Inhaltsverzeichnis
Auswahl der wissenschaftlichen Literatur zum Thema „Rodrigo Díaz de Vivar y Mendoza“
Geben Sie eine Quelle nach APA, MLA, Chicago, Harvard und anderen Zitierweisen an
Machen Sie sich mit den Listen der aktuellen Artikel, Bücher, Dissertationen, Berichten und anderer wissenschaftlichen Quellen zum Thema "Rodrigo Díaz de Vivar y Mendoza" bekannt.
Neben jedem Werk im Literaturverzeichnis ist die Option "Zur Bibliographie hinzufügen" verfügbar. Nutzen Sie sie, wird Ihre bibliographische Angabe des gewählten Werkes nach der nötigen Zitierweise (APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver usw.) automatisch gestaltet.
Sie können auch den vollen Text der wissenschaftlichen Publikation im PDF-Format herunterladen und eine Online-Annotation der Arbeit lesen, wenn die relevanten Parameter in den Metadaten verfügbar sind.
Zeitschriftenartikel zum Thema "Rodrigo Díaz de Vivar y Mendoza"
Ferrer del Río, Estefania. „Rodrigo de Mendoza, I Marqués del Cenete y I Conde del Cid: paralelismos entre su biografía y su pretendida genealogía = Rodrigo de Mendoza, First Marquis of El Cenete and First Count of El Cid: Parallels between his Biography and his Alleged Genealogy“. Espacio Tiempo y Forma. Serie III, Historia Medieval, Nr. 31 (11.05.2018): 251. http://dx.doi.org/10.5944/etfiii.31.2018.18953.
Der volle Inhalt der QuelleGarcía Fitz, Francisco. „Rodrigo Díaz de Vivar o El Cid histórico“. Cahiers d études hispaniques médiévales 40, Nr. 1 (2017): 125. http://dx.doi.org/10.3917/cehm.040.0125.
Der volle Inhalt der QuelleGarcía Fitz, Francisco, und Daniel Evans. „Rodrigo Díaz de Vivar or the historical Cid“. Cahiers d études hispaniques médiévales 40, Nr. 1 (2017): 199. http://dx.doi.org/10.3917/cehm.040.0199.
Der volle Inhalt der QuelleIvanov Mollov, Peter. „Mito e historia del Cid en la novela “El señor de las dos religiones” de Juan José Hernández“. Epos : Revista de filología, Nr. 33 (23.08.2018): 157. http://dx.doi.org/10.5944/epos.33.2017.18769.
Der volle Inhalt der QuelleDissertationen zum Thema "Rodrigo Díaz de Vivar y Mendoza"
Torres, Caballero Armando. „Los primeros Templos Renacentistas en la Ribera Alta del Júcar, S. XVI. El primitivo templo parroquial de San Lorenzo de Alberic“. Doctoral thesis, Universitat Politècnica de València, 2021. http://hdl.handle.net/10251/168449.
Der volle Inhalt der Quelle[CA] La Investigació portada a terme, la desenvolupem sobre l'Església Parroquial de Sant Llorenç d'Alberic, partint d'unes restes trobades en una reforma dels anys 80 del segle passat. Hem utilitzat la tècnica de l'aixecament, mitjançant escàner làser en alguns dels edificis, i en uns altres l'aixecament manual, mitjançant mesurament directe per a posteriorment procedir al seu estudi. Per a poder dur a terme la investigació l'hem enquadrada en l'època històrica en què es va dur a terme la construcció del temple cristià a Alberic, sobre la mesquita existent amb ante-rioritat, afegint diferents hipòtesis que reforcen la nostra pro-posta. L'època històrica, a la qual dediquem també la nostra investi-gació, serà la compresa entre l'any 1489, data en què el Cardenal Pedro González de Mendoza adquireix la baronia d'Al-beric, juntament amb la població d'Aiora en el Regne de València, i tancarem el període històric estudiat l'any 1554, data en la qual mor Mencía de Mendoza, néta del Cardenal, i que a causa de la seua falta de descendència, les seues pos-sessions passaran a la seua germana María de Mendoza, ca-sada amb el Duc del Infantado, i a partir d'aquest moment la baronia d'Alberic i Aiora, així com totes les possessions que posseïa el Marquès de Zenete, passaran a formar part d'a-questa casa nobiliària. Com podrem veure al llarg de la investigació, lo que en prin-cipi hem tractat com un edifici local, veurem que a causa de les diferents personalitats, adquireix rellevància internacional, tant el Cardenal com el seu fill primogènit Rodrigo de Mendo-za, i finalment la seua néta, mantindran relacions a nivell in-ternacional, amb diferents reis, papes i també es vincularan familiarment amb nobles que vindran al costat de l'Emperador Carles des de Flandes. En concret el Comte Enric III de Nassau, que casarà amb Mencía, i que durant la nostra investigació hem pogut compro-var que