Academic literature on the topic 'Antranilates'
Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles
Contents
Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Antranilates.'
Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.
Journal articles on the topic "Antranilates"
Radulovic, Niko, Pavle Randjelovic, Nikola Stojanovic, Ivan Ilic, and Ana Miltojevic. "Influence of methyl and isopropyl N-methyl antranilates on carbon tetrachloride-induced changes in rat liver morphology and function." Facta universitatis - series: Physics, Chemistry and Technology 11, no. 1 (2013): 67–73. http://dx.doi.org/10.2298/fupct1301067r.
Full textAcosta-García, Gerardo, Miguel Ángel Pantoja-Hernández, Claudia Ivonne Muñoz-Sánchez, Cristina Pérez-Pérez, Ramón Gerardo Guevara-González, Irineo Torres-Pacheco, Felipe Delgadillo-Sánchez, Mario Martín González-Chavira, and Lorenzo Guevara-Olvera. "Transformación del hongo fitopatógeno Sclerotium cepivorum Berk empleando fusión de protoplastos." Revista Mexicana de Ciencias Agrícolas 3, no. 7 (June 19, 2018): 1333–45. http://dx.doi.org/10.29312/remexca.v3i7.1341.
Full textVITOLA R, DEIMER, and ALEXANDER PÉREZ C. "Bioactividad de extracto de Annona muricata y aceites esenciales de Citrus aurantium contra Phytophthora cinnamomi." Revista Colombiana de Ciencia Animal - RECIA 8 (December 1, 2016): 325. http://dx.doi.org/10.24188/recia.v8.n0.2016.388.
Full textDissertations / Theses on the topic "Antranilates"
Слободянюк, Оксана Дмитрівна. "Синтез та властивості нових N–ацил похідних антранілової кислоти." Master's thesis, Київ, 2018. https://ela.kpi.ua/handle/123456789/27070.
Full textThe work is devoted to synthesis of novel N-acyl derivatives of anthranilic acid. The anthranilic acid derivatives of various chemical structures, both natural and synthetic, attract researchers' attention through a wide spectrum of activity in relation to many gram-positive and gram-negative microorganisms (including strains resistant to most other antimicrobial compounds). Therefore, the obtainment of new potent compounds through introduction of various functional substituents into anthranilic acid and further study of properties and biological activity is a promising direction in modern research. In addition, various morphological forms of Candida albicans were tested for its immunity to all synthesized derivatives. It has been shown that the synthetic derivatives studied are more active in relation to cells of the biofilm composition, which consists of the yeast-like form of C. albicans, than those cells that form a hyphal type biofilm.
Работа посвящена синтезу и исследованию свойств ряда новых N-ацил производных антраниловой кислоты. Производные антраниловой кислоты разного химического строения, как природного происхождения, так и синтетические, привлекают внимание исследователей из-за широкого спектра активности в отношении многих грамположительных и грамотрицательных микроорганизмов (в том числе по штаммов резистентных к большинству других антимикробных соединений). Поэтому целенаправленній синтез новых соединений путем модификации антраниловой кислоты введением функциональных заместителей различной природы и дальнейшее изучение свойств и биологической активности является перспективным направлением современных исследований. Кроме того, проведено определение чувствительности различных морфологических форм Candida albicans ко всем синтезированных производных. Показано, что исследуемые синтетические производные являются более активными в отношении клеток в составе биопленки, которая состоит из дрожжеподобные формы C. albicans, чем тех клеток, которые образуют биопленку гифального типа.
Juan, Borrás María del Sol. "Herramientas analíticas en la clasificación de mieles en base a criterios de calidad e inocuidad." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de València, 2016. http://hdl.handle.net/10251/63265.
Full text[ES] La presente tesis doctoral se plantea con dos objetivos claramente diferenciados: 1. Evaluar las técnicas que se vienen utilizando de forma rutinaria en el control de calidad de mieles, tanto a nivel industrial como comercial, y compararlas con otras alternativas no convencionales y 2. Evaluar la efectividad del control de la materia prima (llevado a cabo en la etapa de recepción industrial) para cumplir los límites legales establecidos en lo referente a la presencia de residuos químicos en miel. Además, valorar el riesgo para el consumidor como consecuencia de la exposición a dichos residuos cuando legalmente tenga establecido un LMR (Límite máximo de residuos). En general, los parámetros fisicoquímicos, no permiten una buena diferenciación de las mismas en términos de monofloralidad. Si bien, el origen botánico de las mieles tiene un claro impacto en algunos de ellos, como es el color y la conductividad eléctrica, los niveles de ciertos parámetros fisicoquímicos pueden variar en función del año de recolección (especialmente el color) y de las prácticas apícolas. Las técnicas alternativas ensayadas en el presente estudio, como es el caso de la identificación de compuestos volátiles característicos en la fracción volátil de las mieles, y la aplicación de un sistema de lengua electrónica construido con sensores metálicos, han proporcionado resultados útiles y esperanzadores en clasificación de mieles para complementar la información obtenida mediante el análisis polínico. La utilización de marcadores químicos, como es el caso del antranilato de metilo en las mieles de cítrico, resulta especialmente útil cuando éstas presenten un bajo porcentaje de polen de la especie botánica de la que mayoritariamente procedan (por variedades híbridas estériles o producción de polen y néctar no simultánea). Se propone reconsiderar la concentración requerida de este compuesto para la miel de cítricos españoles, a un valor mínimo de 1.2 mg/kg, y además sólo tener en cuenta este parámetro en el caso de las mieles con