Academic literature on the topic 'AMB'
Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles
Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'AMB.'
Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.
Journal articles on the topic "AMB"
1
Murphy, Adrian Gerard, Rory Casey, David William Fennelly, Alison Reynolds, Miriam Tosetto, John Hyland, Kieran Sheahan, et al. "The effect of novel small molecule drugs in human explants across the disease sequence in colorectal cancer." Journal of Clinical Oncology 30, no. 15_suppl (May 20, 2012): e13570-e13570. http://dx.doi.org/10.1200/jco.2012.30.15_suppl.e13570.
Full textAbstract:
e13570 Background: The treatment of metastatic colorectal cancer has been improved by combining cytotoxic chemotherapy with bevacizumab. Newer anti-angiogenic agents are required to improve survival rates as response rates with the current therapies are modest. The preclinical development of such drugs is time-consuming and new methods are required to test the efficacy of lead drugs which represent the entire tumor micro-environment. Methods: Chemical screens were performed in zebrafish larvae to identify hits that affected intersegmental angiogenesis. Five lead drugs were then tested for cytotoxicity using the crystal violet assay. These drugs were tested using ex vivo colorectal tumor explants to determine their effect on secretion of IL-1β, TNF, IL-6 and VEGF. Human explants from 20 patients (Dukes A-D) were cultured for 72 hours and the levels of the above factors measured by ELISA. Comparisons were made between early (Dukes A&B) and late stages (Dukes C&D). Results: One thousand drugs were screened and 5 were found to reduce intersegmental angiogenesis in zebrafish larvae: AM1, AM2, AM3, AM4 and AM5. The drugs did not affect cell growth levels at 10 µM concentration. From the explant studies: AM1 decreased secretion of VEGF in late stages (p=0.005) and IL-6 in early stages (p=0.009). AM2 decreased VEGF in early (p=0.004) and late stages (p=0.02). AM3 decreased TNF secretion in late stages (p=0.02) and IL-6 secretion in early (p=0.009) and late stages (p<0.0001). AM4 decreased VEGF secretion in early stages (p=0.001), IL-6 in early stages (p<0.001) and late stages (p=0.03) and IL-1β in early stages (p=0.002). AM5 decreased IL-6 secretion in the early stages (p=0.03) and IL-1β in the early stages (p=0.001).Overall, IL-1β secretion was reduced by AM4, AM3 and AM5 (p<0.05). IL-6 secretion was reduced by AM1, AM3 and AM4 (p=0.001). TNF secretion was reduced by AM3 (p=0.02) and VEGF secretion was reduced by AM1, AM2 and AM4 (p<0.005). Conclusions: These studies show these drugs have stage-specific effects in colorectal tumor explants and may have the potential as new anti-angiogenic agents in colorectal cancer.
2
Ogoshi, Maho, Shigenori Nobata, and Yoshio Takei. "Potent osmoregulatory actions of homologous adrenomedullins administered peripherally and centrally in eels." American Journal of Physiology-Regulatory, Integrative and Comparative Physiology 295, no. 6 (December 2008): R2075—R2083. http://dx.doi.org/10.1152/ajpregu.90688.2008.
Full textAbstract:
The teleost adrenomedullin (AM) family consists of three groups, AM1/AM4, AM2/AM3, and AM5. In the present study, we examined the effects of homologous AM1, AM2, and AM5 on drinking and renal function after peripheral or central administration in conscious freshwater eels. AM2 and AM5, but not AM1, exhibited dose-dependent (0.01–1 nmol/kg) dipsogenic and antidiuretic effects after intra-arterial bolus injection. The antidiuretic effect was significantly correlated with the degree of associated hypotension. To avoid the potential indirect osmoregulatory effects of AM-induced hypotension, infusion of AMs was also performed at nondepressor doses. Drinking was enhanced dose-dependently at 0.1–3 pmol·kg−1·min−1 of AM2 and AM5, matching the potency and efficacy of angiotensin II (ANG II), the most potent dipsogenic hormone known thus far. AM2 and AM5 infusion also induced mild antidiuresis, while AM1 caused antinatriuresis. Additionally, AMs were injected into the third and fourth ventricles of conscious eels to assess their site of dipsogenic action. However, none of the AMs at 0.05–0.5 nmol induced drinking, while ANG II was highly dipsogenic. AM2 and ANG II injected into the third ventricle increased arterial pressure while AM5 decreased it in a dose-dependent manner, and both AM2 and AM5 decreased blood pressure when injected into the fourth ventricle. These data suggest that circulating AM2 and AM5 act on a target site in the brain that lacks the blood-brain barrier. Collectively, the present study showed that AM2 and AM5 are potent osmoregulatory hormones in the eel, and their actions imply involvement in seawater adaptation of this euryhaline species.
3
Cuenca-Estrella, Manuel, Teresa M. Dı́az-Guerra, Emilia Mellado, and Juan L. Rodrı́guez-Tudela. "Detection of Resistance to Amphotericin B inCandida Isolates by Using Iso-Sensitest Broth." Antimicrobial Agents and Chemotherapy 45, no. 7 (July 1, 2001): 2070–74. http://dx.doi.org/10.1128/aac.45.7.2070-2074.2001.
Full textAbstract:
ABSTRACT A major limitation of the National Committee for Clinical Laboratory Standards M27-A methodology is reliable detection of amphotericin B (AMB) resistance. The results obtained by using Iso-Sensitest, a synthetic medium, to detect AMB resistance were analyzed and compared with those obtained with RPMI and antibiotic medium 3 (AM3). The ability to detect AMB resistance with RPMI is not enhanced by using a higher inoculum, glucose supplementation at a final concentration of 20 g/liter, spectrophotometric reading, or 24 h of incubation time. Testing using AM3 and an inoculum of 103 CFU/ml detects resistance. Identification of resistant isolates is not improved by glucose supplementation, changes in reading method, or changes in incubation time. However, the use of AM3 as assay medium and an inoculum of 105 CFU/ml did not allow detection of AMB resistance. Testing using Iso-Sensitest medium appears to be similar to AM3 in detecting resistance. The most pronounced discrimination is achieved by testing in Iso-Sensitest supplemented with glucose and spectrophotometric reading after 24 h of incubation. The reproducibility of MIC testing was greatest for Iso-Sensitest-based procedures. Use of Iso-Sensitest produces both highly reproducible MICs and reliable identification of AMB-resistant Candida isolates.
4
Beale, S., B. Shafai, P. LaRocca, and E. Cusson. "Adaptive Forced Balancing for Multivariable Systems." Journal of Dynamic Systems, Measurement, and Control 117, no. 4 (December 1, 1995): 496–502. http://dx.doi.org/10.1115/1.2801106.
Full textAbstract:
Active magnetic bearing (AMB) actuators support rotors without friction but require feedback control for stabilization and performance. Autobalancing compensation causes AMBs to spin a rotor about its inertial axis to eliminate synchronous force transmission from mass unbalance. Because mass unbalance constitutes a sinusoidal sensor disturbance within the bandwidth, conventional methods can either cause instability or fail to preserve desired bandwidth. We introduce a new method called adaptive forced balancing (AFB) which overcomes these problems. We consider AFB with a frequency tracking capability for SISO systems (i.e., single-end AMB suspensions) and show how to extend it for the MIMO case as applied to a double-end AMB suspension.
5
Zhang, Tao, Wei Ni, Sha Sha Wu, Hui Ping Zhang, and Jian Xiang Ji. "Rotor Vibration Control of Active Magnetic Bearing System Using Adaptive Forced Balancing Method." Applied Mechanics and Materials 268-270 (December 2012): 1527–30. http://dx.doi.org/10.4028/www.scientific.net/amm.268-270.1527.
Full textAbstract:
The adaptive forced balancing (AFB) method was used to estimate and eliminate the rotor vibration with unknown amplitudes and frequencies in active magnetic bearing (AMB) feedback control systems. Firstly, the rotor vibration producing mechanisms of AMB were analyzed. Then, the AFB under the assumption of unknown rotational frequency and amplitude are designed. Finally the simulation results show that the AFB method proposed in this paper makes it possible to completely reject unknown sinusoidal disturbance in a closed loop control system
6
Lobato-Freitas, Carolina, Andreia Machado Brito-da-Costa, Ricardo Jorge Dinis-Oliveira, Helena Carmo, Félix Carvalho, João Pedro Silva, and Diana Dias-da-Silva. "Overview of Synthetic Cannabinoids ADB-FUBINACA and AMB-FUBINACA: Clinical, Analytical, and Forensic Implications." Pharmaceuticals 14, no. 3 (February 25, 2021): 186. http://dx.doi.org/10.3390/ph14030186.
Full textAbstract:
ADB-FUBINACA and AMB-FUBINACA are two synthetic indazole-derived cannabinoid receptor agonists, up to 140- and 85-fold more potent, respectively, than trans-∆9-tetrahydrocannabinol (∆9-THC), the main psychoactive compound of cannabis. Synthesised in 2009 as a pharmaceutical drug candidate, the recreational use of ADB-FUBINACA was first reported in 2013 in Japan, with fatal cases being described in 2015. ADB-FUBINACA is one of the most apprehended and consumed synthetic cannabinoid (SC), following AMB-FUBINACA, which emerged in 2014 as a drug of abuse and has since been responsible for several intoxication and death outbreaks. Here, we critically review the physicochemical properties, detection methods, prevalence, biological effects, pharmacodynamics and pharmacokinetics of both drugs. When smoked, these SCs produce almost immediate effects (about 10 to 15 s after use) that last up to 60 min. They are rapidly and extensively metabolised, being the O-demethylated metabolite of AMB-FUBINACA, 2-(1-(4-fluorobenzyl)-1H-indazole-3-carboxamide)-3-methylbutanoic acid, the main excreted in urine, while for ADB-FUBINACA the main biomarkers are the hydroxdimethylpropyl ADB-FUBINACA, hydroxydehydrodimethylpropyl ADB-FUBINACA and hydroxylindazole ADB-FUBINACA. ADB-FUBINACA and AMB-FUBINACA display full agonism of the CB1 receptor, this being responsible for their cardiovascular and neurological effects (e.g., altered perception, agitation, anxiety, paranoia, hallucinations, loss of consciousness and memory, chest pain, hypertension, tachycardia, seizures). This review highlights the urgent requirement for additional studies on the toxicokinetic properties of AMB-FUBINACA and ADB-FUBINACA, as this is imperative to improve the methods for detecting and quantifying these drugs and to determine the best exposure markers in the various biological matrices. Furthermore, it stresses the need for clinicians and pathologists involved in the management of these intoxications to describe their findings in the scientific literature, thus assisting in the risk assessment and treatment of the harmful effects of these drugs in future medical and forensic investigations.
