in catalonia, have been sung during church services to celebrate the "joys" of the virgin and the saints. These joys are the seven joys of the virgin, from her salutation by the angel to her assumption, and the saint's celestial joys in compensation for their sufferings. The "goigs" are distributed in the form of printed leaflets with the hagiographic poem, the appropriate verse and prayer from the latin service, and the image of the saint. The "goigs" are a holy writing of the angel's word, adapted to the historical conditions which are as much literary as social or spiritualtheir meaning dealing with death and transition may be discerned by the analysis of their textual configuration, of the saint's image, of the user's position before the altar. Performed by a legitimate officiant, thanks to a gift of money, before the saint's "powerful body", relic or miraculous statue, they form part of the symbolical exchanges bearing on ideas of death and made by each social parish group, according to the utopia proposed by the church. To immobilize the angel's word, the "goigs" cannot exist without bodies: the bodies of the saints comply with the writing's bodies of the leaflets, where the written letter splits into a projected figure of the saints, and the immobile bodies of the faithful

La tesi doctoral presentada sota el títol de "L'obra teatral completa de Miquel de Palol i Felip (1885-1965). Estudi i edició" té la voluntat de presentar l’estudi i l’edició de set textos teatrals de Miquel de Palol (1885-1965), un autor gironí que, després d'iniciar una trajectòria ambiciosa i prometedora com a poeta, narrador, dramaturg, periodista i d’haver format part del grup modernista de Girona a començament del segle XX, ha quedat relegat, des d'un punt de vista historiogràfic, al localisme. Partint d’una contextualització històrica de l’estat del teatre català des de final del segle XIX fins als anys trenta del segle XX, s’ha ubicat i posicionat la figura del dramaturg gironí i de la seva obra teatral, que, amb intermitències, abraça un període de més de trenta anys. Es presenta, doncs, des d’una perspectiva històrica, l’estudi literari de cada una d’aquestes peces que configuren el corpus dramàtic palolià, un univers particular que combrega sovint, sobretot la producció de teatre de saló dels anys vint, amb les exigències del públic burgès que omplí les sales de les seves estrenes. Altres obres, de joventut o de maduresa, responen a unes altres ambicions, segurament més personals, sense descurar l’estil singular de l’escriptor i que fa que, gairebé un segle després, es pugui traçar una línia transversal que agrupi, des d’un punt de vista argumental, la totalitat de les peces. A més de l’estudi descrit, s’ha resseguit la recepció que obtinguerenles estrenes de les obres a la premsa i s’ha pogut esbossar, en conseqüència, un retrat més ajustat de la dramatúrgia de l’autor. En la segona part d’aquest treball s’editen les set peces dramàtiques i s’explica quins són els criteris que s’han tingut en compte a l’hora de recollir i fixar els textos tenint en compte que existeixen, en ocasions, diverses versions -publicades o inèdites¬- d’aquestes: Les dugues cartes (inèdita, 1899), Cadenes (inèdita, 1912), Senyoreta Enigma (1919), L’enemic amor (1920), Les petites tragèdies (1921), El clavell roig (inèdita, 1925) i Jueus (1935). En conclusió, doncs, amb aquest treball es posa l’obra dramàtica completa de Miquel de Palol a l’abast del lector actual amb la intenció de donar a conèixer la faceta menys coneguda de l’escriptor i de contribuir que el llegat teatral palolià trobi el lloc que li correspon dins la literatura catalana contemporània
The aim of the doctoral thesis presented under the title of "L'obra teatral completa de Miquel de Palol i Felip (1885-1965). Estudi i edició" is to present a study and a critical edition of seven theatrical texts by Miquel de Palol (1885-1965), an author from Girona who, after starting out on an ambitious and promising career as a poet, storyteller, dramatist, journalist and having formed part of the modernist group of Girona at the start of the 20th century, has been relegated, from an historical point of view, to provincialism. Starting from a historical contextualisation of the state of Catalan theatre from the end of the 19th century to the 1930s, the figure of the Girona playwright and his theatrical work, which, with some interruptions, spans a period of more than thirty years, has been located and positioned within that context. Thus it presents, from an historical perspective, the literary study of each of the pieces that make up the dramatic corpus of Palol, a particular universe that often engages, above all in the salon theatre production of the 1920s, with the concerns of the bourgeois audience which filled the halls for their premieres. Other works, of youth and maturity, respond to other, undoubtedly more personal, ambitions without putting aside the writer’s unique style and which means that, almost a century later, one can draw a transversal line which, from a narrative point of view, unites all the pieces. In addition to the study described above, the reception the premieres of the works received in the press has been reviewed and, as a consequence, a more accurate portrait has been able to be drawn of the dramaturgy of the author. In the second part of this work the seven dramatic pieces are published and the criteria that have been applied when collecting the work and establishing the text are explained, taking into account that there are sometimes multiple versions of these -published or unpublished: Les dugues cartes (unpublished, 1899), Cadenes (unpublished, 1912), Senyoreta Enigma (1919), L’enemic amor (1920), Les petites tragèdies (1921), El clavell roig (unpublished, 1925) and Jueus (1935). In conclusion, then, this work places the complete dramatic works of Miquel de Palol within reach of the modern reader with the aim of raising awareness about the lesser-known facet of the writer and of helping the theatrical legacy of Palol find its rightful place in contemporary Catalan literature

Enric Prat de la Riba i Sarrà fou un destacat polític català que, en el període comprès entre 1907 i 1917, des de la presidència, primer, de la Diputació provincial de Barcelona i, més endavant, també de la Mancomunitat de Catalunya, impulsà una destacada actuació en els àmbits de les obres públiques, la beneficència i la cultura.

L'obra i l'actuació de Prat s'han estudiat des d'una triple orientació: com a home d'idees, que sistematitzà els principis doctrinals del nacionalisme catalanista; com a home de partit, que defensà els objectius polítics del catalanisme; i com a home de govern, que aconseguí dur a la pràctica alguns dels objectius que s'havien formulat des del catalanisme polític.

A la nostra recerca ens hem plantejat l'objectiu d'estudiar si l'obra institucional de cultura que impulsà Prat de la Riba com a home de govern, des de la presidència de la Diputació de Barcelona i de la Mancomunitat de Catalunya, va respondre al pensament polític i social que formulà en l'obra que escrigué com a home d'idees i que defensà com a home de partit.

Utilitzant com a font de dades primàries, amb un criteri cronològic, el corpus format per l'obra escrita completa de Prat la Riba, es desenvolupen els objectius generals següents:
- Conèixer el pensament de Prat de la Riba fins a l'any 1905, en què fou elegit diputat provincial, en referència al marc social i polític, a l'anàlisi que en feia i a les propostes que presentava: és la concreció del plantejament polític i social que Prat formulà com a home d'idees i com a home de partit abans de ser escollit diputat i president de la Diputació provincial de Barcelona.
- Conèixer quins eren els objectius que es proposà assolir Prat des de l'actuació política i a través de l'obra institucional que, de 1907 a 1917, promogué des de la presidència, primer, de la Diputació provincial i, més tard, també de la Mancomunitat de Catalunya.
- Analitzar si existeix una correspondència directa entre les propostes que presentà, com a home d'idees i com a home de partit, i les realitzacions concretes que impulsà des de les institucions en l'àmbit de la cultura catalana, com a home de govern.

Complementàriament, prenent com a referent el marc polític i social del període, es desenvolupen els objectius específics següents:
- Presentar els objectius polítics que formulà el catalanisme polític a les sis primeres Assemblees de Delegats que celebrà la Unió Catalanista.
- Presentar les demandes de regeneració de la política espanyola que es feren des de Catalunya i la petició d'establir un concert econòmic.
- Presentar l'ús que Prat va fer del recurs de l'emissió de deute públic per a poder dur a terme l'obra institucional que impulsà des de la Diputació provincial de Barcelona i des de la Mancomunitat de Catalunya.

La tesi s'organitza en una part primera, en què es presenta l'obra de Prat de la Riba publicada en el període anterior a la seva entrada a la vida política activa, fins el març de 1905, obra que per la varietat de les temàtiques tractades i del públic a qui es dirigia tenia una component pedagògica de divulgació de l'ideari catalanista i dels objectius del catalanisme polític; una part segona, en què es presenta l'obra de Prat de la Riba publicada en el període comprés entre la incorporació a la vida política activa i la seva mort, des d'abril de 1905 fins a juliol de 1917, que es correspon amb el desenvolupament de l'obra de cultura; la recapitulació i conclusions de la tesi, la bibliografia i els annexos.
Enrique Prat de la Riba y Sarrá fue un destacado político catalán que, en el período comprendido entre 1907 y 1917, desde la presidencia, primero, de la Diputación provincial de Barcelona y, más tarde, también de la Mancomunidad de Cataluña, impulsó una destacada actuación en los ámbitos de las obras públicas, la beneficencia y la cultura.

La obra y la actuación de Prat se han estudiado desde una triple orientación: como hombre de idees, que sistematizó los principios doctrinales del nacionalismo catalanista; como hombre de partido, que defendió los objetivos políticos del catalanismo; y como hombre de gobierno, que consiguió llevar a la práctica algunos de los objetivos que se formularon desde el catalanismo político.

En nuestra investigación nos hemos planteado el objetivo de estudiar si la obra institucional de cultura que impulsó Prat de la Riba como hombre de gobierno, des de la presidencia de la Diputación de Barcelona y de la Mancomunidad de Cataluña, se corresponde con el pensamiento político y social que formuló en la obra que escribió y que defendió como hombre de idees y como hombre de partido.

Utilizando como fuente de datos primarios, con un criterio cronológico, el corpus formado por la obra escrita completa de Prat la Riba, es desarrollan los objetivos generales siguientes:
- Conocer el pensamiento de Prat de la Riba hasta el año 1905, en que fue elegido diputado provincial, en referencia al marco social y político, al análisis que hacía y a las propuestas que presentaba: es la concreción del planteamiento político y social que Prat formuló como hombre de ideas y como hombre de partido antes de ser elegido diputado y presidente de la Diputación provincial de Barcelona.
- Conocer cuáles eran los objetivos que se propuso alcanzar Prat desde la actuación política y a través de la obra institucional que, de 1907 a 1917, promovió desde la presidencia, primero, de la Diputación provincial y, más tarde, también de la Mancomunidad de Cataluña.
- Analizar si existe una correspondencia directa entre las propuestas que presentó, como hombre de ideas y como hombre de partido, y las realizaciones concretes que impulsó desde las instituciones en el ámbito de la cultura catalana, como hombre de gobierno.

