Academic literature on the topic 'Arxiu Diocesà de Barcelona'

Comentario sobre el libro de Manuel Sánchez Martínez: El món del crèdit a la Barcelona medieval, Seminari d'història de Barcelona. Barcelona quaderns d'història, Barcelona: arxiu històric de la Ciutat de Barcelona, 2007

Resum: A la primavera de l’any 2014 vaig demanar a l’amic Jaume Riera i Sans, arxiver i historiador, si podia donar una ullada crítica a un procés inquisitorial de l’Arxiu Diocesà de Barcelona. Heus aqui el seu informe de lectura detallat, carregat de digressions i de sàvies consideracions. Donada la seva significació, tenia la convicció que, més aviat que tard, aquest text s’acabaria transcrivint, acompanyat d’un un bon estudi. Ell no va tenir temps de posar-s’hi.Paraules clau: Jaume Riera i Sans, procés de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, Bernat de Puig, any 1405, ms. núm 80.Abstract: In the spring of 2014, I asked my friend Jaume Riera i Sans, archivist and historian, if he could take a critical look at an inquisitorial process from the Diocesan Archive of Barcelona. Here we offer his detailed reading report, full of digressions and wise considerations. Given the significance of the text, I was convinced that, sooner than later, this text would end up being transcribed, accompanied by a good study. He didn’t have the time to do it.Keywords: Jaume Riera i Sans, process from the Diocesan Archive of Barcelona, Bernat de Puig, year 1405, manuscript number 80.

[ca] Amb motiu del merescut homenatge que se li ofereix al canonge Dr. Josep Pavia, l'Arxiu Diocesà de Barcelona, vol col•laborar amb el present article. Aquest resum tracta de la quasi absoluta desfeta d'orgues —en nombre de cinquanta-quatre— i d'harmòniums —en nombre de cent setanta-tres—, alguns d'ells eren peces de gran interés artístico-musical. Hom sols es pregunta: "Perqué?"... No entenem els motius de tan gran destrucció. Quina culpa tenien aquests instruments musicals? L'article pot servir ais investigadors de referent a la història dels nostres harmòniums i orgues.

El objetivo del presente trabajo es el de dar a conocer las particularidades de una fuerza municipal a sueldo surgida en la Barcelona bajomedieval ante la necesidad de control y protección militar de la franja litoral: los llamados mantellets. Como contingente de ballesteros se les denominó así por los tableros defensivos que empleaban para protegerse en el combate naval. A través del estudio de privilegios reales, ordenanzas municipales, crónicas, dietarios y otros fondos preservados mayoritariamente en el Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) queremos tratar los hechos directamente vinculados a su surgimiento y pervivencia.

La Catedral de Barcelona conserva dos conjuntos muebles de singular interés para el estudio del mobiliario de época medieval: la sillería del coro y la ‘librería’ del denominado ‘arxiu de mitja escala’. Ambos conjuntos mantienen los herrajes originales, que se caracterizan por presentar una bella y delicada decoración. Durante mi tesis doctoral, pude localizar la secuencia constructiva de ambos muebles y documentar la ejecución de los herrajes en los libros de obra. El análisis visual de éstos, efectuado recientemente a raíz de un proyecto de catalogación, ha evidenciado los paralelismos que existen con el mobiliario medieval conservado en el monasterio de Santa María de Pedralbes (Barcelona) y su capacidad de confirmar las atribuciones estilísticas realizadas por los historiadores del arte en relación a la escultura de la sillería del coro.

Aquest treball es basa en nou cartes, inèdites i desconegudes fins ara, procedents d’un arxiu privat, adreçades per la professora, poeta i folklorista Palmira Jaquetti (Barcelona, 1895 – els Monjos, 1963) al gran mecenes català Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, 1872 – Ginebra, 1964). Escrites el 1938 i el 1939, durant els anys finals de la guerra civil espanyola, ens permeten de conèixer tot un seguit de detalls nous sobre la malaltia crònica que va patir Jaquetti des del 1934 i sobre les seves vicissituds biogràfiques. Abandonada pel seu marit el 1937, va poder sortir de l’hospital el 1938 i de seguida es va reincorporar a l’Institut Pi i Margall de Barcelona, on ensenyava francès. Gran col·laboradora de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, patrocinada per Patxot, va aconseguir un permís per traslladar-se durant una temporada d’estiu a Prats de Molló, a la Catalunya del Nord. Va poder dur-ho a terme, però el seu estat de salut l’obligà a dedicar- se només al descans. En acabar la guerra, fou sotmesa a un expedient de depuració, resolt el 1941 d’una manera relativament benigna. Malgrat la repressió franquista, va continuar encara les seves recerques folklòriques —que l’havien duta a recollir deu mil cançons populars catalanes—, tant a la vall d’Aran com en sis asils de Barcelona.

El ensayo propone, a través dela lectura de algunos documentos notariales barceloneses, una reflexión sobre los jueces de Arborea en una dimensión privada, lejana de las actividades bélicas que han sido bien estudiadas por la historiografía. El objetivo es restituir una imagen de la familia judicial y de sus miembros en la vida privada, que permita observar su estatuto de nobles, sus hábitos y costumbres similares a los de las otras familias nobles de la época, así como los vínculos establecidos con Cataluña.