7
Oakley, Karen L., Caroline B. Moore, and David W. Denning. "In Vitro Activity of the Echinocandin Antifungal Agent LY303,366 in Comparison with Itraconazole and Amphotericin B against Aspergillus spp." Antimicrobial Agents and Chemotherapy 42, no. 10 (October 1, 1998): 2726–30. http://dx.doi.org/10.1128/aac.42.10.2726.
Full textAbstract:
ABSTRACT LY303,366 (LY) is a novel derivative of the echinocandin class of antifungal agents. The in vitro activities of LY, itraconazole (ITZ), and amphotericin B (AMB) were assessed against 60Aspergillus isolates, including 35 isolates of A. fumigatus, eight isolates of A. terreus, eight isolates of A. flavus, eight isolates of A. niger and one isolate of A. nidulans. Four A. fumigatus isolates were resistant to ITZ. Susceptibility testing for all drugs was performed with a broth microdilution procedure. LY was tested in two media: antibiotic medium 3 (AM3) and Casitone with 2% glucose (CAS) with an inoculum of 2 × 103spores/ml. ITZ and AMB were tested in RPMI 1640 with 2% glucose with an inoculum of 1 × 106 spores/ml. All tests were incubated at 37°C for 48 h. A novel end point was used to determine a minimal effective concentration (MEC) for LY, i.e., almost complete inhibition of growth save a few tiny spherical colonies attached to the microplate. MICs were measured for ITZ and AMB with a no-growth end point. Ranges and geometric mean (GM) MECs were from 0.0018 to >0.5 and 0.0039 mg/liter and from 0.0018 to >0.5 and 0.008 mg/liter for LY in AM3 and LY in CAS, respectively. Differences between species were apparent, with A. flavus being significantly less susceptible to LY than any other species tested with both media (P ≤ 0.05). Ranges and GM MICs were from 0.125 to >16 and 0.7 mg/liter for ITZ and from 0.25 to 16 and 1.78 mg/liter for AMB. Minimal fungicidal concentrations (MFCs) were also determined for all drugs. GM MFCs were 0.018, 0.09, 19.76, and 12.64 mg/liter for LY in AM3, LY in CAS, ITZ, and AMB, respectively. LY in AM3 and LY in CAS were fungicidal for 86.7 and 68% of isolates, respectively (98% killing). In comparison, ITZ and AMB were fungicidal for 35 and 70% of isolates, respectively (99.99% killing). A reproducibility study was performed on 20% of the isolates. For 12 isolates retested, the MEC or MIC was the same or was within 1 dilution of the original value for 11, 11, 10, and 9 isolates for LY in AM3, LY in CAS, ITZ, and AMB, respectively. In conclusion, LY seems to be a promising antifungal agent with excellent in vitro activity against Aspergillusspp.
8
Nobata, Shigenori, Maho Ogoshi, and Yoshio Takei. "Potent cardiovascular actions of homologous adrenomedullins in eels." American Journal of Physiology-Regulatory, Integrative and Comparative Physiology 294, no. 5 (May 2008): R1544—R1553. http://dx.doi.org/10.1152/ajpregu.00707.2007.
Full textAbstract:
Adrenomedullin (AM), known as a multifunctional hormone in mammals, forms a unique family of five paralogous peptides in teleost fish. To examine their cardiovascular effects using homologous AMs in eels, we isolated cDNAs encoding four eel AMs, and named AM1 (ortholog of mammalian AM), AM2, AM3 (paralog of AM2 generated only in teleost lineage), and AM5 according to the known teleost AM sequences. Unlike pufferfish, not only AM1 but AM2/3 and AM5 were expressed ubiquitously in various eel tissues. Synthetic mature AM1, AM2, and AM5 exhibited vasodepressor effects after intra-arterial injections, and the effects were more potent at dorsal aorta than at ventral aorta. This indicates that AMs preferentially act on peripheral resistance vessels rather than on branchial arterioles. The potency was in the order of AM2 = AM5 ≫ AM1 in both freshwater (FW) and seawater (SW) eels, which is different from the result of mammals in which AM1 is as potent as, or more potent than, AM2 when injected peripherally. The minimum effective dose of AM2 and AM5 in eels was 1/10 that of AM1 in mammals. The hypotension reached 50% at 1.0 nmol/kg of AM2 and AM5, which is much greater than atrial natriuretic peptide (20%), another potent vasodepressor hormone. Even with such hypotension, AMs did not change heart rate in eels. In addition, AM1 increased blood pressure at ventral aorta and dorsal aorta immediately after an initial hypotension at 5.0 nmol/kg, but not with AM2 and AM5. These data strongly suggest that specific receptors for AM2 and AM5 exist in eels, which differ from the AM1 receptors identified in mammals.
9
Louie, Arnold, Pamela Kaw, Partha Banerjee, Weiguo Liu, George Chen, and Michael H. Miller. "Impact of the Order of Initiation of Fluconazole and Amphotericin B in Sequential or Combination Therapy on Killing of Candida albicans In Vitro and in a Rabbit Model of Endocarditis and Pyelonephritis." Antimicrobial Agents and Chemotherapy 45, no. 2 (February 1, 2001): 485–94. http://dx.doi.org/10.1128/aac.45.2.485-494.2001.
Full textAbstract:
ABSTRACT In vitro time-kill studies and a rabbit model of endocarditis and pyelonephritis were used to define the impact that the order of exposure of Candida albicans to fluconazole (FLC) and amphotericin B (AMB), as sequential and combination therapies, had on the susceptibility of C. albicans to AMB and on the outcome. The contribution of FLC-induced resistance to AMB for C. albicans also was assessed. In vitro, AMB monotherapy rapidly killed each of four C. albicans strains; FLC alone was fungistatic. Preincubation of these fungi with FLC for 18 h prior to exposure to AMB decreased their susceptibilities to AMB for 8 to >40 h. Induced resistance to AMB was transient, but the duration of resistance increased with the length of FLC preincubation. Yeast sequentially incubated with FLC followed by AMB plus FLC (FLC→AMB+FLC) showed fungistatic growth kinetics similar to that of fungi that were exposed to FLC alone. This antagonistic effect persisted for at least 24 h. Simultaneous exposure of C. albicans to AMB and FLC [AMB+FLC(simult)] demonstrated activity similar to that with AMB alone for AMB concentrations of ≥1 μg/ml; antagonism was seen using an AMB concentration of 0.5 μg/ml. The in vitro findings accurately predicted outcomes in our rabbit infection model. In vivo, AMB monotherapy and treatment with AMB for 24 h followed by AMB plus FLC (AMB→AMB+FLC) rapidly sterilized kidneys and cardiac vegetations. AMB+FLC(simult) and FLC→AMB treatments were slower in clearing fungi from infected tissues. FLC monotherapy and FLC→AMB+FLC were both fungistatic and were the least active regimens. No adverse interaction was observed between AMB and FLC for the AMB→FLC regimen. However, FLC→AMB treatment was slower than AMB alone in clearing fungi from tissues. Thus, our in vitro and in vivo studies both demonstrate that preexposure of C. albicans to FLC reduces fungal susceptibility to AMB. The length of FLC preexposure and whether AMB is subsequently used alone or in combination with FLC determine the duration of induced resistance to AMB.
10
Go, Seok Jo, Chi Yen Kim, Min Kyu Park, Young Jin Lee, and Bin Yao. "Development of Exclusive Controller and HILS for Active Magnetic Bearing System." Applied Mechanics and Materials 241-244 (December 2012): 1365–69. http://dx.doi.org/10.4028/www.scientific.net/amm.241-244.1365.
Full textAbstract:
The active magnetic bearing system has been studied for long period. Comparing with long research history, the AMB application into industrial field is shown slowly for various causes. One of primary factor is to make up exclusive controller which can generate fast linear current output. Thus, this paper developed the exclusive AMB controller mounted high speed DSP which can operate so fast control calculation that improve system response ability. Especially, to consider the fusion of AMB system and control software, the development is conducted in HILS system with dSPACE from the beginning. Although HILS system is adopted, the developed ABM controller simplified the whole system and could make up optimized control algorithm promptly by measuring and applying the system gain and characteristics of them monitored by the HILS system in real time.
Dissertations / Theses on the topic "AMB"
1
Bataller, Bassols Adriana. "Fluïdoteràpia guiada amb picco en pacients amb xoc sèptic." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/283383.