Complementariamente, tomando como referencia el marco político y social del período, se desarrollan los objetivos específicos siguientes:
- Presentar los objetivos políticos que formuló el catalanismo político en las seis primeras Asambleas de Delegados que celebró la Unión Catalanista.
- Presentar las demandas de regeneración de la política española que se presentaron desde Cataluña y la petición de establecer un concierto económico.
- Presentar el uso que Prat hizo del recurso de la emisión de deuda pública para poder llevar a cabo la obra institucional que impulsó desde la Diputación provincial de Barcelona y desde la Mancomunidad de Cataluña.

La tesis se organiza en una parte primera, en que se presenta la obra de Prat de la Riba publicada en el período anterior a su entrada en la vida política activa, hasta marzo de 1905, obra que por la variedad de las temáticas tratadas y del público a quien se dirigía tenia una componente pedagógica de divulgación del ideario catalanista y de los objetivos del catalanismo político; una parte segunda, en que se presenta la obra de Prat de la Riba publicada en el período comprendido entre la incorporación a la vida política activa y su muerte, desde abril de 1905 hasta julio de 1917, que se corresponde con el desarrollo de la obra de cultura; la recapitulación y conclusiones de la tesis, la bibliografía y los anexos.
Enric Prat de la Riba i Sarrà was a very important catalan politician. Since 1907 to 1917 he was the president (firstly in the provintial Deputation of Barcelona and later in the Catalonia Union, too). He stimulated a emphasized actuation in the public works, the charity an the culture fields.

In the culture field Prat de la Riba worked on an extensive whole of actions that treated about the ortographic normalization of catalan language and the creation of institutions as, for example, the Catalan Studies Intitute, the Catalonia Library, the Popular Libraries, the Theatre Institute, the Industrial School and the Work School.

Prat's work and action have been studied from a triple point of view: as an ideas' man (systematizing the doctrinal points of catalan nationalism), as a party-s man (defending the politic catalanism objectives) and as a government's man (he attained to lead to practice some objectives that had been formulated from politic catalanism).

In our searching we have proposed the objective to study if the culture insitutional work that Prat de la Riba carried out as a government man (from the provintial Deputation of Barcelona and the Catalonia Union presidency) answered to the political and social thought that formulated in the work that wrote as an ideas man and he defended as a party man.

The corpus shaped by the complete writen work of Prat de la Riba has been used as a mainly source. The following objectives are developed:
- To know the Prat de la Riba thought until 1905, when he was elected provincial delegate, in reference to the social and political framework, to the analysis that he did and the proposals that he show: this is the summary of the political and social exposition that Prat designed as a ideas man and as a party man before been elected delegate and president of the provincial Deputation of Barcelona.
- To know the objectives that Prat de la Riba was thinking on since the politic action and trough the institutional work that, since 1907 to 1917, promoted from the presidence (firtsly, from provincial Deputation of Barcelona and later from Catalonia Union).
- To analyze if exists a direct correspondence between the proposal that he shows, as an ideas man and as a party man, and the concrete accomplishments that he carried out from the institutions in the catalan culture field, as a government man.

In addition, using as a reference the social and politic framework of the period, the following specific objectives are developed:
- To show the politic objectives that politic catalanism formulated to the six first ones Delegate Assemblies that celebrated the Catalanism Union.
- To show the regeneration requests of the Spanish politic that were done from Catalonia and the request to stablish an economic agreement.
- To show the use that Prat did from the emission's resort of the public debt to be able to carry out the institutional work that he did from the provincial Deputation of Barcelona and from the Catalonia Union.

The thesis is organized in two parts. The first one shows the work of Prat de la Riba published in the previous period to his active political life, until the March of 1905. The work pedagogic component of Catalanist ideology and the objectives of the Catalanist politic were caused by the extent topics treated and the public. The second one, shows the Prat de la Riba's work published in the period between the insertion in the active politic life and his death, from April of 1905 to June of 1917, that corresponds to the culture work development. Finally, the recapitulation and the thesis' conclusions, the bibliography and the annexe.

The present doctoral thesis, which combines compilation with research, aims to give an insight into the presence of the Catalan language in schools over the last three hundred years. Needless to say, it pays special attention to the periods and topics that have not been given much consideration by other authors. The current study has gathered data about the main attacks suffered by Catalan schools over the last three centuries. It also describes in detail the precedents of the Catalanisation of schools during the second half of the 19th century and during the first third of the 20th century. A thorough and comprehensive study of the editorial and propagandistic work piece by Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, from its inception until today, has been undertaken, too. Finally, there is a summary of the cultural and civic resistance during Franco’s regime, as well as an analysis and contextualisation of the Premis Baldiri Reixac, within the framework of the reintroduction of Catalan at schools during the democratic period, especially from 1978 onwards
Aquesta tesi doctoral, que combina la compilació amb la investigació, pretén donar una idea de conjunt del que ha estat la presència de la llengua catalana a l’escola al llarg dels últims tres-cents anys tot i que, lògicament, ha estudiat més a fons els períodes i les temàtiques menys treballades per altres autors. S’han historiat els principals atacs que ha rebut l’escola catalana durant els últims tres segles. S’han estudiat els precedents de la catalanització escolar durant la segona meitat del segle XIX i durant el primer terç del segle XX. S’ha elaborat un estudi exhaustiu de l’obra editorial i propagandística de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana des de la seva creació fins als nostres dies. Finalment, s’ha sintetitzat la resistència cultural i cívica durant el franquisme i s’han analitzat i contextualitzat els Premis Baldiri Reixac en el marc de la reintroducció del català a l’escola que es va produir en època democràtica, a partir sobretot de 1978

Attirés par l'émulation artistique et par les possibilités qu'offrait le marché de l'art français, les artistes catalans de la fin du XIXe siècle et du début du XXe se rendirent en masse à Paris, dans un mouvement largement international. L'histoire que propose de traverser cette étude est celle des mobilités d'artistes, des transferts artistiques et culturels, des circulations, de la diffusion et de la réception d'œuvres. Quelle incidence eut l'origine de ces artistes dans leur parcours parisien? Quel fut leur degré d'acculturation? Quels réseaux parvinrent-ils à tisser? Quel fut l'accueil de leur œuvre : quelle lecture et quel usage? Comment construisirent-ils une identité à travers leur art? Ce travail entend combler une lacune de l'historiographie de l'art catalan contemporain et des rapports artistiques entre la Catalogne et la France, rejoignant les préoccupations actuelles sur les relations artistiques transnationales au travers de l'étude d'une communauté homogène d'artistes à une période déterminée. Accordant une place fondamentale à la réception, nous étudions la manière dont la capitale internationale de l'art - qu'était Paris - a réagi à l'intégration de ces étrangers et a accueilli leur œuvre
Attracted by the artistic emulation and the possibilities offered by the French art market, nearly all Catalan artists of the late nineteenth and early twentieth went to Paris, in a broadly international movement. This essay mainly focuses on the mobility of artists, on artistic and cultural transfers, and on the reception of artworks. How did these artists integrate into the Parisian artistic milieu at the turn of the century? How did living in Paris affect their artistic production? And, alternatively , how did their presence affect the Parisian artistic landscape? Thus, joining the current concerns about transnational artistic relations, this work aims to fill a gap in the historiography of contemporary Catalan art and of the artistic relations between Catalonia and France. By providing a fundamental role to the critical reception, this work throws light on how the international capital of art - that was Paris - reacted to the integration of these foreign artists and to their work

"La projecció d'un ideal estètic durant el Noucentisme. Josep Aragay i Blanchar (1889-1973)" es el primer estudi integral dedicat a aquest artista i teòric del Noucentisme. La tesi analitza amb profunditat la trajectòria d’Aragay com a dibuixant, pintor, gravador i ceramista, però també com a poeta, professor i polític; a més del paper que va exercir com a crític, polemista i teòric de l’art. La tesi posa de manifest la labor artística i intel•lectual d’aquest personatge que va assumir, defensar i projectar, fins el final de la seva vida, aquell ideal estètic de signe mediterraneista i classitzant, que sorgia a Catalunya a principis del segle XX.
"La projecció d'un ideal estètic durant el Noucentisme. Josep Aragay i Blanchar (1889-1973)" is the first comprehensive work based on this artist and theoretician of the Noucentisme’s movement. The above-mentioned doctoral thesis, studies his career not only as a draughtsman, painter, engraver and potter but also as a poet, lecturer and politician, besides his production as a brilliant polemicist and theoretician of Art. The Thesis stresses an artistic and intellectual work of Aragay who assumed, defended and projected, until the end of his days, those aesthetics ideals of a Mediterranean and Classicistic style that emerged in Catalonia on the early XX century.

Catalan modern and contemporary philosophy has traditionally been little studied so strictly to historical and political reasons for more or less the same conviction that is compared with literature and even in historiography, it is a minor contribution. Some of the characters in the world of philosophy has been the Catalan Jaume Serra Hunter charismatic and versatile, whom history has done justice. Like many others, was persecuted in the Franco regime, declared outlawed and persecuted and exiled, first to France and then Mexico. This research aims to discover him and his huge role as a politician. But above all, I want to convey their deep love for culture and fierce defense that he did, especially Catalan, is following in philosophical discourse of his work. I figure Serra Hunter claim their struggle for cultural cohesion through its philosophy, making it reach everyone. I want to show how he worked in a time of crisis in society, culture and education, to overcome the crisis of philosophy as a guide. Serra Hunter lived a very difficult time for philosophy. But he wanted to bring all cultures. It is a philosophy that dealing with the issues may be even a sort of advanced in the world and some of the problems it has today. According to him, philosophy should be more human and more alive and present in all the different curriculum of any educational plan.
La filosofia catalana moderna i contemporània ha estat tradicionalment molt poc estudiada tant per motius estrictament històrics i polítics com per la mateixa convicció més o menys compartida que, especialment si se la compara amb la literatura i, fins i tot, amb la historiografia, es tracta d'una aportació molt menor i de segon ordre. Uns dels personatges importants del món de la filosofia catalana ha estat el polifacètic i carismàtic Jaume Serra Hunter, al qual la història no ha fet justícia. Com tants altres, va ser un represaliat del franquisme, declarat fora de la llei i perseguit i exiliat, primer a França i després a Mèxic. Aquest treball d'investigació vol donar a conèixer la seva persona i la seva enorme tasca com a polític. Però, per damunt de tot, vull transmetre el seu profund amor per la cultura i la defensa aferrissada que en va fer, especialment de la catalana, seguint en fil discursiu de la seva obra filosòfica. Vull reivindicar la figura de Serra Hunter i la seva lluita per la cohesió cultural a través de la seva filosofia, fent-la arribar a tothom. Vull demostrar com va treballar, en una època de forta crisi de la societat, de la cultura i de l'educació, per sortir de la crisi amb la filosofia com a guia. Serra Hunter va viure una època de moltes dificultats per a la filosofia. Però ell volia fer arribar la cultura a tothom. La seva, és una filosofia, que amb els temes que tracta pot ser, fins i tot una mena d'avançada al món i a alguns dels problemes que aquest té avui en dia. Segons ell, la filosofia hauria de ser més humana i més viva i estar present en tots els diversos plans d'estudis de qualsevol pla educatiu.