Aquest treball d’investigació pren com a punt de referència l’origen i primer segle d’existència del que fou el primer monestir de l’orde de Santa Clara a terres catalanes, la comunitat de Sant Antoni i Santa Clara. La documentació, inèdita en majoria, és conservada per l’actual comunitat successora de les primeres damianites-clarisses, el monestir de Sant Benet de Montserrat (de família benedictina), i s’ha fet servir com a font històrica principal, al mateix temps que s’ha situat en un procés de reorganització i descripció del fons arxivístic del qual forma part. La cronologia de l’estudi arrenca a la dècada del 1230, quan es dóna cos a la primera comunitat, i es tanca vers 1327 quan sorgeix a la mateixa Barcelona el monestir germà de Santa Maria de Pedralbes. Un dels punts essencials del treball ha estat analitzar com es va originar la comunitat, entrellaçant aquest origen amb la resta de fundacions clarisses, per emmarcar-la en el procés de configuració d’un orde femení en el si de la família franciscana; un procés no pas mancat de disfuncions i problemàtiques que hem volgut situar en una lectura més àmplia del fet religiós i de la participació de la dona en els moviments religiosos medievals. El fet que en la fundació prengui un lloc central la llegenda fundacional —que recull tota la cronística— que la fa néixer de la voluntat fundadora de Santa Clara i del viatge miraculós de dues deixebles i familiars seves, fa que un capítol destacat de l’obra giri a l’entorn d’aquesta llegenda: origen i contingut del relat i personalitat de les dues protagonistes, Agnès de Peranda i Clara de Janua o de Porta, que foren considerades, en vida i després de mortes, “santes”. La possibilitat, excepcional, de consultar el procés de beatificació de les dues monges —incoat a la cúria episcopal de Barcelona el 1912— ha permès treballar l’aspecte de la santedat femenina reconeguda en les dues clarisses; i amb els documents d’arxiu que testimonien els diferents trasllats i atenció als seus cossos sants, s’ha constatat la devoció que es mantingué al llarg dels temps tant per part de la pròpia comunitat com pel poble de Barcelona. Seguidament, hem avançat en aspectes relacionats amb l’assentament i l’estructuració de la comunitat: la seva inserció en l’enclavament urbà de Barcelona (fora muralles, en la zona que esdevindrà el pol econòmic de la Barcelona medieval i moderna, el barri de la Ribera), les seves propietats (centrades bàsicament en aquesta zona); el seu perfil jurídic (seguiment d’una regla monàstica i altres aspectes de disciplina monàstica com la clausura, l’alimentació, la pobresa, l’hàbit, etc., com també la relació amb els germans de l’orde, els framenors); i el seu perfil comunitari (nombre de monges, procedència social, estructura interna i càrrecs/oficis). En alguns d’aquests capítols hem fet avançar la cronologia als processos de reforma monàstica del segles XIV i XV per poder-ho situar en una història més àmplia que avança cap al control més estricte de la religiositat femenina (reglada o no). En un segon gran apartat, hem dut a terme una anàlisi de la funció arxiu en la comunitat monàstica al llarg del temps, ressenyant les pràctiques d’escriptura, conservació i gestió dels documents, com també el paper de les germanes arxiveres encarregades d’aquest àmbit de la memòria comunitària. Un punt destacat d’aquesta història de l’arxiu ha estat la intervenció a la dècada del 1590 de l’arxiver Sebastià Roger que ha deixat per a la història un important reglament de constitució oficial i funcionament de l’arxiu, un seguit de memorials i cròniques que ressenyen aspectes claus de la comunitat (professions, coses memorables, oficis) i instruments arxivístics (inventaris).
Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona: the Origin of a Monastery and the Making of a Monastic Archive (1236-1327) This research work is focused on the origin and first century of existence of the first monastery of the Order of Saint Clare in the Catalan territories. Our main historical sources, the mostly unpublished documents preserved by the current community successor to the Damianite Clarisses, the monastery of Sant Benet de Montserrat (Benedictine family), were enclosed within a process of reorganization and description of the archival fund to which they belong. Our chronology starts in the decade of the 1230s, when the community was founded, and ends around 1327 when the sister monastery of Santa Maria de Pedralbes appeared, also in Barcelona. One of the essential parts of this work was to analyse the way in which the community began, relating it to the configuration of a female order within the Franciscan family; a process not lacking in dysfunctions and problems that we tried to embed in a wider reading of the religious fact and the participation of women in medieval religious movements. Right after, we turned to the settlement and structure of the community: its inclusion in the urban fabric (in the area that would become the economic pole of medieval and modern Barcelona, the Ribera quarter), its properties (mostly urban); its legal profile (monastic rule and discipline: enclosure, food, poverty, habit, its relationship with the Friar Minors); its community profile (number of nuns, social background, internal structure and positions/roles). In some cases, we extended the chronology up to the processes of monastic reform of the 14th and 15th centuries in order to place it within a more general history of female monasticism. A second section was devoted to the analysis over time of the archival function within the monastic community: the process of writing, preserving and managing documents, as well as the role of the Sister Archivist in charge of this aspect of the community memory.