Full textAbstract:
Una de les principals recomanacions en la reanimació inicial dels pacients amb sèpsia és realitzar una fluïdoteràpia precoç i agressiva, sobretot en aquells pacients amb signes i símptomes d’hipoperfussió o xoc. L’administració endovenosa de grans volums de fluids s’ha demostrat que millora la supervivència d’aquests pacients i en redueix les complicacions. En l’evolució del xoc sèptic, i en la fase de sèpsia reanimada, la fluïdoteràpia segueix jugant un paper important en el tractament d’aquests pacients. No obstant, no queda clar quan s’hauria de limitar aquesta administració o, el que és el mateix, quin període de temps seria el més adient per seguir amb una reposició agressiva de fluids. Després de la reanimació inicial del xoc, la fluïdoteràpia innecessària, és a dir, aquella que no millora la perfusió, pot augmentar l’aigua extravascular pulmonar, exacerbar l’edema i afavorir el destret respiratori, amb el conseqüent augment dels requeriments de ventilació mecànica i de la mortalitat. Per tal d’evitar una administració inadequada de fluids es poden fer servir variables hemodinàmiques com la pressió venosa central o també variables volumètriques. Aquest treball estudia l’eficàcia de guiar la fluïdoteràpia en pacients post-operats amb xoc sèptic d’origen abdominal en les primeres 48 hores d’ingrès, a través de la combinació de dos paràmetres volumètrics[un paràmetre estimatiu de la volèmia (GEDV: volum global al final de la diàstole) i un paràmetre estimatiu de l’edema pulmonar(EVLW: aigua extravascular pulmonar)]. Es tracta d’un estudi observacional prospectiu on es compara un Grup de pacients que se’ls guia la fluïdoteràpia mitjançant GEDV i EVLW (Grup d’intervenció) amb un altre grup històric de pacients similars (Grup control) que se’ls guia la fluïdoteràpia de la forma convencional. Els resultats demostren que els pacients que se’ls va guià la fluïdoteràpia amb la combinació dels dos paràmetres volumètrics, van tenir un balanç de fluids menys agressiu, menys durada de ventilació mecànica i menys estada a l’unitat de reanimació, i afirmant que una fluïdoteràpia conservadora millora el pronòstic d’aquest tipus de pacients.One of the main recommendations for initial resuscitation of patients with sepsis is to administer early and aggressive fluid therapy, especially in patients with signs and symptoms of hypoperfusion or shock. Intravenous administration of large quantities of fluids has shown to improve the survival of these patients and reduce complications. In septic shock and during the phase of resuscitated sepsis, fluid therapy continues to play an important role in the treatment of these patients. Nevertheless, it is not clear at what point the administration of liquids should be limited nor the ideal amount of time to wait before making an aggressive fluid replacement. After initial resuscitation, innecessary fluid therapy (that is to say, therapy that does not improve perfusion) can increase extravascular lung water, exacerbate edema and favor respiratory distress, consequently increasing mechanical ventilation and mortality requirements. In order to avoid an inadequate administration of fluids, hemodynamic variables like the central venous pressure or also volumetric variables can be used. This study analyzes the efficiency of fluid therapy in post-operative patients with abdominal septic shock within the first 48 hours of admission using a combination of two volumetric parameters [estimation of volemia (GEDV: Global End Diastolic Volume) and an estimation of pulmonary edema (EVLW: Extra-Vascular Lung Water)]. This is a prospective observational study that compares a Group of patients in which fluid therapy is guided by GEDV and EVLW (Intervention group) with a historic group of similar patients (Control group) in which fluid therapy is guided in the conventional manner. Results demonstrate that patients in which fluid therapy was guided with a combination of both volumetric parameters had less aggressive fluid levels, less mechanical ventilator time and a shorter stay at intensive care unit, all affirming that conservative fluid therapy improves prognosis in these types of patients.
2
Antoine, Riolobos Ramon. "Construccions amb generadors i relacions d'anells i monoides amb condicions de cadena." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2001. http://hdl.handle.net/10803/3073.
Full textAbstract:
En aquest treball, estudiarem diferents exemples de construccions d'anells i de monoides. En cada cas hem intentat fer notables les idees en la construcció per generadors i relacions. Una eina que utilitzarem bastant per a trobar formes normals a partir de presentacions de monoides és el Lema del Diamant [15, Theorem I.4.9]. En altres casos, no obtenim formes normals d'elements pròpiament dites, però podem aconseguir expressions per als elements que no són úniques però si conserven certes propietats. En altres casos, ens és molt útil de?nir funcions sobre els generadors d'un anell per poder treballar amb l'estructura graduada de l'anell i les components homogènies dels elements. Els exemples que tractarem, seran anells i monoides amb condicions de cadena. Tractar les condicions de cadena amb generadors i relacions ens planteja la di?cultat de que generalment ens calen una quantitat in?nita d'aquests. Això fa que l'exemple vingui presentat per molts generadors i moltes relacions.
3
Peiró, Posadas Manel. "Lleialtats contraposades? El compromís dels metges amb l'hospital i amb la professió." Doctoral thesis, Universitat Ramon Llull, 2007. http://hdl.handle.net/10803/9190.
Full textAbstract:
Aquest treball ha estat motivat per l'interès a aprofundir el coneixement de les relacions entre els metges i l'hospital on treballen, com a aspecte central de la gestió dels hospitals. Al llarg dels darrers anys, diferents actors del sistema sanitari espanyol i català han manifestat, de manera reiterada, que els metges hospitalaris se senten desil·lusionats i descontents com a professionals i poc compromesos amb l'hospital on exerceixen. Els metges viuen una exigència creixent com a professionals i com a membres de l'hospital, que també està sotmès a una pressió per millorar-ne la seva eficiència. La doble demanda de lleialtat que viuen els metges ―aquesta exigència de compromís amb la professió i amb l'organització― i la manera com són capaços de compatibilitzar aquests dos compromisos són els aspectes sobre els quals he centrat el meu treball.
Per portar a terme aquest estudi, he analitzat el grau de compromís dels metges amb l'hospital i amb els seus focus més rellevants: el servei i el cap de servei. He analitzat també el grau de compromís amb la professió i les diferents formes de compatibilitzar els dos compromisos. Per a això, he utilitzat el qüestionari de Meyer, Allen i Smith (1993) de compromís organitzatiu i professional, adaptat i validat per al context català, i l'he enviat a 1.650 metges de nou hospitals de la xarxa d'utilització pública de Catalunya i n'he obtingut un 40,3% de respostes. D'altra banda, he tingut entrevistes semiestructurades i converses informals sobre la matèria amb diversos facultatius, la qual cosa el que juntament amb els meus coneixements i experiència professional en el sector, m'ha permès aprofundir en els resultats obtinguts de l'anàlisi quantitativa.
Com a conclusions més importants del meu treball, destaco que, des d'una perspectiva global, els metges se senten compromesos amb l'hospital, i aquest compromís, que fonamentalment és de caràcter afectiu i degut a la percepció dels sacrificis que han fet al llarg de la seva trajectòria, s'incrementa amb el temps, al llarg de la seva carrera professional. Es confirma la importància del servei i del cap de servei com a focus del compromís dels metges, en què destaca que el vincle amb el servei és intens, i per contra, el lligam amb el cap de servei és més feble i decau amb la trajectòria professional del metge. De la mateixa manera, també es confirma la intensitat del compromís dels metges amb la seva professió. Finalment, s'obtenen quatre clústers, que corresponen a quatre patrons de resposta diferents dels metges amb relació a la demanda de doble compromís, i només un dels clústers expressa una incompatibilitat clara entre els dos compromisos.
Este trabajo ha estado motivado por el interés en profundizar en el conocimiento de las relaciones entre los médicos y el hospital en el que trabajan, como aspecto central de la gestión de los hospitales. En el curso de los últimos años, diferentes actores del sistema sanitario español y catalán han manifestado de manera reiterada que los médicos hospitalarios se sienten desilusionados y descontentos como profesionales y poco comprometidos con el hospital en el que ejercen.
Los médicos viven una exigencia creciente como profesionales y como miembro del hospital, sometido también a una presión para mejorar su eficiencia. La doble demanda de lealtad que viven los médicos, esta exigencia de compromiso con la profesión y con la organización, y la manera en que son capaces de compatibilizar estos dos compromisos, es el aspecto sobre el que he centrado mi trabajo.
Para llevar a término este estudio he analizado el grado de compromiso de los médicos con el hospital y con los focos más relevantes, el servicio i el jefe de servicio. He analizado también el grado de compromiso con la profesión y las diferentes formes de compatibilidad de los dos compromisos. Para ello he utilizado el cuestionario de Meyer, Allen i Smith (1993) de compromiso organizativo y profesional, adaptado y validado en el contexto catalán, y lo he enviado a 1.650 médicos de 9 hospitales de la red de utilización pública de Catalunya, obteniendo un 40,3% de respuestas. Por otro lado, he mantenido entrevistes semiestructuradas y conversaciones informales sobre la temática con diversos facultativos, lo que junto con mi conocimiento y experiencia profesional en el sector me ha permitido profundizar en los resultados obtenidos en el análisis cuantitativo.
Como a conclusiones más importantes de mi trabajo destaco que desde una perspectiva global, los médicos se sienten comprometidos con el hospital y este compromiso, que fundamentalmente es de carácter afectivo y debido a la percepción de los sacrificios que han efectuado a lo largo de su trayectoria, se incrementa con el tiempo, en el curso de su carrera profesional. Se confirma la importancia del servicio y del jefe de servicio como foco del compromiso de los médicos, destacando la intensidad del vínculo con el servicio y por el contrario, que el vínculo con el jefe de servicio es más débil y decae a través de la trayectoria profesional del médico. De la misma manera, también se confirma la intensidad del compromiso de los médicos con su profesión. Finalmente, se obtienen cuatro clústeres, que corresponden a cuatro patrones de respuesta diferentes de los médicos en relación a la demanda de doble compromiso y sólo uno de los clústeres expresa una clara incompatibilidad entre los dos compromisos.
This work has been motivated by an interest in exploring the relationships between doctors and the hospital in which they work, as a central aspect of hospital management. In the last few years, different actors from the Spanish and Catalan health care system have reiterated that hospital doctors feel disappointed and dissatisfied as professionals and little committed to the hospital where they work.
Doctors are coming under increasing demands as professionals and as members of hospitals, which are also under pressure to improve efficiency. The double demand of loyalty that doctors are experiencing - demands of commitment to the profession and to the organisation - and the way in which they are able to make both commitments compatible are the aspects on which I have focused my work.