Thesis (M.S.)--Boston University
PLEASE NOTE: Boston University Libraries did not receive an Authorization To Manage form for this thesis or dissertation. It is therefore not openly accessible, though it may be available by request. If you are the author or principal advisor of this work and would like to request open access for it, please contact us at open-help@bu.edu. Thank you.
This paper provides a case study of TV3. TV3 is a regional television channel which broadcasts throughout the territory of Catalonia (North-East of Spain) exclusively in Catalan, a minority language. The population in Catalonia is six millions and 80 percent declares to speak Catalan. Also the paper's goal is to develop options for the future oper ation of this regional television organization. To accomplish this, information has been gathered about the operations of four other television organizations with similar characteristics to TV3. These television organizations and their broadcasting language are: ETB, Euskera, (Basque Country ,Spain); TVG, Galician, (Galicia Spain); S4C, Welsh, (Wales, United Kingdom); and SRC, French (Quebec, Canada). From these five different cases, the researcher extracts trends in program production, programming, foreign acquisitions and impact of broadcasts in the reestablishment of the minority language. Tl:e conclusions of this work state: 1) a favorable contribution of the regional broadcasts to the support of the minority language; 2) the tendency of regional television channels to program similarly to nation-wide networks due to competition in reaching the same audience; and 3) the tendency to change traditional production source (the television networks themselves) for a diversified source (independent producers). Finally, there are recommendations to increase: 1) the number of children's programs broadcast; 2) the governmental action to encourage independent production; 3) the number of television channels.
2031-01-01

La presente ricerca si propone di ricostruire da una prospettiva storico-culturale come e in che misura gli intellettuali catalani si sono avvicinati alla letteratura italiana nel ventennio tra le due guerre. Per la periodizzazione mi sono servita di due momenti storici di forte trascendenza in ambito culturale: mentre la data d'inizio (1918) coincide, oltre che con la fine delia guerra europea, con la nuova fase della Mancomunitat catalana successiva alla morte di Prat de la Riba e corrispondente alia radicalizzazione del nazionalismo politico che caratterizza l'ultimo scorcio del Noucentisme (un quinquennio che va dal 1918 fino all'avvento di Primo de Rivera e che ho definito come tardo Noucentisme), la delimitazione finale è rappresentata dall'inizio delia guerra civile spagnola nel luglio del 1936.

Cette recherche porte sur les enjeux et les défis de l’enseignement du catalan en Catalogne du Nord. Dans sa première partie, l’étude dresse un état de la question, basé sur des données historiques et des dispositions officielles concernant les enseignements à parité horaire français-catalan et par immersion en catalan. Dans un deuxième temps et compte tenu du panorama ébauché, sont présentées les options méthodologiques à la base d’une approche ethnographique de terrain –conduite à l’aide de questionnaires auprès des parents et d’entretiens avec des étudiants et des enseignants– permettant de mieux connaître les acteurs, leurs motivations et représentations autour de l’enseignement bilingue. Cette enquête est accompagnée d’observations de classe afin d’explorer, dans la pratique, les formes de traitement intégré des langues (la langue 1, le français ; la langue 2, le catalan ; et la langue 3, la langue étrangère), ainsi que le traitement intégré de la langue et d’autres contenus scolaires. Enfin, les résultats académiques des élèves bilingues sont comparés avec ceux des élèves de la voie générale unilingue. Les conclusions de la recherche, examinées à la lumière des perspectives ouvertes par le Conseil de l’Europe, permettent d’établir des propositions pour une évolution de l’enseignement bilingue français-catalan vers un enseignement plurilingue inclusif
This research focuses on the issues and the challenges of teaching Catalan in North Catalonia. In the first part, the study provides an account of the situation, based on historical data and official regulations regarding equal time teaching in French and Catalan and Catalan immersion. Secondly and considering the panoramic view sketched, the adopted ethnographic field work options are presented. In the second part of the study, questionnaires to parents and interviews with students and teachers are analysed in order to understand actor’s motivations and representations about bilingual education. This survey is accompanied by classroom observations to examine, in practices, language integrated learning (French as L1, Catalan as L2, and foreign language) and the integrated treatment of languages and other educational content. Finally, the academic bilingual pupil scores are compared with those of unilingual pupils. The data analysis and the research global findings, considered in the light of the Council of Europe approaches, allow establishing proposals for an evolution of French-Catalan bilingual teaching towards an inclusive plurilingual teaching

L'humor permet entendre i organitzar el món. És un aspecte en l'educació de la identitat cultural que comença tan aviat com la canalla pot seguir una narració oral, i que s'intensifica a mesura que la lectura esdevé un hàbit. L'humor escrit ofereix recursos expressius i camps semàntics determinats per la llengua, i continguts i referents culturals determinats pels valors socials; el seu codi inclou convencions amb el lector sobre la presentació i l'argument. Com a estratègia d'adaptació, l'humor es va modificant segons les circumstàncies socials al llarg del temps. El present treball es centra en la literatura per a infants i joves escrita en català com a idioma original i editada entre el 1904 i el 2004.
Humour helps us to understand and organise the world. It is an aspect in the formation of cultural identities which develops as soon as children can follow an oral narrative, and is further intensified as reading becomes a habit. Written humour displays expressive resources and semantic fields determined by the language, and contents and referents determined by social values; its code includes conventions with the reader regarding form and plot. Being a social strategy, humour evolves through time depending on the circumstances. This research focuses on literature for children and adolescents originally written in the Catalan language and published between 1904 and 2004.

In Europa, la Spagna vanta uno dei maggiori esempi di plurilinguismo. La suddivisione del territorio in comunità autonome ha avuto come conseguenza non solo profonde diversità in ambito politico-amministrativo, bensì anche in quello sociale e culturale. Soffermandoci sulla particolare situazione della Catalogna, la tesi si propone di fare un'analisi storico-economica del processo di modernizzazione dell'industria cinematografica catalana nel periodo post-franchista. Attraverso l'utilizzo di dati statistici si avrà così la possibilità di dimostrare l'ondata rivoluzionaria che ha investito il cinema in lingua catalana, pronto a distaccarsi sempre più delle produzioni nazionali in castigliano.

Support for the creation of an independent Catalan state has increased significantly during the past two decades. In 2017, an estimated 40.2 percent of the total Catalan population supported the creation of an independent Catalonia. The road towards independence has shown to be filled with legal obstacles. While the separatists tend to base their demand for independence on a supposed “right to self-determination” and a “right to decide”, the meaning and effects of invoking these “rights” can be questioned. The purpose of this thesis is to investigate the legal possibilities of forming an independent Catalan state based on these commonly invoked rights. With regard to self-determination, this thesis concludes that all peoples have a right to self-determination, but this right does not necessarily entail a right to secession. Only under grave circumstances can self-determination lead to secession. The Catalans are not in such a situation and cannot therefore successfully claim that their right to self-determination entails a right to secede from Spain. As to a “right to decide”, the right as such exists neither within international law nor Spanish national law. This right can be broken down into two parts: The possibility to hold a referendum on independence and the possibility to declare independence based on the referendum. The thesis concludes that despite a referendum being complicated, but not impossible, to organise based on the Spanish Constitution, the Catalans can organise such a referendum based on international human rights law. The Catalans can also unilaterally declare independence since there is no explicit prohibition against doing so. Finally, the thesis discusses the issue of international recognition. Catalonia is unlikely to receive international recognition under the current circumstances. The thesis then concludes that even though the Catalans do not have a right to self-determination in the form of secession, they could organise a referendum and unilaterally declare independence. Such a declaration will however have no effect in practice without recognition from the international community.
El apoyo a la creación de un estado catalán independiente ha incrementado considerablemente en las últimas dos décadas. En 2017, se estimaba que un 40,2 por ciento de la población catalana apoyaba la creación de una Cataluña independiente. El camino hacia la independencia ha demostrado varios obstáculos jurídicos. Las personas que abogan por esta independencia, tienden a fundar su anhelo de establecer una Cataluña independiente apoyándose en un “derecho a la autodeterminación” y un “derecho a decidir”. El significado y los efectos de invocar estos “derechos” pueden ser cuestionados. El objetivo de esta tesis es investigar las posibilidades e incertidumbres legales que podrían conllevar el crear una Cataluña independiente protegiéndose en estos derechos. Con respecto a la autodeterminación, esta tesis concluye que todos los pueblos tienen un derecho a la autodeterminación, pero este derecho no implica un derecho a la secesión. El derecho a la autodeterminación sólo puede implicar un derecho a la secesión bajo circunstancias graves. Hoy en día los catalanes no se encuentran en una situación de tal gravedad, es por ello que el derecho a la autodeterminación no les da un derecho a la secesión de España unilateralmente. El “derecho a decidir” no existe en el orden jurídico español ni en el nivel internacional. Sin embargo, este derecho puede ser dividido en dos partes: La posibilidad de organizar un referéndum, y la posibilidad de unilateralmente declarar independencia según el resultado del referéndum. Esta tesis concluye que, a pesar de que un referéndum es complicado, no sería imposible organizar uno según la constitución española. Es por ello que la población catalana que aboga por la independencia, podrían organizar un referéndum apoyándose en derechos humanos internacionales. Los catalanes también pueden unilateralmente declarar la independencia, porque no hay ninguna prohibición explicita contra una declaración de independencia. Para finalizar, la tesis examina el tema de reconocimiento internacional. Es improbable que Cataluña obtenga reconocimiento internacional como un estado independiente. La tesis concluye que, a pesar de no disfrutar de un derecho a la autodeterminación, los catalanes podrían organizar un referéndum y unilateralmente declarar la independencia. Pero, en todo caso, sería una declaración vacía de contenido y no tendría ningún efecto sin un reconocimiento de la comunidad internacional.
El suport a la creació d’un estat català independent ha incrementat considerablement les últimes dues dècades. El 2017, s’estimava que el 40,2% de la població catalana va donar suport a la creació d’una Catalunya independent. El camí cap a la independència s’ha topat diversos obstacles jurídics. Les persones que advoquen per aquesta independència, tendeixen a fundar el seu anhel d’establir una Catalunya independent en un “dret a l’autodeterminació” i un “dret a decidir”. El significat i els efectes d’invocar aquests “drets” es poden qüestionar. L’objectiu d’aquesta tesi és investigar les possibilitats i incerteses legals que podria comportar el fet de crear una Catalunya independent protegida per aquests drets. Pel que fa a l’autodeterminació, aquesta tesi conclou que tots els pobles tenen un dret a l’autodeterminació, però aquest dret no implica un dret a la secessió. El dret a l’autodeterminació només pot implicar un dret a la secessió sota circumstàncies greus. Avui dia, la població catalana que advoca per la independència no es troba en una situació d’aquesta gravetat, és per això que el dret a l’autodeterminació no els dona un dret a la secessió d’Espanya unilateralment. Pel que fa al “dret a decidir”, aquest dret no existeix en l’ordre jurídic espanyol ni en l’àmbit internacional. No obstant, aquest dret pot dividir en dues parts: la possibilitat d’organitzar un referèndum, i la possibilitat d’unilateralment declarar la independència segons el resultat del referèndum. Aquesta tesi conclou que, tot i que un referèndum és complicat, no seria impossible organitzar-ne un segons la constitució espanyola. És per això que els catalans podrien organitzar un referèndum basant-se en drets humans internacionals. Els catalans també podrien unilateralment declarar la independència, perquè no hi ha cap prohibició explícita contra una declaració d’independència. Per finalitzar, la tesi examina el tema del reconeixement internacional. És improbable que Catalunya obtingui reconeixement com a un estat independent de la comunitat internacional. La tesi conclou que els catalans, malgrat no tenir un dret a l’autodeterminació, podrien organitzar un referèndum i podrien unilateralment declarar la independència. Però, en tot cas, seria una declaració buida de contingut i no tindria cap efecte sense un reconeixement de la comunitat internacional.