va ser el promotor dels temples religiosos de la baro-nia d'Alberic, que comprèn en aquesta època els nuclis de població de Alcosser, Alàsquer, Gavarda, Benifaraig, i alguns més amb menor població. A més veurem que donada la importància d'aquesta família, seran uns mecenes en les arts, abastant des de la pintura fins a l'arquitectura, i sent els introductors del Renaixement en els diferents regnes de la Peninsula Ibèrica, traslladant la seua influència fins als Països Baixos. Juntament amb l'apartat històric, estudiem els diferents tem-ples parroquials que sota el nostre criteri poden estar relacio-nats, influïts, o alçats en època similar o mitjançant els ma-teixos mestres, de manera que mitjançant la comparació, puguem llançar llum, sobre aqueix primer edifici religiós cristià, construït sobre la mesquita existent en la població d'Alberic, durant el Segle XVI.
[EN] The research carried out, we developed from the Parish Church of San Lorenzo de Alberic, starting from a few remains found in a reform of the 80s the last century. We have used the lifting technique by means of laser scanner in some of the buildings, and in others the manual survey, by means of direct measurement to later proceed to its study. In order to carry out the research we have framed it in the historical epoch in which the construction of the Christian tem-ple was carried out in Alberic, on the existing mosque previ-ously, adding different hypotheses that reinforce our proposal. The historical epoch, to which we also dedicate our research, will be that between the year 1489, the date on which Cardinal Pedro González de Mendoza acquired the barony of Alberic, together with the town of Ayora in the Kingdom of Valencia, and we will close the historical period studied in the year 1554, date in which Mencía de Mendoza dies, granddaughter of the Cardinal, and that due to his lack of offspring, his pos-sessions will pass to his sister María de Mendoza, married to the Duque del Infantado, From this moment the barony of Alberic and Ayora, as well as all the possessions that the Mar-quis of Zenete possessed, will become part of this noble house. As we can see throughout the investigation, what we have originally treated as a local building, we will see that due to the different personalities, the Cardinal and his first-born son Rodrigo de Mendoza acquire international relevance, and finally his granddaughter , they will maintain relations at the interna-tional level, with different Kings, and will also be linked famil-iarly with nobles who will come with Emperor Carlos de Flan-des. In particular Count Henry III of Nassau, who will marry Mencía, and during our research we have seen that he was the pro-moter of the religious temples of the barony of Alberic, which comprises at that time the population centers of Alcocer, Alàs-quer, Gavarda, Benifaraig, and some more with smaller popula-tion. In addition we will see that given the importance of this family, they will be patrons in the arts, ranging from painting to archi-tecture, and being the initiators of the Renaissance in the dif-ferent kingdoms of the Iberian Peninsula, transferring their in-fluence to the Netherlands. Along with the historical section, we study the different paro-chial temples that under our criterion may be related, influ-enced, or raised in a similar time or by the same teachers, so that by comparison, we can shed light on that first Christian religious edifice, raised on the existing mosque in the town of Alberic, during the sixteenth century.
Torres Caballero, A. (2021). Los primeros Templos Renacentistas en la Ribera Alta del Júcar, S. XVI. El primitivo templo parroquial de San Lorenzo de Alberic [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/168449
TESIS
Bücher zum Thema "Rodrigo Díaz de Vivar y Mendoza"
Jimeno, Justo. El Cid Campeador: Sayyidi, historia ilustrada de Rodrigo Díaz de Vivar. Madrid: Ediciones & Escultura Histórica, 2012.
Den vollen Inhalt der Quelle findenBuchteile zum Thema "Rodrigo Díaz de Vivar y Mendoza"
Weiss, Julian. „‘El Cid’ (Rodrigo Díaz de Vivar)“. In The Cambridge Companion to the Literature of the Crusades, 184–99. Cambridge University Press, 2018. http://dx.doi.org/10.1017/9781108672832.013.
Der volle Inhalt der Quelle