In order to carry out this study, I have analysed the degree of doctors' commitment to their hospital and its most relevant focal point: the service and the service manager. I have also analysed the degree of commitment to the profession and the different forms of making both commitments compatible. To do so, I have used the Meyer, Allen and Smith (1993) organisational and professional commitment questionnaire, adapted and validated for the Catalan context; I sent it to 1,650 doctors at nine hospitals in the public health network throughout Catalonia, and have obtained 40.3% responses. On the other hand, I have conducted semi-structured interviews and held informal conversations on the matter with several doctors, which, along with my knowledge and professional experience in the sector, has allowed me to further examine the quantitative analysis results obtained.
As the most important conclusions of my work from a global perspective, I emphasise that doctors are committed to their hospitals and that this commitment which is fundamentally affective in nature - and the perception of the sacrifices that doctors make throughout their career - increases throughout their professional career. The importance of the service and the service manager as a focus of doctors' commitment is confirmed, which emphasises that the bond with the service is intense, whereas, on the contrary, the bond with the service manager is weaker and decreases throughout a doctor's professional careers. In the same way, the intensity of doctors' commitment to their profession is also confirmed. Finally, four clusters are obtained corresponding to four patterns of different answer from doctors in relation to this double commitment, and only one of the clusters expresses a clear incompatibility between both commitments.
4
Rodrigo, Claverol Mª Dolores. "Intervenció assistida amb animals (gossos) en pacients geriàtrics amb dolor osteoarticular i polifarmàcia." Doctoral thesis, Universitat de Lleida, 2016. http://hdl.handle.net/10803/385217.
Full textAbstract:
INTRODUCCIÓ: El dolor osteoarticular crònic s’associa a l’augment del consum farmacològic i deteriorament de la qualitat de vida en persones grans, requerint desenvolupar tractaments no farmacològics.
OBJECTIU: Avaluar l’efectivitat d’una intervenció grupal basada en Teràpia Assistida amb Animals(TAA) a població geriàtrica amb dolor osteoarticular i polifarmàcia, en la disminució del dolor i analgèsics i millora qualitat de vida.
MATERIAL I MÈTODES: Assaig clínic aleatoritzat, dos braços, controlat i open-label, en centre d'Atenció Primària. 12 sessions de cinesiteràpia amb gos de teràpia al grup experimental(GE).
RESULTATS: 52 participants (22 Grup control(GC), 30 GE), mitjana edat 77.50(±7.29) anys, dones 90.38%. Reducció dolor significativa en GE, WOMAC-dolor: GC:-2.64(1.81), GE:-4.17(3.31)p=0.04. Health Assessment Questionnaire (Qualitat de vida): GC:-0.4(0.23), GE:-0.35(0.34)p=0.54. Reducció significativa d’analgèsia en GE, LATTINEN-analgèsics: GC:-0.05(±0.58)p=0.71, GE:-0.33(±0.66)p=0.01.
CONCLUSIONS: La TAA comporta una reducció addicional en el nivell de dolor i consum d’analgèsics. La presència del gos millora l’adherència a la intervenció i la satisfacció dels participants.INTRODUCCIÓN: El dolor osteoarticular crónico se asocia al aumento del consumo farmacológico y deterioro de la calidad de vida en persones mayores, requiriendo desarrollar tratamientos no farmacológicos. OBJETIVO: Evaluar la efectividad de una intervención grupal basada en Terapia Asistida con Animales(TAA) en población geriátrica con dolor osteoarticular y polifarmacia, en la disminución del dolor y analgésicos y mejora calidad de vida. MATERIAL Y METODOS: Ensayo clínico aleatorizado, dos brazos, controlado y open-label, en centro Atención Primaria. 12 sesiones de cinesiterapia con perro de terapia en el grupo experimental(GE). RESULTADOS: 52 participantes (22 Grupo control(GC), 30 GE), media edad 77.50(±7.29) años, mujeres 90.38%. Reducción dolor significativa en GE, WOMAC-dolor: GC:-2.64(±1.81), GE:-4.17(±3.31)p=0.04. Health Assessment Questionnaire (Calidad de vida): GC:-0.4(±0.23), GE:-0.35(±0.34)p=0.54. Reducción significativa de analgésicos en GE, LATTINEN-analgésicos: GC:-0.05(±0.58)p=0.71, GE:-0.33(±0.66)p=0.01. CONCLUSIONES: La TAA comporta una reducción adicional en el nivel de dolor y consumo de analgésicos. La presencia del perro mejora la adherencia a la intervención y la satisfacción de los participantes.
BACKGROUND: Chronic osteoarticular pain is associated to an increase in the consumption of medication and decrease in life quality in elderly people, which requires developing non-pharmacological treatments. PURPOSE: To evaluate the effectivity of group intervention, based on animal assisted therapy and applied to elderly people with chronic osteoarticular pain and poli-medication, regarding the decrease of chronic pain, use of analgesics and improvement of life quality. MATERIAL AND METHOD: Randomized controlled trial, two arms and open-label, in a Primary Health Centre. Twelve group sessions of kinesiotherapy with the intervention of a therapy dog in the experimental group. RESULTS: 52 participants (22 Control Group(GC), 30 GE), average age 77.50(±7.29), women 90.38%. Significant pain reduction in GE, WOMAC-pain: GC:-2.64(±1.81), GE:-4.17(±3.31)p=0.04. Health Assessment Questionnaire (Quality of life): GC:-0.4(±0.23), GE:-0.35(±0.34)p=0.54. Significant reduction of analgesics in GE, LATTINEN-analgesics: GC:-0.05(±0.58)p=0.71, GE:-0.33(±0.66)p=0.01. CONCLUSIONS: Animal assisted therapy results in an additional reduction in pain level and in the use of analgesics. The presence of the dog improves the attachment to intervention and the satisfaction of the participants.
5
Bager, Bernaldiz Marc. "Resposta electroretinogràfica en pacients diabètics amb edema macular diabètic difús, tractats amb ranibizumab." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2014. http://hdl.handle.net/10803/404098.
Full textAbstract:
L’edema macular diabètic difús (EMDD) constitueix la primera causa de pèrdua d’agudesa visual en els pacients diabètics. El Ranibizumab (RBZ) és l’únic fàrmac amb acció anti-VEGF acceptat en l’actualitat pel tractament de l’EMDD. L’actual estudi és prospectiu e intervencionista, realitzat en una mostra de 34 ulls de 22 pacients diabètics tipus 2 que presenten EMDD no isquèmic. Els ulls inclosos a l’estudi, han estat tractats amb RBZ durant el període d’un any, seguint un esquema de tractament Pro Re Nata reactiu.
Conclusions de l’estudi: 1.Respecte a l’estudi basal dels malalts: El nivell d’integritat de les línies IS/OS i ELM és un signe indirecte del perfil electrofisiològic dels mateixos, quant a la mitjana de la densitat de resposta (dR) en les dues anelles centrals. Els ulls amb retinopaties avançades tenen una dR més deprimida en les dues anelles centrals junt a un allargament del temps de latencia en R1. Els ulls amb la presència d’exsudats durs a la màcula, tenen dR més deprimides a l’anella central. La quantitat de líquid mesurada a la foveola o a l’àrea macular, no condiciona el perfil electrofisiològic inicial dels ulls amb EMDD.
2. respecte als resultats al final de l’estudi: L’ integritat inicial de les línies IS/OS i ELM objectivades a l’OCT dels ulls amb EMDD, condiciona la mitjana de la dR que s’assoleix en R1, després de rebre tractament amb ranibizumab. Els ulls amb millor agudesa visual, tenen millor pronòstic electrofisiològic quant a l’increment potencial de la dR a R1. Els ulls capaços de millorar la integritat de la ELM als 12 mesos, després d’aplicar teràpia amb ranibizumab, incrementen la mitjana de la dR en R1 en major grau. Els ulls amb EMDD quístic, espongiforme i serós, milloren les seves respectives mitjanes de dR a R1.El edema macular diabético difuso (EMDD) constituye la primera causa de pérdida de agudeza visual en los pacientes diabéticos. El Ranibizumab (RBZ) es el único fármaco con acción anti-VEGF aceptado en la actualidad para el tratamiento del EMDD. El actual estudio es prospectivo e intervencionista, realizado en una muestra de 34 ojos de 22 pacientes diabéticos tipo 2 que presentan EMDD no isquémico. Los ojos incluidos en el estudio, han sido tratados con RBZ durante el período de un año, siguiendo un esquema de tratamiento Pro Re Nata reactivo. Conclusiones del estudio: 1.Respecto al estudio basal de los enfermos: El nivel de integridad de las líneas IS / OS y ELM es un signo indirecto del perfil electrofisiológico de los mismos, en cuanto a la media de la densidad de respuesta ( dR) en los dos anillos centrales. Los ojos con retinopatías avanzadas tienen una dR más deprimida en los dos anillos centrales junto a un alargamiento del tiempo de latencia en R1. Los ojos con la presencia de exudados duros en la mácula, tienen dR más deprimidas en el anillo central. La cantidad de líquido medida en la foveola o en el área macular, no condiciona el perfil electrofisiológico inicial de los ojos con EMDD. 2. Respecto a los resultados al final del estudio: La integridad inicial de las líneas IS / OS y ELM objetivadas en el OCT de los ojos con EMDD, condiciona la media de la dR de que se alcanza en R1, tras recibir tratamiento con ranibizumab. Los ojos con mejor agudeza visual, tienen mejor pronóstico electrofisiológico en cuanto al incremento potencial de la dR en R1. Los ojos capaces de mejorar la integridad de la ELM a los 12 meses, después de aplicar terapia con ranibizumab, incrementan la media de la dR en R1 en mayor grado. Los ojos con EMDD quístico, espongiforme y seroso, mejoran sus respectivas medias de dR a R1
Diffuse diabetic macular edema (EMDD) is the leading cause of loss of vision in diabetic patients. Ranibizumab (RBZ) is the only drug with an anti-VEGF action that is a currently accepted treatment for EMDD. The present study is prospective and interventional, conducted on a sample of 34 eyes of 22 type-2 diabetes patients who have non-ischemic EMDD. The eyes included in the study were treated with RBZ for a period of one year, following a Pro Re Nata treatment schedule. Study conclusions: 1. Baseline results: Regarding the mean density of response (dR) in the two central rings, the level of integrity of the IS / OS and ELM lines is an indirect sign of an electrophysiological profile,. Eyes with advanced retinopathy have a more depressed response (dR) in the two central rings with an elongation of latency in R1. Eyes that have some hard exudates in the macula, have a greater dR in the central ring. The quantity of liquid measured in the foveola or the macula area is not related to the initial electrophysiological profile in EMDD eyes. 2 Regarding the results at the end of the study: The mean dR in R1 after treatment with ranibizumab is conditioned by the initial integrity of IS / OS and ELM lines objectified in the eyes with EMDD. Eyes with better visual acuity have a better prognosis when electrophysiological dR potential increases in R1. The eyes that are able to improve the integrity of the ELM at 12 months, after applying ranibizumab therapy, increased the mean dR in R1. Eyes with cystic, serous and spongiform EMDD, improve their respective dRs at R1.