Thesis (Ph. D.)--University of Oregon, 2005.
Typescript. Includes vita and abstract. Includes bibliographical references (leaves 222-239). Also available for download via the World Wide Web; free to University of Oregon users.

La integración de la magnetoestratigrafía y la bioestratigrafía en las sucesiones vallesienses del Vallès Occidental (Cuenca del Vallès-Penedès) ha aportado un marco cronológico de alta resolución para una porción del relleno de la cuenca. Se ha obtenido una datación de las diversas unidades litoestratigráficas, así como de los sucesivos bioeventos registrados en las sucesiones estudiadas. Las correlaciones dentro del relleno sedimentario han contribuido al conocimiento de la evolución tectono-sedimentaria del sector estudiado. El anclaje del Vallesiense dentro de una escala de tiempo precisa ha permitido enmarcar este piso continental dentro del contexto paleogeográfico regional y global del Mioceno superior. También ha sido posible llevar a cabo un análisis de la sincronía o diacronía de los procesos de dispersión faunística en tierra.

L’objectiu general d’aquesta tesis doctoral era avaluar l’exposició de la població catalana a les micotoxines: aflatoxines del grup B i G, aflatoxina M1, patulina i les toxines de Fusarium, deoxynivalenol, fumonisines, toxines T2 i HT2 i zearalenona. Més de 1300 mostres compostes es van analitzar per determinar d’una a sis micotoxines. L’anàlisi químic es va dur a terme mitjançant mètodes validats, incloent purificació amb columnes d’immunoafinitat i determinació per HPLC. També es va realitzar un estudi nutricional administrant qüestionaris de consum a quasi 1400 individus, incloent grups especials com nadons, celíacs i immigrants. Considerant els resultats dels nostres estudis, els nivells més elevats de mostres positives es van trobar per al deoxinivalenol i les fumonisines. Les micotoxines que van mostrar un nivell més elevat de risc per la salut eren els tricotecens tipus A i B. A més es va avaluar un biomarcador de l’exposició a fumonisines en mostres biològiques humanes.
El objetivo general de esta tesis doctoral era evaluar la exposición de la población catalana a las micotoxinas más importantes: aflatoxinas del grupo B y G, aflatoxina M1, patulina y las toxinas de Fusarium, deoxynivalenol, fumonisinas B1 y B2, toxina T-2, toxina HT-2 y zearalenona. Más de 1300 muestras compuestas se analizaron para determinar de una a seis micotoxinas. El análisis químico se llevó a cabo mediante métodos validados, incluyendo purificación con columnas de inmunoafinidad y determinación por HPLC. También se realizó un estudio nutricional administrando cuestionarios de consumo a casi 1.400 individuos, incluyendo grupos especiales como bebés, celíacos e inmigrantes. Considerando los resultados de nuestros estudios, los niveles más elevados de muestras positivas se encontraron para el deoxinivalenol y las fumonisinas. Las micotoxinas que mostraron un nivel más elevado de riesgo para la salud eran los tricotecenos tipo A y B. Además se evaluó un biomarcador de la exposición a fumonisinas en muestras biológicas humanas.
The general objective of the present thesis was to assess the exposure of Catalonian population to the major mycotoxins, aflatoxins group B and G, aflatoxin M1, patulin and the Fusarium toxins deoxynivalenol, fumonisins, T-2 and HT-2 toxins, and zearalenone. More than 1300 pooled samples were analysed for 1 to 6 mycotoxins. Chemical analysis was performed by means of validated methods, consisting on immunoaffinity column purification and HPLC determination. A nutritional study was carried out using a specific food frequency questionnaire administered to almost 1400 individuals, including special groups such as infants, celiac sufferers and immigrants. Considering results from our studies, the highest levels of positive were reached for deoxynivalenol and fumonisins. Very few samples were found to exceed the EU limits. The main health concern derived from mycotoxins was focused in A and B-type trichothecenes. Moreover a biomarker of exposure to fumonisins was evaluated on human biological samples.

At the end of the World War II, following the Allies victory and the beginning of the Cold War, the Franco regime allowed to publish, with restrictions, books in Catalan. At this point, Josep Pla taking advantage of this opportunity, published his book “Viatge a Catalunya” in 1946. From that moment, the writer began to review, reform and expand all the work done prior to the Civil War, including unpublished material. The re-writing process was non-stop during all those years. His literary production is not limited to chronicles of his time, but it can also be seen as an example of high literature. In fact, Pla’s literary work integrates and overflows with different genres at the same time. In addition, a detailed historical analysis of the Franco dictatorship helps us to understand the great contribution made by Josep Pla into the Catalan literature.
Acabada la Segona Guerra Mundial, amb la victòria dels aliats i l’inici de la guerra freda, el règim franquista permet publicar, amb restriccions, llibres en català. Josep Pla, en el moment en què s’obre aquesta escletxa, treu immediatament al mercat "Viatge a Catalunya" (1946). A partir d’aquell moment, l’escriptor inicia un procés de revisió, reordenació i ampliació dels llibres anteriors a la Guerra Civil, alhora que n’incorpora d’inèdits. El procés de reescriptura va ser constant en tots aquells anys. La seva producció literària no es limita només a una crònica del seu temps, sinó que també pot ser vista com un exemple d’alta literatura. De fet, Pla elabora una obra literària que integra i desborda al mateix temps diferents gèneres literaris. D’altra banda, una anàlisi històrica exigent de la dictadura franquista ens ajuda a entendre la gran aportació de Josep Pla a la literatura catalana.

The scholarly field on decentralization and its relationship with secessionism is divided. Two camps can be distinguished, with opposite conclusions concerning the merits of autonomy concessions. A lack of systematic attention given to the varying capacity of decentralization to produce contrary outcomes has been identified. To address this, an in-depth case analysis on decentralization and secessionism in Spain and Catalonia was conducted. Using a theoretically-guided process tracing approach, this study explores the role of the state on the causal argument. Main findings suggest an increase in secessionist activity when full inclusion through central power sharing arrangements within the state’s executive organs is absent or limited.

In this thesis I ask whether food can be used to express Catalan national identity, and if so, in what ways this occurs. In doing so, I consider the lived realities of nationalist movements, rather than simply the ideas and political claims that inform such movements. The Catalan Autonomous Community in northeast Spain is an ideal place to research this issue, due to the strengthening of nationalist sentiments there in light of the rise in support for independence from Spain. I wished to see whether this had any effect on the connections between food and national identity (or gastronationalism). National identity and food are connected in many diverse and varied ways. Food culture allows us to reflect on national identity as a whole. Themes which commonly appear in nationalist discourse, such as cultural specificity, historicism, or landscape (to name but a few), also inform discussions of national food identity. In the present case, while other markers of identity (e.g. language) are also important, ideals of Catalan nationalism may take the guise of Catalan gastronationalism as well. The current pro-independence movement has had the effect of making Catalans more aware of their cultural symbols, including cuisine, which is now one of many such symbols that can be mobilized for the expression of national identity.

Estudi de conjunt de la figura i l'obra de fra Agustí Eura i a l'edició crítica de la seva poesia completa. La tesi està publicada en 2 obres impreses. Les referències es localitzen a Qüern 5, refs. 1298 i 1301