un sorprendente bajo porcentaje de polen de cítricos, y después de la evaluación de sus propiedades organolépticas y fisicoquímicas. La presencia de determinados compuestos, en la fracción volátil de las mieles, resulta determinante en su diferenciación; siendo el origen botánico el que mayor influencia tiene en su discriminación y en menor medida el origen geográfico. Por ejemplo, carvacrol y ¿-terpineno son característicos de la miel de tilo; ¿-pineno y 3-methyl-2-butanol de la miel de girasol, y óxido de cis-linalool de la miel de acacia. La lengua electrónica, construida con sensores metálicos, la combinación de la información con ella generada junto con la aplicación de adecuadas técnicas estadísticas multivariantes (Análisis de Componentes Principales y Redes Neuronales) ha demostrado que este sistema permite la diferenciación de mieles según su origen botánico con un porcentaje de éxito del 100%. Además, se ha confirmado una buena correlación entre la lengua electrónica y la capacidad antioxidante de las mieles (0.9666). Un control de calidad apropiado en la recepción de la materia prima, aplicando una metodología analítica adecuada y validada, resulta eficaz para reducir en la miel comercializada el riesgo de exposición por la presencia de sulfonamidas. En muestras comerciales, no se superó el Límite Máximo de Residuos (LMR) para ninguno de los pesticidas analizados, el consumidor está expuesto a muchos de ellos a concentraciones inferiores a dichos límites (especialmente para los acaricidas destinados al tratamiento de la varroa). Sin embargo, el "Indice de Peligro" (Hazard Index: HI) para la presencia de pesticidas en las mieles obtenido como sumatorio del peligro individual de cada pesticida (Hazard Quotient: HQ) presente en ellas, fue en el peor de los casos 500 veces inferior al valor de 1, considerado como límite de aceptabil
[CAT] La present tesi doctoral es planteja amb dos objectius clarament diferenciats: 1. Avaluar les tècniques que s'utilitzen de forma rutinària en el control de qualitat de mels, tant a nivell industrial com comercial, i comparar-les amb altres alternatives no convencionals i 2. Avaluar l'efectivitat del control de la matèria primera (dut a terme en l'etapa de recepció industrial) per a complir els límits legals establits pel que fa a la presència de residus químics en mel. A més, valorar el risc per al consumidor com a conseqüència de l'exposició als anomenats residus quan legalment tinguen establit un LMR (Límit màxim de residus). En general, els paràmetres fisicoquímics, que s'utilitzen de forma convencional en la classificació de mels, no permeten una bona diferenciació de les mateixes en termes de monofloralidat. Si bé, l'origen botànic de les mels té un clar impacte en alguns d'ells, com és el color i la conductivitat elèctrica, els nivells de certs paràmetres fisicoquímics poden variar en funció de l'any de recol·lecció (especialment el color) i de les pràctiques apícoles. Les tècniques alternatives assajades en el present estudi, com és el cas de la identificació de compostos volàtils característics en la fracció volàtil de les mels, i l'aplicació d'un sistema de llengua electrònica construït amb sensors metàl·lics, han proporcionat resultats útils i esperançadors en classificació de mels per a complementar la informació obtinguda per mitjà de l'anàlisi pol·línica. La utilització de marcadors químics, com és el cas de l'antranilato de metil en les mels de cítric, resulta especialment útil quan estes presenten un baix percentatge de pol·len de l'espècie botànica de què majoritàriament procedisquen (per varietats híbrides estèrils o producció de pol·len i nèctar no simultània).En este sentit, la present tesi doctoral proposa reconsiderar el nivell de MA requerit per a la mel espanyola de cítrics, a un valor mínim de 1.2 mg/kg (superior al suggerit en altres estudis per a mels de cítric italianes), i a més només tindre en compte este paràmetre en el cas de les mels amb un sorprenent baix percentatge de pol·len de cítrics, i després de l'avaluació de les seues propietats organolèptiques i fisicoquímiques. La presència de determinats compostos, en la fracció volàtil de les mels, resulta determinant en la seva diferenciació; sent l'origen botànic el que major influència té en la discriminació i en menor mesurada l'origen geogràfic. Per exemple, carvacrol i ¿-terpineno són característics de la mel de til·ler; ¿-pineno i 3-methyl-2-butanol de la mel de girasol, i òxid de cis-linalool de la mel d'acàcia.En relació amb la llengua electrònica, construïda amb sensors metàl·lics, la combinació de la informació amb ella generada juntament amb l'aplicació d'adequades tècniques estadístiques multivariant (Anàlisis de Components Principals i Xarxes Neuronals) ha demostrat que aquest sistema permet la diferenciació de mels segons el seu origen botànic amb un percentatge d'èxit del 100%. A més, s'ha confirmat una bona correlació entre la llengua electrònica i la capacitat antioxidant de les mels (0.9666). Un control de qualitat apropiat en la recepció de la matèria primera, aplicant una metodologia analítica adequada i validada, resulta eficaç per reduir en la mel comercialitzada el risc d'exposició per la presència de sulfonamides. En mostres comercials, no es va superar el Límit Màxim de Residus (LMR) para cap dels pesticides analitzats, el consumidor està exposat a molts d'ells a concentracions inferiors a aquests límits (especialment per als acaricides destinats al tractament de la varroa). No obstant això, el "Indice de Perill" (Hazard Index: HI) per a la presència de pesticides en les mels, obtingut com a sumatori del perill individual de cada pesticida (Hazard Quotient: HQ) present en elles, va anar en el pitjor d
Juan Borrás, MDS. (2016). Herramientas analíticas en la clasificación de mieles en base a criterios de calidad e inocuidad [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63265
TESIS