6
Domingo, Morera Ramon. "La cohesió en narracions amb imatges: estudi evolutiu amb una població catalano-parlant." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2005. http://hdl.handle.net/10803/4755.
Full textAbstract:
Aquest treball estudia tres recursos lingüístics que forneixen la cohesió textual:Els temps del verb i les seves formes aspectuals, La Referència de Persona i els Connectors,amb l' objectiu general de mostrar, quins d'aquests recursos apareixen a les diferents edats de la mostra de subjectes que hem seleccionat.METODOLOGIA GENERAL
PARTICIPANTS
Una població integrada per deu subjectes de cada edat : 3,5,7,9,11 i 13,20 i 72 anys ( mitjana)
MATERIAL
Dues històries gràfiques que els subjectes han d'explicar.
La història gràfica A, consta de sis vinyetes, i la història gràfica B de 7 vinyetes.
PROCEDIMENT
Entrevistes individuals . En primer lloc es presentava la història A ordenada i tot seguit la B . La consigna utilitzada era : "Ara et mostraré una història amb imatges i tu m'has d' explicar el que hi veus. Tens tot el temps que vulguis per mirar les imatges. Quan estiguis a punt ja pots començar".
Les narracions gravades amb video i transcrites i codificades amb el format CHAT del CHILDES PROJECT ( Mc. Whinney ,1994 ).
RESULTATS
1r.-El context narratiu (la consigna donada, i el coneixement compartit entre el parlant i el receptor ) influeix en la utilització de les formes verbals de present o de passat, segons com s'interpretin les imatges ;en les formes lingüístiques per marcar la referència de persona,( presentació i manteniment) dels personatges a la narració i en les funcions sintàctiques de Subjecte o Objecte segons quina sigui la seva rellevància a la narració ; les formes nul·les del verb les quals predominen a la fase de presentació per la influència de la consigna i del coneixement compartit entre narrador i experimentador; en la utilització específica dels connectors per comprendre les relacions entre diferents esdeveniments de la narració,- continuïtat, oposició - i les diferents imatges de cada una de les històries.
2n- L'edat és un indicador dels canvis en la utilització dels mecanismes cohesius estudiats. :En els grups de 3 i 5 anys, les formes aspectuals del verb són les més senzilles, (imperfectives). Els grups de 7 i 9 anys i de 11 i 14 anys, utilitzen les dues formes aspectuals i els grups d'adults les formes aspectuals més complexes (perifràstiques).
Per assenyalar la referència de persona, les formes nul·les del verb s'utilitzen a totes les edats per presentar els personatges, amb més freqüència a les edats inferiors en aquesta fase, i menys pel manteniment. Els grups d'edat més petits fan servir formes nul·les per la funció subjecte més freqüentment que a les edats adultes.
El SND s'utilitza pel manteniment dels personatges, més a les edats superiors que a les inferiors i alterna el seu ús entre grups amb el SNI per la presentació d'alguns personatges secundaris.
Els Definits i Indefinits predominen en els grups 1 i 5 com subjecte i objecte per la presentació, per sobre en els grups intermedis.Pel manteniment el seu ús és més progressiu entre els tots els grups.
La utilització del pronom clític pel manteniment i per la funció objecte, és progressiva entre els grups.
La utilització de formes connectives més específiques augmenta amb l'edat. Les oracions subordinades apareixen a la tercera infància . Entre 3-5 anys i la resta d'edats hi ha diferències en la utilització dels connectors seleccionats a l'estudi. Les formes temporals augmenten amb l'edat.
CONCLUSIONS
Existeixen tres períodes en la utilització de les formes cohesives estudiades: un primer període infantil, instal·lació del sistema lingüístic, un ampli període posterior d'aprenentatge, tercera infància fins a la primera part de l'adolescència i un tercer període ,adultesa i vellesa, en el que s'exerceixen tots els recursos de forma específica.
The aim of this research is to study three types of cohesive devices that give sense to text:
1. Tense and aspect in relation to verbs
2. Reference to people ( eg "he")
3. Connectors, links between prepositions
This is in order to know the influence of variable age in the use of these devices in a narrative
Method
A cross- sectional study was carried out in order to investigate the use of the three cohesive devices ( tense and aspect, reference to people and connectors in a narrative) by children of different ages, adults and elderly people
Participants
Sixty children, 30 boys and 30 girls, aged 3,5,7,9,11 an 13 ( 10 children for each group) and 10 adults aged 20 on average( 5 men and 5 women) as well as 10 elderly people ( 5 men and 5 women, aged 72 on average) participated in this study. All of them were Catalan speakers
Procedure and material
Participants were individually interviewed and were videotaped for data collection. Two stories, A and B, were shown to the participants. The narratives were elicited by the following instruction " Here, are some pictures that make a story, look at them and, then, tell me what you see".
Coding
The sessions were transcribed and coded within the CHAT format (CHILDES System, McWhinney, 1994)
Results
Narrative context, which means the instruction given by the experimenter as well as the knowledge, shared by the participant and the experimenter, since they are looking at the same pictures- influences basically the use of the tense and the references to people . In fact, the majority of participants use present tense in the two stories . Few participants use past tense in order to produce the two narratives. On the other hand, a large number of participants use the a pro-drop form, when they introduce the main character of the story.
Variable age plays an important role in the use of the different types of cohesive devices studied, basically the reference to people and the connectors. In relation to the reference the people, two conditions are taken into account ( introduction and maintenance of characters) during the story.
Results show that the youngest participants produce more pro-drop form in the introduction of main characters in the two stories, whereas older participants - children from the age of 9 as well as adults and old age people- use a phrasal noun preceded by an indefinite article.
In relation to the maintenance of characters, a pro-drop form is the most used in all age categories.
In relation to connectors, results show that age increases the use of subordinate clauses. Nevertheless, temporal conjunctions are the most used.
Conclusions
Narrative context has a large influence on the use of cohesive devices in narratives. In relation to variable age, there are three periods in the use of the three types of devices studied. A first period in the early childhood, starting at the age of 3, when the linguistic system begins to function then a long period of learning and consolidation of the system, middle and late childhood until adolescence, and a third period, adulthood and old age, in which all the devices are used more specifically.
7
Adell, Lleixà Mireia. "Itinerari terapèutic i qualitat de vida relacionada amb la salut de les persones amb malaltia renal crònica terminal en tractament amb hemodiàlisi." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2017. http://hdl.handle.net/10803/461988.
Full textAbstract:
Objectius: valorar i comparar la Qualitat de Vida Relacionada amb la Salut (QVRS) de les persones amb Malaltia Renal Crònica Terminal (MRCT) en tractament amb Hemodiàlisi d’Alt Flux (HD-AF) o amb Hemodiafiltració On Line (HDF-OL) a les Terres de l’Ebre (TE) i descriure l’itinerari terapèutic d’aquestes persones, des de l’inici dels símptomes fins a la situació actual.
Estudi de metodologia mixta, realitzat durant el segon semestre de 2014 i tot l’any 2015, el qual va constar de dues parts: primer es va realitzar un estudi observacional, analític i transversal on es van recollir dades sociodemogràfiques i clíniques mitjançant un qüestionari ad hoc i dades de QVRS amb el Kidney Disease Quality of Life Short Form (KDQOL-SF). I després es va realitzar un estudi fenomenològic on la recollida de les dades es va realitzar mitjançant Entrevistes Semi Estructurades (ESE), Observació Participant (OP) i registre en el diari de camp.
Resultats més significatius: les persones que vivien soles, sense parella i tenien estudis presentaven una millor QVRS. Les persones que rebien tractament amb HDF-OL presentaven millor estat nutricional que les que ho feien amb HD-AF, al igual que millors puntuacions en el qüestionari KDQOL-SF. Tot i que les dones es dialitzaven millor que els homes, van manifestar tenir més dolor, pitjor estat físic i menys vitalitat.