L’estudi presenta l’evolució literària de Miquel Martí i Pol des dels seus inicis en llengua castellana, en què es va mantenir uns pocs anys, fins que, en començar a escriure en català, cregué que la literatura tenia també una funció eminentment social, un aspecte en què va créixer gràcies a les veus de literats locals i amb el temps, sobretot, de procedència europea. El poeta de Roda de Ter va tenir la voluntat de crear una literatura amb pretensions europeïtzants i amb una intenció de compromís, com es realitzava en molts països. Finalment, aquesta consciència social la fonamentà en l’ideari marxista en què va aprofundir teòricament. En la tesi es manifesten motius i temes recurrents a partir dels quals es crea l’imaginari martipolià. Es parteix dels anys 40 i s’acaba a inicis de la dècada dels setanta. Aquests motius i temes que es repeteixen permeten donar a conèixer pautes per a la interpretació dels poemes, no només fins als inicis dels setanta sinó que de vegades l’autor reprendrà les imatges en la poètica posterior. També s’hi manifesta l’evolució literària de Martí i Pol gràcies a la narrativa, els articles que publica i, a partir d’alguna de les activitats que duia a terme —conferències, Nova Cançó, comentaris cinematogràfics...—, com també en la correspondència que mantingué amb Jordi Sarsanedas, Anna Bracons, Antoni Pous, José Corredor-Matheos, Josep Pedreira i Francesc Vallverdú, entre d’altres. D’aquesta correspondència es deriven aspectes importants com la història dels llibres de poesia que va publicar, alguns d’aquests com es van arribar a perfer, els problemes que tingué en llur publicació; la datació més aproximada d’escriptura dels poemes, que aportaran, en algun cas, consideracions importants a l’hora de determinar realment l’evolució literària de l’autor. Fins i tot, permetria realitzar un canvi important a l’hora d’entendre l’evolució poètica de Martí i Pol; la problemàtica que li va suposar a nivell lingüístic la tasca de traductor... També es proporcionen pautes per entendre la narrativa del poeta, sobretot dels Contes de la Vila de R. i, sempre que és possible, es procura un distanciament de la biografia de l’autor per entendre i valorar la seva creació literària.
La tesis presenta la evolución literaria de Miquel Martí i Pol desde sus inicios en lengua castellana, en la que escribió durante pocos años, hasta que, al empezar su andadura literaria en catalán, creyó que la literatura tenía una función preferentemente social. La idea le llegó de literatos locales, pero también, con el tiempo, le provino, sobre todo, de autores europeos. El poeta de Roda de Ter tuvo la voluntad de crear una literatura con raíces europeizantes y con una intención de compromiso, como se realizaba en muchos países. Finalmente, esta conciencia social se fundamentó en el ideario marxista en el cual profundizó teóricamente. En este estudio se analizan motivos y temas, a partir de los que se crea el imaginario literario de Martí I Pol. Se parte de los años 40 y acaba en los inicios de la década de los setenta. Estos motivos y temas permiten que conozcamos pautas que sirvan para la interpretación de los poemas, no sólo hasta los inicios de la década de los 70, sino que a veces el autor repetirá las imágenes utilizadas con posterioridad. También se manifiesta la evolución de Martí i Pol gracias a la narrativa, en los artículos que publica, en alguna de las actividades que llevaba a término —conferencias, Nova Cançó, comentarios cinematográficos...—, y también en la correspondencia que mantuvo con Jordi Sarsanedas, Anna Bracons, Antoni Pous, José Corredor-Matheos, Josep Pedreira y Francesc Vallverdú, entre otros. De esta correspondencia se derivan aspectos importantes como la historia de los libros de poesía que publicó, de algunos se presenta cómo los llegó a acabar, los problemas que tuvo hasta su publicación; la fecha aproximada a la escritura de los poemas que aportarán, en algún caso, consideraciones relevantes para poder determinar la evolución literaria del autor. Hasta permitiría realizar un cambio importante para entender la evolución poética de Martí i Pol; la problemática que le supuso a nivel lingüístico el trabajo como traductor... También se proporcionan pautas para entender la narrativa del poeta, sobre todo la de los Contes de la Vila de R. y, siempre que es posible, se procura un distanciamiento de la biografía del autor para entender y valorar su creación literaria.
The thesis presents the literary evolution of Miquel Martí i Pol from his beginnings in the Spanish language, in which he wrote for a few years, until, when he began his literary journey in Catalan, he believed that literature had a preferably social function. The idea came from local literati, but also, in time, came to him, especially from European authors. The poet of Roda de Ter had the willingness to create a literature with Europeanising roots and with intention of commitment, as was done in many countries. Finally, this social awareness was based on the Marxist ideology in which he deepened theoretically. In this study, motives and themes are analysed, from which the literary imagination of Martí i Pol is created. It goes from the 1940s until the early seventies. These reasons and Themes allow us to know guidelines that can be useful for the interpretation of the poems, but not only until the early 1970s, given that sometimes the author will repeat the images used later. The evolution of Martí i Pol is also evident thanks to the narrative, in the articles he publishes, in some of the activities he was carrying out —conferences, Nova Cançó, film commentaries...—, and also in his correspondence with Jordi Sarsanedas, Anna Bracons, Antoni Pous, José Corredor-Matheos, Josep Pedreira and Francesc Vallverdú, among others. Important aspects of this correspondence include history of the poetry books he published, in some of them it is presented how he ended them up, and the problems he had until its publication; the closest date to the writing of the poems they will bring, in some cases relevant considerations in order to be able to determine the literary evolution of the author. It would even allow an important change for understanding the poetic evolution of Martí i Pol; the problems he faced at a linguistic level in his work as a translator... Guidelines are also provided for understanding the narrative of the poet, especially of the Contes de la Vila de R. and, whenever possible, a distance from the author’s biography is sought in order to understand and value his literary creation.
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Llengua i Literatura Catalanes i Estudis Teatrals

La thèse apporte un cadre conceptuel général et des éléments relatifs à la Catalogne autour d'une hypothèse : la télévision peut devenir un instrument essentiel pour le renforcement d'une identité culturelle et nationale d'un pays. Le monde des médias de masse permet, au niveau local, aux pays qui disposent de leurs propres médias de contrôler leur monde symbolique propre.

This dissertation is built on the basis that during the first decades of the twenty-first century, it has appeared a diverse corpus of Catalan prose-works characterized by a new representation of both the imaginary and the narrative of rural traditional landscape. Traditionally, the representation of rural landscape was enclosed with specific points of the territory and had idealized visions related to the values of origin and continuity. This dissertation points toward a new representation of the rurality. The critical analysis of seven narratives serves as the starting point to examine a new aesthetics of the rurality and the relationship that individuals build and stablish with it. Hence, this return to the rural place is geographical, literary and it implies a gesture of human and social reflection, as well as the constitution of a new rurality marked by the I-place, as called in this study, and the landscapes of restlessness
En els darrers anys, durant les primeres dècades del segle XXI, han aparegut en català diverses narracions que donen un punt de vista nou al discurs sobre el paisatge rural tradicional. Les representacions del paisatge de la ruralitat es trobaven circumscrites a punts específics del territori i a visions idealitzades relacionades amb els valors de l’origen i la permanència. En canvi, aquesta recerca es proposa mostrar una nova representació de la ruralitat. La lectura crítica del corpus de set obres narratives és la base a través de la qual s’analitza, d’una banda, una nova estètica de la ruralitat i, de l’altra, la relació que hi estableix l’individu. Aquest estudi acaba mostrant una tornada al lloc rural que és geogràfica, literària i de reflexió social i humana, així com la constitució d’una nova representació de la ruralitat marcada pel que aquí s’anomena el jo-lloc i els paisatges de la inquietud

La tesi doctoral LA INTERVENCIÓ DE JOAN COROMINES EN ALGUNS DELS GRANS EPISODIS DE LA HISTÒRIA DE LA LLENGUA CATALANA DEL S. XX (AMB UN APÈNDIX D'OBSERVACIONS SOBRE LA LLENGUA CATALANA DE JOAN COROMINES) estudia l'aportació de Joan Coromines en la història de la llengua catalana del segle XX. El treball del lingüista és situat en el context de l'obra codificadora i modernitzadora de la llengua catalana realitzada per Pompeu Fabra durant les tres primeres dècades del segle passat i descriu la intervenció i les aportacions de Coromines en la continuació del treball normativitzador del català. La tesi demostra que Coromines és una figura indispensable per comprendre la dinàmica, la fesomia i la tessitura de la llengua catalana al llarg del crucial segle XX.
The doctoral thesis THE INTERVENTION OF JOAN COROMINES IN SOME OF THE GREAT EPISODES OF CATALAN LANGUAGE HISTORY IN THE XX CENTURY. (WITH AN APPENDIX OF REMARKS ABOUT THE CATALAN LANGUAGE OF JOAN COROMINES) studies Joan Coromines' contribution to the history of the Catalan Language during the 20th Century. The aim of the linguist was to continue modernising and codifying the language, a process that had already been started by Pompeu Fabra during the first three decades of the past Century. It also describes the input and contributions made by Coromines in regulating the Catalan language. The thesis proves that Coromines is an indispensable figure to understand the dynamic that the language has taken during the crucial twentieth century.

Aquesta tesi és un estudi sociofonètic de les vocals mitjanes posteriors del català de Girona. La recerca parteix de la hipòtesi que /o/ i /ɔ/ estan fusionades a la diòcesi gironina i té l’objectiu principal de proporcionar dades que avalin aquesta suposició. Concretament, es vol demostrar que la distinció entre la vocal mitjana alta i la vocal mitjana baixa ha desaparegut per a la majoria de parlants gironins, però tot tenint en compte que la fusió pot variar en relació amb l’edat, el gènere, i l’origen geogràfic específic de cadascun. L’estudi es desenvolupa en dues parts. La primera, i més destacada, és una anà- lisi quantitativa de les dades de producció vocàlica recollides, mitjançant entrevistes sociolingüístiques, de 96 informants, homes i dones de dues edats diferents i naturals de 12 punts d’enquesta repartits pel bisbat de Girona. De les ocurrències vocàliques produïdes en aquestes entrevistes se’n van extreure dades acústiques que es van analitzar mitjançant tècniques de visualització i de quantificació de la fusió, per determinar l’abast de la pèrdua del contrast entre les dues os per a cada parlant. Les dades acústiques i també les mesures de quantificació de la fusió, a més a més, es van avaluar estadísticament per determinar la variació global del fenomen. La segona part de la tesi és una aproximació qualitativa a la percepció de les vocals mitjanes posteriors, elaborada a partir de dues tasques completades per 75 dels 96 in- formants anteriors i d’una observació metalingüística feta per 66 d’aquests informants. Les dades permeten una primera reflexió sobre la capacitat de distinció de /o/ i /ɔ/ a la diòcesi, però sobretot deixen entreveure la consideració sociolingüística de la fusió en l’àmbit gironí. Els resultats indiquen que /o/ i /ɔ/ estan completament fusionades a les àrees centrals i septentrionals de Girona, on la fusió es considera un tret característic del gironí. Al litoral, en canvi, els resultats són molt desiguals i assenyalen que la fusió encara hi és un procés en desenvolupament i que, a més a més, està considerablement estigmatitzat. Al mateix temps, l’anàlisi estadística determina que els informants més joves i les dones fusionen amb més probabilitat i més intensitat que no pas els més grans i els homes, sobretot a les zones costaneres, i que la llengua escrita i l’estàndard tenen un paper destacat en la producció i la percepció de les vocals mitjanes posteriors.
This thesis is a sociophonetic study of mid back vowels in Girona Catalan. It is built on the hypothesis that /o/ and /ɔ/ are merged in the Catalan variety spoken in most of the Girona area, and it seeks to provide evidence in this regard. Specifically, it aims to prove that the distinction between the close-mid back vowel and the open-mid back vowel is lost for most speakers in the region, while taking into account possible variation concerning age, gender, and specific geographic origin. The study has two parts. The first, and most important, is a quantitative analysis of data on vowel production obtained, through sociolinguistic interviews, from 96 speakers, male and female, in two age groups, from 12 survey points throughout Girona. Acoustic data were extracted from the vowels in these interviews and anal- ysed through visualisation and merger quantification techniques, to establish the degree of mergedness of each speaker. Furthermore, the acoustic data as well as the quantification measurements were statistically analysed to account for sociolinguistic variation. The second part of the thesis is a qualitative approximation to the perception of mid back vowels, built on data obtained from 75 of the 96 previous participants. These data allow for a first description of the perception of mid back vowels by Girona Catalan speakers, but, most importantly, they provide insight into the sociolinguistic perception of the merger in the region. Results show that mid back vowels are completely merged in Central and Northern Girona, where the merger is valued as a trait of the Girona variety. In the coastal areas, on the contrary, results are mixed and indicate a merger-in-progress, which, additionally, seems to be stigmatized. Besides, statistical analyses demonstrate that younger and female speakers are more likely to be merged and more profoundly merged than older and male speakers, specially in the coast, and also that written and Standard Catalan play a decisive role in the production and perception of mid back vowels.