Aquestes persones amb MRCT viuen immerses en una transició constant, on la vivència de l’experiència de l’inici dels símptomes fins el moment actual és veu influenciada per molts factors: per la idea preconcebuda que té la persona vers la MRC, per l’espera de rebre un Trasplantament Renal (TR), pels patiments experimentats a través del cos, per la relació cos-màquina que s’hi estableix i per les condicions sòcio-culturals de l’entorn, així com per l’edat i el gènere.Objetivos: Valorar y comparar la Calidad de Vida Relacionada con la Salud (CVRS) de las personas con Enfermedad Renal Crónica Terminal (ERCT) en tratamiento con Hemodiálisis de Alto Flujo (HD-AF) o con Hemodiafiltración On Line (HDF-OL) en Terres de l’Ebre (TE) y describir el itinerario terapéutico de estas personas, desde el inicio de los síntomas hasta la situación actual. Estudio de metodología mixta, realizado durante el segundo semestre de 2014 y todo el año 2015, el cual constó de dos partes: primero se realizó un estudio observacional, analítico y transversal donde se recogieron datos sociodemográficos y clínicos mediante un cuestionario ad hoc y datos de CVRS con el Kidney Disease Quality of Life Short Form (KDQOL-SF). Y luego se realizó un estudio fenomenológico donde la recogida de los datos se realizó mediante Entrevistas Semi Estructuradas (ESE), Observación Participante (OP) y registro en el diario de campo. Resultados más significativos: las personas que vivían solas, sin pareja y tenían estudios presentaban una mejor CVRS. Las personas que recibían tratamiento con HDF-OL presentaban mejor estado nutricional que las que lo hacían con HD-AF, al igual que mejores puntuaciones en el cuestionario KDQOL-SF. Aunque las mujeres se dializaban mejor que los hombres, manifestaron tener más dolor, peor estado físico y menos vitalidad. Estas personas con ERCT viven inmersas en una transición constante, donde la vivencia de la experiencia del inicio de los síntomas hasta el momento actual se ve influenciada por muchos factores: por la idea preconcebida que tiene la persona hacia la MRC, por la espera de recibir un Trasplante Renal (TR), por los sufrimientos experimentados a través del cuerpo, por la relación cuerpo-máquina que se establece y por las condiciones socio-culturales del entorno, así como para la edad y el género.
The main goals of this study were to evaluate and compare the Health Related Quality of Life (HRQOL) of people with End Stage Kidney Disease (ESKD) treated with High-Flux Hemodialysis (HF-HD) or On Line Hemodiafiltration (OL-HDF) in Terres de l’Ebre (TE) and describe the therapeutic itinerary for these people from the beginning of their symptoms to their current situation. A study of a “mixed methodology” was carried out during the second semester of 2014 and the whole year 2015 which was made up of two parts: initially an observational, analytic and transversal study was performed to collect socio-demographic and clinical data in an ad hoc form, and also HRQOL data collected from a form people with ESRD named the Kidney Disease Quality of Life Short Form (KDQOL-SF). Afterwards a phenomenological study was conducted in which semi-structured interviews, participant observations and notes from field-notes. As a bold result, we can underline this: People who live alone, without a partner, and had an education showed a better HRQOL. The people who received OL-HDF treatment showed a better nutritional state than the ones who received HF-HD, in the same way with the KDQOL-SF. Although women are better on dialysis than men, they had more pain, worse physical conditions and less vitality. The people with ESKD live absorbed in a constant transition where the experience they went through from the beginning of the symptoms until now, is influenced by a preconceived idea of CKD and for the long wait for a Renal Transplantation, also the suffering felt through the body, and the relationship between the body and the machine, the sociocultural conditions of the environment, where the age and gender are decisive factors.
8
Casals, i. Mata Montserrat. "Síndrome metabòlica en pacients amb fatiga crònica i la seva relació amb la dieta." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2012. http://hdl.handle.net/10803/101520.
Full textAbstract:
Introducción
Nos proponemos valorar si una dieta controlada en los alimentos de IG elevado mejora la fatiga en los pacientes con CFS.
Métodos
En el estudio descriptivo participan 68 mujeres diagnosticadas de CFS y 70 mujeres sin CFS. Se valora la fatiga, el consumo alimentario, el Índice Glucémico (IG) y su carga glucémica (GL). Se determinan el Índice Homeostasis Model Assessment (HOMA), la glucosa, la insulina, los triglicéridos, el colesterol HDL y LDL, la IL6, la Leptina y el lactato.
En el estudio de intervención, 43 pacientes con CFS se asignan aleatoreamente al grupo de intervención y de no intervención con una relación de 2:1.
Resultados
Las mujeres con CFS consumen más cereales, bebidas azucaradas y mayor frecuencia de alimentos con IG elevado, más energía y almidones.
Con la intervención hay una disminución de la tensión arterial sistólica y diastólica, de la fatiga, peso, IMC, perímetro de cintura y leptina y una mejora de la calidad de vida y ansiedad.
Conclusiones
El CFS se asocia a un patrón alimentario de elevado IG y a niveles elevados en biomarcadores relacionados con la resistencia a la insulina y la inflamación.Introduction We propose to assess the relationship between the diet and biomarkers related to insulin resistance in the presence of CFS. Methods In the descriptive study, females (n=58) diagnosed with CFS were compared with female (n=68) without CFS. Variables compared were fatigue, food intake, frequency of consumption of high glycemic index (GI) items and glycemic load (GL), HOMA model of insulin resistance, glucose, insulin, triglycerides, cholesterol, HDL-chol, LDL-chol, IL6, leptin and lactate. In the clinical trial we randomly assigned 43 females diagnosed with CFS to an intervention group (n=30) and to a non-intervention group (n=13). Results Those with CFS consumed more cereals, sugars and sweetened drinks, together with a higher frequency of consumption of high-GI food items and higher GL, greater energy intake and starches. With the intervention there was a decrease in fatigue, weight, BMI, waist circumference, leptin and diastolic blood pressure, and an improved quality of life and anxiety. Conclusions CFS is associated with an alimentation pattern of elevated GI and elevated levels of biomarkers of insulin resistance and inflammation.
Introducció Ens proposem valorar si una dieta controlada en els aliments de IG elevat millora la fatiga en els pacients amb CFS. Mètodes A l’estudi descriptiu participen 68 dones diagnosticades de CFS i 70 dones sense CFS. Es valora la fatiga, consum alimentari, Índex Glucèmic (IG) i la seva Càrrega Glucèmica (GL). Es determinen l’Índex Homeostasis Model Assessment (HOMA), glucosa, insulina, triglicèrids, colesterol HDL i LDL, IL6, Leptina i lactat. A l’estudi d’intervenció s’assignen aleatòriament 43 pacients amb CFS al grup d’intervenció i al grup de no intervenció amb una relació de 2:1. Resultats Les dones amb CFS consumeixen més cereals, begudes ensucrades, i major freqüència d’aliments amb IG elevat, més energia i midons. Amb la intervenció hi ha una disminució de la tensió arterial sistòlica i diastòlica, de la fatiga, pes, IMC, perímetre de cintura i de la leptina, així com una millora de la qualitat de vida i de l’ansietat. Conclusions El CFS s’associa a un patró alimentari d’elevat IG i a nivells elevats en biomarcadors relacionats amb la resistència a la insulina i la inflamació.
9
Fernández, Codina Andreu. "Malaltia relacionada amb la IgG4." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2019. http://hdl.handle.net/10803/667368.
Full textAbstract:
La malaltia relacionada amb la IgG4 (IgG4-RD) és una patologia fibroinflamatòria
autoimmune sistèmica, caracteritzada pel desenvolupament de masses
fibròtiques que poden portar a l’alteració de l’arquitectura dels teixits i a la
disfunció orgànica. En aquesta tesi doctoral s’ha estudiat per primera vegada
aquesta malaltia a Espanya, creant un registre nacional, basat en els criteris de
consens internacional en patologia en IgG4-RD. El primer estudi ha mostrat que
els pacients amb IgG4-RD han estat predominantment homes d’edat mitjana. La
malaltia va afectar múltiples òrgans en un 47% dels casos. Les zones més
freqüentment afectades van ser el retroperitoneu, l’òrbita, les glàndules salivals i
el pàncrees. Després de completar un primer tractament, el 39% dels pacients
van presentar una recidiva. El segon estudi va mostrar que només un 55% dels
participants tenien valors en sèrum de IgG4 >135 mg/dL. Els tractaments més
utilitzats (constituint un 73% dels realitzats) van ser glucocorticoides (GC), GC
amb cirurgia, GC amb azatioprina , i cirurgia sola. Tots els tractaments utilitzats
van tenir un elevat grau de resposta però amb freqüents recidives. L’IgG4
responder index (IgG4-RI) modificat va correspondre’s amb l’activitat de la
malaltia. Cap pacient va desenvolupar càncer en el primer any des del diagnòstic
de la malaltia. En conclusió, les característiques de la IgG4-RD a Espanya
s’ajusten a les descrites a la literatura. L’elevació sèrica de IgG4 va ser inferior
que en poblacions asiàtiques. El tractament amb GC va ser el més utilitzat, però
els fàrmacs antireumàtics modificadors de la malaltia podrien ser d’utilitat.
L’IgG4-RI modificat va ser útil per valorar la resposta. La incidència de neoplàsies
va ser escassa.IgG4-Related disease (IgG4-RD) is a rare systemic autoimmune fibroinflammatory condition, characterized by the development of fibrotic masses and organ dysfunction. In this doctoral thesis, IgG4-RD was studied in Spanish patients for the first time creating a nationwide registry, based on the international consensus criteria on IgG4-RD pathology. The first study showed that patients with IgG4-RD were predominantly middle-aged men. The disease involved multiple organs in 47% of the cases. The most frequently involved zones were retroperitoneum, orbit, salivary glands and pancreas. After completing the first treatment, 39% of the patients had flares. The second study found that only 55% of the participants had serum IgG4 levels over 135 mg/dL. The most commonly used treatments (73% of all) were glucocorticoids (GC), GC with surgery, GC with azathioprine, and surgery alone. They all had a high response rates, but relapses were frequent. The modified IgG4-responder index (IgG4-RI) corresponded to the disease’s activity. No patients developed cancer in the first year after the disease’s diagnosis. In conclusion, IgG4-RD characteristics in Spain were similar to the ones described in the literature. Serum IgG4 elevation was lower than in Asian populations. Treatment with GC was the most frequently used, but disease modifying antirheumatic drugs could be useful. Modified IgG4-RI was useful to monitor the outcomes. The incidence of malignancy was low.
10
Cardona, Dahl Victòria. "Modulació de la resposta immunològica per la immunoteràpia amb Dermatophagoides pteronyssinus. Relació amb l'eficàcia clínica." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2002. http://hdl.handle.net/10803/4407.