L'objecte d'estudi d'aquesta tesi és l'obra poètica de Salvador Estrem i Fa (Falset, 1893-1936), de la qual proposo l'estudi i l'edició filològica. Aquesta obra és constituïda per quatre volums impresos —Les hores dolces, Elegia del Priorat i altres versos, La mala collita i El Crist de la Solitud—, un mecanoscrit de cinc composicions que és l'embrió d'un recull que va romandre inacabat i un conjunt de poesies publicades en premsa que no van ser aplegades en volum. La primera part se centra en l'estudi de la figura de Salvador Estrem i de la seva poesia i compta amb tres capítols: per una banda, una aproximació biogràfica al personatge en el context de la comarca i el temps en què va viure; per altra banda, la lectura interpretativa dels quatre llibres de poesia, que ens ha permès analitzar els fonaments més rellevants d'aquesta producció poètica i la seva evolució al llarg dels anys; finalment, l'estudi detallat de la llengua que usa Estrem en les seves composicions, juntament amb els canvis que experimenta, i l'anàlisi de les formes literàries. Aquest estudi vol posar de relleu la personalitat de Salvador Estrem i la seva obra en el context de la poesia catalana del període d'entreguerres, com a representant dels autors situats al marge dels nuclis culturals predominants, i mostrar la importància del moviment cultural a la comarca del Priorat en aquest període. La segona part és l'edició filològica d'aquesta obra, precedida per tres nous capítols: la descripció dels testimonis, la història textual dels llibres publicats i de les poesies no recollides en volum i la discussió sobre els criteris d'edició. La seva finalitat és oferir les poesies de Salvador Estrem a un lector actual perquè siguin llegides sense les dificultats gràfiques i les convencions ortogràfiques d'una edició de les primeres dècades del segle XX, però tot respectant, així mateix, els valors estilístics i la llengua literària del text original. El treball conclou amb les referències de la bibliografia completa d'Estrem, tant els llibres publicats com els articles i els textos literaris apareguts en publicacions periòdiques, i de les fonts hemerogràfiques i arxivístiques que he consultat.
El objeto de estudio de esta tesis es la obra poética de Salvador Estrem i Fa (Falset, 1893-1936), de la que propongo el estudio y la edición filológica. Esta obra es constituida por cuatro volúmenes impresos —Les hores dolces, Elegia del Priorat i altres versos, La mala collita y El Crist de la Solitud—, un manuscrito de cinco composiciones que es el embrión de una recopilación que permaneció inacabada y un conjunto de poesías publicadas en prensa que no fueron reunidas en volumen. La primera parte se centra en el estudio de la figura de Salvador Estrem y de su poesía, y cuenta con tres capítulos: por un lado, una aproximación biográfica al personaje en el contexto de la comarca y el tiempo en que vivió; por otra parte, la lectura interpretativa de los cuatro libros de poesía, que nos ha permitido analizar los fundamentos más relevantes de esta producción poética y su evolución; finalmente, el estudio detallado de la lengua que usa Estrem en sus composiciones, junto con los cambios que experimenta, y el análisis de las formas literarias. Este estudio quiere poner de relieve la personalidad de Salvador Estrem y su obra en el contexto de la poesía catalana del período de entreguerras, como representante de los autores situados al margen de los núcleos culturales predominantes, y mostrar la importancia del movimiento cultural en la comarca del Priorat en este periodo. La segunda parte es la edición filológica de esta obra, precedida por tres nuevos capítulos: la descripción de los testigos, la historia textual de los libros publicados y de las poesías no recogidas en volumen y la discusión sobre los criterios de edición. Su finalidad es ofrecer las poesías de Salvador Estrem a un lector actual para que sean leídas sin las dificultades gráficas y las convenciones ortográficas de una edición de las primeras décadas del siglo XX, pero respetando, asimismo, los valores estilísticos y la lengua literaria del texto original. El trabajo concluye con las referencias de la bibliografía completa de Estrem, tanto los libros publicados como los artículos y los textos literarios aparecidos en publicaciones periódicas, y de las fuentes hemerográficas y archivísticas que he consultado.
The study object of this thesis is the poetical works of Salvador Estrem i Fa (Falset, 1893-1936). I propose its study and philological edition. The poetry of Estrem consists in four printed volumes —Les hores dolces, Elegia del Priorat i altres versos, La mala collita i El Crist de la Solitud—, a typescript of five poems —a book project that remained unpublished— and a collection of poems published in newspapers which were not collected in volume. The first part deals with the study of the poetry and has three chapters: on the one hand, a short biography of the poet in the context of the region and the time in which he lived; on the other hand, the critical analysis of these four books, allowing us to analyze the most important foundations of this poetry and its evolution over the years; finally, the detailed study of the language used by Estrem in his compositions, along with the changes taking, and the analysis of literary forms found in his poems. This study seeks to highlight the personality of Salvador Estrem and his work in the context of Catalan poetry during the studied period, as a representative of the authors located outside the predominant cultural centers, and to show the importance of the cultural movement to the Priorat region in this period. The second part is the philological edition of this poetry, preceded by the description of the testimonies, the textual history of the published books and the poetry not included in volume and the discussion about the editing criteria. Its purpose is to offer the poetry of Salvador Estrem to a current reader to be read without the graphic difficulties and the spelling conventions of an old edition. The thesis concludes with the references to the complete bibliography of Salvador Estrem, both published books and articles published in journals, and an appendix with the transcription of preserved discourses and the references to the correspondence.

The faults limiting the Barcelona Plain and the Vallès Half-graben (Catalan Coastal Ranges, NE Spain) have allowed the study of a complex and multiphase tectonic/fluid history from the Hercynian to recent times. Furthermore, this study has allowed to define the factors that control the fluid regime and the fluid flow pathways through faults. A multidisciplinary methodology involving field and petrological observations and microstructural analyses combined with geochemical data has been used to characterize host rocks, fault rocks and fracture-related cements. Four tectonic events that encompass seven deformation phases have been established: Hercynian compression, Mesozoic extension (D1-D2), Paleogene compression (D3) and Neogene extension (D4-D7). Faults affect crystalline Hercynian basement, Triassic dolostones and Miocene detritic rocks. The fault rocks formed in the area include gouges, cataclasites, breccias and pseudotachylytes. Veins are formed by different mineral assemblages that involve calcite, quartz, laumontite, K-white mica, chlorite and iron oxides, depending on the PT conditions and thus, on the age. During the exhumation of the late-Hercynian granodiorite, after the Hercynian compression, M1 and M2 muscovite and microcline crystallized as result of deuteric alteration in joints, at temperatures between 330ºC and 370ºC. During the first Mesozoic rifting (Late Permian-Middle Jurassic), faults controlled the thickness and distribution of the Triassic sediments. Fracture-related dolomite cements precipitated from the Triassic seawater during increasing burial in a relatively closed hydrological regime. The second Mesozoic rifting (Late Jurassic-Late Cretaceous) is characterized by precipitation of M3 and M4 phengite together with chlorite and calcite C1 at temperatures between 190 and 310ºC. During the Paleogene compression, low-temperature meteoric fluids, favored by tectonic uplift, produced calcitization of the Triassic dolomite cements and dolostones. In the Vallès fault, by means of a shortcut, Mesozoic structures were uplifted and a gouge and subvertical stylolites were generated. During the Neogene syn-rift, hydrothermal fluids up to 190ºC ascended through the faults. In the Hospital fault these fluids upflowed within the relay area during fault growth by tip propagation due to a seismic pumping effect. The Neogene post-rift in the Barcelona Plain developed at shallow conditions under low-temperature meteoric regime. At the same period, the Vallès fault was dominated by hydrothermal conditions, which remain active until nowadays. Faults acted as conduits for hot fluids during both Mesozoic and Neogene extensional events. Topographically-driven meteoric fluids warmed at depth and suffered a strong interaction with the host rocks. During the Mesozoic, ascending warm fluids mixed with marine waters in both main faults whereas, during the Neogene, the ascending fluids mixed with marine waters in the Hospital fault and with meteoric waters in the Vallès fault. Pedogenic products precipitated along Neogene faults control cross-fault fluid flow by reducing fault core permeability. This work highlights the presence of fault reactivation from Hercynian to Recent times. Hercynian structures have demonstrated to play an important role on the localization of later structures. The main factors that control this process are: fault orientation, fabric softening, fluid pressure and cementation hardening.
Las fallas que limitan el Llano de Barcelona y la Cuenca del Vallès permiten estudiar la relación entre tectónica y fluidos desde el Hercínico hasta la actualidad. Observaciones de micro- a meso-escala combinadas con análisis geoquímicos han servido para caracterizar las rocas encajantes, las rocas de falla y los cementos. Las fallas afectan a rocas cristalinas Hercínicas, dolomías Triásicas y rocas detríticas Miocenas y generan “gouges”, cataclasitas, brechas y pseudotaquilitas. Los principales cementos son de calcita, cuarzo, laumontita, mica blanca, clorita y óxidos de hierro, dependiendo de las condiciones P-T. Se han establecido cuatro eventos tectónicos que recogen siete fases deformativas: 1) Durante la exhumación de la granodiorita tardihercínica cristalizaron moscovitas M1-M2 en diaclasas debido a un proceso de alteración deutérica a temperaturas entre 330ºC y 370ºC. 2) Durante el primer rift mesozoico, las fallas controlaron el grosor y la distribución de los sedimentos triásicos. Cementos dolomíticos precipitaron en fracturas a partir de agua marina triásica durante un incremento del enterramiento en un sistema hidrológico cerrado. El segundo rift se caracterizó por la precipitación de mica M3- M4, clorita y calcita a temperaturas entre 190-310ºC. 3) Durante la compresión Paleógena, fluidos meteóricos de baja temperatura calcitizaron los cementos dolomíticos triásicos y las dolomías encajantes. En la falla del Vallès, un “shortcut” levantó las estructuras Mesozoicas y generó una “gouge” y estilolitos subverticales. 4) Durante el sinrift Neógeno, fluidos de hasta 190ºC ascendieron por las fallas. En la falla del Hospital, estos fluidos ascendieron en la zona de relevo durante la propagación de la falla gracias a un efecto de bombeo sísmico. El postrift Neógeno se desarrolló en condiciones someras bajo un régimen meteórico de baja temperatura en el Llano de Barcelona. En el mismo periodo, la falla del Vallès estuvo dominada por fluidos hidrotermales. Las principales estructuras que configuran las Cadenas Costero Catalanas han sido reactivadas desde el Hercínico hasta la actualidad. Las estructuras hercínicas jugaron un papel importante en la localización de estructuras posteriores. Los principales factores que controlaron las sucesivas reactivaciones fueron: la orientación de las fracturas, la fábrica mineral, la presión de fluidos y las cementaciones previas.