Full textAbstract:
Antecedents: Les malalties al·lèrgiques s'han associat a un desequilibri immunològic consistent en un predomini de la resposta Th2 sobre la Th1. Determinades molècules expressades en la superfície de las cèl·lules presentadores de l'antigen (CPA) són fonamentals per a l'activació dels limfòcits T (LT) i també per induir la derivació cap la producció d'un tipus determinat de citocines Th1 o Th2. Es possible que els pacients al·lèrgics presentin alteracions en l'expressió de aquestes molècules i que la immunoteràpia (IT) reverteixi aquesta alteració. Objectiu: Avaluar l'expressió intracel·lular d'IL-4, IL-10 i IFN-g en LT d'individus sans i pacients al·lèrgics. Investigar l'expressió de CD23 i CD86 (B7.2) en limfòcits B (LB) i monòcits (M). Relacionar aquesta expressió amb l'aplicació d'IT i amb l'efecte clínic sobre la sensibilització a l'al·lergen, la simptomatologia clínica i l'ús de medicació.
Mètodes: Estudi prospectiu, obert, aleatoritzat amb grup control. Pacients: 10 individus sans i 28 pacients asmàtics, al·lèrgics a Dermatophagoides pteronyssinus (D pteronyssinus), 16 tractats amb IT i 12 sense IT. Mètodes: Seguiment de proves cutànies i de provocació conjuntival a D pteronyssinus. Control de la puntuació de símptomes i de l'ús de medicació. Determinació mitjançant citometria de flux, en cultius de cèl·lules mononucleades de sang perifèrica estimulats amb PMA i ionomicina o estimulats amb D pteronyssinus i sotmesos a re-estimulació, del percentatge de LT que expressaven IL-4, IL-10 i IFN-g. Determinació de l'activació limfocitària (segons l'expressió de CD69). Estudi de la proliferació limfocitària enfront el D pteronyssinus. Avaluació del percentatge de LB (CD20+) i de M (CD14+) que expressaven CD23 o CD86. En els individus al·lèrgics es va realitzar un control clínic i dels estudis "in vitro" a l'inici del estudi (T1), als 6 mesos (T2) i als 12 mesos (T3).
Resultats: Els malalts al·lèrgics presentaven respecte als individus sans un major percentatge de M que expressaven CD23 (p=0,022) i una capacitat d'activació de les cèl·lules T (CD69) disminuïda (p<0,001). A l'inici de l'estudi, no es van trobar diferències en les característiques clíniques ni immunològiques entre el grup aleatoritzat a rebre IT o no. La IT es va associar a una disminució significativa de la puntuació de símptomes, de l'ús de medicació, de la sensibilitat cutània i conjuntival. A T2 i T3, els pacients tractats amb IT mostraven un menor percentatge de M que expressaven CD23 (T2: p=0,019 i T3: p=0,024) i un major percentatge de LB que expressaven CD86 (T3: p=0,06), respecte al grup sense IT. En l'anàlisi intragrup del pacients amb IT es va evidenciar un augment del percentatge de LB que expressaven CD23 a T2 i T3 comparat amb T1 (T1: p=0,024; T3 p=0,024). La IT es va associar a un increment del percentatge de LT CD69+ (T3: p=0,05). No es van evidenciar canvis en l'expressió de citocines en els cultius estimulats de forma inespecífica, mentre que en els cultius amb D pteronyssinus s'observava una tendència a augmentar el percentatge d'expressió d'IFN-g en LT durant la IT, i a un augment del percentatge de LT que expressaven IL-10 a T2. Va disminuir la proliferació limfocitària front a D pteronyssinus (T3: p=0,026). La milloria clínica es va associar a una reducció de l'expressió de CD23 en M, a un augment de l'activació de LT i a una pèrdua de la resposta proliferativa front l'al·lergen.
Conclusions: L'expressió de molècules que poden participar en senyals de coestimulació durant la presentació antigènica és diferent en pacients al·lèrgics i individus sans. La IT indueix canvis en l'expressió d'aquestes molècules i pot influenciar el tipus de resposta immunològica front l'al·lergen.
Introduction: Allergic diseases are associated with a disturbance in the immune balance with a predominance of a Th2 over a Th1 response. Certain molecules, expressed on the surface of antigen presenting cells (APC) are crucial for T cell activation and also play a role on the induction Th1 or Th2 cytokine production. It is possible that allergic patients may have an alteration on the expression of these molecules and specific immunotherapy (SIT) might revert this situation.
Objectives: To evaluate intracellular IL-4, IL-10 and IFN-g expression in T cells of healthy and allergic subjects. To evaluate the expression of CD23 and CD86 (B7.2) on B cells and monocytes (M). To correlate this expression with the administration of SIT and with the clinical effect on the sensitivity to the allergen, the clinical symptoms and with the use of medication.
Methods: Prospective, open, controlled, randomized study. Subjects: 10 healthy controls and 28 asthmatic patients, allergic to Dermatophagoides pteronyssinus (D pteronyssinus), 16 randomized to receive SIT and 12 without SIT. Methods: Follow up of skin prick tests and conjunctival challenge to D pteronyssinus. Control of symptom and medication scores. Determination by flow cytometry, in peripheral blood mononuclear cell cultures stimulated with PMA and ionomicine or with D pteronyssinus followed by restimulation, of the percentage of T cells expressing IL-4, IL-10 and IFN-g. Determination of T cell activation (by CD69 expression). D pteronyssinus induced T cell proliferation assays. Evaluation of the percentage of B cell (CD20+) and M (CD14+) expressing CD23 or CD86. Clinical and "in vitro" controls were performed on the allergic patients at the beginning of the study (T1), at 6 months (T2) and at 12 months (T3).
Results: Allergic patients compared with healthy controls showed a higher percentage of M expressing CD23 (p=0,022) and a reduced activation of T cells (CD69+) (p<0,001). At the beginning of the study the group of patients randomized to receive SIT and the group without SIT showed no differences with respect to their clinical and immunological characteristics. Administration of SIT was associated with a significant reduction of symptom and medication scores, cutaneous and conjunctival sensitivity to D pteronyssinus. At T2 and T3, patients receiving SIT showed a lower percentage of M expressing CD23 (T2: p=0,019 and T3: p=0,024) and a higher percentage of B cells expressing CD86 (T3: p=0,06), compared with the group without SIT. In the intragrup analysis of the patients receiving SIT there was an increase of the percentage of B cells expressing CD23 at T2 and T3 compared with T1 (T1: p=0,024; T3 p=0,024). SIT was associated with an increase in the expression of CD69 on T cells (T3: p=0,05). There were no changes on the expression of intracellular cytokines in the non-specifically stimulated cell cultures, while in allergen stimulated cultures there was an tendency to increase IFN-g expression during SIT, and to an increase at T2 of IL-10 expression. There was also a decrease of D pteronyssinus induced lymphocyte proliferation (T3: p=0,026). Clinical improvement was also associated with a decrease of M expressing CD23, an increase of T cell activation and a reduction of D pteronyssinus induced lymphocyte proliferation
Conclusions: Expression of molecules, which can participate in costimulatory signalling during antigen presentation, is different in allergic patients compared with healthy individuals. SIT induces changes on the expression of such molecules and may influence the immune response to allergens.
Books on the topic "AMB"
1
Domènech, Jordi. Amb sense. Mallorca: Editorial Moll, 2002.
Find full text
2
Casas, Joan. Amb efecte. Barcelona: Editorial Empúries, 1987.
Find full text
3
Noguer, Anna Dodas i. Paisatge amb hivern. Sant Boi de Llobregat, Barcelona: Edicions del Mall, 1986.
Find full text
4
Conill amb sajolida. Palma (Mallorca): Editorial Moll, 2010.
Find full text
5
Dones amb empenta. Teià (Barcelona) [Spain]: L'Arca, 2014.
Find full text
6
Bartoli, Joseph. Conversa amb Bartolí. [Montserrat]: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1990.
Find full text
7
Pairolí, Miquel. Paisatge amb flames. Barcelona: Columna, 1990.
Find full text
8
Carbó, Joaquim. Retrat amb negra. Catarroja, Valencia: Periféric Edicions, 2005.
Find full text
9
Lloveras, Martí Rosselló i. Figures amb nom. Argentona: L'Aixernador, 1995.
Find full text
10
Santandreu, Jaume. Catedral amb armaris. Barcelona: Llibres de l'índex, 2004.
Find full textBook chapters on the topic "AMB"
1
Davis, James W., Dana Forman, La Scienya M. Jackson, James W. Davis, Javier Garau, David N. O’Dwyer, Elisa Vedes, et al. "L-Amb." In Encyclopedia of Intensive Care Medicine, 1317. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 2012. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-642-00418-6_3187.
Full text
2
Champion, Howard R., Nova L. Panebianco, Jan J. De Waele, Lewis J. Kaplan, Manu L. N. G. Malbrain, Annie L. Slaughter, Walter L. Biffl, et al. "Amb-d." In Encyclopedia of Intensive Care Medicine, 155. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 2012. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-642-00418-6_3020.
Full text
3
Thießen, Walter. "AMB Generali Holding AG." In Deutsche Standards Beispielhafte Geschäftsberichte, 40–43. Wiesbaden: Gabler Verlag, 2004. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-322-99378-6_8.
Full text
4
Clinger, William, and Charles Halpern. "Alternative semantics for McCarthy's amb." In Lecture Notes in Computer Science, 467–78. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 1985. http://dx.doi.org/10.1007/3-540-15670-4_22.
Full text
5
Rogers, Bruce L., Julian F. Bond, Jay P. Morgenstern, Catherine M. Counsell, and Irwin J. Griffith. "Immunological Characterization of the Major Ragweed Allergens Amb a I and Amb a II." In Pollen Biotechnology, 211–34. Boston, MA: Springer US, 1996. http://dx.doi.org/10.1007/978-1-4757-0235-4_11.
Full text
6
Rafnar, Thorunn, William J. Metzler, and David G. Marsh. "The Amb V Allergens from Ragweed." In Pollen Biotechnology, 235–44. Boston, MA: Springer US, 1996. http://dx.doi.org/10.1007/978-1-4757-0235-4_12.
Full text
7
Panangaden, Prakash, and Vasant Shanbhogue. "McCarthy's amb cannot implement fair merge." In Lecture Notes in Computer Science, 348–63. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 1988. http://dx.doi.org/10.1007/3-540-50517-2_90.
Full text
8
Yoon, Se Young, Zongli Lin, and Paul E. Allaire. "Design of AMB Supported Centrifugal Compressor." In Advances in Industrial Control, 89–124. London: Springer London, 2013. http://dx.doi.org/10.1007/978-1-4471-4240-9_4.
Full text
9
Lassen, Søren B., and Andrew Moran. "Unique Fixed Point Induction for McCarthy’s Amb." In Lecture Notes in Computer Science, 198–208. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 1999. http://dx.doi.org/10.1007/3-540-48340-3_18.
Full text
10
Rubio, Antoni. "València tanca amb èxit el congrés de Romanística amb un miler de participants, 800 comunicacions i un ample ressò mediàtic." In Actas del XXVI Congreso Internacional de Lingüística y Filología Románica, edited by Emili Casanova and Cesáreo CALVO, 31–34. Berlin, Boston: DE GRUYTER, 2013. http://dx.doi.org/10.1515/9783110299892.31.
Full textConference papers on the topic "AMB"
1
Paunić, Vanja, Michael Steinbach, Abeer Madbouly, and Vipin Kumar. "Amb-EM." In BCB '14: ACM-BCB '14. New York, NY, USA: ACM, 2014. http://dx.doi.org/10.1145/2649387.2649408.
Full text
2
Wenjun Su, Kai Zheng, Heng Liu, and Lie Yu. "Time delay effects on AMB systems." In 2009 International Conference on Mechatronics and Automation (ICMA). IEEE, 2009. http://dx.doi.org/10.1109/icma.2009.5244771.
Full text
3
Kirk, R. G. "Evaluation of AMB Turbomachinery Auxiliary Bearings." In ASME 1997 Design Engineering Technical Conferences. American Society of Mechanical Engineers, 1997. http://dx.doi.org/10.1115/detc97/vib-4059.
Full textAbstract:
Abstract The use of active magnetic bearings (AMB) for turbomachinery has experienced substantial growth during the past two decades. The advantages for many applications make AMB’s a very attractive solution for potentially low loss and efficient support for both radial and thrust loads. New machinery must be shop tested prior to shipment to the field for installation on-line. For AMB turbomachinery, one additional test is the operation of the auxiliary drop or overload bearings. A major concern is ability of the selected auxiliary bearing to withstand the contact forces following an at speed rotor drop. The proper design of AMB machinery requires the calculation of the anticipated loading for the auxiliary bearings. Analytical techniques to predict the rotor transient response are reviewed. Results of transient response evaluation of a full-size compressor rotor are presented to illustrate some of the important parameters in the design for rotor drop.
4
Kirk, R. G., E. J. Gunter, and W. J. Chen. "Rotor Drop Transient Analysis of AMB Machinery." In ASME 2005 International Design Engineering Technical Conferences and Computers and Information in Engineering Conference. ASMEDC, 2005. http://dx.doi.org/10.1115/detc2005-84272.
Full textAbstract:
A major limitation of AMB supported machinery is their dependence on auxiliary or backup bearings in the event that the magnetic bearings lose power due to control system failure. These backup bearings should be designed to withstand the severe loads encountered after the AMB failure when the rotor drops onto them. This has prompted the development of general purpose finite element based, non-linear transient analysis programs capable of evaluating shock loading, blade loss and rotor drop phenomena experienced in rotors supported by AMBs. Previous testing and results have been made for a single AMB drop or both AMBs of a two bearing rotor. The current interest also includes the multiple AMB supported machinery systems, i.e., systems with more than two AMB or auxiliary bearings. This paper reviews the method of rotor drop analysis for AMB bearing systems. A commercially available program, DyRoBeS, is then applied to four different rotor designs to evaluate their rotor drop transient response. The total power loss rotor drop results of four different rotor systems will be discussed for assumed backup bearing conditions.
5
Witte, J., H. M. N. K. Balini, and C. W. Scherer. "Robust and LPV control of an AMB system." In 2010 American Control Conference (ACC 2010). IEEE, 2010. http://dx.doi.org/10.1109/acc.2010.5531273.
Full text
6
Sawicki, Jerzy T., and Eric H. Maslen. "Rotordynamic Response and Identification of AMB Machining Spindle." In ASME Turbo Expo 2007: Power for Land, Sea, and Air. ASMEDC, 2007. http://dx.doi.org/10.1115/gt2007-28018.
Full textAbstract:
Active magnetic bearings (AMBs) are a very promising technology for machining applications. They offer a number of advantages compared to classical bearings, such as high speed capability, rotation accuracy, high stiffness, and possibility of active displacement tracking. This paper presents a modeling approach for a high-speed machining spindle-AMBs system based on finite-element model analysis coupled to experimental modal identification. The extracted frequency response functions, measured between the magnetic bearing journals and the sensor locations, are compared with the responses of a rotor model, and a calibration procedure is applied to reduce the discrepancies between the model and the measured data.
7
Yang, Zhao-Xu, Guang-She Zhao, Hai-Jun Rong, and Guoqi Li. "Nonparametric robust adaptive controller for tracking AMB systems." In 2015 IEEE 10th Conference on Industrial Electronics and Applications (ICIEA). IEEE, 2015. http://dx.doi.org/10.1109/iciea.2015.7334094.
Full text
8
Kuppa, Sampath Kumar, and Mohit Lal. "Characteristic Parameter Estimation of AMB Supported Coupled Rotor System." In ASME 2017 Gas Turbine India Conference. American Society of Mechanical Engineers, 2017. http://dx.doi.org/10.1115/gtindia2017-4641.
Full textAbstract:
In this article, a rotor–bearing–coupling system supported by Active Magnetic Bearings (AMBs) is numerically simulated to estimate the characteristic parameters of AMB, residual unbalance, and misalignment parameters. The system is modeled with two rigid massless rotors each having a rigid disc and an AMB at its mid-span, mounted on flexible bearings and connected together with a flexible coupling. Proportional–Differential–Integrator (PID) is used to control the controlling current in AMB. Lagrange’s equation is used to obtain the linear equations of motion (EOMs) of the system. The developed EOM is solved by the fourth order Runga–Kutta method to generate the displacement and current responses. The time domain responses are converted into frequency domain by using Fast Fourier Transform (FFT) and full spectrum analysis is carried out to estimate the characteristic parameters of rotor AMB system. The estimation of parameters is performed based on least squares approach in frequency domain. The proposed methodology is tested against different levels of measurement error and modelling error to check the robustness of the algorithm.
9
Balini, H. M. N. K., I. Houtzager, J. Witte, and C. W. Scherer. "Subspace identification and robust control of an AMB system." In 2010 American Control Conference (ACC 2010). IEEE, 2010. http://dx.doi.org/10.1109/acc.2010.5531268.
Full text
10
Chen, Shyh-Leh, and Shyu-Yu Lin. "Adaptive imbalance compensation for a three-pole AMB system." In 2016 12th IEEE International Conference on Control and Automation (ICCA). IEEE, 2016. http://dx.doi.org/10.1109/icca.2016.7505404.
Full textReports on the topic "AMB"
1
Newman, Christopher Kyle. AM Modeling & Simulation. Office of Scientific and Technical Information (OSTI), August 2018. http://dx.doi.org/10.2172/1467359.
Full text
2
Schulman, Matthew E. Investigation of AFB Ground Vapor Extraction & Combustion Using a Diesel Engine. Fort Belvoir, VA: Defense Technical Information Center, April 2006. http://dx.doi.org/10.21236/ada482622.
Full text
3
DEPARTMENT OF THE ARMY WASHINGTON DC. Army ALT & The AMC-Fast Activity: Improving Army Capabilities. January - February 2003. Fort Belvoir, VA: Defense Technical Information Center, February 2003. http://dx.doi.org/10.21236/ada410531.
Full text
4
Kimberly, Kimnach. Student Travel to Pan-Am Congress of Plants & Biofuels in Merida, Mexico. Office of Scientific and Technical Information (OSTI), April 2014. http://dx.doi.org/10.2172/1126917.
Full text
5
Wixom, Ryan R., and Ann Elisabet Mattsson. Development of ab initio techniques critical for future science-based explosives R&D. Office of Scientific and Technical Information (OSTI), October 2013. http://dx.doi.org/10.2172/1115273.
Full text
6
HONEYMAN, J. O. MERCURY & DIMETHYLMERCURY EXPOSURE & EFFECTS. Office of Scientific and Technical Information (OSTI), December 2005. http://dx.doi.org/10.2172/861943.
Full text
7
Fellows, Jack. Air & Space Command & Control Agency (ASC2A). Fort Belvoir, VA: Defense Technical Information Center, March 1998. http://dx.doi.org/10.21236/ada385253.
Full text
8
Author, Not Given. Codes & standards research, development & demonstration Roadmap. Office of Scientific and Technical Information (OSTI), July 2008. http://dx.doi.org/10.2172/1216753.
Full text
9
Kuffler, Damien. Characterization of Neurotrophic & Neurotropic Interactions Between Neurons & their Muscle & Nerve Targets. Fort Belvoir, VA: Defense Technical Information Center, February 1994. http://dx.doi.org/10.21236/ada281846.
Full text
10
DUNCAN JB. ELECTROCHEMICAL CORROSION REPORT FOR TANKS 241-AW-103 & 241-AZ-102 & 241-AN-106 & 241-AN-107 & 241-AY-101 & 241-AY-102. Office of Scientific and Technical Information (OSTI), August 2007. http://dx.doi.org/10.2172/940017.
Full text