L'àrea que s'estudia en aquest treball abasta dues unitats fisiogràfiques clàssiques: els Catalànids, concretament el sector del S del riu Llobregat, i la zona mes oriental de la Serralada Ibèrica, sovint anomenat el “Maestrat”. Aquest terme resulta molt imprecís; històricament el seu nom prové de la jurisdicció que exercia (1317-1592) el mestre de l'ordre militar de Montesa sobre una extensa porció de territori, el qual comprenia les actuals comarques de l’Alt Maestrat, el Baix Maestrat, una part de la Plana Alta i una part de l'Acalaten. St. Mateu era el lloc de residència del mestre, i va arribar a ser la capital jurídica i militar del Maestrat. Més recentment, va donar nom a una demarcació militar carlina que va establir el general Cabrera, però sense cap justificació històrica. De vegades s'acostuma a estendre, abusivament, el nom de Maestrat a la comarca dels Ports de Morella i inclús a altres comarques aragoneses veïnes. Per aquesta raó certs autors utilitzen a la literatura geològica el terme de Maestrat, però de manera ambigua i poc concreta, per a designar la zona oriental de la Serralada Ibèrica i la zona d'enllaç amb els Catalànids. De manera més precisa, podríem indicar que l’àrea d’estudi de la present tesi quedaria inscrita en un polígon als vèrtexs del qual hi hauria les poblacions de Castelldefels, Tarragona, Castelló, Terol, Muniesa, Andorra, Calanda, Fondespala, Horta de Sant Joan, Ascó, Mont-roig, Vilaseca, El Pla de Manlleu, Martorell i Castelldefels. Fetes aquestes consideracions, presentem tot seguit l’objectiu principal d’aquest treball, que és l’anàlisi de conca d’una part de les conques del marge oriental d’Ibèria, concretament durant l'interval Oxfordià-Albià. L’anàlisi de conca inclou diversos aspectes, com ara l’estratigrafia, la sedimentologia, la diagènesi i l’estudi de la subsidència i l’enterrament dels sediments. En aquesta tesi s'utilitzen les tècniques de l'estratigrafia sísmica, tot i que també es fa estratigrafia en sentit estricte.

Catalonia, an autonomous community in Spain, with the official language of the Spanish State and the official language of Catalonia: Spanish and Catalan. The Law of Linguistic Normalization of 1983 implemented the Catalan language in the public sector and in the compulsory educational system, which had been officially prohibited during the Franco dictatorship. This study is based on qualitative interviews of eleven people born in Catalonia, from three different generations. People’s attitudes towards identity, the Catalan language, the choice of language and the fact of changing language are studied. There is a more favorable attitude towards identity and feeling Catalan, also towards the language. It is notable that the communicative language is highly influenced by the environment and that the informants adapt to the interlocutor when they choose the language to communicate. That means they have an attitude of convergent accommodation. Most of the people have had a muda (Pujolar & Gonzàlez, 2013), a significant change in their linguistic repertoire, in their life. Being bilingual in a territory with two official languages is a relatively unique situation. Although the Spanish language continues to be the most widely spoken language in the region, Catalan knowledge is growing every year. It seems that the Catalan language has a positive future.
Cataluña, comunidad autónoma en España, con la lengua oficial del Estado español y la lengua oficial de Cataluña: castellano y catalán. La Ley de Normalización Lingüística del año 1983 implementó la lengua catalana en el sector público y en el sistema educativo obligatorio, que había estado oficialmente prohibida durante la dictadura de Franco. Este estudio se basa en entrevistas cualitativas de once personas nacidas en Cataluña, de tres generaciones diferentes. Se estudia las actitudes de las personas hacia la identidad, la lengua catalana, la elección de la lengua y el hecho de cambiar de lengua. Se ve una actitud más favorable hacia la identidad y el sentirse catalán, también hacia la lengua. Se ve que la lengua comunicativa está muy influida por el entorno y que todos los informantes se adaptan al interlocutor cuando eligen la lengua para comunicar. Es decir, tienen una actitud de acomodación convergente. La mayoría de las personas han tenido una muda (Pujolar & Gonzàlez, 2013), un cambio significativo en su repertorio lingüístico, en su vida. Ser bilingüe en un territorio con dos lenguas oficiales es una situación relativamente única. Aunque la lengua castellana sigue siendo la lengua más hablada en la región, los conocimientos del catalán están creciendo cada año. Parece ser que la lengua catalana tiene un futuro positivo.

Entre 1939 et 1959, les Catalans vivent au rythme de l’exil provoqué par l’instauration du régime franquiste en Espagne et la France devient alors l’un des principaux pays d’accueil. Grâce à la ténacité des exilés, la culture catalane a réussi à s’y inscrire dans la continuité d’une stratégie de sauvegarde des repères nationaux. Il s’agit donc ici de comprendre le processus de réorganisation communautaire, de sauvegarde de la culture catalane et la production intellectuelle au dehors de la Catalogne afin d’évaluer dans quelle mesure la réalisation d’un projet culturel satisfaisant était possible dans les circonstances particulières de l’exil
Between 1939 and 1959, the Catalans had to adapt to the exile caused by the establishment of Franco’s regime in Spain, and France became one of the leading countries to welcome them. Thanks to their tenacity, these exiles succeeded in preserving the Catalan culture through the continuation of a strategy aimed at protecting the national heritage. This study thus seeks to understand the process of this social reorganisation, the preservation of Catalan culture and intellectual production outside of Catalonia in order to evaluate the extent to which the realisation of a suitable cultural project was possible in the particular context of exile

A language may be a central element of a community’s identity, but the relationships established between the centre and the periphery of that community may vary with physical distance and the existence of administrative boundaries. This thesis reveals how the Catalan language is experienced in the peripheral and western border territories of its domain. Following a quantitative and qualitative methodology, a wide variety of data on different disciplines was gathered. The results corroborate the initial hypothesis: the language in these areas is losing prestige as an institutional symbol, becoming more and more localised, increasingly used as a tool for parody or as an essential part of folklore – all of which, at the same time, increases the degree of linguistic discomfort among those who speak it. Making Catalan society aware of these results should help the agencies responsible for linguistic coding and communication to propose policies to help recover, internally, a certain linguistic well-being
Una llengua pot esdevenir un element central de la identitat d’una col·lectivitat, però les relacions que s’estableixen entre el centre i la perifèria poden diferir per la distància física i l’existència de fronteres administratives. Aquesta tesi revela com es viu la llengua catalana en territoris perifèrics i fronterers occidentals del domini. Mitjançant una metodologia quantitativa i qualitativa, s’hi recullen dades molt diverses sobre diferents disciplines. Els resultats corroboren la hipòtesi inicial: la llengua aquí perd valor com a símbol institucional i esdevé un element amb una important càrrega local, valorat com a mitjà per fer paròdia i com una part fonamental del folklore. Una imatge que alhora incrementa el grau de malestar lingüístic dels parlants. La transferència dels resultats a la societat catalana hauria de servir perquè els agents responsables de la codificació i la vehiculació lingüístiques proposessin línies d’actuació per ajudar a assolir un cert benestar lingüístic intern
Programa de Doctorat en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura

Le travail procède à la description de la société nord-catalane, du point de vue de sa personnalité, de son identité catalane et, en particulier, de la situation de la langue et de son enseignement. La recherche identifie et analyse les ressorts de la catalanité de la société de l'aire linguistique située en France, évalue les niveaux de connaissance et les perspectives de transmission de la langue catalane, dresse une synthèse de l'enseignement du catalan et en catalan, en particulier part rapport au cadre légal. La synthèse met en parallèle la situation sociolinguistique et éducative avec les autres régions catalanophones (aire linguistique de tous les Pays Catalans) et avec les autres langues régionales en France métropolitaine et en Corse. À partir du constat effectué, sont avancées des orientations et des propositions d’aménagement et de politique linguistique pour un développement de l’enseignement du catalan qui puisse garantir la transmission de la langue aux jeunes générations dans la perspective d’une normalisation linguistique
The work describes the north-catalan society, from the point of view of its personality, its catalan identity and, in particular, from the situation of the language and the teaching. The research identifies and analyzes the mechanisms of the catalanity of the society in the linguistic area situated in France, estimates the levels of knowledge and perspectives of transmission of the catalan language, makes a synthesis of the catalan and bilingual teaching, in particular relatively to the legal frame. The synthesis puts in parellel the sociolinguistical and educative situation with the other catalan speaking regions (linguistic area of the all Catalan Countries) and the other regional languages in metropolitan France and Corsica. From the report obtained, several orientations and propositions for language planning are made in order to develop the catalan teaching so as to guarantee the transmission of the language to the youth in the perspective of a linguistical normalization
El treball procedeix a la descripció de la societat nord-catalana, del punt de vista de la identitat catalana i de la situació de la llengua i l'ensenyament. S’identifiquen els ressorts de la catalanitat de la societat de l'àrea lingüística catalana a l'Estat francès, s’avaluen els nivells de coneixença i de transmissió de la llengua catalana, se fa una síntesi de l'ensenyament del català, en relació amb el marc legal. La síntesi posa en paral•lel la situació sociolingüística i educativa amb les altres regions catalanòfones i amb les altres llengües regionals de França metropolitana i Còrsega. S’avancen unes orientacions i propostes d’ordenació i de política lingüística per un desenvolupament de l’ensenyament del català que puguin assegurar la transmissió de la llengua a les noves generacions dins la perspectiva d’una normalització lingüística

La xarxa catalana a Madrid en el segle XVIII. Un estudi sobre els homes de negocis catalans i el comerç és una aproximació a la situació mercantil de totes aquelles persones que, procedents del Principat, van partir rumb la capital espanyola després de la Guerra de Successió. Si durant el segle anterior les activitats econòmiques catalanes es caracteritzaven per l'exportació a Europa de vins i aiguardents, el nou marc polític inaugurat arran de la guerra oferia diferents opcions. L'annexió de la Corona catalano-aragonesa amb la integració aranzelària tancava la porta del comerç exterior, però n'obria d'altres: el comerç interior i el comerç americà. Entendre per què els catalans triaven una d'aquestes possibilitats, vendre a la Península o deixar-se seduir per l'aventura colonial, serà l'objectiu de la tesi.
The Catalan network in Madrid the 18th century. An study about businessmen and trade is an approach to the mercantile situation of all those persons from the Principality that split direction the Spanish capital after the War of Succession. If during the former century the export to Europe of wines and eaux de vie characterized the Catalan economic activities, the new political frame opened as a result of the war offered different options. The annexation of the Catalan-Aragonese Crown with the costumes integration closed the door of the foreign trade, but it opened other ones: the inner trade and American trade. Understanding why the Catalans chose one of these possibilities, to sell at the Peninsula or to tend to the colonial adventure, will be the goal of the thesis.

This thesis provides a morphosyntactic description of polar questions and a pragmatic analysis of biased questions in Catalan Sign Language (LSC). Polar questions in LSC are obligatorily marked with a specific combination of non-manual marking features and optionally marked with a question particle. Given that, at least, the most prominent feature, eyebrow position, does not remain constant, LSC displays different combinations of non-manuals to mark this structure. Empirical evidence supports an analysis in which each combination of non-manuals conveys a different bias and a novel feature-based description system explains and predicts those. Therefore, each combination of non-manuals, as well as the appearance of the question particle, is shown to not only mark sentence type but also to encode specific pragmatic meanings.
Aquesta tesi ofereix una descripció morfosintàctica de les preguntes polars i una anàlisi pragmàtica de les preguntes esbiaixades en llengua de signes` catalana (LSC). Les preguntes polars en LSC es marquen obligatòriament amb una combinació específica de trets no manuals i, opcionalment, amb una partícula interrogativa. Ates que, si més no, el tret més destacat, la posició de les celles, no roman constant, l’LSC mostra diferents combinacions de no manuals per marcar aquesta estructura. L’evidencia científica dona suport a una anàlisi en què cadascuna de les combinacions de no manuals codifica un biaix diferent; un nou sistema de descripció basat en trets explica i prediu aquest comportament. Per tant, cada combinació de no manuals, així com l’aparició de la partícula interrogativa, es realitza no nomes per marcar el tipus d’oració, sinó també per codificar significats pragmàtics.
Esta tesis proporciona una descripción morfosintáctica de las preguntas polares y un analisis pragmático de las preguntas sesgadas en lengua de signos catalana (LSC). Las preguntas polares se marcan obligatoriamente con una combinacion específica de rasgos no manuales y opcionalmente con una partícula interrogativa. Dado que, al menos, el rasgo mas destacado, la posición de las cejas, no permanece constante, la LSC muestra diferentes combinaciones de no manuales para marcar esta estructura. La evidencia empírica sostiene un analisis en el que cada combinación de no manuales transmite un sesgo diferente; un novedoso sistema de descripcion basado en rasgos explica y predice esta conducta. Por ende, cada combinación de no manuales, así como la aparición de la partícula interrogativa, se realiza no solo para marcar el tipo de oración, sino también para codificar significados pragmáticos.

This thesis provides a description and a pragmatic analysis of the expression and interpretation of focus and contrast in Catalan Sign Language (LSC). I argue that LSC data provides empirical evidence that contrast is an independent notion in Information Structure that can overlap with topics and foci, and that involves different types, which are built compositionally. All types of contrast share a basic meaning (semantic parallelism), which is essential for an element to be contrastive, and which is expressed through a specific combination of non-manual markers (NMMs). Additional prosodic NMMs are used to trigger more complex meanings, like exhaustivity or counterexpectation. Moreover, a first description of focus particles and clefts in LSC is provided, together with a pragmatic analysis of exhaustivity and non-truth conditional meaning (presuppositions and implicatures) in these constructions.
Aquesta tesi proporciona una descripció i una anàlisi pragmàtica de l’expressió i la interpretació del focus i el contrast en llengua de signes catalana (LSC). Defenso que l’LSC aporta proves empíriques que el contrast és una noció independent en el camp de l’estructura informativa que se solapa amb el tòpic i els focus de l’oració i que es pot dividir en subtipus que es conformen de manera composicional. Tots els tipus de contrast comparteixen un significat bàsic (paral·lelisme semàntic), que és imprescindible perquè un element sigui contrastiu i que s’expressa a través d’una combinació específica de marcadors no manuals (MNM). MNM addicionals són emprats per expressar significats més complexos, com ara l’exhaustivitat i la contraexpectació. A més, s’ofereix una primera descripció de les partícules focals i les oracions clivellades en LSC, i una anàlisi pragmàtica de l’exhaustivitat i el significat no veritatiu-condicional (implicatures i pressuposicions) que es deriva d’aquestes construccions.
Esta tesis proporciona una descripción y un análisis pragmático sobre la expresión y la interpretación del foco y el contraste en lengua de signos catalana (LSC). Defiendo que la LSC aporta pruebas empíricas de que el contraste es una noción independiente en el campo de la estructura informativa que se solapa con el tópico y el foco de la oración y que se puede dividir en subtipos que se constituyen de manera composicional. Todos los tipos de contraste comparten un significado básico (paralelismo semántico), que es imprescindible para que un elemento sea contrastivo y que se expresa a través de una combinación específica de marcadores no manuales (MNM). MNM adicionales son utilizados para expresar significados más complejos, como la exhaustividad y la contraexpectación. Además, se presenta una primera descripción de las partículas focales y de las oraciones escindidas en LSC, así como un análisis pragmático de la exhaustividad y del significado no veritativo-condicional (implicaturas y presuposiciones) que se deriva de estas construcciones.

Languages use different resources to specify the numerosity of the referents and to denote the speech act participants. This thesis describes the morphophonological strategies used in Catalan Sign Language (LSC) personal pronouns to encode these distinctions. In a nutshell, I argue that the expression of person and number is achieved by using two interrelated strategies: person is expressed through spatial features (locations in the signing space which are defined in relation to the signer’s body), number is grammatically marked by the path specifications of the sign (movements connecting spatial locations). Combining these two operations results in the formal marking of three person distinctions (with a further contrast between exclusive, minimal inclusive and augmented inclusive in the first person) and four number values (singular, dual, paucal and plural).
Les llengües utilitzen diferents recursos per a expressar el nombre dels referents i designar als participants en els actes de parla. Aquesta tesi descriu les estratègies morfofonològiques utilitzades als pronoms personals de la llengua de signes catalana (LSC) per a codificar aquestes distincions. En resum, es proposa que les categories de persona i nombre s’expressen utilitzant dues estratègies interrelacionades: la persona s’expressa a través de trets espacials (localitzacions a l’espai sígnic definides en relació amb el cos del parlant), el nombre es marca gramaticalment a través d’especificacions en la trajectòria del signe (moviments que connecten localitzacions espacials). La combinació d’aquestes dues operacions es tradueix en la codificació formal de tres distincions de persona (amb una oposició addicional entre exclusivitat, inclusivitat mínima i inclusivitat augmentada en la primera persona) i quatre valors de nombre (singular, dual, paucal i plural).
Las lenguas utilizan diferentes recursos para expresar el número de los referentes y designar a los participantes en el acto de habla. Esta tesis describe las estrategias morfofonológicas usadas en los pronombres personales de la lengua de signos catalana (LSC) para codificar estas distinciones. En síntesis, se propone que las categorías de persona y número se expresan utilizando dos estrategias interrelacionadas: la persona se expresa a través de rasgos espaciales (localizaciones en el espacio sígnico definidas en relación con el cuerpo del hablante), el número se marca gramaticalmente a través de especificaciones en la trayectoria del signo (movimientos que conectan localizaciones espaciales). La combinación de estas dos operaciones se traduce en la codificación formal de tres distinciones de persona (con una oposición adicional entre exclusividad, inclusividad mínima e inclusividad aumentada en la primera persona) y cuatro valores de número (singular, dual, paucal y plural).

Tourists are interested in getting to know the gastronomy of the destinations. Those tourists who visit the Costa Brava are confused with the knowledge of Catalan cuisine. Based on this observation, the web pages of the lodgings in the province of Girona are analysed to see if the typical 2/2 regional food is served, and the hoteliers are surveyed to find out what they are offering on Catalan cuisine. The results show: little interest in offering regional cuisine, but still far from what is necessary for the tourist to know the traditional cuisine; and scarce willingness to show the gastronomic offer through the network, so the tourist may have difficulty in finding information on the food that can be enjoyed at the destination. This contrasts with the efforts made by different tourism promotion agents to publicize Catalan gastronomy
Els turistes s'interessen en conèixer la gastronomia de les destinacions. Aquells turistes que visiten la Costa Brava denoten confusió en el coneixement de la cuina catalana. Partint d'aquesta observació s’analitzen les pàgines web dels allotjaments de la província de Girona, per comprovar si s’hi serveix menjar típic de la regió, i s'enquesten als hotelers per saber quina és la seva disposició alhora d’oferir cuina catalana. Els resultats mostren: un cert interès a oferir cuina de la regió, però encara lluny del que és necessari per tal de que el turista conegui la gastronomia tradicional; i poca disposició en parlar de l’oferta gastronòmica a través de la xarxa, de manera que el turista pot tenir dificultats al cercar informació sobre el menjar que pot degustar a la destinació. Aquest fet es contraposa amb els esforços que els diferents agents de promoció turística fan per donar a conèixer la gastronomia catalana

This thesis analyses the processes undergone by mainstream media during the independence debate in Catalonia, focusing on the relationship among media, their audiences and governments through different empirical perspectives. It is made up of three articles. The first examines the evolution of media audiences in Catalonia based on an unpublished compilation of data and evaluates changes in their consumption patterns coinciding with periods of greater political intensity since this debate reached the political arena. It defines and proves the existence of two stable media systems, the Catalan and the Spanish systems. The second article presents the results of a content analysis of the top twelve outlets with highest consumption in Catalonia in the period 2012-15 from a framing approach, and highlights the main differences between the two systems in the tone applied to the political actors and the predominance of two specific frames designed for the analysis from the political discourse (“right to decide” and “rule of law”). Finally, the third article analyses the polarization of media audiences coinciding with the independence debate and confirms the homogenization of media audiences towards the issue.
Aquesta tesi analitza els processos que han experimentat els mitjans de comunicació de masses durant el debat sobre la independència a Catalunya, centrant-se en la relació entre els mitjans de comunicació, els seus públics i els governs a través de diferents enfocaments empírics. Està format per tres articles. El primer examina l’evolució de les audiències dels mitjans de comunicació a Catalunya a partir d’una recopilació inèdita de dades i avalua els canvis en els seus patrons de consum coincidint amb períodes de major intensitat política des que aquest debat va arribar a l’àmbit polític. Defineix i demostra l’existència de dos sistemes de mitjans estables, el català i l’espanyol. El segon article presenta els resultats de l’anàlisi del contingut dels dotze mitjans amb més consum a Catalunya en el període 2012-15 des de la perspectiva del framing i destaca les principals diferències entre els dos sistemes en el to aplicat als actors polítics i en el predomini d’un dels dos marcs específics dissenyats a partir de l’anàlisi del discurs polític (“dret a decidir” i “estat de dret”). Finalment, el tercer article analitza la polarització de les audiències dels mitjans coincidint amb el debat sobre la independència i confirma l’homogeneïtzació de les audiències dels mitjans de comunicació sobre el tema.